Comença la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimecres, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats amb perfils professionals diferents,
però amb una coincidència en la política,
perquè són els màxims responsables locals
de tres partits polítics a la nostra ciutat.
Saludem Joan Sanoges,
regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i president, primer secretari de l'agrupació local
del Partit dels Socialistes.
Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
També saludem Xavier Franquet,
que és també professor en l'àmbit professional
i, a més a més, en l'àmbit de la política.
És el president de l'executiva local d'Unió Democràtica.
Bon dia, Xavier.
Bon dia.
I tenim un tercer convidat, advocat de professió
i vinculat a la política,
també perquè és el president de l'executiva local
d'Esquerra Republicana a la ciutat de Tarragona.
Ramon Maria Sants. Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres donarem una ullada
a l'actualitat de la jornada i de la setmana,
que torna a tenir un cert protagonista
vinculat amb Caixa Tarragona,
perquè ja saben que dilluns va haver-hi una reunió
de les direccions de les tres caixes
que s'han de fusionar,
Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Va haver-hi una reunió amb els sindicats,
també de les tres entitats,
de la qual han sortit unes xifres
de possibles acomiadaments
i de possible tancament d'oficines
que sembla que no han agradat gaire
ni als sindicats,
ni tampoc al president de la Diputació,
per exemple.
Recordem que la Diputació
és l'entitat fundadora de Caixa Tarragona.
Recordem aquestes xifres
que ja comentàvem ahir en el temps de la tertúlia.
Hi ha la previsió d'acomiadar unes 1.800 persones
i de tancar unes 500 oficines
quan aquesta fusió sigui una realitat
al llarg del primer semestre del 2010.
Com dèiem,
els treballadors de Caixa Tarragona,
del sindicat majoritari,
consideren provocadora
aquesta proposta d'acomiadar tant de personal
i també ahir el president de la Diputació,
Josep Poblet,
recordava que aquesta retallada de plantilla
no figurava,
no s'havia anunciat
quan es va acordar la fusió
el passat 13 d'octubre.
I a vostès cal si semblen aquestes xifres
donades per la patronal,
si em permeten aquesta expressió,
de les tres caixes.
Joan.
Bé, jo diria que és exagerat, no?
Perquè, bueno,
són 1.800 persones
que no sabem tampoc
si això serà de cop,
si serà durant un temps,
quants anys durarà, etcètera.
De totes maneres,
sembla una exageració,
1.800 persones,
encara que sigui amb el conjunt
de les tres caixes, no?
A mi el que m'estranya una mica
és l'actitud del senyor Poblet,
a veure, quan negocies,
ell és el president de la Diputació
i per tant de la Caixa,
són coses aquestes
que les tens que tindrem en compte, no?
Al moment de fer les negociacions.
No sé per què
en aquests moments, doncs,
tinguem aquesta actitud d'estranyesa, no?
Vull dir,
això es té que pensar tot abans
i es té que tindre ben clar tot abans, no?
Bé, de totes maneres,
és una exageració, no?
A veure,
1.800 persones al carrer,
vol dir al carrer o prejubilats.
Seria el 20% de la plantilla
sumades a les tres caixes, sí.
El total.
També és qüestió de mirar a veure
quin repartiment li toca a cada caixa
d'aquests 1.800, no?
Caixa Catalunya
és la més gran
i teòricament s'hauria d'aportar
el maldit o regal, no?
De més prejubilacions o més despidos, no?
Però, de totes maneres,
a veure, això és greu.
És greu perquè, al final,
són 1.800 persones
que, encara que es prejubilin,
vull dir, de totes maneres,
segueixen d'alguna manera en plantilla,
per tant, els hi haurà de seguir pagant.
i la resta, si hi ha algú
que és despido, despido,
doncs també serà un problema greu això, no?
Xavier.
Sí, bé, a mesura que va passant el temps
es va veient que la fusió,
l'absorció aquesta de les caixes
no era tan única com semblava els primers dies.
A veure, jo parteixo de la base
que, bé, jo sempre he dit que no,
que tota aquesta història que ens venen
que una entitat, per ser competitiva,
de ser gran i tal, això és relatiu.
És a dir, jo crec que hi ha diferències,
és a dir, jo crec que hi ha entitats eficients
si estan ben gestionades,
independentment del tamany.
L'Herman Brothers era una entitat molt gran
i va fer fallida.
I crec que, darrere aquestes fusions,
el que ja és la necessitat,
el Banc d'Espanya obliga les entitats
a que es fusionin
i a que tinguin un determinat tamany
per donar-los els ajuts del FROP,
del Fons de Reordenació Bancària.
I, bé, i a partir d'aquí,
doncs, bueno, no té massa sentit.
