3 minuts mal comptats, un quart de 12,
sintonia que sona per primera vegada aquest 2009 al matí de Tarragona Ràdio,
sintonia que ens dóna peu a parlar de l'espai que fem setmanalment
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
sintonia que ens dóna peu a saludar en Víctor Roca.
Víctor, bon dia, bon any.
Bon dia, igualment.
Comprova que s'entra de 2009?
Bé, diem que bé, igual que l'any passat, que és un tòpic, però és cert,
i això ja és molt, crec.
El Víctor ha vingut avui relaxat, si em permets.
Jo avui no he de parlar gaire, d'acord?
Parlaré el que em demaneu, però tenim aquí un protagonista.
Però el Víctor ha fet avui la feina de producció, d'acord?
I m'he acompanyat de l'Antoni Sales, senyor Sales, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
És el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
impactor, podríem dir, perquè de fet oficialment s'accedeix a la càrrec
el dia 22 d'aquest mateix mes de gener i queden res,
escasament menys de 10 dies.
Correcte, va ser degà electa perquè les seleccions van ser el dia 16,
de desembre i, com molt ben dius,
la pressa d'aposició serà el dia 22 de gener.
Com han anat aquests dies?
És el moment en què es va imposar a les eleccions,
que van tenir jo, com recordar, a mitjans del mes de desembre,
aquest mes escassament que portem, com han anat aquests dies?
De moment amb un núvol,
amb un núvol perquè tot són felicitacions,
tot són agraïments, tot són, de moment, molt bé.
A més a més, amb l'entrada d'any i amb el Nadal,
doncs encara millor.
Esperem que no s'espatlli l'any 2009.
Deixi-me enamorar unes qüestions.
Implantació de wifi gratuït per a tots els despatxos professionals,
compatibilitzar l'exercici professional amb la vida familiar,
defensa d'una major retribució en el torn d'ofici,
no pujar la quota col·legial,
i encara n'hi ha moltes més.
Són algunes de les promeses,
si em permet, alguns dels punts que conceben
en el programa electoral de la candidatura
que encapçalava Antoni Sales.
Déu-n'hi-do, quina feina, no?, a partir d'ara?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
El que passa és que si arribo a sàpiguer això,
et fitxo per a la meva campanya electoral.
Sí, són algunes de les proposes,
si de cas anirem entrant d'una en una,
perquè crec que són algunes d'elles en contingut important
que poden afectar seriosament a la budesia de Tarragona.
Ara desenvoluparem fil parlant de programes,
m'agradaria preguntar-li al Víctor,
des de fora, perquè no està dins d'aquesta junta,
però quines esperances teniu els advocats,
parlant amb els teus col·legues de professió,
quines esperances hi ha amb el nou de Gai,
i, per tant, amb aquesta nova etapa?
Home, esperances, òbviament,
s'afronten sempre aquestes qüestions amb il·lusió.
Esperem que aquesta junta,
i estic segur que així ho serà,
reculli ja no aquestes propostes concretes,
que perquè no es doni la impressió,
ho fàia amb l'Antonio i ho faria amb qualsevol,
que aquí estem per ensabonar-nos,
algunes seran molt difícils de complir,
molt difícils de complir,
però, bromes a part,
realment el que es tracta
és que el món de l'advocacia,
i estic segur que així serà,
segueixi amb una evolució,
perquè sempre hem d'evolucionar positiva,
estic segur que així serà,
esperances, òbviament, sempre n'hi ha,
i també, si els hem de criticar,
com ara feia aquest petit problema,
doncs també els criticarem,
per això estan i per això estem.
Què és el que més us preocupa,
els advocats, en termes generals,
en el dia a dia de la vostra professió?
Què és la principal preocupació que teniu ara, Víctor?
Moltes, moltes i variopintes,
depenent, òbviament,
depenent de l'estatus o del moment professional
en què et trobis.
I breument faré dos o tres comentaris.
Per exemple,
els advocats que comencen
tenen una gran preocupació avui en dia.
