Sintonia de tertúlia.
Sintonia de tertúlia.
No content? No com quan era un adolescent.
Me'n recordo evidentment de la victòria
de Wembley. No, viure
les coses amb més passió. Ahir, per exemple,
vaig veure la final amb uns amics
i recordo perfectament, bueno, vam comentar
anècdotes d'una derrota
del Barça, concretament a la Final Four
de Saragossa de bàsquet, l'any 90,
que quan va acabar el partit
em va trucar un amic meu madridista
i va començar a burlar-se de mi i jo, la resposta
no la reproduiré aquí la meva, però
va ser molt forta i la meva mare em va
obligar a trucar-lo per demanar-li disculpes.
Que va ser una doble humiliació, no?
Es vivien en aquella època
que en aquell moment tenia 16 anys,
o sigui, que vivia les coses d'una altra
manera molt més apassionada, però
vaig gaudir moltíssim ahir.
I els altres contartulis, no sé si són futboleros o no,
Javier?
Jo crec que no és un tema només de ser
futbolero, no, és de gaudir d'un espectacle
que plega moltíssima gent, moltíssimes passions
i com deia l'Alejando, jo crec que això amb l'edat
es va temperant i es va suavitzant, no?
Però va ser un espectacle i, bueno,
el Barça demostra que és el millor equip del moment.
Bueno, es poden dir moltes coses,
podem començar per l'aspecte de futbol,
jo crec que ells va veure un molt bon partit.
Va ser una final bastant atípica,
és a dir, normalment les finals són partits bastant avorridots
i el d'ahir encara va ser bastant entretingut,
dintre del que és una final,
les finals acostumaran a ser bastant,
futbolísticament parlant,
i en canvi, doncs, ahir va anar bé.
Crec que el Barça va tenir sort,
perquè els deu primers minuts
va sortir una mica desorientat al terreny de joc,
però llavors va anar fent el seu joc.
Crec que és molt important destacar d'aquest equip,
això és l'aspecte de futbol,
però l'aspecte humà, crec que val la pena destacar
el lideratge de l'entrenador,
com una persona amb pràcticament els mateixos jugadors
és capaç d'incentivar la gent,
això vol dir, doncs, que avui en dia
el fet de tenir líders clars,
líders que tinguin les idees clares
i gent que sàpiga quina és la fita a la qual s'ha d'arribar,
doncs, és molt important.
I al capdavant no hi ha d'haver gent mediòcra,
sinó que hi ha d'haver gent amb empenta.
I llavors, el fet que ens trobem amb un equip de la casa,
jugadors tot al mig camp era gent de la casa,
la defensa, molta gent de la casa,
i també això és una manera d'apostar per...
És una manera d'entendre el futbol, no?
Exactament.
I això ho reflexionem més endavant,
potser llavors a mi m'agradaria parlar una miqueta
dels escàndols o del merder
que hi va haver després a l'hora de les celebracions,
no sé quants detinguts, ferits, etcètera, etcètera.
A Barcelona.
A Barcelona, sí.
Perquè aquí, per cert, ja podem confirmar
que la Guàrdia Urbana ens ha confirmat
i ens ha explicat fa pocs minuts
que la celebració s'ha produït sense cap incidència
i amb tot el civisme durant aquesta passada matinada.
Aquí tot funciona perfectament.
I això em fa pensar que ja existeixen uns grups especialitzats
i especialistes que tant els hi fot guanyi qui guanyi,
si ja siguin eleccions, ja siguin partits de futbol,
ja siguin el que sigui,
que es posen la samarreta que toca en aquell moment
i van a rebentar l'acte.
O van sense samarreta.
O van sense samarreta.
I el Raül, que dels quatre és el més conegut,
per dir-ho d'alguna manera,
per les seves vinculacions futurístiques,
perquè ha arribat a ser president del Nàstic durant un temps,
què? Com ho va viure?
Molt bé, molt bé.
A veure, jo no m'he amagat mai tampoc de que soc també culer
i a més soc dels que penso que és perfectament compatible, no?
Els que ens agrada molt el futbol
ens agrada tenir un referent a nivell de primera divisió, europeu, etcètera.
Evidentment, per davant de tot el Nàstic,
però soc molt culer, no?
I, per tant, molt content i molt satisfet.
Una mica el que dèiem abans, no?
Jo recordo que de jovenet,
quan estudiava la carrera a Barcelona,
doncs jo era dels que anàvem a Canaletes
i anava una vintava part de la gent que hi va ara.
No es feien les gambarades que es feien ara,
però també Déu-n'hi-do,
ja hi havia algun grupet de gent que els veies de seguida.
