logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El temps de la tertúlia.
El temps de la tertúlia.
El temps de la tertúlia.
El temps de la tertúlia.
Després, d'alguna manera, la notícia és que l'Ajuntament, l'equip de govern, està estudiant la possibilitat de recomprar, entre cometes, podríem dir, de comprar una part d'aquests terrenys que es van permutar en l'operació de Tabacalera, amb la possibilitat de fer-hi, justament, en aquells terrenys que són els que ho havien ocupat l'antiga sofrera Pallarès, per fer-hi una part de pisos de protecció oficial.
Per què, entre d'altres qüestions? Doncs perquè el Tadis, que és oficialment propietari d'aquests terrenys, no troba ara empreses immobiliàries per fer-hi pisos.
És a dir, estaríem en una situació similar perquè ens entengui la gent amb el que ha passat amb l'operació del Camp del Nàstic. És a dir, la crisi immobiliària també està afectant tot això.
Tenint en compte que els terrenys estan a punt per construir-hi, si cal, l'Ajuntament estaria estudiant aquesta possibilitat. Això és el que ahir deia l'alcalde Josep Félix Ballesteros als micròfons de Tarragona Ràdio.
En fi, potser és una mica complicat d'explicar-ho, però crec que queda prou clar. És a dir, ser-hi com una mena de comprar aquesta part dels terrenys que són propietat del Tadis, per part de l'Ajuntament i per fer-hi pisos de protecció oficial.
Què els sembla? Estan d'acord amb l'operació? A priori, si és que es fa, insistim que s'està en estudi. Tomàs.
A priori, així sense ser expert en el tema, però segurament que serà molt millor disposar d'una oferta de pisos de protecció oficial que d'oferta privada, especulativa, pura i dura i molt més en moments de crisi.
D'altra banda, no sé exactament també el punt com contempla les actuacions en aquest terreny, quines implicacions pot tenir en la façana marítima, potser ja queda molt lluny,
però vaja, si al cap i a la fi Tarragona disposa de pisos de protecció oficial, i això a la vegada pot servir per reactivar un sector molt afectat ara per la crisi,
suposo que en qualsevol cas pot ser bo, i potser pot frenar algunes de les eres conflictives que hi ha en aquests moments.
Joan Andreu.
D'acord amb això, evidentment, però l'altre aspecte és quin és el finançament.
Això què suposa? Que l'Ajuntament ha d'avançar per comprar, pagar uns diners, etcètera?
L'Ajuntament hauria de pagar el Tadis per tenir uns terrenys.
L'Ajuntament té aquests diners per poder fer això, perquè clar, com sempre, a vegades comencem sempre la casa per la teulada,
llavors ens trobem que no tenim la màquina per fer els fonaments, no?
I llavors jo penso que clar, aquí el que s'ha de parlar i s'ha de dir molt clarament,
és que no, no, és que hi ha una partida, evidentment, pressupostada i que està marcada per poder fer això.
Si no, bueno, continuem sempre fent castells de sorra, pugen una mica les onades de la platja i s'ho prenen tot,
i llavors queda amb no res, llavors despertem unes expectatives que també s'ha d'anar molt en compte
que si no es poden generar i no es poden portar a terme, no val la pena.
Jo en aquest aspecte ho desconec si realment hi ha la part econòmica per dir que aquest projecte es pot portar a terme
perquè hi ha, evidentment, tot el que és la part financera establerta.
Carles?
No, jo tampoc desconec aquestes previsions de l'Ajuntament, no?
Però imagino que una operació financera d'aquest tipus igual la compra no és immediata en el sentit
que jo et dono diners i et compro i tu en vens, no?
Suposo que en aquestes grans operacions normalment hi pot haver altres formes de compra-venta, no?
De compensacions, de terrenys, etc.
Igual que va passar amb la compensació urbanística en el traspàs de la tabacalera, no?
El que sí que sembla una mica contradictori és això de dir, jo et vaig canviar uns cromos
i ara et compro el cromo que et vaig canviar.
Ve a ser alguna cosa així, no?
Sí, és el que li pot semblar al ciutadà una mica més estrany, no?
Fem un canvi de cromo i et pots te'l compro.
En la qual cosa sembla que inicialment pots estar com a part perjudicada.
Clar, te'l compro, entre altres coses, Carles, perquè clar, com que la situació ha canviat molt en un any,
la crisi immobiliària és evident, i ara el Tadis que tenia sis ofertes de compra per fer-hi pisos,
tot està parat.
