El meu país és tan petit
que quan ets sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Igual les velles àvies
que es farà això que torna
pot ser sí que et seixer
i tant se va.
És així com m'agrada a mi.
Bernat López, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Bernat López és professor de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
i ell avui ens proposa
descobrir indrets
diferents de Catalunya
del nostre país, indrets, alguns
força desconeguts, indrets
que ell bàsicament ha descobert
anant a peu o en bicicleta
perquè entre d'altres
qüestions o entre d'altres característiques
i aficions, el Bernat López
és un fan o un boig
diríem, de la bicicleta, no?
Sí, sí.
De fet, jo he encunyat un nou terme
per autodefinir-me i per definir
la gent com jo, que és el terme
friclista, perquè jo soc un friqui
de la bicicleta.
Però per què un friqui?
Perquè soc un friqui en el sentit
ara modern d'aquesta paraula
que s'ha posat de moda
d'això, d'un boig
un aficionat
a ultrança
una persona que ho viu molt
molt intensament
i sí, sí, jo pertanyo
a l'espècie dels friclistes.
Fins a quin punt?
És a dir, quants quilòmetres?
Quantes sortides
arriba a fer en bicicleta?
Quan utilitza habitualment
la bicicleta
per fer sortides?
Home, jo calculo
que estic al voltant
d'entre 12 i 15.000 quilòmetres
a l'any
de bicicleta de carretera
que és la meva dedicació principal
i si això afegim
als de muntanya
doncs, home
no te'ls sabria quantificar
però els 15.000 a l'any
cauen segur
i no en faig més
perquè no puc
Per falta de temps
Per falta de temps, efectivament
Fent 15.000 quilòmetres
a l'any en bicicleta
es poden descobrir
moltes coses
Iniciàvem l'espai
amb aquesta cançó
El País Petit
de Lluís Iac
amb una versió
més moderna
D'alguna manera
amb El País Petit
volíem il·lustrar
això
que el Bernat López
ens proposa
visitar
descobrir
indrets
diferents
de Catalunya
Si haguéssim de començar
aquest recorregut imaginari
que no és un recorregut
amb etapes
això no es tracta
de fer una mena
d'atur de França
La volta a Catalunya
Exacte
Què ens situaries
en primer lloc?
Quin espai
situaries
en el top 10
a descobrir
i a recomanar?
D'entrada
deixa'm que et digui
com a prèvia
que jo
pertanyo també
a aquesta categoria
una mica repel·lent
de gent
que diu
que per veure coses
fantàstiques
no cal sortir del país
sabeu que això és un tòpic
que es repeteix molt
no cal anar tan lluny
per veure
per veure coses boniques
de fet
jo fa bastant de temps
que no faig
un viatge llarg
és a dir
llarg vull dir
agafar un avió
en canvi
sí que m'agrada molt
recórrer
tot el raconet
racons i raconets
del país
i descobrir
llocs
com ara
per exemple
un que vaig estar
fa poc
que és un lloc
molt sorprenent
que és la presó
de Busa
la presó de Busa
que dit així
la gent
diu
home
què té d'especial
una presó
home
doncs que és una presó
molt especial
perquè no hi ha
no hi ha presó
la presó
de Busa
és una curiositat
natural
una
una
una excepcionalitat
que està en un
en un lloc
molt poc conegut
que és la serra
de Busa
que és una
una estribació
del prepirineu
que està entre
Solsona i Sant Llorenç
de Morunys
a la comarca
del Solsonès
i la presó
la presó
de Busa
és en realitat
és un espolor
rocós
de la pròpia
d'un extrem
de la carena
que està separat
de la resta
de la carena
per una falla
per una escletxa
natural
també
que només es pot salvar
o amb una palanca
o amb una passarel·la
o bé
amb escales
és a dir
no es pot salvar
caminant
ni escalant
bueno escalant
allò
amb el risc
i està documentat
que durant la guerra
del francès
cap al 1808
1810
allò va ser utilitzat
per l'exèrcit espanyol
com a presó
de soldats francesos
una presó
a la intempèrie
a l'aire lliure
en què
doncs
en aquest
en aquesta
com a
en aquest morro
que està separat
de la resta
els deixaven
allà
anava a dir
tancats
però no és
la paraula exacta
perquè allà
no estaven tancats
sinó que
