Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Tot bé?
Bé, bé.
Raonablement bé?
Raonablement bé, sí, per què no?
Avui que avui estem literaris, doncs sí, raonablement sí.
Literaris hi parlarem de premis, però com sempre, una miqueta de música,
per començar d'aquella música tan triada que ens portes tu
i que la veritat estem descobrint gent molt interessant, eh?
La d'avui és molt literària.
Per què, perdona?
Molt literària.
Ah, literària.
Sí.
La nit la boira va arribar a l'avall, soterrant les muntanyes d'esglésies.
És molt bonic, però jo diria que em tens catalogada com una bleda,
perquè només arribes a dir, ah, ui, t'agradarà molt la música, és molt poètica.
És molt literària, he dit.
Molt literària.
És bonic, qui són?
Són un grup valencià que es diu Artur Caravan.
I és un grup que ha sigut una revelació dels últims Premis Ovidi Montlló,
que organitza Granyal Col·lectiu de Músics Valencians des del 2006.
I aquests premis es van donar al juny, a finals de juny ja no tenien programa,
i els vaig descobrir durant l'estiu, i ara les últimes estan escoltant.
És un grup valencià, com podem sentir, cagant d'anar a valencià.
Escolta'm una miqueta més i després en parlem.
Sí, t'explicaré la cançó.
Molt bé.
El que l'amor omplia l'atmosfera
I el camí també era la portera
Que reclamava Z a una acera
Convidant als seus pis
Que xulet, vida de Brian. Està bé.
Doncs mira, aquesta cançó es diu L'amor és sec.
I és bàsicament la translació a cançó d'un conte del Boris Vian.
Que és un conte del Boris Vian que explica com una boira afrodisia que arriba a un poble,
o amb això, i llavors incita la gent a despullar-se.
No es veuen, però es despullen, es toquen, es toquen, i al final acaben...
I això per culpa de la boira?
Sí, és una boira...
Ui, que aquest matí hi havia boira baixa.
Doncs mira, és una boira africana i afrodisíaca,
i llavors la gent no es veuen i es despullen i comencen a utilitzar el tacte
i acaba allò en una orgia col·lectiva.
De manera, una orgia col·lectiva feliç i bonica, no allò salvatge.
No, no, una cosa poètica.
Molt lírica. Total, que arriba un mal dia, que la meteorologia es campa a la boira,
i aleshores la gent de la població, que eren tan feliços fins a aquell moment,
decideixen, per poder continuar gaudint d'aquell tacte i d'aquell plaer,
treure's els ulls, per això l'amor és seguit,
per poder continuar amb aquell ambient de tacte i de lirisme.
Tenien dues opcions, vestir-se o treure's els ulls.
I van optar per la segona, que era més.
Això és Boris Vian, doncs acaba així la història.
Aquest grup, amb aquest disc que es diu tal qual Artur Caravan,
es pot baixar...
Quan dius que es pot baixar és perquè és legal baixar-se.
Sí, sí, ells mateixos l'han penjat al web,
perquè han fet una edició molt limitada,
però com que volen que es difongui, el tenen penjat al web.
El web és Artur Caravan,
que és el nom del nebot aquell famós de l'Oscar Wild,
va amb T-A, arturcaravan.bandcamp.com.
I aquí es pot baixar gratuïtament el disc en format de bona qualitat.
I aquest disc va rebre el premi, avui dia millor,
el millor disc de pop rock en l'edició d'enguany.
I després, al final, posarem una cançó d'aquest mateix disc
que va rebre en aquests mateixos premis
el premi a la millor lletra de cançó.
Tant també, la cosa va així.
Tenint en compte què és la història que explica l'amor a ser,
que buscarem ocasió per tornar-la a sentir,
perquè, clar, donant les explicacions no l'hem pogut escoltar del tot,
però acabarem amb una altra dels temes d'Arzur.
Hem de dir Artur Caravan o Artur Caravan?
