El matí de Tarragona Ràdio obrim l'espai de l'IPES,
aquest espai que fem en col·laboració amb l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Avui el tema que volem abordar, jo imagino que no ens parlarà tant de restes arqueològiques, d'ossos,
sinó més aviat de com s'explica tot això a la societat.
Ens acompanyen els responsables de l'àrea de socialització de l'Institut.
S'encarreguen d'elaborar propostes didàctiques com exposicions, webs, portals,
per difondre els treballs dels investigadors.
Ens acompanyen, d'una banda, Rafel Sospedres, el cap de l'àrea de socialització.
Rafel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, Jordi Espona, bon dia.
Bon dia.
Responsable de l'àrea de multimèdia i de la gestió de continguts.
Lluís Batista, bon dia.
Bon dia.
És el responsable de l'àrea de museografia de socialització.
Us imagino tots tres, no sé si en el mateix despatx o despatxos separats,
i que van arribant a totes les activitats que fan els diferents investigadors,
que va arribant tot el material, i vinga, i la taula plena de coses,
plena de coses per explicar.
I ells ho posen en el seu idioma, en el seu llenguatge,
i vosaltres dient, i això, com ho presentem a la resta del món?
És correcta, aquesta imatge?
Aviam, la primera part no gaire, perquè és que els hem de perseguir més aviat.
Ah, sí?
Sí.
Són molt benitosos.
No volen que se sàpiga.
No, cadascú té la seva.
Llavors nosaltres hem d'anar agafant de l'orella els diferents investigadors
i els hem d'anar dient, explica'm això que acabes de trobar.
Llavors és quan nosaltres sí que ho passem al procés de digestió
i després ho servim.
És una mica baixí.
Diguem que hi ha un punt de partida filosòfic.
Allò que vosaltres sempre incidiu molt en retornar la societat
a tot allò que la societat inverteix en cultura, en ciència i en futur, no?
Sí. Aquest és el plantejament del Departament de Socialització
que té aquest nom, ja indica força per on van els tiros, no?
Perquè si no ens podríem dir Departament de Difusió
o Departament de Didàctica, però no.
La idea de la socialització és que nosaltres tenim intenció
d'enviar missatges a la societat per canviar-la,
perquè a nosaltres ens interessa veure com la gent respon
als missatges que nosaltres els anem donant
a través d'exposicions, de pàgines web, del que sigui,
i veure com aquests missatges es van calant.
i si no ho fem bé, ho hem de tornar a fer millor
perquè la gent, dia a dia, sigui una mica més científica.
Per tant, que no és proporcionar coneixements enciclopèdics,
sinó més aviat donar eines per desenvolupar un esperit
una miqueta més crític.
Fer pensar.
Fer pensar, reflexionar.
Perquè, clar, acumular coneixement perquè sí, no?
Amagatzemar coneixement i ja està.
És que no cal, perquè és que obres l'ordinador
i et ve una quantitat de coneixement que no hi ha qui el digereixi, no?
Llavors el que fem nosaltres, sobretot, és simplificar molt les idees,
centrar cada una de les accions en dues, tres conceptes,
dos, tres conceptes molt clars,
i abocar-los.
Però després també el que fem és avaluar-ho.
I llavors això costa, perquè hem de tenir personal format.
L'estem formant ara dintre del màster que fem amb la Universitat Rovira Virgili,
personal capaç d'avaluar no tan sols les visites de la gent, dels usuaris,
sinó també la nostra pròpia feina.
I això sempre és un punt una mica complicat.
Sou l'emissor, ja en parlarem del receptor després, si us sembla.
Perquè, clar, per fer tot això, eines fonamentals són els diferents dispositius multimèdia
que tenim avui en dia. No, Jordi?
Efectivament. És una manera de canalitzar el coneixement
i d'adaptar-lo als nous temps, als temps que estem vivint.
I afortunadament tenim molts formats i canals on els podem fer arribar,
bé siguin a través de pàgina web, bé siguin a través d'exposicions
on s'inclouen molts elements interactius i audiovisuals,
bé siguin també a través de mail i de blogs, etc.
És a dir, una mica la missió és transformar el coneixement
i adaptar-lo a l'aire digital.
Gestionant aquests continguts que prèviament vosaltres heu pensat
que s'han de difondre a través d'aquesta via.
I després són també aquelles accions en les que jo m'imagino, Lluís,
que treballeu mitjançant convenis també amb grans institucions i entitats
per treballar d'una manera organitzada.
I també trobar finançament, que és molt difícil avui en dia
finançar determinades coses, i més si parlem de ciència i cultura, no?
Bé, sí.
Quan parlem de finançament sempre rieu tots en aquesta ràdio.
Aquí hem tocat a temes directs.
A vegades estem parlant i diem, bueno, si ens pregunten què fem,
però com ho fem, això és més complicat.
perquè realment ens hem de buscar molt la vida per poder treure aquests projectes, no?
Perquè realment la cultura està una mica oblidada, eh?
Jo ho sabem, i en aquests temps que corren, doncs encara més.
Però bé, vam fent les exposicions, vam fent...
Jo penso que hem fet una bona tasca de socialització i difusió,
ens ha costat molt i estem lluitant dia a dia,
però que al final tenim diverses coses al mercat,
diversos recursos que fan més senzill l'explicació de totes aquestes etapes, no?
Com a exposicions, això que hem parlat dels multimèdies...
Doncs, per sort, jo penso que estem fent bona tasca, eh?
Amb molt d'esforç i amb el tema ja de cosa de finançament,
ja el Rafael ja parlarà més perquè realment són temes complexos.
Vols que et donem el dia o parlem de finançament?
No, ho podem fer, ho podem fer.
Però vaja, a veure, s'han de tocar totes les portes.
Sí, aviam, hem de tenir clar que nosaltres tenim una via oberta
com a institut de recerca amb tres patrons que són públics
i, per tant, podem accedir a una sèrie de subvencions,
d'ajudes, de programes oficials, del Ministeri de Ciència i Tecnologia,
de Cultura, Europa...
I una mica ens convertim en buscadors
entre els milers de papers que generen, no?
De convocatòries que arriben i dius,
bueno, aquesta com la puc enganxar, no?
Doncs l'enganxaré per aquí, val-hi.
I això em serveix per el que sigui.
Però a part de fer tota aquesta feina,
també ens toca anar amb la maleteta a veure empreses,
a veure institucions,
perquè, diguem-ne, es creguin el que estem fent
des d'un altre punt de vista,
una mica més social,
no tan programat a dintre de les convocatòries.
Aquesta és més la feina que fa el Jordi
com a gestor de continguts, però és complicat.
Per això també sociabilitzar,
és a dir, que entri l'empresa privada
en un àmbit que sempre havia estat molt academicista
i molt institucional,
si em permeteu una petita anècdota,
jo recordo que vaig anar a un hotel,
no cal dir la ciutat, d'una cadena d'hotels,
i quan vaig entrar vaig veure que des del sabó de mans
fins a revistes i publicacions,
no feia referència específicament a ells,
però si hi ha Tapuerca i tot el món aquest,
i dius, home, això és magnífic,
que s'entri en aquest món justament per trobar finançament.
No sé si l'exemple s'ha afortunat,
però dona una mica aquesta idea
que estàs dient, no?
És superoportú, perquè això va ser una acció
de la Fundació Tapuerca
per aconseguir un dels patrons,
i el va enganxar per aquí.
Vull dir que a vegades l'enganxes a la gent
per llocs molt rius.
I no passa res que posin, per exemple,
ara imagino el nom de l'IPES
en una bossa d'una fruiteria?
Per què?
La ciència ha d'estar al carrer,
i aquesta és una de les nostres feines.
Nosaltres tenim un dels programes
que iniciem aquest any amb moltes ganes,
que és el de municipalització de la ciència.
La nostra idea és fer una xarxa municipal,
que de fet ja gairebé la tenim complerta,
amb ajuntaments referents
on tenim diverses excavacions
o intervencions,
on hem arribat a provocar
que es criï un regidor de ciència,
que és el nostre interlocutor.
Ens identifiquem més amb un regidor de ciència
que no pas amb un de cultura,
per la nostra metodologia.
i la nostra idea és, de cara a la tardor,
fer una reunió d'alcaldes, regidors de ciència,
per començar a posar les bases
de fer un nou equipament municipal
que sigui un espai de ciència.
Això de regidor de ciència sona bé, eh?
Sí, sona molt bé.
Qui us havia de dir que hi hauria un regidor de ciència
en un ajuntament, no?
Sí, sí, és fantàstic.
I s'ho creuen i tenen ganes de fer coses,
perquè és un nou àmbit,
que cada dia està més a l'abast de la gent.
La gent demana, demana accions de ciència
i el que cal és articular-les una mica, no?
Que no tot...
Mirem els programes de televisió,
fan minuts de ciència,
fan llibres de ciència per dos euros.
No vull fer propaganda ara.
Però fan...
Realment això comença a estar bastant al carrer.
I escolteu, a vegades s'ha de sacrificar
un cert nivell perquè, clar,
no ens hem d'enganyar que som una societat
bàsicament una miqueta dropa
i ens agrada com a societat
que ens ho donin tot mastegat.
I a vegades s'ha de renunciar.
De fet, la societat està renunciant
a moltes coses per aquesta droperia.
Vosaltres no sé si a vegades
heu de renunciar a determinades coses
per posar a un nivell
que arribi a l'abast de tothom.
Després, qui sigui més exigent
ja trobarà el camí.
Però, en principi,
cal renunciar a determinats nivells
per arribar-hi a tothom?
No és una renúncia, és un disseny.
El que cal és dissenyar
pel públic que tu vulguis oferir una cosa.
És a dir, el públic expert
ja té els seus canals.
Nosaltres no anem al públic expert.
Ja hi ha congressos,
i hi ha publicacions específiques.
Nosaltres anem al públic general
o al públic escolar.
Llavors, el que no podem fer
és plantejar temes
que no estiguin treballats
en els currículums de les escoles.
Per tant, el que fem és adaptar-los.
Potser introduir alguna cosa
que ens interessa introduir,
perquè hi ha mancances
en aquests currículums,
però ens adaptem molt
al canal en què circulem.
Si no, aniríeu en direcció contrària.
Això tampoc és bo.
En això, vosaltres,
aquest mateix plantejament
des dels àmbits específics
dins de la vostra funció,
dins de l'IPES,
com ho treballeu també?
Home, sobretot,
oferint la informació
amb un vocabulari
i un to molt planer
i molt entrenador per tothom.
I...
bé, anava a dir,
intentant convèncer la gent
que és important difondre la ciència,
però és que realment,
almenys la meva experiència,
no és gens complicat,
perquè justament,
com parlem ara,
d'anar a buscar
finançament privat i tal,
justament,
al presentar-te
com a Institut
per l'Ecologia Humana
i Evolució Social,
doncs,
la gent està ja
molt sensibilitzada
i t'obre
les portes de bat a bat.
És bàsicament
que ells entenguin
que la informació
que tu estàs oferint,
el coneixement
que vols difondre,
encaixi una mica
amb la seva política
d'empresa
o amb la seva estratègia.
Però, habitualment,
és una cosa
planera
i relativament senzilla.
Perquè vosaltres,
jo m'imagino
que en funció
d'aquells temes
que voleu divulgar,
marcar un patró,
o un perfil
de quin tipus de públic
aneu adreçats,
que és molt heterogeni.
Per tant,
dissenyeu programes
per a escoles,
però dins de les escoles,
per a estudiants
de primària
o de secundària,
per a aquells grups
de persones
ja grans
l'anomenar
de tercera edat
que són persones
molt actives
i que els agrada molt
anar a les exposicions
de les caixes
i tot aquest tipus de coses.
Després,
aquell públic
que més o menys
té interès
però no té temps
perquè és qui
ha de cuidar
de la canalla
i d'aquell avi,
també hi ha més treballar.
Vosaltres aneu
parcel·lant
tot aquest tipus
de receptors
de la ciència?
Sí, clar,
evidentment.
Jo penso que hi ha
dos públics generals.
En el cas d'una exposició
i d'un museu també,
hi ha el públic
que no sap de la matèria
o que sap una miqueta
i has d'explicar
d'una forma planera
i després
ja el públic especialitzat.
Normalment,
aquesta exposició
en el museu
està feta més
per públic en general
en el qual entrem
ja les persones grans,
les persones que tenen
molta feina
com he dit abans
són les persones
que no saben molt
també d'aquella temàtica.
Pot haver-hi un metge
que sap molt d'eroseu
i a mi no sap de prehistòria.
Penso que són
aquests dos tipus
de públic.
i la socialització
principalment va adreçar
en el nostre cas
les exposicions que fem
que hi ha un tipus
de mociografia
més avançada
potser
que l'habitual
d'un museu.
Posem més escenografies,
posem més gràfiques,
reconstruccions,
tot això
ajuda molt
a entendre.
Però són recursos
que valen diners.
Per nosaltres
seria molt més econòmic
i fer una exposició
en dues reproduccions
en tota una vitrina
i hi ha molt de text.
Gastem més diners
però és perquè
sigui més planel
llenguatge
i arribi a tothom.
I una mica
com una pel·li
que fitxant
a la millor estrella
de tant en tant
vosaltres heu de fitxar
alguna peça
que serveixi de reclam
per a aquella exposició, no?
Això sí,
clar,
quan tenim alguna peça
i és la peça
que hi ha la reproducció,
de la peça
que s'ha trobat
a la darrera
o que és molt important
doncs clar,
és l'estrella normalment.
Per exemple,
quan tenim escenografies
criden molt l'atenció
les reproduccions
que fa el Jordi també
criden molt l'atenció
són aquests recursos
que has de buscar
la diferència
respecte a el que
la gent està acostumada
a veure normalment
que en aquest cas
en casos de prehistòria
o d'història antiga
o d'història en general
doncs
moltes vegades
es parla del text
de les dates
tot això que has dit abans
no?
lo difícil que són les dates
però realment
això no té importància
la cronologia
es explica
en una barra del temps
no cal
que és la que jo he demanat
a la gent de l'IPES
que em poseu aquí
quan veniu
i encara l'espero
però en fi
és que demanaré una socialització
exacte
ets tu
qui m'ha de posar
la barra del temps
aquí darrere a l'estudi?
ho demanes
jo te la poso
perfecte
per cert que jo me'n recordo
d'aquell cap Jordi
que era exactament
d'un nen o nena
que no se sabia ben bé
antecessor
antecessor
com el tenim
perquè la cosa
tenia d'anar evolucionant
també no?
al llarg del temps
bueno en principi
el cap antecessor
està exposat
a data d'avui
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
on està tinguent
una bona acceptació
i on a més a més
també ha estat
la icona
de tota la difusió
d'aquesta exposició
actualment estem treballant
en un segon cap
concretament
el del Heidelbergensis
i bueno
el tenim ja
força enllestit
jo calculo
que en un parell
de setmanes
com a màxim
el podrem tenir enllestit
sempre i quan
el científic
ens confirmi
que està tot
mil·limètricament correcte
perquè tècnicament
jo recordo
que explicaves
una miqueta
el procés
per fer aquesta reproducció
tècnicament
era una
vaja
allò
com fer puntes
de coixí
pràcticament
però passat
a la tecnologia
que era molt complex
aquest procés
sí
bueno de fet
ara ja hi anem
agafant més
el truc
ja fareu caps
com qui fa
sí
de fet
una mica
la intenció
és fer-ne
diversos més
com et vam comentar
en el programa anterior
el procés
bàsicament
és
ara a més a més
disposem d'un
escàner tridimensional
on el que fem és
quan es troba
un crani
o una part d'un crani
la gala
el que fa
és que reconstrueix
físicament
la part que falta
i una vegada
tenim aquesta rèplica
diguéssim
acabada
o ben apedaçada
passa per
el que és
l'escàner tridimensional
això genera
una malla
que és la informació
bàsicament
de tot
l'entorn
de lo que és
el crani
i a partir d'aquí
passem a texturitzar-ho
una vegada
tenim això
amb tota la informació
que ens passa
als científics
fem
el que és
la fase
de musculació
i finalment
el que és
el tema
d'afeccions
el nas
els ulls
la cara
la boca
el repte
que tenim ara
és
a part de poder
reproduir
fidelment
el que és
les formes
i el crani
i la cara
és intentar
donar-los
una mica
d'emoció
que és a dir
ja no és només
dir
anem a aconseguir
fer una forma
tal qual
sinó que aquesta forma
tingui un sentiment
tingui una emoció
dins
captar una expressió
determinada
no és fàcil
no és gens fàcil
no és gens fàcil
i més si has de
pensar
milions d'anys
enrere
ja em diuen
que
una cara
és
moltes vegades
el reflexe
de l'ànima
bé
una mica
el repte
és intentar
imaginar
en aquells anys
una mica
les emocions
que tenien
que tampoc
haurien de variar
massa
no però el Rafael
abans deia
que a microtancat
que eren com nosaltres
no?
aquests
homínids
de fa milions d'anys
sí sí
aviam
no gaire diferents
amb la manera de fer
de fet no hem avançat
gaire amb això
o potser és que no hem d'avançar
gaire
ens comportem
de la mateixa manera
i potser de manera
més cruel
perquè entre altres coses
som molts més
la teoria dels números
aquí
és extremadament
eficaç
no?
el que deia el Jordi
clar aquí
és on realment
es veu la nostra feina
passem de
del missatge
purament científic
dels resultats
no?
és que ara en 3D
reconstrucció muscular
es treballa molt
amb l'antropòleg
amb el taller
de restauració
però el nostre repte
no és tan sols
arribar a això
sinó
convertir
aquell cap
en algú
que comuniqui
emocions
o sensacions
aquí ja estem
superant el missatge
estrictament científic
per
agafar
aquell punt de connexió
amb el visitant
aquest és el nostre repte
i amb el crani
i amb tot el que fem
és això
és aquell punt de connexió
que fa que et llegeixis
un plafó
perquè és que si no
passes pel davant
i no te'l llegeixes
i en el millor dels casos
fins i tot dir
vull saber més
d'aquest homini
d'aquesta espècie
d'homini
perquè no el conec
podria ser
si m'equivoco
em rectifiques
però per exemple
allò que parlàvem abans
d'aquelles peces
i aquells conceptes
a vegades han de ser
fins i tot
no sé si el terme és correcte
transgressor
o una miqueta
el titular espectacular
però jo recordo
una exposició
que vau fer
a partir dels excrements
podria ser fòssils
era l'IPES també
que es va fer aquí
a la Fundació
La Caixa
no em sona
a mi
no em sona
això
no
té els excrements
però sí que tens raó
amb això
de ser transgressor
però bueno
a vegades ho tenen que ser
bueno
això és el típic
aquest homenteceso
que estàvem parlant
que aquesta reconstitució
ha anat molt bé
perquè li han donat força
a aquesta espècie
que fa poc
va retrasar la seva cronologia
de 180.000 anys
a un millor 200.000
però
és el que estàvem parlant
que aquesta espècie
eren caníbals
i ara estem descobrint
que altres espècies
també ho eren
com els endertals
i això a vegades
es mostra
i és una mica transgressor
i a la gent
no li agrada veure això
són aspectes
de com és
que feien això
i per què
dius sí
eren com nosaltres
també hi ha homo sapiens
que han estat caníbals
per situacions
i això
doncs a vegades
ho tens que mostrar
i no són coses
molt maques
tampoc
però ens encanta
la morbositat
que té el públic
només cal mirar
les audiències
de les teles
tot això ens encanta
i escolteu
si això és el primer pas
per acostar-se a un terreny
que després ens ha de portar
a altres territoris
doncs està molt bé
sobretot si és veritat
o sigui
el que hem de partir sempre
és d'un punt de veracitat
si no
estaríem fent
un espectacle
que no seria
algú seu
nosaltres partim
d'una realitat científica
la dimensionem
i la intentem enganxar
a la societat
amb la idea
que vegi
sobretot el que ens interessa
no són tant els conceptes
com el procediment
perquè
el que nosaltres volem ensenyar
és que la ciència
té aquestes coses meravelloses
o sigui
que pots arribar a trobar
aquestes coses
però que la disciplina
el treball diari
el treball en equip
és bàsic
i que el que hem de fer
és construir una societat
una mica així
com a IPs
diguem-ne que la vostra presència
a nivell internacional
en l'àmbit acadèmic
només cal mirar
les revistes especialitzades
i la quantitat
de treballs vostres
que s'han publicat
i que més han tingut
una acollida
insisteixo
en el camp científic i acadèmic
està més que consolidada
el vostre paper
és conegut de tot el món
a la nostra societat
aquí a Tarragona
hi diria que més que consolidada
perquè clar
tenint la seua aquí
és normal
aquest nivell de socialització
per al que treballeu cada dia
en quin punt
estaríeu ara?
Queda molt per fer
inicial
perquè és molt lent
tot això
és molt lent
i a més a més
estem
molt dissimulats
dintre d'un maremagno
increïble
d'ofertes
és a dir
el camp
en el que nosaltres
entre cometes
lluitem
és extremadament divers
que és el camp aquest
de la cultura
i el que provoca
és que
és el de sempre
un partit de futbol
o qualsevol esdeveniment
fa que una exposició
baixi de visitants
el que passa
és que
estem molt il·lusionats
perquè hi ha aspectes
que ens funcionen
molt i molt bé
com la pàgina web
que hem presentat fa poc
a l'evoluciona.org
que en tres mesos
quasi bé
anem ja per 18.000 visites
i això
és extraordinari
i a més a més
d'una manera
molt equilibrada
les diferents exposicions
que tenim
i sense encara
haver entrat
diguem-ne
en el mercat escolar
vull dir que
que en aquest aspecte
ens va força bé
en el camp de les exposicions
en el camp
del món editorial
doncs aviat
hi haurà novetats
però
costa molt
o sigui
és realment complicat
estar situat
i ser competència
d'altres museus
o d'altres institucions
però és un repte
volies dir alguna cosa
en aquest sentit
en l'àmbit dels mitjans
de comunicació
teniu presència
quan hi ha un titular
espectacular
d'una troballa
que si el mamut
que si avui ara comentàvem
aquest cran
i d'aquesta noia
de la cima
de los huesos
però allò
que és una troballa
espectacular
per al públic
en general
pels científics
és un element
més d'estudi
que probablement
n'hi ha d'altres
més transcendents
i que no tenen
aquesta espectacularitat
però clar
lògicament
més enllà
d'aquella notícia
puntual
la presència
en els mitjans
de comunicació
generalistes
no està garantida
és complicada
no, no
s'ha de treballar
cada dia
i aviam
si d'alguna cosa
podem estar orgullosos
també en l'institut
és que el departament
de comunicació
funciona molt bé
i per tant
té unes connexions
molt bé
ens consta
que funciona molt bé
sí, sí
no, no
vull dir
amb això
a nosaltres
ens ajuda moltíssim
i qualsevol
dels titulars
o de les notes
de premsa
que fem
té una repercussió
bastant espectacular
quan
reps el feedback
a través d'internet
no
però
és que això
ha de ser continu
és que
sé que
estem molt bé
molt millor
posicionats
que molts altres
grups de recerca
això és veritat
la temàtica
ens ajuda moltíssim
no és el mateix
treballar sobre
evolució humana
que
no sé
que sobre física
quàntica
i no voldria
ara aquí
no, no
però
el públic
lògicament
li atreu més això
perquè ho veu
més accessible
fins i tot
i bé
la descoberta
de troballes
l'arqueologia
en si
és molt més
mediàtica
però això
també ens posa
en un nivell
de partida
per aconseguir
moltes més fites
és una mica
el que fem nosaltres
ho intentem
a dia d'avui
a punt d'acabar
el curs acadèmic
el que passa és que vosaltres
diguem-ne que teniu
un rellotge biològic
diferent
perquè venen excavacions
ara teniu grups
que han acabat excavacions
i estan als laboratoris
als despatxos
així des de cadascun
dels espais
que dirigiu
que esteu fent ara
que és el més immediat
que teniu entre mans
que es pugui explicar
sí, sí
clar, perquè tot
no es pot explicar
també hi ha espionatge industrial
en això dels grups de recerca
o què?
no, però
jo amb el Jordi
que sí, més o menys
més o menys
bé, el Jordi
sí, ho pateix
el tema multimèdia
sí que té realment
és que aquest territori
i el tema de la museografia
també
hem de dir que
ha baixat molt la feina
i per tant
les empreses
es busquen
es busquen
estant la vida
també per la crisi
en aquest cas
i tant
i tant
pensa que els ajuntaments
s'han quedat
realment buits
i aquestes inversions
són complicades
sí que sí
que es pot anunciar
que el maig sortirà
perquè estem
molt il·lusionats
amb això
una nova col·lecció
editorial
que es diu
Evoluciona
amb l'editorial
del Mau
i sortiran
tres números l'any
que sortiran de cop
aquest maig
aprofitant
l'any d'arguïnt
és una
és una col·lecció
que en principi
no té fi
anirem fent
tres números l'any
en català
i tres en castellà
i
bueno
ja vindrem a presentar-los
i tant
farem la presentació
que convingui
no hem arribat a Sant Jordi
tampoc és un drama
millor eh
millor cada cop
els autors
i qui públic
ha dit que es dilueix
entre tanta novetat
mediàtica
bueno
són uns llibres molt petits
de 60
80 pàgines
en principi
que entren
molt bé
sobre preguntes
amb resposta
és aquest tipus
de llibre
que ens fa molta il·lusió
d'interpretació
de l'evolució humana
doncs esperem
aquesta col·lecció
esperem el cap
esperem que
ajuntaments i empreses
estiguin una miqueta generosos
que passi la crisi
tu què tens?
tenim unes quantes exposicions
s'estan rondant
jo no parlo dels projectes
perquè dóna mala sort
i els que estem fent
mai parlem
però que sí que tenim
unes quantes
sí que ara mateix
anem a Molins de Rei
tenim una exposició
sobre fa 3,5 milions d'anys
a Camp dels Ninots
tenim una exposició
amb un xerqueològic
en aquests moments
tenim una altra exposició
que vam realitzar
d'Ecogul
que està
en aquests moments
no sé on para
a les Borges Blanques
a les Borges
era itinerant
recordo que en vam parlar
quan va començar
hem desmuntat
d'una petita exposició
que encara
acabem de desmuntar
de Jordi Sabatepi
també teníem una
o sigui que tenim unes quantes
encara en aquests moments
com són coses
que ja havíem fet abans
i estem itinerant
doncs
encara podem moure'ns
hi ha un
ara
estem acabant el temps
i ara m'ha passat pel cap
quin desordre
el tema de la boella
allà hi ha un gran repte
de socialització
i a més molt atractiu
i és una qüestió de diners
també
no és el moment segurament
però també convenis
amb l'Ajuntament
vull dir que hi ha
com molta il·lusió
de moment
per tirar coses endavant
la boella és i serà
allà és un part temàtic
d'arqueologia
és un dels
jo crec que serà
el llaciment referent
de l'Institut
a Tarragona
i segurament
a Catalunya
per tant té un potencial
espectacular
té unes problemàtiques
que el Pep Vallverdó
ja ha explicat
sovint
però una vegada
resoltes
ostres
ens fa una il·lusió
espectacular
més que res
per la cronologia
que tracca
que ens enllaça
directament
per exemple
amb Burgos
o amb altres projectes
com el de Terrassa
etc.
Ui, hem de parlar
de moltes coses
heu de tornar
un altre dia
de tant en tant
aquests científics
que us deixin venir
a vosaltres
científics
que més
divulgueu
i dissenyeu
aquests programes
Rafel
portaràs la cronologia
per no fer el ridícul
a cada espai
de l'IPES
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Jordi Espona
Lluís Batista
ha estat un plaer
i enhorabona
per la feina que feu
adeu-siau