Això no ha recordat, exacte.
Jo d'acord amb el que deia el Carot, però pensàvem això, no?
És a dir, ja hi havia, que serà una mesura positiva, segur, jo crec, perquè actives.
Poses en marxa una cosa que està completament aturat,
precisament per això que deia el Ricard, que cinc o sis grups immobiliaris o promotores,
que ja estaven interessats en la compra del terreny, s'han retirat.
És a dir, ara no vull sàpigar res, perquè la situació econòmica ha variat,
i per tant això jo m'imagino que quedaria com una d'aquestes tantes coses
que a vegades a la ciutat d'espais públics, a fi de comptes,
o privats amb possibilitats d'activitat econòmica, com seria la construcció de pisos,
i per tant de llocs de treball, etcètera, etcètera,
doncs queden allò aturades i mortes, no?
Però algú ha de construir aquests pisos i ha de pagar això.
Es constitueix una societat, suposo...
No, en aquest cas seria directament el propi Ajuntament,
a través del Servei Municipal de l'Habitatge,
que faria els pisos de protecció oficial.
Sí, ja n'està fent, de fet ara n'està, ja en té, de pisos amb venta...
Però seria en aquella zona.
Entre altres coses, perquè segons també explica l'alcalde,
els terrenys estan a punt perquè un cop qui ho tingui,
pugui construir relativament ràpidament, de manera ràpida.
El planejament ja s'ha fet.
És a dir, el planejament urbanístic està aquí,
el que sí que sembla és una operació una mica enrabassada
després del que va passar fa un any, no?
Gratis no ho veig.
No, no, és que gratis no serà.
No, no, no.
I terreny, canvi de terreny?
Per muta només de terreny, llavors sí que seria,
diguem, no em costa cap res a mi canviar un terreny per terreny,
però clar, si canvio un terreny...
No, no, gratis està clar que no.
Aquests terrenys són ara del Tadis,
i per tant, si vol l'Ajuntament, ha de pagar.
I llavors s'ha de construir,
que també és una altra factura que s'ha de pagar.
A més a més, els pisos són de protecció social,
que són més econòmics del que costa, potser, o no?
Però no mirem una mesura a curt plaç, entenc.
S'ha de mirar en perspectiva, no?, de tot el que genera.
Jo en aquest sentit...
Suposo que el Tadis, sí, no sé,
el terreny, el valor dels terrenys...
Són uns terrenys d'uns 8.000 metres quadrats,
deuen tenir un valor,
hi havia unes constructores interessades que ara ja no estan.
Un valor de 1.000, no?
I dir, va, ara no en dona ningú ni 500,
però jo t'ho compro per 500 o 400.
I els temes socials mai es poden valorar
en mentalitat i visió de caixa i de balanços, no?
Efectivament, és una qüestió al finançament.
És que, en definitiva, vull dir,
els teus serveis socials tenen un cost i ho sabem tot.
I, per tant, si vols fer un servei social
i muntes una idea com aquesta idea,
i és que jo no tinc si ho tens,
si ja està planificat, està programat, fantàstic.
Ara, el que jo deia és una mica d'edat,
dic, clar, jo no tinc tota la informació al damunt la taula,
però dir, alerta, que no, no...
Com a altres coses passen,
que a vegades muntes un castell d'arena,
que després, clar...
Crec que la informació no la tenim,
és una primera aproximació,
i en qualsevol cas,
donat que estem també al mes de gener,
jo ho veig més com una oportunitat de rebaixes,
i que ha començat al 70%, potser també,
i dius, i el Tadis,
però que ha de tenir uns terrenys
que no en traurà benefici,
que ha de pagar impostos,
i, clar, almenys fa caix i ja està,
s'ha acabat el problema, no?
Aquesta notícia, o, insistim,
o aquest anunci de l'Ajuntament
que està estudiant aquesta possibilitat,
demostra això,
que la crisi econòmica té uns efectes,
en fi, en qualsevol tema, no?,
en qualsevol aspecte,
i un aspecte de la crisi seria aquest, no?
La situació, com ha canviat el panorama,
com ha canviat,
i hi ha uns terrenys realment importants
per la superfície,
però que estan aturats
perquè la crisi immobiliària ho ha aturat.
En fi, deixo-m'ho aquí, en tot cas,
perquè segurament és una notícia,
un anunci que anirà evolucionant,
i veurem si finalment s'arriba a un acord,
perquè suposo que l'Ajuntament
veurà també les possibilitats econòmiques que hi ha
i fins a on demana el Tadis,
perquè està per veure també els diners que demana el Tadis.
En qualsevol cas,
i que en relació amb la crisi,
hi ha altres notícies,
ja saben això del fons d'inversió estatal,
del fons d'inversió local
que va promoure el govern Zapatero fa un temps,
i que els ajuntaments estan a córrer cuita
presentant projectes,
perquè s'acaba el 24 de gener.
Ahir, precisament,
el govern municipal aprovava
tota una sèrie també de partides,
46 actuacions en carrer,
zones verdes, espais diversos,
són 2,2 milions d'euros.
Diu l'Ajuntament que es podran crear
de manera temporal més de 200 llocs de treball.
Aquesta mesura,
aquest fons d'inversió local
anunciat per Zapatero,
diria que a finals de novembre
creuen que tindrà efectes positius,
que ajuda a remoure tot això una mica?
D'entrada ja ho ha generat,
vull dir,
aquelles perspectives,
sobretot,
de molts ciutadans,
de veure com
moltes actuacions pendents
i d'altres noves
es tiraran endavant
gràcies a una
inversió extraordinària
que fa l'Estat
per tots els municipis.
I, per tant,
tot el que generi,
tot el que generi
activitat econòmica
i, per tant,
activitat també
financera,
doncs,
és positiu,
no només per la crisi,
sinó en qualsevol moment,
jo crec,
de l'activitat
humana
en el sentit
de compraventa
i de treballs
i de llocs de treball
en el qual,
doncs,
una sèrie de persones,
molts treballadors,
podran
recuperar la seva situació,
doncs,
de tindre els seus ingressos
i, per tant,
també fer les seves despeses.
Ja dic,
tot això per una banda
i, per l'altra,
totes les millores
que suposen.
Pel que he llegit,
va des d'una vorera
a fer grans obres,
jo que sé,
jo poso,
per exemple,
alguna de les que conec,
per les dos llars
d'infants municipals
mateix,
doncs,
es farà una important inversió
d'ampliació
i de millora
d'aquestes llars,
per tant,
jo considero
que són notícies positives
i bones.
Jo,
Andreu.
Bé,
jo penso que també,
com deies jo,
anant una mica més lluny,
clar,
el problema que jo veig
és que si això és donar-li el peix
però no ensenyar a pescar.
I, aleshores,
és una mica
el plantejament
que, clar,
que en moment de crisi...
Tens explicues la metàfora?
Sí, sí,
no,
és senzilla.
Vull dir,
en aquest moment,
és el que diem a vegades
de tapar forats,
no?
És a dir,
fer un manteniment
de supervivència
però,
en definitiva,
no tenim la solució.
Vull dir,
bé,
això és,
dones la sensió
que és un impàs
per sortir,
per minimitzar
algunes situacions,
alguns camps de crisi
com és el de la construcció,
etcètera,
però que,
en definitiva,
ja entenem
que la crisi
no és només,
o tot la situació econòmica
i globalitzada,
no és només,
diguem,
a Tarragona
o als ajuntaments,
evidentment,
que va molt més enllada
de Catalunya.
Però,
jo entenc que
això,
bé,
està bé,
però no és la solució.
Clar,
s'han de fer uns plantejaments
a nivell de país
i a nivell d'economia global
de quines són les mesures
que s'han d'aprendre.
Bé,
això és un,
jo penso que és un tapar forat,
és a rebussar una paret
i, bé,
es quedarà bonica
la pareta rebussada,
però al cap de tres mesos
només tindrem
la pareta rebussada
i prou.
Bé,
ho comparteixo una mica.
Com veus la paret?
La paret la veus
rebussada o no?
No,
que cadascú té
la seva part de raó
amb això
i realment és així
i probablement
el problema
de fons
rau
en què
aquesta crisi,
com hem comentat altres vegades,
no té referents
perquè
és molt diferent
a les anteriors
i és
profunda també
i en qualsevol cas
la solució a la crisi
en un correu
d'aquestos
d'una ONG
és molt simple.
Si, per exemple,
solament el sector
de l'automòbil
reclama
50.000 milions
per sortir de la crisi
fent una operació
molt clara,
46 milions d'habitants
dels 50.000
dividits
són més de 100 milions
per habitat
segur que reactiva
tota l'economia,
vull dir que
en lloc
a veure,
això al marge
que també
deixa en evidència
les macroxifres
que sempre
se'ns escapen
i es perden,
és a dir,
que un sector
necessita això
i els bancs
quan necessiten
i veurem ara
els beneficis
que faran
i que no flueixen
ni en duro
i que moltes vegades
han comentat aquí
que el problema
era dels bancs,
almenys jo ho he defensat
des del principi,
una part del problema,
de la liquidesa,
d'enganyar gent,
de crear expectatives,
clar,
s'han de fer
aquests pedaços,
s'han de fer
i és bo
que es facin
i com dic també
el Joan Andreu,
doncs bueno,
el que cal és
mentrestant
preveure
aquesta continuïtat
perquè després
la façana
queda bé
i sempre queda bé,
és a dir,
que no es caigui en trossos.
Jo estic convençut
que només
és això
que es fa,
vull dir,
això és una part
important
d'uns fons d'inversió
que tal i que qual,
però jo suposo,
suposo,
ara també,
doncs que
ja en conec
alguns plans
de formació
que es tiraran endavant
per part
d'entesa,
amb l'Acepta,
amb les pimes,
amb els sindicats
de treballadors
perquè s'impulsin
també programes
de formació
sobretot,
i per tant
reforçant
tots aquells espais
de formació laboral.
Clar,
perquè si només
ens quedem
amb,
ara treballo
sis mesos,
perquè les obres
em sembla que
han d'estar acabades
en un any.
S'han de començar
a l'abril del 2009
i tenen un termini
d'un any.
I després d'aquest any
ja hi torna a haver
atur
o torna a haver tal,
el que passa
que suposo
que es treballa
amb la perspectiva
que això generi
altres
o generi
no sé què,
a banda
que es facin
altres programes,
perquè si no,
evidentment estaríem
davant d'allò,
home,
no tira els 400 euros,
però,
però,
però,
que també es pretenia
que allò
dinamitzés
el consum
i tal,
i potser
tampoc n'hi havia per tant,
perquè em sembla
que ens els van polir,
qui li va caure...
De 400 euros
a 100 milions
que ens tocarien
fan molts.
No, ja, ja,
sí que molt de lliberatge,
però que suposo
que generen
altres activitats
i per tant...
No,
qualsevol cas
que hi hagi gent
treballant
i que aquest treball
repercuteix
en la ciutat,
sempre és molt millor
que pagar un subsidiatur
que la gent
estigui a casa.
En fi,
deixem les notícies
relacionades una mica
amb l'economia
i amb les conseqüències
de la crisi.
Els hi proposo
parlar de temes
aquells molt de la vida
quotidiana,
de l'aparcament
i del trànsit
del dia a dia,
perquè hi ha algunes notícies
aquests dies
relacionades amb això.
D'una banda,
ahir ho explicàvem
als informatius
de Tarragona Ràdio
i avui apareixen
alguns diaris
de la ciutat
i és que a partir de demà
es començaran a fer proves
al pàrquing
de Parc Central
per començar a pagar
en aquest aparcament
a partir del 2 de febrer.
Aquest és un aparcament
privat
del supermercat,
del centre comercial
del Parc Central,
però ha estat gratuït
des de la seva inauguració
ja fa molts anys,
fa 15 anys
de Parc Central.
Això era utilitzat
per milers d'usuaris
cada dia
com a pàrquing gratuït
i a partir d'ara,
doncs en fi,
a partir del 2 de febrer
ja s'haurà de pagar.
I en relació
al tema de l'aparcament
i de l'incivisme segurament
al volant,
tenim també
el cas
de la plaça Imperial Tàrraco,
de l'Open Corps,
d'aquestes tanques
que han posat
a l'Ajuntament de Tarragona,
que ha posat
aquests pilons,
la brigada municipal
per evitar
l'incivisme
a l'hora d'aparcar.
Cada dia
hi ha molts cotxes,
decenes de cotxes,
de vehicles
que aparquen damunt
de la vorera.
Ara,
en fi,
s'evitarà,
s'intentarà evitar
aquest estacionament
de vehicles
indegut
davant de l'Open Corps
de la plaça Imperial Tàrraco.
En fi,
aquelles de la vida quotidiana
que no sé
què els sembla.
D'això de l'Open Corps
servirà d'alguna cosa
aquests pilons
que hi acabaran
de posar avui?
Si es posen bé,
segur,
el que passa
és que tots els pilons
cauen.
A base de copets,
copets, copets,
acaben desapareixent.
Que vols dir
que els cotxes
aniran...
A més,
l'experiència
que tinc
de tots els pilots,
allà on han anat posant
es van torçant...
Però també poden
abunyacar la xapa
del cotxe, no?
Sí,
però això ja...
També és veritat
que se'ls buñeca,
però també acaben caient.
I està clar
que vull dir
que nosaltres
aquí són aspectes
de civisme, no?
I per això
alguna vegada
inclús amb el mateix
es polític
s'ha discutit
el fet de dir
no, no,
la vorera ha de ser
pel vingant
punt i final,
ni per bicicletes,
ni per cotxes,
ni per motos,
perquè algunes vegades
també en alguns llocs
de...
els barris pitonals
vulguin posar
aparcament de motos.
Les barris
han de ser
per la gent
que va a peu.
I per tant,
ni un cotxe,
ni una bicicleta,
ni una moto.
Tomàs,
tu creus que servirà
d'alguna cosa
els pilons?
Bé,
ens sorpreníem
dels 15 anys,
no?
Ara estàs pensant
en Barcentral.
No, no,
però...
Jo vaig celebrar
ja l'any passat,
eh?
Fa més anys,
deu fer més de 20...
O potser fa 10,
ara potser m'he passat jo,
eh?
No,
ara em fa llers,
no,
jo anava encara més enrere,
és a dir,
fa més de 20 anys
que Josep Maria Requesens
va posar boles
i les boles dels Requesens
van ser famoses.
A veure,
malgrat tota la polèmica
que va generar
era l'inici d'això,
de dir,
anem cap al civisme
en lloc de la invasió
dels cotxes
i la colonització
dels vehicles
de tota la ciutat.
I això és una lluita.
A veure,
jo,
molts matins
i aquí hi ha gent
de l'ensenyament,
em sorprèn
que, esclar,
com pots educar,
i no ho dic ara
ni pels professors ni res,
sinó per actituds
i quan la família
forma part d'aquesta educació,
com pots educar
segons quines coses
i valors
i respectes
i civisme
quan tu ets el primer
que pares
a pas de vienants
perquè surtin els nens,
la gent que es foti,
així clarament,
els centres,
fins que no obren,
es creen uns embussos
a les voreres,
que també
el tràfic
de vienants
influeix,
és a dir,
la convivència
comença en detalls
com aquestes,
no?,
de deixar passar,
de tenir en compte
de no aparcar
en determinats llocs,
una sèrie de qüestions.
Per tant,
és el gran repte,
la gran assignatura
de pilons,
d'aparcament
i de circulació
per la part alta,
que és un altre
dels temes,
també d'avui,
i que jo crec
que s'ha d'anar
en aquesta línia,
és a dir,
fa cent anys,
si mirem les postals,
hi havia carros
i algun vehicle,
algun,
i la gent anava a peu
i Tarragona
és una ciutat,
en principi,
tot el que és el casc,
d'una dimensió
i un tamany,
que a més vas més ràpid
a peu
des de la catedral
el nàutic,
per exemple,
per dir alguna cosa,
que amb cotxe,
amb vehicle.
Carles.
Déu-n'hi-do,
és complex el tema,
perquè fins d'on
llegiu alguna opinió
que en el sentit,
i que comparteixo
perquè és la realitat,
que som comprensius
davant de determinades
circumstàncies d'aquestes,
per exemple,
ets més comprensiu
si una família,
malgrat sigui actitud,
no adequada
o no tan cívica,
que parqui un moment
per deixar la criatura
per entrar a l'escola,
que no pas que parqui
en doble fila
o en triple fila
davant d'una parada
d'autobús,
perquè allà
impedeixes més
el pas,
o als dos llocs
l'impedeixes,
però en un
ho pots entendre
una mica més
que en l'altre
que potser ets més rigorós.
Clar,
que amb això entraríem
que si preguntessin
a tots els ciutadans
l'opinions
serien diverses
i depèn de vegades
de les teves necessitats.
Si habitualment
vas a l'open court
perquè et deixes alguna cosa
a les 9 de la nit
abans d'arribar a casa
a comprar la barreta de pa
i anar-te'n cap allà,
dius,
paro allò
entre els 3 minuts aquests
i per això
m'han de fotre una multa
i per això no sé què.
És a dir,
clar,
per tant,
no és que no vulguis
no sé ni xitxa ni limonada
sinó perquè
aquesta és la realitat
de tots nosaltres.
Jo no ho sé vosaltres
però jo he parat
més d'una vegada.
He parat més d'una vegada.
I no més d'una, no.
Una,
me va caure
la papereta de color groc,
m'hi penso que és, no?
Doncs bueno,
en fi,
ho vaig acceptar
i s'entespas
però com podem
combatre aquests comportaments?
És a dir,
és inviable
buscar una alternativa?
És a dir,
els pilons, per exemple,
serviran d'alguna cosa?
Sí.
Perquè avui el Dia de Terrenó
ja apunta que
el que pot fer
és traslladar també
el problema
que simplement
els cotxes
aparquin més
a la calçada.
A l'avinguda...
Marquès de Montoliu
o a la mateixa plaça.
Acabo només jo
de donar la meva opinió
que jo crec que sí,
al final,
has de posar la bola,
el piló...
O el que sigui.
O el que sigui
i castigar l'infractor.
Clar,
que a tot arreu
no s'hi podrà estar,
segurament deu ser molt difícil
deixar-li un urbà
24 hores
o totes les que està.
Perquè no hauries de deixar
la Rambla Nova,
la Rambla Vella,
tot arreu.
Perquè a la Rambla Nova
i a la Rambla Vella
també hi ha
perquè molts cotxes...
Comparable no ho és.
Doncs mira,
dependrà en funció
de això,
del criteri social
i polític
que hi hagi
en aquest moment.
El tema també
és una mica d'escala,
és a dir,
si ho fa un
no passa res,
però 25 a l'hora
és un problema.
Però si ho fa un
no ho va fer tothom.
Clar,
aquí està.
Però a les escoles
ser comprensible,
a la Carmelita
ser comprensiu.
Fins i tot a l'Urbana
fa el possible...
Hi ha l'Urbana allí,
normalment hi ha l'Urbana.
Però l'Urbana
només està allí
per el pas
i per donar a entendre...
Però no multa els vehicles,
hi ha una filera
de vehicles aparcats
esperant que els nens
sortin de l'escola.
no hi ha l'Urbana.
Sí,
però hi ha un Urbana
en aquell moment
que d'alguna manera
controla,
entre cometes,
controla una mica
el tràfic,
no?
Controla per permet
el aparcament ingestigar.
No per...
Però el tràfic
el controla,
el pas de Vianants
que hi ha allà.
No,
i també vull dir,
clar,
que la gent
no faci tres files
i llavors ja no passi ningú.
Clar,
cosa d'aquest tipus
que també
s'hi veu
al Urbana...
És que aquí està,
un pare,
una mare
pot parar un moment
deixar el Crier
i marxar,
però parar
que surti un Crier
i anar a fer el cafè
al davant,
això també és evident.
I anar a comprar la barreta.
I anar a comprar la barreta
i fer la xerrada.
I anar a comprar la barreta
i pa,
que t'has deixat el vespre.
Clar,
però aleshores
que ha de fer la Guàrdia Urbana
o que ha de fer l'Ajuntament
multar el que parca davant
de l'Opercord
i no multar
el pare o la mare
que va buscar
i té el cotxe
aparcat un quart d'hora
abans que surti
el nen de l'escola?
La relativitat social
de la comprensió.
que en alguns casos sí
i en alguns casos no.
Quan el criteri social i polític
diu aquí no,
doncs posa piló.
A banda,
seguirem treballant
perquè tots els ciutadans
siguin més cívics,
però...
I el tema
de l'aparcament de part central,
que en fi,
això és una iniciativa privada,
però com que té
una repercussió social
de tanta gent,
que els hi sembla
que és normal
que un centre comercial
decideixi lliurement,
perquè és una empresa privada,
en fi,
posar-hi que tothom pagui
i...
Home,
és normal que...
Perquè és veritat
que hi ha moltes persones
que venen de fora
i que tenen el cotxe a aparcar
tot el dia gratis.
Efectivament.
I quan van els clients
no tenen plaça.
Exacte.
I a més generen uns problemes
d'accés a la ciutat brutals.
Per tant,
és comprensible?
Sí, clar,
és lògic.
Això que es fa,
i es fa en altres llocs,
el que es pot fer,
llavors,
el mateix centre comercial
el que fa és,
evidentment,
si tu compres,
tens una reducció,
etcètera.
Tindran un parell d'hores gratis,
els que tinguin...
Una mica com dieu,
vull dir,
l'excepcionalitat
és que hagin estat 15 anys
sense veure-ho.
Gràcies per l'apropida.
Però,
realment,
home,
a mi hi ha aquest,
però en tot arreu,
vull dir,
grans centres comercials
que llavors,
aviat,
fan un descompte,
si tu has comprat de dir,
ja està.
I així penalitzes
el que no va a comprar,
però en canvi,
el cotxe ja ha aparcat
tot el dia.
I el tema de la Peralta
que també apuntava el Tomàs
i que és una de les notícies
també del dia,
en el sentit
que l'Ajuntament
impulsa una mena
de pacte
amb els veïns
per participar
perquè la gent opini
sobre el que s'ha de fer
és un tema que s'arrossega
des de fa anys.
Ja amb anteriors mandats municipals
s'havia parlat molt
de què havíem de fer
amb el casc antic,
de realment si s'havia de limitar
molt més
el pas de vehicles.
Creuen que
que hi hem d'anar,
cap allà,
sens dubte,
o que hi ha tota una sèrie
de serveis
de veïns
i de restauració
i de gent
que hi treballa
a la Peralta
que això fa impossible
la peatonalització
total?
Jo crec que també al final
has de dubtar,
no?
Has de dubtar
perquè permetent,
no obstant,
els moments de càrrega,
de les càrregues de la qual
has de dubtar per una cosa
o per l'altra.
Abans Tomàs te m'ho apuntava,
no?
No sé si...
O tu, Joan Andreu.
Hi ha qüestions
que, en fi,
que costa mantenir
aquella permissivitat
com les voreres, no?
Ho has de definir clarament
perquè si no
també el ciutadà
no s'aclareix al final
i no saps
i al final
si estàs fent bé o malament
o si t'equivoques o no.
I aquí, Carles,
el que creus que ha de fer
l'Ajuntament?
Aquí, pues...
Limitar molt la taxa?
Sí, jo crec...
Personalment.
Personalment crec que sí
i, en tot cas,
el ciutadà d'aquí
el de fora ho agrairà
perquè té mitjans
per anar-hi a peu
o el que sigui anar
i el ciutadà d'aquí
i el veí fins i tot
jo crec que també.
Ara,
acompanyat de mesures
perquè els veïns
i els comerciants
tinguin les seves hores
o els seus punts d'accés
per la peatonalització.
Tu com ho veus?
Jo penso que la zona
de cas d'aquí
hauria de ser peatonal.
Peatonal.
Lògicament,
tenint en compte
que hi ha d'haver
uns horaris
de carrega i descarga
d'anar de vinguda
però és que allò
passes per allà
i primer que les boreres
són molt estretes
o que et deia abans també
són tan estretes
que a vegades
algun cotxe
no pren ningú pel davant
no sé mai
si s'han agafat algú o no
o algú s'ha trobat ja
el capó del cotxe
assegut amb algú
però és que no passes
amb els cotxes
i la gent no pot passar.
Sí que també hi ha problemes
com per exemple
punts conflictius
com per ser el conservatori
de música
que llavors
hi ha també...
És que pensem
Joan Andreu
i el conservatori
i el consell comarcal
hi ha l'Arc Abisbat
la catedral
hi ha el rectorat
de la Universitat
de Rovira i Virgili
dins de Muralles
Bé, per tant...
Hi ha moltes coses
dins de Muralles
Sí, sí, sí
és que hi ha molta activitat
Del conservatori
i el pàrquing Saavedra
hi ha...
Digues, perdona
Disculpeu
Del conservatori
i el pàrquing Saavedra
hi ha 3 minuts
4, vull dir
a veure...
I menys
perquè els deixaran
davant del portal del Roser
Exacte
Encara queden menys minuts
Sí, sí
Tomàs, tu com ho veus?