Com que són valencians, direm que direm Artur.
Artur, Artur Caravan.
Amb la R final pronunciada.
Molt bé. Parlem de premis.
Sí, continuem amb els premis.
Hem fet referència aquest matí als informatius,
però ara val la pena donar-li la rellevància
que li pertoca aquí a un quart de català.
Premis de la Confederació del Comerç de Catalunya
a dos comerços regentats per immigrants pel seu ús del català.
Efectivament, això forma part de la Confederació del Comerç de Catalunya
de la campanya Oberts al Català,
en la qual, de Tarragona,
s'hi vam apuntar ja fa un parell d'anys,
i vam explicar-ho aquí també,
des del Centre de la Generalitat de Lingüística
i l'Ajuntament de Tarragona s'hi han adherit a la campanya
i, per tant, ja dels últims dos anys
s'han estat fent la campanya a la ciutat.
Enguany, la campanya consisteix en visites als comerços
i se'ls dona informació de com poden funcionar en català
i les coses que els ofereix la Confederació de Comerç de Catalunya
i també les que els oferim des del Centre de Normalització
o des del Servei de Política de Lingüística de l'Ajuntament.
doncs, enguany, la campanya se centrava
sobretot en establiments regentats per immigrants.
I, de manera que,
després de la campanya que s'ha fet durant l'estiu,
visites i s'han fet unes enquestes
que pròximament tindrem dades
i potser podrem explicar-les aquí els resultats,
acabada la campanya d'enguany,
s'han donat els premis de la Confederació de Comerç de Catalunya
i això es va fer a Lleida fa un parell de setmanes
i resulta que hi ha dos establiments tarragonins
que han guanyat premis d'aquest setman,
que són concretament la tateria Sàhara,
que està al carrer Caputxins,
i que, per a més,
això sortia als diaris d'avui,
doncs, el propietari d'aquesta cafeteria
ha sigut alumne del Centre de Normalització Lingüística,
sí, allí, el que ha llegit avui pels diaris,
ell explica que, quan va arribar aquí,
va veure que hi havia un idioma que ell no coneixia.
Sí, nosaltres hem parlat també com a ràdio,
aquest matí l'escoltàvem també.
Doncs va decidir que li interessava aprendre'l
i va venir al centre, es va apuntar
i, doncs, ara resulta que parla en català...
Home, però, perdona, Enric,
us fa una propaganda magnífica,
perquè parla en català excel·lent.
Confesso que no l'he sentit, però espero que sí.
I potser, mira, ves que algun dia
no li fem venir aquí a fer-nos una visita.
Ves que sí que vingui, i farem el te amb ell.
Com que té un saló de te,
ell que posi el te a nosaltres les pastes.
Avui visita, el convidarem.
Doncs vinga, l'avui visita queda a la llista aquest convidat.
El podríem fer venir.
El premi l'hi hem donat
perquè té la retolació i l'oferta en català,
perquè col·labora i s'implica en la campanya
oberta al català, i no només amb això,
sinó també amb altres campanyes,
com que, a part de ser alumne del centre,
també s'ha apuntat al voluntariat per la llengua,
atén al públic en català,
i tot això.
A aquest xic li han donat un premi,
i em sembla molt bé.
I una altra entitat,
un altre comerç que té un premi,
és un supermercat xinesc que hi ha al carrer Mallorca,
i encara li han donat el premi extraordinari el 2009
per l'aplicació del pla d'assessorament oberts al català,
per la seva destacada col·laboració a la campanya.
Aquest ha participat de la campanya.
Que jo sàpiga,
l'AMU no parla català encara,
però potser amb això l'acabarem d'estimular
perquè s'apunti i li ensenem.
A més, al centre ja n'hem fet,
de cursos de català per a xinesos específicament.
Sí, específics,
perquè era el col·lectiu que costava més, no?
Sí, per l'especificitat i gran diferència
que tenen la seva cultura i la seva llengua,
i tot això, doncs els fem uns cursos especials.
