Saludem ja Ferran Aguilar. Ferran, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Escoltem la natura amb el Ferran en col·laboració amb l'àrea del medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui parlem d'orquídies.
Sí, d'orquídies hi ha aproximadament 35.000 espècies,
de les quals el 90% són orquídies que viuen als arbres, es diuen orquídies epífites,
viuen a boscos tropicals, són quasi-quasi les que puguem trobar als gardens, a les floristeries...
Sí, molt espectaculars, molt grans.
Són molt espectaculars, fins i tot no sé si t'has fixat en algun moment que les arrels surten fora
de les fulles basals aquestes tan carnoses, tan grans,
i la resta són orquídies que viuen entre la fullaraca i el terra i les que viuen al terra,
les que serien més terrestres que aquestes són les que tindríem a les nostres contrades.
Clar, a vegades penses, són plantes, són flors que tenen un creixement i que creixen d'una forma capritxosa.
Realment no és així, però clar, si m'estàs parlant de 35.000 espècies diferents,
és normal que cada orquídea et sembli diferent.
Sí, perquè a més fins i tot hi ha una curiositat tant en les orquídies tropicals
com les que tenim al nostre país, és que tenen una capacitat d'hibridar-se molt gran
i es troben molts híbrids, el qual moltes vegades es presta a confusió
perquè sembla que sigui una espècie nova.
De forma natural, aquesta hibridació?
Sí, de forma natural, totalment.
Tenen una capacitat i fins i tot hi ha hibrids descrits entre espècies diferents.
Clar, que deu ser sobretot aquestes que dius epífites,
clar, jo me les imagino allà a la selva, entre un arbre i un altre, que s'ajunten, que s'enreden, no?
Sí, sí, sí.
Jo ho explico d'una manera planera, té la cosa científica, lògicament.
Bueno, el que fan és, hem de pensar que aquestes orquídies tropicals viuen amb arbres
que són tan grans com a edificis, que s'acumulen moltíssima matèria orgànica
entre les seves branques, entre les esquerdes, es crea una mena d'humus
i entre la humitat ambiental que hi ha, que la rega constantment la temperatura
i aquest substrat natural que es forma a les alçades, doncs viuen perfectament.
Són plantes molt complexes, la seva morfologia, les seves característiques?
Sí, jo volia una mica anar a l'arrel del nom, del nom de la planta.
Com quasi ben bé tot, sembla mentida, tant els grecs com els romans
estaven avançats en moltes coses, no?
Ara ens creiem que hem descobert la pòlvora.
Teofràs, que va ser un discípul d'Aristòtil, va ser el primer que li va cridar l'atenció
aquestes plantes, van començar a estudiar com a naturalistes, es coneix més la vessant filosòfica
però ells eren estudiosos del que passava a la natura.
Eren savis.
Eren savis, llavors els interessava quasi ben bé tot i ell va observar que aquestes plantes
tenien unes arrels especials amb una similitud com si fossin bulps, dos bulps simètrics semblant
als testicles dels mamífers. Per això orquis té aquesta arrel grega que vol dir testicle,
d'aquí ve el nom.
No m'hauria pensat mai que vingués d'aquí el nom d'orquídea.
Doncs bé, d'aquí una mica el que s'ha vist, que especialment les orquídees del nostre país
són les que guarden amb aquests bulps l'energia per poder tornar a reviure l'estació propera
perquè és una planta anual.
O sigui que fa un cicle molt curt, després queda latent, va amagatzemant energia amb aquests bulps
que són els que utilitzarà per a la primavera treure aquestes fulles basals
que estan molt a portar a terra.
Tornen a fer-li cada primavera però tindran algun fi o mai es moren?
Sí, a veure, les orquídees viuen molts anys. Una de les coses curioses és que fan moltes flors,
normalment fan moltes flors, de la base poden sortir algunes tiges però normalment tenen una sola tija
però tenen una floració llarga i moltes flors.
Després aquestes flors és polinitzada per un insecte o també és autopolinitzada per ella mateixa
i el que fa és unes llavors microscòpiques, quasi com si es tractés d'un font.
Quasi podríem dir que són com una mena d'espores, com de llavors microscòpiques.
Després explicaré una miqueta tot el seu procés perquè realment que és meravellós,
com una planta ha arribat a un grau d'especialització tan increïble com són aquestes.
Doncs explica'ns més coses, el que vulguis, perquè ens estem quedant...
Abans, com deia, són plantes molt evolucionades,
que estan especialment distribuïdes al món, a les zones tropicals i a les zones temperades,
com aquí, a la península ibèrica tenim aproximadament unes 100 espècies,
de les quals a Catalunya tindríem més de la meitat,
o sigui, estaríem al voltant entre unes 60 espècies,
i curiosament a el que seria Tarragona, a el que seria província de Tarragona,
especialment muntanyes de Prades i Montsant,
tindríem a la vora d'unes 40-50 espècies,
el que quasi tindríem la meitat de la biodiversitat a nivell d'orquídies estaria aquí a Tarragona.
I a llocs propers, com podria ser el Bosc de la Marquesa, el Pont del Diable,
zones periurbanes que ningú diria que...
Tenim orquídies.
N'hi ha orquídies i n'hi ha moltíssimes, a més.
Al Pont del Diable, jo fa uns anys vaig col·laborar amb un estudi
en el qual justament al Pont del Diable vam trobar 11 espècies,
el qual està molt bé, perquè pensa que a Catalunya tenim...
És un territori molt reduït, eh? De 50 tenia 11 aquí mateix.
És moltíssim, sí, sí, és moltíssim.
Clar, què ens passa a Catalunya?
Que tenim molts habitats diferents.
Tenim La Plana, tenim zones buscoses...
Hi ha un territori molt reduït.
Molt reduït, però molt variat.
Això fa que, com més habitats tinguis,
tens més possibilitats que aquestes plantes puguin ser-hi, no?
Coses curioses.
Bé, hem parlat sobre els burls, que són plantes anuals.
La flor. La flor és una cosa fantàstica.
Hem de pensar que és una planta que ha adaptat
la seva morfologia i la seva olor
a la forma d'insectes i als olors sexuals que fan certs insectes.
O sigui, ella el que provoca és que tant algunes abelles
com alguns escarabats confonguin la flor com una femella de la seva espècie.
Perquè la polinitzin.
Perquè la polinitzin.
O sigui que aquesta abella, aquest escarabat,
intenta cúpular amb aquesta flor
i el que fa és caure en una trampa sexual
en el qual els sacs de polen que estan a la part superior,
o sigui, la flor té una mena...
té una part que es diu la vel,
que seria una mica on aterra aquest insecte,
on intenta cúpular,
i justament a la part de dalt surten els sacs de polen
que es diuen polinis, que són enganxosos,
es queden enganxats al cap de l'insecte,
que s'emportarà quan marxi
i que transportarà si intenta cúpular amb una altra flor.
Per tant, aquell insecte queda lliure
i va traspassant el polen.
Va traspassant el polen a altres orquídies.
El que li pot passar, que era el que et comentava abans,
és que com hi ha orquídies molt similars,
intenti cúpular amb una altra espècie
i pugui produir una espècie híbrida
que, en principi, no és fèrtil.
O sigui, que trobarem un peu d'orquídea
amb una morfologia molt estranya,
però que no serà fèrtil.
És important dir que aquests híbrids no són fèrtils
perquè, si no, començarien a sortir noves i noves
i noves espècies d'orquídea si fossin fèrtils.
Genèticament és un tema complex,
perquè, en principi, un híbrid es considera
una barreja de dues espècies
que són bastant diferents
i que no es pot reproduir.
Si es pogués reproduir, estaríem parlant
que les espècies són més similars del que ens sembla.
Però, de moment, això...
De moment, això queda així per ara.
Ja veus tan maques, tan maques,
si són traïdores, amb els insectes,
si més no, les orquídees.
Bé, perquè nosaltres fa un temps
vam fer un treball sobre orquídees
i el vam titular l'engany de la seducció.
Perquè, realment, hi ha una seducció.
Com aquestes plantes han arribat a aplicar
unes estratègies que són més dels éssers animals
que no pas dels éssers vegetals.
Després, què passa?
Passa que, un cop polinitzada aquesta flor,
aquesta flor s'asseca,
crea una espècie com de càpsula,
l'ovari comença a créixer,
i dintre hi ha milers de llavors microscòpiques
que, si l'arribéssim a trencar,
veuríem que queda com una pols.
No sé si algun cop has donat algun cop
algun tipus de fong que queda una pols,
que aquestes són les esporas.
ens podria, fins i tot, despistar
perquè sembla més que sigui una espora
que no pas una llavor.
I és una llavor.
És una llavor, però és una llavor
molt diferent a les llavors de les plantes que coneixem.
Perquè les llavors de les plantes que coneixem,
tant d'herbes com d'arbres,
sabem que tenen una part energètica
que li serveix a la llavor per poder germinar.
D'on treu aquesta energia?
Totes les llavors, especialment les lliguminoses,
les llanties,
per què són tan grans?
Perquè tenen energia perquè aquesta planta pugui germinar.
Té allà una bateria energètica
que fa que pugui treure una rel, una tija i unes fulles
fins que comenci a transformar els minerals que té la terra.
Aquesta planta no.
Aquesta planta s'ha de trobar amb un fong.
O sigui, tenim una llavor que ha de trobar un fong a la terra
i aquest fong li ha de permetre transformar.
O sigui, és el que li aporta aquesta energia perquè pugui germinar.
És a dir, s'ha de buscar un nòvio.
S'ha de buscar un nòvio.
Si no troba el fong aquest, aquella llavor es perd.
Es perd. Per això fan tantes.
O sigui, una estratègia que té la planta
és fer milers i milers de llavors
perquè d'aquestes possiblement només sortirà una o dues orquídies.
Llavors, s'ha de trobar amb un fong i no qualsevol fong,
sinó un fong concret i especialista per a aquella espècie d'orquídea.
És fascinant, eh?
I imagina't si és tot complexa, no?
De dir, ostres, no només ha de venir un insecte,
no qualsevol insecte.
Seria que ha enganxat el polini.
Després ha de madurar aquest ovari.
Ha de caure a terra, però no pot caure a terra a qualsevol lloc.
S'ha de trobar amb aquest fong que viurà amb simbiosis amb aquesta orquídea
i ha de prosperar.
I d'aquesta gran quantitat de llavors...
El que tu dius, amb una mica de sort, que surti una.
Si surti una, és un èxit, no?
Surti una.
Per això és important tindre molta cura.
Nosaltres, una de les coses que fem quan fem alguna excursió d'aquest tipus,
amb aquestes plantes, hem d'anar amb molt de cuidat,
hem de marcar molt bé els llocs per on es trepitja,
perquè moltes vegades no les veiem,
perquè estan amagades entre les plantes.
Hi ha algunes d'elles que estan en greu perill d'extinció
per això mateix, perquè és molt complexa.
Qualsevol obra, fins i tot,
són molt sensibles als productes químics,
tant els adobs químics com els adobs naturals.
O sigui, que on trobem orquídees
vol dir que les condicions del sol és molt bona
i que el terra està prou net perquè puguin sortir.
Saps que és molt important això que has explicat,
primer pel que té de curiós i de fascinant,
però també a vegades, doncs, a veure,
i sense cap mala intenció,
podem anar pel pont del diable a veure una orquídea,
petiteta, perquè no necessàriament...
Ai, calla, una floreta que l'agafes...
I l'agafes i no li dones importància.
I no ho fas amb mala intenció.
I dius, home, doncs ja en sortiran més.
Clar, després del que has explicat,
el que costa que es faci una orquídea,
millor que no la toquem i la deixem allà.
Sí, millor que no la toquem.
Fins i tot també es tenen unes fulles molt carnoses,
unes tilles molt carnoses.
Llavors, és complexa perquè llavors
hem de pensar que és una estratègia natural molt lenta.
I el fet de perdre un ejemplar adult
vol dir que repercuteix molt en l'espècie
i realment, jo ho he vist,
a vegades s'han fet estassades discriminades
per netejar el sotabosc.
I què passa?
Doncs passa que tallen totes les orquídies que hi ha
i s'eliminen...
Aquella població d'orquídies que hi ha
s'elimina totalment.
I ja no tornaran a sortir.
I ja no tornaran a sortir.
Segurament tornaran a sortir,
però durant molt de temps.
Per acabar,
diem alguna d'aquestes orquídies?
És que ens queda molt poquet temps,
com sempre, Ferran.
Sí.
Jo volia comentar
algunes espècies que tenim per aquí.
Hi ha unes conegudes.
La gent de camp coneix els pobles.
Sobretot hi ha unes que es diuen
les saballeres,
perquè tenen forma d'avella.
Tenen colors i formes molt curiosos.
Hi ha una que es diu la de miralls,
que té un color blau metalitzat molt bonic.
Tenim el corria blanc.
Tenim algunes...
Tu ens comentava...
Les que tenim aquí són orquídies petites.
Tenen flors petites.
Des de la base fins a la tija
poden arribar als 30-25 centímetres.
Però, per exemple,
hi ha una a les muntanyes de Prades,
especialment a les zones més sombrívoles,
que és l'orquís purpúria,
que és una orquídea gran
que pot arribar fins als 60 centímetres.
Les flors poden arribar
entre un i mig i dos centímetres,
el qual ja estem davant
d'una orquídea gran.
Per acabar,
si et sembla...
Per acabar, ja saps,
sí, perquè el penso i ja
m'imagino que estarà punt d'arribar.
Un llibre, sí,
que és la guia de camp
de les orquídies de Catalunya
per Hilari Sanz i Josep Nuet
de l'editorial Montblanc Martíl.
Un llibre preciós...
Amb moltes fotografies, oi?
Amb moltes fotografies
i que explica moltes curiositats
sobre aquestes plantes tan increïbles.
Avui ens hem passejat entre orquídies,
però, de totes maneres,
també aprofitem ja en el darrer minut,
realment,
per dir que en aquest espai
que fem des de l'àrea
de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona,
recordar que hi ha un telèfon,
i que és un telèfon molt important
d'aquells que nosaltres sempre diuen
que s'han d'enganxar a la nevera
amb un imant,
que és el 977 29 62 22.
L'objectiu d'aquest telèfon
és que els ciutadans
puguin fer qualsevol pregunta,
consulta, denunciar el que convingui
al voltant de qualsevol tema
mediambiental, no, Ferran?
Sí, la regidoria té obert aquest telèfon.
De 8 a 3 del matí
hi ha una persona
que s'encarrega de respondre
a qualsevol consulta
sobre temes de Medi Ambient
i després, a partir de les 3,
hi ha un contestat automàtic
i per fer alguna consulta
per escrit,
tant sobre temes referents
al Medi Ambient de Tarragona
o curiositats
d'aquest programa mateix,
sobre el programa,
es poden escriure
a mediambient.tarragona.cat.
Ferran Aguilar,
com sempre, un plaer.
Aprenem moltíssim
i per això estarem encantats
de retrobar-nos el proper dijous.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé.