El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs efectivament és el moment d'un quart de català.
Hem deixat que soni una mica la sintonia
perquè ja saben aquells que ens acompanyen habitualment
que, entre altres gràcies, l'Enric Garriga té una àmplia selecció,
col·lecció de samarretes, totes al·lusives, en rotllo autobusos.
Bon dia, Enric, benvingut.
Hola, bon dia.
I ara m'estava ensenyant l'última adquisició que ha fet
d'un tall marcadament revolucionari.
Es diu Amb tot el dret del món, a sota tot, un seguit de banderes...
De Nacions sense Estat.
Nacions sense Estat, això mateix.
Llibertat, Fridon B.
Si el veuen pel carrer, aquesta samarreta, doncs ja veuran...
No, no, i n'hi ha de molt...
Aquesta és molt xula, eh?
És negra, a fons negra, amb aquestes lletres.
En fi, que comença un quart de català
i avui el noi ens ve protestant i revolucionari.
Això!
Un escà molt fresquet, molt jove.
Per nosaltres, jo em veig una mica convidat al casal rock quan sento aquestes músiques,
perquè tots comencen a maternitat.
Per a mi m'agrada, eh?, aquesta música.
La cançó es diu Temps de Revolta.
Temps de Revolta.
I està al dix de Crèpits, que explicarem al final perquè en posarem una altra cançó.
Molt bonic tot lligat, eh?
De Crèpits, Temps de Revolta...
Matematitzo, matematitzo jo.
Ja, ja.
És que la cosa...
Bé, a veure, comencem pel capítol d'informacions diverses.
Recordem que tenim les informacions, el decàleg aquest que no s'acaba mai,
només ens queda avui el proper capítol, després ja farem altres coses en aquesta secció,
i les novetats editorials i informàtiques.
No faltarà, doncs, una miqueta aquella nota més agra, eh?,
de determinades celebracions que s'han fet endarrerament,
relacionades amb les noves tecnologies i el català.
Però comencem des del Senat espanyol,
que diu que aprova normalitzar l'ús de les llengües a l'administració de l'Estat.
Doncs sí, això...
Per això...
Ei, acabo de tenir un déjà vu?
Sí.
Perquè això no s'havia fet altres vegades, ja?
Sí, i tant.
Més d'una vegada s'ha fet.
Ah, clar, això ens sonava.
Mira, és una moció presentada pel grup Lentesa, eh?,
per promoure la normalització de l'ús de les llengües a l'administració de l'Estat.
Presentada al Senat aquesta setmana,
i aprovada per tots els grups del Senat,
excepte un, que és el PP,
i per tant han sigut 130 vots a favor, 111 en contra i una abstenció.
Es tracta de promoure les llengües oficials al català, al gallec i a l'eusquera,
com a mínim, de moment, això.
I del fet que s'hagi aprovat la moció,
obliga el govern espanyol a encarregar el Consell de les Llengües Cooficials,
aquell que ha de traduir les nostres...
Però això ja s'ha fet altres vegades igual que això?
O quina diferència hi ha?
Bé, no, ara hi ha unes diferències, ara les explicarem una miqueta.
Molt bé.
Aquest Consell és aquell que ha de fer les traduccions de les nostres cartes en català a l'Unió Europea.
A Europa?
Sí.
Aquells que dieu...
Bé, doncs això ja ens dona una pista.
Ui.
El govern espanyol li ha d'encarregar amb aquest Consell
que en un termini de tres mesos
promogui un pla per normalitzar l'ús de les llengües.
És a dir, en tres mesos han de començar...
Però s'hi acumularà la feina perquè també han de fer allò d'Europa.
Allò d'Europa ja han de fer això?
Sí.
Llavors, el senyor que ha presentat això,
que és el senador Bufill, Bufill, Bufill...
Miquel Bufill, això.
Miquel Bufill, una de les coses que va fer al presentar la moció
va ser queixar-se perquè no podia fer aquesta presentació en català,
tot i que estava pactat des de l'anterior legislatura
i des del principi d'aquesta que s'hauria de poder utilitzar oralment
i per escrit les llengües oficials a les comissions del ple,
però de moment en què no pot ser, per tant ell ja es va queixar.
Bé, la cosa és que van fer unes modificacions amb la proposta inicial
perquè els socialistes hi estiguessin d'acord
i aleshores el primer compromís que ja queda implícit
és que l'any que ve sí que ja es pugui utilitzar al Senat
qualsevol de les llengües oficials de l'Estat.