És a dir, a veure, si ens venen
que la fusió és per augmentar el tamany de l'entitat,
no té massa sentit que una vegada
avancéssim en la fusió
ens donés a compte que l'entitat que queda
és com l'actual Caixa Catalunya.
És a dir, perquè resulta que si sumes
els treballadors de Caixa Manresa i Caixa Tarragona,
te'n vas als 1.800,
i si sumes les 500 oficines que suprimeixen,
doncs, te quedes en l'actual Caixa Catalunya.
Per tant, el motiu de l'augmentar...
Bueno, l'únic que li quedaria a la nova entitat
és els actius,
però els actius és una cosa que es mou d'aquí cap allà.
Per tant, bé,
tota aquesta història del tamany
cada vegada es veu que no és...
Bueno, que és una justificació,
però que jo crec que hi ha entitats petites.
De fet, avui Caixa Burgos
es despenjava d'una fusió
amb Caixa Espanya i Caixa Duero.
És a dir, podem veure...
I em sorprèn també
que la mateixa gent que està gestionant la fusió
jo crec que són els responsables
que ens han portat en aquesta situació.
Estic parlant d'equips directius
que han fet una gestió desafortunada
els últims anys des del meu punt de vista.
Ramon, quina és la teva opinió?
És l'eterna pregunta, no?
El tamany importa o no importa?
En fi...
Hi ha moltes coses a dir.
En primer lloc,
jo crec que ara no és el moment de parlar
fusió sí o fusió no.
Ja s'ha parlat, això.
Sí, ara això ja no hi ha marxa enrere.
I en tot cas, exactament.
és a dir, no importa el tamany
i no hi ha marxa enrere.
Anem bé.
En tot cas, jo crec que Convergència
ja ha fet el seu numeret especial
amb el tema aquest de la fusió,
encapçalant el tema del senyor Nadal.
I per ara no toca.
Fusió, en dic que sí, doncs endavant.
Que es tenia que pagar un preu laboral,
tots ho sabíem.
Absolutament tots.
Sindicats, patronal i la gent del carrer,
qualsevol persona sap
que en una situació d'aquestes
es tenia que pagar un preu laboral.
De què es tracta?
Que aquest preu laboral minimitzar-ho
al màxim possible.
fórmules, doncs bé,
totes les que puguem trobar
via per jubilacions
i les que hi puguin haver.
En tot cas,
en tot cas,
jo el que penso
és que el que ha fet la patronal
és llençar una tàctica,
llençar un número
per començar una negociació.
Un número de màxims.
Exactament.
Una proposta de màxims.
Doncs ja està,
fem bullir l'olla,
fem bullir l'olla
i fem bullir l'olla.
Jo no penso dir res
fins que tot això no acabi.
Perquè si no estarem
un mes, dos mesos
patint, nerviosos,
si són 1.800,
si són 1.500,
ara ho deixem en 1.000,
ara no passa res,
si ho deixem...
No, escolta,
doncs que se sentin,
que negociïn
i quan ho tinguin tancat
diguin
aquesta és la realitat.
Llavors estem d'acord
o no estem d'acord.
Però el que no pot ser
és que fem bullir l'olla,
fem bullir l'olla
i aquestes tàctiques
de llençar Globus Onda
i llençar Peixeta al carrer
perquè tots no fem-se freds
i tots no parlem.
Doncs no siguem mínimament seriosos
i estem parlant
de llocs de treball.
No estem parlant
d'un quilo de tomàques
o un quilo de treballs,
estem parlant
de llocs de treball
i demano seriositat
per a tothom
que està al darrer
d'aquesta fusió.
De totes maneres,
segurament això forma part
d'una estratègia negociadora.
Es llença aquesta xifra,
els sindicats responen
molt durament
que si no hi ha un canvi
en la reunió prevista
pel pròxim dilluns
i amenaçant a mobilitzacions,
el que sí que pot sorprendre
a la gent del carrer
i que no està vinculada
ni laboralment
amb Caixa Tarragona
és un cert canvi d'opinió.
És a dir,
els sindicats,
recordem que en el moment
de la fusió,
aproven la fusió
i diuen
perquè l'entitat
a més resultant
serà molt forta
i també la institució
fundadora de Caixa Tarragona
que és la Diputació
a través del seu president
i amb el suport
de tots els grups polítics
també no es parla
de qüestions laborals
i donen ple suport
a la fusió.
Per tant,
ara sembla que pugui sonar malament
o soni estrany
a molts ciutadans del carrer,
perquè ahir els sindicats
i vam parlar
amb el sindicat d'emplegats
de Caixa Tarragona
que és el majoritari
i va dir que era inadmissible
i després hem sentit
també les declaracions
del president de la Diputació.
Aquest canvi en un mes
pot estranyar
o insisteixo
en que al fil de l'últim
que comentava el Ramon
estem davant d'una estratègia
negociadora de màxims
que s'ha d'arribar
a un punt de convergència
i el resultat serà millor.
