Matí de dilluns, com és habitual cada dilluns a aquesta hora,
dediquem un temps a la Biblioteca Pública de Tarragona
i un temps a parlar de llibres, sempre bàsicament de llibres.
Avui amb la companyia de l'Esteve Massalles.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Que avui ens porta un munt de propostes, en fi, per gaudir d'aquesta època de l'estiu
en què segurament tothom tenim una mica més de temps per llegir,
propostes de llibres d'història.
Per alguna raó en concret, d'història local a més,
d'història bàsicament amb l'enfocament de les nostres comarques.
Per alguna raó en concret has triat avui llibres d'història?
No, vull dir, senzillament que són les novetats que hi ha darrerament.
Per Sant Jordi van sortir novetats locals literàries
i a l'allarg de tot l'any van sortint llibres d'història local
o d'història contemplada des de l'òptica local.
Aleshores, bé, n'he fet un petit recull.
Molt bé.
Comencem la tria.
Per on vols començar?
El primer és un llibre de David Íñiguez,
que és El vesper de la gloriosa, l'aviació republicana,
que és ja la segona edició,
que és un llibre que s'ha fet a Calafell,
en la col·lecció de llibres de matrícula,
i explica l'intent de la República de crear una aviació pròpia.
I aleshores hi havia, al Penedès,
hi havia localitzats unes quantes bases aèries realment importants.
Una era a Pax, a Sabanell, a Santa Margarida i als Monjos,
i una altra a Santa Oliva.
Aquests van ser la rereguarda
i els que van participar en la batalla de l'Ebre, per exemple.
I aquesta, ja dic,
aquesta és la segona edició d'aquest llibre,
que ha tingut, que per ser un llibre local
que se n'editin dues edicions,
doncs és un bon senyal.
El vesper de la gloriosa, no?
El vesper de la gloriosa, sí.
El següent llibre és de Joan Gols i Soler,
un personatge singular,
que està fet pel fill d'aquest senyor,
per Marçal Gols i Cavagliani.
És un senyor que és un tarragoní,
que és fill de Josep Gols,
que va ser el fundador de l'Orfeo Canongí
i de l'Orfeo de Tarragona,
i que va ser estudiant de Medicina,
que als anys 20 se'n va anar a Barcelona
a fer de músic.
Va acabar fent de Ninotaire,
per diverses publicacions.
En el temps de la República va ser
dels que va participar en l'obra del cançoner popular,
anant pel Pirineu a buscar cançons
i a buscar llegendes.
i va tenir un compromís polític amb la República,
va marxar a l'exili, a Caracas.
Allà a Caracas va participar
en la fundació de ràdio Caracas,
tenia un programa en català
que es deia l'Hora Catalana,
va també ser fundador de la Coral Catalana de Caracas,
i per aquestes circumstàncies estranyes
va acabar sent director d'un col·legi jueu,
precisament de Caracas.
Va morir l'any 1947,
i ara ha sortit una biografia d'aquest senyor
que ha fet un ventall enorme de coses,
serveix, és una biografia d'una persona a recuperar.
L'ha publicat Arola,
i ha sortit el mes de maig.
Què més?
Un altre llibre és Blat, Metall, Capdills,
Catalunya del Neolític a la Iberització.
És un llibre fet per Josep Bosch i Joan Santacana,
que és un llibre que recull el procés
que ens va portar els ibers,
però basat i centrat bàsicament
en les dades que s'han obtingut
a les comarques d'aquí del sud.
Per tant, Joan Santacana
és l'estudiós de la ciutadella de Calafell,
i Josep Bosch ha fet uns estudis importants
sobre el barranc dels gàfors de Ginestà,
o el puig roig del roget, del mar Roig,
tots els jaciments d'allà.
Ells han ofert una síntesi,
un llibre fet des d'aquesta perspectiva,
en base als ibers situats en aquests llocs.
Llavors, és un llibre fet per Rafael Dalmau,
aleshores hi ha unes recreacions
d'unes làmines molt ben fetes,
hi ha unes 17 recreacions realment interessants.
Qui publica això?
Això, Rafael Dalmau, Barcelona.
Molt bé.
Aleshores, després, un altre llibre,
que és de Salvador Rovira Gómez,
que és el professor d'Història Moderna
d'aquí de la Universitat Rovira i Virgili,
que és Els Castellarnau, els senyors del ferro.
Vull dir que és una història de la família.
De tota la família.
De tota la família.
Sí, surten referenciats quasi 170 persones
que porten el cognom Castellarnau,
des del segle XVI a la Vall Ferrera,
el Pallars Sobirà,
fins als Castellarnaus,
Castellarnau,
que encara hi ha persones aquí a Tarragona
que porten aquest cognom.
Segur que deu ser el de les sagas més conegudes,
de la saga familiar amb aquest cognom
molt lligat a la ciutat de Tarragona.
Doncs n'ha fet un llibre, no?
Aleshores, un altre és Terres escrites,
Els camins d'una llengua,
que és feta a Menorca per l'editorial Triangle Postals,
que doncs és un llibre bàsicament de fotografies.
Fa unes petites descripcions en català, castellà i anglès
i a més a més això ho vincula a un determinat text
que li sembla representatiu del lloc,
de la fotografia, etcètera.
Aquí a Tarragona ens ha tocat,
hi ha tres fotografies,
en les quals surt Olga Chirinacs,
un petit text del llibre dels fets de Jaume I,
i també un poema de Montserrat de Balló, no?
És a dir, que lliga un personatge...
Lliga un text literari amb una fotografia
i doncs una petita descripció del lloc, no?
És a dir, és un llibre, ja dic, molt ben editat,
relativament barat pel preu que...
relativament barat pel que és
i doncs bé, és una iniciativa que ve de Menorca, no?
Molt bé.
Molt original, a més.
O en fi, o poc habitual, diguem-ho així.
Sí.
Després, doncs, un altre llibre que també és novetat,
que em sembla que aquí, doncs, precisament
vau estar parlant amb l'autora,
que és el Montserrat Duc i Plana,
que és de Subdites a Ciutadanes,
Dones a Tarragona, 1939-1982,
que és, doncs, de Montserrat Duc
i també de Meritxell Ferrer, no?
Això ho ha fet el Cercle d'Estudis Guillem Oliver
i, doncs, és l'evolució de la situació de la dona
durant... des de la guerra fins...
des de l'acabament de la guerra fins a 1982,
basat, doncs, en una sèrie, a més a més,
en una enquesta bastant exhaustiva
de dones d'aquí, de Tarragona.
Sí, és el testimoni de més d'una trentena de dones,
se'n sembla, de procedències molt diverses
i d'àmbits professionals molt diversos,
retratant això, 40 anys, no?
Aproximadament, des dels principis dels 40
fins als principis dels 80.
43 anys, no?
Llavors, aquí hi ha un altre...
dos llibres que tracten sobre les terres de l'Ebre,
que són, bàsicament, provenen d'una tesi doctoral,
però val a dir que me'ls he estat fullejant i tal
i és el de sempre.
Penso que són molt emès
i a la vegada molt estrictes,
molt documentats.
Som curosos, no?
Som curosos amb el que es diu,
però es diu també d'una forma, doncs, realment,
realment molt bona, no?
D'una forma amena i vull dir que distreu
i que vull dir que el lector no té per què
perquè allò ser un totxo avorrit, no?
Aquests llibres, doncs, són de Montserrat,
Boquera Margalef,
primer La Sanca a l'Aigua,
els pilars d'una nova identitat abrenca, no?
Vull dir, són uns llibres, precisament,
abans hem dit que estaven fets a Menorca,
doncs, no, aquest està fet a venir Carló,
l'editorial onada.
Vull dir, doncs, explica una mica
com ha sorgit la identitat, doncs,
de les terres de l'Ebre.
A partir d'uns anys enrere,
fa, doncs, 20-25 anys en què era un oblit,
vull dir, els pentans, el que feien,
destinaven, doncs, pràcticament l'Ebre a ser
un peixatge turístic,
només amb explotació turística,
després, doncs, hi va haver un lent despertar
i després, doncs, hi ha hagut, doncs,
una recuperació a partir, doncs,
d'aquesta, de les lluites que hi ha hagut
amb el Pla Ideològic Nacional,
la Plataforma en Defensa de l'Ebre i tal,
doncs, això, segons aquesta autora,
ha constituït una nova identitat abrenca.
És a dir, és un llibre de la història recent
de les comarques del sud.
Sí, sí, està feta per un antropòleg,
per un antropòloga, vull dir,
el Joan Prat en fa el pròleg,
i ella, doncs, està de la seva formació,
d'aquesta Montserrat Boquera Margalef,
ella, doncs, és antropòloga, no?
Hi ha un altre llibre, també fet per Avenir Carló,
que és, doncs,
que és aquest sí que és més estrictament, doncs,
antropològic, no?
Diu, vivències abrenques,
fets quotidians de quan el riu era vida, no?
Doncs, explica, doncs, exactament
tota la vida quotidiana,
a partir, doncs, de la navegació fluvial,
de com es creuà el riu,
les lluites que hi van haver a Tortosa
pels ponts,
si es fa el pont aquí,
si es fa en una altra banda,
la importància que això tenia,
els passos de barca,
la pesca,
les indústries i les artesanies
que hi ha al voltant del riu,
la lluita, també,
per l'agricultura dels canals,
doncs, de rec,
la sèrie d'aprofitaments domèstics
i lúdics que té, doncs,
el riu,
també els perills
que ha portat durant el llarg del temps,
els ofegaments,
els naufragis,
les riuades, etcètera, etcètera,
no?
Vull dir,
és tot una reconstrucció d'això,
doncs, ja dic,
fet amb un llenguatge,
doncs, molt amè.
Molt interessant i molt cruxar
aquestes dues novetats
que ens comenta l'Esteve
relacionades amb les terres de l'Ebre,
perquè signifiquen, també,
segurament,
un despertar de l'interès
per a aquestes terres,
que, en fi, moltes vegades,
i que en els últims anys,
és veritat que,
pel tema del Pla Hidrològic Nacional
i de les lluites
que va haver-hi contra aquest pla,
doncs,
sembla que ens hagin,
que hagin atret més l'interès,
no?, en general,
fins al punt que es publiquin llibres
sobre aquestes qüestions.
Sí, i sobretot,
no, no,
i sobretot això
que siguin constitutius,
d'una identitat pròpia,
no?,
diferenciada tant
de la resta,
doncs, diguéssim,
de lo que encara és província,
com, doncs,
de més avall i tal,
vull dir,
és, doncs,
això, doncs,
ha estat estudiat,
doncs,
des del punt de vista antropològic,
doncs,
en aquests dos llibres.
Els dos llibres publicats
per la mateixa editorial...
Per la mateixa editorial
de Benícarló,
també una editorial...
Fè també és curiós,
no?,
que una editorial de Benícarló
editin llibres
de les Terres de l'Ebre.
Sí,
no,
en té una col·lecció,
vull dir,
no són pas l'excepció,
vull dir,
en té algun altre
que és sobre el Conreu,
per exemple,
de l'arròs,
en té un altre
sobre, doncs,
la navegació en vapors
per, doncs,
l'Ebre,
etcètera,
vull dir,
és un editorial,
no?,
penso que està vinculada
amb alguns professors
d'aquí,
de la Universitat
Rubí Virgili,
vull dir,
vull dir,
em sembla un llibre
que és també
el patrimoni
de les Terres de l'Ebre,
que també està fet
per ell,
territori,
territori,
patrimoni,
doncs,
en fi,
molt bé,
és una curiositat,
no?
Tenim alguna cosa més?
I així,
l'última,
una mica per trencar
així la cosa
així més de,
és una guia
que ha sortit
d'excursions
del Baix Penedès
i la serra del Montmell
i els seus contorns,
vull dir,
que era d'aquestes zones
i més o menys
hi havia sempre
guies del Montsant,
muntanyes de Prades,
vull dir,
el Vall de Gloriet,
el Forge,
no sé,
el Port,
tal,
i doncs sempre quedava
la serra del Montmell,
sempre quedava,
anava una mica coixa,
doncs ara ja ha sortit
la primera guia així
d'excursions,
que és una obra
una mica col·lectiva
de les entitats
excursionistes
que hi ha allà al voltant,
tant de la secció excursionista
de la Lira Banderllenca
com d'un grup
que es diu
Campi Qui Pugui,
de la Juncosa del Montmell
i de l'agrupació excursionista
del Montmell,
vull dir,
que doncs referenciada
que han fet,
per fi,
per fi hi ha una guia
de les muntanyes
de la serra del Montmell.
Sí,
perquè parlant de rutes
i de guia,
segurament que les estrelles
de les nostres comarques
són el massís del Port,
i les muntanyes de Prades,
el Montsant,
però clar,
aquesta serra del Montmell
del Paix Penedès
queda una mica relegada.
Per cert,
aquests llibres
se'ls demanen molt
a la biblioteca?
Aquests llibres són...
Sí,
les guies
tenen molta sortida.
Tenen molta sortida,
no?
A veure,
guies excursionistes,
jo crec que l'estiu
no és massa
un temps per anar d'excursió,
perquè fa massa calor,
el temps per anar d'excursió
és a la tardor
i a la primavera,
però doncs sí,
vull dir,
tenen sortida,
no?
Sobretot,
i sobretot
el que tenen sortida
són les guies
de turisme,
de turisme
de ciutats
o de països,
de què,
doncs,
això és...
Més n'hi haguessin,
més tindrien sortida.
I ara que tenim tanta calor
i estem en ple estiu
i hi ha aquestes temperatures
i molta gent a punt de vacances
o potser hi ha de vacances,
avui que hem comentat
llibres d'història,
tenint en compte
que sembla que l'estiu
estigui lligat
amb una sensació
de llegir coses
molt d'abació,
de novel·la negra
o de ciència-ficció,
noteu que us se'ls demanen
els llibres d'història
o queda...
És un apartat
que potser en aquesta època
de l'any
queda una mica relegat.
Són persones,
és cosa fidel,
vull dir,
no?
A vegades,
vull dir,
hi ha persones
la calla que t'ha sortit,
doncs sap que el tenim,
doncs ens agafen
i doncs el miren.
Però clar,
és un tipus de lector
no tant així,
no tant, diguéssim,
per buscar,
doncs,
això que deies
de l'evasió i tal,
vull dir,
és un lector interessat
i aquest,
doncs,
de la mateixa manera
que tot l'any
surten aquests tipus
de llibres,
doncs,
també durant tot l'any
ens els demanen.
És un públic homogèni,
sigui estiu,
sigui hivern...
Sí, sí, sí.
Hi ha vegades
doncs que la gent
doncs calla
aquest determinat títol
doncs que els crida
l'atenció
doncs llavors
doncs el venen
a demanar
doncs ara
que tenen
doncs més temps
o més d'això,
no?
I tenia
el que els va mirar
molt,
doncs, bueno,
Tarragona sota les bombes
en un moment determinat
doncs es va
va tenir molta sortida.
Sí,
perquè els llibres
d'història estrictament local,
Déu-n'hi-do,
no?,
en els últims anys.
Sí, sí, sí.
Sobretot, fins i tot si parlem
d'aquesta època
de la primera meitat
del segle XX,
bé, primera o segona meitat
també,
tot el tema del franquisme,
però sobretot la Guerra Civil,
la República,
tots aquests llibres
relacionats amb la història local
tenen...
Sí,
desperten un gran interès.
Sí, com a mínim,
doncs, bueno,
se'n publiquen,
estan pendents,
a més a més,
de l'edició,
precisament,
de la edició
que n'hem parlat,
de l'autora
de la Dolors,
perdó,
de la Dolors de la Montserrat Duc,
que farà, doncs,
un llibre
amb cinc volums,
una història de Tarragona,
que està pendent,
vull dir,
és, doncs,
sí, sí,
vull dir,
té un públic,
vull dir,
no són grans masses
ni grans d'això,
però sí,
vull dir,
hi ha un públic
i hi ha una edició,
doncs,
sí, sí.
Considerable.
Avui hem repassat
algunes d'aquestes novetats
en matèria de llibres
d'història local.
Esteve,
alguna cosa per acabar?
L'estiu horaris,
bueno,
els tornem a recordar?
Sí, vull dir,
fem un horari,
l'horari d'estiu,
que l'horari d'estiu
és, doncs,
des de les 9 del matí
fins a les 3 de la tarda,
de dilluns a divendres,
i, a més a més,
doncs,
dues tardes més.
La del dilluns
i la del dijous,
en el qual, doncs,
l'horari aquest fins a les 3
s'allarga fins a les 8.
Molt bé.
Doncs aquest és l'horari d'estiu,
la biblioteca que no tanca mai.
En fi,
els caps de setmana,
això sí,
dissobtes i divendres.
Esteve Massaies,
gràcies per totes aquestes
recomanacions d'història
per gaudir,
doncs,
això,
amb algun d'aquests llibres
durant aquestes vacances d'estiu.
Gràcies,
que vagi bé.
Molt bé.
Bon dia.
Adéu.