Clar, és que tu has acertat la paraula clau,
o sigui, el ventall d'advocats
que hi ha a la nostra,
en general, a tota la professió,
és tan, tan, tan, tan, tan gran
que no és el mateix problema
que té un advocat que acaba de començar
que té un, dos, tres, quatre, cinc anys
que el que porta 40 anys,
que és el que es deia el Víctor,
per descomptat.
Està claríssim.
Per exemple,
amb un advocat que no fa tort d'ofici,
no li serà igual,
perquè em consta que som un col·lectiu
que ens recolzem en moltes ocasions,
però un advocat que comença
té el problema, per exemple,
del tort d'ofici o de la dificultat,
i no és un tòpic,
i no vull ara fer-me aquí el màrtir,
perquè tenim una professió prou digna,
i tots anem tirant endavant,
però, francament,
si no ens afecta directament
la crisi econòmica, indirectament sí,
però també tenim la nostra petita crisi,
que som molts advocats,
hi ha un mercat molt ampli,
això ha fet que molts darrers anys,
el qual me sembla molt bé
i és molt sa la lliure competència,
però, òbviament,
aquesta proliferació també ha apretat molt el mercat,
la crisi ens afecta i costa més cobrar,
no ens enganyem,
hi ha moltes, moltes qüestions
que, bueno, realment,
aquesta junta tindrà força feina,
li donarem,
ens donarem tots molta feina,
i espero que,
poquet a poquet,
doncs es vagin,
si no donant solucions,
perquè és que és impossible solucionar,
segons què,
siguem clars,
però almenys...
No tens una vareta màgica.
No, no, no,
però almenys ho intentaran
i ho intentarem.
Sí, el que sí que passa
és que el Vítor és un amic,
i ell ho ha dit,
anem a veure,
hi ha coses que seran molt,
molt complicades d'implantar,
però, des de lloc,
el Colleges d'Avocats
ha d'intentar
el màxim dels possibles.
Un dels punts
que tu has apuntat
i que a mi m'agradaria
ser de cas parlar
i que encara que ja estem
fora de campanya electoral
i que no tindríem per què
aprofundir el tema
i que és importantíssim,
és el món de la dona.
M'ho explicaré.
El 60 o 70%
dels nous col·legiats
són dones.
Per el contrari,
dones que estiguin
en més de 30 anys
d'exercici
pràcticament no n'hi ha.
Què significa això?
Que es van perdent pel camí,
eh?
És massa gràfica segurament
l'expressió,
però és això.
No, no,
és que tu has dit,
es van perdent pel camí.
O sigui,
l'exercici professional
és tan dur,
és tan dur,
perquè, o sigui,
la gent des de fora
pot pensar,
no, vosaltres no viviu molt bé
o treballeu molt bé
o què vulguis,
no,
però és tan dur
perquè s'ha de compatibilitzar
la vida familiar
que al final
l'equació
acaba fallant
per la part més feble
de la mateixa.
Quina és la part més feble?
Sembla normalment la dona.
La dona normalment
acaba tenint fills,
normalment el marit
és que per el motiu que sigui
per el motiu que sigui
acaba assumint un protagonisme
que la societat
sense voler
li ha marcat.
Com preteneu
des del nou equip del col·legi
que aquesta situació millori?
A veure,
el que s'ha de fer
primer de tot
és determinar el problema
i el problema
que tenim
que fins ara potser
la gent no era conscient
d'aquest problema,
no?
El que no podem fer
és canviar la societat.
La societat no la podem canviar.
No podem dir-li
a una dona
no tinguis fins,
no podem dir-li
a una dona
o a un marit
això s'ha de canviar,
aquesta equació s'ha d'invertir,
no ho podem fer-ho.
El que hem d'intentar
és ajudar
aquesta part més feble
d'adequació.
No només en una mesura,
en totes les que es puguin,
en totes les que es puguin.
Hi ha moltes
i el pantall és immens.
Usaré paixos exemples.
Des de l'exenció temporal
de quotes
per a aquelles dones
que estiguin embarassades
o que tinguin un fill
o que tinguin una adopció,
fins a la presa de mesures
qualsevol que surti,
qualsevol que es pensi
per ajudar la dona.
Un altre exemple.
Les dones,
la majoria que estan al cohesió
són joves,
estan en un tort d'ofici.
És obvi
que una dona
amb un embaràs complicat
no pot assistir
a una guàrdia complicada,
no pot anar
a les 12 de la nit
a l'assistència del detingut.
Això al cohesió
ha de vetllar
perquè sigui compatible.
Què passa?
Que la dona
ho vol fer.
Per què ho vol fer?
En general,
l'advocat jove
ho vol fer perquè l'assistència
del detingut
a l'endemà
significa un procediment
per a què es cobren
molts diners.
I si tu no vas
amb aquesta assistència
i et saltes
aquest torn
fins que no torni
a donar la volta
a tots els advocats,
t'han passat
un, dos, tres,
quatre o cinc mesos.
És aquesta roda,
un cercle una mica viciós
fins al cercle.
Clar, doncs
el col·legi
t'ha de posar les eines
i fer els possibles
perquè aquest torn
no només no passi,
sinó que aquesta dona
que té una dificultat
diferent
a la resta de companys
estigui més protegida.
Això és obvi
que s'ha d'intentar,
s'han de prendre mesures.
Les que siguin,
no només aquesta,
les que siguin.
Una altra cosa
que també és una rocada
però realment
ho hem d'intentar.
Conveni-se en guarderies.
Si una dona
està a les sis de la tarda
a casa seva
i la truquen
perquè faci una assistència,
amb qui deixa els fills?
Doncs ha de tenir
la possibilitat
de si no té
un avi o una àvia
que deixar el seu fill
o la seva filla
que pugui anar
a qualsevol guarderia
que el coixet d'abocats
tingui un conveni
i deixar el fill
o la filla
temporalment allí.
La fórmula
per posar en pràctica
aquesta qüestió
seria que s'intentar
aconseguir convenis
amb guarderies
amb llars infants
de la demarcació
per poder aconseguir aquest punt.
Exacte, però qualsevol idea
que d'alguna forma
intenti que la dona
pugui exercir la professió
d'una forma més fàcil.
Quina dona?
Òbviament no totes les dones,
sinó aquella dona
que té una dificultat específica
que fins ara
no es regulava això
específicament per ella
i això ho hem d'intentar.
I torno a repetir,
el 60-70%
dels nous col·legiats
són dones
i que portin 30 anys
pràcticament no hi ha cap.
Algú falla.
De fet, segurament
aquest és un problema
que es trasllada
d'altres àmbits
de la societat.
Si veiem, per exemple,
sense anar més lluny,
un àmbit que coneixem
força bé
en el món del periodisme,
el 80% dels alumnes
de periodisme
avui en dia són dones
i de directius
de cadenes de televisió
i de mitjans de comunicació
veiem quants són dones
i veiem quants són homes
avui en dia.
o sigui que segurament
en aquest cas
estem parlant del món
de l'advocacia
però malauradament
és un problema
que es trasllada
en molts àmbits
de la societat.
Per això deia
que no podem canviar
la societat,
això no ho podrem canviar
i menys,
però el que sí que podem fer
és consensiar
la societat
que tenim aquest problema
i que intentar
des del nostre,
la vessant
que a nosaltres ens toca,
posar solucions
o intentar posar solucions.
Està clar
que la dona
que per regla general,
això és molt difícil
generalitzar,
però que per regla general
és més constant que l'home,
normalment intenta accedir
a llocs de feina
que per elles són més fàcils
com són les oposicions.
I la realitat demostra
que avui en dia
la dona que és licenciada
en dret
accedeix a llocs de feina
que tenen una garantia
potser addicional
respecte a l'advocacia
i actualment
la immensa majoria
dels jutges són dones,
dels funcionaris són dones
perquè és...
