...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per la paciència.
Perquè, clar, teníem aquestes connexions amb l'exterior
sense cap problema.
Jo m'espero, eh?
Sí, que se'ns refredi el suri i ja ho espatim.
Escolta una cosa, parlem de carnaval.
I no de carnaval, de carnaval.
Sí, de carnaval, perquè és que ja hi som.
Com passa el temps? Fa quatre dies parlàvem,
això no s'ha dit mai, això que dic ara.
Parlàvem de Nadal i de festes i ara estem immersos al carnaval.
Enguany, com ha caigut el calendari?
Més tard que l'any passat, no?
Sí, és que l'any passat vam batre rècords.
Oh, sí, sí, i després la Setmana Santa tot va caure molt aviat, eh?
Sí, sí. Bé, potser farà més fet enguany.
També tens raó, però això ja no depèn de nosaltres.
Tot i que va ploure el dia de la Candelera,
el fred sembla que no és fora.
L'invern és viu. No, tens raó, no hi ha manera.
No et veig gaire engrescat, eh?
Sí, sí, sí.
Aleshores no tens la desfressa preparada.
Avui no venim disfassats d'aquí, seria massa, eh?
Demà es planta la bota, demà es planta la bota.
Sí, sí, demà la bota per veure.
Molt bé, molt bé.
Has portat musiqueta també, no?
Sí, anem tirant.
Vinga, a veure si ens animem una mica.
Aquesta música anima moltíssim.
Això és el Turuta, que és una marxa militar.
Fixa't.
Els que feien la mili normalment
eren una de les que juraven bandera amb aquesta marxa militar.
Sí?
Sí, era molt habitual.
Quina festassa, no?
Sí, sí.
I no se sap, bueno, sí que se sap ben bé per què,
perquè com aquesta peça és relativament senzilla de tocar...
És molt alegre, les coses com siguin.
I es pot tocar en banda de música,
però es pot tocar també en banda de cornetes i tambores,
i llavors els exèrcits els tocaven com una peça fàcil.
Llavors, aquesta peça, doncs, on hi havia guarnició militar,
doncs les bandes es llogaven també per fer i acompanyar els carnavals.
I, doncs, concretament a pocs quilòmetres de Tarragona,
a Vilanova i la Jotru,
és com l'emperito roca nostre,
doncs, allà tenen aquesta peça pel carnaval, no?
I és la, diguem-ne, és la peça que reiteren en els diferents actes.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
El dissabte passat ja van començar a sonar,
perquè el dissabte, doncs,
ja a l'inici, podríem dir, del carnaval,
amb el que se'n diu el Vall de Mentons,
ara en parlarem.
Avui parlarem una mica d'elements característics
dels carnavals catalans, no?
i en aquesta mitja part del Vall de Mentons,
doncs, la transició es fa, doncs,
concretament a aquesta peça, amb el Turuta, no?
Llavors, doncs, la gent fa com una mena de cercle, no?
I van ballant amb parelles, no?
Un home i una dona,
i fent com una conga, per entendre'ns,
però de dos, de dos, en aquest cas.
Està molt bé.
I és un, bueno, aquesta peça és com a molt popular
i molt coneguda.
Des d'aquell dissabte passat fins al final de la festa sona,
és una mica tan comuna i tan pesada,
però ara tan popular, no?,
com els perdobles de festa de tantes altres poblacions.
Estava i dius, parlarem dels carnavals a Catalunya,
clar, de personatges o elements,
i és que dius, carnaval a Catalunya,
Déu-n'hi-do, cada carnaval és diferent
i cada carnaval té les seves particularitats,
com gairebé totes les festes aquests dies
que hi ha tantes festes gastronòmiques.
La festa de la clotxa no és el mateix
la festa de la clotxa a Gandesa
que a la Fatarella...
Que a la Torre de l'Espanyol.
Que a la Torre de l'Espanyol, per cert.
S'ha fet aquest cap de setmana a la Torre de l'Espanyol, no?
I a l'Ampolla o a Ampost han fet la festa de la Galera
i l'Ostra Rissada.
És que, escolta, no ens ho acabem, això.
Nosaltres hem fet dos programes de menjars, per tant.
Sí, sí, no, deixem-ho córrer.
Tot i que dissabte l'Eixerronada va tenir molt d'èxit,
va estar molt bé.
No esperà de menjar.
No esperà de parlar de menjar perquè és carnaval
i ja vindrà la Quaresma i ja ens deixarem de...
Què dius, Quaresma, aquesta peça que escoltem, el Turuta,
també és una peça que depèn de la població
d'on se toca per acompanyar una cosa o una altra, no?
En aquest cas, el Turuta,
propi del carnaval, per exemple, de Vilanova,
és la peça estrella de los Armaos
d'un poble del sud d'Alacant,
bueno, de Múrcia, vaja, realment,
perquè forma part de l'estructura
del tipus de festa de Setmana Santa,
podríem dir, murciana, no?,
que és Oriola, no?
Però, tot i que, en aquest cas,
Oriola, doncs,
encara manté aquesta dualitat lingüística,
perquè realment, doncs,
i durant molt de temps,
doncs, hi va viure, doncs,
els catalans d'una manera molt notable,
allà tenen una Setmana Santa molt murciana,
i en aquesta Setmana Santa,
doncs,
surt un grup d'Armaos,
que són els marcs d'aquí,
que en els moments més platòrics,
doncs, també balla el rime d'aquesta marxa.
de l'altoruta,
que, doncs, escolta,
poc pietós, eh?,
i poc recollit, per ser...
Sí, sí, sí,
però...
No, no, però és la tradició...
Això deia que és una Setmana Santa més murciana,
perquè, doncs,
hi ha altres Setmanes Santes valencianes
que tenen un altre to, no?,
uns quilòmetres més amunt,
doncs, hi ha les de Crevillen,
per exemple,
que és la seuda,
o el feudo, no?,
del Mariano Ben Lliure,
d'aquest gran escultor,
doncs,
que és molt més recollida
i més en aquesta línia,
doncs,
més austera, podríem dir.
Ja, ja.
Doncs, escolta,
parlem d'alguns d'aquests aspectes
de Carnaval,
i hi ha personatges...
Sí, sí,
i aquest parlava d'entrada
del Vall de Mentons
de Vilanova,
doncs,
parlarem dels Mentons, no?,
perquè és curiós, no?,
però aquesta és una peça
que, històricament,
va tenir molt a veure
amb la festa del Carnaval.
Això ve donat
perquè en el segle XIX
els Carnavals,
sobretot en les poblacions
urbanes,
en les ciutats,
van agafar l'actual estructura,
no?,
d'explicar la vida
del carnestoltes, no?,
o sigui,
el fil vital del carnestoltes, no?
Llavors,
en aquest procés
del segle XIX
hi van participar molt
tot el que eren
els comerciants
que havien fet fortuna,
doncs,
a les Amèriques, no?
Això són el que anomenem
normalment americanos
o indianos, no?
i, precisament,
aquest personal
és un personal
en què tenia
com una certa
poder adquisitiu,
sabeu que, doncs,
els mentons de Manila,
doncs,
és una peça, doncs,
realment...
És costosa,
perquè si són bons
estan brodats a mà.
Exacte, exacte.
I el propi fil
que s'utilitza
també és un fil de seda
molt car,
Déu-n'hi-do.
Hi ha moltes variables,
ja si, per exemple,
bonics, bonics, eh?
El serrell va
ja enganxat directament
amb el cos central
del mentó
o, si, en canvi,
és sobrefegit,
vull dir que hi ha
tota una sèrie de coses, no?
Bé, en tot cas,
en el segle XIX
és una peça
molt habitual
i no només
a Vilanoveles
el trobo,
a Tarragona
també és una peça
pròpia dels carnavals
tarragonins
buitsentistes, no?
I és una peça
que porten
normalment
les dones,
que s'utilitza
doncs
per als valls
de màscara
en les societats,
en les entitats,
però també
en alguns actes de carrer
per exemple
avui en dia
a Vilanova
es pot lluir també
a banda d'aquest
vall de mentons
que dèiem
també en el
que és la batalla
dels caramels
o el que ja anomenen
pròpiament
la comparsa, no?
Bé, en tot cas
aquests mentons
de Manila
són una herència
clara
doncs
del mestissatge
doncs
que van
forjar
doncs
tots els carnavals
aquestos antillans
no?
de l'altra banda
de l'Atlàntic, no?
en la...
hauria de ser una cosa
més restringida
la burgesia
lògicament, no?
Bé, sí, sí, sí
però és que
en el segle XIX
les societats
culturals
i recreatives
eren burgeses
burgeses
per tant
eren els que
organitzaven
aquestes coses
res a veure
amb aquests carnavals
esbojarrats
de carrer
bueno, eren
carnavals
esbojarrats
però on
l'ordre social
emergent
era la burgesia
a diferència
del que havien estat
els ordres
anteriors
tot i així
es barrejava
també amb
el que eren
les herències
dels gremis
per exemple
a Tarragona
també a Vilanova
els gremis
de voters
era molt important
és a dir
perquè en el segle XIX
doncs
la construcció de votes
és el conreu de la vinya
és essencialment
una part important
de la nostra economia
i el gremi de voters
hi agafa
moltíssima força
precisament
tu apuntaves abans
que dimarts
doncs
demà s'ha plantat
la bota a Tarragona
és una herència
una mica d'això
o la mateixa paraula
que comentàvem
el dia que parlàvem
del xató
la paraula xató
ve de aixatona
la bota
és a dir
de posar
una aixeta a la bota
i obrir-la
perquè sorti el vi
per tant aquí
la força
i la presència
que tenien els voters
en una festa
com el carnaval
exacte
el que és de Tarragona
i de Vilanova
construint la bota
i a més a més
en les dues poblacions
en comú
en la presència
dels grups de foc
obrint
el que a Vilanova
se'n diu
l'arribo
i aquí
el que se'n diu
l'entrada
i també
la col·lenda
dels actes
de foc
la col·lenda del carnaval
amb els actes de foc
perquè precisament
els poters
van portar
el ball de diables
durant molt bona part
del segle XIX
i per tant
també van tenir
aquesta doble
presència
és a dir la construcció
de la bota
que després ells mateixos
cremaven
amb aquesta colla
de foc
que era el ball de diables
en tot cas
el mentor de Manila
també s'anomenava
surt així bastant reflectit
en premsa
de l'època
Panyolón
i hi havia la tradició
de passar-lo
de mares a filles
i també
la tradició
d'organitzar
fins i tot
concursos
de mentons
de Manila
avui en dia
ha quedat
d'una manera
molt important
a Vilanova
i potser
sense la part
de concurs
però sí
amb la part
de lluïment
del ball
de mentons
a dissabte passat
que es fa
en multitud
de societats
i també
en el que seria
la guerra
de caramels
del diumenge
per tant
aquest seria
un dels elements
molt característics
sobretot
d'aquest carnaval
marítim
que aniria
des de Sitges
que d'això ja
no ens ha quedat
res
aquí
aquí no
entre Sitges
i Terragona
només ha quedat
el cas
de Vilanova
és una d'aquestes coses
curioses
unes desapareixen
i neixen de noves
això
renovar-se
que està molt bé
entre les coses
que trobem
a la festa
hi ha també
altres personatges
vull dir
personatges
ball
potser
el que seria
curiós
de comentar
és
alguns
d'aquests personatges
que també
eren més o menys
comuns
no els destacarem
tots
però per exemple
parlarem
del que seria
el Moixó Foguer
el Moixó Foguer
és un personatge
que
característic
que
surt
actualment
a Vilanova
i la Gertrú
i que
encara
es pot
comprovar
durant tota la tarda
nit
del dissabte
vinent
pels carrers
el Moixó Foguer
és un personatge
que
és un Moixó
però
realment
és un home
vestit de Moixó
aquest personatge
cap a mitja tarda
es concentra
com a estrambòtic
és un senyor
que es concentra
en una societat
on s'ha muntat
una mena
de barril
de bucoi
ple de mel
llavors
el personatge
que realitza
aquesta feina
es banya
en mel
seran els emplomats
aquells
de l'inquisició
llavors
l'emplomen
de ploma
i surt
a passejar
i qui és la víctima
cada any
un diferent
però no és una víctima
és un personatge
super divertit
home jo dic víctima
perquè clar
un clip de mel
ha de ser bastant
divertit és
clar
és un dels personatges
molt característics
el senyor va nuet
és a dir
nuet
nuet
nuet
i llavors
mare meva
tot
va emplomat
aquest és un dels personatges
amb el riure
que es deu muntar
la conya
que es deu muntar
al carrer
ha de ser considerable
aquest és un dels casos
jo diria
més simpàtics
i més divertits
que tenim
amb el carnaval
aquest també està
conservat
a Vilanova
i la Gertrú
i hi ha un altre
bueno
hi ha dos més
un altre
també el podem veure
a Vilanova
és els mal casats
els mal casats
és una mena
de teatre de carrer
que surt també dissabte
el Moixofoguer
surt a la tarda
i els mal casats
surt dissabte
al matí
i a la tarda
els mal casats
són les nostres
dames i veus
de Tarragona
amb una visió
una mica diferent
perquè
les parelles
no són de la mateixa
estratificació social
sinó que pertanyen
a diferents classes socials
i
també es caracteritzen
per llançar-se
a una sèrie
d'invectives
satíriques
i crítiques
entre les parelles
hi ha personatges
arquetips
sí
hi ha la presidència
del que serien
les autoritats
i després hi ha
totes les parelles
que es dediquen
a criticar
i a satiritzar
és un ball parlat antic
és un ball parlat
que es representa
per carnaval
així com el nostre
de Massivell
es representa
per Santa Tecla
aquest és per carnaval
és el ball de Malcasats
aquí de raó
també sortia
el ball de Malcasats
tot i que
fins al moment
només s'ha pogut localitzar
més per la festa
de Santa Tecla
que no per el carnaval
però podria ser
que amb alguna investigació
també acabés apareixent
aquesta dada
aquest seria un segon
personatge
interessant
i el tercer personatge
en aquest cas
viu només en el record
és un personatge
que coneixíem
a Tarragona
que és
l'home del tocaferro
l'home del tocaferro
és
el darrer personatge
que coneixem
d'aquestos
que es va perdre
perquè encara
en els anys 30
abans de la guerra civil
encara sortia
era un personatge
que
tenia
diverses funcions
però d'una banda
doncs passejava
ramblamunt
ramblavall
i per altra banda
també era
el protagonista
que doncs
d'una manera o altra
iniciava
i marcava
els diferents moments
del ball
del tocaferro
que era un dels valls
que es realitzava
amb motiu del carnaval
els valls de carnaval
igual que he dit
que hi havia el ball
de Mentons
a Vilanova
el dissabte passat
doncs
els valls de carnaval
tenien
normalment
un cert contingut específic
que no eren valls
de per si
només
sinó que cada vall
tenia algun afegit
per exemple
hi havia el ball
de la pinyata
el ball de la pinyata
era un ball
que servia
per trencar una olla
de la qual
caien regals
era un ball
d'adults
també
no era
un joc infantil
i aquest era
el que era presidit
pel tocaferro
en aquest
aquest personatge
el tocaferro
portava
una
una ferradura
o unes
ferradures
que l'identificaven
i
jugava una mica
amb aquesta cosa tan tarragonina
doncs
d'anar a tocar ferro
doncs
el personatge
del tocaferro
anava amb unes ferradures
pel carnaval
i passejava
per la rambla
en el ball
què passava?
doncs
que tothom havia de portar
una cosa que avui
seria difícil
perquè no crec
que ens autoritzessin
el personal de control
d'accés a les portes
havia de portar
alguna
eina
de ferro
antiga
i
a la
mitja part
doncs
aquest personatge
degudament
protegit
doncs
era
atacat
per part
dels assistents
al ball
en què
llançava
totes aquestes eines
era una mena
de personatge
que anava
acuiressat
per salvar-se
d'això
a la pràctica
això és un costum
que existeix
en moltes altres poblacions
és a dir
encara avui en dia
en festes hivernals
doncs hi ha personatges
que són
acribillats
és a dir
són
fustigats
pràcticament
per poder-ho ser
com
se'ls protegeix
doncs
normalment
se'ls dona
una posició
una forma
molt
de personatges
grossos
molt embotits
de roba
que actua
una mica
grotescs
exacte
de protector
llavors
amb aquests
protectors
són agredits
avui en dia
sobretot
queden
agressions
podríem dir
de patates
de diferents
de diferents
fruites
que li tiren
aquest personatge
en el cas de Tarragona
això va acabar derivant
en lloc d'eines de ferro
que hi havia en algun moment
que li havien d'obrir el cap
al xic aquest
doncs
li tiraven caramels
era una de les característiques
d'aquest personatge
però és un dels personatges
que ha passat a la història
però que era
molt
molt
característic
s'ha anat perdent
mica en mica
perquè potser
com que els gustos
també anaven canviant
bueno aquí
en aquest cas
és una pèrdua
clarament marcada
amb la guerra civil
restriccions
després
el políticament correcte
també
jo m'imagino
que en un futur
es vagin perdent
doncs
algunes manifestacions
que estèticament
puguin semblar
doncs
excessivament agressives
en fi
tot evoluciona
i la dinàmica
de la cultura popular
també lògicament
sí sí
i després
una de les altres
característiques
de la festa
era
del Carnaval
és que
hi havia també
moltes tonades
i danses pròpies
en tenim unes
per exemple
que sonen així
que són les danses
de Vilanova
i ara jo pensava
Jordi
nosaltres no tenim
músiques pròpies
com a Turuta
o això pròpies
del Carnaval
a banda del disco Estrella
Carlinhos Brown
això ja forma part
de la rua
no tenim
però no en tenim
recuperades
o no en tingut mai
o...
sí
no se n'han tingut
avui hem portat
aquestes que sonen
concretament
estan tocades
per la cobra
la principal
de la Bisbal
però
són peces
que normalment
com deia abans
tocaven les bandes
cada població
tenia
les seves tonades
de fet
avui en dia
potser
les poblacions
que mantenen
més les tonades
antigues
són
Vilanova
la zona
del Vallès
on n'hi ha
tots els carnavals
que se'n diuen
de gitanes
que és
una modalitat
de carnavals
que tenen
lloc
diferents dies
i hi ha
música
molt particular
o per exemple
a Sursona
que hi ha
un pas doble
que
si no m'equivoco
es diu
el Bulli
que no té res a veure
amb el restaurant
és anterior
al restaurant
de Ferran Adrià
i també
sona
insistentment
en el cas
d'estes peces
que estem
escoltant
sonen una mica
a vegades
han estat representades
per els bars
que les reinterpreten
però
el diumenge
vinent
a la tarda
a Vilanova
les balla la gent
normal del carrer
sense que formi
part de cap associació
i es ballen
en una plaça
la plaça
a les Cols
concretament
d'una manera
amb unes passades
que han après
per tradició
històrica
i vestits
de carrer
és a dir
que per tant
les danses
de carnaval
eren
i són característiques
encara en alguns llocs
i tenien
com la resta
de festes
de l'any
doncs també
les seves pròpies
dinàmiques
i existien
i existeixen
això no vol dir
que per exemple
en aquesta zona
que estem nosaltres
ni Reus
ni Tarragona
que les tenen
documentades
històricament
aquestes danses
doncs les hagin mantingut
a Tarragona
és curiós
però
hi ha hagut
una transposició
d'una d'aquestes danses
a la festa major
que és el ball del Patatuf
que avui en dia
ballant nens
però el ball del Patatuf
és una dansa
que en el seu origen
com a mínim
l'única documentació
que tenim a hores d'ara
a Tarragona ciutat
és una dansa
que es ballava
per Carnaval
i adults
sí
i adults
lògicament
llavors aquesta dansa
és una dansa
exportada
des d'una festa
a una altra
sí se l'ha canviat
en el cicle festiu
curiosament
perquè precisament
quan es recuperen
les festes democràtiques
doncs
la primera feina
que es fa
és
incorporar determinats elements
i aquesta dansa
estava inventariada
es coneixien
els passes perfectament
però en aquell moment
com pràcticament
no hi havia elements
de cultura popular
a la festa major
arreu tarragonina
doncs el que es va fer
és agafar el que es trobava
i llavors
es va produir aquest fet
i curiosament
és una dansa
que no té res a veure
pròpiament
en l'origen
en la festa major
sinó
té a veure
amb el carnaval
cada carnaval
cada ciutat
té el seu carnaval
el va construint
el va evolucionant
i encara
com ens has explicat
a Vilanova
si volem veure
una miqueta
aquells carnavals
més traducionals
o aquells elements
ens hi podem atentar
i aprofitar i veure
perquè són poques
les ciutats
que mantenen
aquests aspectes
més tradicionals
aquest seria
jo penso que Vilanova
seria el carnaval
poder el més
el que conserva
més enllà de l'estructura
comuna
amb Tarragona
o amb Sitges
o amb Reus
de l'arribada
de l'arribada
del Carnestoltes
i la disbauxa
de Rues
i la mort
del Carnestoltes
a la Foguera
també conserva
tota una sèrie
de personatges
que es poden anar veient
puntualment
n'hem destacat
alguns
però n'hi ha molts més
el que passa és que
aquests
sí que realment
pràcticament
l'únic
que s'ha mantingut
amb molta força
el que seria
el Principat de Catalunya
jo penso que és
a Vilanova
i és una mica
els vilanovins
diuen que
el seu carnaval
té aquests trets
diferents
identitaris
respecte als altres
enfatitzen molt més
aquests elements
que no per exemple
la rua
que és més comuna
amb les altres poblacions
de fet a Vilanova
a diferència de Sitges
o de Tarragona
o de Reus
les rues
no es diuen rues
sinó que es diu
l'arribo
és a dir
les fesses surten
quan arriba el Carnestoltes
que allà arriba el divendres
i
és més un complement
i no tant
l'acte central de la festa
acaba sent un acte central
però
dins de l'estructura
no en quant a repercussió
al carrer
però dins de l'estructura
diguem-ne
que forma part
de l'embolcall
de la festa
és un acte
segurament
és el més multitudinari
el que passa
és que
quan a estètica
la rua
de Vilanova
l'arribo
amb B baixa
que això és un altre diferencial
per una importació italiana
d'aquesta paraula
l'arribo
no és
qualitativament
i artísticament
i plàsticament
tan sonat
i tan espectacular
com pot ser
la rua de Sitges
o la rua de Tarragona
i això és el que fa una mica
doncs
marcar aquesta diferència
per tant
posen èmfasi
en unes altres coses
molt bé
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
com sempre
i si podíem
marxar amb el Turuta
que és una
sí
marxem amb el Turuta
que donarà alegria
i potser ens veiem demà
a la planta de la Bota
a la plaça de la Font
que anirem
com sempre
si home
hi ha algun lloc
on no hi anem
doncs bon carnaval
i el dimarts que ve
farem el comiat
del Carnestoltes
i començarem ja
pensant la Quaresma
saps que a Tarragona
és el lloc
que abans matem
el Carnestoltes
ah sí
sempre tenim pressa
per tot aquí
aquí l'església
pesava molt
pesava
quan tocaven
les campanes
a mitjanit
per tant podríem
allargar el carnaval
si volguéssim
dins del que són
les...
bueno ja en parlarem
això hauries de parlar
amb el que he vist
bevessi donar permís
bé doncs ja en parlarem
amb qui convingui
gràcies Jordi
fins després
adeu-siau
ben Shaw
Fins demà!