els feien passar
amb una passarel·la
i llavors
traien la passarel·la
i d'allà
no podien sortir
si no és que
s'estimbaven
llavors la història
és una mica truculenta
certament
però
el topònim ha quedat
és a dir
si tu agafes un mapa
de la zona
del Solsonès
i mires la serra
de Busa
hi ha un extrem
una punteta
que posa
la presó
de Busa
que a mi això
em va cridar molt l'atenció
perquè jo soc aficionat
entre altres rareses
a mirar mapes
i així ho vas descobrir
perquè t'anava a preguntar
precisament
com havies anat
a parar allà
mirant un mapa
del Solsonès
repassant
i allà posava
presó de Busa
i allà
no hi havia ni un edifici
assenyalat
era al mig del no res
al mig de la natura
allà posava
presó de Busa
dic
hòstia
quina cosa més rara
i llavors
em vaig documentar
i vaig anar
personalment
i realment
la visita val la pena
perquè la serra de Busa
en si
és un lloc
bastant verge
el pla de Busa
que és
una mena de meseta
que hi ha
al capdamunt
de la serra
hi ha 3 o 4 masies
d'aquestes masies
del segle XVIII
monumentals
amb les cantorades
fructificades
aquestes típiques masies
carlines
del segle XVIII
del segle XIX
i llavors
des de la presó
de Busa
que és
com us dic
doncs
una mena
de
de promontori
de
com de
d'una punta
escapçada
doncs hi ha una vista
espectacular
de tota la zona
del pantà
de la llosa
del cavall
Sant Llorenç
de Morunys
tota la zona
del Prepirineu
el Port del Comte
i evidentment
doncs
el Solsonès
és fantàstic
o sigui
que a part
de la cosa
així
una mica
morbosa
de recordar
un episodi
bastant lamentable
de la història
tens l'al·licient
també de veure
una raresa
perquè és aquest
un tros de muntanya
que està escapçat
està com
separat
però no et penses
una separació
és com
d'aquesta pareta
aquella
una separació
de 3 o 4
o 5 metres
d'ample
que evidentment
no pot salvar
saltant
i ara
hi ha una passarel·la
metàl·lica fixa
és a dir
fa uns anys
no sé si la Generalitat
o quina institució
va posar
una passarel·la
molt segura
és una passarel·la
perfectament
transitable
per a qualsevol persona
de qualsevol edat
per tant
ho recomano
i l'accés
doncs
l'accés
s'ha d'anar
des de
és a dir
s'ha de fer
bàsicament caminant
no es pot anar en cotxe
fins gairebé
a dos o tres quilòmetres
o en bicicleta
en cotxe o en bicicleta
en bicicleta
tu suposo que vas anar en bicicleta
no en aquest cas
vaig anar en cotxe
perquè era una altra excursió
i el cotxe
el deixes
doncs
amb una masia
que hi ha
molt apropet
i caminant
doncs
estàs 20 minuts
quart d'hora
20 minuts
en total
entra anar i tornar
i estar allà una estona
amb una hora i mitja
ho fas
no
i realment
és un lloc
molt curiós
entorn natural
ideal no
és a dir
un paisatge
i un indret
ideal
per
aquells que volen
gaudir de la natura
doncs
és un lloc fantàstic
i voldria fer
aprofitar per fer una mica
de propaganda
de la comarca
del Solsonès
amb la qual no m'uneix
cap vincle
ni familiar
ni efectiu
ni personal
perquè jo no sóc
de Solsona
jo sóc d'Igualada
però
el Solsonès
jo crec que és
un dels grans
desconeguts
de Catalunya
és una comarca
bastant gran
amb alguns
al·licients
com ara aquest
que us acabo d'explicar
i algun altre
a més a més
tot això es pot fer
en un dia
és a dir
matí
serra de Busa
i tarda
la ruta
dels dòlmens
que això dels dòlmens
és una altra cosa
que a mi
fa anys
que em crida l'atenció
perquè els dòlmens
sabeu que són
construccions
megalítiques
de la prehistòria
i per mi
tenen el valor
entre altres coses
de ser la primera
construcció
de Catalunya
de la història
del territori
que es conserva
la més antiga
les construccions
més antigues
més que qualsevol
casa
o qualsevol edificació
són els dòlmens
o els menirs
el menir és allò
la pedra
la pedra fita
aquella pedra aixecada
i els dòlmens
són aquella mena
de taules
que són
tres o quatre pedres
verticals
i una horitzontal
al damunt
que en realitat
eren tombes
això està ben documentat
els dòlmens
eren tombes