S'ha posat per una seguretat
segurament.
Clar,
perquè l'advocacia no la té.
Parlem de noves tecnologies
que també era una altra
dels pilars.
d'aquest programa electoral
segurament des de fora
si féssim una enquesta
o parléssim amb la gent del carrer
hi ha molta gent
que té una visió
del món judicial
no només de la professió d'advocacia
sinó del món judicial
una cosa una mica arcaica.
Permetem l'expressió,
fins a cert punt
en blanc i negre
sortida d'un capítol
de cuent també gairebé.
Com es pot millorar
aquesta situació?
A veure,
està clar que l'advocacia
està canviant.
L'advocacia
amb els últims 20-30 anys
però no només l'advocacia
en general,
tota la societat està canviant.
Hi ha el mitjà
de comunicació més directa
que té el col·legiat d'advocats
ja no és anar per sonar-te
sinó que és la web
i hem de potenciar
que la via de comunicació
col·legiat, col·legi
sigui a través de la web.
Però no només això,
no només això.
El que hem d'intentar
és donar aquells serveis
que el col·legiat demani
i el col·legiat està demanant
servir serveis
i potser algun d'ells
encara no n'és ni conscient
perquè va tot tan ràpid
que no sabem
d'aquí dos, tres, quatre anys
cap on evolucionarà.
Una de les apostes
que nosaltres volem
que intentarem fer
i que sé que serà complicat
però ho intentarem
és el que deies tu abans
que és donar wifi gratuït
a tots els col·legiats.
I aquesta és una mesura
que molt poca gent
al llarg de la campanya
m'ha preguntat
com ho penses fer
tot això d'aquí.
I a més a més
una vegada
amb una xerrada que feu
vaig dir
però pregunteu-me d'això
perquè ningú m'ha preguntat
pregunteu-me
com ho penses fer això d'aquí.
T'ho pregunto
que no es digui
com ho fareu?
Bé, com intentarem fer-ho?
Hi ha una tecnologia
que és novíssima
que segurament
per les persones
que estan dintre
del món de la tecnologia
per ells ja segurament
serà arcaica
perquè potser té
un o dos anys
però per la gent
normal i corrent
o que no està vinculada
a la tecnologia
li sonarà a xino
que és el Wimax.
N'altros som els que
no som ales dades.
La cara que han posat
els dos és...
Bueno, sona
a cina en tres dimensions.
Molt bé, molt bé.
Tothom coneix
més o menys
què és el Wi-Fi
que el Wi-Fi
és la connexió inalàmbrica.
N'hi ha
segons quins carrers
de la localitat
no em sembla?
Molt bé, molt bé.
Doncs el Wimax
és un pas més.
Què significa el Wimax?
El Wimax
és una barreja
dic barreja
perquè realment
segurament
algú que estigui
que estigui dintre d'aquest món
segurament m'arranyarà
perquè no ho diré exactament
però la idea és aquesta.
La idea és
fer servir ones de ràdio
per enviar senyal Wi-Fi.
D'acord?
O sigui, clar
Víctor Bosch
està dient...
Sí, sí, no
a veure, estic segur
però clar
home, he sentit a parlar
però desconec
exactament com funciona.
Llavors
de què es tracta?
Doncs es tracta
que el col·legi
faci servir
ones de ràdio
per enviar la senyal.
Això
no és tan fàcil
com sembla
perquè no és
una ona de ràdio
que és multidireccional
que tu poses una antena
i reps, no?
Sinó que avui per avui
té una pega
que és que és una senyal
unidireccional.
Això significa
que has de tenir
una no visual
però sí
una connexió
més o menys directa, no?
D'aquesta forma
si volguéssim enviar
una senyal
des del col·legi d'advocats
posem pel cas
fins al serrallo
segurament
haurien de fer-ho
en dos o tres passes
i connectar
dos o tres despatxos
intermitjos, no?
Llavors
la idea és
que el col·legi d'advocats
amb una senyal
que intenti ser
el més multidireccional possible
enviï la senyal.
Llavors
quan un despatx
vulgui connectar-se
cap problema
connecta
i a més a més
aquest mateix despatx
farà de pont
per altres despatxos.
La idea és
que amb el pas del temps
aquesta senyal
es vagi alimentant
a si mateixa.
Perdó una qüestió.
El Víctor
Víctor aprofita ja
el que deia abans
ningú m'ha preguntat
i jo volia explicar-ho
No estem aquí
per parlar de tecnologies
no estem per parlar
de lleis
com vosaltres
sempre dieu
al presentar al programa
però un dubte
que tenia
aleshores
Antonio
que un despatx
concretament
pugui fer
servir aquesta ona
m'imagino que tindrà
algun tipus de clau
o encriptació
o algun sistema
perquè si no
si s'envia la senyal
des d'aquí a prop
al col·legi
per exemple
el Jordi Sorignac
des de la ràdio
podria també connectar-se
Podria fer si truqués
al col·legi d'advocats
i demanés el password
per accedir-hi
Un password
és a dir
jo dic encriptació
una clau
Com qualsevol xarxa
hi ha avui en dia
wifi a Tarragona
que si tu et poses
al mig de la Rambla
i agafes el portàtil
i entres a qualsevol post
i et veus sempre
O sigui una clau
donada pel col·legi
punt
Exacte
Exacte
Però el truco
això té truco
en si mateix
és que en la mesura
que els despatxos
es vagin apuntant
ells mateixos
fan demissos
i receptors
molt bé
i això té un cost ridícul
pel qual això té un cost important
potser sí
però per als despatxos
té un cost ridícul
perquè pagant només l'antena
que va als 50-80 euros
ja ha acabat el cost
i d'aquesta forma
tenen un servei
més de wifi
que normalment
és per complementar
el seu propi
que tots els despatxos tenen
i tindrien dos
que podrien fer servir
un per backup
o l'altre no
el que sí que farem
això també ho dic
ara que ho farem
és tallar
o capar
que es diu textualment
algun port
perquè no es faci servir
ni l'emule
ni alguna cosa d'aquestes
perquè no agafin
el ple de banda
O sigui que Víctor
vaja en qualsevol cas
el nou de gat
obligaran
amb el portàtil
o la Blackberry
tot el dia connectat a internet
perquè amenaça
bombardejant informació
amb noves tecnologies
no
i a més a més
respecte en general
les noves tecnologies
sense ser tan concrets
amb aquesta exposició
gairebé d'informàtic
però el que volia dir
és que ja fa uns anys
diria que
diverses juntes
de les anteriors
no només a Tarragona
sinó a tot nivell
per exemple
el cas de Reus
amb el Pere Uguet
que és un gran impulsor
del tema de noves tecnologies
però realment
a mesura que anem
avançant juntes
ara aquesta junta
els propers 3 anys
la propera
la propera
la propera
òbviament
per desgràcia
però llei de vida
està desapareixent
un tipus d'advocats
veterà
que encara
van amb màquina
d'escriure
cada vegada
el meu pare
porta 40 anys
d'exercici
pràcticament
i allà utilitza
l'ordinador
com el meu pare
altres companys
de la mateixa quinta
sí però n'hi ha molts
que encara van amb l'AISP
però no l'hi veti
per entendre's
bé més o menys
o almenys
màquina elèctrica
però clar
amb aquests
va ser molt més complicat
introduir les noves tecnologies
ara poquet a poquet
ja la tasca
és anar-les introduint
però ja no només introduint
sinó consolidant
potser no diré
que sigui una tasca més fàcil
però s'ha de buscar
ja altres vies
i sembla mentida
que fa quatre dies
se'ns estava explicant
com funcionava un ordinador
per això deia
que no només
el que avui per avui tenim
sinó que hem de ser capaços
d'intentar avançar
amb la societat
i la societat està clar
especialment del món informàtic
que la velocitat
a la que avança
és brutal
i clar
el colegi d'advocats
ha de servir
entre altres coses
per donar servei
a totes aquelles persones
que ho necessiten
abans posar un despatx
que tenia un cost brutal
no només per el cost
en si mateix
del despatx
d'instal·lacions
de mobiliari
sinó que a més a més
per un cost
que era enorme
que era de comprar llibres
que era de comprar subscripcions
que això era
una autèntica
barbaïtat
el saranzadi
el company que començava
avui en dia no fa falta
però per què no fa falta?
no fa falta
perquè el colegi
t'està donant
una serie de serveis
que tu pots accedir
informàticament
des del teu despatx
amb un cost ridícul
ridícul on existent
una altra cosa
que també
que també volem implantar
doncs
donar les eines
a través del col·legi
perquè cada company
es pugui crear
la seva pàgina web
encara
no hem arribat
al punt
que qui no té
la pàgina web
no existeix
però hi arribarem
i arribarem
que les persones
que vulguin accedir
amb un advocat
ho facin
a través del propi
de la seva pàgina web
de fet avui en dia
la majoria dels negocis
i la vocació
no deixa ser
en part
per alguns
un negoci
és la carta
de presentació
d'aquell negoci
tu pots fer-te una idea
nosaltres com a consumidors
volem mirar
a dues empreses
pel servei que sigui
de taller de cotxe
per exemple
i tu pots acabar
decidint
a quin taller
portes el cotxe
si aquella pàgina web
d'una o de l'altra
t'agrada més
o especialitats
clar, perfecte
i això encara no és així
només determinats despatxos
tenen la seva pàgina web
i això té un cost
i per això
hi ha despatxos
que poden assumir
i altres que no poden assumir
doncs el que es tracta
és que el coleg
doni les eines
perquè l'advocat
que vulgui
amb un cost ridícul
o inexistent
pugui muntar
la seva pàgina web
aquestes coses
són les coses
que el coleg
t'ha de donar
totes les eines possibles
perquè el company
ho pugui fer servir
anem una miqueta
per una altra dels pilars
d'aquell programa electoral
la sanitat gratuïta
per tots els col·legiats
sí, sí
es podrà aconseguir
al llarg d'aquests 3 anys?
no sé si al llarg
d'aquests 3 anys
o no
però que l'advocacia
ha de reivindicar
ha de reivindicar
que és l'únic sector
de la població
que no té sanitat gratuïta universal
sí
ha de continuar reivindicant
això
hi ha molta gent
que no ho sap
no ho sap
la sanitat
per avui a Espanya
s'està sofregant
amb impostos
això significa
que fins i tot
els advocats
tothom
tothom d'Espanya
està pagant
amb els seus impostos
la sanitat
doncs les úniques persones
que no tenen sanitat gratuïta universal
són els advocats
de fet a Espanya
només n'hi ha
només n'hi ha
200.000 persones
que no la tenen
dels quals
el 40% són advocats
és així de greu
i ja sé que
per el que diré
ara tindré moltes crítiques
però encara i així ho dic
arriba un immigrant
il·legal
a Espanya
amb una patera
i té sanitat gratuïta
i l'advocat
que l'està pagant
amb els seus impostos
no
això és injust
i com es podrà aconseguir
perquè clar
aquí s'han de posar d'acord
no només Tarragona
es tracta
que tots els col·legis d'advocats
de tot l'estat espanyol
ho puguin aconseguir
no només és cosa
de col·legis d'advocats
és cosa dels poders públics
això ja està quantificat
ja està quantificat
la Generalitat
té el damunt
de la taula d'estudis
el Ministeri també té el damunt
de la taula d'estudis
perquè només està afectant
a 200.000 persones
200.000 persones
que a més a més
estan contribuint
amb els seus impostos
tu pagues IVA
i tot plegat nor
Víctor
IVA i RPF
de totes maneres
crec que els dos
que estem aquí
no som especialistes
en dret laboral
però parlant un dia
amb un laboralista
em deia
que un company laboralista
em comentava
que aquest caràcter
d'universalitat
tal com està estipulat
a la llei
a part de l'esforç
que es té que fer
per part del col·lectiu
i com molt bé dius
no només de Tarragona
Tarragona pot ser
doncs un impulsor
o un més
que pugui arrastrar
amb els altres
o comentar-ho
però que aquesta universalitat
aquest caire
també es tindria
que aplicar als advocats
ràpidament un exemple
si qualsevol de nosaltres
té un atac
i va a Joan XXIII
ens faran pagar
ens faran pagar
però esclar
però em deia aquest company
nega't a pagar
i pleiteja
home
a veure
era una manera figurada
no Antonio
però per què
perquè jo crec
que també es ha de considerar
aquest caire
des del punt de vista
del col·lectiu
però com diu l'Antonio
és una qüestió
encara d'interpretació legal
i que des del punt
des del punt de vista
del col·lectiu
com a mi
aclarir-ho
i dir
escolti
reconeixin-se expressament
aquest caire
és que és injust
és injust
que tota la població
la tingui
i nosaltres no
i a més a més
nosaltres estem contribuint
al seu manteniment
perquè això és una contribució
dels impostos
no és una contribució
que sigui a càrrec
de les cotitzacions socials
sinó que ve a càrrec
dels impostos
exacte
és que no hem de confondre
no ve per la cotització
no, no, no
és amb els impostos
els advocats
que són autònoms
que s'acullen al règim especial
de la seguretat social
sí que en tindrien
però via cotització
però estem parlant
no de cotització
com diu l'Antonio
sinó via contribuent
via contribuent
exacte
doncs n'hi ha
i et dic
un 60%
dels que no tenen dret
que són advocats
El 22 de gener
Antoni Sala
s'agafarà les regnes
del Col·legi d'Advocats
en un moment
en què la situació
en el món judicial
especialment en la judicatura
està força convulsa
avui és notícia
tots els mitjans de comunicació
notícia de portada
en què els jutges
arreu de l'Estat
amenacen
amb una mena de vaga
encoberta
properament
per al mes de febrer
s'han iniciat ja contactes
negociacions
fins a cert punt
amb el govern
amb l'executiu
de José Luis Rodríguez Zapatero
i és una de les poques ocasions
en què les quatre grans associacions
que pleguen els jutges
d'arreu de l'Estat
s'han posat d'acord
Què n'opina
senyor Sala
d'aquesta situació
tan i tan complexa
perquè recordem que
a més a més
els jutges
en aquest cas per llei
no poden fer vaga
Aquesta és la primera pregunta
poden fer vaga
o no poden fer vaga
si parles amb els jutges
te diran que és un dret
constitucional
amb el qual tenen dret
i si parles segurament
amb la part contrària
de l'equació
com deia abans
et diran que no poden fer vaga
el dret de vaga està reconegut
a la Constitució
però no està regulat
o sigui aquesta és la primera pregunta
poden fer o no poden fer vaga
A veure
estem amb la de sempre
parles amb els jutges
Estava a punt de demanar
el comodí
de l'advocat
el Víctor
No, no
és que ni més ni menys
a veure
a la pràctica
òbviament
si un col·lectiu
encara que no tingui
reconegut
específicament
el dret de vaga
doncs
vol fer una espècie
de allò
vaga de brazos caídos
no?