Jo crec que estem davant
d'una estratègia negociadora.
Això està claríssim.
A veure,
els que hem estat
en sindicats
i ho he estat,
això està claríssim
que funciona així.
Ara,
que també
el que he dit abans,
quan tu fas
una negociació,
en aquest cas
no sindical,
sinó una negociació
per una fusió,
sents
algunes bases
o com a mínim
alguns criteris.
Bé,
aquí els criteris
o bé no està ben clars
o bé no es van negociar bé.
Dit d'una altra manera,
la Diputació,
que és l'entitat fundadora
de Caixaterraona,
hauria d'haver posat
una mena de clàusules
respecte a les qüestions laborals?
Jo tampoc dic clàusules,
però sí criteris com a mínim.
Criteris com a mínim,
bueno,
en quant a laboral,
això,
en quant a depòsits,
això,
en quant a fons social,
que fons social
sí que es va posar
i va quedar
inclús bastant més clar.
Jo m'imagino
que laborals
sí que n'hi deu haver algun,
no?
És que, a veure,
és molt senzill posar una clàusula
dient que en l'aspecte laboral,
per exemple,
es minimitzarà al màxim
l'efecte
vers els treballadors
de les caixes
i tot això.
Sí,
però aquest segurament
és un concepte molt etèri,
no?
Això és un criteri.
No, no,
està bé,
però és un concepte etèri
que hi cap tot
i és interpretatiu,
que és l'important,
perquè no podem posar
Flanito,
Menganito,
aquest,
no es pot posar,
això,
és impossible.
Però no es podria haver posat
una xifra?
Pregunto,
llençó a l'aire.
No,
potser perquè no la tenien
a la xifra en aquell moment
ni no ho sabien.
Llavors,
un concepte etèri
permet poder-se aferrar a tothom,
sindicats i patronal,
ja està,
i legítima a tothom,
eh?
Jo no tinc tan clar
que la Diputació,
tot i ser entitat fundadora,
pugui imposar
certs criteris
perquè
el Consell d'Administració,
la composició i tal,
no tinc tan clar
el poder de la Diputació
en aquest aspecte.
En quant,
jo estic d'acord
amb el que diu ell
i amb el que deia
abans,
que segurament
és una negociació,
la patronal tira alt
i els sindicats
tindran la seva feina a fer.
De totes maneres,
jo quan es va anunciar
la fusió,
bé,
va donar la sensació
que els sindicats,
primera,
que veien
que no hi havia alternativa
a l'absorció,
jo en parlo d'absorció
més que de fusió,
que no hi havia alternativa
i segona,
jo vaig trobar a faltar,
jo estava,
a mi em sabia greu
que Tarragona perdés
una entitat
com Caixa Tarragona.
Si no hi ha alternativa,
doncs no hi ha alternativa,
però em sabia greu.
I vaig trobar a faltar
la postura aquesta
als sindicats
que ho veien,
bé,
inclús semblava
que els inésbé la fusió,
entre altres coses,
perquè el conveni
dels treballadors
de Caixa Catalunya
és millor
que els de Caixa Tarragona.
Llavors,
a l'altra caixa,
a la Unió de Caixes Catalana,
es havia acceptat
el millor conveni
de les quatre caixes.
Per tant,
ells suposo
que interpretaven
que des del punt
de vista laboral
tindrien una millora.
Segurament,
la funció dels sindicats
és defensar
els drets dels treballadors
i, per tant,
aquesta era la línia.
Per això,
d'alguna manera,
estic d'acord
amb el moderador
que és sorprenent
el canvi aquest de postura.
Bé,
és debutant
que han canviat
les circumstàncies.
No sé,
alguna cosa més
volen afegir?
Haurem d'esperar
l'estratègia de negociació?
Serà una negociació
amb mitjans públics,
amb mitjans de comunicació
i això pot distorsionar
també una mica
perquè a vegades
aquestes negociacions
quan es plantegen
tant amb titulars
a la premsa
no sé si és el més convenient.
Però és com funciona tot
avui en dia.
avui en dia
la manera d'esbombar les coses
i de negociar-ho
és tot a través de la premsa.
Ja està,
és com funciona,
ens hem d'acostumar amb això.
Jo ho trobo malament
perquè l'hauríem de fer
aquests senyors
és sentar-se i parlar.
Però bueno,
ja començarà a patronar
el dia en el cada dia,
els sindicats
geològicament han contestat,
dilluns
tensaran postures,
no cabrà de quedar clar,
s'emplaçaran
per la setmana vinent
i així anirem fent.
A fer bulliló ja.
Exactament.
I nosaltres anem per l'hora.
És delicat
parlar d'entitats bancàries.
Sí, sí, sí.
És delicat
perquè hi ha tot un tema
de confiança.
