Ara són dos quarts de dotze del migdia,
vuit minuts i mig, és el temps que dediquem
cada dijous i amb molt de gust i amb moltes ganes
a la candidatura Tarragona,
capital de la cultura europea en 2016.
Saludem com cada setmana la tècnica
de l'oficina de la candidatura, Teresa León,
molt bon dia. Hola, bon dia. Avui ens
acompanyen artistes, i ho podem dir
en majúscula, ens acompanya
Pep Escoda, m'ho acaba de dir, no és cosa meva,
fotògraf, artista optimista,
bon dia, Pep. Bon dia. És que m'ha agradat
tant que dic l'he d'utilitzar, l'he d'utilitzar
com a targeta de visita. És meu, és meu. Ja ho he dit,
que era teu i que ho acabaves de comentar i que no
era meu. Molt bon dia. Bé, el Pep tampoc
no necessita molta presentació, un mínim
de currículum, en tot cas és membre
de l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya,
guanyador d'11 premis,
lux, premis concedits per l'associació
dins del seu espai Galeria d'Art
aquests dies, està
exposant amb la col·laboració d'altres artistes
fotografies, obres
en el marc de l'Escan. Ens
acompanya també Richard White,
és nascut a Filadèlfia, fincat
a Tarragona, un artista actiu, molt actiu
que exposa dins i fora de la
ciutat, així, fent una definició
molt general, que en art és molt perillós,
però una miqueta per ubicar els oients
treballar en pintura integrada, en imatge actual,
inclou plàstics, vinils,
transparències, per donar
profunditat a les seves obres.
Li havíem posat Ricard i és Richard
o Richi, diu, a mi digueu-me com vulgueu,
bon dia, Richard. Bon dia, bon dia.
És el teu nom. I s'integrarà
a aquesta taula, esperem que ho faci abans
que acabi, abans de les 12, amb l'Aimesa,
artista tarragoní, membre del col·lectiu
Inaut, que treballa en el món de gestió i producció
cultural, entre altres coses, per
promoure artistes en l'àrea
metropolitana de Tarragona.
A veure, no parlem
d'infraestructures, perquè si no, no ens en sortirem,
que és el que sempre surt en aquest programa.
El que volíem. Per això on acabaríem,
i jo crec que és més important la vostra mirada
artística, aquesta aspiració que té
Tarragona a ser capital de la cultura
europea. Una ciutat que té oberts molts
fronts, que té moltes aspiracions.
Aquesta, potser, l'hauríem
de tractar amb molt de carinyo, perquè ser capital
de la cultura europea parla
d'un patrimoni absolutament ampli,
des del patrimoni personal
de la pròpia gent que treballem i vivim
en aquesta ciutat, fins als diferents
col·lectius que mouen l'economia
i, naturalment, els artistes,
les persones que feu cultura dia a dia.
Creieu que tenim, diguem-ne,
una imatge, una fesomia que pot
aspirar a aquesta candidatura?
Jo crec que sí.
Jo crec que Tarragona té un potenciós.
Amb totes les mancances, eh, que ja les coneixem.
Sí, sí.
És a dir, anava a parlar d'infraestructures,
però com hem dit...
No, però si vols parlar, parlem, eh.
Dic que no sigui el tema principal, en tot cas.
Jo crec que sí, com a Ciutat Mediterrània.
Vas-ho parlar amb ella i crec que té,
i amb les que han sigut abans, que ells s'estan
encarrant i ho estan fent molt bé, de fer visites
a les altres ciutats que han sigut, i tenim les característiques
per fer-ho, i crec que tenim el potencial,
inclús amb artistes vocals, no?
El que penso que també s'ha de comptar una miqueta més
amb ells, que és l'alabor que estan fent ells ara, no?
Jo crec que tenim un potencial, jo crec que s'ha de lluitar,
s'ha de donar a conèixer més,
penso que no es dona a conèixer prou,
i...
bueno, em sap greu i dir,
ja sé que no has dit que no ho tenia que parlar,
però tenim una mancança...
Crítics positius, però crítics...
És que ho hem de ser, de fet.
Jo em coneix, és que sóc que faig crítiques, però positives.
És a dir, tenim una mancança d'infraestructures.
No te les anomenaré d'una a una, perquè ens allarguem...
Però que foren necessàries, diguem, en el vostre camp de treball,
quines mancances trobeu?
Perquè aquí parlem d'infraestructures, però les que us afecten a vosaltres.
El principal, i que jo estic a la plataforma,
i vaig estar des del principi,
el Centre d'Ara i Pensament Contemporant,
aquest és el principal,
és a dir, amb els artistes...
Richard, m'entens, per cert?
Sí, sí.
Perquè a partir de que ho ha fatal...
Ens entens quan parlem en català,
si alguna paraula no l'entens o alguna cosa,
ens ho dius i cap problema.
És a dir, jo crec que falta comunicació entre nosaltres,
falta un centre d'art contemporani,
Pensament Contemporani seria fantàstic que el tinguéssim.
No sé si n'hi ha llarg pla.
Això sí, la candidatura és una eina més...
Un espai físic necessiteu.
Per aquest projecte.
O sigui, el pla d'equipaments culturals va molt lligat
al projecte de la candidatura a Capital Europea de la Cultura,
i amb això sí que hi guanyarem.
Independentment de que arribin a ser Capital Europea de la Cultura,
ja hi ha un pla d'equipaments culturals que ho contempla.
Perquè probablement des del punt de vista dels artistes
va una mica massa lent.
Sí, per mi va lentíssim.
Veig que hi ha altres coses que no estan vinculades a la cultura
que van molt més ràpides.
Richard, tu com arribes a Tarragona?
Per què et quedes aquí?
És una història bastant larga.
Estic aquí a través de mi hermano que estava vivint aquí
per uns cuantos anys.
En el moment, quan venia aquí a mi hermano,
perquè tenia una novia aquí,
va per la universitat.
Estic hablando dels anys 90s,
els principis dels anys 90s.
i jo estic vivint en Mallorca,
en el Pueblo de Deia.
És famosa per a els artistes,
Robert Graves i tot allà.
He fet uns viatges aquí.
Me gusta molt la ciutat,
perquè estàs cerca de Barcelona,
València, Madrid.
Ara és més cerca, encara, amb l'Ave,
i tot, pots anar a centres molt importants de l'art.
de aquí, pots tenir un taller
per treballar molt més barat
que, per exemple, en Barcelona, en Madrid.
En el moment, en els anys 90s,
els principis d'aquest segle,
era bastant barat.
Ara està subint els preços.
Ara està posant...
Però, vaja, tu trobes que hi ha un ambient artístic?
Perquè l'artista, a banda que fa una obra
molt íntima, molt individual,
és una tasca molt solitària,
però un cop surten del seu taller,
és important la relació amb els altres artistes
i creadors, independentment de la disciplina
que conreïn.
Hi ha ambient artístic a Tarragona?
Sí, me sorprende muchísimo cada dia,
més aún,
perquè hi ha tants artistes,
tanta gent amb talent aquí,
i gent que té moltes ganes
de treballar en el món d'art,
però també, en altra banda,
hi ha molt poques galeries
d'art contemporàni,
hi ha galeries en Calle Sant Anna,
Argeny,
és l'única galeria comercial
d'arte contemporàneo
que hi ha a la ciutat.
De veritat,
és un poc de vergüenza, no?
És un punt important,
perquè parlem sempre dels artistes
i a vegades ens oblidem
d'aquella peça clau,
que és el públic,
que és l'amant de l'art.
I això que dius és cert,
sort que estem a prop de Barcelona
i periòdicament has d'obrir les guies,
agafar un tren i anar-te'n a Barcelona
a veure exposicions.
Això és veritat, eh?
És infraestructures.
Infraestructures,
però no només d'espais de creació.
Em deixeu que saludi Blai Mesa,
que s'ha acabat vingut a veure.
Blai, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Bé, hem començat una mica
les mancances,
el que tenim i el que no tenim.
Per tant, jo et convido
que quan vulguis ja intervinguis
i també donis el teu parer,
naturalment,
partint de la teva experiència,
d'acord?
Molt bé, molt bé.
O sigui, volies...
No, no, jo m'ho has dit,
m'ha sigut,
volies dir si hi ha comunicació
entre els artistes...
Entre vosaltres.
Jo penso que no.
No.
Sóc molt sincer.
Això coincideix amb molts col·lectius, eh?
Penso que no.
Crec que a Tarragona ha arribat...
S'han creat grups tancats.
Jo sóc una persona molt oberta.
Sé que em coneixeu.
Jo, per exemple,
amb el Richard he col·laborat.
Sempre s'ha dit que Tarragona
és una ciutat de capelletes.
Exacte, exacte.
I això és dolent.
És dolent.
És a dir,
jo quan dic al centre d'art,
espero que això ens ajunti tots una miqueta,
no anar més junts.
I jo mateix,
que em considero una persona molt oberta,
amb el Richard he col·laborat.
He fet quadros amb el Richard.
Jo sóc fotor de venir a la pintura.
Amb el Rosselló he fet coses.
És a dir,
tinc tertúlies.
Tinc tertúlies.
Però són uns quants,
els que sempre esteu allà.
Sí.
I suposo, no sé,
el Blai,
que és d'una altra generació,
també tindrà la seva capelleta.
Blai,
i hi ha capelletes a Tarragona.
No només en l'art,
en tot, eh?
En els grups de teatre.
En la cultura de club, no?
Sí, sí, sí.
Té unes afinitats
en base a uns estils
i potser uns llenguatges, també, no?
I, per exemple,
jo recordo que
la generació dels meus pares,
ells sí que deien
que els músics i els escriptors
es trobaven en les inauguracions, no?
Quan hi havia algun acte social,
una presentació d'un llibre.
Ara jo també crec
que la producció dels events culturals,
als vuitantes,
eren molt menys.
Ara vivim una efervescència.
Ahir mateix,
mentre al Teatre Metropol
hi havia un diàleg de l'Escan
amb un altíssim nivell,
a la part alta,
al Centre L'Alumà,
al Centre Social L'Alumà,
hi havia una noia
que estava parlant
sobre unes imatges
que ha presentat a Palestina
i hi havia 50 persones.
Estava al lloc ple a rebussar
i segurament,
al mateix moment,
a la ciutat,
hi havia altres actes, no?
És a dir,
que la vida és...
Capelletes no tan en gustos culturals,
que, òbviament,
és desitjable.
Ha d'haver-hi artistes
de tots els corrents
i ha d'haver-hi un públic
de tots els corrents.
Sinó, ara,
més aviat,
de plantejar un projecte
cultural de ciutat.
En aquest sentit,
aquestes barreres estilístiques
o de corrents
s'haurien de tancar, no?
Però això és un altre debat, eh?
Aquest és un debat ja...
Era més aviat aquest altre debat, eh?
Aquest és un debat de fons.
Una cosa és
com vivim les persones
que ens estimem la cultura
i quin és el nostre dia a dia.
Que, la veritat,
jo a Tarragona
no me'n falta mai de cultura.
O sigui,
sempre tinc coses per anar a veure.
sempre tinc algú amb qui a parlar
i algú que m'està oferint
propostes interessants.
Potser és veritat
que falten galeries,
que falten infraestructures,
això és cert, no?
Però la vida cultural,
jo la veig rica,
no sé, vosaltres...
Sí, no,
i es fan coses de vida cultural.
El que penso és que hi ha,
el que parlàvem,
que penso que hi ha poca comunicació
entre nosaltres, no?
I entre les diferents generacions.
Jo tinc 50 anys,
més jove que jo,
tu és molt més jove.
I, bueno,
jo intento comunicar amb, no?
Amb futurs més joves
i que venen a l'estudi.
Crec que fa falta això, no?
El que se'n diu la tertúlia,
l'altre dia
d'un artista de guitarrona ja gran,
el Guillermo Marín,
diu que el que falta
són les tertúlies, no?
I quan tantes poetes, Pepe.
Quan les que eres crear
no funcionen, no?
Les tertúlies s'ho tenen.
Va ser una cosa molt espontània, no?
I molt desitjada, sempre.
Richard,
falta comunicació?
Malgrat aquesta relació de tu,
és que et va sorprendre, no?
No, és clar,
és com ho estava dicendo,
dicem que hi ha tant talento
aquí per tots els llocs,
però no hi ha un centre
com l'arte contemporània
que necessitem tenir,
un lloc on podem tenir
les tertúlies o el que sigui.
I hem de fer alguna cosa,
potser,
un poc més per afuera de la ciutat
com en plan nacional
o internacional
o uns projectes importants.
Ser una mica més visibles, no?
Sí,
que poden escriure
en els revistes importants
o salir per la tele.
No ser tan localistes,
jo crec que peguem,
no,
a la cultura hi ha moltes coses.
Aquí diu provincianisme,
que peguem molt a Tarragona.
No, no,
jo no ho dic,
jo ho he sentit dir.
però sí.
Hi ha vegades ho diuen
i ens emprenyem,
però és que hi ha vegades
peguem, no?
És a dir,
jo crec que hem d'estar
més oberts fora.
No sé,
el Blai,
que és un dinamitzador,
no,
que està posat
amb gent jove,
emergent i tal.
Blai t'ha tocat fer aquí.
No, no,
portar coses,
no,
ho dic perquè ella
està portant coses
al Departament de Cultura.
És a dir,
portar gent d'aquí fora,
no moure,
els hi ha d'haver intercanvis.
inclús amb el que es feia
a l'antic ajuntament,
que ara s'ha deixat de fer,
no,
també,
no ho sé,
hi ha una sèrie de coses
que es van deixant,
que se'n van engegant altres
que potser són millors.
S'han vist coses molt bones
a l'antic ajuntament,
eh,
en aquesta ciutat?
Sí, sí, sí.
Però jo penso que a l'antic ajuntament,
per exemple,
bueno,
se podia fer
cinc expulsions
de gent d'aquí,
llavors aquestes
portar-les a fora,
perquè hi ha expulsions
a l'antic ajuntament
que neixien
i morien allí.
M'entens?
Llavors ho ha de moure
el mateix artista.
I és només una qüestió
de diners,
tot això?
Pregunto,
diners s'han necessitat.
Els diners són importants.
Però dic,
és només una qüestió de diners?
Jo crec que és una qüestió d'ofici.
Sí.
Aquí no hi ha hagut
un tramat
prou sòlid
perquè es donessin
projectes de gestió cultural
i hi hagués un creixement
dels gestors culturals,
de la gent que
havia d'encarregar-se
d'agafar aquests projectes,
a seleccionar
les propostes interessants
que han sortit aquí
i treure-les fora, no?
Jo crec que més que l'antic ajuntament
un cas fonamental
és el Tenglado, no?
Les produccions que s'han fet
al Tenglado
són produccions molt bones
de nivell internacional.
Sí, sí.
I ningú s'ha preocupat
d'agafar aquesta exposició
i després moure-la
en un altre lloc,
que és quan amortitzes
la inversió que has fet.
Pels circuits
a nivell nacional
i internacional
estan creats.
I una pregunta
que et faig,
bueno,
que en Xem,
no?
La faig
amb les exposicions
que tu saps
que el dineral
que costa
en el que es monta
al Tenglado
no és vergonyós
és mala gestió.
Dig-li com vulguis.
Jo trobo
la meva paraula
és vergonyós.
Que se quedi
no el Pieterugo
en aquest cas
però que el Tenglado
s'han fet coses excel·lents
que morin aquí, no?
Quan jo vaig fer
l'expulsió
de la Xertesa
que era una foto
que estava bé
a l'antic ajuntament
no hi tinc que moure jo.
Ja està bé.
No, no, que sí,
que un s'ha de moure
l'artista s'ha de moure ell.
Ara, si és un intercanvi
amb altres ciutats,
hòstia,
altres centres culturals
portar fotos de fora
o bueno, artistes de fora
dels d'aquí
es portem cap allà
i anem a conèixer la gent
i donem a conèixer Tarragona.
Això que diu el Blai
és interessant
que és una qüestió
d'ofici en el sentit
per exemple
els circuits
en el món de l'art
com en tot
existeixen.
Per tant,
es tracta de conèixer
el circuit,
vehicular-lo
i d'alguna manera
no és que la feina
es faci sola
però sí que tens
un terreny força guanyat,
no?
Si ja a Tarragona
i les seves produccions
entren en un circuit
els gestors culturals
saben a veure
què estan fent a Tarragona
si ens interessa
portar-lo cap a la nostra ciutat.
Així aniria la cosa.
Sí, bueno,
i a molts altres nivells,
no?
Per suposat
si
tu tens una producció
qualsevol exposició
que fas
tu agafes un artista
selecciones una obra
crees
un interfés físic
crees una exposició
un ordenament
d'aquella obra
en un espai
crees després
un discurs narratiu
un text
un catàleg
etcètera, etcètera
tu estàs fent
un treball
de producció
de creació
d'un producte cultural
i el producte cultural
després pot viatjar
a altres fundacions
a museus
etcètera, etcètera
el moment en què
tu fas circular
aquell producte
l'estàs rentabilitzant
cada vegada
que el tornes a exposar
com s'ha fet
amb el talent latent
igual és l'única vegada
que hi ha hagut
una exposició
que s'ha produït
aquí a Tarragona
que ara mateix
tenim aquí
una exposició
que és l'el 2009
i l'el 2008
encara s'està exposant
a Girona
és a dir
això és rentabilitzar
la feina feta
i a part
altres possibilitats
coproduccions
és a dir
si tu et planteges
fer una retrospectiva
d'un artista
com s'ha fet el Tinglado
tu pots plantejar
els costos
d'una exposició així
són molt elevats
jo per exemple
crec que a Tarragona
pel nivell
d'inversió que hi ha cultural
els costos
de les exposicions
que s'ha fet fins ara
al Tinglado
està sobredimensionat
penso el mateix
o sigui
és massa la inversió
que s'ha fet en això
per la quantitat
d'inversió
que tenim en general
en cultura en Tarragona
aleshores
si planteges
si volem fer una exposició
de primer nivell
doncs busquem una coproducció
anem a parlar
amb l'Artyom de Bilbao
anem a parlar
amb el Centro d'Arte Gallego
o anem-se'n a París
o anem on sigui
a buscar
jo crec que ens amb tu
un part
unes col·laboració
vosaltres sabeu millor que jo
però programadors
d'art
com poden ser
les fundacions
de les caixes
funcionen
amb aquestes coproduccions
i per això
podem veure realment
exposicions a vegades
extraordinàries
aquí a Tarragona
perquè hi ha darrere
aquesta coproducció
sí, sí, sí
sitios que van
per tots els sitios
però en general
l'arte
és un gran senyor
com estem
la població
de los ciudades
si tenim
bones exposicions
o arte
és muy disponible
este es un buen senyal
que estamos bien
aquí en Tarragona
comentava Blay
el tema
que ahir
d'aquest diàleg
de l'escan
com deies
amb un nivell
extraordinari
aquests dies
tenim l'escan
pot ser un bon exemple
per parlar
no només de creadors
sinó de públic
diumenge al matí
em penso
que jo em va
bé, no
mal exemple
perquè estàvem fent
la festa dels Tres Toms
vaig atensar-me
al mercat
Talent Latent
i eren molt poquetes persones
potser és que un diumenge
al matí
no sé
el seguiment
que està tenint
un festival
que neix també
amb la voluntat
molt bona voluntat
que Tarragona
sigui el centre
d'atenció
del món de la fotografia
en aquests moments
que es va lluitar molt
perquè es fes aquest festival
per tant
que aquí a Tarragona
podem gaudir
aquests dies
d'un nivell
de fotografia
molt elevat
no sé si el gran públic
se n'adona
de la joia
que tenim amb l'escan
aquí
però el que a mi
em preocupa
és si se n'adonen
fora de Tarragona
tenint en compte
que s'ha volgut
treure
aquest protagonisme
de Barcelona
com és habitual
i situar-ho aquí
si ens adonem
que realment
tenim això
que és important
aquí
i se n'adonen fora
la gent
de la resta de Tarragona
sap que l'escan
es fa a Tarragona?
jo crec que
jo crec que
un dato
és que l'Ajuntament de Reus
ho volia comprar
sí
per tant
això que diu el Guai
també és cert
gent de Barcelona
ve a veure les exposicions
i a participar dels actes
poquíssima gent
poquíssima gent
mira
abans és membre de l'AFP
jo soc de l'Ajuntament de l'AFP
i m'he encarregat
a enviar a través de l'AFP
que soc el que porta
la comunicació
comunicats
i tal
poquíssima gent
ve de Barcelona
me sembla que hi ha
un bus gratis i tot
el van suspendre
el van suspendre
perquè no venia ningú
és a dir
no s'ha publicitat
o és que
la gent
de la cultura
a nivell de país
no té interès
en sortir de la capital
jo crec que
en el cas de Barcelona
això passa
jo els vaig enviar
també la Lledi
que
els vaig dir que
Tarragona
està més a prop de Barcelona
que no Girona
els vaig posar així
jo sempre dic
la Catalunya
els costa
venir d'aquí
i alguns de Barcelona
els hi fot
que s'hagi fet aquí
i l'any passat sabeu
l'any passat
que es van enfadar molt
va haver
va haver
boicot
va haver polèmques
i allò
bueno
vam lluitar molt
per fer això
i s'està fent aquí
el que ha dit
el Llai
és cert
que jo també ho sé
que Reus
ho vol comprar
i amb unes
bueno
jo crec que aquestes coses
necessiten anys
no els hi venem
no
no els hi han de vendre
jo crec que no
no
les canvien
que tenen el trapezi
que és molt xucat
o canvien pel trapezi
com a molt
però de comprar
o de vendre
hem de pensar
això volia referir
a l'Ecadema
és el que diu el Pep de tota la raó
és l'herència
de la primera vegada fotogràfica
hem de pensar
que porta dos anys
jo el nom també
perdoneu que us ho digui
és que crear marques
és molt important
jo el nom el trobo
molt poc encertadíssim
ho he dit des del principi
Scand
sí
sembla una fàbrica d'algun
no ho sé
no ho sé
és que jo crec
si és fotografia
no
posa foto
no sé què
foto del que vulguis
Scand
allò de la primavera fotogràfica
que ens pot sonar una mica rona
que era xulor
era molt primavera fotogràfica
era molt búnic
se'l van carregar
ja sabem tots per què
bueno
se'l van carregar i ja està
Blai
amb això que parlava
no jo el que comentava
és que per exemple
el trapeci
als inicis
també va ser molt polèmic
era una cosa minoritària
ho van fer
a mitges en Vilanova
és a dir
un projecte que era
molt incert
i ara
és un festival de referència
a Catalunya
per suposat
i internacionalment
cada cop més
tenim un altre exemple
que és la fira
del Teatre de Tàrrega
que també va començar
una fira local
era una fira de teatre
i escultura al carrer
vull dir
una cosa
que ha anat mutant
i ara és el referent
i gent de Barcelona
escolta
va
trens plens de Tàrrega
no?
estiguin que amb paciència
i anys
Tarragona pot ser la capital
de la fotografia
de Catalunya
amb potencial
i coneixement
si ens ho proposéssim
per què no?
per què no
i donau conèixer
escolta
jo vaig a Perpinyà
cada any
i si anés
si algú d'aquí
ha anat a la vice
por la imatge
per Pinyà
i us aconsello
perquè és meravellós
és que els aparadors
tenen fotos
i veus el vice
pel imatge
off
veus nois cada matí
que van penjar
els seus reportatges
en una paret
i a la nit
ho van a treure
és acollonant
Blay
i podem ser capital
de la cultura europea
el 2016
no conec
els paràmetres
que faran servir
els jutges
tampoc no he vist
el projecte
que s'està preparant
i crec que el projecte
és com
l'eix fonamental
no?
el que
jo crec que aquí
no anem
no anem bé
és a dir
tenim una trajectòria
d'una vida cultural
molt rica
jo crec que aquí
la gent
la cultura popular
la gent sempre ha volgut
a nivell associatiu
s'ha creat una dinàmica
molt creativa
molt positiva
i això és
això és molt vàlid
i això crec que
és maco d'explicar
a Europa
i això ens dona
una certa capitalitat
el que després
doncs
no tenim infraestructures
suficients
que estiguin funcionant
des d'un cert temps
amb una certa solvència
no tenim uns pressupostos
com altres ciutats espanyoles
que estan optant
per la candidatura
ni de lluny
aleshores
tant de bo
tant de bo
tenim un patrimoni
històric molt ric
tenim un present actiu
i dinàmic
i suposo que el projecte
el Joan Cavallé
és una persona
que té una solvència
demostrada
i que segur que farà
un gran projecte
però bueno
tant de bo
això seria una injecció
d'energia brutal
per la ciutat
i
com ho has dit
no és
bàsicament
les infraestructures
culturals
que tens
el que el comitè de selecció
valora
sinó el projecte
i el projecte
ha d'estar integrat
per tots els artistes
que és el que intentem
com a mínim
donar veu i vot
de moment
i llavors més endavant
integrar-los
perquè d'això depèn
bàsicament
que el jurat
triï o no
d'un bon projecte
que sigui original
i això són els casos
que s'estan donant
i els exemples
que tenim
de les que ja
són capitals
o sigui
ja està decidit
quines seran
les capitals
europees
de la cultura
però si em deixes
una mica crític
si des del 2002
estem intentant
fer un centre
de recreció contemporània
de manera consensuada
amb tots els sectors
participant
de manera desinteressada
tots els col·lectius
a la universitat
15 segons
professionals
i n'he aconseguit
i som al 2009
bueno
siguem optimistes
com Pep Escuda
artista optimista
vindreu un altre dia
perquè això no s'acaba aquí
moltíssimes gràcies
les 12 les notícies