Aragona Ràdio.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
T'han fet boicot amb els auriculars.
Pobre Jordi, està intentant desllurigar aquest cap dels auriculars.
Vols que pugem una mica a la sintonia i mentrestant ja estàs equipat.
Vinga, puja, puja, Lluís.
Tot correcte? Estàs còmode?
Ho sents tot bé?
Ha sigut un element que armentes tottenca ja.
La cadira també confortable?
Sí, sí.
Tot bé, no? La temperatura ambient?
És que volem que t'hi trobis a gust, no volem que marxis mai de la barra.
Sí que ha plogut, sí que ha plogut.
Ha plogut? Aquest matí?
Sí, sí.
Què dius ara?
Un núvol que tenies a sobre teu.
Sant Antoni i Carnaval, deixa'm dir un verset.
Ui.
No, no, no, Jordi, que és un verset inofensiu.
No, no, és bonic, tradicional, que no té més, que és d'aquells que no tenen més, però fa país.
Sant Antoni és un bon sant i que té un xabol i dona perquè ens guardi els animals, tant si són de pèl com de ploma.
Sant Antoni, Sant Antoni Gloriós, patro dels animalets. Si no fas algú miracle no quedaran més oberets.
Oh, que bonic, i avui venies preparat. Avui venies preparat. Avui no t'he enxampat així, eh? Desprevingut. Molt bé.
Bueno, és que últimament guanyes tu sempre, eh? Llavors no.
En fi, ja saps que el refrenyer i jo no tenim secrets.
El meu avui és un que ve a explicar que si Sant Antoni no protegeix els animals no hi haurà gent que cuidi els animals als masos ni a les granges.
Clar.
Té una mica a veure amb aquesta notícia que aquest cap de setmana s'ha comentat, no?
No sé si la vas veure que sortia, doncs hi havia gent que anava a la seva segona residència de cap de setmana i li molestaven les esquelles, els esquellots de les eugues, dels ramaders, no?
Llavors, no, no.
És que ens molesta tot, eh? És que tenim la pell tan fina. Deixa'm dir-te una cosa. Has portat musiqueta i ara no sé si m'equivocaré perquè anem sense aquí jo a la dir-ho perquè avui no hem pogut parlar prèviament.
L'altre dia, no, aquest cap de setmana, motiu de Sant Antoni, escoltant una emisora de la competència, que per cert molt bé, sí, sí, a veure, les coses com siguin, vaig sentir una cançó que l'estava escoltant i deia, oh, això és molt interessant, no ho havia sentit mai.
I al final, sortosament ho van explicar. Era una mena de romanço, no, era un romanço que narrava la vida de Sant Antoni en castellà, però els intèrprets catalanitzaven molt la seva pronunciació.
I era de Quico Alcelio, el noi al mut de Ferreries. No l'havia sentit mai a la vida. I era una monada, eh? T'ho dic en seriós, perquè explicaven, doncs, que explicava la història que Sant Antoni, el pare s'anava cap a missa, i li deia al fill, a Sant Antoni, que no seria sant perquè era petitet, que vigilés el sembrat, perquè arribaven els ocells i s'ho menjaven tot.
Però, clar, tot això, imagina't, narrat pel Quico Alcelio, tot en vers, era preciós. En castellà. En castellà, però amb un accent molt marcadament català.
I aleshores, doncs, s'explicava que Sant Antoni es va quedar allà, al tros, vigilant que no vinguessin els ocells, el pare va anar a missa, i venien els ocells, i Sant Antoni es deia, ai, no us mengeu el sembrat, sinó el meu pare s'enfadarà i em castigarà.
I va aconseguir posar a tots els ocells a dins d'una habitació. I quan va arribar el pare, li deia, ai, Antoni, Antoni, Antonito, li devia dir, no?, perquè si era petitet, què ha passat amb els ocells?
No miris així. No, no, estic escoltant atentament. I aleshores l'Antoniito obria la porta i trobava tots els ocells allà. I aleshores, en veure tan gran prodigi, explica el romanso,
que el pare anava a buscar el senyor Arcavisba perquè veiés tan gran gràcia que tenia el seu fill. I el senyor Arcavisba arribava i també quedava
doncs bocabadat i meravellat del prodigi que havia fet l'Antoniito. I després, doncs, perquè clar, no havia de tenir patro dels animals i protector,
no els podia tenir tancats a l'habitació, i aleshores obria i explica el romanso com anaven sortint de manera molt ordenada tots els ocellets.