eren com panteons
de clans
o de tribus
o de famílies
i a Catalunya
Catalunya és un territori
molt ric
amb megalits
i una de les comarques
i al subsonés
es pot fer
una ruta
una de les comarques
més
amb més dòlmens
i amb més
megalits
o megalits
no estic segur
com es diu això
català
és el solsonès
a la zona sud
en aquest cas
si abans
estàvem parlant
del nord
del solsonès
tocant a Sant Llorenç
de Morunys
que és on hi ha
la serra de Busa
la ruta dels dòlmens
estaria més cap a la banda
de Pinós
més cap al sud
cap a la banda
de Llobera
on per exemple
trobes el dolmen
més gran de Catalunya
que és el dolmen
de Llobera
que és una mena
els dolmens
els construïen
la majoria
eren com coves
artificials
eren
estaven fets
en llocs elevats
construïts en llocs elevats
amb turons
o en llocs amb vistes
molt per cert
també
ja els triaven bé
ja
on els enterraven
els seus morts
llavors feien
aquestes
com unes parets
amb pedres
amb lloses
verticals
i una gran pedra
o dues
horitzontals
al damunt
i llavors tot això
ho tapaven
feien un túmul
de terra
i de pedres
i ho tapaven
i llavors
era com una mena
de cova artificial
i per exemple
doncs hi ha
el dolmen
de Llobera
que està
al municipi
d'aquest nom
qualsevol
que el vulgui visitar
està molt ben senyalitzat
ara
modernament
doncs
els consells comarcals
la Generalitat
mateixa
ha anat senyalitzant
aquesta mena
de monuments
que fins fa quatre dies
eren
totalment
menyspreats
ningú no hi feia cas
això són quatre pedres
això no té cap valor
en canvi
per mi
té un valor extraordinari
perquè és un testimoni
d'una època
en què
la tecnologia
era tan rudimentària
i tan elemental
que fer allò
era una proesa
jo quan estic allà
intento
tornar a quatre
cinc mil anys
enrere
quan
no hi havia ferro
per exemple
i allò
ho vam fer
amb tecnologia
de bronze
és a dir
arrencar la pedra
modelar-la
i tot el procés
d'aixecar pedres
que pesen
set, vuit, deu tones
com es fa això
si no tens grues
si no tens
doncs evidentment
amb un sistema
de palanques
en fi
realment fascinant
hi ha també
el dolmen de la pera
que està
molt a prop
i al cosat
del dolmen de la pera
hi ha
una masia monumental
que també
ara és una casa
de turisme rural
no estic fent
propaganda
gratuïta
perquè
no
en fi
no hi tinc cap interès
que és la casa Tristany
la casa Tristany
és una masia
espectacular
del segle
XVI, XVII
XVIII
fortificada
en un indret
també
al mig de la natura
i
la curiositat històrica
és que és la casa
Pairal
d'un dels guerrillers
carlins
més coneguts
de la història
del carlisme
que era
no un no
sinó
oncle i nebot
els Tristany
els famosos
famosos
per qui hagi estudiat
el fenomen carlí
els famosos
Tristany
evidentment
no són tan famosos
com el Tigre del Maestrat
el general Cabrera
però també
van tenir
un paper
molt significatiu
i són originaris
d'aquesta casa
d'aquesta masia
que està
doncs molt a prop
del Dolmen de la Pera
o del Dolmen de Llobera
Indrets
de la comarca
del Solsonès
quan surts
per fer
el viatge
cap a Itaca
has de pregar
que el camí
sigui allà
ple d'aventures
ple de coneixences
avui
amb Bernat López
estem descobrint
alguns indrets
de Catalunya
fins ara
centrats
a la comarca
del Solsonès
segurament
amb una unió
del que ens has comentat
fins ara
del teu interès
també per la història
molt molt
perquè tant en una
proposta
com en una altra
se't veu
aquesta fascinació
per
per l'antiguitat
per l'antiguitat
i per diferents etapes
històriques
perquè podem anar
aquí del megalític
a l'època carlina
al segle XIX
o a la guerra civil
perquè ara
vaig a referir-me
a una altra zona
que malauradament
últimament ha estat
de moda
o se n'ha parlat
per una desgràcia
aquest incendi
de la zona
dels ports
i aquí
també hi ha
un viatge
o una visita
que segurament
no serà
del gust de tothom
però que
a la gent
que li agradi
això
visitar escenaris
amb valor històric
crec que és
que és important
i a més
és molt colpidora
que és visitar
la serra de la Fatarella
que és una serra
que doncs
des del punt de vista
natural
o
orogràfic
doncs
no té cap particularitat
molt destacable
és un territori
doncs
típic
de
de la Mediterrània
molt bastant àrid
molt accidentat
la serra de la Fatarella
per ser
està
potser
a 20-25 quilòmetres
d'on hi ha hagut
l'incendi
d'Horta
de Sant Joan
per tant
estem parlant
de la comarca
de la Terra Alta
i què hi ha
a la serra de la Fatarella
doncs la serra de la Fatarella
està
literalment
cosida
de trinxeres
de la batalla
de l'Ebre
es parla
últimament
s'ha parlat
de la batalla
de l'Ebre
coincidint
amb l'aniversari
de fet
el dia
25 de juliol
si no m'equivoco
es va celebrar
el 71è aniversari
efectivament
efectivament
que hi va haver un acte
perquè va ser l'any 38
efectivament
quan va començar
el 25 de juliol del 38
que començava la batalla
exacte
doncs fa 71 anys
els nostres avis
concretament
el meu personal
personalment
i el de molta gent
que ens està escoltant
segurament
avis o pares
o parents
estaven deixant-se
la vida
literalment
estaven deixant la pell
allà
en unes condicions
espantoses
que només
pots copsar
si estàs in situ
si estàs sobre el terreny
i veus això
tots els vessants
de la serra
de la Fatarella
que són
és una serra
molt accidentada
doncs
estan
jo crec que el verb
o la paraula
és cosit
està cosit
hi ha milers
de quilòmetres
de trinxeres
de fortificacions
amb bastant
en bon estat
de conservació
és a dir
que encara
es poden reseguir
perfectament
i per cert
doncs
encara
tot i els
60-70 anys
d'activitat humana
de retirar
ferro
de la gent
de la terra
doncs
una manera
de guanyar-se la vida
era treure
metralla
i vendre-la
com a
ferralla
doncs
encara
és
molt fàcil
trobar
quantitats
de trossos
d'obusos
cues de morter
bales
fins i tot
jo tinc una bala
que em vaig trobar
no és fàcil
de veure
una bala
evidentment
entre el mig
de la pinassa
o de la terra
però
aquesta visita
jo no diria
que tingui tant
un valor paisatgístic
que també
sinó
un valor
realment
històric
i un valor
de
veure sobre el terreny
la brutalitat
la duresa extrema
d'una
batalla
en aquest cas
a mort
en què van estar
pràcticament
tres mesos
matxacant-se
mútuament
i
doncs
vivint
i morint
a les trinxeres
no es tracta de fer
un itinerari
en concret
sinó de trepitjar
el terreny
i imaginar-te
la situació
i intentar
posar-te en la situació
de l'estiu del 38
efectivament
si et documentes
una mica millor
perquè llavors
pots intuir
doncs
quins eren els moviments
de front
d'on venien
els bombardejos
clar
això és una mica
una cosa
que ara se'n parla
que és el turisme bèl·lic
turisme de camp de batalla
que és una forma
de turisme emergent
que jo vincularia
per exemple
amb el turisme
vinculat
amb escenaris històrics
el que dèiem abans
ara també
doncs
cada cop més
la gent se'n va
a visitar
els escenaris
de novel·les
que han llegit
ara doncs
que si la ruta
del Larson
que si la ruta
de
aquesta
del
Codi da Vinci
doncs
també hi ha una ruta
de la batalla de l'Ebre
de fet
les institucions
han estat invertint
últimament
en recuperar
aquesta memòria
i
no és una visita
que jo recomani
a la gent
que vagi a buscar
estrictament
pau
bueno
pau sí que n'hi ha
gràcies a Déu
en aquest moment
hi ha
una pau total
sinó tant
no tant per això
sinó pel valor
històric
d'un drama
d'una tragèdia
molt recent
tot i que
70 anys
no sé si és molt o poc
jo quan estic allà
i vaig
intentant anar
sovint
tinc la impressió
que fa dos dies
perquè encara
et trobes
per exemple
a llaunes
de menjar
totes les zones
de trinxeres
els soldats
menjaven allà
hi ha moltes llaunes
evidentment
rovellades
del menjar
dels àpats
dels soldats
que això
el meu avi
m'ho explicava
que els donaven
llaunes de carn
en conserva
que venia
d'Argentina
o de Rússia
i la seva dieta
eren llaunes de carn
i tu te les trobes
per allà escampades
per tant
és una història
que és gairebé present
Què més?