Vols sentir el guanyador del premi,
aquest que deies?
Sí, sí.
Doncs escoltem-ho.
Parlar amb la gent en català,
normalment i normalment posar els cartells en català
i només per poder parlar amb la gent,
perquè jo crec que el pla és això,
és poder comunicar amb la gent en català.
Bé, ja he dit jo que s'ho mereix el premi,
no només per tot allò que fan al seu comerç extern,
sinó per com s'expressa en català.
Sí, sí, quina fonètica.
Ho veus?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, el convidarem a fer el té aquí a un quart de català.
Hi ha una altra informació, la següent,
que jo la trobo una mica contradictòria,
i m'explico, amb la visió que pot tenir qualsevol ciutadà.
Fa unes quantes setmanes també,
i a partir de campanyes de la Plataforma per la Llengua,
de manera objectiva s'està veient
de quina manera s'està devaluant l'ús del català
en l'àmbit universitari.
I jo aquí veig una informació que dius
que els professors universitaris
hauran d'acreditar els seus coneixements en català.
I dius, bé, com diuen en castellà,
en què quedamos?
Doncs sí, és que això és l'estiu de llarronça,
que això ja fa més d'un any que dura.
Mira, el juny de l'any 2008,
la Generalitat del Principat
i els rectors de les universitats públiques i privades
de tot l'estat espanyol van arribar a un acord
segons el qual els professors docents,
tant de l'estat com de fora de l'estat,
tenien el requisit de coneixements de català
per accedir a una universitat del Principat.
Ràpidament, en cap de pocs dies,
la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra
es van desmarcar d'aquest acord.
També tinc informacions aquí sobre la Universitat de Pompeu Fabra
de part d'una entrevista que sortia fa pocs dies
al punt amb el Roger Malsió,
que és el president de la plataforma universitària
pel català de, justament,
aquest sí que és de la Universitat de Pompeu Fabra.
A veure, això que va quedar així...
Es va aprovar fa un any...
És que era el que presentava registres més baixos
de l'Ustel Català de Pompeu Fabra.
Sí, sí, sí, mira, concretament...
De totes les universitats catalanes.
Sí, concretament no arriben ni al 50%.
Imagina't.
Estan en un...
Bé, sí, en conjunt sí,
però algunes facultats com la DREM no arriben al 50%.
El conjunt de la Pompeu Fabra
estan en un 52,4% de classes en català,
mentre que la mitjana de Catalunya és del 60%
i, per exemple, la Universitat de Girona supera el 80%.
Això són dades que aporta precisament Roger Malsió.
El que hi ha hagut ara és que hi ha hagut
una junta del Consell Universitari de Catalunya,
interuniversitari, en el qual hi ha la Generalitat
i els actors de les universitats
i els presidents dels Consells Socials de les universitats
que, finalment, han donat suport tots
al projecte de decret
pel qual la Generalitat regularà
com s'acredita el coneixement de català
en els processos de selecció de professorat universitari.
Ara bé, què vol dir, m'ho?
La gràcia d'això,
la contradicció o la paradoxa
és que el que es veu que preveu
aquesta normativa que regularà la Generalitat,
la Generalitat ve a dir que, finalment,
el nou acord donarà llibertat
a cada centre universitari
perquè acrediti com cregui convenient
el nivell de català dels docents
i també els marges temporals
d'adaptació d'aquest nivell.
O sigui, per una banda,
la Generalitat regula que ho han de fer,
però després serà cada universitat
la que digui com ho farà,
quin nivell demanarà
i de quina manera
el que no el tingui s'hi haurà d'adaptar.
Bé, doncs es deixa el criteri
de cadascuna de les universitats.
La cosa és clar,
en el món universitari
se suposa que els docents
són gent amb un nivell intel·lectual i cultural
elevat per ser professor universitari
i llavors que tinguin aquests problemes lingüístics
no un quadre, però
baixi això.