I aquí és una preciositat el romanso perquè comença a parlar que sortien àligues ratpenats
i comença a fer tota una relació ornitològica de tipus d'aus amb unes paraules precioses del delta de l'Ebre.
I aleshores va fent tota una relació i una descripció de com van sortint per parelletes els ocells.
Doncs enhorabona a la ràdio de la competència que van posar...
Que era Reus Ràdio.
No, em penso que era... no sé si era...
No, no, no sé si era IKKFM o RAC 105.
A mi m'és igual, dialtre si els companys van fer la feina, s'ha de dir...
No sé quina era, però mira, vaig pescar de casualitat aquest romanso i el buscarem.
Aquests romansos...
És una preciositat.
I no sabia qui ho cantava perquè no em sonava IKFM i al final ho van presentar.
Normalment formen part de les romansos o llegendes geogràfiques
que expliquen els miracles de Sant Antoni, que era un senyor molt miracle.
Ja t'ho dic ara, allò que t'enganxava.
Era com un culebron, però de...
Normalment aquests culebrons s'acompanyen d'aquestes tonades que tenim preparades
i que són d'aquesta manera.
i que són d'aquesta manera.
On ubiquem aquesta música?
És molt a prop, quasi l'encertem, molt a prop.
Això és dels ports de Morella.
És una gaita, que és el sinònim de la nostra gralla.
Allí no li diuen ni gralla ni dolçaina.
I precisament aquests dies...
I com li diuen?
Gaita.
Gaita, gaita.
Gaita.
Que no té a veure amb una gaita gallega ni amb un sac de jamec,
sinó que és aquest nom.
És una variant d'aquests instruments que tenen la llengüeta,
la inxa, no?
Aquesta tan característica que permet tocar-los, no?
I que formen part del patrimoni més antic que tenim a nivell musical
a tots els països catalans, no?
En tot cas, és una tocada de Sant Antoni,
una de les que anirem escoltant així de fondo avui,
perquè precisament aquest cap de setmana ha estat Sant Antoni.
Era dissabte, no?
Dissabte era el dia del petró.
No em portaven ahir les mosques, ni els mosquits,
ni tot això que hi ha per les cases.
Bé, ja van anar els de TVU i a veure les curses d'Escó.
Què dius?
TVU, van anar a les curses d'Escó?
Sí, sí, a la tarda a l'Espanya Directo.
Oh, escolta, em deixes bocabadada que Televisió Espanyola
es desplaci fins a les comarques de Tarragona.
Sí, sí, curiosament.
Bé, en tot cas, aquests dies tenen lloc aquestes celebracions.
T'ho explicaves al Romanso, que forma part una mica
del que podria ser una de les parts de la festa,
que és la part que explica les virtuts miracleres del Sant.
Sempre diem allò que el Sant, com més lluny és, més miracles fa.
La setmana passada ho deiem.
Clar, perquè no hi ha testimonis.
Bé, potser sí, però en tot cas,
aquest cas és un miracle adaptat a les Terres de l'Ebre,
el que explica el Romanso sobre la llegenda geogràfica,
perquè, evidentment, en quin altre lloc del país
poden haver-hi tantes aus.
Tantes aus diferents i tantes adaptacions.
Normalment, les traduccions al castellà
detecten un text que no és anterior al XIX,
però normalment aquestes representacions
o aquestes llegendes geogràfiques
ja fossin recitades per formacions musicals.
Tu has posat el cas dels Kikus,
es manté de moltes maneres,
però són bastant anteriors.
Estem parlant d'una de les representacions més antigues
que hi ha a Europa, pràcticament.
Des del segle XV sabem que hi ha representacions de Sant Antoni
i que això s'adapta de moltes maneres.
En el cas dels Països Catalans,
les Illes Balears, País Valencià i Catalunya,
també la franja de Ponent mantenen d'una manera molt forta
aquesta tradició i hi ha zones més o menys destacades.
Hi ha unes certes intermitències,
però podríem, si taquéssim un mapa,
amb els puntets en què hi ha cultes o devocions a Sant Antoni,
veuríem que és molt estès.
I en el fons ens explica el passat ramader
i agricultor del país.
Em sembla que és una cosa molt important.
Ramader de moltes maneres.
A les terres de l'Ebre, evidentment,
la ramaderia és d'una manera determinada
o el conreu, aquí, cosa de manera determinada
i si anem a altres terres, on serà d'una altra.
Però el cert és que està molt associat.
Aquest seria el primer bloc de les explicacions
de Sant Antoni a explicar la llegenda del sant.
És a dir, jo diria que és el primer element clar i característic
que la literatura ens ajuda.
El segon bloc interessant,
que també és aquest que té allò dels viatges d'escosa,
el culte del sant protector cap als animals.
Aquest és el que ens ha arribat d'una manera més generalitzada
a tot arreu, d'una manera molt estesa.
Però, i aquí enllàsem una miqueta també amb la música que escoltàvem,
on ha agafat molta força i on s'ha mantingut,
malgrat sovint la despoblació que hi ha hagut en les zones rurals.
Per exemple, als Pots de Morella, en una època,
terminada en despoblar-se moltíssim.
O el Delta de l'Ebre també.
Ara vivim una època dolça del Delta de l'Ebre,
però el Delta de l'Ebre també ha tingut problemes
generalment d'habitabilitat durant molt de temps.
quan es va iniciar el projecte de construcció del parc natural del Delta de l'Ebre,
realment allò era un abocador ple de pesticides, realment.
No, no hi havia cap control de res.
De res, no?
Per tant, tot això ha tingut tota una sèrie de processos, diria, complexos.
Però en aquest cas dels ports, per exemple, la ciutat de Morella,
que no deixa de ser significativa,
doncs sempre ha tingut una cultura molt interessant,
a banda del que seria el nucli poblacional a muralles,
dins de muralles, que en aquest cas, si han estat a muralles,
faran la idea clara d'una ciutat, doncs, amurallada, no?,
amb el castell a la part superior del poble,
una mica és allò que fan les excursions dels centres d'ensenyament
per veure el que era una vila medieval, no?,
o una ciutat medieval.
No cal només anar allà, poden anar més a prop,
sinó que no cal que agafin, si ho explicàvem,
anant cap a Tàrrega hi ha un poblet més petit que és Ciutadilla,
que també és un exemple molt clar d'aquestes construccions.
Però en tot cas, aquesta ciutat, el que sí que va mantenir,
ja mantingut i encara manté, és un alt índex de població
en el que se'n diu els masos, no?,
els masos és un, el que seria, doncs,
una construcció rural, doncs, al voltant de la ciutat.
El que passa és que allà és enorme la consistència de masos.
No tinc xifres actuals, però fa aproximadament uns 20 anys,
doncs, hem de tenir presents, doncs,
que hi havia prop de 300 masos habitats per prop de 500 persones
en aquest espai, situant-nos en una població molt més petita,
lògicament, que la nostra, que Tàrrega,
doncs, és un alt índex d'habitabilitat en aquests espais.
Això el que feia és que, evidentment,
hi hagués una necessitat de tenir aquesta vinculació amb el sanatori
perquè protegís la vida agrícola i la vida ramadera, no?
És a dir, no hi ha cap altra explicació.
Per tant, es va adaptar aquesta visió, no?,
doncs, més del culte dels animals, no?
Per això el patró per excel·lència en totes aquestes poblacions
és el san Antoni.
Fins demà!
És el mateix instrument del començament, la gaita.
Exacte, i amb una tocata també, amb l'altra tocata a Sant Antoni,
i quan tu introduies el programa parlant dels miracles o la geografia...
Aquesta tonada sí que és molt adient pels romans.
Així com la primera era més de festa de carrer, d'anar fent salts,
aquesta és molt reiterativa, d'anar explicant, d'anar explicant...
Cada moment de la festa té un to, no?, un toc, no?
I en aquest cas, doncs, la festa, doncs, quan té una part més religiosa,
doncs, adopta una posició,
quan té una part més de culte a l'animal en té una altra,
anem veient, doncs, que tots són una mica diferents, no?