Jo no dic a la japonesa
o huelga de celo
o huelga de celo
esclar
el fet que hi hagi
encara un col·lectiu
que no pugui
fer ús d'un dret laboral
essencial
i constitucionalment
reconegut
i recordem
que la Constitució
és la norma
fonamental
suprema
de l'estat espanyol
esclar
el que passa és que
això és una cosa
que en tot cas
farem vindre
a parlar-ho
perquè
és clar
que aquesta és una situació
puntual
molt complexa
i que podríem fins i tot
desenvolupar Víctor
més endavant
en un altre programa
més endavant però en definitiva
tornem amb una idea
que hem dit fa poc en aquest programa
amb altres companys
que han vingut secretaris
han vingut jutges
tots coincidim en una cosa
l'administració de justícia
té un problema
i sigui quina sigui
l'estratègia a dur a terme
es té que reivindicar
no estic justificant
en aquest cas concret
la vaga
sinó per part de tots
deixem exposar
algunes d'aquestes reivindicacions
es reclama
una càrrega màxima
de treball
que es quantifiqui
es reclama
que els jutges
tinguin ells
i no secretaris judicials
la facultat
d'assenyalar
les dates
de judicis
i de les vistes
la supressió
del trasllat
a forçors
per encès
per assents
vaja
qüestions relacionades
amb la llei
de retribucions
aspectes molt
concrets
i que fa anys
que reclamen
què en penses?
clar
són aspectes
molt concrets
seus
en definitiva
de totes formes
jo crec
que tot s'acaba
resumint
en una qüestió
que és clau
i determinant
que s'hi evoquin
més diners
per part de l'administració
jo crec que sí
s'hi evoqués
clar
i tradicionalment
s'ha demostrat
que per el motiu
que sigui
l'administració
ha fet reforços
o ha posat
més diners
puntualment
les coses
han d'alguna forma
mig arreglat
o mig solucionat
està clar
que d'aquesta forma
no podem continuar
això és obvi
la sensació
que té moltes vegades
l'administrat
és que quan va
al Palau de Justícia
no rep la justícia
que es preveu
de canvi
quan vas allí
està clar
que d'alguna forma
o altra
no sé si s'ha de fer
algun pacte
per la justícia
no ho sé
realment
és una qüestió
legislativa
i que es tindrà
que valorar molt
els advocats
que sou en contacte
gairebé permanent
amb els jutges
no dic que
sigueu a favor
o en contra
però enteneu
part d'aquestes
reivindicacions
sense cap mena de dubte
està clar
que hi ha uns retrasos
que ningú hi vol
i que això fa
que moltes vegades
la justícia
que ha de ser immediata
no sigui immediata
i això
està clar
qui acaba patint
no és l'advocat
ni el jutge
qui acaba patint
és la societat
sense cap mena de dubte
i els advocats
ho patireu
com a mínim
aquesta mena de dubte
però ho patint
d'alguna forma
de forma indirecta
està clar
però és el mateix
que els secretaris
que amb les seves
reivindicacions concretes
van estar en aquests micròfons
recordo el dia mateix
de la vaga
torno a dir el mateix
cada un vetlla
pel seu col·lectiu
el qual és absolutament
lícit i legítim
i més o menys
recolzable
en principi
no vull tampoc valorar
aquestes qüestions concretes
però algunes doncs perfectes
però el que està clar
és que tornem a anar
al resum
advocats
secretaris
jutges
forenses
funcionaris en general
procuradors
tots
estem queixosos
del sistema
de l'administració de justícia
i no hi ha un problema
n'hi ha molts
que gran part de la solució
són els col·lectius
que heu comentat
s'ha de posar
segurament d'una manera global
no només sector per sector
de forma individual
sinó
s'ha de fer
una visió de conjunt
de tota l'administració de justícia
a partir d'equipos de remeis
si hi ha recursos
és recursos en general
econòmics
i a tot nivell
si hi ha recursos
hi ha un grandíssim pilar
per poder solucionar aquest problema
però hi manquen recursos
i interès per part de l'administració
interpreto
de posar-los
ho hem de deixar aquí
ens han quedat
algunes qüestions
pel tinter
però vaja
el temps és
el que és
i avui apreta
senyor Antoni Sales
gràcies per acompanyar-nos
felicitats novament
per aquesta victòria
en aquestes eleccions
i a partir del 22 de gener
ja oficialment
com a nou de GAD
al Col·legi de Advocats
segur que continuïm parlant
en aquest
i en d'altres espais
de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
Víctor
ens retrobem dimarts vinent
vinga
gràcies a vosaltres
i així farem
fins ara