Un minut i mig, un quart de dotze del migdia.
Saludem ja Núria Gondalbé. Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
Benvinguda. La passada setmana vam fer una panoràmica àmplia
de la biblioteca, algunes novetats també que s'han incorporat.
Els prestatges pel que fa als llibres.
Van parlar amb Cristina Barber, també ens va acompanyar
la directora de la biblioteca fent referència
als projectes que hi havia per l'estiu i després de l'estiu.
Fins i tot recordem que ara a la tardor està previst
que se'n facin obres a tota la zona de l'audiovisual,
la qual cosa us afectarà, anava a dir poc o molt,
serà més molt que poc, però en fi, les obres sempre es fan per millorar
i en el cas de la biblioteca pública, tenint en compte
que hi ha moltíssima demanda del servei i s'ha d'intentar optimitzar
l'espai i s'entén perfectament.
Però ara, de moment, la zona audiovisual segur que és de les zones
que s'ho vinteixen més als usuaris, no, Núria?
Doncs sí, ara que ja s'acosten les vacances,
la gent comença a venir a buscar música i cinema a la biblioteca
i per això avui us portava una sèrie de novetats, de cinematogràfica.
Avui és cinema, de música ja en parlarem un altre dia.
Ja en parlarem un altre dia, sí, sí.
I en tot cas, comencem fent referència al racó del cinema,
que anava a dir que m'ha cridat l'atenció, però no,
no m'ha cridat l'atenció perquè és lògic que en aquesta línia de coherència,
des del punt de vista cultural, s'ha estat treballant la cultura anglosaxona
en l'últim mes, des dels clubs de lectura fins al que són els racons temàtics.
Per tant, el racó del cinema l'heu dedicat a la versió cinematogràfica de Dublinesos.
Exacte, sí, sí.
Dublinesos, Els morts, una pel·lícula de John Huston.
I bé, doncs, com comentaves, aquest mes de juny es treballa la cultura anglosaxona
i, doncs, bé, pensem que és una pel·lícula una mica, doncs, referent de John Huston,
un important director.
Recordem que és la darrera que va dirigir, que em sembla que no va arribar a veure estrenada.
I bé, és una pel·lícula que gairebé totes les filmografies recomanen
com una de les seves millors pel·lícules,
en la qual, doncs, sap retratar, doncs, aquesta història tan maca de jois, no?
Doncs, d'un matrimoni que...
Arrel d'una cançó, d'una melodia,
descobreixen, doncs, una sèrie de coses, no?
Llavors, doncs, bé, aquesta no l'hem recomanat, aquest mes, en el racó
i, doncs, la teniu a la vostra disposició
per a aquells que potser encara no l'han vista, és molt recomanable.
Faré un comentari que no hauria de fer, que jo sé que és lleig,
però, a veure, aquells que els fa una mica de mandra llegir jois
és una bona manera d'acostar-se a aquesta magnífica obra, Dublinesos, a través del cinema.
Sí, de fet, la crítica diu que s'acosta molt fidelment a el que és el text,
realment el guió és del seu fill i està protagonitzada per la seva filla,
per l'Angélica Houston, i realment sí que és veritat que almenys
retrata una mica l'essència de la lectura,
per tant, doncs, aquí sí que fan un bon binomi lectura i pel·lícula.
Curiosament, de les últimes incorporacions de pel·lícules que heu fet a la biblioteca,
ara m'ha portat la Núria, lògicament, un llistat,
estic observant que bona part d'aquestes pel·lícules
parteixen de grans obres de la literatura.
En parlarem després, perquè també vols fer referència, particularment,
a una pel·lícula dins d'aquesta línia continua, incansable,
de recopilar tot el cinema en català que es fa al nostre país.
Exacte.
I heu incorporat LG.
Exacte, sí, sí, LG de la directora Isabel Coixet,
que bé, tots sabem que és una de les nostres directores
potser més internacionals ara com ara,
i bé, LG és la seva darrera obra.
Bé, la crítica ha estat bastant irregular en la crítica, no?
Però bé, és una història que explica la vida d'un carismàtic professor
que està interpretat pel Ben Kingsley,
que bé, doncs, diguem-ne que enamora més d'un alumne, no?
Llavors, Penélope Cruz, no?
També ara, doncs, que està molt a la farmacència.
És un alumne que enamora més d'un professor, segurament, no?
Exacte, exacte.
Llavors es troben, i bé, doncs, és la història d'aquests dos personatges, no?
Bé, creiem, doncs, que també és una bona opció per veure-la
i bé, doncs, que en digueu la vostra també.
Doncs són dues pel·lícules i, a més, recordem que el criteri
de la biblioteca pública, a l'hora d'incorporar el fons cinematogràfic
a la biblioteca, no és només novetat estricta, a vegades sí,
a vegades són pel·lícules que poden ser clàssics,
que no els teníeu i que també els voleu incorporar,
i aquí damunt la taula, doncs, la Núria ens ha deixat una llista...
Vaja, jo les veuria totes, algunes les he vistes,
però són d'aquelles pel·lis que tornaries a veure.
Una que sí que és una relativa novetat, eh?
I és una pel·lícula més aviat contemporània.
Jo crec que deu ser l'última dels germans Cohen, no?
Sí, si no m'equivoco, jo diria que també, perquè...
I si ens equivoquem és igual, és molt divertida, val la pena.
Sí, són molt plurífics, aquest parell, els germans Cohen,
sí, amb la pel·lícula Que mar des d'espois de leer,
que, com comentaves, està basada en una novel·la
d'Stanfield Turner, si no m'equivoco,
i bé, com tu comentaves, és molt divertida.
Molt divertida, és un retrat molt divertit.
En la línia dels germans Cohen, no?,
tot una mica d'embolí que em torna, doncs, de la CIA
i tot aquest món de l'espionatge,
i que bé, que és molt sorprenent.
Els actors, doncs, clar, hi ha un ventall d'actors...
John Malkovich, George Clooney, Brad Pitt...
Brad Pitt, clar, és clar, està molt ben representada, vaja,
i jo crec que us agradarà i poder passar una bona estona.
Vittorio De Sica, imprescindible pels amants del cinema,
també heu incorporat una nova pel·lícula.
Sí, sí, aquest és un clàssic.
L'any 71, bé, estem parlant del Jardín de los Finci Contini,
que també està basada en una obra, en una novel·la de Giorgio Bassani,
i que l'any 71 va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.
Llavors, aquesta pel·lícula retrata, doncs,
el que és l'Itàlia dels anys 30,
en la qual, doncs, el tema, doncs, del nazisme
i tot estava una mica, doncs, coença,
tota aquesta aversió, doncs, contra els jueus,
i llavors retrata, doncs, la història d'una família aristocràtica, jueva,
i bé, doncs, com entra enmig d'històries, doncs, amoroses
i, bé, i aconteixements polítics, doncs, es va freguant
tot aquest retrat d'aquesta època, no?
Clar, tota aquesta història personal amb els rarafons del feixisme
tan present en aquesta etapa del cinema italià.
Per cert, que parlant del feixisme,
l'últim tren a Auschwitz, aquesta és recent.
Sí.
Pel·lícula terrible, no de dolenta, sinó d'angoixant.
D'angoixant, realment.
Sí, sí.
Doncs, com el títol indica, l'últim tren a Auschwitz
explica, doncs, la història d'uns jueus
que anaven, doncs, cap al camp de concentració
i com intenten escapar-se, doncs, d'aquest trajecte.
Tota la pel·lícula es desenvolupa a l'interior dels vagons del tren,
amb totes les contradiccions i les baratlles,
fins i tot en situacions límits del propi col·lectiu, no?
Sí, sí, sí.
Com ens podem transformar quan ens posen en situacions límits
que confonem a vegades al bo i al dolent, al bé i al mal, segurament.
Exacte.
Sí, sí.
Hi ha altres pel·lícules, eh?
Hi ha altres pel·lícules.
Més alegres, segurament.
Sí, és que hem volgut fer una mostra així una mica ben variada, oi?
No, la darrera crec que és un títol molt, molt interessant
que es titula L'último viaje del juez Feng.
És una pel·lícula xinesa i, bé, explica la història d'un jutge
que fa un recorregut per la Xina més rural,
pels poblets rurals, impartint justícia, no?
Llavors va acompanyada d'una secretària, que s'ha de jubilar,
i un noi jove, que és el que, diguem-ne, l'ha de rellevar, oi?
I és molt interessant aquesta pel·lícula, molt bonica el paisatge,
una història, doncs, molt interessant perquè posa una mica en contraposició
aquesta idea de Xina més moderna, més contemporània,
amb la que és la Xina més tradicional.
Llavors, doncs, és molt bonica i jo crec que també us agradarà,
és molt entranyable.
Clar, podem tenir una pel·lícula xinesa d'aquestes que en diuen d'autor,
de Lieu G, en aquest cas, però també a la biblioteca
podem trobar Indiana Jones i el reino de la calavera de cristal.
Què di aquestes alçades d'aquesta pel·lícula, Núria?
Doncs bé, clar, no hi podia faltar una pel·lícula d'aventures,
i bé, doncs, seguint amb la saga de la Indiana Jones,
doncs bé, doncs també hem incorporat el darrer títol,
l'Indiana Jones i el reino de la calavera de cristal.
Aquest cop, doncs, amb un rerefons, doncs, de la Guerra Freda
i una sèrie, doncs, bé, un tresor també per descobrir
i la disputa, doncs, ve de l'Indiana, doncs,
per aconseguir, doncs, el tresor.
Un Indiana Jones amb 20 anys més, però imbatible, com sempre,
i a més amb ganes de continuar.
Tornem a la inspiració literària.
Un dels grans clàssics de la literatura,
Jo servia al reina a Anglaterra, també he portat al cinema.
Sí, és una pel·lícula que jo, quan la vaig veure,
em va sorprendre força
i trobo que és molt divertida.
També explica la història, doncs, d'un jove cambrer
de províncies que el que vol és fer-se ric, no?
Llavors, la seva premissa és, diu, bé,
per fer-me ric jo el que he de fer és observar,
escoltar i callar una mica, no?
I a partir d'aquí, doncs, explica, doncs,
la seva vida, que passa per una sèrie de vicissituds
i és molt divertida i molt ben feta, trobo.
Val a dir que el llibre, l'obra original que inspira aquesta pel·lícula,
com la que ara ens parla de la Núria,
la teniu a la biblioteca, eh?
El llibre, la pel·li i el llibre.
Sí, exacte.
Perquè és un clàssic d'aquells que, bé,
que és de fons d'armari,
que tots alguna vegada hem llegit.
Los girasoles ciegos, també la incorporeu?
Sí, també la incorporem,
que és l'adaptació de la novel·la d'Alberto Méndez,
que va ser Premi Nacional de Narrativa
i Premi la Crítica el 2005.
I ens situem, doncs, a la Galícia dels anys 40
en una història, doncs, d'una família, no?,
que viu aquesta... una sèrie de personatges
que viuen, doncs, unes situacions peculiars, no?
Doncs, concretament, doncs, el marit ha d'estar, doncs, amagat
i a partir d'aquí, doncs, tot el que comporta aquesta situació, no?
Llavors, doncs, bé, l'adaptació va tenir, doncs, 15...
Bé, la pel·lícula va tenir 15 nominacions,
va guanyar un Premi Goya, el millor guió adaptat,
a l'any 2008, i bé, doncs, també és una de les pel·lícules
que es pot veure, vaja, que s'ha de veure.
La tria que has fet avui dona perfectament la imatge
del que ens ofereix la Biblioteca Pública en matèria audiovisual,
perquè és que hi ha de tot una mica.
La família se vaix... Aquesta sí que també és nova.
Sí, sí, és força recent.
Pel·lícula actual.
Sí, i ens explica la història,
també ben diferent de les que hem anat dint fins ara,
de dos germans que es troben,
es retroben després, doncs, de molt de temps
per cuidar el seu pare, que, doncs,
ha caigut malalt i, doncs, se n'han de fer càrrec.
Amb l'agravant, diguem-ne, doncs,
que feia uns 20 anys que no es parlaven amb el seu pare, no?
Llavors, doncs, tot el que implica, doncs,
aquest retrobament dels dos germans
i després, doncs, la relació.
És un drama, eh?
Cal apuntar que és un drama que ningú es pensi que pel títol
sembla una comèdia, no, no?
Tot al contrari.
És un drama, tot i que, bueno,
també té uns certs tocs, no?,
doncs, d'agradulsos,
però, bé, doncs, també és una altra proposta.
La directora és Tamara Jenkins.
I també una altra proposta,
que em penso que les teniu gairebé totes o totes,
d'Emir Kusturika.
Potser faltava aquesta primer teme.
Sí, aquesta primer teme, doncs,
per tots els que són fans d'Emir Kusturika,
ja saben que tenen, doncs, un estil molt peculiar.
O t'agrada o no t'agrada?
O no t'agrada sempre, no?
Sí, sí, però, bueno, sempre, penso que sempre sorprèn, no?,
l'Emir Kusturika.
Llavors, doncs, bé, aquí ens explica una història, doncs,
d'un ancià que està a punt de morir
i li demana al seu net que compleixi els seus tres últims desitjos, no?
Per això d'aquí el títol Prometeme, no?
Un que marxi a la ciutat per vendre una vaca,
això també sobte,
després comprar una icona religiosa
i després tornar amb la seva esposa, no?
Llavors, a partir d'aquí, aquest jovenet,
doncs va passant una mica, doncs, de peripècies
per aconseguir aquests tres últims desitjos.
Quina herència, eh?
Aquest avi no sé si t'estima molt
perquè a punt de morir-se t'encomani tot això
i et faci prometre,
és que bé, els propers anys de la teva vida
els tens ocupats amb seguretat,
d'això no hi ha cap mena de dubte.
El racó temàtic,
heu decidit dedicar-lo a Paul Newman?
