...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
I moltes gràcies, perquè el Jordi Bertran ha arribat puntual, com sempre.
Avui teníem feina amb el Lluís al control,
hem anat preparant els temes de...
Home, i escoltant els canvis de govern que s'han produït a l'Ajuntament
i dels que ja en parlarem i recollirem les primeres valoracions
que de ben segur que ja s'estan produint.
Nosaltres entrem en aquest oasi de les tradicions i la cultura popular
i com que de la nostra ciutat anem parlant molt, sobretot de política,
anem cap a una altra ciutat i parlem de la Setmana Santa.
Sí, aquests dies estem a Còrdoba, no?
Doncs vinga, continuem a Còrdoba.
So original i autèntic, eh?
So en directe, en aquest cas com l'altre dia,
que anirem escoltant, que aniran entrant després les músiques,
però d'entrada és aquell so que no havíem escoltat encara cap dia.
Això és quan pugen els passos.
Exacte, no?
Vinga, vipa!
El cop de martell que se'n diu en aquest cas.
Però, bueno, és...
Mira, mira, a veure, ui!
És clar, és que allò pesa molt, eh?
No ho havíem escoltat cap dia.
A veure, a veure, a veure...
I l'aplaudiment.
Ho han fet bé, ho han fet bé, no ha caigut.
Els crits, aquests, els sons aquests, és una altra part del so.
Clar, clar, és per estimular els portants, no?
Sí.
Costeleros, allà es deu dir, aquí diem portants, allà és costeleros.
Sí, en general tot el sud, doncs, es reben aquest nom,
que porten passos o tronos, no?
Normalment, que el trono és la peana, no?
I, bueno, en aquest cas, doncs, seguim en directe
amb la música, doncs, del Canal Sud Ràdio de Córdoba, en aquest cas,
que ens ha facilitat aquestes músiques també.
I, bueno, entre altres coses, doncs, avui estem escoltant, doncs,
músiques de bandes d'aquestes que han estat captades en directe, no?
Si seguim la seqüència ritual, es pot dir així, no?
També, quan parlem de Setmana Santa, si seguim la seqüència ritual
o avui on ens situem?
Perquè hem repassat la història, una mica també les talles.
Sí, el dia vam fer diumenge, vam fer un tas.
Sí, vam fer diumenge.
Ara estem concretament, doncs, al Dillum Sant,
que és el que tocaria, que és el que hem fet sempre,
que hem fet un desplaçament d'aquestos,
i estem cap a quarts de cinc de la tarda,
que és el moment que surt la primera processó del Dillum Sant.
És una processó que té una mica, doncs, un nom català,
perquè és la Mercè, no?
La Mare Déu de la Mercè, que curiosament té moltes advocacions
en la zona andalusa, no?
També la Mare Déu de Montserrat, encara que sembli mentida, no?
I en aquest cas estem escoltant el pas del Palio de la Mercè, no?
Del Palio, que és com se diuen les Mare de Déus
a la zona de la zona andalusa i concretament a Córdoba, no?
A la zona andalusa i en el barrio...
¡Olé!
¡Olé, olé, olé, olé!
¡Morso!
¡Vale, vale, hijo!
Suavito, hijo, suavito, com a ella le gusta.
Y a nosotros también.
¡Morso!
Alfonso, aquest deu ser una mica qui controla, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè el jalea, vinga...
En aquest cas, tu moltes vegades en farla,
si no havia fet mai de posar aquest to,
que no l'havíem arribat a captar mai, no aquest to més.
Però, Jordi, és que...
Més popular, no?
Clar, només la visió dels passos, les imatges, no.
És que aquest so és el que realment il·lustra i ambienta el que pot suposar.
Aquesta és una confraria molt popular, eh?
És a dir, no totes tenen aquest aire.
De fet, al mateix dia, ja cap al vespre,
surt una altra que és tota menoposada, que és el viatge.
Espera, espera, que té un atac d'entusiasme. Espera.
¡Ponso, hijo!
¡Vale, dando un poquito!
¡Vete llamando, ponso!
Sense dubte, el protagonista avui és Alfonso.
Anirà sortint.
