Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un llibre de poesia de la Lourdes, molt coneguda per la seva militància literària, podríem dir, ensenyant sobretot als més joves i no tan joves que trobin l'encàs i l'encís per l'escriptura, però ella també és escriptora i no és el primer llibre que publica ni de bon tros.
Aquest el que passa és que és més voluminós, no?, en quant a poesia, perquè havia fet treballs amb altres fotògrafs i amb altres autors.
L'Anton Roca havia fet Amat, després una peça de microteatre que és dramaticulària, després alguns poemes en prosa, en d'altres volums col·lectius, etc.
Doncs la Lourdes té un nou llibre de poesia al mercat.
Molt bé, després també estem dins del camp de literatura, els quaderns del Taix de Josep Igual, que és un escriptor de Benícarló, té diversos premis a València, i aquest és un dietari que li han donat el tercer premi de narrativa Cristòfol d'Espuig.
És un dietari, doncs, dividit en cinc capítols, cada capítol va encapçalat per una cita d'algun clàssic, comença per Dante, segueix per Montany, etc.
I doncs bé, és quaderns del Taix, aleshores explica una mica les seves sensacions, els gustos, els sabors, les gens, els que són els dietaris.
És un dietari centrat en el delta de l'Ebre i en les terres.
És un gènere que té els seus lectors, el de dietari, molt diferent del de narrativa.
T'ha d'agradar, clar.
T'ha d'agradar, perquè arriba un moment que, doncs, bé, jo dic que...
T'ha d'agradar aquest gènere? Sí, sí, és clar, és com la poesia, com la narrativa.
Un altre llibre que ens portes avui?
Ara que el canviem radicalment, ara porto aquest llibre, va sortir a finals de l'any passat,
que són les primeres jornades de territori, desenvolupament i sostenibilitat a la Conca de Barberà.
Són les actes d'aquestes jornades que es van fer el 2007.
Van sortir les actes, doncs, a finals del 2008.
I ara, doncs, us porto, doncs, aquest al...
Aquests... les actes aquestes.
Llavors, doncs, el recorregut, doncs, temàtic és impressionant.
Impressionant, vaja, és impressionant.
Ho abasta tot, des de l'arquitectura rural, passant per la indústria,
pel turisme, per projectes, doncs, de medi ambient,
pel parc de les muntanyes de Prades, etcètera, etcètera.
I ara que està a punt de complir-se, un any del tancament de la fàbrica de Tabacalera,
ens portes un llibre que a nosaltres, modestament, ens fa molta il·lusió,
perquè quan l'estaven elaborant la Maria Jesús Muñoz i el Vicenç Terol,
la Maria Jesús va venir a aquell programa especial que van fer des de la Tabacalera
i ens va parlar molt d'aquest llibre, que encara s'havia de publicar,
però que tenien el treball de recerca molt avançat.
Veure ara el resultat, doncs, la veritat és que és un llibre que fa molta petxoc,
amb moltes fotografies i moltíssima informació.
Sí, sí, sí.
El llibre es diu La realitat d'un mito,
La fàbrica de tabacos de Tarragona, 1932-2007.
I els autors, ja els has dit, és Maria Jesús Muñoz i Vicenç Terol.
Està fet per Altadis, són una col·lecció que manté,
que es diu Els llibres d'Altadis,
i doncs, vaja, fa un recorregut exhaustiu
sobre el que ha estat, doncs, la tabacalera, no?
És un llibre d'història...
A més a més, està ple de taules econòmiques,
de producció, etcètera, etcètera.
I salaris, i...
I salaris, doncs, això, evolució de les produccions anuals, etcètera, no?
Vull dir, distingeix les diverses etapes que va passar, doncs, la fàbrica, no?
Dit així pot semblar un llibre, home, economia i tot, no?
No, no, la veritat és que és molt distret
perquè està escrit d'una manera molt divulgativa i planera.
Bé, i suposo que, a més a més,
per les persones de Tarragona o que estan relacionades amb Tarragona,
doncs, durant molts anys, la tabacalera era un punt de referència.
Moltíssima gent treballava o coneixia persones
o tenia parents que treballaven en la tabacalera
i, doncs, va ser un punt de referència.
En el seu moment, quan es va inaugurar, l'any 23,
doncs, ja també va haver tota una festa popular
per la inauguració i tal, i, doncs, bé.
No, no, és curiós, hi ha inventaris de la maquinària,
el que tu deies, la producció,
tot el moviment d'existències que hi havia,
les nòmines dels treballadors que cobraven,
cadascun dels treballadors,
i les fotografies que són magnífiques,
com és l'espai, doncs, és magnífic,
i, aleshores, han de sortir fotografies, doncs, molt maques.
Doncs, un nou llibre que s'incorpora a la història local de la ciutat.
I aquest que tens davant en aquesta portada
no sabria dir de què va, mira, te'l dic,
perquè no el conec aquest i no...
Doncs, és el catàleg del concurs que fan a Reus
sobre el Fotosport.
És la 20 Bienal Internacional de Fotografia de l'Esport
organitzat pel Club Natació Reus Ploms,
crec que són 39 anys que porten...
Però és de bastant estatal, la convocatòria.
Sí, internacional.
Per això, internacional.
És internacional, aleshores, doncs, aquí hi ha tot el...
Coincidint amb l'any dels Jocs de la 39 Olimpiada,
doncs, aleshores, hem fet un llibre, doncs,
que, vaja, amb fotografies, doncs, de l'esport.
Penso que ja fan 40 anys.
És molt bonic, aquest llibre, eh?
Ara que l'estem fullejant, les fotografies són extraordinàries.
És un catàleg dels que han rebut.
Hi ha fotografies esportives de la Índia, de Bulgària,
no sé, equip d'Ucraïna, l'Argentina, curses de cavalls,
tenis, naturalment, regates de l'Argentina també, d'Alemanya,
discapacitats també que participen en esports.
Aquí, per exemple, ara acaba de passar a full una fotografia,
aquesta és d'Ucraïna, no sé quin tipus d'esport és aquest,
però es veuen com a dues dones, allò, doncs,
deu ser una mena de lluita lliure, no?
I totes enfangades, sembla un espectacle d'aquests de xou nocturn,
més que esportiva, però ho és, no?
Deu ser una espora allà al seu país, esclar.
Un llibre molt bonic, eh?
Sí, sí, vull dir, hi ha, doncs, diguéssim, les diferents,
les fotografies seleccionades i, doncs, les que tenen...
Això és futbol i botó, d'aquell que és molt famós també en alguns països?
Country, futbol, dos.
Sí, sí, dos, d'Hongria.
Hongria, després, doncs, hi ha esports, doncs, de lluita també de la Índia.
Polo, rugby, mira, aquest suposo que era també, doncs, aquest, rugby femení.
Rugby e fango.
Ah, rugby e fango, d'Itàlia, aquesta és italiana.
Dues dones també totes enfangades, lluitant per una...
Amb la pilota de rugby.
Lluitant per la pilota.
Molt bé.
Llibre molt bonic de fotografia, de veritat, una alta qualitat, eh?
Sí.
Per això ens ho porta l'Esteve, així podem opinar i tafanejar.
Ara, el següent llibre és un llibre commemoratiu institucional,
són els 25 anys de Matxa, l'Aigua a Tarragona,
està fet per el periodista Òscar Ramírez,
aleshores, doncs, aquí fa un recorregut, doncs, per la història de l'aigua,
vull dir, Tarragona sempre, de sempre ha tingut problemes de pastament d'aigües,
doncs, sempre ha sigut un problema que tothom se l'ha hagut de plantejar d'una manera o altra, no?
Aleshores, l'any 70... no, no, 83, doncs, es va crear a Matxa,
fa 25 anys i, doncs, hi ha hagut un... hi ha el llibre, doncs, commemoratiu, no?
I que fa memòria de quan a Tarragona per l'aixeta sortia aigua salada.
Salada, amb gust de petroli, etcètera, etcètera,
amb filtracions i, doncs, hi ha entrevistes, doncs, a tots els consellers,
a tots els gerents i, doncs, també...
És un llibre institucional, esclar.
És un llibre institucional, no?
I què ens has portat, tu, de Josep Maria Rosselló?
Després, és un altre, és un llibre que, doncs, també fa memòria del tapís de Tarragona,
que va fer, doncs, amb Joan Miró i...
El que estava a la Creu Roja.
Que durant 30 anys va estar a la Creu Roja i, doncs, bé,
que el Joan Miró el va donar com a agraïment per les atencions que havia rebut a l'hospital
i, doncs, el va deixar allà durant 30 anys, quan es va morir,
i, doncs, va dir que passés a propietat municipal i, després, doncs, bé,
ha estat, em sembla, i ara, definitivament, està al Museu d'Art Modern.
Li ha costat, però per fi ja està allà, si fa un quant temps.
Aleshores, doncs, és un llibre, doncs, que hi ha un pròleg de Rosa Maria Malet,
que és la directora de la Fundació Miró de Barcelona.
Està en la col·lecció Tamarit, que manté el Museu d'Art Modern i Vien Edicions,
i, doncs, bé, és un... doncs, hi ha, doncs, són...
documenta tot el procés, doncs, de creació...
De la farinera, no?
D'aquest tapís.
Deu tenir a veure amb aquella macroexposició que es va muntar al Museu d'Art Modern
al voltant, justament, de Miró i Roja.
Sí, sí, sí. Vull dir, doncs, era el taller, era la farinera,
a prop de la Chartres, i, doncs, bé, aquí...
És que, clar, és molt bonic, perquè hi ha tot un catàleg de tapissos
fets per Miró i per Roja, també, que són magnífics.
Els processos creatius, fotografies, fitxes tècniques...
les fitxes, sí, les descripcions, etcètera.
Vull dir, és un llibre d'aquests de regalar i, també, de guardar.
Si no és d'aquells, mira, regalaré i queda bé bé, no?
Sí.
I l'últim volum?
L'últim volum?
Ui, aquest sí que és gruixudet, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Ja dic, vull dir, hem fet un recorregut temàtic,
hem fet llibres institucionals, art, hem fet també literatura, esport,
economia, d'alguna manera, hem fet medi ambient, i ara, doncs, una mica, doncs, d'assaig.
És un llibre que es diu Carles Cardó, un clàssic del pensament,
Pòrtics de la paraula cristiana, 1925-1936.
Carles Cardó és un capellà natural de Reus,
ai, perdó, de Valls,
que aleshores, doncs,
la seva va mantenir, doncs, una posició propera a Vidal i Barraquer,
i, doncs, aquí, doncs, s'ha recuperat, doncs, tota la seva producció,
que, com veus, és molt...
És densa, eh?
És densa, densa.
I llarga, doncs, s'ha recuperat, i, doncs, bueno, s'ha...
Pòrtics de la paraula cristiana.
Sí, és una revista, doncs, que va, en temps de la república,
doncs, que, doncs, estava en funcionament,
ell va marxar cap a Itàlia, després va anar cap a Suïssa.
Una mica al camí de Vidal i Barraquer, també.
Sí, va tornar aquí l'any 54, a Barcelona,
i després, doncs, va morir l'any 58.
I ara, doncs, s'ha recuperat, doncs,
totes les seves col·laboracions en revistes de valls i en revistes, doncs...
I que és la recuperació dels articles que escrivia.
Els articles, sí, els han agafat i els han tornat una altra vegada, doncs, a recollir.
Està editat per l'Institut d'Estudis Vallengs
i, bé, és una edició a cura de Lluís Maria Montconill,
Frunctuos Montconill i Maria Martí.
La secció local, jo no sé com aneu encabint els llibres,
perquè si parlem de narrativa de la sala dels lectors més habituals,
que cerquem novel·les i llibres més d'actualitat,
en la vessant local que està molt utilitzada,
perquè, clar, des d'aficionats fins a persones
que estan fent algun tipus de recerca,
comparteixen espai amb l'arxiu històric,
però també fan ús de la secció local de la biblioteca.
Sí, sí, sí.
Perquè els vostres usuaris, allò amb una mica de...
Per curiositat, Esteve, quins són habitualment?
Home, doncs, hi ha...
Hi ha novel·listes, molts, no?
Hi ha novel·listes que es venen a documentar,
hi ha també, doncs, investigadors,
ara, per exemple, hi ha una persona que està investigant
sobre la filoxera l'any 1890 fins a 1900,
el Priorat, està mirant, doncs, el que tenim allà,
bàsicament, el bolletí oficial de la província.
Tenim, doncs, ja dic, investigadors,
tenim nanos que fan el treball de recerca,
crèdits de síntesi,
persones que, d'alguna manera, doncs,
que no ho vinguts,
que volen saber quina és la història de Tarragona,
quin és l'entorn,
doncs, tenim una varietat important de lectors.
Bàsic, dic, són per treballs, doncs,
moltes vegades així, d'investigació i tal.
Ara, perquè, per això, justament,
heu de mantenir la secció molt al dia.
Ara penso, amb tot el tema de la recuperació
de la memòria històrica,
ara que s'ha celebrat el Congrés d'Església Guerra Civil,
algun investigador pot dir,
bé, doncs, mirem, Vidal i Barraquer,
doncs, Carles Cardó, una persona vinculada,
i aquest llibre que has portat avui
és un bon element per la recerca, també.
Sí, sí, a veure,
això també, a vegades, també coincideix,
ara que s'ha esmentat aquest congrés,
doncs, aprofitant la benentesa,
n'hi ha hagut, doncs, quatre o cinc
de què hem vingut, precisament,
a la secció local a veure, no?
Vull dir, tenien referències,
a veure què teniu, com està,
i això sí que és veritat que hem vingut.
Molt bé.
I, sobretot, el que hi ha,
i que, bueno, ja ho he dit abans,
però, doncs, és cert,
hi ha un recorregut de matèries importants.
No només és literatura,
no només és història,
sinó, doncs, que també és art,
també és economia,
també és pensament, etcètera.
Clar, va estar a tots els àmbits
de la societat, de diferents èpoques,
sempre des d'aquest punt de vista local.
Recordem que l'hemeroteca
també té un valor importantíssim
en quant a informació local,
perquè ja ha digitalitzat
part de la premsa,
de dècades enrere...
En fi, que hi ha molts punts
on els curiosos,
però també aquells que han de fer
treball de recerca,
podran adreçar-se,
i un d'ells és la secció local
de la Biblioteca Pública.
Deixem que l'Esteve torni.
Teniu activitats aquesta setmana,
com sempre?
Sí, hi ha les activitats,
hi ha les activitats, doncs,
de la infantil,
vull dir,
de l'hora del conte,
i també el dissabte
hi ha una activitat també
entre infantil i juvenil
adreçada entre els 12 i els 16 anys,
que és una història del còmic,
vaja, explicada
d'una forma pràctica.
Això, el que passa és que, doncs,
que si algú s'hi vol apuntar,
entrarà a la llista d'espera,
perquè hi ha una llista d'espera.
Com sempre,
sempre hi ha llista d'espera.
Ho tenim, ho tenim, ho tenim cobert.
Esteve, ara que ho feu bé,
que cada cop que convoqueu alguna cosa
sempre hi ha llista d'espera.
Ara, aquest mes,
és el mes del Japó, no?,
a la biblioteca,
si no va xerrada,
o va...
Sí, és aquest el mes del Japó,
per això es feia això del còmic.
La plana web de la biblioteca
conté tota la informació
de tota l'activitat
que s'ha de desenvolupar
en els propers dies.
Molt bé, Esteve,
deixem que tornis
a la teva secció local.
I mira, concretament,
ara continuarem parlant
d'un altre llibre
que pot encabir-se perfectament
en la secció local,
que és
Maria Aurelia Campanya,
Escriure la vida en femení
de Montserrat Palau.
Es presenta el proper dimecres
i ja la tenim aquí entre nosaltres
i d'aquí uns moments
la saludarem.
Esteve, moltíssimes gràcies.
Bona setmana.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.