Sabies que Tarragona ha estat ciutat de pas i d'acollida
gràcies al suport i al traçat de la via Augusta?
Per Tarragona han passat personatges
com l'emperador Carles V d'Alemanya,
el científic Alexander von Humboldt,
els escriptors Casanova, Chateaubriand, Orwell o Dos Passos.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són dos quarts de dotze del migdia, un minut,
matí de Tarragona Ràdio.
És el temps que cada dijous dediquem a conèixer alguns aspectes de la ciutat
a través de la mirada de diferents persones,
una mica per aquesta aspiració que tenim tots plegats
que Tarragona sigui la capital de la cultura europea l'any 2016.
Saludem primer que tot, Teresa León. Bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Ella és tècnica de la candidatura i la vull saludar primer que tot
perquè on hi ha confiança fa fàstic
i mai li deixo temps perquè recordi de quina manera ens podem adherir
a títol individual però també com a institució o com a població.
I tant. De fet, estem preparant un programa monogràfic
que ho farem periòdicament per solventar tota aquesta mena de dubtes
que van sortir. És molt més interessant trobo que la gent digui la seva
i que tots els convidats aporten moltes idees.
Mai et deixo dir l'adreça electrònica i digues-la avui perquè si no...
Jo el que vull dir només és que teniu una bona notícia que ja ho van publicar
i és que l'Ajuntament de Girona, que era l'única capital de província
que encara no estava aterida, doncs ja ho està.
I també la ciutat de Reus, la nostra veïna.
I a més a més estan estudiant el fet que si pugui col·laborar
amb que siguin subseus o amb altres menes de col·laboració que ja es farà.
Home, doncs és una bona notícia, sobretot aquesta segona,
per la proximitat i per als equipaments que tenen que podem...
Com es diu?
Establir sinergies, es diu ara?
Sí, més que res perquè poden ser subseus.
De fet, n'hi ha moltes altres capitals que ja han expressat la voluntat de ser subseus.
Avui tenim tres convidats per comentar una mica com veuen la ciutat
que ara aquesta candidatura, tres persones que en principi podria semblar
que no tenen res a veure, una escriptora, un matemàtic, un periodista...
En comú jo diria que tenen tres coses.
Una d'elles que han viscut a Tarragona, són de Tarragona,
alguns per raons professionals en aquests moments no hi viuen,
però tenen contacte habitualment.
Una altra cosa en comú és que per plaer, però també per motius professionals,
són persones que han viatjat molt pel món,
per tant, tenen una mirada, jo diria, força oberta i força objectiva de tot plegat.
I la tercera és que tots tres són senadors d'aquest senat tarragoní
que s'ha de reunir aquest dissabte
i justament una de les qüestions que es posaran damunt la taula
i que es debatrà és aquesta aspiració de la capitalitat de la cultura europea.
Saludem Olga Xirinacs, escriptora. Bon dia, Olga.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Ens acompanya Javier Pons, periodista, director de Televisió Espanyola.
Gràcies.
Hola, bon dia.
Per venir, a més, aquí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Manel Sant Romà, bon dia.
Bon dia.
Encara t'hem de presentar com a creador de la xarxa Tinet
o podem anar variant segons el dia de la setmana?
No, jo no faig com els polítics aquests que durant molts anys diuen
va ser ministre, no sé, vull dir...
Matemàtic, profe de la URB, què t'agrada més?
Bueno, sí, tarragoní, però sí, soc professor de la URB.
Sí, professor de la URB i així simplifiquem.
A veure, jo plantejo un exercici molt fàcil i molt pedagògic.
Us proposo fer com una mena d'interpretació.
Podeu triar personatge.
O bé sou uns turistes que arribeu un dia amb la vostra càmera, pim-pam...
Oh, Tarragona, bonica, m'han dit que...
Aquesta te la tries tu, tu vols el personatge de turista.
Molt bé. Vinga, et deixo de ser turista.
També podeu ser, doncs, d'aquests senyors i senyores
que han de venir a avaluar la ciutat de Tarragona.
A veure si realment té...
També vols aquest paper, Olga?
O un o l'altre, eh?
Tu vols fer de...
No, no, no.
Tu vols fer de turista?
Jo vull ser turista o la tercera opció,
perquè la segona no m'ha anat.
És que no n'hi ha, només n'hi ha dues.
Ah, n'hi ha dues.
Tu, de senyor de la candidatura.
Tu podries fer de turista bo que ve de Madrid amb l'AVE.
Jo l'ho he dit.
Turista de l'AVE, que hi ha coses a dir també en matèria d'infraestà.
Vinga, turista de l'AVE, turista en general.
Tu més bucòlica.
No, no, de tren normal.
De tren normal, del que par aquí.
Que n'hi ha, encara.
I tu, Manel, ets dels senyors que ve a dir
si Tarragona té condicions per ser capital.
Sí? D'acord?
Jo sóc molt poc crític, però intentaré fer-ho.
Molt bé, doncs intentem-ho.
Olga, comencem per tu.
Acabes d'arribar a Tarragona, has fet un ton força ampli,
has visitat el patrimoni, has anat a dinar a algun lloc
que t'ha semblat atractiu,
i dius, mira, Tarragona m'agrada per això, per allò altre,
o hi ha coses que realment no hi ha qui les aguanti.
i després et deixaré actuar com a ciutadana
que viu cada dia a Tarragona.
Però ara fes de turista, va.
Arribo amb el tren i resulta que vinc amb un equipatge
per passar uns dies,
i em trobo que he de baixar unes escales
i de pujar unes altres,
i després he de pujar fins a dalt a la ciutat
carregat amb l'equipatge,
i no solament el turista,
sinó l'estudiant, els professors,
els que van venir pel jubileu,
tota aquesta gent que va i ve,
que treballa a Barcelona, que ve, que va,
tota aquesta gent no té un mitjà de transport
per pujar cap a la ciutat i arribes bufegant,
i llavors encara has de pujar perquè la ciutat és més alta.
Aleshores, esclar, hi ha uns privilegiats pocs
que venen amb l'AVE,
que aquells són els grans,
o si venen de Madrid,
i això, mira, doncs hi ha,
aquests no m'hi poso.
Però el de cada dia,
que veig estudiants, gent treballadora,
que va i ve de Barcelona,
que venen cap aquí,
no solament venen del sud també,
no van tots cap al nord,
però que n'hi ha moltíssima.
Llavors, me trobo
que l'Ajuntament posarà unes escales,
això deu entrar en la part de Crítica Ciutadana,
però bé, no trobo...
Si no, no, no confonguis papers.
No, no, no confong.
Les escales que trobo,
i llavors me quedo allò,
doncs sense cap mena de...
I quan arribo a dalt,
me trobo tot el balcó ple de gitanes
demanant-me caritat.
Llavors, penso,
això és una Tarragona,
una capital cultural,
o no ho sé,
de moment me desconcerta la cosa.
Però també veus el mar i veus el balcó.
Veig el mar i veig el balcó,
que està escorterat per baix,
que si no l'arreglen,
ara van començar a prendre una mides,
però també el veig dir,
que això, quin desastre de balcó és aquest.
Bé, fem una pausa,
perquè...
Això és una tàctica per condicionar,
perquè al final l'examinador dirà,
bueno, home, no està tan mal.
Jo espero que no siguis tu
qui hagi d'avaluar la ciutat.
És el que veig cada dia,
això veig cada dia pujant.
En quant a l'accés a Tarragona.
I em toca a mi també,
que ja no puc pujar aquesta...
Que això és cert,
qualsevol persona que tingui,
qualsevol discapacitat
no pot venir a Tarragona.
No, no, ni discapacitat, tampoc.
Ni no discapacitat,
només hi ha escales.
Tots aquests jubileistes
que han vingut ara...
Però penso que tot això,
la capitalitat,
ens donarà tota una injecció
per tots aquests projectes
i totes aquestes mancances
que converteixin.
De totes maneres,
és una necessitat molt bona
per millorar tot el que ha dit.
És que hi ha hagut molts governs
i a ningú s'ho diu corregut.
Bé, parem aquí
i continuem,
perquè si no,
no se'n sortirem de l'estació de tren,
que hi ha molta T.
que això és començar,
jo només he dit...
Ja, ja, ja.
Jo, com a examinador...
Mireu el rellotge
que les dotze hem de plegar, eh?
Ai, mare.
Jo, com a examinador...
Esclar, aquí hi ha un tema
molt important,
que és que
no és com el patrimoni
de la humanitat,
que no hi havia places fixes,
sinó que aquí
competeixes amb altres.
I, per tant,
no tan sols ho has de fer bé
sinó que ho has de fer millor
que els altres.
Llavors, jo li preguntaria
a la ciutat
a què és allò
amb el qual
pensa que exceleix.
Esclar,
jo ho preguntaria
com a examinador,
com a ciutadà,
doncs jo penso
com a tarragoní
sempre dic
que Tarragona
és la meva mare,
no?
És guapa,
és molt guapa,
Tarragona,
però no n'hi ha prou
amb ser guapo.
Quan vas a un examen...
Ho vas a demostrar,
és que ets guapo.
Quan vas a un examen
no pots dir
miri que guapo que soc,
no?
Diran, sí,
però, bueno...
Què sap fer?
Què sap fer, no?
Vostè,
que ho faci a l'examen.
Jo crec que moltes vegades,
i ara ja em poso
amb la plata de Tarragona,
Tarragona va amb aquesta complaença,
anem amb aquesta complaença
de què tenim el passat,
de què tenim el balcó,
de què tenim el d'això.
Sí, el mar.
El mar,
això és indiscutible,
tenim dies,
doncs com avui potser
no acaba de ser un dia rodó,
però hi ha dies excelsos,
no?
Però, bueno,
però què sap fer vostè,
no?
I llavors,
clar,
a mi m'agradaria
poder-me presentar a l'examen
amb no tan sols
amb el que sé fer,
sinó amb allò
que sé fer que els altres,
que soc millor que els altres,
no?
Jo crec que aquesta és una pregunta
que ens hem de fer
realment creiem
en aquesta candidatura
més enllà de sumar adhesions
numèriques, no?
Que és el fet a Tarragona,
les infraestructures,
deia Teresa,
s'aniran a complir
projectes que,
de totes maneres,
estan al calendari,
independentment de la candidatura,
que esperem que s'acompleixin.
Pot ser transformar-se,
pot ser un pla de transformació,
pot ser aquest el que s'acompleixin.
Sí, però, per exemple,
hi ha coses que ja no hi ha volta enrere.
Perdona, Olga,
parlaves de l'estació de tren
i parlaves de l'AVE,
hi ha coses que no tenen volta enrere,
que és l'estació de l'AVE,
justament,
que està en terra de ningú.
Sí, bueno,
Olga té la suerte
de arribar a l'estació de Tarragona,
però els que arribem a l'estació de l'AVE
arribem perplejos
i ens preguntem
d'aquí a l'està de Tarragona?
Estò què és?
Que és aquest pàramo?
Que és aquesta zona desèrtica?
Està és candidatura?
Que és?
No, però jo sí que hi ha una cosa
que després de 22 anys,
i amb tot el respect i la prudència
que hi ha de tenir
després de 22 anys
de no estar vivint en la ciutat,
me he encontrat a la ciutat
amb els mateixos equipaments culturals
de quasi de hace 22 anys.
És a dir, hi ha un teatro,
d'aquí hi ha un cine,
que a vegades hacía de teatro,
i no hi ha molt més.
És a dir,
aquesta és una reflexió
que sí que m'he choca.
La primera era la del Camp de Tarragona,
que què és el Camp de Tarragona?
Però bueno,
això és anecdòtic,
és un discurso,
és un altre debat.
Però després llogues a la ciutat,
rascas un poc,
i repito,
recient llegat
i sense tot haver-hi profunditzat,
d'acord si estem com estàvem.
Que potser és mentira
perquè acabo de llegir.
No, d'equipament sí,
és objectiu.
Després de l'activitat cultural
és una altra cosa,
però l'equipament és objectiu.
En quant al punt aquest,
és un eix de fet del patrimoni,
però no és l'únic
perquè també s'hi presenta a Còrdoba
o Càceres i també poden dir
eh, nosaltres també tenim
un patrimoni romà.
Però nosaltres no només juguem
amb el patrimoni romà,
juguem amb un patrimoni modernista
impressionant,
que tot això també surt
als seixos de la candidatura
i juguem amb molt més punts
que ara només tindré
i ja els comptaré,
però tot això està a la pàgina web
i està amb els dossiers.
I llavors també juguem
amb el fet que
hi ha un pla d'equipaments culturals
que ara ja s'està treballant
i que pròximament se farà públic,
en el qual entra
la construcció del Teatre Tarragona,
la construcció
de la plaça de Toros
que ja gairebé està,
que seran moltes més places
d'equipaments,
o sigui, per espectacles,
i també tenir la tabacalera.
La tabacalera també
és una de les coses
que entra dintre
del pla d'equipaments culturals.
El que tindrem,
però a mi m'agradaria
agafar la pregunta
que ha fet el Manel.
Què sap fer Tarragona?
Què sap fer?
Què sabem fer?
A veure,
mira,
què sabem fer
o què no sabem fer?
Perquè aquí,
agafant el diari,
com a escritora...
No, no,
agafant el diari d'aquí,
jo soc imparcial
i per assabentar-me...
Jo no soc política de partits,
he dit que política
ho som tots.
De partits no ho soc,
però la política de partits
és nefasta.
Aleshores,
agafo el diari
per informar-me.
I què em surt?
Des d'aquest patrimoni mundial
no s'ha fet això,
s'havien de dedicar
no sé quants milions
de promeses milionàries
que mai s'han invertit
en els monuments.
Això porta 10 anys de retard.
La Mercè està plena,
els hospitals estan...
que vèixen,
com deia ahir el doctor Llué.
En fi,
tot això és recent,
és d'ara.
L'escola d'idiomes
tenim la sensació
de ser el furgon d'escola
d'ara, eh?
Tot això,
ara,
i què he de pensar?
Què pensa un viatger
que m'has preguntat?
Un viatger que ve
i llegeix el diari d'aquí
i veu tots aquests titulars.
Tu quan vas fora
no llegeixes els diaris locals?
Perquè quan llegeixes
els diaris locals
la dinàmica és la mateixa.
El diari local lo llegeixes, eh?
Esclar que llegeix el diari...
Què vols que anem amb...
Jo no sé si aquest senyor...
No fem trampa,
no fem trampa.
Jo vull esperar...
Això no és trampa.
Jo crec que són discursos diferents, eh?
Com a escriptora
i com a persona coneixedora
de tot el que és la cultura,
però no d'ara només,
sinó de tot el bagatge cultural
que han acumulat,
quines personalitats
o fets creus
que poden explicar
de la ciutat.
Tots aquests mèrits que hi són,
vol dir que no els poden odiar.
Hi havia uns somnis
del senyor Manuel de Montoliu,
que era un noble
d'aquells desbagats
que anava per aquí,
va ser director
de l'Institut d'Estudis de Reconències,
dels patricis
que passejaven per Tarragona,
que ara ja no n'hi ha d'aquests.
I ell havia somiat precisament
allà on hi ha ara
l'Hotel Imperial de Raco,
una gran ciutat de la cultura
amb unes bases clàssiques allà.
Allò hauria estat ideal, també.
Del teatre,
Tarragona havia de ser
una biblioteca,
que la caixa va donar
uns milions per allò.
Se'n fos els milions
i se'n fos la biblioteca.
I aleshores, esclar,
he de pensar que,
jo sí,
m'agradaria aquella Tarragona,
potser ideal,
del senyor de Montoliu.
i abans havíem tingut flors
en els jardins
i ara aquestes flors
els gossos
i els amos dels gossos
hauríem de fer
allò que fan a Barcelona
que posen un cartellet
en cada caca de gos que hi ha
o allò que fan a Amèrica
que hi posen mantega de cacau
perquè els mateixos gossos
són l'haguda.
Resumim, resumim.
Resumim, resumim.
Perquè és que si no...
Heu vist l'edifici
que hi havia a les aigües
allà a la cantonada
de...
a veure quin carrer és aquell.
L'edifici de les aigües de Tarragona
que sí,
correr Colom
Heu vist com està allà
on hi havia aquella font
i aquelles plantes
us recomano per higiene
que aneu a veure-ho
i no dic res més aquí.
No, no.
Tu pots dir el que vulguis
però centrem en el tema
no en l'estat de la ciutat
que seria un altre debat
i segurament tots aquests arguments
són objectius.
No, no, no.
És que la ciutat
a veure,
la ciutat ens demana
i en els documents
ens ho demana
i ho veig així
a la reunió de senadors.
No, no.
La ciutat
és un tot cultural.
no és un monument.
És una infraestructura,
és un lavabo
per poder anar allò,
és tot plegat,
no ens enredem.
La ciutat cultural
és tota
perquè cultura
és la manera de ser d'un poble
i la manera de ser d'un poble
ens defineix.
Per tant,
no podem dir
que és un monument.
És tot el conjunt.
Tenim patrimoni immaterial
també que en parlarem
però en tot cas
anem fent una miqueta
de diàleg més fluid.
I està assentat
suposo que per tots
que Tarragona és bonica,
bellíssima,
no ens en moríem mai
i ens hi morirem aquí.
Molt bé.
A part del tema del patrimoni
que jo penso que és molt important,
a part de la provocació
que he fet
de la comparació
de fa 22 anys,
el que sí que em sembla
que ha canviat
és l'actitud de la gent,
que és molt més proactiva
i jo penso que
aquesta és l'esperançada
que és de candidatura.
Llegint una mica
els valors
i els criteris
que va seguir
el comitè de selecció,
que és vostè,
per Liverpool,
van dir que un dels factors fonamentals
va ser el factor emocional
i d'entusiasme
del poble de Liverpool.
Jo em pregunto des de fora
perquè acabo d'arribar
com estem a aquest nivell,
és a dir,
si realment hi ha una implicació
de totes les societats civils...
Aquest nivell estem molt bé.
De fet,
pensi que ara,
en pocs dies,
hi ha una votació
que no és l'oficial
perquè cada ciutat
tria la seva manera.