Sí, sí, sí.
Dintre, doncs, del racó del cinema,
també recordeu que hi ha un espai dedicat
en algun fet,
o bé en algun director o en algun actor,
i bé, com que el setembre, doncs,
de l'any passat ens va deixar
una de les icones potser més aclamades
de Hollywood, que era el Paul Newman,
i hem volgut dedicar aquest espai
fent, doncs, una trajectòria
per la seva filmografia.
Realment ens va deixar
un gran nombre de títols,
des de, doncs, des de la seva joventut,
pràcticament fins a la darrera pel·lícula
que va fer, doncs,
ajuntament amb la seva dona l'any 2005,
que és una sèrie televisiva.
Doncs bé, tots aquests
ho trobareu, doncs,
al racó temàtic de la biblioteca.
Pràcticament.
Bé, bé, bé, bé,
tots, tots, però els principals títols, sí.
Llavors hem elaborat una guia
que també es podeu descarregar
des d'internet,
i que, doncs, és això,
fent un seguit, doncs,
per totes les seves pel·lícules,
diguem-ne, més destacades, eh,
que en són una bona colla.
Home, jo crec que aquest racó
estarà molt sovint, ja.
Aquest estiu, les pel·lícules
de Paul Newman
no tenen data de caducitat,
i, per tant, pots anar
mirant-les una vegada
i unes altres.
És un clàssic, sí, sí.
Ara, per anar a cercar
tot aquest material,
recordem que la biblioteca,
a partir de l'1 de juliol,
canvia i modifica,
lògicament, els seus horaris,
baixa una miqueta
la intensitat d'activitats paral·leles,
que déu-n'hi-do
la temporada que heu tingut.
Parlem de tot plegat una mica,
Núria, des del punt de vista
més utilitari pels oients.
Sí, doncs bé,
a partir del juliol,
el nostre horari,
recordar-vos-el,
serà el dilluns i dijous
tot el dia,
de les 9 a les 8,
interrompudament,
i llavors, dimarts, dimecres
i divendres,
de les 9 a les 3,
només pels matins,
i els dissabtes tindrem tancat.
Molt bé.
Llavors, bé, doncs,
com comentaves,
durant aquests mesos d'estiu
les activitats, doncs,
baixen una mica la seva intensitat,
però, bé,
recordar-vos que durant aquests mesos
les cultures escollides
seran la cultura mediterrània,
i llavors, doncs,
es faran una sèrie de taules
al vestíbul,
amb material relacionat, doncs,
tant amb els viatges
com, bé,
amb la cultura mediterrània,
amb la música,
justament jo també, suposo,
us en vindré a parlar,
i bé, tot de coses així.
L'hora del conte
sí que es manté,
pels més petits.
Es manté encara a l'hora del conte?
Sí, sí,
es anirà fent, eh,
els dematins,
el dijous,
si no m'equivoco,
i bé,
teniu, bé,
la programació també a la web,
i si no, doncs,
si veniu a la biblioteca també us ho podreu endur.
A veure,
fem memòria d'una cosa fonamental,
perquè ara què fem a l'estiu?
Com que no sortim a la biblioteca,
les activitats i tot plegat,
anem allà amb el carret de la compra
i carreguem material.
Recordem el nombre de material
que ens podem endur,
perquè a més a més,
en els últims mesos
s'ha incrementat
la possibilitat de portar-nos més llibres.
Llibres,
DVDs,
revistes,
repassem,
que és el que podem endur-nos?
I tant.
Doncs mireu,
de llibres us en podeu enportar 8
durant...
8 llibres.
8 llibres,
durant 21 dies.
Prorrogables.
Prorrogables, exacte.
Després tenim 4 revistes,
això durant una setmana,
4 pel·lícules
i 4 discos de música,
i això us en podeu endur també
una setmana no prorrogable.
És a dir,
estem parlant
de 20 unitats.
Per tant,
si heu d'emportar-vos tot això,
agafeu el que dèiem,
al carrer de la compra,
una bossa,
allò que tingui un fons consistent,
perquè estem parlant de 20 unitats,
és el màxim que podem endur-nos
en préstec.
Tots els serveis virtuals,
per les pròrrogues,
tot com sempre,
no, Núria?
Exacte.
Doncs moltíssimes gràcies
per posar-nos al dia.
Ens retrobarem en un proper espai
que, com bé deies,
parlarem de les possibilitats musicals
també que ens dona la biblioteca.
Bon estiu.
Per cert,
no sé si has vingut caminant o en cotxe.
Caminant.
Per tant,
no has tingut problema per aparcar.
No.
Ara en parlarem d'això.
Moltíssimes gràcies, Núria.
Fins després.
Jo veig molt bé.
Valdi.