Teniu una web al centre?
Sí.
El que sí que...
Però no és aquest que tinc jo?
No.
M'ha sortit l'antic?
No, t'ha sortit la pàgina
directament del centre de Tarragona.
Això encara no està renovat.
la nova adreça
és la mateixa, eh?
3b.cpnl.cat
Li trec la...
Treu-li-ho d'això.
Aquest ordinador sembla un oliveti.
És un oliveti l'étera 98.
A vegades se li va la mà al Joan Maria,
amb els efectes espacials.
Així vaig aprendre jo a escriure la màquina
amb una oliveta l'étera 98.
I dos dits, tic, tic, tic, tic, tic, tic.
No, no, amb una acadèmia de mecanografia.
Sí, feien aquest xorollet, feien aquest xorollet.
Sí, a veure què la trobo.
La pàgina web s'ha modificat,
no el contingut,
però sí la presentació, la presència s'ha...
M'ha agafat calor i tot, amb el riu.
La pàgina que tenim fins ara
em sembla que era de fa 3 o 4 anys
i ara s'ha canviat molt l'estètica de les pàgines
i aquesta s'ha adaptat a la cosa moderna.
És aquesta, no?
Ara, sí.
Ah, mira, boníssima, eh?
Sí, a la pàgina principal.
I la vostra, la de Tarragona, no serà diferent, també?
Les dels centres, progressivament,
també les aniran adaptant a aquest nou format.
Però també, primer s'ha començat pel marc general
i, esclar, com que pensa...
Hi ha una pàgina web de tot el consorci,
però després cada centre té la seva subpàgina.
Llavors, són 22 centres,
són 22 subpàgines que això,
mica a mica, s'anirà adaptant.
A la pàgina principal, ara,
així com abans teníem unes quantes...
Teníem ja gent de notícies i tal,
i unes columnes a l'esquerra per anar triant coses,
ara s'estila més el tema pestanyes,
i a la part superior de la pàgina tenim diferents pestanyes
que anem clicant i abans s'ho tinc en submenús.
Tenim la part d'inici
i a la part de sota de les pestanyes
hi ha una pantalleta amb titular gros
que va canviant constantment
i, doncs, s'estila de la voluntat per la llengua,
l'acolliment lingüístic,
els serveis a les empreses, etc.
Llavors, aquí ja...
Bé, es tracta...
El contingut no ha variat,
no hem perdut res,
hem afegit coses
i, en tot cas, la gràcia és usar-la,
veure-la i, doncs,
és allò que se'n diu de l'entorn amigable.
Sí, no, no, a veure les fotografies que es van veient,
doncs, és allò, circumstàncies boniques...
Les pestanyes fan còmode la navegació...
Jo estic ara amb el tema dels cursos, eh,
que també té, doncs, recursos...
Sí, hi ha l'apartat dels cursos,
l'apartat d'acolliment lingüístic,
l'apartat de voluntat per la llengua,
l'apartat dedicat a les organitzacions,
empreses, etc.
d'institucions, l'apartat de l'associament lingüístic,
i a la part de baix de la pàgina
hi continua veient les pestanyes principals,
aquelles d'enllaç al Parla.cat,
enllaç a l'Optimot,
em sembla alguna altra cosa.
Espera-te, que anirem busquant la part inferior,
no...
Sí, i després, doncs,
a l'apartat de notícies...
Efectivament.
...que es veu a l'inici,
hi ha una notícia principal,
per a sota podem clicar i veure les notícies
més recents de tots els centres,
i a l'apartat de l'agenda igual.
A l'apartat de l'agenda,
fins ara hi havia l'agenda genèrica del Consorci,
però ara hi ha tota l'agenda de tots els centres,
els actes que hi ha previstos per avui,
i allò que es porta molt ara
de posar un calendariet,
que tu pots anar clicant.
Això, doncs, el dia a veure quins actes hi ha.
De posar el calendariet i el sol solet
per la temperatura i si farà bo o no.