Perquè ens has situat
en tres zones
una molt propera
altres dues
una mica més llunyanes
a la comarca
del Sursonés
per cert
poc visitades
per dir-ho d'alguna manera
poc conegudes
relativament desconegudes
Sí, home
és que com et deia abans
jo tinc aquesta tirada
o aquesta atracció
pels llocs
poc concorreguts
pels llocs insòlits
una mica
un lloc
insòlit
o en el sentit
d'afortunadament
poc massificat
i que no està gaire lluny
de la zona
d'aquesta
de la serra
la Fatarella
és un indret
que potser
algun oient
coneixerà
que és la
Fageda del Retaula
la Fageda del Retaula
és una meravella natural
això sí que és
un lloc
digne de visitar
pel valor
natural
i paisatgístic
que està
als ports
al Parc Nacional
dels Ports
per tant
per cert
aprofito
per reivindicar
el Parc Natural
dels Ports
suposo que
molta gent
de Tarragona
i de les comarques
ho coneix
però és un dels grans
desconeguts
i no sé si dir
per sort
perquè ja sabeu
què passa
quan un lloc
es posa de moda
i es massifica
els ports
afortunadament
encara
no ho estan
de massificats
i entre les meravelles
dignes de visitar
dels ports
hi ha
la Fageda del Retaula
i on és exactament
o per on s'arriba
a la Fageda del Retaula
s'arriba
des del Pantà d'Ull de Cona
que és
un pantà
d'aigua
que hi ha
a prop de l'Escènia
per entendre'ns
des del poble
de l'Escènia
direcció
cap a la serralada
cap a l'interior
s'arriba
al Pantà
es diu Pantà d'Ull de Cona
tot i que està
penso que al municipi
de l'Escènia
si no m'equivoco
i des d'allà
del Pantà de l'Escènia
surt una pista
que et porta
gairebé
la pista
ja arriba a un punt
en què està tallada
el trànsit
diríem
no autoritzat
per tant
fins i tot
sense ser
un gran esportista
si vas amb bicicleta
ja fantàstic
ni t'explico
perquè la pista
et porta fins a la Fageda
però fins i tot
caminant
i amb una excursió familiar
amb nens petits
tu pots deixar el cotxe
allà on hi ha la cadena
i en un màxim
de mitja horeta
amb una caminata
molt plàcida
arribes a la zona
aquesta de la Fageda
una Fageda
suposo que tothom sap
què és
però és un arbre de faig
faig
és un tipus d'arbre
que és molt estrany
de trobar-lo
en zones tan meridionals
jo he llegit
que la Fageda
del Rataula
és una de les més
meridionals d'Europa
el faig
és un arbre
molt humit
que requereix
molta aigua
amb un clima
doncs
o bé
o bé nòrdic
o un clima de muntanya
però clar
la Fageda del Rataula
crec que està
gairebé a mil metres d'alçada
en una zona d'obaga
una zona
ombrívola
de la serra
de la serlada
i allà
com a
la
la
la cirereta
per dir-ho així
són dos arbres monumentals
que són
el faig pare
que perquè ens entenguem
és com el bàrbol
del Senyor dels Anells
suposo que tothom
ha vist les pel·lícules
del Senyor dels Anells
que surt d'aquell arbre
que parla
i que camina
doncs
no sé fins a quin punt
es poden haver inspirat
en el faig pare
que és un faig monumental
un arbre
espectacular
de
tothomiris com tothomiris
que està ben bé
a peu de pista
a més a més
no cal ni desviar-se
vas caminant per la pista
i està allà a peu de pista
no
després hi ha el pi gros
que com el seu nom indica
és un pi monstruós
sembla una sequoia
més que no pas un pi
i que aquí
sí que t'has de desviar
una miqueta
de la pista
i has de
potser caminar
no sé
10 minuts
muntanya amunt
però és molt fàcil
de localitzar
i per tant
aquesta és una excursió
per totes les edats
i molt fàcil
d'ubicar
es pot arribar
gairebé en cotxe
molt a prop
i jo la recomano
a tothom
es pot fer en un dia
des de Tarragona
fas un puja-baixa
i escolta
fantàstic
història i natura
bàsicament