Per la qual cosa caldrà habilitar un sistema de traducció simultània
perquè fins ara, en aquells dies de les comunidades autònomes
que al Senat poden parlar en català un cop per legislatura,
els senadors que parlen en català, gallec o basc,
s'han de després autotraduir a si mateixos oralment
perquè els entenguin els altres.
Llavors això hauríem de fer un sistema de traducció simultània.
També el que es demana i es preveu en aquesta moció
és que es presenti un informe sobre les actuacions realitzades i previstes
per al foment, la difusió, la protecció de la llengua catalana
i de les altres llengües oficials en tots els àmbits,
és a dir, entre els quals destaquen ràdio i televisió públiques
a l'àmbit estatal, que s'incorpori l'ensenyament d'aquestes llengües
a la secundària, que també s'incorporin aquestes llengües
a les escoles oficials d'idiomes, recordem el cas aquell de l'escola de Màlaga
on hi havia 200 estudiants que volien fer català
i no els hi deixaven perquè la comunitat...
Però si volen a Màlaga perquè volen aprendre català.
Per venir a treballar aquí.
Oh, és que de veritat, eh?
Potser, o per anar, o per veure món, per conèixer món.
I, doncs bé, a l'escola de Màlaga hi havia 200 que en volien
i, tot i així, no els hi donaven classe de català.
Fem un erasmus intern.
Sí, i també a les universitats.
Bé, doncs la cosa va per aquí.
De moment, ja dic, no és la primera vegada que s'aprova una cosa d'aquestes,
esperem que aquesta vegada vagi una miqueta més lluny.
Però, de moment, com a mínim és bo.
Mira'm els ulls, llàgrimes com a cigrons.
M'estan caient.
De la teva credulitat.
Mira què tinc a l'ordinador.
Qui és aquest? El defensor del Pueblo d'Espanya.
En català.
En català.
Hi ha faltes?
No ho sé, però tu saps la de vegades que hem posat com a exemple
que a la web del defensor del Pueblo no hi havia l'opció del català?
Quan torni al centre, el primer que faré serà mirar el WICAC,
que és el baròmetre de l'UJ.
I et diré una cosa, com que parlàvem d'això del Senat,
jo anava a dir tota imprudenta.
Sí, sí, a veure quan el defensor del Pueblo i dic, calla, sigues prudenta.
Doncs sí, senyor.
Tal com hem criticat, ha costat anys i panys,
però aquí tenim en català.
I et diré més.
En Eusquera i en Gallec també.
Mira, com a cigrons, és que no puc.
Això ja...
Estic emocionada.
Ara m'ho poso a preferits.
No, no, enric, de veritat.
És a dir, quan es critica, es critica.
I quan es diu que les coses s'arreglen, s'arreglen.
Hem de dir que ens sembla molt bé.
Anys, eh?
Ja era hora, però més val tard que mai.
Efectivament, vinga.
Doncs t'estic alegrant el dia, no?
Estem contents.
Molt bé, vinga, va.
Mira, mira, mira, en Gallec.
Espanyaco defensor del Pueblo o defensor del Pueblo.
I aquí què posa el defensor del Pueblo d'Espanya?
El defensor del Pueblo d'Espanya, però amb N-Y.
El defensor del Pueblo, com a nom genèric.
No, sí, no, és que miro, hi ha dues banderes semblants, però diferents.
Ah, és que t'ho vam posar en Valencià.
Està en Valencià.
Ah, allò típic.
Hauríem de fer el joc de comparacions, a veure si algú troba les tres diferències.
A veure, vinga, va.
Que no n'hi anireu a haver més.
Jo ho vaig fent, ara posaré que està en Valencià.
Una altra cosa, a veure si notes la diferència.
A veure.
Que segur que no la notarem.
És com la Coca-Cola i la Pepsi, que sí que es nota la diferència.
Sí, però això, veus, la Coca-Cola i la Pepsi són semblants, però són begudes diferents.
Tu ves fent que jo vaig a veure si trobo diferència entre el Valencià català a la web.
Uns altres que també estan contents són tots aquells que són pares o mares, de nou, en un dia d'aquests,
a Perpinyà, per exemple, perquè reben un lot de productes inesperat i insòlit
i no el típic de supermercat que a Parabo, el que sigui, el que tinguen allà,
allà deu ser l'intermerxer, els lots típics per a les maternitats que fan els supermercats.
Que els donen.
Aquí, el lot que els donen, atenció, és per alegrar-los la vida i obrir-los les mires lingüístiques,
perquè és una cosa de la Casa de la Generalitat, a Perpinyà,
que ha encertat una campanya de distribució d'uns lots per promoure i explicar...
Perdona, està en xinès i en àrab, també.
Ei, que són oficials, ja, a Perpinyà, aquestes lingües.
No, però per persones de fora que vulguin també atensar-se.
Bé, perdona, perdona, continua, ja tanco la pàgina.
La Casa de la Generalitat, que consti que això ho han fet...
Primer, s'han posat d'acord amb totes les maternitats de la zona,
és a dir, l'Hospital de Perpinyà, la Clínica Notre-Dame de Desperols,
i la de Saint-Pierre.
Aquestes tres clíniques on hi ha maternitat a la zona de Perpinyà...
Però què els hi regalen, va?
Un lot de productes.
Carquinyolis o d'herbequina.
No, no, tenen previst a repartir 12.000 sobres d'aquests
amb informació i documentació durant els pròxims tres anys.
Ho fan d'acord amb les maternitats i són les matrones,
són les comatrones les que reparteixen els sobres i ho expliquen.
El contingut del sobre és...
Hi ha una documentació bilingüe, en català i en francès,
en què s'explica la importància i l'interès que té aprendre llengües
i saber català vivint on viuen.
A més, en els últims anys ja hi ha un canvi de mentalitat,
la Brassola ha anat adquirint importància,
ajuntaments com el de Berpinyà també fan esforços.
Sense anar més lluny, el 2008,
la conselleria de vicepresidència de la Generalitat
va donar 240.000 euros a l'Ajuntament de Perpinyà
per promoure el català durant l'any 2008.
Mica a mica es van fent cosetes de casa.
Llavors, en aquest lot hi ha aquesta informació
sobre l'interès cultural, educatiu i econòmic
que pot tenir pels seus fills aprendre i saber català.
Perquè de Perpinyà cap a Girona...
Això està molt bé, però l'ot de l'intermerxer també te'l dona.
Una cosa no treu l'altra, no?
Em sembla que no.
Digue'm materialista, però...
Aquí, si inclou també, per exemple,
hi ha el disc Les Musiquetes per a la Brassola,
d'aquell disc fet des d'una associació,
en què hi participen músics de la Catalunya General,
com el Gerard Jaquet,
que alguna vegada l'havien posat aquí fa temps,
el Jordi Barra també els hem posat a vegades,
cantant cançons tradicionals nord-catalanes.
També hi ha, evidentment, músics d'aquí.
També hi ha un vocabulari sobre el naixement
i el dia a dia dels nadons,
bilingüe, català-francès, francès-català,
i fins i tot hi ha un model
per a redactar la partida de naixement en català.
I, a més, tot això també es basa en...
I això no pot fomentar certs rebutges.
Home, en part sí, però hi ha dades que diuen...
Però, Enric, adaptar la partida de naixement en català,
però ho pots fer legalment.
Sí, estem parlant de Perpinyà,
pertany a un altre estat,
això és un estat que es diu França.
No és el mateix que el d'aquí,
per tant, la seva legislació és un altre.
I ja sabem que a França
l'única llengua oficial és el francès.
Les altres, si els deixen viure,
ja encara han de donar les gràcies.
Doncs bé, però hi ha una enquesta de l'any 2007
en què assegura que el 62,9% de ciutadans
de la Catalunya Nord
pensen que els escolars d'aquest departament
haurien d'aprendre català.
Una llengua que serveix per relacionar-se
amb el voltant.
Hi ha molt d'intercanvi entre Girona i Perpinyà
i, per tant, és útil en aquest lloc.
I un 62, quasi un 63% dels ciutadans de la zona
tenen clar que és interessant i val la pena
que els alumnes haurien d'aprendre català.
Per tant, el tema, diguem que està bé.
Molt bé, anem cap a les illes,
la Campallengua 2009 a Mallorca, no?
Sí, diguem que ja comença...
Que bonic és això del jovent, que es reuneix,
canten i fan música.
Això ho fan els joves de Mallorca per la llengua
i són el primer festival, diguem,
d'aquests amb motiu cultural català,
promoure la llengua i tot això.
Però s'ha de creuar el toll.
Sí, sí.
Seria traducció literal d'allò de cruzar el xarco, no?
Creuar el toll?
Sí.
O hi ha una expressió més nostrada, per dir-ho?