Això també.
Això també està molt de moda.
Això a la web no ho tenim.
Tot els webs posen el tema del temps.
Jo posaria allò del frara,
te'n recordes?
El frara aquell del temps?
No, home, però és una mica arcaig.
Molt nostrat, molt nostrat.
L'haurien de...
O el ruc, que se tenia la cua.
Però l'haurien de fer en plan digital i cibertròmic,
com a mínim.
I tot molt modern.
Escolta una cosa,
la setmana passada diguem-ne que vas venir molt indignat
explicant una casuística de tot un seguit de greuixes
que ciutadans havien patit pel fet de parlar en català.
Avui em penso que vols incidir...
Sí, és bueno, ja tenia a veure amb la resposta,
com a mínim podíem...
Sobretot els cossos i forces de seguretat de l'Estat,
que es veu que havien tingut unes paraules lletges
cap a algun usbari de la seva llengua, no?
Sí, i a més es veu que el ministre d'Interior havia...
Que no passava res.
Havia dit que no n'hi ha de conflictes d'aquest tipus.
Això era en resposta parlamentària al Senat,
que li havien preguntat al senador...
No en una conversa allò en un bar.
No, en resposta que consta a les actes del Senat,
segons el ministre, no n'hi ha de coses d'aquestes.
Però pocs dies més tard,
l'endemà mateix, em sembla,
o dos dies més tard,
em va sortir un breu pels diaris que deia
19 queixes perquè la policia no respecta
els drets lingüístics a l'Estat.
I això és una dada que surt
de la Subdirecció d'Inspecció de Personal i Servei de Seguretat
de l'Estat, del govern espanyol,
dades que difon el govern espanyol...
Per tant, que no és cap plataforma d'aquestes tronades.
No, no, que va, que va.
Són dades del govern espanyol,
que diu que l'any passat,
atenció, fora del Principat de Catalunya,
sinó en altres territoris,
i hi va haver 19 queixes per discriminació lingüística.
Eren 5 del País Valencià,
4 de les Ires Balears,
2 a Galícia i una a Navarra,
no, i després a Navarra i a Euskadi,
n'hi va haver 4.
La majoria d'aquestes queixes
eren precisament per discriminacions lingüístiques
contra les forces de la Seguretat de l'Estat
i alguna per qüestions de retolació
en l'idioma de la comunitat
o alguns impressos o documents officials
que no estaven en la llengua de...
Penso que tenim Galícia, tenim Euskadi i Navarra,
que també hi ha, no és només amb el català,
sinó també amb el gallec i el basc.
És el punt complementari d'allò que dèiem.
Molt bé, doncs fem una petita pausa
i obrim un nou capítol dels límits del català.
Avui a Perpinyà.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Han passat per diferents petits territoris
de parla catalana.
Alguns, la veritat, no sé per vosaltres,
per mi alguns d'ells absolutament desconeguts,
no perquè es parlés català,
sinó perquè no n'havia sentit a parlar mai.
Avui diguem de...
Parles de Tabarca, del Càrxe i coses d'aquestes.
A Tabarca sabia on era el Càrxe, no?
de Càrxe, allò de Múrcia.
Tabarca, una illa,
que ja vam parlar.
Formentera també sabia on era.
El que no sabien de Tabarca era allò
que eren venecians,
els seus depredors,
i que amb dos anys ja estaven tots parlant català.
Això no teníem ni idea.
I el tema del Càrxe,
aquesta petista regió que ha de tocar de Múrcia,
que parla en català,
i que són quatre,
quatre i al cabo,
i poca cosa més.
Avui parlem de Perpinyà.
Perpinyà és més conegut, no?
Més conegut i més conegudes també
les dificultats que en alguns àmbits
i sovint tenen, no?,
per desenvolupar la seva llengua.
Sí, i de tota manera,
també és cert que en els últims anys
hi ha hagut un gir,
no direm copernicar ni radical,
però sí un gir que almenys
que va millorar la qüestió.
Tots sabem que Perpinyà
és Catalunya Nord,
que precisament...
Espera, em poso els ploms als peus?
Sí.
Per si hem d'anar amb peus de plom.
No, no cal anar amb peus de plom,
que els francesos no ens escolten
i els catalans de Catalunya
els que ens escoltin
estaran contents que parlem d'ells.
La cosa és que el resum
que fa Pere Manzanares,
que és pedagòqui
i un dels fundadors de Radio Arrels,
el principal mitjà de comunicació en català
que hi ha allí a la zona de Perpinyà,
és una ràdio,
no diu res,
doncs aquest diu
considera que la llengua
ha viscut en els canvis
durant els últims 50 anys
ha patit més canvis
que durant els tres segles anteriors.
Diu, fins fa mig segle
el català era una llengua
d'ampliú social,
i que a l'hora vivia
una situació d'autoadi.
Vull dir, Perpinyà
parlava molta gent,
no sé si majoria,
però molta gent
era una llengua normal
de sentir al carrer
fins fa 50 anys a Perpinyà.
Hi havia, però,
aquella cosa
que a França
tot el que no fos francès
era patuar
i llavors hi havia
aquella cosa de l'autoadi
que en algunes zones
del territori
diguem de Catalunya mateix
també passa,
que la gent diu
és que n'altres
no parlem bé.
El que li passa
a la gent
del català occidental
cada cop menys
afortunadament.
L'autoestima
per la seva manera
de parlar català
la van recuperant.
Però fa uns quants anys
això era habitual.
A Perpinyà
passava això
fa 50 anys
i que va passar
que tota una generació
de català no parlants
van deixar de transmetre
la llengua als fills.
Llavors hi ha una o dues
generacions
de perpinyanesos
que no han après
el català a casa
per aquesta cosa
de l'autoadi,
però resulta que
en els últims anys
això s'ha invertit
i ara el català
té prestigi
i té més presència social.
A més,
el Jean-Paul Alduí
que fins fa poc
era l'alcalde de Perpinyà
ara ho ha deixat
perquè té una missió superior
en un òrgan
supradepartamental
i una cosa d'aquestes
va dir-hi fa poc.
Bé, total,
però el senyor
Jean-Paul Alduí
ha fet bastantes coses
pel català,
ha fet que el català
sigui present
a la vida administrativa
i oficial de...
Val a dir que el govern
de Catalunya
també ha invertit
força dinerets.
Sí, també, també.
Des de Catalunya
s'envien ajudes
a la Brassola
i a les...
Projectes audiovisuals...
Exacte.
Ara hi ha una...
Una tele.
Sí, no,
hi ha un...
Una tele local.
Hi ha un festival
de teatre transpiranenca
que es fa entre Salt
i Perpinyà,
que es fan obres
en català i en francesa
a les dues bandes
i hi ha molta comunicació
en els últims temps
i també hi ha moltes
relacions econòmiques
en els últims anys.
Doncs bé,
els últims anys
la retolació de Perpinyà
ha tornat a ser bilingüe.
En els carrers
ja la retolació és bilingüe,
per exemple.
Apareixen cartells
en català d'actes
i coses pel carrer,
vull dir,
no és cap cosa estanya
trobar-se retolació
i cartellística
d'actes
i de fets
que passin allí
en català.
Digues.
Vas explicar aquí tu
a un quart de català
o he somiat
o he sentit
en un altre lloc
que el col·lectiu
gitano de Perpinyà
era dels més actius
en la part la catalana?
Sí,
i a més recordo
quan feien allò...
eren els més militants
en el català,
els gitanos de Perpinyà.
Recordes el caçador
de paraules,
i va haver un capítol
dedicat a Perpinyà
i que el tio
s'ho va passar molt bé.
Sí, és veritat,
amb els gitanos.
