Saludem ja Esteve Massalles des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com és habitual, també estan amatents a la celebració de Sant Jordi,
tot i que el dia de Sant Jordi és el dia en què previsiblement
podríem pensar que la Biblioteca Pública està més tranquil·la,
però no perquè tothom va buscar també les novetats de Sant Jordi a la Biblioteca.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vosaltres, a veure, més enllà dels estudis que es puguin fer,
les editorials, les revistes especialitzades,
vosaltres, diguem que teniu una mena de rànquing particular
dels gustos dels lectors, d'una banda per les desiderates que us arriben
i d'altra banda pels llibres aquells que hi ha en llistes d'espera.
Per tant, teniu una idea.
Però així, en general, amb la visió que us dóna estar immersos en el món del llibre,
vosaltres ja heu fet una mica la previsió dels que seran els llibres
que se'n parlarà més aquest Sant Jordi, no?
Sí, bé, una mica això sempre és tenir una bola de vidre i no la tenim.
Però doncs sembla bastant evident que continuarà el fenomen Larson,
vull dir que continuarà venent molts llibres.
Llegia l'altre dia que com que la darrera part de la trilogia,
el tercer llibre, s'havia publicat en francès,
que hi havia molta gent que se l'estava comprant en francès
perquè no m'estranya, perquè està la cosa, em va quedar inacabada,
la segona història.
Sí, és clar, és una trilogia, Millenium, no?
Sí, sí, estem tots amatents del final, eh?
És el nom de la revista que fa el personatge.
El personatge, sí, sí.
Aleshores, doncs, suposo que tant en català com en castellà,
vull dir, columna i destino, doncs seran els que, vaja,
aquest llibre penso que es vendrà la mar de bé, no?
Aleshores, suposo que també, com també ha passat altres anys,
els llibres premiats que han tingut premi, doncs també...
Perquè a l'actor hi ve una garantia, no?
Sí, hi ha una garantia, vull dir,
i sembla que sigui ja com una espècie de tradició, no?
Aquest ha tingut premi? Doncs vinga, doncs el comprem, no?
Vull dir, l'any passat, l'últim Patriarca, per exemple,
va ser també el llibre més venut,
doncs possiblement, doncs, en guany també el...
L'últim home que parlava en català, de Carles Casa Joana,
també, doncs, és el Ramon Llull,
doncs és un dels que pot ser que tingui sortida.
El que sí és, el que sí, em sembla que també tindrà molt d'èxit,
serà El nas de Mussolini, de Lluís Antoni Baulenes.
Que està molt bé, aquest llibre.
Està molt bé, molt bé.
Té molt bones crítiques.
Molt interessant.
Naturalment, El silenci, del periodista Gaspar Hernández...
Aquest diuen que resarà, eh?
Sí, sí.
Parla el propi llibre, però també, clar,
és un personatge que vulguis que no està als mitjans de comunicació
i això sempre ajuda, eh?
Sí, no, és un llibre, a més a més, doncs,
també una mica més enllà de l'autoajuda, no?
Vull dir que té...
Que replanteja la vida, no?
Se'ls diuen, no, jo no he llegit, però...
Aquest és el Premi Pla 2008.
Després, doncs, possiblement el Premi Nadal,
que li van donar a Maruja Torres.
El llibre, el títol del llibre és
Nos veremos en el cielo...
Espera'm en el cielo, que és el Premi Nadal.
Dedicat a Terence i Moix, no?
Sí, i a Manuel Vázquez Montalbán.
De fet, els fa sortir, doncs, amb un diàleg en el cel,
doncs, tots tres.
Amb aquest segur que també es vendrà moltíssim,
perquè és una dona que ven molt lligres.
És la Maruja Torres.
La Maruja Torres.
Després, doncs, també suposo que
un altre apartat que serà important,
suposo que les pel·lícules,
és a dir, llibres en els quals se n'han fet pel·lícules,
el lector, no?
Que, doncs, el Gomorra...
Escolta, el del lector, jo recordo que a la biblioteca
fa molt de temps que teniu aquesta novel·la del lector.
Jo la recordo, aquesta novel·la, potser fa dos anys.
Sí, sí, sí.
I després ha sortit la pel·lícula
i potser han fet la redició,
però era una novel·la que no sé si era d'aquelles
que recomanen els llibreters o alguna d'aquelles...
Era una novel·la que en un circuit més intern...
Ara no t'ho recordo.
Però en un circuit més intern va tenir el seu nom.
Sí.
Que passa que, clar, fins que no l'ha recuperat al cinema
i ara la tornen a reditar, clar.
Igual, això és el mateix que el...
Perdona, el...
Es Long Billionaire, no sé exactament com es pronuncia,
també per un altre autor, Vickes Sbarb,
que tampoc no sé com es pronuncia,
doncs aquest també suposo que també tindrà força sortida,
igual que Revolucionari Road o, doncs, el...
Doncs, no ho sé, el Gomorra.
Gomorra també, de la pel·lícula.
La novel·la també ja, Déu-n'hi-dos,
que havia tingut èxit abans de...
Sí, sí, sí.
I, doncs, no ho sé,
i després, doncs, clar, altres autors,
també, doncs, l'últim llibre que ha fet el Javier Cercas, no?
El del 23-F.
Anatomia d'un Instante,
que va sobre un reportatge periodístic del 23-F.
Després, doncs, també la Carme Riera,
també, doncs, encara que no tingui premi ni d'això,
doncs, també treu un altre llibre,
amb bulls americans.
I bé, doncs, Carme Torra havia sigut una persona
que també havia vingut...
Per Sant Jordi havia vingut molts llibres, també.
Després, una mica...
Carme Riera, si jo no recordo malament,
no sé si va ser l'edició passada o l'anterior,
que va formar part d'aquest conjunt d'escriptors
que es queixaven que els autors mediàtics
els hi prenien el protagonisme,
els autors de narrativa, els poetes...
Crec que formava part d'aquest grup
d'escriptors i escriptores.
I això, el que no, vull dir,
els llibres mediàtics sembla que hagi...
Baixat una mica.
...hi hagi passat la d'això.
No del tot, no del tot.
Bé, doncs, queda la cosa més vinculada,
doncs, a l'actualitat, al futbol i tal, no?
Cracòvia treuen un llibre,
també es treu una biografia de Pep Guardiola.
Aquesta es vendrà com a rosquilles,
perquè amb la simpatia que desperta Pep Guardiola en aquest país...
Sí, és un llibre que viu de Sant Pador a la banqueta.
Després, doncs, hi ha també un llibre de Ferran Soriano,
que també havia sigut directiu del Barça amb la porta
i, doncs, ara ha tret també per Sant Jordi
i treu un altre llibre.
I bé, doncs, això és una mica el que en queda,
podríem dir, de la cosa mediàtica, no?
Després, doncs, hi ha llibres així, doncs, interessants,
que sembla que tinguin molta...
que es veu que es demanen molt,
que és aquell llibre de l'Albert Casals,
El món sobre rodes,
que és d'aquell noi que, als 14 anys,
amb cadira de rodes, ja ha començat a donar
tombs per tot el món,
doncs es veu que...
I sol.
La cosa és que ho fas sol.
No, és que va amb els papes, no, no, sol.
Se'n va per tot el món, agafa un avió i, a més, amb pocs diners.
Amb pocs diners.
Amb 4 euros a la butxaca.
I amb la cadira de rodes.
I amb la cadira de rodes, no?
Vull dir, és un llibre que, doncs, que...
pel que hem sentit, el llibreter es ven
i crea una corrent de simpatia cap a ell,
i, doncs, bueno, sembla que tingui...
Aquests són els autèntics herois, eh?
Segurament, aquest tipus de noi, sí, sí,
que, vull dir, que davant de les limitacions,
doncs, es planten i tiren endavant amb la seva vida.
I fins i tot fan més d'aquells
que no tinguin aquesta dificultat física afegida, no?
Sí, sí, doncs, aquest suposo que sortirà.
Després hi ha un altre que és el del Ramon Fonsarer,
Visca la Terra.
Vull dir, aquest és el lector dels Joclars,
que fa, doncs, una sàtira costumbrista
de la vida de comarques.
Home, doncs, ha de ser...
Signat per Fonsarer d'estar bé, aquest llibre, eh?
Ha de tenir el seu...
Sí, sí.
Hi ha alguna crònica que parla de la presentació
que es va fer a Barcelona,
que va ser un acte molt divertit
en el qual van participar en teatre de Garrilla
i, doncs, en fi, va ser...
Aquests còmics, aquests còmics,
que ja se sap com són.
Després, abans hem parlat de premis
i ens hem deixat el Com una pedra de Dolors Borau,
que és el premi Pini Soler del 2008,
el premi d'aquí a Tarragona,
doncs, se suposa que també tindrà sortida, no?
Després, un altre llibre que sembla interessant
i que també s'aporta a moltes vendes
és L'escola contra el món,
l'optimisme és possible, de Gregorio Luri.
Que aquesta tarda estarà a Tarragona,
a la Capona, presentant-ho, em penso.
És de la Campana, bé amb el José María Espinás
i un altre llibre que es presenta, sí, sí.
Els tenim avui a Tarragona, curiosament.
Doncs, mira, vull dir, aquest és d'això, no?
Aleshores, doncs, hi ha també un altre que crida l'atenció
és aquest dels catalans, de Pare Térico Bryan,
que és el d'això,
és l'autor de novel·la històrica marítima.
Marítima i navegants i Master and Commander,
vull dir, tota aquesta saga del doctor i l'obra i tal,
doncs, aquest senyor vivia en un petit poblet
de la Catalunya Nord
i, doncs, tenia, doncs, una...
Vaja, va estar, doncs, els anys 40 i 50,
s'escrivia des d'allà
i, doncs, bé, té una petita enrelació, doncs,
dedicada als catalans, no?
És curiós, eh?, d'elligir aquest llibre,
aquesta mirada, no?, d'aquest autor, tan conegut.
Sí, d'aquest autor, no.
Aleshores, doncs, no ho sé, vull dir,
en tenim ja, doncs, de...
Suposo que les novetats locals,
doncs, d'alguna manera vindran per aquí.
Tots aniran passant per aquí.
Tots aniran passant per aquí.
Ja han començat a passar i aniran passant.
Hi ha el llibre de Napi, vull dir,
que és l'humor...
Estarà amb nosaltres el dia de Sant Jordi, a la Rambla.
Se supone, no?, vull dir,
el llibre dels canapers de l'abast de tothom.
Del Salvador Imany.
Del Salvador Imany.
La impremta Babel,
que és de l'Andreu Carrança.
L'any passat vam fer allò la clau Gaudí,
Andreu Carrança.
Sí, a quatre mans.
A quatre mans, amb Esteban Martín.
Llavors, diguéssim, aquesta parella literària...
Aquesta és en sol·lita, no?
Sí, aquesta parella literària s'ha tallat
i llavors, doncs, fan la impremta Babel,
que, vaja, previsiblement serà un llibre
que a les Terres de l'Ebre es vendrà molt,
de la mateixa manera que també la que ha fet
l'altra part de l'aparella literària,
l'Esteban Martín, no?
Sí, va bé per separat, també, escolta.
Sí, es farà el pintor d'ombres
que va de Picasso a Horta de Sant Joan,
una mica relacionant aquest escenari i l'artista, no?
Si per llibres no serà, Esteban.
No, no, per llibres no.
A la biblioteca, com sempre,
es fareu aquella guia de les novetats de Sant Jordi, no?
Sí, es farà, el mateix dia de Sant Jordi,
doncs, es farà la novetat.
Ara val a dir que l'Ajuntament
i les diferents editorials
ja han tret les seves guies, no?
Són realment impressionants.
A Arola Editors, em sembla,
que al seu catàleg n'ha posat 50 de llibres o qual cosa.
De fet, Arola i Cossetania,
que feien la presentació en Societat la passada setmana,
entre les dues editorials
portaven com a 80 novetats,
en tant, totes dues,
de diferents àmbits,
cuina, guies, narrativa,
reportatge periodístic, poesia...
En fi, no t'ho acabes,
per això hi ha aquests catàlegs,
perquè sí, no?
Sí, sí, no, no, són realment importants.
I bueno, i després, doncs, aquest altre, no?
Aquest que tenim aquí, sí.
Aquest que tenim aquí, sí.
Aquest que també és una novetat.
Un encant, un encant de llibre,
jugant una mica amb les paraules,
i ara regalarem algun que altre exemplar.
Però a la biblioteca,
com si no tinguéssiu prop amb les guies de Sant Jordi
i tot plegat,
teniu també les activitats
que es van fent al llarg d'aquest mes d'abril,
que ja l'estem acabant pràcticament.
Sí, bé, doncs demà tenim una...
El dimarts 21, doncs, a les 6 de la tarda,
hi ha l'hora del conte,
en el qual, doncs,
es proposa a la gent,
a pares, àvies, mestres i tal,
que vinguin a explicar contes.