Sí, però res comparable, no?
Fa uns anys Canaletes, en fi, era fantàstic,
però ara és gairebé segur que hi haurà incidents
al final de la celebració.
Ha canviat moltíssim, no?
Però vaja, va ser un partit molt bo,
també entrant potser una pinzellada esportiva,
primer, fins que no van marcar el gol de casualitat,
una mica, perquè To, aquell gol que va fer,
vull dir, de cada vint que en té, marca un, no?
D'aquests un contra un,
a vegades aquest últim final de la temporada li ha costat, no?
Però sobretot, destacar una cosa,
els primers deu minuts, si us hi fixeu,
tant contra el Real Madrid, el Bernabéu del 2 a 6,
com el di del Bilbao,
els primers minuts...
Els hi costa sempre ordenar-se.
Els hi costa ordenar-se.
Ara, quan el Barça ja, els altres ja s'han desfogat
amb aquella fugarada de la sortida a l'inici del partit,
quan el Barça comença a fer rondos i a tocar,
i a tocar, i a tocar,
és insuperable, no?
Per tant, una satisfacció triple en guany, no?
Tenen la sensació d'això, de viure un moment històric,
perquè hem viscut un mes de maig,
que va començar el dia 2 de maig,
amb el 2 a 6 a Madrid, el Bernabéu,
després la victòria a la Lliga,
la victòria a la Copa del Rei,
ara el triomf a la Lliga de Campions...
Jo tinc l'esperança
que per una vegada a la vida
el Barça no s'equivoqui.
té una certa tendència històrica
quan guanya, després d'esmuntar-ho tot,
ve algú i et compra un jugador,
en lloc de retenir-lo,
te'l roben,
és un equip que,
en fi, d'una gran història,
l'equip,
el club esportiu més gran del món,
per seccions i per tot,
però en el cas del futbol,
fins ara,
fins ara,
no havia sigut un equip clarament guanyador,
i jo crec que,
a diferència de les dues anteriors copes d'Europa,
aquesta pot marcar el punt d'inflexió
de convertir el Barça
en l'equip guanyador d'aquesta dècada,
o sigui,
encadenar en 10 anys
3-4 copes d'Europa.
Això jo crec que pot passar
si no ens equivoquem.
Comparteix-se'n aquesta eufòria.
Jo diria,
en línia del que comentava abans el Ramon,
que jo crec que
és un èxit sense precedents,
però molt vinculat a una persona,
en aquest cas a l'entrenador.
I crec que és un...
Més enllà que aquest equip
marqui una època,
com el Milano de Saki
o l'Àsacs de Cruyff.
Jo crec que hi ha
un moment en què
s'està revaloritzant una figura
d'entrenador
que aposta pel treball,
que és prudent,
que és humil,
que és capaç d'aglutinar
i posar en línia
els interessos d'una institució
com el Barça
amb els de l'equip,
amb els de l'afició.
És a dir,
és un molt bon referent
per la gent, no?
I jo crec que això
se l'ha de reconèixer,
perquè són els mateixos
que fa un any,
doncs no feien més
que recollir fracassos,
no?
I per tant,
és un...
La paternitat
jo crec que està bastant clara.
Ahir recordàvem
amb la tertúria
que Pep Guardiola
va venir fa un any
al camp de la Pobla de Mafomet,
al filial del Nàstic.
I un any després,
campió d'Europa,
campió de la Lliga Espanyola,
campió de la Copa,
en un any
com canvien les coses, no?
Sergio Busquets,
d'estar jugant
amb aquells pedregals
ara a Roma
guanyant de titular
a la Copa d'Europa.
Tot l'impacte mediàtic
que suposa
el món del futbol,
i a més en un partit com ahir,
en què avui segurament
coneixerem unes audiències
milionàries
en què paralitza
un país
i un partit
que es veu
a pràctica en tot el món,
troben que és tot desmesurat
al voltant del futbol
o que en fi
forma part
de l'espectacle
aquest mundial
en ple segle XXI
en el que vivim?
Quines sensacions
els hi fan, això?
Avui en dia
tot té sensació
de desmesura
en aquest sentit.
Qualsevol
aconteixement
per petit que sigui
intervé
la televisió
i llavors ja li dona
una repercussió enorme.
Però el futbol
segurament més que
cap altre fenomen, no?
Una mica tots.
A veure,
si parlem de l'enterro
del Sant Pare
i disculpeu
aquest...
Cuida't amb el que diràs
ara que
en puc ho fer.
Que és broma, home.