propostes
que ens fa arribar
el Bernat López
no sé si la majoria d'aquestes
les has fet
combinant cotxe i bicicleta
només bicicleta
i a peu
mira la majoria d'aquestes
les he fet
les he fet
a peu
a peu
perquè
com no sé si ho he dit abans
però jo soc més aviat
ciclista de carretera
que no pas de muntanya
i clar
amb bicicleta de carretera
en aquests llocs
no s'arriba
no s'arriba
amb bicicleta de muntanya
s'hi pot arribar
molts d'ells
sense massa problema
alguns
doncs
per exemple
evidentment
a presó de busa
no s'hi arriba
amb bicicleta
però la bicicleta
la pots deixar
gairebé
a peu
de la passarel·la
i a altres llocs
home
per exemple
la ruta dels dolmens
seria fantàstica
per fer-la amb bicicleta
bicicleta de muntanya
BTT
perquè
doncs
els dolmens
estan en zones
no estan a peu
de carretera
asfaltada
per entendre'ns
però
però sí
sí
s'hi pot
s'hi pot
anar amb bicicleta
a peu
en cotxe
no són llocs
d'aquells
que t'hagis d'escarressar
caminant 8 hores
per trobar-los
sinó que estan bastant a mà
són bastant accessibles
per acabar
en un minut
una proposta
una ruta
de bicicleta
de carretera
carretera
carretera
carretera
sortim de Tarragona
o sortim de qualsevol indret
pròxim a nosaltres
uf
què ens proposaries
cap a on aniríem
home
serà difícil
de recomanar
perquè
clar
això depèn molt
del nivell físic
de cadascú
perquè per una persona
fer 20 quilòmetres
pot ser molt
i en canvi
per una altra
no tenir per començar
però digue'ns
la que t'agrada
especialment
aquella ruta
que dius
avui tinc ganes
d'agafar aquella carretera
i vinga
home
jo entreno molt
per la zona
de la Serra de Prades
i la zona
del Mont Sant
i del
diríem
de la frontera
entre la Conca de Barberà
el Priorat
i les Garrigues
per mi és una zona
fantàstica
perquè reuneix
per mi
uns quants valors
fonamentals
que són
primer
bellesa
paisatgística
o sigui
tot allò
és una zona
preciosa
amb boscos
conreus
muntanya
d'una altra banda
bones carreteres
això s'ha de dir
que les carreteres
de les comarques
de Tarragona
per un ciclista
no sé si per un conductor
però per un ciclista
són bastant bones
i aquí
he de reconèixer
la bona tasca
de la Diputació
i de les institucions
i a més a més
són carreteres
molt poc transitades
molt solitàries
ara bé
escolta
per anar
amb bicicleta
de carretera
doncs
el Montseny
per exemple
és un lloc fantàstic
el Solsonès
el Solsonès
sense anar més lluny
està ple de carreteretes
d'aquestes pistes
forestales
asfaltades
que tant ens agraden
els ciclistes
perquè no hi ha trànsit
són carreteres
ondulades
amb curbes
amb molta varietat
paisatgística
i jo per cert
també
m'entreno bastant
o surto bastant
per aquesta zona
del Solsonès
buscant això
aquesta carretereta
que
no hi passa
gairebé
ni un cotxe
i
i que pots estar
una hora
pedalant
sense creuar-te
amb ningú
per mi
això és un valor
extraordinari
doncs avui
hem conegut
aquesta Catalunya
una mica diferent
una mica
que se surt
de lo normal
de les propostes
més
conegudes
a partir
de l'experiència
del testimoni
del Bernat López
professor de comunicació
de la Universitat
de Rovira y Brasil
que ja ens deia al principi
que és
un
friciclista
es dit?
friclista
friclista
és a dir
un boig
de la bicicleta
de carretera
i que coneix
bona part del país
precisament
utilitzant
la bicicleta
és la nostra proposta
que també
volíem incloure
en aquesta
volta al món
que durant tot l'estiu
estem fent
el matí de
Tarragona Ràdio
Bernat López
moltes gràcies
un plaer
com sempre
que vagi molt bé
la bici
i bon estiu
bones vacances
adeu-siau
bon dia
i bon estiu
cambe