Que importantíssim l'origen de l'acumulació de la cima.
De fet, totes les hipòtesis apunten que ho veia a una pràctica funerària.
Probablement sigui el testimoni més antic de pràctica funerària que coneixem, no?
Sí.
En un moment donat va haver-hi una certa conclobèrcia
sobre l'origen de l'acumulació de la cima de los huesos,
però certament cada cop més les evidències apunten
que és una associació molt excepcional d'individus,
de piràmide demogràfica,
que fa que l'opció que sigui una inhumació voluntària
sigui la hipòtesi més probable.
De fet, clar, inhumar és molt important
perquè d'alguna manera el que reconeixes que l'altre ets com tu, no?
és aquesta autoconsciència, consciència del jo.
Sentiment de pertany a una col·lectivitat, no?
Exacte, exacte.
Pensem també una cosa que en aquella època,
i sobretot en el cas, per exemple, de Homo Anteceso i d'altres,
ho hem vist en els neandertals també,
el cannibalisme estava molt estès.
inhumà, d'alguna manera, els teus propis pròxims,
d'alguna manera és evitar que siguin també cannibalitzats per un altre grup.
D'alguna manera és com una...
ajuda al sentiment de grup, a l'identitat de grup,
de petit grup, evidentment, no d'espècie, sinó de grup,
i suposa un salt en l'autoconsciència, evidentment.
En una pràctica funerària, claríssima, no?
Sí, aquí, a la cima de los besos,
jo torno a pensar en el mateix,
amb molta probabilitat sigui
l'acumulació de cadàvers intencional més vella de la història
i possiblement, a la llarga, s'ha de continuar treballant,
veient moltes més coses,
l'associació que tenen amb una sola eina de pedra,
un bifàs tallat amb una coacita vermella,
que és l'única peça d'aquest material que hem trobat a les excavacions,
li doni aquest contingut possible d'associació ritual,
és a dir, que hi hagi hagut un moviment
del propi grup d'identificació que s'hagi produït,
no de forma socialitzada,
estic convençut que els gajallos de vergències
no van fer això d'una forma social,
sinó que aquest grup, i algun altre grup, ho va fer-ho,
són els nens dels dels que socialitzen el tema de la mort
i ho prenen com una cosa...
I els ritualitzen.
I els ritualitzen realment, si està matè.
però sí que aquests s'ha començat a fer això.
A mi, una cosa de les discussions que hem tingut sempre a la cima,
hi ha hagut unes hipòtesis, les de la Yolanda Martínez,
que deia que aquests cadàvers havien estat acumulats prèviament
a l'interior de la cova, no en el pou,
i que després, per moviments propis de la dinàmica del CARS,
aquests havien caigut, en el fons, del pou.
Ja, per tant, allò com a llançats, no?
Sí.
L'altra hipòtesi, la que mantenim encara,
és que han estat llançats a dins del pou.
O sigui, que han estat ja col·locats,
col·locats no, tirats al fons.
Llavors moria un membre del col·lectiu i es tirava allà.
I es deia que, clar, que si morien aquí,
es tiraven amb un pou,
hauríem de trobar els cadàvers més fragmentats.
i vam estar treballant i discutint amb els meus col·legues,
amb el Miquel Botella, concretament,
de l'anatòmic de Granada,
que ell ens està explicant
que ells estudien precisament els casos d'afonomia
de gent accidentada, traumatitzada, cremada, caiguda.
Ella em va dir que uns homínies d'aquesta complexió
havien d'estar tirats morts al fons
perquè, si no haguessin estat tirant morts,
tot i que era una complexió molt forta,
al caure de 12 o 13 metres
hi hagués hagut fractures cranials i postcranials considerables.
Però resulta que a l'acíma de les uesos
no hi ha cap fractura ni cranial ni postcranial de caiguda.
Vol dir que llavors la hipòtesi del Miquel Botella era
que aquests homínies havien estat tirats una vegada morts,
amb la qual cosa encara més torna a portar la nostra hipòtesi
que eren cadàvers de congèneres tirats a baix.
Perquè aquí es discutia, també,
que no fos com que hi havia una obertura abans pròxima a la cima,
que fossin gent que anava per pocars,
que hi és i n'és a parar.
O sigui, aquest que si té el cas,
aquests homínies vius,
com que estaven vascularitzats,
haguessin esclatat en el fons de la cima,
haguéssim trobat, per suposat, cranis fragmentats,
altres peces trencades com el postcranial...
No eren caigudes accidentals,
ni eren agressions, sinó...
No, aquest, exactament.
En canvi, sí que ho són la dels ossos que hi van caient.
Perquè en un paquet d'os d'acumulació,
hi ha centenars,
hi ha aquest paquet-paquet,
que només són dominits,
que estan acumulats en un moment determinat.
És un event.
Un event i la nostra semblança curt.
O sigui, no és que vagin caient com els ossos
quan caien sistemàticament durant milers d'anys.
No.
Els humans són caiguts en unes desenes,
en alguns centenars d'anys.
De Tapuerca, abans de parlar del foc,
ens hauríem de desviar una mica cap al nord
i aturar-nos a la Catalunya Nord.
Si parlem de Tael Taull, de la cauna de l'Aragó,
quina relació trobem amb la cima de los huesos,
a Matapuerca, amb tota aquesta evolució de l'individu?
Bé, a Tael Taull és la mateixa espècie
i abans que sortíssim...
Però no tot està centrat a Tapuerca.
No, no.
De fet, el mateix nom de l'espècie,
Homo heidelbergensi,
és una de les clovalles dominits més antigues,
és de l'any 1907, si no m'equivoco,
a la gravera de Mauer, a prop de Heidelberg,
i és una mandíbula.
I això és l'exemplar tipus de l'espècie Homo heidelbergensis.
I Homo heidelbergensis,
durant molt temps,
va ser una espècie no molt ben coneguda.
Als anys 30 van començar a sortir altres restes,
com Steingheim, en Alemanya,
Swanscom, a Anglaterra.
Però no va haver-hi un coneixement
molt acurat d'aquesta espècie,
precisament fins a les clovalles
de Tautaúl o Tautaúi,
gràcies a les excavacions del mestre d'Eudal,
Enri de Lumley,
i que van ser quan, per primer cop,
es va tenir una idea de com era aquesta espècie.
Clar que, en aquell moment,
hi havia un concepte una mica simplista
de l'evolució humana
i no es va reconèixer com a heidelbergensis,
sinó que es parlava,
i Lumley sempre va parlar,
d'homo erectus en general.
Sí, quan Lumley va trobar les primeres indústries,
als anys 60,
les indústries lítiques,
va dir que eren mustarianes.
Jo ho va ser quan el seu,
un dels seus mestres,
un dels meus propers historiadors
més famosos,
el François Bordes,
quan li va portar això,
després van donar a compte que no era mustarià,
que, en tot cas, era premostaria i tal.
Per tant, en aquell temps,
si s'hagués trobat alguna resta associada,
possiblement,
si no hagués estat molt fragmentària,
es deia que era endertals.
De seguit, ja es va passar
que era preneandertals.
O en deien abans,
antenerandertals.
Antenerandertals, sí.
Mariano, antener de Lumley.
I una mica a la porta
del que coneixem ara com a Europa,
la Catalunya Nord, no?
S'ha situat més o menys al Rosselló.
Sí, de fet...
No sé si la localització geogràfica
també indica alguna cosa.
No ho sé.
Bé, el paratge
no diria que és semblant
al corredor de la Voreva,
però també és un paratge,
la Conde a l'Aragó està situada,
quan un va allà,
en un paratge idíl·lic
per un homínid,
perquè la cova,
la Conde,
està elevada
i després està tot a la bany,
que llunyament devia proporcionar
abundant cacera
als homínids.
Que, per cert,
a diferència de Sima de los Huesos,
curiosament,
els individus
de la Conde a l'Aragó
sí que estan cannibalitzats
i no es tracta l'acumulació,
hi ha uns quants individus...
I és la mateixa espècie.
Sí, sí.
No, i el que diu ell,
estan cannibalitzats,
és una cosa molt curiosa.
Però quina diferència,
abans parlàvem de tota aquesta ritualitat,
no?
i fixa't que tampoc hi ha foc encara.
O sigui,
que a nivell dels cailles de vergències,
a 500 i 600 mil anys,
no tots tenen foc.
És a dir,
que marca l'evolució
de la pròpia espècie,
de com ha anat l'evolució.
Sí, sí,
l'espècie ha canviat.
Cailles de vergències
no sempre és igual.
Clar, clar.
Clar,
estem parlant a nivell cultural
que el que hi ha veritablement,
és allò que potser parlàvem,
i parlarem quan parlem de Darwin,
de la selecció de grup.
I la cultura associada
no a l'espècie,
sinó a un grup particular
d'aquesta espècie,
li pot donar superioritat
sobre un altre grup
de la mateixa espècie,
que no presenta
les mateixes característiques culturals.
Hi ha aquest tema
que ha de treure el Jordi
que és molt important.
No només hi ha
la variabilitat individual,
sigui genètica,
que provoca
el propi procés
biològic i evolutiu,
sinó que realment també hi ha
la variabilitat
de l'estructura del grup.
O sigui,
la socialització del grup
fa que la selecció natural
després no actui només
sobre les persones,
sinó que hagi d'actuar
sobre el grup.
Per tant,
que hi ha competència
intraspecífica,
que és molt important,
la competència intraspecífica
que vol dir entre els mateixos.
Ja, ja, ja.
Com tota festa,
que acabem focs,
parlem del foc, no?
Parlem del foc,
que com aquest element
absolutament socialitzador,
hi ha un abans i un després.
Intueixo-ho,
imagino,
que el foc,
el primer foc
que veien els nostres avantpassats
era el que sorgia
de manera natural,
amb un llempec,
amb un volcà.
En el moment que ja controlen el foc
i comencen a utilitzar-lo
de forma sistemàtica,
és un element
que aglutina
aquest sentiment de grup,
és un element
que socialitza.
És un element més,
això jo,
el Jordi ja ho coneix,
jo,
ja de molts anys,
en els congressos,
sempre ho expliquem,
havia defensat
la importància
que tenia
l'evolució cultural
i social
a l'adaptació
dels homènics,
davant de la incredulitat
de molta gent,
perquè resultava
molt difícil
pensar que la cultura
fos un procés adaptatiu,
tant el foc,
ho és,
jo penso que el foc,
abans tu ho estaves comentant,
i ara amb el Jordi
anem discutint
a poc a poc,
perquè penso que és un tema
nodal,
evolutiu,
és un element
de transformació
polimodal,
perquè actua
sobre molts factors,
sobre la comunicació,
sobre la informació,
sobre el menjar,
sobre la ingesta de menjar,
sobre la protecció,
sobre la llum,
o sigui,
actua
sobre tants factors
que es produeix
una resocialització
dels primats.
Modificar la vida
d'aquests homínics
completament.
I això és un plantejament,
i com suposo que ara
el Jordi
podem començar a discutir
de qüestions del foc
analíticament,
perquè penso que és
molt important.
Sí, de fet,
si admitim
que hi ha una segona
sortida d'Àfrica,
per què?
Ens podem preguntar-nos
per què es produeix.
Per la cultura
del Modo 2
estava a Àfrica
des de faí,
molt bé,
un milió d'anys abans,
no seria l'element,
perquè jo estic convençut
que tot i que
les evidències
més antigues
de foc
no tenen més
de 400.000 anys,
el foc està
associat
a l'homo
i delbergensis,
encara que no hagin
aquestes evidències.
Pensem que la primera
sortida d'Àfrica,
què va colonitzar?
Va colonitzar,
ho veurem en un altre
programa,
el sud del Càucas,
difícilment
el nord,
va colonitzar
el sud,
el Mediterrani,
però no el nord,
va colonitzar
el sud
dels Pirineus,
el sud
dels Alps,
el sud,
el sud,
el sud,
en un entorn
perimediterrani,
va colonitzar
Java,
els ambients
tropicals,
però el que és
l'estepa freda
o temperada
o els boscos
temperats
del nord
del centre Europa,
hi ha algunes
evidències
de colonització
de modus 1,
però en general
són molt febles.
És amb l'homo
heidelbergensis
que el registre
centre europeu
s'amplia
moltíssim.
I això per què?
Estic convençut
que és el foc.
El foc
perquè,
evidentment,
davant
de les condicions
climàtiques
més dures,
el foc
és un element
escalfador.
I a part,
el foc,
de cara als aliments,
també té
un altre vessant
i és que
si escoeixen
s'augmenta
la durabilitat
o s'augmenten,
s'augmenta
la durabilitat
dels aliments
que és molt important.
Un grup
que s'ha de traslladar...
Preventivament
pot estalviar
malalties també.
Exacte,
estalvia també
malalties.
Per tant,
és un element
a banda de tota
la part
de càrrega
quasi diria
simbòlica
que s'associa
al foc
o cultural,
aquest aspecte
probablement
va ajudar molt.
Des del moment
que controlen
el foc,
per tant,
ja tenen una...
Podrien tenir
un autèntic
sentiment
de comunitat.
Sí,
jo penso
exactament
que el foc...
Les meves hipòtesis
les vinc repetint
des del planeta
fa 10 anys,
12...
A mi
hi ha un factor
fonamental
que és el factor
de la informació.
És a dir,
quan tu,
i tu acabes de dir-ho,
quan tu agrupes
una gent
en torn
un fet comú,
i aquest fet comú
és l'escalfor,
la llum,
generes
una cohesió
interna
superior
a la cohesió
que pots
generar
en grups
que no tenen
aquest sistema
de concentració
d'informació.
Per mi,
la radialització,
això està ben descobert
i estudiat,
que és a dir,
que en torn
el foc,
el foc és un element
de referència,
la radialització
permet
que el comú fonamental,
que també està escrit
i repetit,
però no per no repetir-ho
no ho direm,
que provoca
la transmissió
d'informació
intergeneracional.
És a dir,
quan tu et poses
el foc,
s'hi posen tots,
o sigui,
el foc no hi ha
només els grans,
els mitjans,
les femelles,
els mascles,
tots estan al foc,
vol dir que tots
a la vora del foc,
per exemple,
els ulls de Neandertals,
que eren,
els ulls de Neandertals
eren sempre
més de sis,
normalment,
i menys de deu,
eren
a uns 20 metres quadrats
les cabanyes que trobem,
25,
sabem,
ja que eren aquests,
8-10 persones
a la vora del foc,
totes tenen
capacitat de rebre
el mateix input
d'informació,
tinguis dos anys,
3, 4, 5,
i el que està clar,
que aquests packs
d'informació
eren quants
d'informació
que els anaven assumint
els petits
des que començaven
a poder escoltar
i a parlar.
I això va fer
que el llenguatge
segurament
es perfeccionés,
que la selecció
natural
actués a favor
dels mascles
i les femelles
que tinguessin
més capacitat
sintàctica,
més capacitat
explicativa,
més vemencia
organitzativa,
que segurament
tenien més facilitats
de transmetre
genèticament
el seu potencial.
I segurament
aquest canvi,
el que deia
abans el Jordi,
la capacitat
de transformar
els aliments
i d'emagansar-los,
la capacitat
de poder-se protegir
dels animals
quan estaves
en un refugi
perquè l'animal
no s'acosta al foc,
etcètera,
va generar
una nova societat,
una societat
absolutament diferent,
és un tall
epistemològic,
és passar
d'una societat,
és com si passéssim,
d'una societat
no alfabetitzada
a una societat
alfabetitzada.
És un canvi
d'unes dimensions
o d'un nivell
semblant.
I de fet,
cap als 300.000,
clar,
o sigui,
els allà de variàncies,
hi ha una explosió
de jaciments a Europa
tremenda.
O sigui,
300-400.000
hi ha jaciments
a tot arreu.
Però si ho sé
mitjà europeu,
qualsevol forac
que facis
en una terrassa,
en un llac,
en una cova,
trobes aquesta acumulació.
El desenvolupament
del llenguatge articulat,
la transmissió
dels sabers,
per tant,
es va...
Podríem trobar
un paral·lelisme
amb el que ha passat
o està passant
amb les noves tecnologies
en la nostra societat?
Sí,
de fet,
és que la domesticació
del foc
va ser una nova tecnologia.
Qui domestiquem
la tecnologia informàtica
i realment
està transformant
la societat?
Sí,
de fet,
va ser una...
El foc
va ser una innovació
cultural
de les mateixes dimensions,
el control del foc.
Ells no sabien
fer-ho,
produir-ho,
perquè això és una...
una innovació
de la nostra espècie,
però sí sabien controlar-lo.
El foc
era un element
normal
a la sabana
africana,
perquè es crema
periòdicament.
Per tant,
estaven habituats
al foc,
però controlar-lo,
això és
la gran innovació,
la gran revolució
que d'alguna manera
és efectivament semblant
a l'entrada
a la informàtica
com a element
de coneixença.
De tota manera,
si ens fixem
en això que deia
l'audal del foc,
ha estat així
fins fa
50 o 100 anys.
Les societats humanes,
quan no existia
la calefacció central,
han continuat
recollint-se
en torn del foc
fins al segle XIX
com a primera part
del segle XX.
I alguns,
fins i tot,
encara ho hem viscut.
Clar,
aquesta última intervenció
és important
perquè a vegades
i per què serveix
parlar d'aquest home
de fa 800.000 anys,
un milió d'anys?
Home,
doncs per veure
que els processos
continuen endavant
i que quan parlem
d'evolució
no parlem de prehistòria,
parlem de present
i és el més important.
Us sembla que en el proper capítol
parlem d'un altre individu,
l'home antecessor?
Perfecte.
Molt bé.
Doncs fins al proper.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.