El que vull dir
és l'impacte mediàtic
que va tenir
l'enterro
d'aquell bon home,
no?
És a dir,
que fins i tot
pràcticament
ens van televisar
la seva agonia
com
acceptar les coses
que no es podien veure
i l'impacte mediàtic
que va tenir
va ser impressionant.
Impressionant.
No vull comparar
ni futbols
amb Barça
ni coses d'aquestes,
però vull dir
quan intervé,
si posa una càmera
de televisió
davant de qualsevol
aconseixement
agafa una repercussió
molt gran.
I si amb això
li posem el nom
de Barça,
si amb això
li posem el nom
d'Església,
si amb això
li posem el nom
d'un país
o d'un govern,
doncs encara
molt més.
Sí,
perquè l'impacte
dels mitjans
és especialment
contundent.
Algun comentari més?
No, el Barça,
això que dèiem ara
que és més que un club,
de fet,
per molt poc
que viatges pel món
vas a l'Àfrica,
vas a Àsia,
en països
Centroamèrica,
països absolutament
rocambolescos.
I si portes
la samarreta al Barça
tothom et reconeix.
No, no,
és que les veus tu
pel carrer
i curiosament,
així com potser
15-20 anys enrere,
jo que potser
soc el que té més edat
dels que esteu aquí
a la tertúlia,
anaves fora i em veies
tantes del Barça
com del Madrid,
últimament en veus
moltes més del Madrid,
ai, perdó,
del Barça.
I m'imagino que a partir d'ara,
des de la victòria d'ahir,
que segurament
la deuríem veure
el que deies abans,
no sé quants millors
de tot el món,
i te'n vas a Nicaragua
i veus que t'agafen
pel carrer
i et reciten
de memòria
l'alineació del Barça
i saben quantes Champions
ha guanyat
i quantes copes
i és un fenomen mediàtic
que deies ara tu,
en Sánchez,
un fenomen mediàtic
absolutament desmesurat
i que segurament
és el buc insigne
de Catalunya,
el vulguem o no el vulguem,
ens agradi o no ens agradi,
i una altra matització,
ajuda
a reforçar
sentiments de col·lectivitat,
d'autoestima,
em sembla que ja ho deia
el president Montilla,
jo crec que ajuda
a estimular això,
l'autocompleença
i de dir,
home,
doncs com som capaços
de fer coses importants.
És una situació comparable
segurament a la que vam viure
fa uns anys aquí a Tarraona
quan el Nàstic va pujar a primera,
no?
Aquesta autoestima
i identificació amb la suta
el que fa el futbol
i un equip de futbol,
sigui el Barça en un nivell
o sigui el Nàstic a l'altre.
I per la marca Catalunya
com per la marca Barcelona
és un referent, no?
És que tots,
com comentava Raül,
tenim experiència
d'estar a l'estranger
i que t'identifiquin
no amb Catalunya directament,
però sí amb el Barça.
Per la Barcelona i Barça, no?
I en una societat,
en una societat tan crispada
com la que vivim,
que hi hagi punts de trobada
on la gent conflueix
i gent de totes edats,
de tota condició social,
de tota creència política,
etcètera,
doncs tinguem un objectiu
i una idea al comú
i això ajuda a teixir
i a trebar a vegades
aquesta societat tan complicada
en la qual vivim, no?
Que l'èxit d'un equip de futbol
a més tingui un referent tan clar,
ho han exposat
de l'entertullant
la figura de l'entrenador,
se li ha de fer
algun monument,
algun homenatge especial
a un personatge
de 38 anys,
jove,
de l'edat de l'Alejandro Puig,
o una mica més...
Més gran.
Una mica més gran.
5 anys més gran.
Ah, doncs déu-n'hi-do.
Però déu-n'hi-do, no?
La figura de Guardiola.
Sí, ara bé, precisament...
Vostès que són polítics
i que treballen
i que estan en partits polítics,
això també falta
un cert lideratge?
Es pot comparar
liderar un equip de futbol
i liderar un partit polític?
Sí, però jo crec que va ser
el mateix Guardiola
el que va donar la mesura
del mèrit
quan precisament
ell va ser la primera persona
que va dir
escolteu,
això de la meva candidatura
pel príncep d'Histúries
ni parlar-ne
que no tinc els mèrits.
O sigui,
ell mateix també veu
que,
que s'ha de mesurar també,
tampoc l'hem de convertir
en una mena de Déu.
Jo crec que és una persona
intel·ligent,
una persona que sap gestionar
col·lectius,
és una persona
que exerceix un lideratge
d'una manera suau
i a la vegada ferma.
És evident
que és una persona
amb unes qualitats
extraordinàries,
però és un entrenador
de futbol.
I, per tant,
també s'ha de contextualitzar
en la seva mesura
i és el mateix Guardiola
demostrant el seu talent
qui deixa molt clar
que, cuidado,
que tampoc no som...
És que som en un país d'accessos.
Ara resulta que
candidat al príncep d'Astúries...
Sí, sí,
no ens passem.
Ell mateix també diu,
escolteu,
tranquils,
perquè potser l'any que ve
encadeno tres derrotes seguides
i comencen a caure amb...
Consiguen que és un excés,
per exemple,
a la candidatura
del premi al príncep d'Astúries?
Jo crec que sí,
si ens creiem els premis
a tota una trajectòria
i a una experiència
demostrada i contrastada.
El entrenador de Guardiola
ha fet una temporada excel·lent
i si encadena tres o quatre més,
doncs jo crec que el Mareix serà,
però només per un any.
Jo crec que és precipitat.
Parlant del tema
de les celebracions,
insistim en que la nit
i la matinada
ha estat molt tranquil
a Tarragona,
la Guardia Urbana
i els Mossos d'Esquadra
no tenen constància
de cap incidència
i de fet els Mossos
a nivell de les comarques
del Camp de Tarragona
han destacat només
que hi ha hagut
un petit incendi forestal
a causa d'un petard
en una població
en un punt
de la comarca del Baix Camp
que encara no han pogut determinar
i que, això sí,
hi ha hagut quatre vehicles
cremats
a la població de Valls,
a la localitat de Valls.
Són les úniques incidències
que contrasten, això sí,
amb un altre cop
la matinada,
avançada la matinada
d'incidències
que hi ha hagut
a Barcelona,
canaletes,
hi ha més d'un centenar
de detinguts,
hi ha tornat a haver-hi càrregues
policials dels Mossos
d'Esquadra.
Recordem que aquesta és,
de fet,
la quarta celebració
multitudinària
relacionada amb el Barça
en aquest mes de maig,
ja ho comentàvem abans
que és un mes
sense precedents,
i en fi,
les situacions es van repetint,
abans em sembla
que el Ramon comentava
el fenomen aquest,
no?,
de, en fi,
de tots aquests grups
que aprofiten
qualsevol concentració
multitudinària
per provocar incidents.
Es pot gestionar
això d'alguna manera
diferent
per evitar
que pugui haver-hi
tranquil·litat
en les celebracions?
o és gairebé inevitable
i sigui el cos policial
que sigui,
i sigui la celebració
que sigui,
ens trobarem amb problemes
d'aquestes característiques.
És inevitable
i jo no creuria,
no cauria en el tema
de que sigui el cos policial
que sigui,
jo crec que és inevitable.
Quan de jovenets
anàvem a les manifestacions,
la primera consigna
que se'ns donaven
als organitzadors
de les manifestacions
era, sobretot,
compta amb les provocacions
a la vostra,
compta amb les provocacions,
no sortiu de la manifestació,
no sé si
heu rebut vosaltres
aquestes consignes,
però jo les rebia.
Jo no he anat a
amb les manifestacions que tenim.
Venen de cultures polítiques
diferents.
Sí,
potser sí,
bé,
doncs,
clar,
de l'universitat,
doncs,
m'ho volia
per grups
potser molt diferents
als d'Alejandra.
Jo m'en alegro molt
d'haver anat...
No cal que recordin ara
els seus passats
d'haver anat a aquestes manifestacions
perquè penso que
alguna cosa
hem aconseguit
pel futur de...
Però no deien que
no caiguéss
en les provocacions
de l'Alejandra,
no?
No,
no,
no,
no ho dic en aquest sentit
perquè, vull dir,
les provocacions
tant podien venir de...
No,
de propis sectors
ideològics
propers,
però radicals.
Exactament, radicals
o dels altres,
vull dir,
i jo m'assembla que...
Per què hem de fer
amb situacions
com les que vivim ara?
Jo crec que s'ha creat
en un grup d'especialistes
anar a boicot i actes,
siguin del que siguin.
I en una manifestació
on m'assembla
que hi van...
Es calcula que hi ha hagut
100.000 persones.
100.000 persones,
doncs clar,
això és fantàstic per ells,
és el seu...
Habitat.
I no es pot fer res.
El govern,
l'administració no pot fer res.
100.000 persones
i controlar
10, 15, 20 persones
o 100 persones
és pràcticament,
crec, impossible.
S'hauria de prohibir
qualsevol
tipus de concentració al carrer.
Si estem comentant
que ahir
va haver-hi una convocatòria
de més de 100.000 persones
i ja s'han detinguts,
és que hi ha un follonero
per cada 10.000.
Per tant,
jo crec que el que es pot fer
és que no entren
als estadis de futbol,
que no rebin cap mena
de suport
de cap tipus,
de cap club,
però més enllà
el carrer
és un lloc,
espai públic
i difícilment
es podran...
Potser és que ni habitualment
van al futbol.
No, segur que entraran.
Segur que no els deixaran entrar.
Jo crec que arriba...
Són especialistes
de la broca
i qualsevol...
D'acord amb el que diu
el Ramon.
És a dir,
aquesta gent,
jo crec que són grups
que diuen, mira,
avui tindrem 100.000 persones
al carrer,
serà molt difícil
identificar-nos
perquè estarem barrejats
entre no sé quantes persones,
podem fer destrosses
i després sortir corrents
i esperem que no ens detinguin.
Després hi ha alguns
que sí que se'ls detén.
Jo crec que
en aquest cas
també estic d'acord.
No crec que
es pugui fer responsable
cap cos policial.
Crec que en aquest cas
és que, clar,
és tan complicat
per qualsevol
i jo crec que ja el fet
que s'hagin pogut
detenir 100 persones
significa que hi ha hagut gent
que ha fet bé
la seva feina
perquè és molt difícil
de controlar.
A més,
aquests dies
hem sentit els Mossos,
perdoneu,
això,
anunciar les càrregues policials,
és a dir,
mètodes que segurament
fins ara
no ho havíem vist mai
al nostre país,
anunciar reiteradament
a la gent
que estava fent bronca
que anaven a carregar
segurament
per evitar també
que altres persones
alienes
a l'an Renou
poguessin rebre
malauradament
de la càrrega.
Digues, Raül.
Una funció preventiva
jo crec que ben enfocada
i ben encarrilada
en aquest sentit.
Només dir
que en el món del futbol
el moviment
del huliganisme
sempre ha existit,
els fanàtics exaltats,
ressaltar que
Laporta i el Barça
justament ha sigut
un dels clubs pioners
a l'estat espanyol
amb eliminar,
amb extirpar tot això,
justament
una sèrie
d'individus
d'aquests
que se'ls va prohibir
l'accés
a l'estadi del Barça,
que ara
amb aquests controls
d'accessos
cada vegada
més sofisticats
no tenen la possibilitat
d'anar a fer
aquests saraus
a dintre dels estadis
i possiblement
aprofiten
per moviments
i situacions d'aquestes.
Ei,
i estic segur
que d'aquest cent
probablement alguns
potser fins i tots
ni són del Barça,
són fanàtics,
caprapats
o el que sigui.
D'alguna tribu urbana
d'aquestes.
D'alguna tribu urbana
que diu
va anem avui en lloc de...
Bueno,
sota aquell fenomen
d'aquella situació
de fa dos anys
aquests tres o quatre nanos
que van cremar
amb una pobra indigena
amb un caixer
d'una entitat.
Per què allò?
Per fer el gamberro,
doncs anem a fer el gamberro
en lloc d'anar
això 50 anys enrere
la gent anava a tirar pedres
als vidres
de l'estació.
Doncs ara
suposo que el gambarrisme
es canalitza cap aquí
perquè a més a més
a sobre
se'ls hi fa
l'aparador mediàtic
és a dir
l'endemà surten a la tele
i mira,
allò ho vaig trencar jo
i allò vam fer nosaltres.
Sí, de fet al final
es convertís gairebé
més notícia
els incidents
que no pas les celebracions.
Però en fi,
avui hem dedicat uns minuts
de la tertúlia al futbol
perquè avui és un matí
de ressaca futbolística
però com que tenim també
quatre convidats
a la tertúlia
relacionats amb la política
i ahir justament feia
dos anys
de les últimes eleccions municipals
m'agradaria dedicar
la segona part de la tertúlia
encara que sigui
de manera molt genèrica
a comentar,
a valorar
el que han estat
aquests dos anys.
De fet,
aquests dies ja ho hem sentit
a través dels portaveus
dels grups municipals
a l'Ajuntament de Tarragona
en un seguit
d'entrevistes
que hem fet aquí
a Tarragona Ràdio
les seves valoracions.
Si ens haguéssim de quedar
segurament amb un titular
o dos
és que l'oposició
considera
que el govern
no ha confirmat
les expectatives
que va crear
ara fa dos anys
i el govern,
els partits del govern,
PSC i Esquerra Republicana
consideren que de sobre
s'ha demostrat
i s'ha confirmat
el canvi del 2007.
