Comencem ja la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimecres.
Avui ho dèiem fa un moment en el sumari amb tres convidats,
tres tarragonins i tarragonines amb perfils ben diferents, per cert.
Avui ens acompanya la periodista i professora de la Universitat de Rovira i Virgili,
Nani Rodríguez. Nani, bon dia.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
professor, persona vinculada al món educatiu, Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, bon dia.
Molt bon dia.
I també tenim, en un altre àmbit professional ben diferent,
l'arquitecte Javier Climent. Javier, bon dia.
Bon dia.
A més, és un dels promotors del moviment de l'associació Mouta, Mouta per Tarragona.
En fi, amb ells comentarem l'actualitat de la jornada.
Avui tornem a tenir dos grans temes de debat.
Un dia més, el tema de la fusió de Caixa a Tarragona per aspectes laborals
i un dia més també el nom de l'aeroport,
una qüestió que ha sorgit arran de la visita el passat divendres
al president d'Aena a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Comencem parlant, si sembla, de la fusió de Caixa a Tarragona,
un procés que, en fi, ja està en marxa i que no té marxa enrere, segurament,
però que està tenint, des del punt de vista laboral,
doncs una repercussió prou important,
perquè ahir a la tarda va venir una primera concentració de protesta
dels treballadors de les tres entitats que es fusionaran,
Caixa a Tarragona, Caixa a Catalunya i Caixa a Manresa.
Un miler de persones es van concentrar davant de la seu de Caixa a Catalunya
i van anar uns 400 treballadors i també familiars de Caixa a Tarragona
que van anar en autocar per protesta.
Davant d'aquesta decisió, ja anunciada la setmana passada,
d'acomiadar 1.800 persones i de tancar mig miler d'oficines.
Primer que res, que els hi semblen aquests anuncis,
la xifra, sobretot, perquè ahir, sobre aquesta qüestió,
en aquests últims dies s'han pronunciat molts responsables polítics.
L'últim, ahir, precisament, el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona,
Xavier Sabater, deia que era una xifra brutal i inadmissible
que les tres Caixes pretenguin, doncs això,
acomiadar 1.800 persones i tancar 500 oficines.
Entre altres coses, perquè aquestes xifres representen més treballadors
que els que ja tenen Caixa a Tarragona i Caixa a Manresa,
que són les petites de la fusió.
Nània, a tu què et sembla? També excessiva la xifra?
Sí, una mica excessiva i des de dos punts de vista.
Primer, em sembla una mica, entre cometes i respectuós,
arribar a un acord de fusionar tres entitats
sense haver pactat prèviament aquest tipus de conseqüències,
perquè se suposa que si ho fan és per rentabilitzar,
l'oficina, rentabilitzar el seu negoci, no?,
per treure'n més profit i evitar dispersió de negoci
amb entitats petites.
Però com és que no s'ha fet prèviament?
És a dir, que quan s'arriba a l'acord de dir
d'acord, ens fusionem, això és el que tu comentaves,
un no tirar enrere, un fet consumat,
no s'ha inclòs dins d'aquesta negociació
el tema dels acomiadaments i les negociacions
amb els treballadors.
Em sembla falta de respecte cap als treballadors
de les tres entitats haver arribat a un acord
i ara començar les negociacions.
Per altra banda, també em sembla una mica animal
la data, el nombre de treballadors,
però penso, no ho sé,
vull dir, això ja jo amb negociacions laborals
com que no sóc experta, afortunadament,
però potser és allò de com els regatecs,
tiro molt amunt i llavors per molt que els sindicats
m'obliguin a tirar ball, arribaré a la data
de la qual jo volia partir.
Llavors també em sembla que potser és una mica
política de parador.
Una estratègia de negociació, no?
Començar amb una xifra molt alta
i després potser anar rebaixant.
I entenc, per exemple, que a la zona de Barcelona
que hi ha un carrer i hi ha les tres entitats juntes,
doncs només n'hi ha d'haver una.
Entenc també que el que és l'atenció al client
directament a les oficines,
cada vegada de venus,
potser fa un any que no xafo la meva oficina
i jo treballo en Caixa Tarragona
i no hi vaig a Caixa Tarragona.
Abans els coneixia, ara no sé qui són,
perquè tot ho fas des de casa per internet.
Ara tens tantes facilitats per fer-ho
que cada vegada necessites menys els treballadors.
És a dir, des del punt de vista de l'estratègia del banc
em sembla poc respectuosa,
absolutament en termes de rentabilitat
s'entén
i també em sembla
que potser és una estratègia
per a regatear-nos.