De totes maneres,
després de veure
el xou de Caixa Madrid
que fa un any i pico
que estan enfrascats,
és a dir...
Segur que no arribarem a tant.
S'aguanta tot,
és a dir,
jo no entenc
com els impositors
no han anat a buscar
els diners a Caixa Madrid.
Un últim aspecte,
ja no relacionat
amb el tema laboral,
però sí amb el
tancament d'oficines,
que en aquest cas
sí que em sembla
que és un 30% del total,
són excessiu.
Ho deia perquè també
quan es va parlar molt
de la fusió es parlava
del tema territorial,
és a dir,
de la presència
de Caixa Tarragona
i això segurament
no afecta tant
a la capital,
a la ciutat
com a les petites poblacions.
Aquesta rebaixa
també formava part
de les previsions
que davant d'una fusió
s'havien d'en tancar
moltes oficines?
A veure,
davant d'una fusió
és lògic
que tanquis oficines.
És lògic.
Aquesta si és moltes o poques,
no?
No, a veure,
jo diria que
en comptes de moltes o poques
diria on es tanquen,
vull dir,
a veure,
en una ciutat,
jo què sé,
una vila,
un poble
de 2.000 habitants
que potser hi hagi
tres oficines,
una de cada una
de les caixes,
doncs dius,
bueno,
a la millor
en un any
a prou.
Per tant,
és un tema
més de territorialitat
que un tema
de volum
d'oficines,
no?
Vull dir,
si assegurem,
si assegurem
que nosaltres
aquí a Tarragona,
assegurem
que cada una
dels nostres pobles,
de les nostres oficines
tingui aquest servei,
doncs ja ens val,
és assegurar això,
no dir,
és que en tenim
que tindre 4 o 5,
bueno,
4 o 5,
a lo millor no cal,
però que en tinguin
una com a mínim sí,
o les que necessiti
pel volum de població,
no?
Moltes o poques,
Xavier?
A veure,
aquest mig mila
que es diuen.
D'entrada,
d'entrada,
hi ha tres serveis centrals,
els serveis centrals
de Caixa Tarragona,
no sé quanta gent
hi treballa,
però és fàcil
que hi treballi
200,
300 persones.
Clar,
si fas una altra entitat,
és evident
que et sobre gent
dels serveis centrals,
d'aquí surten
els 400 llocs de treball
que seran despidos
improcedents,
no seran ni prejubilacions,
ni independentment
de l'edat i tal,
no?
Que en teoria
el criteri
que seguiran
a l'hora
de respectar
el personal
no és un criteri
proporcional
a les entitats,
sinó que és un criteri
als més eficients.
Clar,
això és un criteri
molt relatiu, no?
Després hi ha un altre tema,
les fusions
de caixes
a nivell interna
de Catalunya
s'entenen
per qüestions polítiques,
i jo ja estic d'acord,
però des del punt de vista
negoci bancari
evidentment
seria més lògic
i s'haurien de tancar
menys oficines
si tu fas una fusió
d'una entitat
de Catalunya
amb una
d'una altra zona
d'Espanya
per una qüestió
de superposició
d'oficines.
Però per qüestions polítiques
això de moment
no és viable.
Ramon.
En quant a aquest darrer punt,
hi ha dos punts,
el tema de les oficines.
No ens hem de plantejar
ara si tanquem o no tanquem
oficines,
sinó que ens hem de plantejar
si la política
d'obrir moltes oficines
era la més adient
o la més adient
o la menys adient
i això és el que ens hem de plantejar
és que tanquem aquestes oficines
que a poc sí
aquestes oficines
ja haurien d'haver estat
tancades fa temps.
Llavors siguem també no...
De fet, algunes ja han tancat.
Ja han tancat.
Abans de la fusió ja...
Perquè parlem de la de sempre.
Bloc de pisos nou,
oficina bancària,
de l'entitat que sigui,
a sota.
Clients,
els de l'edifici.
I prou.
Ja està.
És que no hi havia ningú més
i acabaven tancant.
Avui en dia,
i torno a dir el mateix
i això potser em faig una mica pesat.
Jo que tampoc
sóc un expert en ordinadors
ni faig servir...
Però bueno,
jo pràcticament
tot el banc ho faig
a través de l'ordinador.
Opero a través d'aquí,
allà, transferències,
amunt i avall
i a l'oficina
ja cada vegada
l'atrepitges menys.
I és així
on t'entendeixo una mica tot.
No vull dir
que no puguem anar
a una oficina
ni que hi hagi
una oficina física.
Vull dir que tot s'ha de reestructurar.
Que la fusió,
perquè existi la fusió
o l'absorció,
com li vulgueu dir.
Però si no hagués existit
aquesta fusió
o aquesta absorció,
igualment hi hagués hagut
d'haver una reestructuració
de les oficines.