Van anar amb un guia,
portava de guia
un senyor,
un dels patriarques
gitanos de Perpinyà
i el van portar
per les associacions,
a les festes i tal,
i tot ho feien en català
amb aquell accent
que tenen allí,
però,
doncs,
sí, sí,
això és cert.
A part del que dèiem
de la retolació,
que està bé,
que és visible,
però hi ha coses
més efectives
com el fet
que l'escola,
així com existeix
la Bressola
que fan la immersió
en català,
però és una escola privada,
ara també l'escola pública
comença a aplicar
programes bilingües
a la zona de Perpinyà.
I, per exemple,
aquí hi ha un exemple
d'un professor
d'una escola
que es diu Eina,
diu que el primer any
d'educació
en francès i català
els alumnes
que hi han participat
ara ja estan acostumats
a parlar en català
i els hi ha anat molt bé.
I no només ho fan
a primàries,
sinó que també ho fan
a l'escola infantil,
a l'educació infantil,
també ho fan.
Al matí fan la classe en francès
i la tarda en català
i els hi va molt bé
i estan tots molt contents.
Després hi ha una altra cosa
que s'ha de dir
que és el tema del rugby.
Coneixem,
sense saber gaire
d'esports,
quan es parla d'esports
i d'això,
apareix el rugby,
quan apareix el rugby
sempre apareix l'USAP
que és el...
de fet allà en tenen
dos d'equips catalans,
uns que són els dragons catalans
que és un equip de rugby a 13
que se'ls veu
que hi ha dues modalitats,
jo no en sé gaire.
I després hi ha
la més tradicional
que és l'USAP
que és la que guanya,
que participa al trofeu
de les 5 nacions de rugby
que són els de Gran Bretanya
i d'aquestal
i tot això
i aquests
alguna vegada
l'han guanyat i tot
i aquests
no és que parlin en català
però sí que
aquestes entitats
fan molta
molta
remarca
o la seva catalanitat
la posen molt al davant,
les senyeres
i tota la iconografia
i això
encara que després
potser no parlin en català
però sí que
el seu sentiment
de nacionalista
és que són catalans
i això doncs
en certa manera
com que és una entitat
amb prestigi
i el rugby en aquella zona
té rellevància social
i té públic
i arrossega masses
i gent doncs
és una altra manera
de contribuir
a que la visió
que tenen del català
hagi canviat
d'aquell autogodi
que tenien
fa unes dècades
a que ara
tingui
una bona visibilitat.
Fa pocs dies
quan va ser això?
Fa dos caps de setmana
hi va haver a Perpinyà
la manifestació
contra el Tractat dels Pirineus
amb motiu dels 350 anys
de la firma
que va ser el 1659
doncs ara
i doncs
hi va haver
una manifestació
a Perpinyà
el dissabte
que era el dia exact
en què es complien
els 350 anys
fa dos dissabtes
en què
segons la premsa
atenció
segons la premsa catalana
n'hi havia 5.000
però segons la premsa
de Catalunya
la premsa francesa
en francès
n'hi havia 11.000
una cosa
que a Perpinyà
11.000 persones
manifestant-se
per derogar
el Tractat dels Pirineus
i reivindicant
la catalanitat
del territori
doncs estava bé
molt bé
tenim encara més capítols
dels límits de català
hem de visitar altres territoris
ens queda l'últim
quin serà
l'únic estat
que té
com a llengua oficial
el català
Andorra
ah clar
és veritat
només queda Andorra
sembla mentida
tants anys fent un quart de català
però arriba un moment
com que has parlat
de tants territoris
aquest temps
l'únic estat
és aquest
escolta
aquí has portat
de novetats
editorials
informàtiques
un diccionari
irlandès català
hi ha algú
en aquest país
que el necessita
jo crec que sí
com a mínim
una persona
una persona
famosa
i amb responsabilitat
socioesportiva
com a mínim
estem parlant
de l'entrenador
de la selecció catalana
sí
és un senyor
que es diu
Johan
que va d'arribar aquí
quatre dies
quatre dies
o quatre dècades
quatre dècades
sembla que fa quatre dècades
que té un fill
que es diu Jordi
que també juga a futbol
aquest senyor
és que diu
que no en sap
per això
és un diccionari
i acaba de sortir
ara
que no el parli
m'ho crec
de fet
ell mateix
al famós
a rodada de premsa
que li van preguntar
per això
va dir que ell
no parla cap idioma bé
l'únic que parla
mig bé
és l'holandès
i dic mig bé
els altres
els parla tot malament
comunicació no verbal
total
per parlar malament
un altre idioma
no li cal
diu
però bé
doncs
resulta que
fa ja
l'any 93
fa 16 anys
es va publicar
el diccionari
català
neerlandès
clar
si ell no sap català
no li servia
per res
aquest diccionari
però ara
s'ha publicat
el que sí
que li pot ser útil
que és el diccionari
primer diccionari
de neerlandès
català
ara sí
ara sí que el pot fer servir
per tant
conté 30.000 entrades
13.000 locucions
frases fetes
i referents en llengua neerlandesa
també un compendi
de gramàtica neerlandès
en català
això per nosaltres
si volem entendre-la
i 4.000 exemples durs
i a més a més
com que resulta
que es veu que
hi ha diferències
entre el neerlandès
flamenc
i el neerlandès
holandès
és a dir
el neerlandès
que parlen
a la part nord
de Bèlgica
on parlen flamenc
que és una variant
del neerlandès
o diguem-li holandès
i després
l'holandès d'Holanda
el neerlandès de l'any
són diferents
llavors aquí
es té en compte
i s'ha fet una revisió del dicionari
perquè es mantingui l'equilibri
entre les dues varietats
i també
hi ha una altra cosa
que s'ha tingut molt en compte
que és el tema
de la fonètica estàndard
perquè també es veu
que el neerlandès
té moltes variants fonètiques
i molt dialectal
està molt fragmentat
dialectalment la fonètica
i per tant també
s'ha fet una revisió
en aquest sentit
un dels dos autors
els dos autors són belgues
curiós
els autors del dicionari
són belgues
han dues
i un altre que es diu
Bob de Nix
aquest senyor
Bob de Nix
és
atenció
és membre de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
i
va rebre la Creu Sant Jordi
l'any 97
és escriptor
i es traductor
de llibres
de literatura catalana
a l'holandès
etcètera
la cosa té prestigi
total
això és
d'aquella col·lecció
de diccionaris bilingües
de la ciutat catalana
que diu
que en tenen
hi ha 28
i que han tocat
17 llengües
doncs encara tenen
una miqueta de feina
encara hi ha marge
fins a les 6.000
que hi ha pel món
acabem amb música
per cert que aquest cap de setmana
no en treuràs
l'altre dia va haver el Petit Ramon
però en parlarem pròximament
i del seu disc
acabem amb Artur Caravan
sí
i ara posem aquella cançó
que ha dit
que es diu
menjars de llit
somnis de taula
és del mateix disc
i aquesta és la cançó
que va rebre el premi
a la millor lletra
de pop rock
però atenció
hi ha una cosa curiosa
que volia comentar
entre les candidatures
d'això
entre les candidatures
a millor disc
que va guanyar aquest
també hi havia un altre grup
que hem posat aquí
que era Rapsodes
amb els seus contes pedressos
ah sí
que són cantants de rap
i també tenien una lletra
candidata a la millor lletra
i és una que vam posar aquí
és la de mil paraules
dels Rapsodes
dels contes perversos
la vam posar
ara fa més o menys un any
el desembre de l'any passat
vam posar aquesta cançó
de les mil paraules
doncs era la que competia
amb la que sentim ara
però el premi
se'l va quedar
els menjars de llit
menjars al llit
somnis a la taula
Enric Garriga
gràcies
Fins el proper dimecres
dimecres més

Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Gaudiria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!