Això, doncs, serà a les 6 de la tarda.
És la sessió aquella que s'han d'inscriure prèviament,
perquè hi ha molta demanda, no?,
per explicar contes.
Que bé, no?
Que bé, que hi hagi llista d'espera per explicar contes.
Llavors, doncs, també fem,
el dimecres 22, la vigília,
hi ha, doncs, l'activitat,
hi ha una visita guiada d'una escola
i també, doncs, el taller és d'informàtica.
El mateix dia de Sant Jordi,
doncs, hi ha, doncs, la guia de novetats
de tots els gustos, de tots els temes
i per a totes les edats.
I també hi ha una visita guiada, no?
Descobriu els tresors de la biblioteca
que anirà a càrrec de la directora,
de Roser Lozano,
que ens explicarà, doncs,
quin és el patrimoni bibliogràfic
que guarda la biblioteca.
Aquesta activitat...
És allò quan...
Aquelles portes tan pesades
i comences a trobar
aquells manuscrits i aquells llibres antics.
Si algú no ha fet mai aquesta visita,
poca broma,
perquè quan li posen aquest nom de tresors,
realment són tresors.
Sí, són llibres.
Si no han vist mai,
de veritat que és una oportunitat excepcional
per visitar la biblioteca que tenia.
Sí, és només...
No només és el valor crematístic
que pugui tenir això,
vull dir, el tresor,
sinó també és, doncs,
la història cultural que hi ha darrere.
I la bellesa que tenen, no?
Aquells manuscrits,
són llibres preciosos.
Els gravats,
el treball que hi ha darrere,
les relligacions, etcètera.
Doncs, escolta,
teniu una setmaneta.
La gent que se'n vagi a la Rambla
i ens deixin un dia de descans,
però em penso que no, Esteve,
que el dijous també serà un dia potent
a la biblioteca pública.
I per últim, el divendres,
el divendres tenim una sortida
que farem a Barcelona,
sortirem amb el Tocar
i anirem a veure dues exposicions.
Una, l'exposició és
Il·luminacions,
Catalunya Visionària,
que fan el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona,
en el qual, doncs,
és un itinerari
per tot el pensament
i la creació de Catalunya
des de Ramon Llull fins ara.
Hi ha exposades unes 800 obres,
tant d'obres d'art
com obres, doncs,
com obres sobre un contingut científic,
un contingut literari,
un contingut, doncs,
d'altra mena, no només plàstic,
que, doncs, de què han estat,
doncs, diguéssim,
a vegades el seny català
tanca els ulls
i llavors apareix, doncs,
la rauxa, no?
Doncs, els moments aquests de rauxa,
doncs,
s'han objectivat
en aquestes 800 obres d'art,
doncs,
que, bueno,
que hi ha autors
des de Monturiol
fins, naturalment,
Gaudí,
Dalí,
Lluny,
Miró, etcètera.
Vull dir, són, doncs,
és un recorregut.
És un recorregut.
Dues?
Anirem a veure aquesta exposició
i l'altre que anirem a veure
és Literatures a l'Exili,
el Retorn a Catalunya,
és una petita, també,
exposició que hi ha al Palau Moja,
que només,
que la inauguren el dia 21
i en la qual, doncs,
surt, doncs,
una sèrie,
una sèrie de,
vaja,
fan,
és una exposició sobre la literatura,
sobre literats,
en concret,
sobre Abartre,
sobre Jordana,
sobre Carles Pissuñé,
Carles Arriba,
Mercè Rodoreda
i Joan Sales
i ens explica la vida quotidiana
a l'exili, no?
I porten,
no només textos,
sinó també objectes
que aquests escriptors
utilitzaven
i fotografiaven
en el d'això.
Sí.
Això donat a un llibre
que es diu
El dia Revol,
en el qual hi ha
moltes fotografies
i sobre això,
sobre objectes quotidians
que feien servir
aquests senyors, no?
Vull dir,
una mica, doncs,
es diu que la literatura catalana
també va madurar a l'exili
i una mica, doncs,
explica això,
doncs,
com van els testimonis,
els records del passat,
etcètera, no?
Una mica la vida
que feien allà
i després això,
les dificultats
que va portar
al seu retorn, no?
És una exposició
que estarà oberta
un mes,
del 21 d'abril
al 21 de maig.
I vosaltres
organitzeu des de la biblioteca?
I anirem des de la biblioteca,
cal fer reserva prèvia,
a més a més,
ens queden molt poques places,
en queda alguna,
i, doncs, bé,
sortirem d'aquí
a tres quarts de tres
de la tarda,
d'aquí de la plaça Imperial Tàrraco
i està previst, doncs,
tornar a quarts de nou,
les noves.
Anem a autocar, no?
Anem a autocar
i, doncs,
veurem les d'això.
Allí hi haurà un monitor
que ens explicarà
l'exposició
i, doncs, bé,
doncs...
Si és que no es conformen
amb tot el que fan
dins de la biblioteca,
també han de sortir fora
la qual cosa s'agraeix
perquè són exposicions
d'aquelles, doncs,
que una mica,
si dius, home,
jo sol,
però si es deixi organitzat
i a més amb algú
que hi entén
i t'ho explica,
és molt atractiu.
A més a més,
aprofitar els comentaris
de l'altra gent que ve,
i, etcètera,
i pot...
Doncs s'ha de fer
la inscripció prèvia,
si no es queden sense plaça.
Esteve, moltíssimes gràcies.
Molt bé.
A vosaltres.
Déu-n'hi-do,
quin Sant Jordi
més esplendorós.
Ara farem unes quantes preguntes
als oients.
Tu no pots participar
perquè segur que saps
totes les respostes, eh?
Bé, no.
Doncs, sí, sí,
és que aquest llibre
és magnífic.
Tarragona,
50 indrets amancant,
fotografies de José Carlos León
i textos d'Antoni Jordà.
Volen aconseguir un exemplar?
Aquest llibre
és una de les novetats de Sant Jordi
i de les que es vendran més
a nivell local,
n'estem segurs?
Doncs els obsequiarem.
Cossetània, Edicions
i Tarragona Ràdio
volen regalar
algun que altre exemplar.
Però m'han de contestar
alguna que altre pregunteta
que tampoc no és tan complicada.
El teléfono,
el de sempre,
977-24-4767.
Música
Música
Música
Anirem passant
per algun d'aquests
50 indrets amancant.
Tenim ja una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Amb qui parlem?
Amb la Dora.
Què tal, Dora?
Com anem?
Mira, molt bé.
Molt bé, no?
Un bon dia.
Un dia maco.
Aviam el dijous, què passarà?
Dijous, perfecte.
Ja ho han dit, eh?
Dijous serà un dia magnífic.
Haurem de treure la roba d'estiu.
Ai, a veure si és veritat.
No, no, que no és un desig, que la previsió ho apunta, eh?
Per Sant Jordi, tots samarreta i xancletes,
que farà moltíssima calor a la Rambla.
A veure si és veritat.
A veure, Dora, contesta'm bé a la pregunta i jo et regalo el llibre.
A veure.
Però no em plori, si no la saps.
Vinga, va, pistes.
No vols que plori, malament.
No hi ha pistes ni hi ha res.
Jo faig la pregunta i vull la resposta.
A veure.
Ai, ai, ai, t'has fet que fan poc.
No, dona, no, tu refia't de mi.
Un dels 50 indrets amancant, que surt en aquest llibre,
és la capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor,
més coneguda com a Jesús i Maria.
On es troba?
En quin carrer?
Hoy, al carrer Mendet Núñez, que ara és el col·legi Pau del Cor.
Doncs escolta, Dora, veus com no calia plorar?
Ja tens el llibre.
A veure, al centre de Tarragona n'hi ha molts que no els he visitat, la veritat.
Mira, el senyor Terrassa...
Però aquesta capella sí, no?
El senyor Terrassa sempre deia que no me moriera
sinó a veure la capella de Sant Magí.
Vols creure que encara no hi he vist?
No has anat a la capella de Sant Magí?
No m'ho puc creure.
A l'església de Sant Magí, a la part alta?
He sentit parlar, i l'he vist amb fotografia,
però a anar-hi, a anar-hi, no.
No, no, doncs no res.
Tu te'n vas allà a l'antic escorxador,
on està el rectorat de la Universitat Rovira i Virgili,
tot passejant, vas seguint, vas seguint,
i puges a Madrid, ja ho veuràs, hi ha una pujada.
En fi, que no té pèrdua, eh, Dora?
Em fas els deures i me'n vas a veure a la capella de Sant Magí.
Sant Magí.
Escolta, tens aquest llibre per tu?
Si no has vist la de Jesús i Maria, val la pena que la vegis.
A més...
La vaig veure al diari.
Si no m'equivoco, i l'Esteu està aquí i em pot rectificar,
que en sap moltes coses de Tarragona,
allà tenim una porció de patrimoni modernista molt interessant.
És així, no, Esteve?
No m'he equivocat.
Tinc el meu assessor accidental aquí a la ràdio.
Molt bé, Dora, escolta, t'esperem a la Rambla.
Has de venir a buscar el llibre?
Ah, sí, ja aniré amb el meu llibre.
Sí, sí, compraré un llibre també.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies per trucar-nos, Dora.
Enhorabona.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu-siau.
Déu-n'hi-do, eh?
La Dora estava al dia, sabia perfectament
on es trobava aquesta imatge
de la capella del Santuari
de Nostra Senyora del Sagrat Cor
al carrer Méndez Núñez.
Al llibre apareix un indret...
Oh, que fàcil que és aquesta, eh?
El que fa les preguntes avui,
de veritat que està content
perquè Sant Jordi és molt senzilleta.
Diu, al llibre apareix un indret
situat al terme municipal de Constantí.
De quin lloc parlem? Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Glòria Herrera.
Què tal, Glòria?
Hola, molt bé, Jolanda.
Com va anar la passeja de Tapalport?
Molt maca, molt maca.
Ja estima que no estaves tu.
Jo pensava que vindries.
Ai, dona, és que teníem molta feina.
Estem sempre treballant aquí a la ràdio.
Ai, ens exploten, ens exploten, Glòria.
Però bé, a més, us va fer un bon dia,
oi que sí?
Sí, un bon dia, molt bon dia.
Molt bé, me n'alegro moltíssim.
A veure, Glòria,
el llibre apareix un indret situat al terme municipal de Constantí.
De quin lloc parlem?
Té una preponderància patrimonial romana important, eh?
A veure, a veure...
Si lo sé, lo tengo a la punta de la lengua.
A veure, doncs treu la llengua i busca un mirall.
A veure si ho veus allà escrit.
Mira, ara estic passant per racons.
Perdó, com ho has dit, això?
A veure, a veure...
La vila de Sant Telles.
Sí, senyora, el mausoleu i vila romana de Sant Telles.
Sí, senyora, molt bé, Glòria.
Gràcies a tu per trucar.
Escolta, la toponímia i els indrets de Tarragona
els teniu molt per la mà.
T'esperem el dia de Sant Jordi,
a l'estam de la ràdio, per venir a buscar el llibre, d'acord?
Molt bé, allà ens veurem, eh?
Gràcies, Glòria.
Adeu, si ho veus, bon dia, adeu.
Déu-n'hi-do, eh?
Esteve, has vist com els oients, com coneixen el territori?
És magnífic, eh?
Encara tinc més preguntetes.
Mira, aquesta és molt fàcil,
perquè a més jo abans he dit...
En fi, no dic res.
I farem la pregunta perquè tenim una altra trucada.
Encara tenim temps de rebre alguna trucada
perquè encara tinc algun llibre més
per regalar Tarragona, 50 indrets,
amb encants, textos d'Antoni Jordà
i fotografia de José Carlos León.
Bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Ets la Mar.
La Mar.
Què tal, Mar? Com va tot?
Bé.
Mira, doncs la pregunta que et toca a tu...
És que la saps de carrer, eh?
No estava escoltant la ràdio que he vingut ara.
Però és igual, jo te la faré ara
perquè no l'havia fet encara.
I és que la saps de carrer,
perquè, a veure, tu vius a la zona.
A veure.
Un dels indrets amancants del llibre
és l'antic escorxador.
Quin us té actualment aquest edifici?
La Universitat Rubí i Virgili.
Concretament, saps exactament
quina activitat s'hi fa?
Diguem-ne que és un òrga institucional
de la universitat, el que hi ha allà.
No, no, que t'ho donaré per vàlid, eh?
El rectorat.
Sí, bueno, clar.
El rectorat de la Universitat Rubí i Virgili.
Bé, a veure, però Esteve sí, no?
Diu Universitat Rubí i Virgili.
Sí, perquè no hi ha una rama
a l'Avinguda Països Català.
Tens raó, tens raó.
No, no, no, però escolta, que bé, bé.
Te la donem per bona
i també tens el llibre
i el tindràs a l'estand de la ràdio
a la Rambla Nova, eh?
Bueno, te volia preguntar una cosa.
Vols que te'n baixi de Farigola?
Tens Farigola?
Home, tinc molt, te dic.
Esclar.
Jo em baixo el dia de Sant Jordi.
Esclar que sí.
I tant que sí, que tu ja saps
que la fem servir molt aquí a la ràdio, la Farigola.
Ja, ja ho sé, ja.
A més, la Farigola que tu ens has portat
alguna altra vegada, florida i ben maca.
Jo crec que tu tens un indret secret
que no li dius a ningú,
perquè la Farigola que la Mar regala
als seus amics i escollets
és una Farigola molt especial.
Eh que sí, Mar?
Bueno, mira, mira.
D'aquella manera.
No siguis modesta, dona.
T'espero el dia de Sant Jordi
a la Rambla amb la Farigola.
Tu em dones la Farigola
i jo et dono el llibre.
Què et sembla?
Molt bé.
Bon intercanvi.
Gràcies per trucar-nos.
Sí, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Voldràs Farigola, Esteve?
Et guardo una miqueta unes branquetes.
És molt bona aquesta, eh?
Ja t'ho dic ara.
Sí, senyor.
Aquí tenim uns ullons que són...
Sopa.
I escolta, com a colatori,
diuen que és magnífic, eh?
Home, i per cuinar,
qualsevol cosa que faci
s'ha de posar a Farigola.
Encara puc regalar un altre llibre?
Jo crec que sí que em dóna temps.
Vinga, va, l'última trucada d'avui.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Maria del Carme Pinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé.
Bé.
A veure si ho sé.
Sí, dona, sí que ho sabràs.
Sí, que ho sabràs.
Sí, ja veuràs que sí.
Està en la línia
de les altres preguntes.
Un altre indret
que surt aquest llibre,
Inevitable.
A la portada tenim la catedral,
però dins del llibre
també podem contemplar
sota la mirada
de José Carlos León
la imatge del Teatre Metropol.
A veure,
quin és l'autor
d'aquest espai
del Teatre Metropol?
El nom de l'arquitecte
modernista
del Teatre Metropol?
No ho sé.
Segur que ho saps
i ara no et ve al cap, Maria del Carme.
Sí que ho sé, però no...
Ara no et ve al cap.
No he prestat atenció, potser.
No, tampoc no hem dit res nosaltres.
I ara, si quan remis
una altra trucada,
hauríeu dir que em pensaré, mira...
Clar, ja sabia que era aquest.
Però ara no em ve la memòria.
Cap problema,
perquè regalarem més llibres.
Hi haurà més dies, d'acord?
Vinga.
Gràcies per participar.
Bon dia, adeu-siau.
Doncs sí,
és d'aquelles coses que dius...
Home, clar, clar que ho sabia,
però ara no em recordava.
Doncs l'última pregunta,
l'últim llibre que regalo avui,
dels 50 indrets
amb Encanta a Tarragona.
El Teatre Metropol,
quin és l'autor d'aquest espai?
A veure, pregunta
quasi, quasi de manual.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Roser Andreu.
Què tal, Roser?
Com va tot?
Doncs bé, per aquí a casa.
Bueno, dona.
On millor que a casa?
On has d'estar millor que a casa,
a aquesta hora del matí,
amb la calor que fa pel carrer?
A veure,
qui és l'autor del Teatre Metropol?
Quin és l'arquitecte?
Jujol.
Jujol.
Josep Maria Jujol,
sí senyora.
Doncs Roser,
t'esperem el dia de Sant Jordi
a l'estant de la Rambla
i t'obsequiarem
amb aquest magnífic llibre,
d'acord?
Molt bé, agraïda, eh?
A tu per trucar-nos.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Doncs ho sento, Esteve,
però me'ls he acabat tots.
Dic, a veure,
si no l'encerten,
te'n regalo un de cortesia,
però als oients,
ja veus que estan molt al dia.
Molt bé, molt bé.
I molt bé.
Moltíssimes gràcies a la Dora,
a la Glòria,
a la Mari i a la Roser
per trucar.
I naturalment,
un altre cop li agraïm a l'Esteve
que hagi vingut avui a la ràdio.
Bon Sant Jordi.
Igualment.
Que segur que ens trobarem a la Rambla
perquè tots ens retrobem aquell dia, eh?
Gràcies, Esteve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.