Ferran Aquilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui escoltem la natura, escoltem la història, escoltem la música,
escoltem una mica de tot, perquè l'escenari on ens portes
ens permet qualsevol activitat, podríem dir-ho així.
Sí, avui anem a un lloc molt proper, però moltes vegades,
o potser per molta gent molt llunyà,
perquè és un indret poc conegut,
ara potser ja fa temps que es coneix més,
és el clot del mèdol, una antiga padrera romana.
Sí, hem sentit de parlar molt, però no sé si tots hi hem anat tard alguna vegada.
Doncs mira...
L'accés és una mica complicat, però diguem que es passa més desapercebut.
L'accés ara està força vindicat.
Hauríem d'anar a direcció a Barcelona, per la carretera nacional,
i a l'alçada on hi ha la rotonda, que hi ha un desviament,
que hi ha la variant d'Altafulla,
a qui trobaríem un accés des de la nacional,
que fica a dret del mèdol,
o des de l'autopista també hi ha un àrea de servei que es diu el mèdol.
Llavors està aproximadament a uns 10 quilòmetres de Tarragona-ciutat.
El percebem com una mena de petit ecosistema al camp de Tarragona,
però per situar-nos potser que comencem pel començament,
i el començament sempre és l'origen, en aquest cas origen geològic.
Sí, hem de pensar que la roca calcària,
la roca sedimentària que nosaltres trobem,
aquesta roca groga, amb tons taronjosos,
és una roca sedimentària formada bàsicament per,
com diu el seu nom, són sediments,
o sigui, formada per la erosió i també per restes d'animals marins.
Hem de pensar que el mar Mediterrani, el nostre mar Mediterrani,
es va secar dues vegades,
el qual pensar això a nivell humà és una mica complicat,
el fet que s'assegui un mar.
És molt gros, això.
Llavors van quedar dipòsits d'animals,
bàsicament animals marins,
apilats, creant una espècie com de conglomerat,
que és el que ens dona...
Bé, té un nom...
Els geòlegs li donen el nom de biocalcarenita,
que és aquesta bio, ve de bio,
calcarenita ve del calci,
és una pedra calcària perquè té molt de calci,
molts carbonats,
i llavors és una pedra que té,
bé, té unes propietats,
té unes propietats,
és resistent,
o sigui que suporta bé la pressió,
però per altra banda és tova,
és un pèl complicat.
És flexible, no?
Es pot treballar...
O s'adapta bé, vaja.
S'adapta bé i a més,
amb l'acció de l'aigua,
amb l'acció de l'aigua s'estova.
Això vol dir que, bueno,
pel treball mecànic,
per poder utilitzar-lo per la construcció,
és bona.
A més, com sabem,
les cases de pedra
són cases bioclimàtiques
que conserven temperatura...
Són les més ecològiques.
Són les més ecològiques,
són fresques a l'estiu,
conserven molt la temperatura
perquè són molt refractàries,
i, bueno, va ser la matèria prima,
doncs, tant pels romans
com després a l'adam mitjana
o per ja les macies
o les cases de pagès
a l'època moderna.
Però, clar, com que els romans
ja sabem que tontos no eren,
van ser els primers que van veure
que aquell tipus de material
era extraordinari
per anar fent
les seves edificacions.
I, en principi,
són els que primer
van veure aquesta,
o que nosaltres
tinguem constància,
van veure aquesta utilitat
per extreure la pedra,
per convertir-la en una pedrera.
Sí, hem de pensar
que aquesta pedrera
es va començar a treballar
al segle I després de Crist.
Es va més o menys abandonar
els romans al segle III,
però després tant a l'edat mitjana
com a l'edat moderna
es va continuar treballant.
S'han fet moltes extraccions de pedra.
Sí, a més,
ja els arqueòlegs
que han estudiat
el que fan és dividir la pedrera
en quatre sectors
i l'últim sector
seria el sector més modern
quasi a vora del segle XX
que encara es podria treure pedra.
Per què s'utilitzava aquesta pedra?
Com tu comentaves,
perquè tenia aquestes propietats.
Es va utilitzar
bàsicament
per la cimentació
de lo que seria
la via Augusta
que seguia justament
la mateixa direcció
que la nacional
que va a Barcelona.
Encara així
no està molt clar
perquè aquesta pedra
s'ha utilitzat
per molts monuments
i per moltes construcions romanes.
El que passa
és que encara falten estudis
que confirmin
que segons quins monuments
en tenen,
però des de l'amfiteatre,
des de la muralla,
des del petro...
Ai, perdona.
Al pretori, sí.
Al pretori,
que no sortia el nom.
Fins i tot
per fer escultures.
O sigui,
aquesta facilitat
que tenia aquesta pedra
que es podia estuvar
era molt fàcil
de treballar
per fer
columnes,
per fer escultura,
per exemple,
llavors,
clar,
hem de pensar
que és una pedrera
gegantina,
només hi ha una similar
em sembla
que és a la Gàlia francesa
i que té
100 metres
de llargada
més o menys
per uns 50
d'ample
amb unes cotes
màximes
d'entre
17 i 20 metres,
el que vol dir
que el volum
de pedra
va ser
força impressionant.
Clar,
el que passa
que tenint en compte
que hi ha altres pedreres,
alguna s'ha posat
en evidència
en els últims dies,
és el que tu deies,
una circumstància
o una relació
de quins són
els monuments
exactament
realitzats
amb pedra
estretes d'allà.
No,
perquè es necessita
un estudi
dels minerals
i de la composició
química
de la pedra
per fer comparatives
i veure
si d'aquesta pedra
s'ha sortit aquí o no.
El símbol
de tota aquesta pedra
és l'agulla.
És l'agulla,
l'agulla,
jo he llegit
força coses
sobre l'agulla,
mèdul
que ve de mèdula,
el centre,
aquest centre,
hi ha diferents hipòtesis
sobre això,
es parla
sobre
que es va deixar
l'agulla
per veure
quin era el nivell
de pedra màxim
que s'havia estret,
el nom de mèdul
ve d'això,
de mèdula
de la part central,
d'altres autors
també parlen
sobre el fet
que era un monument
al sol,
bé,
realment
és una cosa
molt curiosa.
Una cosa curiosa
també
és veure
que es pot observar
quina és
el moviment tectònic
que tenen
les plaques,
es pot veure
una fissura
que ressegueix
tot el clot,
es veu
com està separada
la pedra
quasi ben bé
a la part mitja
i es veu també
perfectament
com l'agulla
també està trencada.
Jo recordo
fa molts anys
quan amb el centre
excursionista de Tarragona
encara no era prohibit
d'escalar,
jo anava molt a escalar
allà,
hi havia moltes vies,
amb el Salva,
amb el Toni Vara,
molta gent
que feia búlder
o que escalava,
recordo algun d'aquests
amics
que havia escalat
a l'agulla
i parlant amb ells
comentaven
que donava molta por
perquè l'agulla
es movia
perquè l'agulla
no està consolidada
sinó que l'estrat
que l'ha trencat
o sigui
queda separat.
Imagina't,
el fet
d'anar tallant,
jo suposo
que això també
hauria de ser
un hàndicat
alhora
de
la gent
que treballava
la pedrera
pogués
extreure
aquesta roca.
De moment
aguanta l'agulla.
De moment
aguanta.
Que aguanti
per molts anys.
Espai
històric,
espai
que es podia
fer aquesta
explotació
econòmica
però també
amb el temps
i ja més
cap aquí
vas devenir
un espai
cultural
perquè fins i tot
hi ha fotografies
que sorprenen molt
en blanc i negre
en diferents arxius
on es feien concerts
de música
i actes culturals
allà.
Sí,
és molt curiós.
Realment
aquest espai
és màgic.
Jo el recordo
des de la
infantesa
fins i tot
d'anar
a dormir
algun cop
al Clot del Mèdol.
Els mateixos esquirols
et despertaven
pel matí
quan començaven
a menjar
les pinyes
i realment
s'obta tot
s'obta
tota la història
romana
el fet
de les pedreres
i
a vora
també
al segle XX
aquesta utilitat
sonora
l'espai
tenia una
sonoritat
especial
i el mateix
Pau Casals
amb els concerts
de les
de les flors
s'havien
muntat
concerts
fins i tot
ja
hi ha
podríem dir
pistes
si un visita
al Clot del Mèdol
veurà
que troba
xipressos
i pins
que són
més o menys
plantats
durant aquella època
aquella època
per guarnir
l'espai
exactament
es muntava
una tarima
justament
al centre
molt a prop
de l'agulla
una tarima
on pujaven
els músics
es portaven
cadires
i bueno
doncs
la classe alta
de Tarragona
anava a escoltar
música allà
la sonoritat
ara no és la mateixa
l'entorn i el mitjà
ha canviat
la presència
de l'autopista
ara
home
no es podrien fer
sí que es podrien fer
però no seria
el so no seria el mateix
no
ara no és adient
perquè realment
hi ha moltíssima
contaminació acústica
hem de pensar
que fins i tot
hem afegit
un tercer carril
això vol dir
que encara
hi ha més soroll
hi ha molt de trànsit
i llavors
clar
aquest ús més cultural
doncs
ha perdut
ara el que sí que podem gaudir
és que no podem explotar
la pedra
ni res d'això
però sí que podem gaudir
d'aquest espai
com un entorn natural
de privilegi
sí
curiosament
amb els segles
o sigui
una acció tan agressiva
com és una pedra
de cel obert
hem de pensar
que els romans
fan dos tipus
una en galeria
i una
a cel obert
a cel obert
en trobaríem moltes
per tota la costa
a la platja llarga
a la platja sabinosa
a molts llocs
amb galeria
per exemple
doncs
les coves
de Llorito
o molt a prop
de
de
de Sant Salvador
a la carretera
de Valls
just abans
d'entrar
a l'autopista
que hi ha uns cingles
de color grou
que queden a la dreta
també
són
són
padres romanes
doncs
curiosament
aquest indret
s'ha anat transformant
la vegetació
ha anat entrant
i
i s'ha creat
una espècie
doncs
de microclima
el fet d'estar
enclotat
vol dir que
té molta més humitat
i vol dir que
les condicions ambientals
són diferents
a les que hi ha a fora
i això conforma
que clar
si les plantes
poden créixer diferent
si hi ha plantes
que són
diferents
que podem trobar
fora del clot
vol dir que la fauna
també
doncs troba
un indret especial
i realment
un quan entra
pot entrar
doncs
al mes
als mesos
més calorosos
nota realment
que hi ha
una devallada
de la temperatura
que és un espai
molt fresc
a més
manté el nivell
d'humitat
les plantes
tenen tendència
a ser més grans
més verdes
també
més grans
més verdes
gentiscles
molt alts
que poden arribar
als 5-6 metres
ullastres
que poden arribar
als 7-8-9-10 metres
els pins han crescut
moltíssim
malauradament
els últims anys
el fet
que aquests pins
s'hagin crescut
tant
que ja
sobresurtin
de la que seria
la padrera
hem de pensar
que busquen la llum
s'espiguen molt
aquests pins
pesen
i entre els últims
5 i 8 anys
degut a les ventades
degut a que els pins
són molt grans
i pesen molt
s'han anat caient
però això és una
és una acció natural
o sigui
hem de pensar
que el pie
el que fa
clar
ha de créixer
molt més ràpid
perquè està
en un lloc
més fosc
que fora
llavors
clar
creixen
molt més ràpid
les capçades
pesen molt
i hem de pensar
que justament
la base
el substracte
sí que hi ha
terra vegetal
i hi ha sediment
però és molt prim
les arrels
creixen
d'una manera
doncs
podíem dir
com molt horitzontal
i el fet
del pes
de la capçada
i el vent
fa que caigin
això no passa res
perquè després
tornen a sortir
un altre cop
que es creen unes formes
que sembla que estiguis
doncs
en un relat
de ciència-ficció
a vegades
en determinats moments
realment
no sé si recordes
però fa aproximadament
uns
no sé si uns 8
o 10 anys
una fotògrafa americana
va fer una exposició
al port de Tarragona
ella va
vindre
doncs
de turisme
es va quedar
copsada
del clot
i va dir
doncs vull fer
unes fotografies
i jo recordo
aquesta exposició
com força impactant
perquè van muntar
tot un sistema
de llums
dintre
i realment
és un lloc màgic
tot els amics
que venen
de fora
és un dels llocs
que els porto
perquè és un lloc
poc conegut
i que a més
com deies
té un valor
paisagístic
i natural
interessantíssim
pel que fa a la fauna
abans has fet
els esquirols
a banda d'esquirols
i mosquits
que n'hi ha molts
ja sé que són bons
ho vas explicar
a l'últim programa
que són bellíssims animals
i que tenen cura
de nosaltres
però a banda de mosquits
i esquirols
què més hi ha
així de fauna
identificable
especialment pels ocells
hi ha molts arbres
hi ha no sé
repinyaires
es poden veure
amb una mica
d'atenció
es pot veure
molts nius
perquè és un lloc
clar
evidentment
és fresc
hi ha
forces insectes
com deia
i és un lloc
molt adient
o sigui
que realment
estudiant
jo que vaig participar
doncs
en uns estudis
en un llibre
que va fer
el Martí Boada
es va veure
que hi havia un índex
altíssim
hi ha una diferència
molt gran
de biodiversitat
dintre del clot
i fora d'ell
i realment
a nivell
d'ocells
és una cosa
fantàstica
altres animals
que també
hi ha
densitats més altes
per exemple
doncs els amfibis
clar
tots els animals
que estan lligats
a l'aigua
o que necessiten
llocs humits
doncs aquí
troben un indret
força interessant
hi ha un insecte
no tan molest
com els mosquits
com deies
no, no, que a mi
ja no em molesten
des que vas explicar
totes les virtuts
que tenen
home, no et diré
que m'agradi
que en piquin
jo et diria
que no són mosquits
sinó que són unes mosquetes
que
bueno, hi ha un tema
del canvi climàtic
unes mosquetes grogues
que fan unes mossegades
però fan més mal
que els mosquits
que fan molt més mal
jo he patit alguna
i que no et piquin
aquestes
o que no et mosseguin
millor dit
doncs hi ha un insecte
molt simpàtic
i molt curiós
que és l'insecte pal
l'insecte pal
com diu el seu nom
és un insecte
que té forma de pal
que es camufla molt bé
que es camufla molt bé
que és com un
és com una branqueta petita
així d'així d'un color
com a gris
no?
sí
poden haver
poden haver
de colors grisos
marrons
verds
i una de la curiositat
que té
que té
aquest insecte
és
a banda
doncs
de la seva forma
que es mou
com una branca
com si fes vent
és
bueno
que és
autònom
a nivell sexual
o sigui
no té problemes
o sigui que hi ha
hi ha insectes pal
mascles
hi ha insectes pal
femelles
però pot haver èpoques
que només hi hagin femelles
o sigui
són animals
partenogenètics
vol dir que la
que la femella
es pot autofecundar
i llavors
o sigui
es pot
es pot reproduir sola
això és una de les curiositats
molt interesses
que tenen
aquests insectes
i també tenen
la curiositat
de que
si perden
alguna pota
amb la següent muda
la poden treure
un altre cop
jo crec que aquest insecte
l'insecte pal
mereix
no et dic un capítol sencer
però sí una part
d'un altre capítol
jo crec que sí
estic veient la cara
dels oients
i dic
escolta
abondeu en un altre episodi
sobre aquest insecte
que és ben curiós
Ferran Aguilar
hem fet
com sempre
una passejadeta
no profunda
però jo crec que és
prou estímul
perquè els oients
es plantegin
a tensar-se
fins a la clot del mèdul
la pedrera del mèdul
i vas allà una estona
i semblarà
que tallin una miqueta
en el temps
i en l'espai
que entrin
en un altre territori
diferent
jo penso que qualsevol
que no coneixi aquest indret
és un indret
molt recomanable
és un indret
per entrar en silenci
per observar
el que ens explica
no només
la vegetació
sinó la pedra
tots els colors
tots els alveols
que es formen
per l'erosió
i fins i tot
alguna marca
de picapedrer
o de les eines
que feien servir
doncs aquests artesans
de la pedra
i jo penso
que quedaran sorpresos
aquest pont
per exemple
és un espai
ideal
per a tensar-se
el mèdul
aquests dies de festa
i si fa bo
doncs aprofitarem
Ferran Aguilar
moltíssimes gràcies
Fins la propera setmana
Adéu-siau