I en l'altre lloc
que s'ha encetat tu,
Xavier,
el tema
de si hagués hagut
una entitat bancària espanyola
o de l'estat espanyol
o no,
però si és que aquesta oferta
no existia.
Que també és una cosa que...
Es va parlar d'Ibercaja,
però...
S'ha parlat,
però jo...
Això ho vol dir el senyor Nadal.
Però jo no sé exactament
ni quan,
ni on van parlar,
ni com,
ni per què,
ni qui es va reunir,
ni qui es va reunir.
Vull dir,
em sembla que és d'aquelles coses
que hi ha gent desurbanes
que van corrent,
però me sembla que no hi havia cap.
Jo políticament
no hi estaria d'acord.
Jo sí que vaig llegir
les declaracions del senyor Nadal
i proposava a Ibercaja.
No sé si és que havien parlat
amb ell només.
No, no,
no proposava a Ibercaja.
Deia que el director general
de Caixa Tarragona
parlava que hi havia hagut negociacions
amb Ibercaja.
Sí, és que hi havia hagut negociacions,
no proposava res a ningú.
En fi,
deixem aquesta qüestió
perquè segur que donarà més de sí.
Les negociacions estan obertes
i segurament tindran
una certa trasllació
als mitjans de comunicació
a mesura que vagin avançant
en els propers dies
i en les properes setmanes.
Avui els hi proposo també
una altra qüestió
relacionada amb els números,
amb les xifres i amb l'economia
i també que té a veure
amb la política local,
perquè el Nàstic
és protagonista d'aquests dies,
més enllà de la pilota,
si entra o no entra
en una porteria de futbol,
per una qüestió relacionada
amb els números,
amb el tancament
de la temporada anterior.
I com que l'Ajuntament de Tarragona
del Nàstic avui destaquem
les declaracions que ha fet
l'alcalde Josep Félix Ballesteros
anunciant que si realment
hi ha un dèficit considerable
en els números
de la temporada 2008-2009
de la Societat Anònima Esportiva
cadrà intervenir-hi,
recordant que té
més del 30% de les seccions
l'Ajuntament de Tarragona.
Aquestes declaracions a més
suposen un cert canvi
en tota l'estratègia
o en tota la política
de l'equip de govern
que es va estrenar el 2007
dient que no volia intervenir
per res,
en la vida interna
del Consell d'Administració.
Ahir el Nàstic
va donar les xifres oficials,
segons ells,
són 560.000 euros
de deficit
a 30 de juny del 2009.
Amb aquesta xifra
vostès consideren
que l'Ajuntament
ha de dir alguna cosa
ha de dir alguna cosa
ha d'intervenir?
A veure, ha de dir alguna cosa...
Perquè, perdó,
les paraules de l'alcalde
van ser anteriors
a saber oficialment
a través dels mitjans
de comunicació
aquesta xifra.
Joan.
Jo crec que ha de dir alguna cosa
per suposo.
És un accionista.
Sempre havíem dit
que una nit en traiem
però, clar, això són diners públics,
diners dels ciutadans de Tarragona
i alguna cosa hem de dir.
A veure si hi ha aquest dèficit
a 30 de juny.
A més,
no m'ha acabat encara la temporada.
Ja veurem com acaba això.
Alguna cosa he de dir
a l'Ajuntament.
I jo,
quan es parla d'intervenir,
es poden intervenir
de moltes maneres.
Intervenir des del Consell
d'Administració,
des de...
No ho sé,
es poden intervenir
d'altres maneres.
Si intervenir
significa
intentar paliar
aquest problema,
aquest problema
que de moment puja
a 500 i escaig de mil euros,
doncs es tindrà
que intervenir.
La fórmula,
bueno,
es tindrà que buscar
la fórmula.
Jo el que crec
és que,
a veure,
l'Ajuntament
no pot entrar
dins de les coses esportives,
etcètera,
etcètera.
Aquí,
lògicament,
no hi hem d'entrar
per res.
L'Ajuntament
no hi ha d'entrar
per res aquí.
Ara,
buscar fórmules
que no sé quines
tenen que ser,
però fórmules
que aquests diners
que són diners
dels ciutadans de Tarragona
estiguin controlats.
Diners,
la part,
el 30% que ens toqui
com a Ajuntament,
han de estar controlats
i hem de saber
què ha passat amb ells,
què s'ha de fer
per no tornar
a posar 530.000,
clar,
perquè estem al juny,
parlem del juny,
ja estarem al desembre,
per no haver de tornar
a posar 530.000 més,
doncs ho tindrem que fer,
sobretot perquè són diners
dels ciutadans de Tarragona.
això.
Ja bé.
Sí,
bé,
amb el Nàstic
es produeixen
algunes disfuncions
curioses,
no?
Els representats
del Consell d'Administració
em sembla,
el Consell d'Administració
em sembla que representen
el 10%
de les accions del club,
això amb una empresa normal,
amb una societat normal,
ja és atípic,
no?
El principal accionista
que és l'Ajuntament
amb un 30%
no hi és,
no?
Per tant,
es produeixen
una sèrie
de coses estranyes,
no?
Creus que hauria de ser
l'Ajuntament?
Jo crec,
jo crec que l'Ajuntament
no pot anar fitxant
ni destituint
l'entrenador,
ho va tindre
que fer
un regidor d'esports
en un moment
on la cosa
s'enfonsava
per una sèrie
circumstàncies,
però ho va fer
de forma
coyuntural,
no?
Però jo crec que,
clar,
l'Ajuntament
com a màxim accionista
segurament
hauria de fiscalitzar
una mica
sobretot
el tema econòmic,
no entrar en el tema esportiu
però el tema econòmic
i, bé,
jo el deute aquest
en principi
no és greu,
és a dir,
sobre un pressupost
de 7 milions d'euros,
mil milions de pessetes,
mil i pico milions de pessetes,
un deute de 7 milions
no és greu,
però el que sí és greu
és que es vagi acumulant,
que és el que ha passat
a molts clubs.
Per tant,
s'ha de buscar
un mecanisme
que aquest endeutament
es vagi eliminant
en un procés
de dos o tres anys.
De totes maneres,
aquests números oficials
del Consell d'Administració,
cal remarcar-ho,
alguns consideren
que són xifres maquillades
perquè s'han incorporat
a partides
que correspondrien
a aquest exercici
i no al de l'any passat
i alguns parlen,
més de dos milions d'euros.
Si no hi hagués hagut
la venda del paper dió,
aquí entraríem
en qüestions de traspassos.
Tindríem un dèficit
de dos milions d'euros
que és molt més greu.
I aquest traspàs
va ser posterior
a la data del 30 de juny.
En fi,
per aclarir una mica
els oients.
Ramon,
què et sembla?
A veure...
Si hi ha d'intervenir o no?
El Nàstic està passant
per un mal moment esportiu,
els resultats no l'acompanyen,
i llavors,
quan no es passa
per un mal moment esportiu,
doncs tot cou més.
Què vull dir això?
que si fóssim líders
es deurien els mateixos diners
i estaríem en la mateixa situació,
però és allò
que les penes empafen
de bon passar.
Però amb això vols dir
que l'Ajuntament
en funció dels resultats
ha d'intervenir, no?
No, no, no,
no vull dir això,
no vull dir,
però vull dir
de cara a la notícia
a l'opinió pública,
siguem clars.
Som líders,
doncs tot ho justifica a vegades,
no?
Però bueno,
està passant un mal moment.
Doncs ja està bé,
això és purga,
i la purga,
doncs va bé de tant en tant.
L'Ajuntament,
dir o intervenir?
Aquesta és la qüestió.
Jo crec que l'Ajuntament
no ha d'intervenir,
nosaltres sempre hem mantingut
aquesta vistura,
però sí que ha de dir,
sí que ha de dir.
I una altra paraula
que ha de sortir,
responsabilitats.
Aquí hi ha algú
que pot tenir
o no pot tenir responsabilitats?
Doncs bueno,
doncs escolta.
Vols dir que l'Ajuntament
exigeixi demanir responsabilitats?
Que demani explicacions.
Abans de demanar
les responsabilitats
s'han de demanar explicacions,
que es demanen explicacions
del per què s'arriba
d'aquesta situació,
ja està.
l'explicació pot ser coherent,
pot ser conseqüent,
i ja està,
passa absolutament res.
I si es demanen responsabilitats
creuen que s'hauria de canviar...
Explicacions, perdona,
rectifico.
Abans de responsabilitats,
explicacions.
I si les explicacions
no convencen
i d'alguna manera
com a primer accionista
cal demanar responsabilitats,
fins i tot per canviar
el Consell d'Administració
i la seva presidència?
No, jo he dit abans
dir no intervenir.
No, no,
jo he dit dir
però no intervenir.
És a dir,
en cap cas,
el Ramon, per exemple,
seria partidari
que l'Ajuntament
apostés per un canvi
en la presidència.
No, no, no.
No, no,
per supòs que no.
Jo també el dir,
lògicament,
tenim que dir,
i vetllar.
La manera de vetllar
pels diners
que posa l'Ajuntament
al Nàstic
pot ser de moltes maneres.
Pot ser de moltes maneres,
vull dir,
és qüestió de buscar
de quina manera
vetllem, no?
I el tema
de la responsabilitat
està clar,
vull dir,
això és una societat
anònima esportiva,
però hi ha uns responsables,
no?
Els gestors
són els responsables.