Però totes s'utilitzen, en aquest cas,
hem utilitzat, doncs, els tocs tradicionals de Morella, no?,
editats per la fonoteca de materials de la Generalitat Valenciana,
un material que es va enregistrar ja fa bastants anys,
però que s'ha anat reeditant en CDs,
i que és un dels treballs, doncs, de referència a Europa
del que seria la música tradicional popular, no?
Hi ha molts volums, aquí en el programa alguna vegada...
Fins i tot hem arribat a utilitzar volums en vinil, no?
Sí, sí.
Recordo alguna vegada de tocs de campanes...
i dins d'uns discos de pedra.
No, bueno, però que sí que hi ha una certa, doncs,
vinculació clara entre la música i els diferents parts, no?
En tot cas, parlàvem dels sants, parlàvem dels animals,
i després, jo crec que, aquí una mica és on s'entrada en el programa,
també hi ha un altre aspecte molt important, no?,
que és el que serien els elements carnestutents, no?
Quan parlem de...
Quan anunciem el Nadal, nosaltres sempre,
de quan en quan fem algunes referències
a algunes presències d'elements carnestutents
que pregonen el que vindrà després,
també passa el mateix per Sant Antoni, no?
El Bisbató.
El Bisbató, per exemple.
Me'n recordo que és del dia 28, no?
No, el Bisbató és el...
Que eren aquests...
Que eren els innocents, no?
El 28 són els innocents.
28 de desembre.
És el 6 de desembre,
que és el Bisbató del voltant de Sant Nicolau,
que enguany fèiem aquell viatge,
no és tan particular que per les tradicions més del nord d'Europa, no?
En tot cas,
aquells elements carnestutents
pertanyen a un cicle concret,
que és el cicle del que se'n deia les llibertats de desembre,
que eren unes festes concretes
que se celebraven entre la diada pròpia de Saturn, no?
Del rei Saturn, fins aproximadament als innocents, no?
Pés o menys.
Això vol dir, realment,
efectes pràctics entre el 17 i el 28, 29 de desembre,
amb alguns preàmbuls, no?
Com aquest de Nicolau, no?
Però realment...
De fet, el preàmbul és un preàmbul, sobretot, religiós,
perquè a Sant Nicolau, on s'ha mantingut més aquest paper d'inversió,
ha sigut en els monestirs, no?
Precisament el de Montserrat és un cas, no?
Bé, el Sant Antoni també té elements carnestutents,
estem ja un mes enrere,
i aquí els elements carnestutents,
per una banda,
se mantenen amb la pròpia representació teatral,
com es fa avui en moltes poblacions de la zona,
doncs, del delta que tu deies,
de la zona dels ports de Morella,
o la zona de la França d'Aragó,
perquè d'una manera o d'altra representa aquesta batussa,
aquesta lluita entre el Sant Antoni i els dimonis, no?
La ridiculització...
O sigui, el Sant Antoni sempre acaba guanyant, per entendre's,
però la ridiculització és molt sovint molt extrema, no?
Els dimonis, doncs, porten, en aquest cas,
doncs, uns carxots, uns garrots,
depèn del nom de la població,
i van, doncs, fustigant el Sant, o Sants,
perquè hi ha algunes poblacions que el Sant, doncs,
és acompanyat, Sant Antoni és acompanyat per un altre Sant,
també molt propi d'aquesta època, Sant Pau, no?
Precisament en aquests territoris que s'ha celebrat en guany
l'any jubilar dedicat a Sant Pau,
i també d'altres personatges que podien ser una mena de...
doncs, acòlits o sosseguidors d'Antoni, no?
Com, en aquest cas, hi ha un personatge molt popular
per les terres del nord de Castelló,
que es diu Morondo, no?,
que és una mena de criat, no?,
que sempre, en el moment que els dimonis volen temptar a Sant Antoni,
doncs Sant Antoni resisteix,
però, en canvi, el Morondo representa una mica
el personatge més humà, més del dia a dia,
que es deixa temptar ràpidament, podríem dir,
per als plaers del menjar o del beure de la carn, no?,
que li ofereixen els diferents pecats dels dimonis, no?
Això dels sants i els dimonis és com les pel·lis americanes,
d'indis i americans, i vaqueros,
sempre guanyen els vaqueros, aquí sempre guanyen els sants.
Bueno, en aquest cas guanya, però hi ha un...
El dimoni no guanya mai, fins i tot quan sentim els versots aquí del ball.
També acaba sent derrotat.
Acaba sent derrotat, a veure si algun any al Ball de Diables
fan un pacte i canvia els papers,
i guanyen els dolents i no els bons, no ho sé.
Però, de totes formes, aquí hi ha un element
que, vull dir, aquesta certa inversió hi és,
perquè els cops, diguéssim, al Sant es van...
O sigui, al Sant és lligat i passejat pels carrers...
Guanya però pateix prèviament, no?
Pateix moltíssim, no?
I pensa que se li arriba a cremar la barraca, no?
La barraca és aquesta foguera de dimensions, doncs, molt grans
que s'instal·len en els diferents pobles d'aquesta zona
i que representa el lloc on Sant Antoni,
al mig del desert, que és el que explica la història,
pensi que la deia, ho comentava,
Sant Antoni és un sant que se l'ubica geogràficament
en el país en què correspondria més o menys a Egipte, no?
Moltes de les versions té aquesta...
Això després cadascú se l'adapta, evidentment,
el santet del delta de l'Ebre
que explica les espècies, doncs, està ubicat allà, no?
Però vull dir que...
Home, hi ha sorra, també, a la platja.
Sí, però bé, el delta podria ser un exemple...
Com el desert.
Exacte, podria ser el desert, no?
Però vaja, o les muntanyes del nord de Monella
també poden ser un desert, eh?
Per la seva espiritut, no?
És a dir, que, per tant, no hem d'oblidar-ho, això.
En tot cas, el que sí que és cert
és que aquest lloc, aquest oratori,
és cremat, no?, pels dimonis, no?
I, bueno, evidentment, sempre de la crema reneix, no?
La comunitat, no? Podem dir.
És a dir, és una cerimònia que, per una banda, crema la barraca,
però, en definitiva, no podem dir
que hi hagi un triomf del mal sobre el bé,
sinó que, d'una manera o d'altra,
al final, els dimonis acaben per terra estirats, no?
En aquests llocs es manté
la representació de Maria més pura,
doncs, com ara revolcant-se, no?
Una mica, doncs, castigats, no?
Però, bueno, no deixa de tenir un punt, doncs, que res no ho tinc.
Ara bé, al costat d'això hi ha moltes altres representacions,
ja allunyades del que seria el, pròviament, el culte del sant,
que sí que ens preconitzen una mica tota l'hora que ens arriba del carnaval, no?
Per exemple, i no em referiré només a una població,
perquè aquestes representacions tampoc són que es facin cada any,
sinó que a vegades es fan en alguns llocs, un any o dos o tres,
a mi que un any no es fa, depèn,
perquè aquests fets depenen sobretot de l'existència o no
del que en diuen majorals, que són uns organitzadors de la festa,
que sota l'empara d'una confraria, normalment de Sant Antoni,
doncs, realitzen més o menys activitats.
L'estructura de la festa sempre la manté a la confraria,
però si hi ha uns majorals,
bon dir que la festa pot ser més lluïda,
perquè hi ha un equip extra que treballa per la festa, no?
És una curiosa manera d'organitzar-la, no?
En tot cas, aquests personatges que...
que representen una mica el Carnaval,
apareixen escenes molt variades, no?
Per exemple, per explicar-ne algunes,
doncs, podríem dir que hi ha escenes de matança del porc,
és a dir, dins del Sant Antoni també hi ha...
Home, immersió total, Sant Antoni que protegeix el porquet,
ubicar-lo en una matança del porc,
és d'allò més irreverent, no?
Sí, però realment és el mitjà de subsistència històric, no?
I aquí ja hem explicat d'altres vegades la matança de Sant Martí,
la matança prèvia al Carnaval,
que més o menys correspondria també, en aquest cas,
aquesta segona matança correspondria a aquesta de Sant Antoni, no?
De fet, hi ha poblacions en què el Sant Antoni,
igual que passa amb els tres toms,
coincideix amb Carnaval, eh?
És a dir, per exemple, doncs,
aquest cap de setmana, igual que hem parlat,
doncs, abans que hi havia, doncs,
se celebrava la diada en diferents poblacions,
doncs, des d'ara fins al cap de setmana del 14 al 15 de febrer,
que el celebra la Tudulella,
doncs, hi ha cada cap de setmana Sant Antonades,
igual que hi ha en tres toms, no?
És a dir, és una festa que s'ha allargat en el calendari
tant a Catalunya, al Principat, com al País Valencià, no?
Per tant, cosa que, en canvi,
no ha passat de la mateixa manera a Mallorca.
A Mallorca es manté encara aquest Sant
d'una manera superconcentrada als 16 i 17,
és a dir, la majoria de poblacions importants
on tenen aquest culte,
el mantenen al dia, caigui quan caigui, no?
Un any que hi ha en cap de setmana, però no es pot ser que no sigui així.
En tot cas, aquesta representació de les matances
és una molt clara,
li diuen normalment la representació de mondongo,
del mandongo, depèn, sí, perquè normalment s'emboteix.
Es representa, de vegades, damunt d'una carrossa, no?
Es representa d'una manera manual,
doncs, com se feien aquestes feines d'embotir, no?
És a dir, i això té un cert,
un element carnestotent en el sentit de la gastronomia,
però també té un element interessant que els petits també veuen
com es fabriquen aquests botifars,
perquè si no, no veurien.
És a dir, es porta a la matèria prima
i dalt d'una carrossa es significa això, no?
És a dir, es significa i es practica, realment, eh?
Vull dir, no sé si hi ha el registre sanitari,
però aquesta gent ho fan de veritat, no?
I, després, al costat d'aquestes,
que es podien dir que són representacions
més com dels usos i costums propis
de la vida camperola o de la vida ramadera,
també hi ha d'altres absolutament de ridiculització, no?
Una de les més, o de les dues, potser, més conegudes
són les que relacionen contrabandistes i bandolers, no?
Normalment, potser les dues poblacions
que més bé ho representen són Vilafranca del Maestrat
i Morella, en aquest cas.
Penseu que és una zona històricament molt militaritzada,
una zona del segle XIX molt carlina,
per tant, enriure-se'n de la lluita
entre els contrabandistes i el que en diuen els carrabiners
no és fàcil, és a dir...
És com enriure-se'n una mica de Sant Antoni i el Dimoni.
Sí, sí, vull dir que les poblacions
que han sigut places forces,
que tenen aquesta capacitat de riure-se'n de la seva mateixa història,
no deixa de ser doblement divertit.
En tot cas, el que sí que significa
sempre és la presència d'un grup de bandolers,
normalment diuen contrabandistes,
que...
T'havia-se el mateix.
Sí, sí, és el mateix.
El que passa és que en aquestes muntanyes
hi havia molt de contraband de veritat,
és a dir, els contrabandistes
realment el que fan és passar material
de territori a una altra de manera il·legal, no?
És a dir, bueno, en tot cas aquí...
Si fan el fet és el mateix al final, no?
Per aquesta baixa de Morella,
diguéssim, s'arriba,
doncs baixem fins a l'Ebre,
en el fons podem dir que hi ha una de les rutes,
l'Ebre seria la ruta de navegació,
i en canvi els ports de Morella serien la ruta a peu,
no?, per baixar materials
de les terres de l'interior, no?,
o de pujar-los del port, no?
Per tant, bé, en tot cas,
per tot el recorregut del poble
s'escenifica un grup de contrabandistes
que va sent perseguit, doncs,
per el grup de carabiners, no?
Aquest grup de contrabandistes
és molt estrafolari,
si porta un capità damunt d'un cavall,
integra homes i dones,
tots disfressats d'homes, no?,
amb llargues patilles,
amb grans bigotis,
amb un armament de trabucs fingits, no?,
amb dues mules carregades
del contraband, no?,
i, doncs, durant tot el recorregut
van veient, sembla,
de lluny que es persegueixen els carabiners, no?
En cada plaça, doncs,
es van representant, doncs,
diferents escenes, doncs,
de contraband, podríem dir, no?,
és a dir, com a acudits
i coses d'aquest tipus, no?
Hi ha alguns personatges característics,
hi ha un personatge que porta
com una canya molt llarga
de la qual, doncs, penja un fil
i al final hi ha una cistelleta
amb unes figues, no?,
que és el que li diuen el tio de la figa, no?,
Aquest personatge és un personatge
molt general en els carnavals, no?,
és a dir, quan, d'exemple,
s'agafen el costumari dels Joan Amades
veuran que és un personatge, doncs,
tipificat, no?,
és a dir, un emblema, doncs,
del que eren, realment,
alguns personatges ancestrals del carnaval, no?
Bé, aquests personatges
van seguint el poble
i van darrere els carabiners, no?
No, no?,
normalment,
en alguna població,
aquest grup de contrabandistes
porta també damunt
un bé molt preuat
per la festa de Sant Antoni,
que és la llenya
que serveix per construir
aquesta barraca del sang...
que després han de cremar.
Exacte, no?
Això és la manera
que tenen interrelacionats, no?
I el que...
S'ha de ser conscient
que la llenya, doncs,
antigament,
ara també,
però, evidentment,
tenia un valor molt especial
en el sentit
que tu no podies
robar-li la llenya a l'altre, no?
Però això era fonamental, no?
És com robar-li la gasolina
al veí,
de la seva cotxa.
Exacte, doncs, clar,
doncs, els carabiners
o la policia
o la tropa
atura
aquesta comitiva
de contrabandistes
perquè no acaba d'entendre
com...
d'on han tret
aquella llenya, no?
L'han robada, no?
I al final resulta que
en alguna població,
això, Vilafranca,
el Maestrat,
és la possibilitat
que s'emporta a la Palma,
doncs,
porten un salvoconducte
en què,
i és cert,
aquesta llenya
sempre es pacta
i sovint es roba de...
no es roba,
s'agafa prestada
d'un terreny comunal,
podríem dir, no?
Que és el bosc del poble, no?
I, per tant,
el poble té una llenya
per fer la festa del poble, no?
I, per tant,
doncs,
per això els guàrdies
deixen passar, diguéssim,
amb aquest salvoconducte,
doncs,
aquest certificat
que la llenya
no és robada, no?
Però, normalment,
els carabiners
són molt ridiculitzats
a tot arreu
i són sovint
enganyats
pels bandolers, no?
Pels contrabandistes.
Normalment,
aquests salvoconductes
són mentides, no?
I són falsificats
i és molt habitual,
doncs,
que s'hagin de fer
dos o tres trobades
perquè carabiners
i contrabandistes
doncs,
dialoguin
i s'enfrontin
fins que,
normalment,
en la tercera
acaben derrotats, no?
I, en algun cas,
com a Morella,
acaben fusellats, no?
Els contrabandistes.
Ja, directament, eh?
Al Pareon.
Que facin aquesta representació
prèvia al carnaval
que en guany
no sé quan cau,
ja ho sempre entenem.
El cap de setmana,
diguéssim,
central,
el dissabte és el dia 21.
Això no treu
que en aquestes localitats
facin el seu carnaval, també?
Normalment...
O, amb això,
diguem-ne,
que ja cobreixen...
Jo diria que el seu carnaval
és aquest.
És a dir,
aquestes representacions
i tal,
no vol dir que després
pugui haver, doncs,
també algun ball
o alguna cosa d'aquest tipus,
però...
Però com a més contemporània,
una mica per seguir
el que fa tothom,
però que la festa,
festa és aquesta ara.
Sí, jo diria que són
un dels espais
en què encara queda
aquest carnaval rural,
no?
Que, doncs, bueno,
que fins i tot cronològicament
no és l'únic,
jo que segurament,
doncs, un dia que es parlarem
també d'alguna altra zona
que no hem tractat,
com per exemple a Navarra,
on hi ha carnavals rurals
i després parlarem
de les tradicions
dels Joll d'Unac
o Sant Pansar, no?
En què no tenen mai lloc
el 21-22 de febrer,
sinó, bueno,
un any,
que és el dia que cau,
sinó que veureu
que normalment
tenen lloc
al mes de gener, no?
Molt bé, Jordi,
Bertan,
que dir-te,
com sempre,
que un plaer
i ens trobem
la propera setmana.
Molt bé.
Gràcies,
bona setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.