Jo comparteixo això
és a dir
crec que el model
està clarament definit
i que ja fa un temps
va haver-hi una aposta
en l'eliminació
dels vehicles aparcats
i això
s'ha notat
positivament
i crec que
tothom ho agraeix
i va en benefici
de tota la ciutat
i del casc antic
articulant això
sí, les necessitats
de particulars
i de veïns
i també les comercials
crec que és clar
Només un apunt
ahir quan es presentava
aquest pla
participació
en què es vol traslladar
els veïns
el responsable
de trànsit
i de mobilitat
el regidor Carles Castelló
ja deia
es garantirà
un circuit per accedir
per entrar i per sortir
del futur
Pàrquing Jaume I
quan estigui obert
que això vol dir
també
que clar
això voldrà dir
també molts cotxes
a la part alta
és a dir
que per molt bona intenció
per molt bona voluntat
que hi hagi
de peat
tonalitza
la part alta
en fi
sempre tindrem
el tema
del Pàrquing
però en fi
això sí que ens remuntaria
a parlar d'altres temes
que no sé si
no hi ha temps
ja en la recta final
de la tertulia
un apunt
avui que tenim
dues persones
vingudes al món educatiu
com són el Carles
i el Joan Andreu
també li demano
l'opinió al Tomàs
aquestes queixes
dels veïns de Sant Salvador
de les mares
i els pares alumnes
de Sant Salvador
que el futur
i és de la Generalitat
que ha de construir el barri
que la Generalitat
ha de construir el barri
incloui una línia
d'estudis de batxillerat
com ho veuen
és raonable
la protesta
la queixa
Joan Andreu
d'entrada no
i llavors veuen els motius
evidentment
d'entrada
primer s'ha de tenir
molt clar
o se'ls ha explicat
molt clar
veïns etc
que
què suposa
un batxillerat
no és una EGB
no és una primària
ni tampoc
és una ESO
i per tant
la diversitat
que comporta
per un batxillerat
de qualitat
no es pot donar
segons quines circumstàncies
per tant
voler tenir
l'hospital
davant de casa
la Guàrdia
davant de casa
i el col·legi
i tothom
davant de casa
això no és possible
aleshores
penso que
en aquest moment
on aquests moments
no es pot fer
o no s'hauria de fer
tenint en compte
que
primer per les circumstàncies
que suposa un batxillerat
tècnicament
en segona
pel cost
que tampoc no es permetre
poder anar fent
i això ja va
tenint problemes
que no van saber fer
quan cada alcalde
de cada poble
a cada poble
volia el seu institut
el seu institut
el seu institut
i clar
això també va generar
després una
una desbauxa
d'instituts
vull dir
amb una sobrecarga
econòmica
de despeses
etc
que són insuportables
Carles
aquí tindríem
debat
aquí llarg
perquè
jo sí
descaradament
personalment
penso que sí
que els correspon
una línia de batxillerat
o dos
les que corresponguin
i ho faig
per greuge comparatiu
amb altres zones
de la ciutat
amb població
amb circumstàncies
fins i tot
socials
econòmiques
i desenvolupament
de la zona aquella
més gairebé
que pels números
que ho entenc
la qualitat
que garantir
etc
ho dic perquè
a Pallareso
es farà un institut
i hi haurà batxillerat
i està al costat
per exemple
això no vol dir
que estigui ben fet
no val
d'acord
no vol dir que jo estigui d'acord
jo opino que sí
és a dir
i si fins i tot
altres alumnes
d'un altre institut
s'haguessin de desplaçar
Sant Salvador
doncs per què no
vull dir
el mateix que els alumnes
de Sant Salvador
s'han de desplaçar
els instituts
d'una altra zona
de la ciutat
doncs també podria ser
a l'inrevés
per tant
en aquella zona
jo aposto
perquè es faci
tot el que calgui
perquè hi hagi una nivell
ens queden 15 segons
Tomàs
pensant mentalitat de camp
i pot ser
que el de Pallareso
sigui gran per a tothom
o el de Sant Salvador
sigui per a tota l'àrea
és a dir
que un institut
de batxillerat
podia servir
per exemple
per Sant Salvador
i Pallaresos
per exemple
i per la secuita
i per
no sé quan
capaç que això ens portaria
el que deia abans
el Joan Andreu
que tothom vol tenir
l'escola
el metge
i tot ho vol tenir
davant de casa
hem de pensar
en mentalitat
de camp de Tarragona
si és que ens ho creem
en fi
ho deixem aquí
avui parlarem
del tema de Sant Salvador
més endavant
amb l'AMPA
d'aquest barri
Terra Uní
acabem la tertúlia
avui amb Carles Cepero
Joan Andreu Torres
Joan Andreu Torres
i Tomàs Carot
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
molt bé