Agafar el pont aèri?
No, això és més modern.
El ferri, agafar el ferri.
Agafar el ferri.
Això és més modern, però no més nostrat.
Ja, hem de dir que per Sant Jordi ja els de la plataforma
ja van fer aquell acte, però era un acte d'un dia,
diguem que com a festival és el primer.
Ara es queden adormit, eh?
No, aquests, aquí hi ha festival.
Llavors, hi ha una... total.
Qui li interessa el tema, vagi a la pàgina web,
tan simple com www.acampallengua.cat,
i allà hi ha tota la informació, el cartell.
Hi ha la secció de cançó d'autom,
que toquen el Pau a la Bajos, que és Valencià,
i Oliva Trencada i Marcel Cranc, que són mallorquins.
També hi ha una mostra de música jove
on predomina el hip-hop i similares,
com els grups de Finiu 2 i Waiting for the Widow,
Tetrasonic, Superkong i l'infant Terrible.
Aquests són els de música jove.
Els famosos i consagrats,
que són els que omplen el dissabte de la nit
el cartell estel·lar, són els L'accent Busto,
la troba con full, la gossa sorda i a negats.
També hi haurà disc jòqueix.
I pel diumenge hi ha una mica més suau,
al migdia hi ha una ballada popular
amb grups de música tradicional.
I a la tarda, no, també a la una,
a una altra plaça del lloc on es fa el festival,
el concert amb en Saladilla,
són insistents rapsodes i adversaris.
Atenció, els grups de hip-hop,
rapsodes valencians, adversaris en sona per aquí,
i els adversaris l'1 de juny treuen disc 9,
que justament, no, serà la setmana següent,
treuen disc 9.
I hi haurà un espectacle que es diu
Transglossadors, en què s'ajunten
els tradicionals glossadors mallorquins
amb els nous cantants de hip-hop,
que és un fil comú que els uneix,
això de la paraula cantada.
Estic veient una mica el vídeo,
estic veient el vídeo,
i, oh, quin bon ambient,
el de l'any passat, dic.
Sí, el que en guanyagana és.
No, clar, perquè...
És aquest cap de setmana, 23 i 24.
Sí, sí, però és una mica canet rock d'ara.
Sí, bé, a veure,
aquestes coses dels festivals ja...
És bonic, això, eh?
Però ara, una mica de...
Ai, aquest jovent, eh?
Fixa't, fixa't com estan aquí
les tendes de campanya.
I el tràfic i tot.
El tràfic.
El tràfic rodat, sí.
Va, continuem.
Enric, per favor.
Sí.
Enric, per favor, comporta't.
Fem una pausa
i anem cap al de la...
Ai, això de sigues lingüísticament sostenible,
que és que no s'acaba mai, eh?
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Preserva el teu espai de llibertat.
La llengua no te la poden prendre si tu no vols.
Les llengües no són coses.
No es fan nos a les unes a les altres.
No et deixis convèncer del contrari.
Segurament, al llarg de la vida
no sempre podràs parlar en la primera llengua
que vas aprendre,
però sempre la podràs mantenir.
És un coneixement que t'ajudarà
a conèixer-ne d'altres.
No el perdis.
Quantes més llengües saps,
més saps de la teva llengua i del món.
Mira que el Lluís Coma es fa un esforç,
posant allò una mica de river,
buscant una música així oriental.
A veure, formalment queda bé,
però es fa pesat, enric.
És el penúltim dia.
El proper dimecres és l'últim i ja haurem acabat.
Estem al programa 296,
el 296 l'acabarem
i els tres últims programes fins a arribar al 300
ja farem coses especials.
Tres programes, 300 programes farem ja.
Molt bé.
Començarem a donar pistes.
Farem una festa aquí.
I sortejos.
Començarem a regalar coses.
Ai, sí.
Pots comptar.
Puntarem els globus i els espanta-sogres.
Sí, globus i quatre ketes,
perquè no tenim res més per donar als oients,
que és època de crisi.
Ni ketes tenim.
No tenim ketes, també.
I què donarem?
Punt de llibre, els flyers del teu mòbil.
Flyers, punts de llibre.
I les coses sorpresa que no dic per no avançar,
com diuen ara els que en saben.
On són aquells temps tan bonics
que regalàvem samarretes i motxilles
quan no hi havia la crisi.
Com diuen els que en saben,
no avancem.
Aconteixements.
Aconteixements, sí.
Vinga, aconteixements.
Parlem de novetats editorials, informàtiques,
parlem d'una web, Comic Cat, en 2009.
Sí, a veure, de fet, fa poc vam parlar de comics.
Perquè es mereix que parlem una altra vegada.
Sí, avui només expliquem des de l'associació Comic Cat,
que ja té un any de vida llarg.
Convoquen per segon any, doncs,
els premis Comic Cat de Còmic en català, la segona edició.
Els guanyadors es donaran a conèixer
al finalitzar el Saló del Còmic de Barcelona,
que serà del 29 de maig al 1 de juny.
Per això ho explico avui,
perquè si algú vol votar,
pot anar a la pàgina web del Comic Cat,
que és 3bedoles.comicat.cat, i votar.
Com que la primera vegada hi va haver una mica de tongo
i una mica de gent que enviava de...
Ah, sí.
Sí, allò, per distorsionar les votacions,
hi havia gent que enviava centenars de missatges i tal.
En guany, els de l'associació han dit
farem una pretria nosaltres,
de quatre peces per a cada una de les quatre categories,
i els votants que votin això.
Està bé.
Només pots votar una vegada des de cada ordinador.
Jo intentava veure la llista,
i no me'n dic, ja, gràcies per haver votat.
He hagut d'anar a un altre ordinador a buscar el rànquing.
Bé, les candidatures són,
ja, quin és el millor còmic editat en català el 2008?
La segona, quin és el millor dibuixant editat en català el 2008?
Tercera, quin és el millor guionista editat en català el 2008?
I quarta, quin és la millor editorial de còmics en català el 2008?
Per no fer propaganda no en dic cap.
Aquestes són les preguntes.
Si voleu votar, evidentment,
entre els votants es sorteja un premi,
en aquest cas un còmic de luxe,
que és una edició bilingüe,
del còmic de Teofrast, Caracters.
Publicat per publicacions URB,
obrador Edendum,
i és d'enguany.
D'això és el premi.
Si us interessa el tema,
només cal que aneu al web,
comiccat.cat.
Molt bé.
Ja direm el veredicte, eh?,
quan s'hagi dit.
I per què anem a Turí,
que es parla a l'Oxita, al Piamont?
Sí.
Oh, sí?
Sí, avui fem una turner.
Que ignorant-te que soc.
No, no, és que, va,
la cosa és que és així.
Què pinta Turí i l'Oxita?
Aquí, doncs bé,
com que l'Oxita és oficial a tot Catalunya,
i com que des de la web de la Secretaria Política
i de la web de llengua,
hi ha la part d'aquell,
el traductor,
aquella web del traductor.cat,
allí on hi ha els traductors,
d'una sèrie d'idiomes,
entre les quals
un dels que fa poc que s'ha incorporat,
ja fa alguns mesos,
però és un dels més recents,
és la parella d'Oxitar català
i Oxitar castellà,
el traductor automàtic,
que tu pots traduir textos
o pàgines web senceres
d'Oxitar català i d'Oxitar català occitar,
i el mateix amb el castellà.
I això,
se n'han anat,
els de la Secretaria
se'n van a presentar això
aquesta setmana,
ho han anat a presentar
a la Fira Internacional
del Llibre de Turí.
Això està a Itàlia,
al nord d'Itàlia,
una regió que es diu el Piemont,
regió que toca
i que de fet
està dins del que és
l'Oxitània històrica.
Nosaltres estem en una punta,
l'Oxitar, l'Arenès,
és una de les puntes d'Oxitània,
i els piemontesos a l'altra.
I el piemontès és un altre.
L'altra punta d'Oxitània
està al Piemont
i per tant allà
hi ha una sèrie de municipis
i de llocs
on es parla l'Oxitar.
Quants reconeix bonics
té Europa, eh?
I per això els van ensenyar
que tenim un traductor.
Perquè suposo que el pròxim
passarà, diran,
bé, ara farem la versió
occità-italià.
Bé, acabem amb una reflexió
por en fa
quan tu parles
de fer una reflexió
sobre el dia d'internet.
Sí.
Volia dir
només una...
Quatre paraules.
Quatre paraules.
Quatre mots.
Sí.
La festa d'internet
a Catalunya
era el 8 de febrer.
El 8 de febrer
i això des de l'any 96.
I ho vam celebrar,
el 8 de febrer?
No, perquè...
Per què no se celebra ja?
Hauríem de fer una mica d'història.
Des dels anys 90...
Has dit que era breu,
que eren quatre mots.
Quatre paraules.
Quatre paraules, no sé què.
No, faig una mica d'història.
Una mica d'història és que
als anys 90
en alguns països del món
es va començar a celebrar
el dia d'internet
per a difondre la cosa, val?
A partir d'aquí
es va començar
a instituir
una data internacional
de festa d'internet.
Però si és mundial,
internet té això
de ser globalitzador...
Però al principi
aquesta festa internacional
i mundial
era el 25 d'octubre.
A partir de l'any 2005
va ser
quan es va canviar
i es va passar
a ser
el dia 17 de maig
perquè
es va presentar
a l'Assemblea de l'ONU,
l'ONU ho va acceptar
com a dia mundial,
però es va canviar la data
pel 17 de maig.
Per això ara el 17 de maig
és la data mundial
i
a partir del 2005
Espanya i els països
llatinoamericans
també ho celebraven
el 25 d'octubre.
Ara, des de fa pocs anys
s'ha passat
a celebrar
el 17 de maig.
Per 17 de maig
és tot el món mundial.
No,
només alguns països.
I,
en canvi,
els catalans
ho fèiem
a partir de l'any...
Des de 1996
ho celebravem
el 8 de febrer.
L'any 2002
això ho liderava
a Vilaüeb
i a partir del 2002
va agafar el relleu...
No,
el 2005
va agafar el relleu
al Durci,
el Departament d'Universitat,
Recerca i Societat de la Informació.
I,
durant dos o tres anys
hi va haver allò
de la festa d'internet
que sí que ho explicàvem,
s'ho tien discos
en programari i tal,
igual.
Jo he buscat
per tot arreu
i sembla que això
fa un parell anys
com a mínim
que ja no se celebra,
no es convoca,
ha desaparegut del mapa
i de la xarxa,
que és una cosa
que és d'internet
i ha desaparegut
totalment de la xarxa.
No podem estar tot el dia
celebrant,
s'ha perdut la pista.
Alguns dies s'ha de treballar també.
Ja està.
Bé,
aquesta era la cosa
subtil,
cultural.
Ui, ui, ui, ui, ui.
Acabem.
Cinque seno de l'empenya.
Acabem ja
i ho fem
amb una música
en sintonia
amb les darreres paraules
de l'Enric
que em treuràs
aquest cap de setmana,
per ser.
On em portaràs?
A Mallorca.
Què m'he dit?
A la Campa Llengua.
Anem.
Anem a la Campa Llengua.
Agafem el ferri i cap a l'empenya.
Molt bé, molt bé.
Doncs vinga.
I per què?
Perquè volem.
Ho diuen els Decrepits
amb aquest disc
que es diu
als boletaris de l'Empordà
que es pot trobar
adjunt amb l'enderroc
d'aquest mes.
I a la seva web
www.decrepits.com
podeu baixar
els dos anteriors discos
gratuïtament
i amb bona qualitat.
Gràcies, Enric.
Fins la propera setmana.
Dimecres més.
Fem banderes
de la llibertat d'expansió
Però si el que dius
no us agrada
Retaram-me el sabor
Fem banderes
de la llibertat d'expansió
No sé què dius
no us agrada
Atacaran amb altres dos
40 anys d'una porta dictadura
Fins demà!
1, 2, 3
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
Volem que s'acabi la fal·làcia
Diem no a la manipulació
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
I volem que s'acabi la fal·làcia
Diem sí, els països catalans
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
Volem que s'acabi la fal·làcia
Diem no a la manipulació
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
Volem que s'acabi la fal·làcia
Diem sí, els països catalans
Van banderes de la llibertat d'espressió
Però si el que dius no els hi agrada
Ritaran la multa sabor
Van banderes de la llibertat d'espressió
Però si el que dius no els hi agrada
Atacaran la presó
40 anys d'una porta dictadura
Fent-me més d'una mala transició
Continuem la mateixa línia dura
Herència indesitjable de Felip de Bourbon
1, 2, 3
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
Volem que s'acabi la fal·làcia
Diem no a la manipulació
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
I volem que s'acabi la fal·làcia
Diem sí, els països catalans
Volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
I volem que s'acabi la fal·làcia
Diem no a la manipulació
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
I volem que s'acabi la fal·làcia
Diem sí, els països catalans
I volem que arribi la democràcia
Volem posar fia la transició
I volem que s'acabi la fal·làcia
Diem sí, els països catalans
I volem que operations