Per tant,
bueno,
si hi ha explicacions
i després demanar responsabilitats
si les coses
no s'han fet bé.
Lògicament,
a més s'han fet bé
i han sortit malament.
La intenció era bona,
a més s'han sortit malament,
això no ho sabem.
Bueno,
doncs serà qüestió
de preguntar-ho
i que ens ho diguin,
no?
Llavors,
a partir d'aquí
es podran demanar responsabilitats
o no, no?
I sobretot,
sobretot,
sobretot,
el vetllar
perquè els diners públics
estiguin,
doncs,
gastats,
ja no diria ben gastats
o malgastats,
sinó que estiguin gastats
amb conseqüència
amb el que
està apostant
l'Ajuntament
en aquest moment,
no?
Bé,
amb el futbol
la gestió
és un tema
complicat,
és a dir,
el que és evident
és que tenim el cas
del Real Madrid
a cop de talonari
i tu no fas equips.
En un dia com avui
hauràs parlat d'això?
Per tant,
responsabilitats dels gestors,
doncs,
mira,
si tens la sort
que la pilota entra,
és el que deia ell abans,
tot és fantàstic
i si no entra
tot està mal fitxat,
tothom fa d'entrenador,
tothom...
Jo crec que el Nàstic
el primer,
el Nàstic i els tarragonins
hauríem d'assumir
que el lloc
que el...
D'entrada que és un èxit
que l'equipa estigui segona,
perquè feia molts anys
que el Nàstic
no estava segona.
Després,
que el lloc natural
del Nàstic
és segona divisió,
amb una gestió
gestionant molt bé
i l'any que sona la bola
pujar a primera,
però quan puges a primera
sobretot no perdre els papers
i no gastar-se un dineral
perquè llavors
veiem equips
a tercera divisió.
Per tant,
està allí
i que va malament el Nàstic,
home,
està migetable.
Està migetable,
clar,
si l'objectiu
és que volem pujar a primera,
anem malament.
Ara,
no fa massa,
patiem per no baixar
a tercera.
Per tant,
hem d'assumir
quin és el nostre paper,
de Tarragona com a ciutat,
el que passa
és que s'està produint
una cosa sorprenent
i és que el Nàstic
treu molt bons resultats fora
i quan el públic
va el diumenge
al camp,
ha guanyat un partit
des que ha començat la Lliga.
Per tant,
maltracta el seu públic
d'alguna manera.
No m'ha contestat
de totes maneres
si creu que l'Ajuntament
no hauria de ser...
Caldria fins i tot
canviar el president,
si calgués,
o el Consell d'Administració.
No ha d'entrar fins...
Ha de fiscalitzar
la gestió econòmica
però no ha d'entrar...
Hi ha d'altres accionistes
que segurament
hi haurien d'intervindre.
Sí,
recordem que a més
hi ha d'altres accionistes
de referència
que ja l'any passat
no van aprovar els comptes,
els pressupostos
d'aquest 2010
es van abstenir.
Per tant,
això traslladat a política
vostès que són polítics
o que tenen responsabilitats
en partits polítics
és com un govern en minoria.
És govern sense tenir
el suport explícit
de la majoria de l'accionària.
En fi,
veurem també com evoluciona
aquesta qüestió.
Se'n parlarà.
Se'n parlarà també.
No sé si més
que Caixa de Tarragona
però déu-n'hi-do.
Deixa'm acabar
fent una petita referència
a la tertúlia
aprofitant que ahir
el govern de la Generalitat
aprovava tot un paquet
de mesures anticorrupció
dit així
de manera molt genèrica.
Tot això després
del cas Sepretòria
de l'escàndol
de corrupció destapat
ara fa un parell
de setmanes
i que continua portant
molta cua
i arran també
del cas Millet
que ja es va destapar
el passat estiu.
En fi,
vostès que també tenen
aquesta responsabilitat
a nivell local
de partits polítics
consideren
que està molt tocada
la classe política
que el distanciament
ja respecte
del ciutadà
o del ciutadà
respecte a la política
és total
i que amb mesures
com les aprovades ahir
i altres iniciatives
en l'àmbit del Parlament
o en l'àmbit del Govern
es pot apel·liar
aquesta situació?
Com ho veuen?
Molt ràpidament.
Jo diria tres coses.
Una, primer,
és cert que
casos com aquest
distàncien
els ciutadans
de la política.
dos.
Dir també
que a Catalunya
hi ha 911 alcaldes
si no
dic malament
ara la xifra.
940,
940 hi ha el...
940, molt bé.
Gràcies per la reivindicació.
Tampoc serà segur.
Vull dir,
estem parlant
de 940 alcaldes
no estem parlant
d'un, no?
Això també
vull dir,
ho hem de centrar
aquest tema, no?
I tercer,
tot el que sigui,
tot el que sigui
fiscalitzar,
fiscalitzar
amb el sentit polític,
fiscalitzar
l'actuació
d'altres administracions
a través de lleis
votades al Parlament
de Catalunya,
doncs estupendo.
Endavant.
Javier.
Bé,
aviam,
a mi em sorprèn
els polítics
en aquest aspecte
i hi ha vegades
que ara
al Partit Socialista
sembla que tothom
se sorprengui
i parlen
de la presumpció
d'innocència
però l'endemà
fora del partit
no sé què no...
És a dir,
jo crec que som
una mica hipòcrates
amb algunes coses, no?
El Luigi,
el famós
exdiputat socialista
entrava i sortia
de l'Ajuntament de Santa Coloma
com volia
i ara ningú sap res, no?
Per altra banda,
surt l'Ernest Benach,
el president del Parlament
ens fa un discurs
celestial
pel damunt del bé
i del mal,
dius, home,
col·labora
en que es facin públics
els 3.000 informes
que hi ha,
70 milions d'euros
i que es vegi
què hi ha realment
darrere aquests informes.
I el propi govern
admés que hi ha un 10%
d'informes
que no serveixen per res.
Per tant,
el primer que has de fer
és donar exemple
com a president del Parlament
i fer el que estigui
a la teva de mà.
Ramon.
Molt bé.
Lògicament,
s'ha perdut la confiança
del ciutadà
cap a la política.
Tinc poc temps.
La crítica
cap a la classe política
i la crítica
cap a la classe empresarial
que s'atança també
la classe política
per obtenir un benefici
o al revés,
la classe política
que s'atança
la classe empresarial
per obtenir un...
És a dir,
no posem
tots els polítics
en un mateix cistell
sinó d'alguns empresaris
que també
s'atansen
per obtenir uns beneficis
que haurien d'obtenir
per aquesta imatge
dels empresaris
segurament
no existeix tant
en el conjunt
de la societat.
A l'aquesta tercera
operació operatoria
han agafat uns polítics
i han agafat uns empresaris
també.
Sí, sí, sí.
Però el ciutadà segurament
assenyalar més de mal dit
als polítics
que als empresaris.
Però també existeix.
També existeix.
El que ens hem de plantejar
no
què pot fer la política
per nosaltres
sinó què podem fer
nosaltres per la política.
És a dir,
l'Ajuntament de Tarragona
no què pot fer l'Ajuntament
per nosaltres
sinó que nosaltres
què podem fer
per l'Ajuntament
o en el país
no què Catalunya
pot fer per nosaltres
sinó que què podem fer
nosaltres per Catalunya.
I aquesta actitud de servei
aquesta actitud de servei
que certament
és un discurs
que potser està per damunt
del bé i del mal
però que ens hem de replantejar
i cada dia en tant
toca fer
i s'ha de fer
i algú l'ha de fer
i crec que és molt encertat
que el president
del Parlament
el president del Parlament
de Catalunya
el senyor Banach
l'hagi fet
tal com el va fer.
Si l'hagués fet
el senyor Pujol
els de Convergència
haguessin sortit
a treure el Sant Cristo Gros
perquè els hi encanta
l'ha fet el Banach
és el president del Parlament
i tocava fer-ho.
Tindrà conseqüències electorals
tot això creuen?
Uita, que en tindrà.
Sí.
Clar que en tindrà.
Per supos que sí.
I aquestes conseqüències electorals
vindran en forma d'abstenció.
D'abstenció bàsicament.
I és quan...
La conseqüència serà aquesta.
I ens hem de tornar
a guanyar la confiança
de la gent.
Javier, sí?
Creus que hi haurà
més abstenció
en les eleccions d'aquí un any
que són les primeres?
Podria ser
però aviam
jo crec que les eleccions
d'aquí un any
són a cara, ho creu.
Per tant,
la gent que estigui
en contra del tripartit
no té massa més alternatives
que Fiu
i la gent que defensa
el tripartit
doncs votarà.
Per tant,
com que la cosa anirà
molt equilibrada
no sé si...
Creus que això
pot mobilitzar l'electorat?
Jo crec que sí.
I que s'hauran oblidat
els casos de corrupció?
Perquè comença a haver
un cansament
de 7 anys de tripartit.
Ui, això ja ens portaria
amb un altre debat
amb un altre termòliàs.
Jo crec que el cansament
dels 19 anys anterior
és encara dura, no?
Encara dura.
Sí, senyors,
ho deixem aquí.
Acabem aquesta estona
de tertúlia
que avui hem convertit
amb el Joan Sanouges,
amb el Xavier Franquet
i amb el Ramon Maria Sanz.
Tres persones víncules
a la política
amb tres perfils
professionals diferents
i que ens han ajudat
a comentar
l'actualitat de la jornada.
Senyors, que vagi molt bé.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.