Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui tenim quatre convidats, amb quatre perfils molt diferents, molt plurals.
Ens acompanya la periodista delegada del diari La Vanguardia, Tarragona, Sara Sanz.
Sara, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el cap de relacions externes de Repsol, IPF, Josep Bertram.
Bon dia, Pep.
Bon dia, Ricard.
També tenim Joan Andreu Torres, president d'Òmnium Cultural del Tarragonès.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya un polític i advocat, com a polític estinent d'alcalde de Territori,
regidor del grup municipal socialista, Javier Terres.
Javier, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Doncs amb ells quatre comentarem algunes de les notícies, una de les més destacades.
Avui és la fotografia de portada de la premsa.
Ja ho vam explicar ahir a la TAN als informatius.
I aquest matí hem renovat les últimes dades de l'enfonçament d'aquesta casa,
d'aquest habitatge del carrer Cibaderí a la part alta,
que torna a posar damunt la taula el debat sobre l'estat de molts immobles,
de molts habitatges del cas càntic de la ciutat.
La Sara va anar a cobrir la notícia, va estar present allà.
I una mica dóna la sensació, un altre cop, Sara, això, que tenim uns quants edificis,
un bon grapat d'edificis a la part alta que es troben en mal estat
i que no hi ha manera que els propietaris privats, perquè són...
o no, arreglin les façanes i les estructures dels habitatges.
I justament ahir els veïns comentaven, i el regidor també hi era,
que a l'última assemblea dels veïns s'havia comentat justament aquest tema.
Perquè fa un any van fer un llistat d'immobles que ells creien que estaven en mal estat,
i eren uns 80, que és una xifra bastant considerable.
El que passa és que l'ahir el primer que s'ha de dir és quina sort que van tenir
els tres ocupants de la casa perquè arriben a estar a una altra habitació
i la veritat és que no ho expliquen, no?
De tota manera, sí, és preocupant perquè la part alta,
que sembla que és el barri emblema de la ciutat, el que ens ven la ciutat,
doncs és una llàstima que hi hagi carrers on hi hagi aquests edificis en aquest mal estat.
Jo no sé si es pot accelerar els tràmits, perquè la gent,
i sobretot subvencions, perquè la gent el que li espanta a banda del temps
és els diners que això li pot costar, no?
Clar, jo aquest dematí, escoltant precisament aquesta emissora,
sentia les declaracions del que explicava l'arquitecte municipal,
que deia que, bueno, el que posaria en la runa a dintre i tal,
i clar, que després els propietaris haurien de fer l'enderrocament,
i abans, normalment, no són propietaris d'un fil que ha de ser complicat
pels propietaris d'allà, no només enderrocar el que queda d'aquesta casa,
sinó mantenir els immobles en bon estat, i això sí que és un problema, no?
Clar, però el debat és qui ha de pagar això a l'Ajuntament?
Amb diners públics s'han de pagar manteniments o enderrocaments
o accions que s'hagin de fer en edificis?
No, no, segurament no, però en tot cas el que és una realitat és que,
pel que a mi em sembla, doncs, el nivell econòmic de molta gent
que està a la part alta, doncs, en fi, no ho deu donar per arreglar un edifici,
que segurament, segurament, doncs, les reparacions o els asseguraments
d'estructura o el que s'hagi de fer no és barat, no?
Joan Andreu, abans d'escoltar el regidor, tu què opines?
Jo penso que el primer que us he de fer, i no és la part alta, eh,
hi ha la part baixa, vull dir, no oblidem que també la part baixa,
Déu-n'hi-do, com també està passant per alguns carrers com està, no?
Jo penso que sí que, evidentment, el que s'ha de fer primer,
penso que això potser sí que és tasca, ajuntament, generalitat,
fer tot un treball d'anàlisi, d'estudi de com estan aquests edificis,
i llavors, bé, posar-se d'acord amb els propietaris
de veure quins mitjans i quines mesures i quins pactes
i quins acords se poden prendre, tant a nivell econòmic
com també de permisos, etcètera,
encara que sigui d'un moment apuntalar o, en fi, alguna cosa,
però, clar, evitar el que podria haver estat una desgràcia
de, vull dir, podríem parlar de tres persones mortes
amb aquest enderroc de, amb aquesta caiguda de l'edifici, no?
I, per tant, ja, prèviament s'ho he de fer, això, un estudi,
penso jo, de dir, escolta, els edificis estan així,
i són aquests, i s'han de començar, per prioritats,
començar a prendre mesures, des de puntalà, tirar a terra,
buscar alternatives i buscar mitjans de finançament.
Xavier.
Bé, primer he comentat, doncs, com deia la Sara,
de la sort i de la bona notícia dintre de la desgràcia,
que és avui poder explicar que aquestes tres persones
doncs encara estiguin en vida, no?
Realment va ser una sort.
Algú l'altre dia, amb una mica d'acudit,
deia gràcies als folletons de les dos quarts de quatre,
de quatre de la tarda, perquè estàvem veient la televisió, no?
En la sala, si arriben a estar en el menjador,
doncs segurament que avui estaríem parlant d'una altra manera.
Bé, respecte a la situació dels edificis de la part alta
i a la resta de situació que podem trobar a la ciutat,
també la circumstància concreta de cada comunitat és molt,
i, perdoneu, que parli redundantment, és molt concreta, no?
Ens trobem que, d'entrada, i no globalment,
parlo d'una manera així esquemàtica,
els edificis que estan pitjors són els edificis que estan buits.
Els edificis que estan buits tenen uns propietaris
que estan, la majoria, potser aquests 80, requerits.
Requerits d'una manera fea fent.
Requerits, què vol dir?
Requerits en el sentit que...
Per l'Ajuntament.
...que d'una manera externa, no interna,
perquè moltes vegades potser l'Ajuntament no pot accedir-hi
perquè potser necessita d'altres permisos més concrets,
no sap l'estat actual.
La RUNA, quan parlem de RUNA,
i perdoneu que sigui una mica d'analític amb el llenguatge tècnic,
el que passa és que crec que no hem de ser frívols,
la RUNA és una declaració molt concreta d'un procediment administratiu,
on, efectivament, el 50%, 50-50 i pico percent d'aquell edifici
a l'hora de rehabilitat ha d'estar superat per declarar-sia així.
I, clar, no sempre tenim aquesta mena,
l'Ajuntament de Tarragona, de mitjans per poder fer-ho.
Encara així, s'han engegat ja una sèrie de procediments.
Com sabeu, i no he estat jo el regidor,
sinó que va ser una competència delegada
al Servei Municipal de l'Habitatge,
hi ha una sèrie d'exàmens d'ITUVs,
anem a dir-ho així popularment, que es diuen TEDIS,
que són els que han de procurar, doncs,
una mica tindre en tot moment el que és el xequeig,
de com està un edifici.
Ara bé, si no comptem amb la propietat privada,
difícilment això es pot fer.
Llavors, hauríem de crear una mena de situació
que nosaltres poguéssim tirar endavant.
Totes els exàmens que es fan des de fora
del que són les administracions públiques,
perquè no és únic i exclusivament un ajuntament
que té competència, diguéssim,
per saber l'estat o sanitat d'un edifici,
sinó també, com sabeu,
hi ha altres administracions que expedeixen
les cèdules d'habitabilitat,
com per exemple és la Generalitat de Catalunya
o qualsevol altre element més.
Sempre que fem aquesta mena de llistats,
hem d'anar molt en compte
que és el que visualment nosaltres veiem
i realment el que aquell edifici demana
i està, i bé, una mica la circumstància
d'actuar que demana.
Carai així, nosaltres sí que tenim constància,
tenim normalment la majoria d'edificis
que hi ha hagut situacions d'aquesta mena,
que també hem de dir que no han estat tants,
no han estat tants si repassem la història
de la part alta o la part baixa,
normalment estan requerits,
normalment hi ha algun tipus d'actuació prèvia,
però també, doncs, evidentment,
la propietat és soberana, no?
Si efectivament nosaltres no podem,
perquè no tenim accés o perquè no ens autoritzem,
no podem arribar avui en dia
a un estat de poder evacuar fàcilment
aquelles persones que estan dintre...
Clar, és que aquí està la clau segurament del debat, no?
Si l'administració fins a quin punt pot pressionar
intervenir amb els propietaris
perquè facin alguna cosa, no?
Però és una qüestió econòmica,
perquè també hi ha propietaris que no hi viuen,
però sí que els tenen llogats,
perquè prefereixen que estiguin llogats,
evitats, perquè se suposa que així mínimament
el manteniment o el deteriorament no és tan accelerat.
Llavors, en aquesta gent es podria intentar...
Dius que hi ha un requeriment fet,
però es pot fer una cosa més enllà d'això,
és a dir, si es veu clarament que hi ha un perill...
El que hi ha sobretot és,
com s'han fet en altres ciutats,
són campanyes d'aquesta mena
del que és l'ajuda a la rehabilitació.
Tots tenim, des de la Barcelona,
Possa't Guapa, que era més estètica que estructural,
però que també...
Sí, perquè allò era més de façanes, no?
Però que també tenia unes componentes
i hi ha d'altres productes d'aquesta mena.
El que passa és que els que estan en endarrò,
quan estan en aquestes situacions,
normalment també són edificis tipus...
Estic parlant molt generalment,
en què potser només hi ha uns baixos habitats,
o en aquest cas només la Pardal
i les altres tres o quatre vivendes tancades,
tancades amb un propietari.
Aquest edifici hem calculat
que hi havia tres propietaris diferents
i, a més, alguns d'ells en altra part de la ciutat,
vull dir-te que no tenen cap mena d'implicació.
Normalment es dona aquest corollari,
perquè si tu vols jugar,
has de passar també un examen
que és la cedula de habitabilitat
i depèn de com vegin aquest edifici,
a tu no te deixaran allà,
si vols fer-ho legalment, no?
Sempre hi ha l'àmbit i el món de la il·legalitat
en el que, efectivament,
els mitjans ens agradarien que fos el doble o el triple,
no només ajuntament, sinó tots els altres comportaments
de les administracions públiques.
Però que, efectivament,
la Pardal necessita d'una revisió, és així.
El pla integral de la Pardal
comporta molts elements d'aquesta mena,
si no directes a auxiliar-s'hi.
El pla especial de la Pardal
en molts edificis que estan ja declarats
en certa mida en runa
i que, a més a més, estan afectats
per altres intencions
dintre del que és la recuperació de la Peralta,
també.
El que passa és que s'ha d'arribar
a tot l'estadi,
a tota l'estació final
per poder portar-la en temps.
Bé, després hi ha una altra cosa
que no dic que sigui el cas aquest,
ni parlo molt menys de Tarragona,
sinó en general.
Quan s'esfondra un edifici,
normalment sempre hi ha alguna obra al voltant.
Coincideix moltes vegades.
Fins a quin punt, no?
Tenen a veure...
És una causa, no?
Sí, sí.
No sé si quan es demana un permís
per fer una rehabilitació
on també es xequeja al voltant de l'edifici.
En el cas d'ahir,
hi havia obres de rehabilitació
en l'edifici al costat,
però sembla que l'Ajuntament
ha descartat, no?
No ho deia per aquest cas
perquè sembla que s'ha descartat.
Però sí que sempre va
com lligat
a algunes obres al voltant.
I clar, recordem que aquesta problemàtica
no només afecta
el casc àntic de Tarragona.
Hem sentit casos, malauradament,
sobretot a Valls i Tortosa,
com a mínim al conjunt de la demarcació.
Recordo que en aquests dos barris antics
d'aquestes dues poblacions
hem tingut ja diversos episodis.
Vull dir que, malauradament,
no és una problemàtica
que afecti només a la ciutat de Tarragona.
No, no, en molts llocs.
El casc àntic, no?
Sí, sí.
La gent ha deixat de viure el casc àntic
i a Reus també es va fer
la campanya de rehabilitació de vivendes.
El que passa és que tinc entès
que la rehabilitació que està prevista aquí
dins del pla de barris
és rehabilitació de façanes.
Arrel d'això, contempleu?
Sí, hi ha rehabilitació de façanes,
però també de molta qüestió
i perdoneu que centralitzeu el debat.
És un interlocatori, no?
Perdoneu, eh, senyor Laoz.
No, no, no, no estava previst.
Javier Terresa estava convidat
a aquesta tertúlia des de fa un parell de setmanes
i no sabíem, malauradament,
que tindríem aquesta notícia.
Sí, no, no, la veritat és que sí, no?
No, la veritat és que també
hi ha moltes actuacions de serveis, no?
Que possiblement és un element
que s'oblida molt,
però anem a aquest tipus d'edificacions.
Hem de parlar d'algunes edificacions
de fa més de segles, no?
Exactament, estan molt més meses
i a vegades són la no contemplació
de la mateixa, el no manteniment.
són les que comporten que s'ha d'ateriori.
Però l'Ajuntament, jo insisteixo,
l'Ajuntament no pot fer res amb aquests propietaris,
perquè jo estic pensant moltes vegades,
molts oients han trucat a la línia directa amb l'alcalde
i li han preguntat per edificis,
no del cas càntic, sinó fins i tot
de la zona centre de la ciutat
que estan abandonats, deteriorats,
en què el propietari no fa res.
Hi ha un cas emblemàtic,
que és el del carrer Sant Francesc,
cantonada, carrer August,
allò on comença la zona de Vianants.
Aquell edifici abandonat des de fa anys,
no pot fer res l'Ajuntament
ni cap administració per obligar aquell propietari
a que jo estigui en condicions?
Concretament, aquest edifici està més que requerit
i hi ha una sèrie d'actuacions contra aquest senyor,
el que passa és que aquest senyor
o bé és requerit, sancionat el que sigui,
continua endavant
i el que no sap ningú
és que dintre d'aquest edifici s'estan fent obres.
El que passa és que és la façana,
l'element que nosaltres hem requerit 40.000 vegades
i en què també hi ha una situació particular,
i perdonin els propietaris,
els particulars d'aquest edifici,
que hi ha un litigi entre els propietaris,
diguéssim, que hi ha en aquest edifici,
que fa que això no pugui continuar.
Tu vas requerint,
els rescariments que hi ha avui en dia
es poden acatar o no es poden acatar,
i posteriorment, si no s'acaten,
doncs és quan s'ha d'obrir
el famós expedient de l'execució subsidiària.
Per l'execució de subsidiària,
com sabeu,
és un pressupost fora de l'ordinari,
molt costós,
molt car,
en el que he de dir-ho,
l'Ajuntament de Tarragona,
actuacions d'aquesta manera,
d'una manera sistemàtica,
ordinària o contínua,
no pot sostindre.
Mentre es parla del GB Terres,
Joan Andreu Torres,
s'ha fet una expressió d'aquelles com volem dir,
en fi, això no s'acaba mai.
No, però està controlada.
No, és que és lògic,
és probabilitat privada,
és probabilitat privada,
i en aquest sistema,
doncs no hi ha manera,
això només,
si hi hagués alguna possibilitat legal,
que un ordre judicial
permetés,
vull dir,
una intervenció de les administracions directes,
ràpides i fulminants,
molt bé,
però clar,
jo suposo que això,
no ho sé legalment.
No, però amb més propietat privada,
el Fortín,
en aquest cas,
em sembla que és l'Ajuntament el que està...
Sí, però suposo que...
Després de més de 18 anys,
no sé si l'agafaria...
Exacte.
No sé si l'agafaria com a exemple,
no.
A veure, cada dia...
De ràpidesa segur que no.
No vull que...
Vull...
Penseu que estem una mica,
doncs,
deixant al marge les nostres competències,
a partir de cada dia...
No, però és una qüestió
que preocupa molt els ciutadans,
que l'expressen molt sovint.
Cada dia s'està executant subsidiarament
molts enderrocs en aquesta ciutat,
el que passa és que possiblement
no els diem, no?
I efectivament,
moltes vegades ja tenim expedients
de runa elaborats i fets,
i llavors, doncs,
sí que els propietaris
tiren endavant.
Però també ho he de dir,
els expedients de runa
que instem nosaltres una vegada
poden ser impugnats,
i alguns molts impugnats
pels propietaris.
Clar.
Pels propietaris
hi ha vegades inquilins,
inquilins que tenen
la seva vivenda
o el local.
I això, efectivament,
tampoc és ràpid.
A veure,
si efectivament,
com el cas de desgraciat
i extralimitat
de l'edifici es cau,
doncs llavors
no necessites autorització
de ningú,
encara que tindrem
que donar compte
amb les autoritats
del que estem fent.
Sara,
se'n sortirem
amb aquesta qüestió?
Bueno...
Perquè era històrica,
aquest tema,
ve d'anys de mandats anteriors
en què s'havia parlat molt
sobretot de l'estat
dels edificis
de la part alta?
Bueno,
esperem que amb el ple integrat
es noti una mena de canvi.
Sí,
però jo crec que
el regidor té molta raó
que moltes vegades
els entrebancs
són administratius
per la normativa.
És una normativa
molt antiga
i és molt complicada.
Jo crec que
quan un problema
és tan evident
i és tan greu
i està tan escampat
perquè dèiem abans
no és només Tarragona,
Reus,
Valls, Tortosa,
segurament
es podria instar
algun tipus
d'actuació administrativa
molt més àgil
que a la llarga
estalviaria cèntims
i estalvaria
sobretot vides humanes
algunes vegades.
I darrerament,
i perdoneu-me l'apunt,
hi ha un altre factor
que ha sortit
en la darrera
cinc-six anys
que és el famós
moving immobiliari
sobretot
en aquest tipus d'edificis
on veus
on veus que la manera
de possiblement
llançar,
com es diu,
desnonar
algun tipus d'inclí
que fa alguna activitat
o que té alguna vivenda
es precisament
deixar sense mantindre
un edifici.
Hem de recordar
una cosa...
I amb això,
perdona,
tampoc l'Ajuntament
i cap administració pública
pot fer res,
no?
Bueno,
nosaltres el que fem
és d'aquest senyor
que normalment
és un propietari majoritari
d'un munt de pisos,
d'un munt de locals
i sobretot
que deixen aïllat
amb un pobre
sense serveis
ni d'aigua
ni de gas
ni de res.
El que nosaltres fem
és que mentre jo
no estic res sol
anar requerint
aquests senyors
perquè encara
l'escomesa d'electra
d'aigua i tal
no la tallin.
Això ho aconseguim.
O sigui,
però clar,
el tio ve i et diu
no, no,
és que jo mateix
insto la declaració
de Runa,
no,
declari-m'ho vostè.
O sigui,
estem a la inversa
i hem de veure
com és la situació.
Hem d'entendre
una cosa fonamental
que diu la llei.
Hi ha una prèvia
ordre i directiu
express a tot propietari
i a totes
les comunitats
de propietaris
de mantindre
el seu edifici.
Això és una obligació
per normativa,
per llei d'ordenació
de l'edificació,
per propietat horitzontal,
el que vulgueu.
A partir d'allà,
si no hi ha aquesta prèvia,
doncs sí,
som les administracions,
ho reconec.
I està clar,
com deia al principi
de la Tartolent,
sembla la Sara,
que en un barri emblemàtic
com la Paralta
on va la majoria
de turistes,
passa per carrers
on passen tanta gent
com el carrer Cavallers,
estic recordant,
o el carrer Granada
o la zona del carrer Mediona
i tal,
que hi vegis edificis
en aquest estat,
doncs,
en fi...
Tu deies si l'Ajuntament
ha de pagar o no ha de pagar,
jo crec que no ha de pagar,
però sí ajudar
o incentivar la rehabilitació
perquè és una zona
emblemàtica de la ciutat
que tots la gaudim.
En aquest carrer,
per exemple,
perdona,
hi ha una actuació
subsidiària feta
allà des de fa un temps.
És que el carrer Cavallers
jo diré que és emblemàtic
perquè veieu
que a la ciutat
hi ha exemples
que també s'executa
quan tenim,
no?
Ara,
jo explico els detalls.
O el carrer Granada
al costat de Casa Canals
també l'interiorament
d'algun edifici.
Joan Andreu,
va,
que acabem amb tu
i canviem de tema.
No,
de respecte sí que és important
també el que no es veu.
És a dir,
es van trobar també
amb tot el que són
les aigües,
els clavegarams,
etcètera,
que clar,
com estan.
Tu vas per damunt del carrer
i vas veure la casa,
la façana,
o veus que ha caigut,
però clar,
com està per sota,
les causes
de moltes cases velles
poden caure
pel deteriorament
del sotaterra.
En fi,
aquesta,
notícia es produïa
ahir a la tarda,
malauradament,
segurament ha tapat
una altra qüestió destacada
de l'actualitat informativa
de la jornada,
que aquesta sí que era prevista,
que ahir al vespre
l'Ajuntament celebrava
els 30 anys
de democracia municipal,
va haver-hi un acte
institucional
on van parlar
antics regidors,
algunes d'aquelles persones,
aquells polítics
que gairebé
la majoria
ja no recordàvem,
va parlar
l'actual alcalde,
va parlar
l'exalcalde
Joan Miquel Nadal,
va haver-hi un missatge
en general
de reivindicar
un millor finançament local,
ara que han passat
30 anys
això de democràcia,
és a dir,
tothom demana
més diners,
Sara,
què et sembla això
de celebrar els 30 anys?
Els miràvem bé
ells perquè ells
van anar a l'acte,
jo com que amb
tota la feina d'ahir
no vaig poder anar-hi,
a mi em sembla bé,
què passa que
abans comentàvem
que potser
la convocatòria,
o sigui,
s'ha quedat una mica
tapat aquest acte,
la convocatòria
ha quedat una mica
precipitada,
potser,
o que fos,
i potser no ha tingut
el ressò
que hauria hagut
de tenir,
a mi em sembla bé,
i a més és una ocasió
per poder parlar
amb la gent
que fa 30 anys
i veure-ho des d'una
perspectiva de la distància,
no?
Ja et dic,
jo no hi vaig anar,
penso que ells
sí que hi van ser.
I seria en el tema
del finançament
de totes maneres
la principal reivindicació
que el món municipal
tindria en conjunt,
no parlo ja només
de Tarragona,
ara que parlem tant
de finançament autonòmic?
Home,
el finançament dels ajuntaments
és una assignatura pendent
de ja fa molts anys,
no?
No és una cosa nova d'ara,
sinó d'allò perquè
més que res perquè
els ajuntaments
tenen les mans lligades,
no?
I moltes coses
que es podrien fer
es retarden
o es retracen
justament per la manca
de finançament
i a més això
i afegim la situació
al context actual
a la situació
encara és més dramàtica.
Aquest any
amb el tema
de les inversions
de fons,
d'inversió local,
la cosa queda
més allaugerida,
no?
Perquè com a mínim
es poden fer coses ràpides
que s'han d'acabar
aquest any
amb la qual
es visualitzaran inversions,
però sí,
és un problema difícil.
Joan Andreu.
Sí,
hi vas anar?
Sí,
jo estava llicint.
Incluso,
el company teu
em va entrevistar
perquè jo formava part
de la primera candidatura
com a regidor
per l'associació de veïns
que em van treure dos.
Això no ho sabia.
Joan Andreu Torres
va estar amb el Francesc Chamart.
Exacte.
Déu-n'hi-do.
Francesc Chamart
va ser un dels
que va parlar,
va intervenir.
Em vam sentir altres veus,
ja hi havia el Magro,
Josep Maria,
Moster,
en fi,
no recordo ara,
però un...
Josep Anton Burgassé,
que està des del principi.
Hi havia de tot tipus.
Què tal?
Va ser entrenyat la lacta?
Tots com a leònics?
Tots com a leònics
estàvem tots allí.
No,
va estar bé l'acta,
va ser bonic,
llàstima,
amb miqueta poca,
potser,
ressò
ciutadà
que hi va haver,
no?
Per altra banda,
vull dir,
bé,
dues coses,
jo ressalteria.
Una és,
el que sí que s'està donant compte,
doncs,
bé,
del treball i l'esforç
que s'ha fet
a nivell municipal,
quan no hi havia
cap mena de cultura
de política municipal,
sí que també
això ha portat també
que s'ha anat
donant un munt
de competències
a l'Ajuntament,
però no hi ha hagut
un traspàs per això,
llavors es queixaven dels diners.
I per altra banda,
bé,
totes les coses
s'han anat aconseguint
i tot el que manca
encara per aconseguir.
Em va sorprendre una mica
també,
vull dir que
la majoria de polítics
d'alguna manera
va encantar una mica
la meva culpa,
no?
Una mica
com la classe política
no va quedar massa ben parada
per l'altre mateixos polítics,
no?
Vull dir que
va haver-hi autocrítica.
i va haver bastanta autocrítica
entre els polítics.
Pep,
vist des de fora,
què et sembla això
de celebrar 30 anys
de democràcia municipal?
Home,
a mi em sembla
que són coses
que s'han de celebrar
i que s'han de recordar
i en aquest sentit
està molt bé
que pugui participar
en un acte d'aquests
totes les persones
que en llocs de relevància
o no tanta
han fet al final
és gent que ha fet història
a la ciutat
i que treballa per la ciutat.
Jo crec que mereixen
amb independència
d'ideologies concretes
i de tal
mereixen el reconeixement.
Jo també
ho parlàvem abans
amb la Sara,
sembla que hauria
d'haver tingut
una mica més de joventor,
fer-ho una mica més popular,
convidar més gent,
no sé si fer una jornada
de portes obertes,
en fi,
no ho sé,
donar-hi una mica més
de ressò
perquè crec que és una
fita molt interessant.
avui es veuen
algunes fotografies
a la premsa
de tots els polítics
que hi van anar
a les escales
de l'Ajuntament
a la plaça La Font.
I fins i tot,
si em permés,
l'altre dia escoltava
un tall
de l'exalcalde Racadens
que comentava
l'amistat
que ha quedat
amb tota aquesta gent
i això són coses que
jo crec que,
i perdona,
però per una mica
el desprestigi
que té tota la classe política,
el que s'expliquin
aquestes coses,
que malgrat
el que surten
als diaris
i les picabralles
que hi puguin haver,
que hi ha qualitat humana
amb tota aquesta gent
i que els valors humans
encara es mantenen.
Això jo crec
que hauríeu d'escampar-ho
una mica més.
El Joan Andreu
que estava en aquella candidatura
als 71,
és veritat que la manera
de fer política
era molt diferent
a la d'ara?
Era molt diferent.
I les relacions
entre govern i oposició
segurament també eren...
I sortíem
d'una situació
també molt complexa
i trobes
allò que dius
que trobes un ajuntament
que no saps què fer.
Javier,
tu que ets els nous.
Jo soc dels nous
i veure tota aquesta mena
de...
bueno,
de història,
de història
viva encara,
no?,
del que havia sigut
els que tan avançat,
doncs realment va ser...
T'adona una mica
també d'arrelament
i d'ubicació.
La societat està molt bé
aquest tipus d'acte.
Sí que possiblement
potser li tindríem
que ha donat
una dimensió més concreta.
A veure,
a mi el que em va agradar
és dels diferents discursos
que va haver-hi.
Sí que és exactament
com deia el Joan Andreu,
va haver-hi una crítica
i a més,
doncs,
de polítics
de diferents colors,
no?,
que a vegades
és aquell denominador comú
que dius
veus com al final
no som tots tan diferents,
no?,
i llavors t'agrada
o tu creus,
és igual,
com vulguis,
però va haver-hi
un aspecte
aquest que es comentava
ara a la taula
que era el de...
el de la classe política,
que efectivament
arrel de què hi havien
convidat-se allà
uns estudiants
de l'institut
crec que era
Pons d'Icar,
doncs,
tothom remarcava
aquesta llunyania
que s'havia produït
en els 30 anys,
no?
Efectivament,
aquesta volien dir
els que hi van ser
els iniciadors
i fundadors
i aquí el Joan Andreu
podrà parlar més que jo,
que no es tenia
aquesta mena de sensació,
no?
I va haver-hi un debat
per exalcaldes
inclús,
doncs,
una mica comentats
que analitzaven
el per què
d'aquestes causes
i encoratjaven
de manera finalística,
no?
Per altra banda,
també,
els problemes
dels finançaments
van sortir,
van sortir també
altres qüestions
com és
el principi
de la solitat
del regidor,
que aquest m'ha agradat molt,
que va ser el senyor Ballver
que ho va dir,
no?
El principi de la solitud.
De la solitud.
Hi havia un moment
de quan...
El polític sol
davant de...
El senyor Burgassé,
el senyor Ballver,
van dir el senyor...
Però una mica dramàtic,
eh?
El senyor de la solitud
del corredor de fons,
no?
Sí, sí.
Però que al final
el pots guanyar la carrera,
tu, escolta'm,
no té per què ser
tot tan dramàtic,
no?
Però efectivament
et dona també
aquesta dimensió
que no tot són flors i violes,
perquè sembla
que els que se dediquen
o fan una opció política,
doncs,
tinguin com una mena
de vida,
doncs,
de, bueno,
de luxes
i d'aspectes
que se'n surten
de l'ordinarietat,
no?
No, no.
Es va remarcar
el que és aquestes tasques
i em va semblar
molt positiu
que gent
de diferència d'edat
i que havia format part
de tota aquesta mena
de situació,
doncs,
ho diguessin.
I, per últim,
un apunt
que l'alcalde Ballesteros
en les seves paraules
va anomenar
i que em sembla
molt adient.
Es diu
30 anys
d'Ajuntaments Democràtics.
A veure
quan podem ja
deixar una mica
de banda
el cognom
Democràtis
i ser Ajuntament,
no?
Perquè encara
possiblement
arrosseguem
una història, no?
Totes bones,
el Joan Andreu
que té aquesta perspectiva
de 30 anys,
tu creus que en 30 anys
s'ha fet prou
des de l'Ajuntament?
No,
s'ha fet molt,
molt,
molt,
molt,
molt més
del que segurament
pensàveu
al 79,
no?
Exacte,
sí,
bé,
no pensaves
gaire cosa,
no?
A mi m'estorprèn
de dir que
és el que potser
fa quan parlaves
dels joves
i és que la majoria
de gent
que ha passat
per allí,
la majoria
venen
dels rups
de joves
que hi havia
en aquell moment,
que va ser
un focus
també important
d'esclata
durant molts anys
a la ciutat
i això
potser és un penjament
a nivell social
de ciutat,
quins joves tenim
avui dia
que estiguin
en aquesta situació
compromesos
per poder fer
aquests relleus,
vull dir,
perquè clar,
el que veia
és que tots els que
havien estat
i inclús moltes
que encara estan
en càrrecs polítics,
no només l'Ajuntament,
vull dir,
moltes n'havien sortit
pràcticament
del club de joves.
Perquè parlem d'una època
on les ideologies
passaven molt
i la gent tenia
un criteri,
una cosa per la que lluita,
no?,
dels anys 70,
als anys 80,
fins i tot,
i després això
ha anat canviant.
I per què ara no?
parlàvem una miqueta
el desencantament aquest,
la llunyania que hi ha.
Però això és un fet.
Amb l'abstenció
i amb el públic
que hi havia l'acte d'ahir.
Però el que deia
el regidor,
el que comentava l'Agrà Bebé,
si s'expliquessin
una mica aquestes,
la solitud,
sona molt dramàtic,
però explica les coses
una mica més
al dia a dia
de la feina,
no sé,
ven el producte
d'una altra manera.
El que planteja el Joan Andreu
és on està el planter
de futurs polítics,
d'on sortiran.
El planter és
en els grups de joves
que són molt actius
en altres coses
i segurament no en polític.
Però no segurament
en partits polítics, no?
Bueno,
però ahir em sembla
que era la vanguardia
parlant,
em sembla que era
de Grècia,
algun producte
que hi havia sobre Grècia,
parlava una mica
de com està,
com s'estan posant
els joves una altra vegada.
Jo crec que això,
clar,
en dos dies no ho fas,
però el que necessites,
necessites un referent
i el dia que vegis
un polític,
i ara diré una curcel·lada,
doncs com un servidor,
per dir-ho així,
potser les coses
canvien una mica.
és una qüestió
d'anar educant a la gent.
Però si potser no hi hagués
aquesta imatge
que el polític treballa
quatre anys vista,
que és una cosa
potser més diferent
del que podia ser
el principi de la democràcia,
tornem a parlar del principi,
que es treballa
potser més per uns ideals
més a mitjà llarg plaç,
i en canvi ara dona la sensació
que, bueno,
discrepo una mica amb tu
perquè s'intenta vendre molt,
explica molt,
sortir molt als diaris,
i potser el que no ens transmet
és la feina que es fa.
No, però això,
jo ens m'expliquem a més,
això és això el que jo vull.
No el protagonisme del polític
com a persona
que surt a les fotos
i que té una vida,
com deies tu,
de luxe i no sé què.
No, com que treballa
per algú més
que serà el seu mandat
de quatre anys
o de dos
o del que sigui.
Això és el que s'ha d'explicar.
I d'altra banda,
entre els joves
és preocupant també
perquè a nivell universitari,
per exemple,
d'on abans havia sortit
molts moviments i tal,
ara la representació universitària
és absolutament escassa,
vull dir,
la gent que hi participa
és poquíssima
i la gent que va votar
encara menys.
Llavors és tot una pilota
que es va fent gran i que...
Segurament és el distanciament
de la gent respecte a la política
i en general
el poc compromís
de la societat
amb qualsevol valor,
sigui partits polítics
però també entitats
de tota mena.
Va haver-hi parlaments
en aquest aspecte.
També, per exemple,
el volien connectar
alguns ponents,
anem a dir-ho així,
amb l'absència
de la situació
o bé el requeriment
de l'esforç,
que potser
en les noves fornades
no existeix
i efectivament
puçar-se a l'endavant
no d'un micròfon,
d'unes càmeres
o del que sigui,
sinó davant d'un departament
Déu-n'hi-do.
La gent avui en dia
també hem sigut provocadors,
una societat
d'una mena de benestar
on, clar,
doncs sí,
no tens aquest afany
de poder, doncs,
tindre l'esma
de dirigir
o de governar,
que això també...
Falteria de lideratge,
una certa esforç,
lideratge,
compromís...
Però implica això
i en aquest aspecte
voldria matisar,
per exemple,
que em van semblar
molt adequades
el que era
l'acció política
i que el Joan Aregio
en el seu discurs
va retratar
i que se li havia
que donar el seu valor.
Però és curiós
que els jugues d'ara
som els fills
dels que van fer la transició.
Això també fa pensar, no?
I no ens ha quedat res,
vols dir?
De totes maneres,
del distanciament
de la gent
respecte a la política,
avui tenim un exemple
i la veritat
és que s'acaba la tertúlia
i aquest tampoc era
un tema objectiu
de tertúlia,
però tenim un exemple
claríssim
amb el que passarà
a l'Ajuntament de Salou
amb la moció de censura, no?
Perquè, en fi,
en un minut...
Una bomba
a la línia de flotació.
És a dir,
si volem tenir un exemple
de com distancia
el ciutadà de la política,
segurament tenim
el cas de Salou.
O potser es produeix
l'efecte contrari
perquè la manifestació
de l'altre dia
i el que s'està produint
també pot fer
que la gent
es posi les piles
i digui, home,
què està passant aquí
i una reacció...
Això sí,
i si vosaltres féssiu
a l'exercici
d'explicar als joves
la satisfacció personal
que et dona la teva feina,
les coses que es poden fer
més anyà dels colors polítics,
explicar una mica
el que deies tu abans
el dia a dia
i jo crec que això
és una tasca
que s'hauria de fer.
No vendre política,
vendre l'esforç,
com tu deies.
En aquest aspecte
hi ha una proposta
feta per a l'Ajuntament
que serien
les audiències municipals.
És a dir,
que els regidors
es comprometin
als instituts
i en el seu tutorial
que sigui
i explicar
la política esportiva,
la política juvenil,
la política urbanística,
etcètera,
i per tant assumir
un compromís
tots els regidors
d'anar passant
pels col·legis i instituts
a explicar,
explicar,
vull dir,
què fan,
què han de fer,
escoltar els joves
què diuen,
què volen,
què necessiten,
com ho veuen
i això...
I podrien anar els pares,
no també?
Aquí ha parlat...
Jo pensava només
en un tipus d'audiència,
audiències municipals,
dir el regidor,
anar a aquest lloc
i explicar-ho.
Ha parlat
l'educador Joan Andreu Torres
per acabar la tertúlia.
Jo molt disposat, eh?
Molt bé.
Javier Terres,
Joan Andreu Torres,
Sara Sánchez,
Josep Bertran,
així acabem
aquesta estona de tertúlia
del matí de Tarraona Ràdio.
Gràcies,
que vagi molt bé,
Fins la propera.
Nosaltres.
Bon dia.
Gràcies.