Javier, a tu què et sembla?
A veure, jo penso que era un tema
que s'hi havia anunciat.
Estava clar que hi havia una regulació
de llocs de treball.
Probablement el que s'ha anunciat
és superior al que tothom podia pensar,
però està clar que
aquestes entitats, empreses,
al fin i al cap són empreses,
no aprofiten el tema de la fusió
per fer una reorganització,
un heredat,
que ets salvatge, una mica,
i a la brava.
El problema, bueno, és que...
Aquí el que està en discussió segurament
és la quantitat, no?
Sí, sí, però és que la quantitat,
ells sabran i hauran de demostrar
que realment necessiten reduir
aquest nombre de treballadors.
El que deia la nània és evident,
si hi ha tres oficines,
una tocant de l'altra,
han de desaparèixer dues.
Però, clar, aquestes conseqüències
ens portaran sobretot
als de les caixes petites,
com som Tarragona i Manresa,
que perdrem la identitat,
perdrem l'atenció personalitzada,
que fins ara,
en algunes oficines,
encara teníem,
i passarem a ser un número més
d'aquestes ja macrocaixes
o caixes ja de tamany mitjà potent.
És una llàstima,
però també tot d'això
deriva també del secretisme
que es va portar a totes les negociacions.
Si és cert que aquestes coses
no es poden anar llançant al vol
i dient-ho constantment,
s'han de portar amb una certa discreció,
però els sindicats o els empleats
haurien d'haver participat
o conèixer aquestes històries.
No ho sé si ho coneixien,
però de segur no crec que aquestes cifres.
No, de fet, vull recordar,
i ho hem fet aquests dies en aquestes tertúlies,
que en el moment en què s'anuncia oficialment la fusió,
els sindicats estan tots,
les tres entitats,
a favor de la fusió,
i parlen i reconeixen
que hi haurà una reducció de treballadors,
perquè és evident,
però en cap cas sembla que sigui
d'aquesta magnitud,
d'aquestes xifres.
Joan Andreu,
quina opinió mereix?
Bé, jo, més que la fusió,
això serà un part,
un part llarg, eh?,
i dolorós, evidentment,
perquè, clar,
tot això comporta una mica
les conseqüències del sistema econòmic
que tothom que careix,
poc que ningú canvia.
Jo aquí hi vaig a diversos aspectes.
Un és, evidentment,
que aquí hi ha unes negociacions
on les quals has de saber
que cada part jugarà a la seva,
per una part l'empresa
farà el que li interessa,
i, evidentment,
els sindicats i treballadors
hauran de fer,
evidentment també la part
que els hi pertoca
en aquesta lluita
per arribar a un consens.
Penso que hi arribaran,
penso que hi arribaran.
El que passa
és que el problema
és més de fons,
és a dir,
potser,
de la mateixa manera
que avui ja no vas a buscar
cap boter
ni cap carreter
que faci carros,
doncs aviat potser
no caldrà
que anem a buscar
cap banc al carrer
perquè ens doni
o els faci un servei.
És a dir,
potser és una professió
que desapareixerà
i aquesta és una manera
que, evidentment,
no només aquesta fusió,
sinó que totes les altres
que ens anem fent
les altres caixes,
evidentment,
faran una baixada impressionant.
Per què?
Perquè a vegades
també la gent
utilitza més el banc
des d'internet.
Per tant,
les caixes obertes,
les 24 hores,
tot això,
et permet
que no necessites
un espai físic
ni pràcticament
la persona
que tu has de parlar,
sobretot els empresaris,
et vindran a casa,
et vindran a l'empresa
i dir,
escolta,
hi ha això i allò altre,
o passaran per les cases
o tornaran enviant per internet
tota la informació.
I per tant,
penso que aquí
si cal una regulació,
una regular
tota aquesta
parafernàlia
que s'ha fet
en quant a tot
el que són
les entitats,
les oficines,
etcètera,
etcètera.
De la mateixa manera
que la política
que s'ha fet
en quant després
a hipoteques
i prestes
i tot això,
doncs clar,
estem pagant
les conseqüències
de tot aquest muntatge
que tenim organitzat
i que ningú
sap com tallar.
Llavors,
com ho tallen?
Després,
ho tallen
per la part
que més mal fa,
que se la carregaran,
evidentment,
que se la carregaran,
és la part més feble,
que és on els treballadors,
que els que han provocat
tot aquest enrenou,
volia dir,
continuaran amb els seus consells,
subconsells
o comissions
o el que sigui
dels bancs
o de la fusió
del banc que es faci.
De totes maneres,
el que sí que sembla
d'aquests dies,
per el que hem sentit
dels propis sindicats,
però també del president
de la Diputació,
recordem la Diputació de Terrona
és l'entitat fundadora
i d'altres responsables polítics,
entre ells
el propi alcalde,
és que ningú s'esperava,
el mateix president
Josep Poblet
ha donat a entendre
que vellaran
per tot aquest procés,
és a dir,
que tot això
que deia l'Anani
al principi de la tertúlia,
que sembla
que quan s'acorda la fusió,
aquests detalls
que són molt importants,
quant personal cal reduir,
quantes oficines
tancar,
em semblava
aparentment
que no estava doncs decidit,
no?
Jo crec que no,
vull dir,
algú ha colat un número,
però totes maneres
ja hi havia veus crítiques.
Ho ha colat un gol.
Un gol, un gol,
un gol, sí.
Quan es va començar
a parlar d'aquesta fusió,
ja hi havia veus crítiques
que deien,
no és igual,
a veure,
no és la mateixa
que les altres,
les del Vallès,
que eren caixes
més o menys
d'un mateix tamany.
Sabadell,
Terrassa,
Girona i Manlleu.
I Manlleu,
que eren,
bueno,
d'unes dimensions
més o menys semblants
i aquesta,
hi havia molta desigualtat
entre les dues petites.
I d'alguna manera
la història
ens diu
a l'experiència
que qui acaba perdent
són les petites,
que són les que
tenen menys a donar.
I per altra banda
em sorprèn,
perquè dius,
m'agradaria tenir
més coneixements
d'economia
o d'estratègia financera,
perquè és molt curiós això,
a veure,
no els van bé
les coses
per culpa seva,
perquè han fet
una gestió
dels actius
massa generosa,
deixant-se emportar
per l'optimisme general.
Llavors,
què passa?
El govern els diu
si us ajunteu
i limiteu
gastos,
és a dir,
rentabilitzeu millor
el negoci,
jo us donaré uns calerons.
Ells acomiaden
a mitja plantilla,
cobren més calés
i a sobre pugen
les comissions.
A veure,
això ens ho haurien
d'ensenyar,
hauria d'haver
d'haver una classe
d'aquestes.
Això ho haurien
d'explicar millor.
Em sembla fantàstic,
clar,
ojalà tots
poguessin fer això,
perquè és rodó,
és un negoci rodó,
bancari.
També algú es pregunta
com pot ser més competitiva
i més forta
la Caixa resultant,
si resulta que tindrà
menys treballadors
que els que tenia
Caixa Catalunya,
que és la gran
fins ara, no?
De fet,
el que ha hagut,
si us recordeu,
en els últims anys,
ha hagut un creixement
d'oficines bancàries,
impressionant.
Jo recordo...
I potser ara
ho estem pagant, no?
Tots us recordareu
l'exemple per a mi
més potser paradigmàtic
és el carrer Pere Martell,
de recent creixement,
si us en recordeu,
no diré cada promoció,
però cada dues promocions
una oficina bancària,
cada dues promocions
una oficina bancària.
És un excés, no?
És un excés
i a vegades donaven coses,
la mateixa Caixa Tarragona
tenia una oficina
a 150 metres
o 200 metres
d'una altra oficina anterior.
Aquí és bar, banc,
bar, banc,
bar, banc.
Sí, sí,
llavors, clar,
arriba un moment
que això no pot ser.
Clar, però potser
aleshores estem pagant
l'excés dels últims anys,
ara la sotregada
és més forta potser, no?
És que és un excés
amb expansió d'oficines
que potser es tindrien
d'haver planificat
una mica més bé.
No dic que no tinguin de créixer,
evidentment han de créixer,
però més planificadament,
més estratègicament,
més buscar la presència
a vegades
a nuclis petits,
que a vegades
pobles de 2.000 habitants,
que n'hi tenim molts
al nostre territori
i que no tenen aquest servei.
I allà sí que és important
que hi sigui,
encara que sigui una oficina
d'aquestes mínima,
però al mig de la ciutat,
al centre de la ciutat,
aquesta expansió bancària
era increïble.
I a tot arreu,
perquè el tros aquell
de la carretera,
és que no sé com se diu
el nom del carrer,
Can Palma,
Sant Pere i Sant Pau,
on estan...
Països Catalans.
Països Catalans.
Cada vegada que es feia
un edifici nou,
en comptes de posar un forn,
que és el que es feia abans,
vull dir,
tots els edificis
tenien el forn,
un colmado
d'aquells de Valepató,
posaven una oficina bancària,
que m'imagino
que és la que tramitava
les hipoteques de tot.
Segur, pot estar segura.
I moltes oficines
han viscut durant aquests anys,
bàsicament del negoci
dels veïns de l'edifici,
i ara ho paguem.
Però ara no ho paguen ells.
Vull dir,
ells a sobre cobren
del govern una comissió,
pugen les comissions
perquè, pobre fitos,
l'estan passant de mal,
posen els treballadors
al carrer i dius...
Però tinc una cosa
és el país, també.
Ara estem parlant
del banc, només.
Això és un cos
impressionant pel país,
perquè, clar,
la gent que es jubila,
qui paga
la gent que es jubila?
Mira, tu i jo
que fem el tonto aquí.
Oh, bueno,
ja, ja,
però tinguem en compte
que, clar,
que, a veure,
una cosa és que dius,
bé, no,
li fan una indemnització,
que paga al banc
la seva indemnització
i s'ha acabat.
Però, clar,
gent de 55 anys,
entre 55 i 60,
que poden ser molts,
que estan encara
pel país
amb una,
fi,
amb una edat productiva
màxima.
La millor.
Clar,
la màxima.
Sense cap dut.
Clar,
et trobes en que,
clar,
tot això s'ha acabat.
I, a més a més,
clar,
la solidaritat social,
tot és un llastre per...
Clar,
és una rèmola
que el país
també ha d'assumir
que treballem,
que ja sé que arribarà
el moment
en què el 50%
treballarà
per l'altre 50%.
Això, doncs,
ja ens hi hem de començar
a mentalitzar.
La meitat del país
treballar per l'altra meitat.
En tot cas,
jo deia que cada any
us anem canviant.
Llavors,
d'aquesta manera,
tindrem cada any
un any descansant,
si és possible.
Un any sabàtic.
La idea d'allò que diem,
home,
donem solucions,
home,
si podem anar canviant
uns anys que treballin
el 50%,
l'altre any,
l'altre que descansi
i així anem tornant,
fantàstic.
En fi,
veurem com evoluciona
el tema,
perquè ja deia al principi
que la fusió
no té marxa enrere.
Fins i tot avui
la premsa
parla d'altres fusions.
Les dues entitats
catalanes
que quedaven per fusionar-se
sembla que s'aliaran,
que són Caixa Penedès
i Caixa Lalletana.
Per tant,
tindrem un mapa
de caixes general
molt diferent.
Teníem 10 caixes
i acabarem tenint
4 a nivell de Catalunya
i veurem com evoluciona
tot aquest tema laboral.
Si també forma part,
com deia abans,
l'Anani,
d'una estratègia
de negociació.
alta i al final
s'apropen les posicions.
Parlem d'una altra qüestió
també de debat
d'aquests dies.
Ja deia al principi
la tertúlia
que era una d'aquelles qüestions
que ens ocuparia avui.
El tema del nom
de l'aeroport.
Tot això sorgeix
perquè el president
d'AENA,
que és aquest ens públic estatal
a Aeroportos Españoles
i Navegación Aérea,
va estar divendres
convidat per la Cambra
de Comerç
en un acte públic.
Va fer una xerrada
a empresaris
i a diferents sectors
de la societat civil.
Es va plantejar
el tema del nom
i a partir d'aquí
la Cambra de Comerç
i l'Ajuntament de Tarragona
han decidit demanar
oficialment per carta
el canvi de nom
que es digui
Tarragona Reus,
seguint d'alguna manera
el model
de molts altres aeroports
a nivell de l'estat espanyol
i de la resta d'Europa
on sempre hi ha
primer
d'alguna manera
el nom
de l'àrea geogràfica
o de la capital
que representa
aquella àrea geogràfica
i en segon terme
la població
on està majoritàriament
instal·lat
en el seu terme municipal
està
l'aeroport.
L'exemple
Barcelona-El Prat,
Madrid-Barajas
o per exemple
els aeroports de Londres
i d'altres capitals
europees.
Nània,
tu què et sembla?
A veure,
que ja era hora.
Jo ja ho sento
i ja ho saps
i ho sento molt
però em sembla
que amb això
Reus ens ha passat
la mà per la cara
durant...
Sempre,
sempre,
escombrant cap a casa
i és tan important
tenir el nom de Tarragona
dins del nom
de l'aeroport
perquè,
jo no sé vosaltres,
però jo darrerament
faig servir els vols
aquests que van
4 euros
i que tombes
tota Europa.
I diuen Barcelona-Reus
per exemple,
o Barcelona-Girona.
I diuen Frankfurt-Han
i jo no sabia
on està baixant
i ja ho sé.
I diuen Tempere
i és una ciutat
que no en tenia ni idea
d'on buscar-la
ja sé que està a Finlàndia
i en aquell trosset determinat.
Vull dir que situar
el nom d'una ciutat
al mapa
és màrqueting municipal,
és important
i s'hauria de fer.
I lligant amb això
i amb el d'abans dels bancs,
ningú encara sap
com se dirà
aquesta nova entitat.
Però mucho me temo
que es quedarà
amb Caixa Catalunya
i potser amb lletra petita
al final de les hipoteques
però...
Tarragona i Manresa.
Sí, sí,
és veritat
que tindrem dos temes
de debat de nom
en els propers mesos.
El de l'aeroport
i el de la caixa resultant.
Javier.
Sí, a veure,
jo estic completament d'acord
amb Nani
i és que és la pràctica habitual
a tot arreu.
Per a més,
és que, clar,
no és que ens haguim deixat
nosaltres
passar la mà per la cara
com deies.
No,
jo crec que això
també deriva
d'un element històric
que era l'aeroport
de Reus
amb un origen militar
que llavors
no era tan important.
Jo encara recordo
els primers ortofotomapes
que sortien
al planejament
que estava tot esborrat
com si fos allà
la gran base estratègica mundial.
Sí, sí,
era curiós,
tenies tota una gran fotografia
de tot el Tarragonès
i allò...
censurat.
Borrós,
censurat.
Mentre que la policia
o la Guàrdia Civil
estaven allà clarament
identificats,
però bé,
és igual.
I, clar,
aquesta història
sí que deriva
d'un aeroport militar
i fins a llavors
no passa res.
També cal recordar
per la història
que el gran augment
qualitatiu
i quantitatiu
de l'aeroport
de Reus
va propiciat
per la iniciativa
de la Cambra
de Tarragona.
Va ser la que
va insistir molt i molt
en negociar
amb Ryanair
i aquestes companyies
de baix cost
el que estiguessin aquí.
Vull dir que
ningú estigui les mans
al cap
de que reivindiquem
una cosa
que és territorial.
I com que sempre
estem parlant
de territorial,
els mateixos senyors
d'altres cambres
com la de Reus
que sugerien
que es digués
Reus Costa Daurada
ja són conscients
que han de parlar
del territori.
El que passa
és que tenen
una certa animat versió
a dir Tarragona.
Ho sento,
estem a la província
de Tarragona,
Tarragona
és la ciutat
més important
d'aquest territori,
reconec que Reus
és gairebé
igual d'important
que Tarragona.
Si això no ho dubta ningú
però és que
les coses
s'han de portar
amb una certa lògica
i la lògica
és territori
perquè si no
caurem
amb això
que acabeu de comentar.
A l'estranger
Girona i Reus
és Barcelona
sud
i Barcelona
nord
i això sí que
no podem caure
en aquest parany.
Per tant,
no hem de reivindicar Reus.
Els de Reus
haurien d'estar d'acord
amb nosaltres
que s'ha de reivindicar
el nom Tarragona
i Reus.
Sí home,
tots dos,
no hi ha cap problema.
Sí,
però el que cal
és plantejar
que tot aquest fum
que surt al diari
no res és el mateix
perquè fer una carta
o fer unes declaracions
al diari
no s'ho veus de res.
Aquí el que s'ha de fer
és no dir gaire cosa,
anar als despatxos
d'AENA
i allà dir
eh,
venga,
on hem de signar
i què voleu a canvi?
El que passa és que
als despatxos d'AENA
no deu ser gaire fàcil.
Però la solució
és aquesta?
Hi ha peticions formals
a l'Ajuntament
i a la Càmbra.
Sí,
les peticions formals
són formals
però aquí s'ha de resolucionar
ja sé que és un punt de llop
això de Calprens
està molt bé
però la solució
no vindrà per aquí
perquè Reus també pot fer
30.000 papers a l'Ajuntament
i signar 30.000 papers
totes les entitats de Reus.
El problema està
com sempre
per això dèiem abans
es passen el davant
per què?
Perquè quan hi anem
resulta que els altres
ja fa 3 dies que en venen.
Clar,
ja està tot signat
i tot feia.
Per tant,
hem de treballar
als despatxos
i aquí s'ha d'anar
qui sigui
de l'alcalde
o cambra
o qui sigui
a AENA
escolteu
on hem de signar
i lògicament
suposo que de sota mà
el calaix que hi posem
què portem a canvi?
Una oficina
de caixa de Tarragona
Llavors sí que no
llavors sí que ho tenim clar
Jo penso que
hauríem d'anar
i això serà el més difícil
hauríem d'anar
de la mà de Reus
hauríem d'anar
tots plegats
i tots plegats
fer una estratègia
de territori
i l'estratègia
de territori
per molt que li sàpiguem
greu
als senyors de Reus
comença per Tarragona
no comença per Reus
comença per Tarragona
i Reus s'ha d'afigir al carro
i tots plegats
faríem molta feina
aquí tenim les discussions
de la Rovira i Virgili
tenim les discussions
de 40.000 coses
d'aquest tema
que són absurdes totalment
molt de campanaret
com deies tu abans
però és que al final
aquestes qüestions
tenen la seva importància
respecte de l'exterior
Universitat Rovira i Virgili
Absolutament
jo em trobo molts problemes
on la situa's
on situa's
aquesta Universitat
a l'estranger?
Truques i dius
Perdona
Espanya
no no no
Espanya
Rovira i Virgili
i això què és?
Sembla un nom
i on t'està?
Bueno
el nom geogràfic primer
i després tot el que vulguis
i hem d'anar plegats
és que si no
si no anem plegats
però creus que és viable
anar plegats?
No
és complicadíssim
és complicadíssim
però han de veure
que l'estratègia és aquesta
recordeu un tema
avui
avui també llegia el diari
que per fi s'ha adjudicat
l'estació del sud de l'aeroport
i li dic del sud de l'aeroport
per no entrar en noms
precisament
per no entrar en noms
perquè tornarem a estar amb la mateixa
ja podem dir l'aeroport
de Tarragona Reus
la del sud de l'aeroport
per situar-la geogràficament
després la batejaran com vulguin
des de Tarragona
des del moment
que comentaves abans
hem reivindicat
que aquesta estació
a veure
perdona
nosaltres hem dit
que volem una Tarragona
però indirectament
estem dient
que aquella estació
no servirà pel territori
els d'arreus
estaven molt contents
perquè estava
al seu terme municipal
única aspiració
però s'estan donant compte
també que és un greu error
el que acaben de fer
un altre error repetit
de l'estació
del camp de Tarragona
també perquè no es digui
de Tarragona
del camp de Tarragona
perquè no es digui de Tarragona
del camp de Tarragona
molt bé
segon error
no me'n ho podem
i està adjudicada
d'avui illicit
em sembla el diari
què Nani
què anaves a dir?
deia allò de la universitat
és un greu problema
tu com a professora
moltes vegades
deus dir
o dius directament
de la universitat de Tarragona
jo ho sento
vull dir
si el rector m'escolta
m'estirarà de les orelles
i li demano disculpes
però
és que s'ha de dir
a més històricament
ara doncs
que faig una petita ronda
per temes de universitat
per l'estat
i truques a Oviedo
dius
és que ja m'ho de la universitat
Rovira i Virgili
de d'onde?
i jo ja al final
dic de la universitat
de Tarragona
o com a molt
com a molt
sent generosa
de la URB de Tarragona
llavors ja els explicaré
el que és Rovira i Virgili
vull dir
em sembla
que ubicar el territori
ubicar els estaments
sí
sí
no per senyor Rovira i Virgili
no per aquest nom
és un problema real
és un problema que t'hi trobes cada dia
i és que em sembla que és tirant
les pedres a la taulada
si estàs obviant
localitzar les institucions
que tenim aquí
fora del territori
o les estàs col·locant
amb un éter
aparentment neutral
i que és absolutament
poc operatiu
i que no té
és poc intel·ligent
diria fins i tot
es dirà
de camp d'arreus
l'estació
l'estació
l'estat de l'aeroport
Jo Andreu
tu ja has dit
que el que caldria
és més enllà
de les peticions formals
que s'han fet
això són els despatxos
i bueno
hi podem signar
tots els papers que vulguis
i tot el que vulguis
però això s'ha de signar
i suposo que
en el despatx
hi ha d'haver també
algunes
contraprestacions
alguna cosa
hi ha d'haver
perquè
escolta
vull dir
si la gent se'n surt
dient d'un nom
o d'un altre
ens en podem sortir
ara
no podem esperar
fer declaracions
i fer cartes
i esperar que et contestin
o esperar a veure què passa
jo m'ho diré
qualsevol cosa
que alguns ja hi han anat
en algun d'aquests despatxos
Aquí imagino
que en la línia
del que comentava el Gb
de l'aliança
de buscar aliances
cal diria també
que les institucions
supramunicipals
ja estic pensant
en diputació
en el govern
de la Generalitat
també
s'haurien de mullar
evidentment
s'haurien de mullar
ho dic perquè
el delegat del govern
ahi hi ha preguntes
als periodistes
va fer
en fi
va dir una altra cosa
que també és important
que l'aeroport
estigui gestionat
i que les competències
de l'aeroport
que estan en mans
d'AN
passin a mans del territori
recordem que aquest és
un altre tema
importantíssim
per a les infraestructures
del país
que és que
els aeroports catalans
estiguin en mans
de la Generalitat
i de la iniciativa privada
si és el cas
i això encara
aquest traspàs
anunciat fa temps
encara no s'ha produït
però clar
seria important
que la Generalitat
i la Diputació
per exemple
estiguessin al darrere
d'això
no sé si ho veu
en factible
sí
però és que
les entitats
són persones
les persones
tenen influències
i estan arreglades
també en determinats
territoris
o en determinades
ciutats
i determinades coses
i no vull dir noms
però
però és que és així
sí
per tant
hem de buscar
la llògica
i la llògica
és la que beneficia
més
a tot el territori
si podríem buscar
la butxaca
parlant de Reus
si els hi diem
que és un problema
de rentabilitzar
malauradament
hi haurà gent de Reus
que preferirà
en el futur
el nom
Barcelona Reus
que Tarragona Reus
i ho preferiran
això és el greu
per mi
això és el greu
ni que al final
és una cosa
que possiblement
ens supera a nosaltres
perquè
les coses es diran
com es diran
el que deia
és que la universitat
és la universitat
de Tarragona
per molt que es digui
Rubí i Vigili
a Barcelona
té un sentit
que els hi posis
altres noms
perquè no totes
poden ser universitats
de Barcelona
perquè n'hi ha moltes
però a Tarragona
que només n'hi ha una
és que no té
no té
no té cap justificació
i a més
bueno ja ho coneixes
millor que jo
que té una història
molt truculenta
el tema
per anar acabant
el tema
més enllà
de les iniciatives
institucionals
fins al punt
de promoure
algun moviment
ciutadà
concentració
manifestació
creuen que la ciutat
és a dir
més enllà
del que diuen
els polítics
aquests dies
i els representants
de la cambra
de comerç
i d'altres institucions
creuen que el ciutadà
de carrer
el que trepitja
el carrer cada dia
més enllà
de sigles polítiques
estaria
per la labor
el de Reus
sí
el de Tarragona
no
ho sento
i aquest és un problema
de fons històric
jo diria que sí
jo diria que sí
que vull dir
i ara faig servir tòpics
perquè és que no hi ha altra manera
d'explicar aquestes coses
tan absurdes
però l'orgull
des de Reus
encara està bastant més arrelat
que l'orgull des de Tarragona
diria jo
S'estan d'acord amb això
Joan Andreu?
Sí
la diàspora
els grups petits
evidentment
es blinden més
que no pas els grups grans
o més amosfors
llavors
el mateix sentit
de ciutat
clar canvia
Reus
té un sentit de ciutat
diferent del de Tarragona
i és lògic
com el de Barcelona
serà diferent
del nostre
i nosaltres
tenint la consciència
de ciutat
de Tarragona
costa
costa
perquè cal aquí
un treball
de cohesió
cal un treball
de projectes
i programes
que només cal veure
com estem amb els barris
vull dir
si els barris ja diuen
que baixin a Tarragona
doncs clar
ja
ja t'indica una mica
quina és
la cohesió social
que tenim
ja no puguem de consciència
de ciutat
clar
jo discrepo
una miqueta
d'aquest tema
vamos
discrepo
estaria d'acord
amb aquest plantejament
fins que va
sorgir el Mouta
no vull dir
que el Mouta
hagi revolucionat
el tema
però ha servit
per demostrar
que aquest
tarragonisme
latent
sí que hi és
vull dir que
nosaltres mateixos
ens vam quedar sorpresos
que
ara estem una mica
més estancats
perquè les negociacions
sempre són lentes
i clar
cal alimentar també
el foc
però som més
de 5.600
adherits
adherits
no allò apuntat
sinó adherits
gent que ha donat
el seu nom
i el seu DNI
i això
a Tarragona
no havia passat mai
i a Reus
i a Reus
sí que tenen
una consciència
col·lectiva
superior
però
no us penseu
que són tants
aquests
que tenen la consciència
col·lectiva
el que passa
que allà s'uneixen
siguin del color
que siguin
s'uneixen
per fer un front comú
però tu creus
que aquests 5.500
si tu els convoques
et respondran
jo tinc les meves dubtes
per temes d'aquests
apuntar-te a la pàgina web
i donar el nom
i el DNI
costa molt poc
però
un dissabte a la tarda
mobilitzar-se
ja es mobilitzar
els altres
jo ja ho soc
jo ja m'hi afiliat
amb això
tranquilitzes la consciència
encara es mobilitzarien menys
perdona
no ho sé
ojalà m'equivoqui
sí
no de veritat
mobilitzar la gent
costa moltíssim
això és clar
però aconseguir
suports efectius
i signatures
o el que sigui
estic segur
que en aquests moments
tenim la paella
pel mànec
a Tarragona
tindríem moltes més signatures
per aquesta força
d'aquest moment
o digue-li
ja o digue-li
és igual
però és que
hem aconseguit
tocar la fibra sensible
amb un tema
fàcil
però per què?
perquè per desgràcia
la consciència
que no tinc la consciència
de ciutat
com tenen
és per l'efecte negatiu
que reforces
la candidatura
és que no el tinc
per això hi ha gent
que realment
ha de signar aquí
quan dius
escolta
jo no cal
que em diguis
on hem d'anar
i anem
i què hem de fer
què hem de fer
no cal que m'hagi de
dubto que et traguessin 5.000 adhesions
ho dubto moltíssim
depèn de com plantem
400 de seguida
però per què?
ho dic ara
400 de seguida
saps per què?
perquè no tenen aquest problema
que tinc nantros
que és el que et deia abans
no, no, no
perquè històricament
s'han sabut moure més
s'han vell jugat millor que nosaltres
s'han sabut tocar
a la porta adequada
abans que nosaltres
els despatxos
com deia abans
el Joan Andreu
per això t'ho dic
i aquí tenim l'esperit aquell
mira som la capital
bueno sí
va, deixa'ls
que vagin fent
i no sé què
i no hem protestat
el que teníem de protestar
en aquests moments
ni ens ha plantat
quan s'havien de plantar
les últimes adjudicacions universitàries
el CSICAT
em sembla que es deia
bueno, allò és que no té nom
i el centre aquell de seguretat
allò no té nom
allò sí que és
l'absurd dels absurds
i això
no es pot permetre
des del punt de vista territorial
perquè ens estem fent mal
nosaltres mateixos
que han guanyat els arrels
escolta'm, felicitat
sí, al fin i al cap
l'infraestructura
es queda a les nostres comarques
a la nostra URB
però no són maneres de jugar
no són maneres de jugar
s'ha de jugar
conjuntament
no enfrontant-se
als propis jugadors
del mateix equip
és que és ridícul això
perquè segurament
sí que és una qüestió
ja històrica
aquesta certa desmobilització
de la societat terranina
i potser també
el que deia el Xavier
la falta d'unitat política
que hi ha hagut en molts moments
que hi ha hagut un cert
pim-pam-pum
interna a Tarragona
que hi ha convingut
que si uns opinaven
els altres
i els darrers
segurament
hi ha hagut més unanimitat
no?
hi havia un president
de la càmera
fa molts anys
quan jo estava a la càmera
de la càmera de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
que deia que
el problema
i l'avantatge
que tenia
ser de Tarragona
és que encara teníem
en broma
eren patricis romans
és a dir
mentre jo visqui bé
cap problema
que es quedi en el nom
que es quedi en el nom
i això a la llarga
ha anat perjudicant-nos
perquè
i un cas concret
que abans parlàvem
de la universitat
si tu preguntes
on estudiaràs tu
on vols fer medicina
diu
si puc a Reus
a la universitat de Reus
tu preguntes a gent de Barcelona
si puc
estudiaré a Reus
i on vols fer periodisme
si puc a Tarragona
vull dir
són dues universitats diferents
fora del territori
això
per mi
és perdre
poder
d'imposició
al territori
no?
em sembla
que és absurd
que és
en fi
ho deixem aquí
segur que aquests dos temes
els noms
d'alguna manera
de l'aeroport
i el de Caixa a Tarragona
vinculat al tema laboral
donaran molt de sí
en les properes setmanes
i fins i tot
ja en l'any vinent
en el 2010
deixem avui
aquesta tertúlia
que hem compartit
amb el Joan Andreu Torres
la Nani Rodríguez
i el Xavier Climent
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
el dia
la setmana
i fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau