.
Matí de dijous, temps de tertúlia,
la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Avui una tertúlia amb dos periodistes i dos polítics.
Saludem Carles Magrané, redactor en cap del diari de Tarragona.
Carles, bon dia.
L'altre periodista de la tertúlia és la companya directora
del diari El Punt a Tarragona, Mercè Ribé.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
I tenim dos polítics, la regidora del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo.
Carme, bon dia.
Bon dia.
I el regidor i portaveu del grup municipal de Convergència
i Unió al Consistori, Joan Areggio.
Joan també, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests quatre convidats ens repassarem l'actualitat de la jornada,
una actualitat que en l'àmbit estrictament local,
en bona part, passa per unes declaracions,
un anunci que feia ahir l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros, en aquest programa
a propòsit de les negociacions que amb molta discreció
s'estan fent entre l'Ajuntament i el Govern central
a propòsit del Banc d'Espanya.
Ahir l'alcalde anunciava que formaria part d'aquesta operació
l'edifici de la Biblioteca de Lletres
a la plaça Imperial Tarracó.
De fet, l'alcalde deia que l'Ajuntament està disposat a cedir
a l'Estat aquest espai que ocupa la Biblioteca de Lletres
perquè el Govern central pugui ampliar les seves oficines.
Recordem que sempre ha estat una de les reivindicacions
a l'administració central poder tenir més espai per fer oficines.
D'alguna manera, en l'operació del Banc d'Espanya
entraria la Biblioteca de Lletres de la plaça Imperial Tarracó,
una biblioteca que ha de deixar per cert aquest emplaçament ben aviat
i es traslladarà al campus de l'Avinguda Catalunya.
Els hi pregunto primer als periodistes, Mercè, Carles,
què us sembla aquest anunci en relació a l'operació
de les negociacions al Banc d'Espanya?
Aquí al final haurem de fer com un organigrama
perquè ens entenguem una mica tots plegats.
Volem al Banc d'Espanya, donem una part de la biblioteca
de la Facultat de Lletres, també donem una part de la tabacalera
que fa quatre dies ens va donar l'Estat,
i ara els hi tornem a donar dues sales per instal·lar la biblioteca.
Jo, com a mínim, això ho tinc entès.
Hi ha dues sales de la tabacalera on s'hi instal·laria a Maroteca
i dues naus del darrere de la tabacalera.
És a dir, jo, que el Banc d'Espanya
és un edifici molt reivindicat per l'Ajuntament
i a mi no em sembla malament que l'Ajuntament tingui un edifici
en un espai tan emblemàtic com és la Rambla.
I ara el que diré ara no vull que s'interpreti com que hi vaig en contra.
Però, és a dir, si s'han de fer tantes mans i mànigues i tanta història
i és una cosa que la portem reclamant anys i panys
i no sé si s'acabrà tenint mai,
a mi l'edifici que hi ha actualment a la plaça Imperial Tàrraco
em sembla tan vàlid per fer-hi el que s'hi vol fer el Banc d'Espanya
que si la cosa s'ha de complicar molt, no sé fins a quin punt val la pena.
Carles.
A veure, és que amb el tema aquest del Banc d'Espanya
a banda del tema de la discreció que és relativa,
en aquest cas perquè, clar, si cada vegada que ve algun representant municipal
no només aquí sinó amb altres mitjans n'acaba parlant
la discreció també és molt, el que dic, relativa.
A mi em dóna la sensació que el conjunt de la ciutadania de Tarragona
el tema de, evidentment el destí del Banc d'Espanya segurament no li pot interessar,
però aquest tipus de situació de negociació, de trasllats i de moviments
ben poca cosa li interessa.
Vull dir, segurament l'interessant seria que al final hi hagués un acord
i quan arribi l'acord que el facin públic i que estableixin,
perquè de fet encara tampoc no s'ha dit específicament
què carai acabaran amb aquell edifici del Banc d'Espanya,
almenys de manera molt concreta.
Hi ha oficines de turisme, no sé quantes sorpreses més hi han de tindre.
La veritat és que em dóna la sensació, aquí els polítics dubto que cap d'ells,
cap ciutadal pari per reclamar-li a veure què és el que està passant amb el Banc d'Espanya.
És a dir, la veritat és que crec que desperta un interès relatiu.
El que ja comença a ser hora és que arribin a un acord, el facin públic,
que decideixin què hi va, que ho especifiquin i que hi ha endavant.
A veure, els nostres convidats a la tertúlia, els polítics, Joan,
per saber primer l'opinió del principal grup de l'oposició.
A veure, jo dues coses.
La primera és que jo el que necessitaré un pla no és per aclarir-me
el que es farà a la plaça Imperial Tàrraco,
perquè hi ha totes les entitats del món, hi ha un institut,
resulta que hi ha una altra cosa, segurament el pla no el necessitaré allí.
Però, fet aquesta broma, que tampoc ho és tant, però vaja, a veure,
jo aquí hi ha una cosa que és l'única que no enquadra tot això,
que ja no enquadrava en el seu moment,
i per això en el seu moment les coses no s'acabaven d'aclarir amb l'Estat.
No entenc que l'Estat necessiti més oficines, és que no ho entenc.
I no entenc que l'Estat no pugui fer allò que ha reclamat,
no de l'Ajuntament de Tarragona, de tots els ajuntaments,
quan li ha convingut sempre, que és que li cedeixi una cosa gratuïtament.
Ja està.
És que no entenc que sempre haguem d'anar, diríem,
comprant coses o canviant coses o no sé què.
Quan li he convingut a l'Estat, ens ha dit,
si no em dona aquests terrenys, no li faig això.
Si no em regala això, no li faig això.
I ja està, i ho ha fet.
I punt.
I els ajuntaments, insisteixo, no el de Tarragona,
tots els ajuntaments, diríem, han hagut de passar per aquest article 26
que ha aplicat l'Estat.
Em costa d'entendre, i insisteixo,
això és un dels motius de la no entesa en el seu moment,
o de la seva oficina entesa en el seu moment,
fet de dir, escolti, un, no entenc per què necessita més oficines,
estem a les portes d'un estatut que no sé si els retallaran més o menys,
però que encara no ha més competència a la Generalitat i menys a l'Estat.
No sé per què necessiten més oficines,
no sé per què necessiten més edificis.
I l'altra cosa és dir, escolti,
perdoni,
hi posaré un exemple que segurament
me'n vaig molt, molt, molt, molt enrere,
molt enrere en el temps.
Però l'Estat sempre és l'Estat.
M'ha ni el Pau, m'ha ni el Pere, o m'ha ni un altre.
Miri, quan l'Ajuntament va tindre que negociar
que se'ls hi tornés l'un dels quartels,
al final es va tindre que negociar
en base a generar una plusvàlua pel Ministeri de Defensa,
que són els edificis que van construir,
Rubí de Virgil, etcètera, etcètera.
Bé, en el seu moment,
quan es va construir el quartel,
allò va ser mano militari,
mai millor dit.
Dongui'm aquests terrenys, punt i ratlla,
i jo aquí faig els quartels.
Ah, no, no, quan vam tindre que tornar,
doncs au, vinga, negocia i negocia i negocia,
i a més a més,
una certa plusvàlua, diríem,
per compensar una cosa per una altra.
Sempre estem igual, per tant,
jo, home, defensaria una mica
el fet de dir, escolti,
és que ens el poden cedir, i punt.
I si no volen perdre la titularitat,
que també és una opció que l'Estat digui,
escolti, jo no puc perdre la titularitat,
que els cedeixi per 50 anys
i que després ens els torni a cedir per 50 anys més,
però, clar, sempre l'hem d'estar pagant tot.
Aquest és el meu dubte,
i existeixo, per això les coses
i d'altres coses no es van aclarir
en el seu moment, no?
Carme.
Jo no opinaré sobre una altra institució,
les necessitats que tingui una d'espai,
només recordar que ja tenien fet el projecte
pel Banc d'Espanya,
perquè el Banc d'Espanya és de titularitat estatal,
i, per tant, ells ja tenien el projecte,
les seves necessitats les coneixen ells,
ells ja tenien intenció de traslladar-se,
i amb totes aquestes negociacions,
el que estem intentant és arribar a un acord,
perquè nosaltres creiem que el Banc d'Espanya
ha de ser de l'Ajuntament, és un edifici emblemàtic
i ha de ser, forma part de l'Ajuntament,
perquè així ho creiem.
Llavors, el que et volia comentar, Mercè,
aquella cara que t'he fet, és que va ser el Tadis,
vam negociar amb el Tadis,
no amb el govern, la tabacalera,
ja era d'una empresa privada,
i llavors, ara, bé, hi ha espai suficient,
i si les necessitats que ens expressen
des de la subdelegació del govern,
és que necessiten espais,
i nosaltres tenim espais ara, en aquest moment,
a la tabacalera, doncs els hi podem oferir.
També, evidentment, a la plaça Imperial Tàrraco.
Hem estat durant molts anys dues facultats senceres
en totes les seves especialitzacions,
per tant, hi ha lloc per tot el que es posi,
i queda aquesta peça,
que encara no s'havia destinat a l'ús,
que és la biblioteca.
Per tant, bé, les negociacions benvingudes siguin,
és evident que l'Ajuntament els ha de posar espais
a la seva disposició,
ni més ni menys és el que fem,
com a tothom que ens ho demana.
I, a canvi, evidentment,
nosaltres els demanem l'edifici del Banc d'Espanya
per l'Ajuntament.
Perquè aquesta sessió gratuïta que planteja Joan Areggio
com a Convergència i Unió de que l'Estat doni,
perquè sí, un edifici tan emblemàtic,
em sembla...
Ell ha tirat molt enrere,
i jo, de vegades, desconec,
vull dir, perquè desconec lleis, maneres i procediments,
però, de vegades, ens oblidem una mica
de les institucions,
siguin locals, siguin autonòmiques,
siguin estatals,
per què tenen poder.
És a dir, el poder d'una institució,
al canvi, a l'efili, dona la ciutadania.
És a dir,
sigui a través d'eleccions democràtiques,
sigui a través dels nostres impostos,
sigui tot surt del ciutadà.
I, de vegades, això,
els que formen part d'aquestes institucions
sembla que se n'oblidin.
En aquest sentit, jo crec que sí que tindria
un cert sentit dir, a veure,
el Banc d'Espanya, de qui és?
El Banc d'Espanya, al cap i a la fi,
deu ser de Tarragona.
Sense ficar institucions, eh?
Vull dir, és de la ciutat de Tarragona
i potser sí que aquí
hi hauria d'haver una manera diferent
de veure segons quines coses,
perquè al cap i a la fi són edificis,
són espais,
són coses que són per la ciutadania
que en aquell moment està vivint en una ciutat.
Jo el que volia dir precisament és això,
és a dir, l'Ajuntament no vol el Banc d'Espanya
per posar-hi la botiga del Zara o no sé què.
Vol fer el que sigui, però un equipament públic.
Això és per el que vol l'Ajuntament.
Per tant, tens tota la raó,
és a dir, l'Ajuntament també és administració de l'Estat.
És municipal, és l'administració municipal de l'Estat,
mentre hi existeixi l'Estat.
És administració de l'Estat.
Per tant, segueix sent un element
que està en mans públiques.
No sé per què sempre hem de tindre
aquestes relacions amb l'Estat,
com si fóssim dos particulars, la Carme i jo,
que ens volem canviar.
Ella té una finca i jo tinc un pis.
No, no, escolti, ni ella té una finca ni jo tinc un pis.
Això és de tots.
Llavors, si l'Ajuntament té un bon projecte,
que jo crec que,
em matitzo segurament,
doncs si posi el que,
si acabi posant,
doncs temes culturals o temes de promoció,
el que sigui, és un bon projecte,
segur que és millor que un projecte d'oficines al mig de la Rambla.
i, escolti, l'Estat...
Bueno, i llavors dir,
escolti, per què mai podem rebre alguna cosa
sense tindre que passar per la guixeta del pagament,
sigui el pagament amb diners o sigui el pagament amb espècies?
Doncs la veritat,
a mi em costa d'entendre des d'aquest punt de vista.
I per això crec que aquí s'hauria de ser una miqueta
més dur en aquest espèl·l,
l'Estat,
que no passa res si ens ho cedeix,
perquè també va a mans públiques
i a un objecte que l'Ajuntament segur que el destinarà
a una bona qüestió pública,
per tant, que sempre serà millor que oficines,
perquè al final oficines vol dir més funcionaris,
més no sé què,
més no sé quantos.
Qualsevol que hagi visitat els espais que té el govern civil
i l'Estat a la Passa Imperial Tàrraco,
bueno, els despatxos que hi ha allí,
comparats amb el despatx que té l'alcalde de Tarragona,
són al Palau de Roixil.
Clar,
i allà hi ha metres i metres i metres que no hi ha res.
Escolti, si necessita metres,
doncs racionalitza els espais que té,
no sé què,
perquè, escolti,
clar,
que resulta que els despatxos encara siguin sis vegades més grans
que la màxima autoritat de la ciutat,
que és l'alcalde.
És que, clar,
és que és tot inversament.
Ara, l'Estat, com que és tot a lo grande,
doncs tot a lo grande.
Doncs, home,
posem les coses una mica al sentit comú, sisplau.
Però, de totes maneres,
estic segur que la que féssim una mica de memòria,
no tan sols aquest tipus de conflicte el trobaríem amb l'Estat,
és a dir, amb la Generalitat mateix.
Ja s'han produït de conflictes entre l'Ajuntament,
a vegades no hi ha de competències,
sinó de discussions per terrenys, per edificis,
per on ubiquem no sé què,
per on ubiquem no sé quantos.
Realment, a veure,
però esteu plantejant una situació d'idealitat
que semblaria la cosa més lògica,
però que de vegades,
sento dir-ho,
en quant a les administracions,
sap que la lògica tampoc no s'acaba d'aplicar.
I a mi em fa por, per exemple,
què passarà quan...
Aquí tenim plantejat el trasllat de la presó,
que ja sembla decidir,
perquè ja tenim el projecte.
Doncs acabarem ajuntant allí,
la idea és aquesta,
tots els serveis de la Generalitat,
i tornarem a tenir el mateix problema,
perquè es plantejaran tot un seguit d'edificis
que ara ocupa la Generalitat,
que segur que l'Ajuntament molts els reclamarà,
i tornarem a estar igual.
Molts són llogats, eh?
Són molt llogats.
I els que no siguin llogats,
estarem igual, segurament.
És a dir,
jo soc capaç d'entendre,
Joan, en aquest sentit,
que l'Estat,
com una maquinària tan gran,
estableixi una norma que digui
jo no puc perdre patrimoni.
Jo no regalo res.
No regalo res.
Jo soc capaç d'entendre aquest tipus de maquinària,
soc capaç d'entendre-la per una dinàmica,
si vols.
El que no és comprensible és que,
després,
estem parlant d'institucions públiques,
s'actuïm en un cert grau d'opacitat,
i com que sembla que faci por,
també explicar que carai s'està discutint,
o plantejar-ho públicament,
és a dir,
per què es demana discreció des de la subdelegació
en quant a les negociacions?
No estem parlant d'un...
Això que deies,
no s'està posant una botiga allí.
No estem especulant en aquell terreny, no?
De vegades que són absolutament incomprensibles
a nivell d'una administració pública.
Jo només vull dir que les negociacions
o la cessió no tardaran a venir,
i que en aquesta línia estem des de l'equip de govern,
perquè el nostre objectiu és clar,
és tenir el Banc d'Espanya per l'Ajuntament.
Només això.
Si em permets una cosa,
només una reflexió a tal del que deia el Carles.
Escolta,
aquesta situació d'idealitat de la que parles tu,
si realment tindria més lògic
o més sentit comú que la realitat,
doncs, home, intentem-ho.
No, no, que...
El que no podem fer...
Amb això ja estic d'acord, eh?
No, no, no.
Llavors el que no podem fer
és la reflexió de renunciar-hi,
perquè, clar, no, no, no,
intentem-ho,
intentem-ho fins al final,
intentem que aquestes coses no ens passin,
i no ens passin amb el govern de l'Estat,
no ens passin amb la Generalitat.
No, perquè tot és administració,
l'Ajuntament també ho és,
i és més, i és més.
L'Ajuntament és la primera administració,
la més alta de la ciutat,
i l'alcalde és la màxima autoritat.
I, per tant,
hi ha hagut moltes discussions aquí a Tarragona,
moltes,
en què nosaltres no tenim per què discutir
amb la Generalitat o amb l'Estat,
perquè la veu que mana i prioritària
és la de l'Ajuntament.
I si l'Ajuntament diu
aquí això no,
és l'Ajuntament qui planifica la ciutat,
no és la Generalitat.
I això moltes vegades,
i ho sabeu,
i tampoc ara no vull fer reflexions
de colors polítics,
això moltes vegades no ha sigut així,
i ens hem volgut des de fora governar.
Home, i això no pot ser.
La màxima autoritat de la ciutat
és l'Ajuntament.
I, escolta,
i això ho hem d'entendre
els de la Generalitat,
els de l'Estat,
i també els ciutadans de Tarragona.
A l'hora de jutjar, diríem,
quan es produeixen aquestes situacions,
qui té més raó i qui en té menys?
En relació a aquesta qüestió,
però algú ha comentat al principi de la Tartula
el tema de l'edifici de lletres,
no pas el de la biblioteca,
sinó l'edifici de lletres.
Algú ha comentat que hi anaven tantes coses
que no sé si era la Mercè que necessitava un pla.
Ah, el Joan.
No, en qualsevol cas...
Però és que hi caben, eh?
Hi caben, hi caben.
Sí que hi ha un tema
que s'ha sortit aquests dies en la Tartula,
la necessitat o no d'omplir el més aviat possible,
permeti'm aquesta expressió,
d'omplir l'edifici abans que, en fi,
un immoble emblemàtic,
com és el de l'antiga Facultat de Lletres i de Químiques
a la plaça Imperial no quedi buit i...
I passi com a la Chartres, per exemple.
I passi com a la Chartres.
Per tant, estaríem d'acord vostès en que...
Però, Ricard, és un immoble emblemàtic,
però que anirà a terra.
O no?
Vaja, menys...
Des de l'Ajuntament no s'ha anat...
Però a llarg termini, no?
Bueno, hi ha un llarg termini que vulguis,
però anirà a terra, és a dir...
Però tu no series partidari, per tant,
de posar-hi tantes coses, com planteja l'Ajuntament?
Sí, a veure, tot el que sigui economitzar, aprofitar...
Sí, però el que dóna la sensació és que,
al final, estem parlant d'una qüestió de provisionalitat,
que és el problema.
És a dir, no sé un lloc, no volen un institut,
doncs l'acabarem posant aquí,
perquè està més o menys a prop i que...
No, és mentre... Es posarà aquí mentre es construeix,
l'institut definitiu.
Estem parlant de temporalitat.
Però és igual posar barracots,
com es feia ara, o amb mòduls aquells,
com posar-los en un indret, que ja està fet.
I que, si no hi ha ningú, es deteriorarà, exactament.
I nosaltres, prèviament, vam fer uns estudis
als arquitectes, tècnics,
perquè, precisament, l'estat de l'edifici...
La veritat és que ens pensàvem que estava pitjor del que està,
llavors ens van assegurar que estava bé,
que podria tirar bé uns anys,
i llavors hem donat sortida a totes aquestes peticions,
i també les pròpies de l'Ajuntament,
les necessitats que tenim de lloc
pels nostres propis serveis administratius.
I bé, jo crec que és millor un edifici ple,
i amb activitat,
i que si hi ha una rajola al terra que es fa malbé,
es posarà,
i que si s'ha de fer alguna actuació,
encara que sigui pintar, fixeu-vos, pintar,
doncs el manteniment s'anirà fent,
fins al moment en què es disposi de què fem,
que es tinguin diners, especialment,
per veure què fem amb aquest edifici.
Però, mentrestant, allà està, està útil,
i no tenim una peça que potser podria ser
que es deteriorés i caigués al mig del Pla Simperi del Tàrraco.
Per tant, jo crec que és la millor utilitat.
dues coses.
És evident que alguna utilitat se li ha de donar
perquè no passi, com en el cas de la Txar 3,
que jo, sincerament, és un cas que el trobo flagrant.
Jo he vist que allà a la vora,
i el dia que hi va haver el bandaval,
que hi ha els vidres de les finestres,
que hi ha de sencers a baix al carrer.
O sigui, que és un edifici que m'agradaria creure
que algun dia hi haurà l'escola oficial d'idiomes o alguna cosa,
però em costa.
Però llavors, ara que parlàvem d'edificis emblemàtics,
i no vull comparar l'edifici del Pla Simperi del Tàrraco
amb el Banc d'Espanya,
però sí que m'agradaria, ja que tenim polítics
i que tenim polítics dels dos principals grups
que tenen representació a l'Ajuntament,
per què l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco
no és un edifici emblemàtic,
perquè aquell edifici no ha de perdurar.
Tenim un edifici amb un espai molt cèntric,
tenim un edifici que forma part de la història de la ciutat,
és un edifici de la Universitat Rubí i Virgili,
perquè aquest edifici ha d'acabar a terra
i altres edificis es lluiten.
No s'ha decidit encara què es farà amb l'edifici,
si en edifici dius façana,
perquè des de la façana cap allà
realment no té res a veure amb l'inici de l'edifici.
Tu mantindries la façana, no, Mercè?
Jo des de la imatge que tinc,
la imatge i de la meva memòria històrica,
de la plaça d'arribar,
que jo era petita, no soc d'aquí a Tarragona,
arribar a Tarragona,
era arribar a la plaça Imperial Tàrraco
i és l'un dels elements.
Imagina't jo que m'he passat la vida.
Jo suposo que el tema de la façana,
que és un tema que el pot considerar més important,
altres el poden considerar més menor,
en definitiva formarà part,
o l'edifici sí,
formarà part de la valoració tècnica
que es faci de si l'edifici està
o no està en condicions de ser utilitzat,
o no, que no ho sé,
insisteixo perquè darrerament
s'havien fet en els últims 10 anys,
i van fer unes obres de consolidació,
per tant,
les coses han canviat una mica
de com estàvem fa 15 o 20 anys.
Dit això,
el tema és,
què fem a la base Imperial Tàrraco?
Jo ho tinc molt clar,
jo ho tinc molt clar,
jo crec que s'ha de fer
el que en origen,
molt en origen,
estava previst.
L'Ajuntament ha d'anar a la base Imperial Tàrraco.
I punt.
I com més ràpid, millor.
Aquest és el que segurament
jo no acabo d'estar d'acord,
diríem,
amb el calaix de sastre
que se n'està fent.
No hi acabo d'estar d'acord
per diversos motius.
Un,
el tema de l'institut.
El tema de l'institut
resulta que s'ha de modificar el mapa escolar
perquè puguem fer-hi un institut.
es treuen col·legis
del Martí Franquès,
que també els posarem contents,
perquè s'ompli
el famós institut
aquest que va aquí.
És a dir,
hi ha col·legis
que estan al Martí Franquès
que ara deixaran d'estar-ho.
És a dir,
per aquí
ja no ho acabo de comprendre del tot,
perquè si tan col·lapsat està tot,
no entenc per què traiem uns col·legis
per posar-los en un altre institut de referència.
Dos,
home,
no sé,
un institut
no necessita un espai,
diríem,
de lleure
per la canalla,
com no els posem a l'esplanada aquella
del pàrquing del darrere,
que deu ser on aniran.
Tres,
jo crec que és veritat,
els edificis
no poden estar molt de temps buit
perquè es deterioren,
és cert,
però
jo crec que fa
una bona temporada
que tenim una perspectiva
de més o menys
quan deixaran
la facultat,
quan deixarà,
diríem,
definitivament buits els espais.
home,
jo crec que s'hagués pogut avançar
amb el projecte de l'Ajuntament,
entre les coses perquè l'Ajuntament
a la Rambla està pagant.
Ja,
però tu saps, Joan,
perquè vas formar part
del govern
que el fer
aquest edifici
de les oficines
de l'Ajuntament
estava unit
amb,
precisament,
la construcció
d'habitatges
al darrere.
i, clar,
aquesta partida
no hi és
ara en aquest moment
per la situació
econòmica
en què estem.
Per tant,
s'haurà d'esperar
que això,
i això,
a més a més,
vull dir que va ser
una cosa vostra,
vull dir que nosaltres
vam estar d'acord,
eh?
Sí, sí,
entre tots.
Vull dir que
amb això no vull dir res,
vull dir que va ser
una bona cosa,
crec jo,
i que ara
va per llarg
per la situació immobiliària,
no?
I que ara
ens porta aquí,
què fem amb l'edifici
perquè no es podrà fer
amb els anys que estaven previstos,
que si l'abonança econòmica
hagués anat de la mateixa manera,
s'haguéssim venut
als terrenys de darrere
per poder finançar
les noves oficines
de l'Ajuntament,
i com que no ha sigut així,
doncs haurem d'esperar
el moment
en què això pugui ser...
El que passa, Carme,
és que suposo
que estaràs d'acord amb tu
que si aquesta opció
econòmica
era la que en principi,
doncs fa dos anys,
semblava perfectament factible
i tal,
ara no ho és,
llavors l'Ajuntament
ha de començar
a buscar prioritats.
prioritats
d'en què
primer es gasta els diners
i en què se'ls gasta després.
Potser és prioritari,
no ho sé,
jo ara aquí deixo coses
damunt de la taula
que potser demà
surten al diari,
però,
escolta,
potser és més prioritari
fer les oficines
de l'Ajuntament
que fer un camp de futbol?
No, no, estem d'acord.
O potser és més...
Ah, clar, clar.
El que passa
que durant molts anys
és que no s'ha fet
ni una obra
al Palau Municipal
i no ha estat prioritari,
per tant,
sí que és prioritari
tenir els treballadors
i treballadores
en condicions,
però, clar,
ja hi estarem, també, eh?
Ja hi estarem.
Si em permets un moment,
deixi'm un moment,
només, home,
perquè hi ha coses
que em sembla
que no es poden dir
tan tranquil·lament.
La reforma
que s'ha fet
en l'antic Ajuntament,
en l'Ajuntament,
diríem, noble,
de la plaça La Font,
les obres que s'han fet
es van començar,
totes elles
a l'estiu de la passada
i es continuen
a l'estiu de la actual
i les noves oficines
de l'Amba
es van fer
a l'estiu de la passada.
Per tant, home,
hi ha coses
que crec que no es poden dir.
No teníem ni un ascensor, eh?
No hi havia ni un ascensor
per pujar.
Senyora,
que després, senyora,
és un moment.
No, home, no,
però no.
Deixi'm preguntar
el Carles i la Mercè
un moment,
a veure,
deixi'm preguntar
per aquest plantejament
que també el ciutadà,
el gent que ens estigui
escoltant,
ho entengui.
Això de tenir
durant dos, tres,
quatre anys,
els que sigui de manera temporal,
l'Institut
i aquestes entitats
que van a la plaça Imperial
amb la perspectiva
prioritària o no,
o més o menys prioritària
de posar-hi
les oficines municipals
a l'edifici.
Aquest plantejament, Carles,
et sembla correcte?
Si em permeteu,
el Joan,
m'enganxaré amb una cosa
que, a més,
sé que ell és un defensor
del tema del camp del Nàstic,
però que,
és a dir,
aquest tipus de plantejament
que es fa,
és a dir,
evidentment hi havia
una eina
per aconseguir els diners
per fer el trasllat
de les oficines
de l'Ajuntament,
que era aquesta venda,
venda de pisos,
però és que també hi era
amb el camp del Nàstic.
I, en canvi,
el projecte s'ha decidit
que no s'atura.
Va acabar en retard,
que va malament,
que no sé què,
és a dir,
per l'Ajuntament hi ha apostat.
Clar, a veure,
és el que dèiem
de les prioritats.
Personalment,
jo sí que prioritzaria
el fet de tenir
unes dependències municipals
i de servei al ciutadà
abans que un camp de futbol.
Però l'atenció al ciutadà
ja està a la rambra ara.
És a dir,
és el mateix problema.
Els que estiguin desatesos, eh?
No, sí.
Però si em poses
a les balances
les tuques coses,
doncs te trio aquesta.
i no t'estic dient
que no estiguin atesos.
No, no, és il·licit.
I la Mercè?
I entre altres coses,
avui la pobra Carme
ens matrà a la rambla,
s'està pagant un lloguer
que també és una despesa pública
que de vegades
en aquests moments de crisi
és com la petita economia domèstica.
Això és el que ens va fer
decidir a tots plegats, no?
Que dius,
a veure, prioritzem,
vull dir,
si jo durant aquests anys
estic fent un camp
i estic,
o no estic fent
unes dependències noves
a la plaça imperial,
jo cada mes
o cada any
he de coquinar
el que costa aquest lloguer.
En fi,
també hi hauria segurament
defensors del tema
del camp de futbol
pensant que, per exemple,
hi ha una candidatura
dels Jocs del Mediterrani
del 2017.
Escolta,
podríem posar un altre exemple.
Per què hem de finançar
nosaltres l'Escola Oficial d'Idiomes?
Perquè l'ha de finançar
l'Ajuntament.
A lo millor és prioritaria
una altra cosa.
Clar,
però per això cal fixar prioritats.
Clar,
el que no es pot
és fer que tothom
estigui content
al mateix temps
quan no hi ha diners.
Això sí que segur
que és impossible.
Per tant,
potser s'ha de fixar
alguna prioritat
i potser pot ser aquesta,
pot ser una altra,
pot ser una altra.
Ara,
el que sí que em sembla
és que ens estem gastant
uns diners a la Rambla
i una sèrie de coses
que també volia recordar
que la Passa Imperial Tarragó
és de propietat
de l'Ajuntament de Tarragona.
També es van invertir
molts diners a la Rambla
abans de traslladar-nos.
Sí, sí.
Es van invertir
molts diners.
També en aquell moment
es podia haver fet
un pensament
i fer les oficines
de l'Ajuntament
des de...
A on s'havien de fer?
Bé,
estem al mateix.
Quin espai?
Ara sí que es poden fer
a la plaça de l'Ajuntament
del Tarragó.
Es poden fer?
Permeten parlar
d'un altre projecte
que ja està en marxa
d'un altre edifici,
aquest d'inici d'IVA privada
del Corte Inglés.
Ho dic perquè també
és notícia.
Aquesta setmana hem vist
ja dues grues
instal·lades als terrenys
on anirà
el centre comercial
i ahir l'alcalde
també en aquesta entrevista
comentava
que hi ha encara divergències
entre el consistori
i la propietat
del centre comercial
sobre el tema de la façana.
Tothom té segurament
al cap, a la memòria
una mica les façanes
habituals del Corte Inglés.
Molt ciment,
molt color gris
i l'alcalde hi insistia
en que l'Ajuntament
està d'acord
i que ha d'haver-hi més vidre
que ha de ser més...
Ha de ser diferent
a altres models
de Corte Inglés
en altres ciutats.
Jo estic bastant segur
que sigui quin sigui
el projecte que acabarà sent
acabarà sent lleig.
Lleig?
Sí, perquè els edificis
del Corte Inglés
no són especialment atractius.
No, vaja.
És que a més
no sé exactament
ara no estan
els problemes
evidentment sí que
suposo que hi ha
però al final
és una qüestió de gustos.
No sé
quin és el criteri municipal
en quant a l'estètica
de fora
però...
Bé,
en definitiva
el Corte Inglés
que tan s'ha venut
que ha de ser un pol
i que no ha d'afectar
i que...
Doncs bueno,
ja estaria bé
que també
comencessin a desencallar-se
coses en aquest sentit.
I independentment
de la façana
que la veritat
no és un tema
que em preocupi especialment.
Avui al Carles
li preocupen poques coses.
Jo no m'anava a ficar
amb el Carles
anava a dir
si el Carles es queixa
com que s'ha traslladat
a l'edifici nou...
Si el Carles es queixa
que no li agraden
les façanes grises
no té un problema.
Perdona, perdona.
Ara la broma
de la Mercè
ho explico
perquè si no
la gent no ho entendrà
perquè el Diari de Tarragona
ja s'ha traslladat
al seu edifici històric
al costat
de la pla Simperial de Tarragó
i té bastant de gris.
De totes maneres
deixeu-me explicar
que no he pogut intervenir
en el disseny
de l'edifici en treball
de totes maneres
però si es poseu així.
A més recordem
que el Diari de Tarragona
i el Corte Inglés
quan estigui
estaran molt a prop
geogràficament parlant.
Mercè
algun comentari
sobre el tema
de la façana
i que el fet
que encara l'Ajuntament
no li hagi concedit
la llicència
per cert
al Corte Inglés.
En el cas
de la façana
del Corte Inglés
i més
on va ubicat
jo considero
que té una importància
relativa
per la zona on està.
Per exemple
que l'Ajuntament
es posi
en com ha de ser
la façana
de l'hotel
que s'ha de fer
davant de la catedral
ho entenc
perquè allà
no pots ficar
un nyapa
i no pots ficar
segons què.
A partir d'aquí
un Corte Inglés
que està ubicat
a la...
Avinguda d'Argentina
o avinguda de Roma?
Sí, avinguda de República Argentina.
A República Argentina
que sí
que tindrà
tindrà al davant
els futurs equipaments
que hi ha a l'actual presó
però no és una zona
que diguis
a mi em crei
un impacte
però a mi no és una cosa
que em crei un impacte
és a dir
és un centre comercial
és una zona
que ja
ja pega
perquè hi hagi
un centre comercial
no sé si m'entens
que depèn de quin lloc
estiguis ubicada
a la ciutat
crec que sí
clar
jo no he vist
els plànols exactes
de com ha de ser
i com ha de deixar de ser
i potser sí
que si la fan diré
serà bastant més important
el problema de mobilitat
que es crearà allí
en realitat
que suposo que això
s'haurà d'estudiar
molt concretament
és a dir
quan obri aquest centre
malgrat l'amplada
que vulgui haver
que tampoc no és tanta
és a dir
sí que hi haurà
un problema gros
en quant a mobilitat
és molt important
la façana o no?
deixeu-me dir una cosa
jo crec que en una ciutat
l'estil de la ciutat
és molt important
i el paisatge de la ciutat
i els edificis
són paisatges
són molt importants
o sigui
ens trobem en una ciutat
que estem ara fent
el llibre d'estil
precisament
perquè tenim
carrers que hi ha
dos i tres tipus
de faroles diferents
dos i tres tipus
de bancs diferents
això no és lògic
això no és
no és tenir
una ciutat endreçada
llavors
jo crec que el cort anglès
ja podia haver variat
una mica
la seva façana
perquè des que van iniciar
les seves andadures
fa molts anys
encara tenen
el mateix tipus
de façana
per tant
jo crec que l'Ajuntament
els hi hem de demanar
que ens canviïn
la façana
però perquè
jo els motius
que ells m'aleguen
d'energètics
d'estalvi
no sé què
doncs ho sento
no és així
avui en dia
hi ha edificis
energèticament sostenibles
amb
no sol vidres
sinó d'altres tipus
de materials
jo penso
que això són
meres excuses
per no canviar el projecte
i la nostra obligació
precisament
és fer
que la imatge
de la ciutat
estigui allà on estigui
estigui la República Argentina
o Lluís Companys
perquè fa xanfra
o sigui
a la part alta
que per cert
també estem fent
el llibre blanc
de la part alta
perquè tampoc no existia
i també a la part alta
hi ha llocs
diferents tipus
de materials
al mateix carrer
això
no passi
això és una cosa
que l'Ajuntament
ha de tenir
escoltem la veu del Joan
que estem a punt
d'acabar la tertulia
molt ràpid
jo crec que 7 o 8 mesos
per donar una llicència
és una vergonya
i més en una cosa
que produeix llocs de treball
que produeix economia
i tal
em sembla que en el moment
és fatal
no la podem donar
fins que compleixin
amb la llei
i després
que se'n parli d'estil
i de coses boniques
i que una ciutat
té que ser fantàstica
i molt d'estil
en les seves façanes
i tal
quan l'equip de govern actual
ha pres la postura
que ha pres
en el pla general
em sembla curiós
si més no
Mercè
no diu res de les façanes
no però diu que es mantenen
edificis
que són bastant més
lleixos
que
que de vegades
vull dir
un logo
com el del Parc Central
que van explicar
que tenia
que recordava
els mosaics romans
vull dir que de vegades
també demanar
segons finestètiques
s'acaba
ho sento
podríem seguir
amb la tertúlia
Mercè Riber
Carles Magranet
Joan Arejo
Carme Crespo
a tots quatre
moltes gràcies
per compartir aquesta tertúlia
amb nosaltres
que vagi bé
adéu-sia
bon dia
gràcies