Hi ha gent
que només aposta
per les votacions
i n'hi ha una
que circula per internet
i n'hi ha les adhesions
que, per exemple,
a la ciutat de Còrdoba
o d'altres
estan apostant més.
Però a Tarragona
anem bé
en el sentit, per exemple,
de les votacions.
Hi ha moltes coses
que encara penso que confon,
però les votacions,
per exemple,
s'ha passat en no res,
hem d'estar a la cua
pràcticament
a tenir 61.000 vots,
no res.
Vull dir que la gent,
això està circulant
i després,
a nivell de programació
de tota la gent
que ara ja,
afortunadament,
farà gairebé dos mesos
que estem treballant,
la voluntat
és d'un cert optimisme
de pensar
que realment
estem molt ben situats
amb el que s'està fent,
s'està fent molt ben fet.
És una candidatura
de Catalunya,
vol dir que
s'està fent molta feina
que potser el ciutadà mitjà
encara no ho coneix,
però que pensen,
estem preparant
un gran acte molt popular
perquè la gent realment
pugui,
anar allà
i manifestar
i aterir-se,
però això ho estem preparant
properament.
Això sí,
i ara és molt important.
Ara,
sense...
Després ja...
Jo que tinc
un cervell molt senzill,
els matemàtics
tenim,
la veritat és que
tenim un cervell molt senzill,
fa moltes analogies.
És una mica com la crisi,
la famosa crisi
de la qual tots parlem sempre.
Ningú l'ha demanat,
jo no l'hagués demanat,
però ja que la tenim,
què en podem treure d'ella?
L'important
és el viatge,
no és Itaca,
jo crec que aquesta candidatura,
jo francament,
i l'Olga segur per el que diu,
si l'hagués hagut de demanar jo,
probablement no l'hagués demanat
perquè jo m'hagués,
per donar mà,
acollonit
davant dels altres candidats
i de la llista de ciutats
que l'han tingut.
Jo no hauria anat
amb aquest examen,
però ja hi som,
estem apuntats.
i com que estem apuntats,
estem en aquest vaixell,
jo crec que el que hem de treure
és intentar aconseguir-ho,
evidentment,
però sobretot armar-nos
perquè en el cas
que no ho aconseguim,
aquest camí hagi sigut important,
en la línia del que deia el Javier.
Jo ja sé,
l'Olga,
jo també coincideixo,
tot el que diu l'Olga és veritat,
és a dir,
l'Olga és la realitat,
la realitat és molt dura
i molt xunga,
però jo crec que ja que som
en aquesta via,
el que hem de fer
és veure això,
què en podem treure,
de manera que,
en el pitjor dels casos,
Terragona hagi fet un salt endavant
pel simple fet de la candidatura.
Si ens centrem en aconseguir-ho,
purament en fanfàrries
i en coses artificials,
serà un fracàs més
que afegir els molts fracassos
que aquesta ciutat ha tingut,
que en som tots culpables,
a vegades volem culpar
d'aquestes coses,
doncs jo el primer,
els alcaldes que hem tingut
i tal,
però realment la ciutat
és el que és
pels seus ciutadans.
Jo estic completament d'acord
amb això
i per això
el que intentem,
al dir tot això,
intentem que es millori,
que ja s'avancin
aquests diners
i que es faci
tot el que s'hagi de fer,
però sobretot
també infraestructures.
I llavors el que tu has dit
que és molt important
de conscienciar la gent
i amb aquesta Tarragona
cultura-ciutat,
diguem-ne,
abans era Barcelona-Ciutat
al temps dels noucentistes,
ara és la Tarragona-Ciutat,
diguem-ne,
inclò que els barris,
és que s'haurien de conscienciar
els barris.
Estan inclòsos
als barris
i s'està treballant.
Ningú ho farà,
ningú ho farà.
Jo recordo un dels grans èxits
de la Barcelona 92
va ser el voluntariat.
Sí,
nosaltres tenim
més de 500 voluntaris.
Si no aconseguim
milers de voluntaris
que facin coses
i que aquest entramat
faci que la ciutat
es bellugui...
A veure,
Teresa,
voluntaris,
que de moment
quin és el seu paper?
El seu paper
s'està estudiant,
estan ahir,
estan aconseguint
atencions
i és una de les coses
que encara no hem posat
en moviment
perquè n'hi ha d'altres coses.
Altra feina
que s'està fent...
És que clar,
la candidatura,
perquè pensem
que la candidatura
és independent
de l'equip de govern,
és una oficina
de la candidatura
que treballa,
no és un projecte polític,
és estar en un marc europeu.
Per tant,
si parlem d'implicació
de la societat
no és només les entitats.
Parleu a vosaltres,
no, no,
els 400 voluntaris.
Si ara sortíssim
al carrer
i preguntéssim
a qualsevol persona
què passa,
si sap que Tarragona
és candidata
a la capitalitat
de la cultura,
ho sabrien realment?
Vosaltres teniu la sensació
que la gent està al cas?
Perquè així com quan
es va fer tota la tasca
de declaració
de patrimoni de l'UNESCO,
sí,
la comunicació és fonamental,
el Javier.
Ho sap més que ningú,
ets el que ets
però ets més
el que sembla que ets
que no el que ets.
I jo he treballat
amb molts projectes
meravellosos
que han fracassat
per la comunicació
perquè la gent
no ha sapigut,
els propis que estaven
teòricament
estaven involucrant
en el projecte
no sabien qui estaven
i els ciutadans
de Tarragona
haurien de saber-ho.
És un projecte institucional,
aquest és el perill,
que la gent pensi
que és un projecte institucional,
com que és un projecte institucional
amb aquesta tendència
que tenim sempre a menys tenir
les institucions,
això no va amb mi,
per tant caldria
que tothom cregués.
A mi m'interessa molt
l'opinió del Javier
com a ciutadà
que està vivint,
que és d'aquí
però està vivint
fa molts anys a Madrid,
quina és la idea
que tenen d'aquesta ciutat
o com ho veus tu?
Digues la veritat.
Sí, digues la veritat.
Jo penso que hi ha una...
Jo crec que hi ha
un gran desconocimiento,
crec que hi ha
més desconocimiento
del que nos pensamos
aquí en Tarragona.
Jo crec que s'ha fet molt
però encara manca moltíssim.
Sobre el tema
de la capital cultural,
res.
És a dir,
hi ha,
evidentment,
no sé per què,
altres ciutats
que s'han begut
d'una forma diferent
i que han arribat més allà,
tot i que és un fet
que Madrid també
és molt egoista
i molt centralista,
evidentment,
i tot el que no sigui
un fet.
I està amb la seva,
que és el tema
dels Olimpiades.
Tu coincides amb mi,
Javier,
que tu que ets sensible
a la paraula Tarragona,
visquis on visquis,
jo m'he trobat
al llarg de la meva vida
més de mitja dotzena,
una dotzena de persones
notables,
que ara no diuen el nom,
famosos,
famosos,
que han vingut a Tarragona
per circumstàncies
i diuen,
s'a queden
amb una mica,
no impressionats
no és la paraula
perquè tampoc és per,
a veure,
vull dir,
és maca,
és Tarragona,
però tampoc és
la Venus de Milo,
no?
però diuen,
no la coneixia,
és de les poques ciutats
d'Espanya
que no la coneixia,
això m'ho han dit a mi,
allò,
famosos,
gent,
què sé jo,
el Sánchez Dragó,
per exemple,
va venir a Tarragona
i va dir,
pues oye,
no havia estat nunca
en Tarragona.
Això ho va dir abans de marxar,
no?
Quan va marxar
no et va poder dir
això en penses,
perquè tots recordem
la visita de Sánchez Dragó
a Tarragona.
Escoltem,
però ara no estem parlant,
estic parlant de personatges
notables,
no dic que siguin bons
o dolents,
personatges notables.
Escolta,
jo el que et dic és,
recordo el Sánchez Dragó,
recordo altra gent
que diuen,
ostres,
és de les poques ciutats
d'Espanya
que no hi havia estat
i aquí ens pensem
que som,
que és que com que
té sol i playes
que ve tothom,
no és veritat.
La imatge encara exterior
està molt anclada
en el tema del turisme
i el tema del platge
i el sol,
com dius tu,
i encara...
Tarragona és salou encara,
fora d'aquí?
Sí,
i més por aventura,
por aventura ha estat
evidentment una cosa molt bona,
però també té
unes certes desavantatges.
Quin porcentatge de gent
que ve a Porta Aventura
ve a Tarragona?
Ha de ser ridícul,
però ridícul,
ridícul,
ridícul.
I que no es queden
amb una idea de Tarragona,
que es queden amb una idea
de, bueno,
por aventura,
a lo millor de salou,
de cambrils,
però res més.
D'Orlando,
un mini Orlando,
però no s'ha de...
D'això ho vull comentar,
ahir va venir un periodista
de Le Monde,
del diari francès,
i ell és expert
en gastronomia,
que és un dels ítems
que també estem promocionant
perquè no és només el patrimoni,
n'hi ha molts,
i es va quedar bastant admirat
de lo que era la ciutat
perquè no la coneixia,
i és un especialista
en modernisme,
però en moltes altres coses
que ara no han sortit,
en modernisme,
per exemple,
es va quedar meravellat
perquè diu,
sí,
el patrimoni romà
és molt semblant,
el conec molt,
li va agradar,
però vaja,
no va fer,
però precisament
amb el metropol
es va quedar totalment admirat,
i després en la tabacalera
com a gran equipament
que serà cultural,
vull dir,
i va ressaltar moltes coses
d'aquestes,
d'aquestes que ens interessen,
que vagin sortint a poc a poc
perquè la gent sigui conscient
i se tregui l'aquest idea
que deia el Manel Sant Romà,
que no és tot és patrimoni.
Veig molt desanimada.
No,
desanimada gens,
però és que són els projectes
aquests que dieu,
perquè estan encara tots en l'aire,
aquests,
i no es poden fer,
no per culpa de la població.
No, no,
no estan en l'aire,
s'està treballant molt.
No per culpa de la població,
sinó pel finançament
que no arriba,
que no arriben els diners.
Això és una altra cosa,
és el que deia el Manel Sant Romà,
mantenint el que tenim
i llavors en funció d'això
estem treballant.
Però és que és de ciutat sencera.
Llavors, encara que només sigui per estar,
perquè un estudi a la Universitat de Còrdova
va dir que la incidència de publicitat,
o sigui,
de difusió de la ciutat,
s'havia triplicat en els últims anys
gràcies al fet que de Còrdova
fos candidata
i està passant això en Tarragona.
Vull dir,
ara no ha sortit aquí,
però amb molts mitjans de comunicació
que estem rebent,
Tarragona està sortint
i no només aquí,
sinó també a fora,
tots els esforços que estem fent.
Per exemple,
hi ha un acord,
un conveni que es farà amb el Ramon Llull
i en totes les seus del món de Ramon Llull
hi haurà el nom de Tarragona.
Jo per mi penso que això ja
és un esforç superimportant
per allò que és la difusió de la ciutat.
La qüestió de proximitat
des de casa meva,
que és un lloc privilegiat,
estic veient com cada...
Bueno, no s'ha fet absolutament res.
Allà no passa ni un guàrdia a peu
i es vulneren totes les normes agudes
i per haver cada dia
des de fa bastants anys.
Primer vaig presentar fotos a l'Ajuntament,
després vaig...
m'ho he parlat moltes vegades,
això no s'ha arreglat.
Si no hi ha aquesta voluntat
de les coses petites,
tampoc se fan les grans.
I això és evangèlic, eh?
Primer, el que és fidel amb el petit
és fidel amb el gran.
Mentre no sigui apocalíptic,
apocalíptic ja no ho sé.
Insisteixo en la...
Diguem-ne...
Tema barris, Manel.
En la posició...
Que ha passat de puntetes el tema barris,
que és important.
No, no, el tema barris sí...
No, entrarem en la posició del perdedor, no?
Com l'espanyol l'altre dia.
Mira, l'espanyol n'hi havien de fotre sis
i resulta que...
No, no, resulta que ens va fotre.
Per què?
I ells anaven allò de perdidos al riu, no?
Jo crec que la candidatura aquesta
és de perdidos al riu.
Però de perdidos al riu no en el sentit de l'Olga.
De dir...
No, i amb tot el respecte, eh?
De dir...
No, no, ja aquí som, disfrutem-ho.
Anem a perdre, va, anem a perdre.
Però anem a jugar.
I potser ens passa com a l'espanyol.
I va, igual guanyem.
I guanyem.
I ens ens hem fotut un fart de riure, no?
Vull dir que...
Jo que desitgeria...
I si no guanyem,
jo penso que és important...
Aixem avançar.
Sí, clar, tota la fina que s'ha fet, és això.
Si no queda res, serà un facat.
Però jo insisteixo,
i amb això discrepo l'Olga,
això ha de venir de baix, no de dalt.
De baix, de baix.
De dalt no vindrà, de dalt no vindrà.
Si no ha vingut amb 30 anys, no vindrà.
Però veu, hi ha un altre senador il·lustre, també.
També vols dir, no, jo no sóc il·lustre.
No, el jesuita xamaca.
Va venir la setmana passada...
La setmana passada va estar aquí, Olga.
Ja devia dir això, perquè el teixit social...
Home, una de les coses que va dir és que
o ens posem de valent
amb la pobresa extrema que hi ha als barris de Tarragona
ho tenim fatal, eh?
El teixit social dels barris s'ha disgregat,
cosa que abans, amb el temps que dius tu,
doncs eren gent vinguda de la mateixa Espanya,
amb un altre enteniment, i ara no, això.
Doncs ara tot això,
això és el que suposo que ho va dir,
perquè a mi també m'ho va dir.
I llavors, esclar, el que estic dient
és que es potenciïn aquests barris,
tenen els seus, bueno, els seus mini-estadis,
allí, tenen els camps d'esports que tenen,
però les fan les bicicletes, les fan a la Rambla.
I llavors, home, portem que la gent
tingui la necessitat d'anar als barris
perquè siguin tan bons que hi haguem que anar.
No el barri hagi de venir aquí a veure les festes,
sinó allà.
I llavors, amb això es fa tota una ciutat cohesionada.
La Rambla i la Catedral la tindrem sempre,
ja vindran igual, però si ja...
El que s'ha de potenciar és el rest de la ciutat.
Tarragona van dir que un dels altres ítems
és que serà, bueno, volem que sigui
la Tarragona cultura de la pau,
i amb això van parlar precisament.
I han passat gent, representants dels barris,
la Iolanda Ossap, altres vegades,
que és una de les coses que més volen treballar.
També val a dir-ho, han estat molt crítics
perquè han reflectit la seva realitat del dia a dia.
Queden tres minuts i mig.
Què fem?
Què fem? Ens impliquem? No ens impliquem?
Com ho fem? Qui ha d'implicar la ciutadania?
Que en definitiva és, com diu el Manel,
qui aixecarà això, qui ho tirarà endavant?
Des dels mitjans de comunicació,
quina aposta faries?
O quina aportació ens donaries?
Jo penso que s'ha de fer tot per implicar la gent.
I amb això hem d'olidar
les grans pradoles, els grans plantejaments.
i anar directe a Sant Palau.
Que no estigui a l'aire, sinó...
Cosa que es pugui entendre,
que la gent ho pugui fer seu.
I el tema aquest,
que és una mica la mala fama
que tenen les institucions
dins del sovietre civil,
doncs en aquest cas l'hauríem de trencar
perquè és un tema de tots.
I si és un tema de tots,
jo penso que és vital, no?
Però s'ha de comunicar.
S'ha de comunicar.
no sé si es comunica soficientment.
Sí, sí, bueno,
de fet hi ha mitjans gràcies a Tarragona Ràdio
que ho fem cada setmana.
Si nosaltres comuniquem aquí només, eh?
No, però gràcies a aquest programa
que estem fent.
S'han d'obrir altres vies, no?
Sí, en Tarragona hi ha un article
de quincenal que es fa cada dia,
o sigui que es fa cada quince dies,
el budget municipal es fa també,
altres mitjans que també envien,
i el que no podem amagar
és que hi ha una manca de recursos,
però que dintre del que tenim
estem fent i estem fent
i ho estem demostrant.
Per ser nostre ha de ser per anar endavant.
Evidentment, si tinguéssim més recursos,
doncs els faríem servir.
Però dintre del que tenim
intentem implicar en tots els grups
que hi ha a la ciutat
perquè ens donin aquest altre suport
que hem de suplir la mancada
de les recursos econòmiques,
que és el que hi ha.
Us deixo un minut a cadascú?
Us ho repartiu?
Olga i Manel?
Jo insisteixo,
la idea d'aprofitar el viatge
evidentment has de saber on va,
si volem ser la capital cultural,
però independentment de què ho aconseguim,
jo crec que hem d'aprofitar aquest viatge.
Igual que de la crisi,
si no sortim amb una reforma de l'educació,
amb una reforma de la justícia,
amb una reforma dels valors socials,
no servirà per res
i n'atindrem una altra més grossa
encara d'aquí 10 anys,
doncs de la candidatura aquesta,
si no en sortim amb una ciutat
més enfortida culturalment,
una ciutat, vull dir, una ciutadania,
doncs no haurà servit per res.
I per tant jo crec que és molt important,
molt important treure la imatge que hi pugui haver,
hi ha poca imatge,
però la poca imatge que hi pugui haver
que això és una qüestió de l'Ajuntament
i dels responsables polítics.
Si es queda amb això,
ja n'hem tingut prou de responsables polítics.
Penso que ha dit això de l'ensenyament,
però tenim els barracons,
aquí és una capital de barracons d'ensenyament.
No, això jo ho sé.
Jo penso que diria que en un moment molt complicat,
molt complicat per a tothom,
la cultura és la millor inversió.
I la millor inversió per superar la crisi
i per superar moltes coses.
Però cultura entesa, tot, eh?
El supermercat és cultura.
Escolteu, dissabte continueu,
que teniu una sessió maratoniana,
poseu-vos sabateta còmode,
perquè em penso que us han de passejar
per tot Tarragona
i després teniu un dinar i s'ha de xerrar molt.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Olga Xirinacs,
Manel Sant Romà, Javier Pons.
A les 12 a les notícies,
després continua el matí de Tarragona Ràdio.
Teres, ens retrobem la propera setmana.
Aixem la teix.
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.