Alejandro, ràpidament.
Molt ràpidament
perquè vaig fer
una entrevista
precisament amb aquesta mateixa casa.
Resum de la idea.
Un alcalde
que treu un resultat
electoral espectacular,
un recolzament ciutadà
enorme.
Un bon alcalde,
si mirem la història
de les ciutats,
acostuma a fer
les grans reformes
estructurals de ciutat
a transformar
en els dos primers anys
que és quan tens
que ser valent
perquè tens
un capdalt de confiança enorme.
Ballesteros,
si mirem la ciutat
hi ha alguna coseta
que s'ha fet bé
però no ha sigut capaç
de transformar la ciutat
com havia promès.
En aquest sentit
és una veritable decepció.
Vinga,
més valoracions genèriques.
Javier.
Bé,
suposo que molts oients
pensarà,
perquè l'oposició
digui que els dos anys
no han servit per res
i perquè els equips
als partits del govern
diguin que ha servit
per moltes coses
no cal fer tertúlia.
Però potser
jo crec que aquí
del que es tracta
és de buscar punts
d'objectivitat
i de mirar els fets
d'una manera
potser no tan
esbiaixada.
Jo crec que
hi ha encerts
i hi ha coses
que s'han fet
i es podien haver fet millor
però sobretot
cal partir
del punt
on estava la ciutat.
jo crec que teníem
importants dèficits
de molts anys
en grans projectes
de ciutat.
Pot ser el tema
de la façana marítima,
pot ser el tema
de l'escola oficial
d'idiomes,
pot ser el tema
de la tabacalera.
Teníem temes
que estaven
enquistats
i jo crec que
estan en vies
de solució
als grans projectes
que es podran
tancar en aquesta legislatura.
No,
no serà possible
però que s'estan fent
passes que jo crec
que d'ara
cap al futur
veurem
fets
i no només
paraules.
I després hi ha una part
que a mi
potser m'interessa més
perquè professionalment
treballo
en una administració local
i és la gestió
de la micropolítica
o la microgestió.
Jo crec que
en el terreny
de la microgestió
s'han fet coses
molt interessants.
la brigada d'intervenció ràpida
és un exemple
i jo crec que la neteja
i la cura
de l'espai públic
personalment ho penso.
Crec que ha millorat.
Els espais
verds
estan ben mantinguts
i tot és millorable
però crec que hem fet
un pas endavant.
Aquesta setmana
en aquestes entrevistes
s'ha parlat molt
de la comparació
de la micropolítica
i de la macropolítica.
A veure, Raül,
Convergència,
què diu també?
Bueno, ja ho va dir
també el portaveu Joan Arejo.
Jo crec que una mica
d'una certa desil·lusió
jo crec que hi és.
Nosaltres vam assistir
a una campanya
doncs normalment
les campanyes
sempre acostumen
a ser il·lusionants
i prometen canvis
i noves situacions
i nous plantejaments
i noves maneres
de fer les coses
però no només
durant la campanya
sinó que els primers mesos
jo recordo
aquí en aquest mateix
estudi de Terraona Ràdio
doncs sentir
que abans de sis mesos
hi hauria una caserna
dels Mossos d'Esquadra
inaugurada
aquí al Vial Batestini
el passat dos anys
que abans de mitjany
hi hauria un pavelló nou
a Sant Verde i Sant Pau
perquè el voler
i Sant Verde i Sant Pau
jugués.
Encara hi és.
que abans de no sé
quants mesos
és a dir
dona la impressió
que tot el sufler
que havia pujat
i una mica
la il·lusió
que havia generat
fins i tot
perquè
com promets coses
i quan les expliques
amb una certa veiemència
i amb una certa
capacitat de comunicació
que això és indubtable
que té l'alcalde
doncs genera
una certa il·lusió
però després jo crec
que la ciutadania
s'ha donat compte
que això ha sigut
una mica un sufler
que s'han anat posant a to
que s'han anat rebaixant
i la veritat
és que grans
grans projectes
i jo tampoc veig
que s'hagin desencallat
ni l'escola d'idiomes
ni el camp del nàstic
ni moltíssimes altres
equipaments
ciutadans
que
al contrari
dóna la impressió
que coses
que nosaltres ja teníem
encarrilades
com era el camp del nàstic
com podia ser el mercat central
com podien ser altres coses
que s'han anat
que s'han anat
que escolta
fa dos anys
que esteu governant
i encara no sabem
quants diners disposarem
del govern central
perdona Raül
és que en el cas del mercat central
només per agafar aquest exemple
això és desencallar
desencallar què?
és el contrari
és encallar
només per agafar
el mercat central
no hi havia
prospecció
arqueològica
feta
no s'havia fet
l'embalat
no s'havia fet
el trasllat
l'embalat
l'embalat
estava encarregat
sí, sí, sí
no
ara un muntier
Ramon
acaba tu
aquesta primera ronda
ja està rol
és que clar
has tret el tema
del mercat central
i jo crec que
el Raül
amb aquest tema
del mercat central
té la cua de palla
però no passa res
no, no, no
tinc la cua
molt tranquil·la
jo penso
aquesta frase
treta fora de context
és una miqueta dura
sort que no fem una PM
en aquesta emissora
molt bé
a veure
jo penso que
portàvem
no que parla
d'un equipament
o d'una obra en concret
m'agradaria fer
en aquests pocs minuts
que tenim
una mica de balanç general
sí, sí
jo penso que
hi havia un immobilisme
molt gran
en els darrers anys
del govern de Convergència Unió
i el Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona
desencallar aquest immobilisme
no ha estat gens fàcil
aquest immobilisme
fins i tot
s'ha traslladat ara
a la mateixa oposició
de l'Ajuntament de Tarragona
ja m'està bé
en aquest sentit
s'han mirat d'arrencar
molts temes
s'han mirat de tirar endavant
molts temes
parlo de manera general
uns han estat fàcils de fer
els altres no
els altres estan estancats
però el que no es pot pretendre
també en dos anys
mirar d'arreglar
tot allò que no s'ha fet
no en tots els anys
del govern
ni molt menys
perquè hi ha hagut coses
molt bones
del govern anterior
sinó més aviat
dels quatre darrers anys
del govern anterior
llavors clar
és difícil
és difícil
a vegades
tirar endavant
determinats temes
perquè a vegades
hi ha un complex
d'administracions
hi ha govern central
hi ha Generalitat
hi ha el propi Ajuntament
i això fa que
que és complicat
desencaller alguns temes
molt ràpidament
hi ha dues coses
que són absolutament
objectives
a l'hora
d'intentar valorar
el que deia abans
ara t'escolto
no no
és que ho he dit abans
hi ha detalls
de coses que s'han fet bé
primer
l'organització interna
de l'Ajuntament de Tarragona
és
essencialment
la mateixa
de l'època de Nadal
no s'ha fet
una reestructuració
autèntica
en la manera
d'organitzar
l'Ajuntament de Tarragona
segon
es nota
que Ballesteros
és regidor
des de l'any 83
i que d'alguna manera
encara viu
en la dialèctica
política del nadalisme
en el sentit que
el seu discurs
és una part de
parlar molt del passat
i viure
una dinàmica
de confrontació
sobre els mateixos temes
sobre els que es parlava
en l'època de Nadal
per tant
si no hi ha hagut
una transformació interna
de l'Ajuntament de Tarragona
que és un Ajuntament
mal organitzat
i també ho estava
mal organitzat abans
s'ha de dir
clarament
la micropolítica
no funciona
la ciutat no està neta
això ja per començar
no està neta
no està neta
Javier
no m'ho digues
que està neta
perquè és una mena
de petit insult
a la intel·ligència
i tu saps
que no està neta
però a banda d'això
és a dir
si està
si està
no
és una frase
ja ho saps
si no està
organitzat
de manera diferent
és a dir
ell podria haver arribat
amb aquest capdalt
de confiança
i fer una reestructuració
com Déu mana
de l'Ajuntament
i no ha sigut capaç
ja no dic
de resoldre
problemes
que venien
del darrere
sinó de plantejar
una estructura
un pla estratègic
de ciutat
4 o 5 coses
inversions
molt ambicioses
que caracteritzin
el seu mandat
perquè tot alcalde
té
Nadal
quan va arribar
amb un resultat
semblant
al del Ballesteros
va posar
la ciutat
com s'acostuma a dir
pata s'arriba
és que és el moment
de fer-ho
i Ballesteros
viu en la dinàmica
del passat
a veure
un moment
Javier
és que tenim poc temps
no
respecte al tema
de la valoració
de la neteja
no estic d'acord
jo veig un pas endavant
hi ha més recursos
hi ha més gent
treballant a peu de carrer
perquè les coses
estiguin netes
podríem parlar també
de la part de responsabilitat
que tenen els ciutadans
i jo crec que aquí
hem d'avançar molt
perquè la cultura
de no embrutar
la cultura
de respectar
l'espai
que és de tothom
ens ha de fer replantejar
les estratègies
per avançar
en aquest camí
jo crec que
el full de ruta
és clar
hi ha coses
que es fan
a peu de carrer
i coses que es fan
per projectar
la ciutat al futur
la candidatura
de Tarragona
al Jocs del Mediterrani
crec que és
un gran projecte
en el qual
hem de ser-hi tots
i que
va sorgir
de l'etapa passada
no és un projecte nou
del Ballesteros
bueno perdona
les passes que s'estan fent
per oficialitzar
la candidatura
estic parlant de coses noves
de dir
ostres
aquest és el meu projecte
presento aquestes coses
per exemple
hi havia una cosa nova
era l'auditori
a la Bodellera
podia haver estat
un gran projecte
de ciutat
aquest no s'ha mogut
ni un dit
bueno
si tens una sèrie
de coses
jo crec que a Tarragona
perdona Alejandro
té suficients fronts oberts
amb els que hem fet
un repàs
sumer d'alguns d'ells
com per no obrir d'altres
jo crec que és millor
i més pedagògic
tancar projectes
que estan
enquistats
però és que no ho està fent
perquè està
jo tinc la sensació
que sí
està igual
que el Nadal
en la darrera etapa
Ballesteros
està igual
Raül i Ramon
volen fer algun comentari
no molt brumament
jo no dic
quan he intervinut abans
no he dit
que no hi hagi voluntat
que no s'estigui
intentant tirar endavant
jo he dit
voldria ressaltar
dues idees força
una
que es va massa a poc a poc
amb determinades coses
i dos
que el que no es pot fer
és
guanyar unes eleccions
treure les pistoles
ell ha arribat a l'oeste
jo soc millor que els altres
jo amb 15 dies
us ho arreglo
això tot
amb 15 dies
us ho arreglo
i amb 15 dies
us ho arreglo
perquè amb 15 dies
no es poden fer màgia
llavors això
què és el que ha passat
ha generat desil·lusió
en el carrer
i intento parlar
objectivament
no com a
regidor de Convergència Unió
sinó el que a mi
em transmet la gent
del carrer
jo crec que aquesta il·lusió
que va generar
aquesta nou etapa de govern
s'ha perdut
i s'ha perdut
perquè doncs segurament
s'ha anat
s'ha difós pel camí
s'ha anat rebaixant
rebaixant rebaixant
i al final
dona la impressió
que hi ha molt bones paraules
molt bones intencions
però que això no avança
a veure Ramon
en tot cas
l'oposició voldrà veure
el que vulgui veure
i està en el secret de fer-ho
crec que des de les
i els ciutadans
i els ciutadans
lògicament
però parles per bo
que tots els ciutadans Raül
no
doncs ja està
i qual tenies aquesta informació
tan privilegiada
llavors en aquest sentit
jo penso que
les àrees que portem
Esquerra Republicana
s'ha fet una fenya
molt interessant
el pla de dinamització turística
crec que és una cosa
que està bastant enquistada
en mans del Partit Popular
en aquest sentit
no avançava
ni s'havia fet
un pla d'aquestes característiques
Esquerra Republicana
hem aconseguit els diners
i s'està tirant endavant
el parc tecnològic
amb el tema
parles de dos plans diferents
del Palau de Congressos
un és el de la terra
romana
i l'altre
és l'anterior que hi havia
que era el pla d'excel·lència turística
són dos plans diferents
però en tot cas
el que hem tirat nosaltres endavant
amb una forta injecció de diners
i entenc que en aquest sentit
els diners no han arribat
4,2 milions
no han arribat
arribaran
i ja està tot el pla
tot el pla preparat
no sé si arribaran
els del Pont del Dia
la van trigar 5 anys
i tant que arribaran
i tant que arribaran
tant de bo
és el mateix immobilisme
que tenien
al moment de govern
tant de bo
ara m'ha de sentir-te
tant de bo
sembla que aquest pessimisme
el vulguin traslladar
a tots els ciutadans
jo soc una persona
molt optimista
he sigut del Barça
a la dècada dels 80
és per ser optimista
és que mirin el rellotge
ara que s'acaba
ara que s'estaven animant
s'acaba la tertúlia
ho sento Javier
és que arriben les notícies
tornem un altre dia
amb més tertúlia
amb els 4 convidats
si volen
Javier Villamallor
Alejandro Fernández
Ramon María Sánchez
Raúl Font
gràcies
que vagi bé
bon dia
bon dia