Normalment, aquest cop de martell, que ells en diuen el llamador,
és el que dona l'origen a aquests diàlegs que es van procedint
normalment entre el capatàs, que és el que mana,
els costaleus, que és el que van a sota,
i també els que porten a darrere la cua,
que normalment sempre el capatàs porta dos ajudants.
I, bueno, en aquest cas és una confraria molt d'alegria.
No totes ho tenen en aquest to d'això.
Sentir un olé...
Sí, sí, sí.
Això no és absolutament ortodox en totes les confraries.
És que cada confraria té la seva personalitat.
Exacte.
Aquest mateix dia, doncs, el Via Crucis,
que és una altra confraria molt antiga,
en aquest cas...
Bueno, la talla que portes és molt antiga,
és possiblement la talla més antiga del dia,
perquè és del 1590,
i és d'un autònònim.
El Via Crucis és una confraria
que només s'acompanya de quatre timbals secs,
i, per tant, doncs,
que a més van de dol, o sigui, de color negre.
Per tant, hi ha aquest contrast.
És una confraria, pràcticament, podríem dir,
de silenci, que són les que són oposades a aquesta,
només en aquest cas en quatre timbals,
però és molt diferent.
Amig de tot això, doncs,
hi ha moltes altres confraries.
Aquest dilluns s'han acordat,
surten sis confraries, perdó,
i, potser, per resmentar-ne alguna,
perquè avui intentarem arribar dimecres,
una altra interessant és la sentència,
que és una confraria
que té també unes talles
de tant la Mare de Déu com el Cris,
com alguna altra figura que porten,
doncs, són talles de gran valor, no?
En tot cas, jo destacaria
la Mare de Déu per la seva antiguitat,
però és una talla del segle XVII
i, en tot cas, és una de les més interessants.
En aquest cas, hi ha una peça, no?,
que això també és una de les coses
que hem de tenir present,
que hi ha peces que estan com especialment pensades
per algunes imatges, no?
I que toquen només quan surten aquestes imatges, o...?
Sí, normalment, no vol dir 100%,
però hi ha peces que s'acompanyen d'una tonada, no?
És a dir, que tenen una marxa específica,
no vol dir que tots els recorreguts,
que són normalment molt llargs,
doncs tinguin només aquella tonada, no?
Però és una de les habituals, no?
En aquest cas, per un pas de la sentència,
que és el moment que es llegeix precisament la sentència de condemna,
doncs una de les coses més interessants
és una marxa que estigui dedicada a Pilats, no?
A Pilats, realment, és la marxa antepilatos.
Sobrietat i dramatisme enfront a, diguem-ne,
la dolçura i l'alegria que ens podia portar la marxa anterior, no?
Sí, normalment també els acompanyaments dels moments de Cris
són com a més dramatics, no?
Que no els acompassats de la Mare de Déu,
que sempre, doncs malgrat la pena,
sempre hi ha una visió d'esperança, no?
Clar, hi ha aquesta feminitat que també l'acompanya...
Sí, sí, però això juga una mica amb aquest contrast, no?
És a dir, la peça que sentíem abans era un palgui de la Mercè, no?
El palgui de la Mercè, dicada, en aquest cas, en aquesta Mare de Déu,
i en canvi aquest és un pas de la condemna, no?
Dramàtic, és que clar, el context bíblic i històric...
Porta això.
Porta això.
Escoltem una miqueta.
Molt sentit, no?
Sí, és una de les peces boniques, en aquest cas.
Molt boniques, és veritat.
Molt adequada per aquesta sentència, no?
En tot cas, també aquest dilluns, per acabar-ho de rematar,
hi ha una altra confraria, que és la de les ànimes,
que, doncs, té dos passos del segle XVII,
també serien de gran transcendència històrica,
perquè, per tant, estem davant d'una Setmana Santa
que, realment, allò que explicàvem en els primers programes
en què es veia, doncs, una història.
Realment, aquí ho podem constatar.
Aquests dies no esmentaven les talles,
però el que sí que veiem és que ja portem dues jornades,
diumenge, que parlàvem la setmana passada i llums,
avui amb passos de gran calibre, diria, no?
Per tant, això s'ha de tenir present
perquè estem davant d'una Setmana Santa
que ha aconseguit salvar molts conflictes,
molts altibaixos,
i, en canvi, hem tingut talles de gran importància, no?
I això és una cosa que no passa a tot arreu
i, en canvi, doncs, en aquesta Setmana Santa de Córdoba,
doncs, això sí que es pot veure d'una manera molt marcada, no?
Molt bé.
Aniríem a dimarts, ja.
Hi ha dimarts?
Sí.
Clar, que hi ha processons cada dia.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, vinga, anem a dimarts.
Dimarts és un dia, també, amb bastantes confraries al carrer,
és a dir, d'aquelles 35 que dèiem l'altre dia,
hi ha 5 confraries, realment, que surten al carrer,
a partir de, també, de pràcticament de primeres hores de la tarda.
També, per destacar-ne, doncs, algunes coses concretes
d'algunes d'aquestes confraries,
doncs, potser, algunes són curioses per les seves talles, també, no?
En tot cas, hi ha una que es diu...
Que a mi m'agraden els noms, també, molt, no?
Perquè es diu, a banda que tinguin noms llargs, n'hi ha resums, no?
Una que es diu...
La hermandad de penitencia y cofradía de Nazarenos,
de nuestro padre Jesús, del buen suceso,
en su encuentro con Santísima Madre,
la Virgen de los Dolores en la Calle de la Amargura,
que és un nom...
Aquest és el nom de la confraria?
Necessites la xuleta? Me la permets només un momentet i te la torno?
Digue'm on és, això?
Això està per aquí, per aquí, per aquí, per aquí...
Per aquí? No, tu ho vés fent, jo t'escolto, eh?
Tinc capacitat per fer dues coses.
No, en aquest cas, doncs, aquestes confraries, doncs,
per exemple, també té talles del segle XVII, no?
I és curiós perquè, pràcticament,
amb el que podríem dir amb l'etapa democràtica,
és a dir, des de l'any 74-75, pràcticament,
que es comptabilitza aquesta processó,
només ha deixat de sortir un any per temes de pluja, no?
Vull dir que només una vegada, no?
És a dir, que va ser, curiosament, l'any 2007, no?
Una cosa difícil, també,
perquè sabeu que aquesta època de primavera és prou complexa.
I com a cosa...
Perdona, he comptat 39 paraules.
He posat els articles i alguna que altra preposició.
Sí, sí, sí.
39 paraules.
Sí, sí, és curiosa.
Entitat o persona que el seu nom tingui 39 paraules,
per explicar la seva història...
Popularment es coneix com el Buen Suceso, no?
No m'estranya, m'imagina't.
Vull dir que, en tot cas, és curiosa, no?
Una, també, particularitat d'aquesta confraria del Buen Suceso
és que hi ha uns carrers,
que són els carrers Juan Rufo i Enrique Redel,
que al pas de la confraria es cremen herbes aromàtiques.
Normalment, romer.
Oh, que bonic, això, no?
Això és molt curiós.
És una resta d'antics rituals, no?
Que tenien lloc el Divendres Sant.
A Catalunya també existien.
És a dir, cremar herbes aromàtiques.
Ho hem vist en altres moments en aquest programa.
Per exemple, la vigília de Reix.
Aquí, a Divendres Sant, anem a buscar la farigola, no?
Sí, doncs aquí fins i tot és crema
per perfumar també els carrers
i donar una certa gràcia especial.
En tot cas, és una de les característiques
molt clares d'aquest Dimat Sant a Còrdoba
i un tret supersingular que us podeu imaginar
que en aquell lloc del carrer es posa tot a tope, no?
I després, una de les músiques característiques
d'aquest Dimat Sant a Còrdoba
és una que acompanya normalment
la germandat de l'agonia, no?
que és una de les altres característiques d'aquest dia.
També tenim un son directe
que ens anirà acompanyant una mica
amb el comentari.
És justament
el pas d'una plaça
que és també molt popular
que és la plaça de Santa Marina
i és allà el moment que
en aquest cas hi ha una dedicatòria
no l'estem escoltant tota
però hi ha vegades això passa
que quan un pas
arrenca o comença
a vegades es fa una dedicatòria
és a dir, per què?
Doncs en aquest cas
pot ser un confrari que ha mort
o una dedicatòria a algú personalment
Sí, sí, això és una cosa
jo no diria que sigui sempre habitual
però normalment passa
és a dir, que hi ha un...
però aquesta és una tradició
que ja ve del món dels gremis
que després també ha passat
als col·legis professionals avui dia
d'un cop l'any
en determinades circumstàncies
Sí, és possible
hi ha com aquestes coses concretes
que a vegades passen
en aquest cas l'agonia
doncs succeeix
i bueno...
Doncs anem cap a la plaça de la Marina
un moment
Sí, no sé com estem de sobte
en aquestes coses
però vull dir que...
Corro!
Està levantada
desgraciadament
se la vamos a tener que dedicar
un cofrade
que nos dejó
ayer mismo
del hermano mayor
de la hermandad
del resucitado
Estamos pasando
con la puerta
de su costadilla
y que menos
que rendirlo o no
con una chicotada
como hay que hacer
Va por él
En aquest cas
en sentit...
Aquesta era la chicotada?
Primer comença a levantar
que és quan s'aixeca el bar
la chicotada
és quan es fa una tirada
podríem dir
En aquest cas
és molt sentit sempre
quan es passa davant
d'una altra germana
d'una altra església
hi ha com una certa dedicatòria
Això és aquí a Catalunya
hi ha una certa similitud
quan un pas
quan un pas se saluda un altre
es fa una reverència
d'una altra
per exemple
quan s'ha remodelat
o s'ha reestrenat
o s'ha creat de nou
doncs hi ha aquesta dedicatòria especial
Aquí
en aquest cas
com és una de dol
normalment
s'modera
i en aquest cas
estem sentint
sobretot només
uns timbals de fons
que a més a més
van tocant només
els bastonets
Molt fluixet
Molt fluixet
Com una mostra de respecte
Sí
És una cosa de dol
en aquest cas
extrem
perquè és una cosa
subluctuosa
que ha succeït
com bé sentíeu la vigília
Per tant
aquestes coses
estan personals
potser no apareixen
en els llibres d'història
Clar
perquè no necessàriament
han de passar cada any
No, no, no
ni en els programes
Això ens ho permet
la ràdio
el fet que la ràdio
capta coses d'aquestes
i doncs
és una mica
comentar
el diferent
que es pot
veure
una Setmana Santa
des d'aquest punt de vista
En tot cas
el dimarts
el dimarts
una mica seria
aquest el resum
de les coses
que tenim
a Còrdova
I ja no sé
si entrem a l'altra jornada
o no entrem a l'altra jornada
No sé què et sembla
podem allargar-ho fins dimecres
com ho veus?
Sí
Doncs vinga
fem una mica de dimecres
i així ens quedem
a l'Equador de la setmana
Sí, sí
perquè després el dijous
és un dia molt intens
Bé, el dimecres
és un dia
que se va apropant
diguéssim
cap a aquella essència
ja del dijous
O ja les concentracions
més multitudinàries
Exacte
Llavors
i també més turístiques
en part
Sí, sí
Això té el doble
el doble cas
En tot cas
aquí
per destacar
algunes
de les confreries
que surten aquest dia
aquí veureu
que hi apareixen noms
com a més clàssics
potser
potser seguint
un horari
una mica de sortida
Hi ha una confreria
que és molt característica
que en general
l'estat espanyol
que és la passió
la passió
en aquest cas

molt característica
aquí a Tarragona


és la passió



una confreria
per privilegis


i cada any
som allà

en aquest cas
és una peça
dedicada
precisament
a la passió
el Jesús de Nazaret
pròpiament
que és un nom
que com bé sabeu
aquí a Tarragona
també té una llarga tradició
que són els nazarens
en tot cas
aquesta és la peça
senyera
dels nazarens
podríem dir
cordobesos
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per la teva col·laboració
la teva feina
que no té preu
i per això no cobres
gràcies
temps de passió
en aquest cas
sota el cel cordobès
adeu-siau
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
ràp
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
ah
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona