El matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia de Tartulian, aquest matí de dimecres.
Tartulia del matí de Tarragona Ràdio.
Poc més de mitja hora per comentar algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui amb quatre convidats.
Joan Vassora, que és el cap del Departament de Medi Ambient de l'Autoritat Portuària.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista del diari de Tarragona, Octavi Saumell.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
El vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017, Pere Valls.
Bon dia.
I també ens acompanya l'exsecretari general de Caixa de Tarragona, Angel Cunés.
Angel, bon dia.
Bon dia.
Deia fa un moment, en el sumari del programa, que avui tenim bàsicament dos grans temes,
podríem dir, un general a nivell mundial, el partit de futbol que jugaran aquesta nit
el Barça i el Manchester United a Roma, la final de la Lliga de Campions,
i un altre des d'una perspectiva més local i des d'un àmbit estrictament polític.
Avui hem de recordar que avui fa just dos anys de les últimes eleccions municipals,
les que van donar la victòria al PSC, a la ciutat de Tarragona,
i les que van donar, per tant, l'accés a l'alcaldia de Josep Feliç Ballesteros.
Aquesta setmana estem fent tot un cicle d'entrevistes amb els portaveus dels grups municipals,
parlant de política.
I, en fi, avui parlarem de política i de futbol al llarg del programa.
I avui també hem convidat a quatre contartulis, que més o menys tenen aficions futbolístiques.
Em sembla que gairebé tots al Nàstic.
Jo no sé si, precisament, a la gent que habitualment va al nou estadi a veure el partit del Nàstic,
avui sent alguna cosa en especial, està nerviós, neguitós o no, davant de la cita d'aquesta nit,
de la qual, en fi, tothom arreu del món està pendent.
El Joan, que somriu, li provoca un cert neguit al partit aquest vespre o no?
No especialment, però, evidentment, tinc ganes de veure'l, no?
Però, vaja, aquest matí, el primer que he pensat ha sigut amb la fenya, que encara em queda avui, no?
Per tant, serà una cosa secundària.
Quan arriba el seu moment, suposo que, doncs, estaré desitjant com tots, no?
Els terragonins, i sobretot els que estem aquí, tenim dos sorts.
Una, ser del Nàstic i ser del Barça.
Home, això no ho sé, eh? Això ja ho veurem.
Hi ha gent que no és del Barça, aquí, tarragonins.
Hi ha molta gent del Nàstic i no és del Barça.
Els que estem aquí...
Sí? L'haig del...
No, no, jo, personalment, a mi m'agrada molt el futbol,
sóc un estiquero, ja ho sabeu, però no sóc una persona especialment apassionada, no?
Llavors, vull dir, sí, tinc ganes de veure el partit, perquè crec que pot ser un gran partit de futbol,
però, evidentment, ja passo una mica de totes aquestes eufòries, totes...
M'agrada, de vegades, sentir els comentaris, però, més que res, amb un esperit crític, no?
De dir, mira, quines tonteries, o mira en què es fixen, i mira quines...
Mira, què s'ha de fer per vendre, no? Vull dir, una mica...
Pere.
Que és un gran partit de futbol, i...
El que passa és que això no queda gaire bé, dir-ho, no?
Però quan estàs amb aquesta situació d'una final de la Copa d'Europa, amb dos equips com aquests,
doncs bé, això és deliceu, per entendre'ns.
El que passa és que dir això, a vegades, és com una mena de sequil·legi d'aquestes coses, però és veritat.
Vull dir, són els millors futbolistes del futbol mundial gairebé, i els sudamericans, que potser en falta algun,
doncs que dels dos equips millors, que avui juguen la final, i només en guanyarà un.
És a dir, els altres, llavors, clar, vull dir, aquí n'hi haurà un que es posarà la corona,
i n'hi haurà la Copa, i l'altre es quedarà de segon.
I clar, això té molta, bé, molta expectació, i la prova d'això és que, bé, hi ha gent que ha anat amb barco, amb cotxe, amb tren,
vull dir, a peu no perquè és molt lluny, no?
Però vull dir, si no també haguessin anat, vull dir, és una febre, o un fenomen que hi ha en aquesta època, que és el futbol,
i que poques coses tenen aquesta dimensió.
Segurament l'única, no?
I si algú ara aquí, perquè potser hi ha aquells que són els que diuen, oh, és que això és no sé què, no, escolti, això és així,
vull dir, i potser ho hem fet entre tots, o potser ja ho hem trobat, però negar les evidències i les realitats me sembla que tampoc és bo.
Octavi, què?
Home, jo soc molt...
Tu estàs nerviós o...?
Jo soc molt forofor del Barça, eh?
I la veritat és que estic nerviós.
Home, tot això és la cinquena final de Copa d'Europa que juguem en 20 anys, o sigui,
des de l'any 51 que es va començar a fer la Copa d'Europa fins a l'any 80 i pica una, i hem jugat una o dues,
dues, Berna i Sevilla, i amb 17 anys és la cinquena, no?
Hem jugat a Sevilla, Wembley, Atenes, París i ara Roma.
Home, jo crec que és bastant complementari ser del Barça i ser del Nàstic,
jo almenys quan era petit del Nàstic sempre estava segona o tercera i era del Barça i del Nàstic,
i precisament ara el que deia el Pere, no?, que només guanya un.
Home, jo crec que el gran mèrit del Pep Guardiola és que fa un any, ara ho comentava abans de començar,
fa un any era impensable que el Barça pogués guanyar alguna cosa aquest any,
i el gran mèrit de Guardiola és que guanyant la Lliga, la Copa del Rei,
i si quedem finalistes de la Champions hi haurà un paró, no?
I la veritat és que la temporada que ha fet el Barça, jo crec que és la millor temporada de la seva història.
I fa un any Pep Guardiola venia a entrenar, o venia a jugar, perdó, al cap de la Poble.
Que curiós, eh? Com dóna voltes al món, en fi, en pocs mesos.
En aquest sentit potser sí que tens una mica d'enveja com eres Tiquero,
és a dir, una mica, a veure, el Barça sempre ens ha passat, penso que des de Tarragona,
una mica quan hem estat crítics, hem estat crítics perquè diuen, bueno,
aquells de Can Barça es passen una mica, avui sembla que Catalunya només és el Barça, etcètera, etcètera.
Però jo diria que en aquesta temporada, i una mica amb la direcció del Pep Guardiola
i la gent que l'acompanyen, jo sí que tinc una certa enveja com a Néstia Iquero.
Enveja sana, d'aquelles de...
Sí, de dir, ui, per què les coses no es poden fer d'una manera més coherent?
I aquí estem cada any fitxant jugadors de fora, i vinc a jugar jugadors de fora,
i no tenim una política clara, que no sé si es pot fer o no, vull dir, no?
De gent més de casa, i amb uns objectius més a llarg termini, no ho sé.
Sí, perquè avui, més de la meitat, avui, en fi, tota la temporada,
el Barça haurà jugat amb més de la meitat segurament de jugadors del planter, jugadors catalans, eh?
És això que ho diuen ells, que fa sumar, tots aquests inputs fan que al final hi hagi el que hi ha, no?
I hi hagi aquesta febre, com t'ho dius Pere, en certa manera, a base d'aquests sumandos que es van produint, no?
Perquè, clar, no crec que fos el mateix, si el Barça no hagués jugat tan bé com està jugant,
si el Barça, el seu 99% està composat per jugadors estrangers, etcètera, etcètera.
Si no hi hagués el pe puntiu al davant, doncs, que dona aquesta trompera, etcètera, etcètera.
Tot això suma, i clar, i es produeix tot aquest fenomen.
Això no havia sumat mai tant.
Exacte, segurament no havia sumat mai tant.
I és un fenomen...
I el rival també, el rival, el nom del Manchester United, no?
A més, a vegades, les eliminatoris poden ser injustes, i poden arribar a la final,
doncs, a vegades, gent que parà per bé, doncs, han arribat, no?
Però aquesta vegada, justament, han arribat, jo crec, els dos equips més en forma que hi ha al món.
No només una part al món, no?
És una final merescuda, però una part èpica molt gran, no?
Això perquè el gol de l'altre dia de l'Iriesta, vull dir, ja va ser l'últim moment i d'aquella manera,
i que, bueno, i després la imatge aquella del guardiola corrent, i se'n dóna compte que no ho ha de fer,
es torna a posar per la corbata, perquè tot això fa que...
A veure, veus com són la gent, amb aquestes reaccions així instantànies, no?
Jo crec que fins i tot els antifiboleros, perquè n'hi ha, i també se'ls ha de respectar,
han de tindre en compte que, clar, que tanta gent no es pot equivocar, no?
Que, en certa manera, doncs, escolta, que és un fenomen a tindre allò,
i, escolta, veurem un espectacle, segurament, inolvidable.
I a més s'ha de tenir en compte que el guardiola, quan parla, diu coses.
És un entrenador...
Que això en el món de futbol ja és molt...
Això és una rara, i s'ha d'escoltar a la roda de premsa parlar amb anglès,
amb italià, amb català i amb castellà, o sigui, un entrenador que dóna una imatge de club.
Parla idiomes, diu coses, com, no?, amb continguts...
Sí, sí, un home que no és com el Juan de Ramos del Madrid, per exemple,
que diu obvietats cada partit.
I, de fet, com a anècdota, recordo que se li va escapar, fora de micro,
que es queixava de les preguntes dels periodistes,
que deia que s'haurien de preparar millor les preguntes,
perquè ell preparava les rodes de premsa,
i que els periodistes, doncs, sempre li feien les mateixes preguntes.
És que estan acostumats a parlar amb els altres.
Sí, sí, clar.
No és un entrenador diferent.
Jo, la veritat, quan van escollir el guardiola, jo era bastant escèptic,
perquè no...
Tots.
I entraria a la tercera edifició.
Això del futbol...
La veritat és que marcarà història.
Abans comentava l'Àngel això que, en fi, des de Tarragona,
des de l'ambient nàsticero, durant molts anys,
en fi, una bona part de l'afició ha vist sempre això,
amb un cert distànciament al Barça, per no dir-ne rebuig.
Segurament aquest Barça d'aquesta temporada cau més simpàtic, no?
I això coincideix amb un avorriment, podríem dir, no?,
de l'ambient nàsticero,
que no sé si fa que molta gent també estigui més pensant en el Barça,
gent del nàstic, no?,
gent de Tarragona, pensant més en el Barça,
perquè, en fi, les opcions nàsticeres, en guany,
han estat més aviat escasses.
Sí, sí.
Com ho veus?
Jo, mira...
Aquesta contraposició, no?,
d'un nàstic avorrit, diamant-se, fa l'ograma pla,
i aquesta eclusió barcelonista.
A veure, és un nàstic que no fa trempar, per dir-ho d'alguna manera,
vull dir, el Barça veus que recuperen la pilota,
intenten recuperar la pilota, que tothom treballa i tal, no?
I aquí, en guany, ens hem avorrit, això està claríssim, no?,
vull dir, no ens hem sabut enganxar, no?
I a nivell d'impacte social, això, a nivell de ciutat?
Li veieu alguna...?
No ho sé, això, a nivell de ciutat.
Jo estava pensant abans, que no té res a veure,
que tenia un dubte, és que no sé si volia tot el partit,
o passaria a l'informatiu per veure allò de les europees,
a veure la campanya electoral.
Perquè realment, sembla que l'important sigui això, no?, vull dir, no ho sé.
Perquè et consideres que és massa l'impacte mediàtic
d'un partit de futbol, com el d'avui?
Home, vull dir, això fa reflexionar,
és a dir, la societat en què vivim, no?, vull dir,
vull dir, la gent, jo penso que ens enganxem
o ens enganxem a aquelles coses que ens fan una mica feliços, no?,
que ens fan...
I en aquest moment, en aquest moment,
potser no hi ha masses coses que ens facin feliços, no?,
vull dir, aquesta...
També pot haver-hi una gran frustració, vull dir, a veure, no, no...
Encara que em guanyi aquesta història,
i dir, bueno, hem arribat fins aquí, no?
Pensa'l que aquesta festa dura des del dia 2 d'aquest mes,
i ara hi ve tot el mes,
és a dir, la gent del Barça han celebrat dues coses...
Amb el Tossa 6 del Madrid,
ho dic pels oients que no siguin futboleros,
és a dir, abans de guanyar res van celebrar dues vegades
la festa lliga de canaletes,
i pel qui, bueno, qui t'ha reonat també, no?,
llavors han guanyat la Copa del Rei i es va guanyar la Lliga,
clar, llavors...
Que ara no es guanyés això, home, sí,
perquè tothom vol fer festa, evidentment que sí,
però aquest equip, si no guanyen guanyen un altre any,
si el poden manterir i si no passa res, no?,
perquè un any amb l'altre sempre canvia això,
però si això funciona bé, vull dir,
jo crec que hi ha...
Bueno, hi ha un equip per uns quants anys,
perquè són bastant joves...
Sí, perquè segurament encara que és perquè aquesta nit
no hi haurà aquesta frustració
de la que potser apuntava l'Àngel, no?
Una mica sempre, perquè clar...
Una mica sí, però...
Hi ha un altre tema per mi lligat
amb el tema de la situació de crisi econòmica,
que vull dir que ha sortit d'alguna manera,
amb la campanya del Madrid,
va apuntar-se d'alguna manera,
amb un candidat que em penso que ha desaparegut, no?,
Sí, un que va durar 24 hores.
Sí, vull dir,
jo penso que en futbol si s'ha d'invertir,
més val invertir en formació,
és a dir, encara que sigui cara,
per dir-ho d'alguna manera,
que no pas invertir en aquestes quantitats astronòmiques
que es paguen d'un a l'altre costat.
Això és un escarni en aquest moment en què vivim.
En aquest moment de crisi, no?
Els fruits d'aquest Barça,
això que estem veient ara,
no ho oblidem,
això ve de l'època del Corí, eh?
És a dir, tot el muntatge...
La filosofia, no?
Sí, senyor, és això, sí.
I el futbol a Espanya
és molt diferent des que vaig venir al Cuif
que el d'abans.
És a dir, ara,
els partits són més trepidants.
Encara que guanyin 2-0,
no vol dir res.
Tothom va a l'atac.
Anys enrere, això,
jo me'n recordo,
quan un equip feia dos gols
i s'havia acabat el partit,
al minut 20 de la primera part, eh?
Perdona, Ricard,
jo que soc de la mateixa quinta del Pere Valls,
estic a estar per aplaudir-lo,
ho acaba de dir.
Sí?
La mateixa d'edat i tot?
Gent com més o menys,
que som més joves i tal,
però, no, Àngel...
Això és així, això és així.
A veure, el Cuif a nosaltres,
per mi,
si em pregunten per algun jugador
amb aquesta...
Però d'algun entrenador parlo, eh?
Sí, sí, no,
però inclús jo vaig més enllà
l'any 73-74
quan va arribar com a jugador...
El jugador que va canviar la lliga
va ser el Cobala, eh?
Sí, és que jo anava a dir,
jo soc de l'època del Cobala, eh?
Sí, però...
Aquí tenia generació representada.
Jo el que he vingut a dir,
jo això no ho vaig veure,
jo el que he vingut a dir
és dir que la filosofia d'entrenar
de l'època del Clif,
el Barça,
va obligar tots els equips
a canviar.
Tothom va posar gent jove,
el Guardiola és el cas, clar,
vull dir,
el va fer debutar
al camp del Madrid, eh?
Reconeu-vos-hi, això?
I a partir d'aquí,
això ha canviat.
I allò ha portat
que el qui ho ha fet bé
ara resulta que hi ha
vuit futbolistes avui
entre els que juguen
i els que estan asseguts
per fer els canvis
que són de la padrera del Barça.
Vuit.
Si el Barça hagués hagut
de fitxar-ne cinc d'aquests,
és que no els pot fitxar ningú.
El gran mèrit de Guardiola
és que dels onze jugadors
que jugaran avui,
nou van jugar l'any passat
al Madrid 4-Barça 1,
per dir que es va borrar
el Deco,
el Ronaldinho, etcètera.
Doncs aquest equip
que l'any passat
estava en un decadent
i tal,
nou o deu jugadors
jugaran avui
la final de la Copa d'Ora,
per més el canvi d'Alves
i de Piqué, em sembla.
I Alves va jugar avui.
Això, evidentment,
és simptomàtic, no?
És simptomàtic.
I tu abans,
Àngel ho has dit també,
treballar i córrer
al red de la pilota.
I una diferència ha sigut aquesta,
els fa treballar,
fa córrer.
És tan important
com poden planificar
una jugada
com el que fa el Barça
que és el temps
que tarda en recuperar
una pilota perduda.
D'això, a més,
hi ha una manera de fer-ho.
És corrent i treballant,
vull dir això.
I la pressió aquesta.
I escolta,
Octavi,
el tema de l'impacte mediàtic
com a periodista
et sembla excessiu
que se'n parli tant
o consideres que
en fi,
forma part de l'espectacle?
L'esport en general
i el futbol en concret
desperta passions.
Per exemple,
tu ara ho has dit,
avui fa dos anys
de les eleccions municipals
i no sé si se'n recordava
molta gent,
el que molta gent se'n recorda
és del 20 de maig del 92,
i fa 17 anys.
Quan el Barça va guanyar
la Copa d'Europa
a Webley.
Sí, sí,
jo crec que,
a veure,
el diari més llegit
de l'estat espanyol
és el Marca,
un diari esportiu.
I en fi,
les webs més visitades
són esportives també.
En fi,
el dia que guanya el Barça
l'endemà,
vés a buscar un diari esportiu
que no n'hi ha al quiosc.
I si recordéssim
aquí a Tarragona...
Esportiu i no esportiu.
I no esportiu.
I si recordéssim aquí a Tarragona
el fenomen
quan va pujar l'equip
a primera,
el Nàstic a primera divisió,
en fi,
l'impacte mediàtic,
de tots els mitjans...
Ara que parlàvem del Nàstic,
jo ja afirmo
que cada any el Nàstic
queda inove a segona divisió,
ara.
Sí,
però guanyant més partits
a casa i no tants a fora.
Guanyar on sigui,
m'és igual,
a mi no és igual,
però...
Aquest desencís que tenim...
De fi,
no està a deu anys
a la nova posició.
Aquest desencís que tenim
és perquè a casa ens hem avorrit.
Jo, de totes maneres,
abans sí que els hi deies,
a nivell d'agradaria,
a nivell d'impacte social,
considerem que aquest desencís
coincidint amb l'eclusió
barcelonista
podia tenir algun efecte negatiu
en el futur del Nàstic.
Ha passat molts anys, això.
No té res a veure.
L'any que vam pujar,
el Barça va guanyar
la Copa d'Europa.
Això no té res a veure.
Jo crec que això
té poca cosa a veure.
El que vol anar al Nàstic
quan el Nàstic juga...
Si el Nàstic juga bé,
la gent hi va.
El Barça,
l'any passat,
eren molts o molts
dels que juguen,
no ho omplia.
Per què?
Perquè era...
I els primers partits
va costar que la gent...
I a principi de temporada, sí senyora.
Per què?
Perquè la gent té la rèmora
i té el record
i aquestes coses
amb un norre no marxen.
El que passa és que,
bé,
si ho vas fent bé,
doncs al final se'n van.
En fi,
per tancar el tema del futbol,
perquè hi ha vida
més enllà del futbol,
volen fer una porra,
volen apostar un resultat.
Àngel,
tu què t'ho mires
amb distanciament?
2-1 fora del Manchester.
Ui.
Octavi.
3-1,
2 de Messi
i un de to.
Joan.
3-1, has dit?
Sí.
Ara m'ho has tret.
Poder apostar pel baters.
Ells repartirem la porra
a l'Octà.
3-1,
3-1 també.
I Pere, tu què?
Jo crec que guanyarà el Barça
potser també entre un 2-0
i un 3-1.
I no hi haurà penals?
Cap dels quatre
aposta pels penals?
No ho crec.
No ho crec perquè tothom
anirà per feina aquí.
En fi,
avui tothom estarà pendent
del Barça-Mànchester,
també molta gent de Tarragona.
Després d'aquí una estona
connectarem amb alguns
tarragonins que ja deuen ser,
esperem, suposem,
a la capital italiana.
Però, en fi,
més enllà del futbol,
hi ha vida.
Avui, per exemple,
fa just dos anys
de les últimes eleccions municipals.
Aquests dies estem fent balanç
amb els partits polítics.
En una setmana
en què, per cert,
també hi ha algunes notícies
d'interès.
Per exemple,
la creació d'una tercera
federació de veïns
a la ciutat de Tarragona
promoguda
per 11 entitats veïnals
de la zona de Llevant
i l'aparició, també,
d'un moviment ciutadà
anomenat Mouta per Tarragona
que feia la seva presentació
dilluns al vespre.
Començo pel company periodista,
per l'Octavi.
Són dues qüestions diferents,
però poden tenir
fins i tot un ser lligam.
Què et sembla?
El tema dels veïns
i el tema de Mouta?
A veure,
són dos temes molt diferents.
El tema dels veïns
jo crec que és molt positiu,
que aneixi una tercera
federació de veïns.
Jo crec que com més
canals tingui la ciutadania
per expressar
les seves demandes
i per arribar a l'Ajuntament
és molt positiu.
Jo, de fet,
crec que hi hauria d'haver
una federació de veïns
de Ponent,
una federació de veïns
de Llevant,
una federació de veïns
del centre de la ciutat.
Jo crec que com més veus
hi hagi a la ciutat,
doncs molt millor.
I la segona,
que és la plataforma
Mouta per Tarragona.
Jo estic d'acord
en el fons,
en el fons,
crec que és bo
que la gent lluiti per la ciutat.
El que passa és que
no estic d'acord
amb la forma,
perquè, home,
diuen que a Tarragona
no volen que perdi el tren.
Tarragona ja ha de perdre el tren
l'any 2002-2003,
quan l'estació de l'Aves
se'n va anar
a Perafort,
a la Secuita.
Crec que aquest moviment
hauria pogut néixer
fa 6 o 7 anys
per evitar que l'Aves
no anés a Perafort,
a la Secuita.
I, d'altra banda,
això que diuen
que no està polititzada,
doncs jo crec que no és veritat,
està totalment polititzada.
Ahir jo vaig tenir la paciència
de mirar-me els adverits,
els 680 adverits
que hi ha a la plataforma
i, bueno,
o sigui,
hi havia els quatre regidors del PP,
estaven adverits,
el PP va donar suport
ahir mateix
a una data de premsa
a la plataforma
i de Convergència i Unió
també n'hi ha 5 o 6,
la veritat és que,
home,
a mi que em diguin
que no està polititzada,
doncs jo estic en favor
en el fons,
però en la forma
i a més,
en el moment que es presenta
aquesta plataforma,
que és enmig de la campanya
a les eleccions europees,
doncs no crec que sigui
la millor manera
per no polititzar
aquesta plataforma.
Àngel.
A veure,
jo en el primer punt
estic completament d'acord
amb l'Octavi
i jo sí que ho lligo bastant bé
perquè en el fons
crec que...
Perdoneu,
ja que esteu d'acord
en el tema dels veïns,
és curiós perquè
diuen que, clar,
tanta divisió veïnal
seria...
Sí, però és que a mi
quan sento això
em dona la sensació
que un interès
de controlar
el moviment veïnal,
no ho vull dir?
I jo em penso
que estic completament d'acord
que són interessos
bastant diferents
depèn una mica
de la zona de la ciutat
que estigui
i que la gent, vull dir,
s'agrupi,
jo ho trobo correcte
i trobo que són...
Tenen més facilitat de vies.
Què es tracta?
Que tots els hagin d'anar amb una
i que prèviament
hauran de discutir
30.000 coses
amb les quals no estaran d'acord
perquè seran interessos
completament diferents.
Jo no ho trobo...
A més, vull dir,
en una societat democràtica
vull dir que la gent s'associï
ho trobo correctíssim.
I en aquest cas està bé.
A l'altre,
a mi em fa pensar...
Jo ja no em trobo
el tema polititzat o no
que potser sí
que també em fa el nas
això una miqueta,
però jo el que trobo
és una desconfiança...
Estic d'acord primer
amb el que has dit,
és a dir,
que aquesta plataforma
hauria d'haver sortit abans
perquè el tren l'han perdut.
Això està claríssim.
I l'altre dia
em parlàvem d'aquest tema
que el problema
no és on està l'estació de tren.
En aquest moment
el problema és com arribar-hi.
I aquí haurien d'anar les coses.
Però, per altra banda,
això per mi demostra
una certa desconfiança
cap a l'estament polític.
És a dir,
els polítics que tenim
o no o no.
És a dir,
jo em penso
que això ho he dit
moltes vegades
també en aquesta tertúlia,
quan hi havia el tema del tren
tots els polítics
de l'Ajuntament de Terraú
n'havien d'anar a una
i no dir jo el vull aquí
i el vull allà
potser n'hi ha millor
perquè n'hi ha per allà
per guanyar uns vots o no.
Per mi hi ha temes fonamentals
de la ciutat
en què els polítics
s'han de posar d'acord
i no s'hi posen
i s'han de posar d'acord
abans que passin les coses,
no després.
I no s'hi posen.
s'estan fotent l'atreveta
contínuament
i així ens va,
vull dir,
a la ciutat,
a Girona els estan fent
una estació soterrada
preciosa i tal i qual
i nosaltres ja estem pensant
a veure com arribarem
a l'estació.
Vinga, Pere.
Joan.
Amb lo dels veïns
jo estic completament d'acord,
vull dir,
això de controlar els veïns
ja es va intentar
però això se'n va crear
un altre,
que ho oblidem.
La segona que va sortir
es va fer per això,
el que va passar
i ara doncs,
bé,
si ningú es posa
en com s'han de funcionar
la gent,
doncs la gent s'organitzen
com ells volen,
que és com ha de ser
i si els hi va bé,
perfecte,
i si no,
la mateixa gent
ho arreglarà d'una altra manera,
vull dir,
perquè les coses
són dinàmiques
i amb lo de la plataforma
jo també diria això
però jo aniria
una miqueta més enllà,
no només hi ha regidors
de l'oposició,
hi ha gent de l'oposició
que tenien responsabilitats
en el govern
de la Generalitat
i en el govern municipal
quan es va fer
el que es va fer,
vull dir,
perquè aquí tu deies
s'han de posar d'acord
tots els polítics,
però la responsabilitat
sempre és dels que governen,
és a dir,
els que han d'anar al davant
i estirar del carro
són els que governen
sempre,
on sigui,
per bé i per mal,
si s'equivoquen
doncs ja els canviarem,
però per bé i per mal,
i aquí el que...
Jo quan deia això
perdó, Pere,
és perquè penso
que manés qui manés,
l'oposició hauria de ser
una mica més generosa,
és a dir,
sí, sí,
però també t'has de deixar
entrar a vegades
els llocs,
això és com tot,
jo tens raó,
ara tampoc vull entrar
en detalls aquests,
jo estic d'acord amb això,
amb bona fe
i amb ganes de fer coses,
no oblidem això també.
Jo estic a favor
en el fons.
Exacte,
això és veritat.
Ara,
és veritat que quan veus
segons qui,
segons on,
dius,
home,
ara,
és això,
res més,
res més.
Joan.
A veure,
no em sap greu
que m'has dit
per l'últim,
però és que em sembla
potser discreparé
una mica
dels meus companys tertulians.
Ara tenim 10 minuts,
no ets l'últim del tot,
vull dir...
No, però,
a veure,
primer que tot,
una divisió
a l'associació
veïnal,
d'entrada,
és sinònim
de negativitat.
És a dir,
quan hi ha una divisió
és perquè algú
no va bé.
Primer que tot.
Ara,
si després analitzem
que cadascú,
doncs,
pot enriquir-se,
cada associació,
per zones,
per les zones,
diguéssim,
determinades,
en el cas és llevant,
pot enriquir-se
positivament,
doncs,
també estic d'acord
amb el que estan dient ells
i tot això.
La primera associació
es trenca,
precisament per problemes
i, evidentment,
ara,
sembla ser,
que també,
doncs,
segons el portaveu Javi Quintana
d'aquesta nova associació,
és perquè,
doncs,
no veuen recollits
les seves pretensions,
diguéssim,
a nivell de la zona
que ocupen,
va sortir el tema
de les ajudes
del Zapatero,
que havien estat aïllats,
etcètera,
etcètera.
Vull dir,
no,
si,
no,
bueno,
això és el que diu
el Javi Quintana,
jo tampoc he anat a la mort
a comprovar-ho.
El tema és aquest,
no?
Per tant,
hi ha una divisió
i s'ha de tindre en compte.
Evidentment,
Tarragona creix,
Tarragona no poden tenir
el mateix problemes
potser una zona
o una altra,
per tant,
això pot enriquir-ho.
Per tant,
al principi de desacord
amb vosaltres,
al final us dono la raó,
no?
Però,
amb el tema aquest
del mot de per Tarragona,
sí que estic totalment
en desacord
per a diverses situacions.
Perquè,
primera,
sembla que el dir
que una cosa
està polititzada,
d'entrada,
sembla que estigui dolent.
I,
escolta,
qualsevol ciutadà
pot estar polititzat.
No,
perdona,
és que el problema
no és que es digui,
el problema és que ells
diuen que no hi està,
que és diferent,
clar que hi està,
si no passa res
perquè ja estigui,
per què diuen que no?
Bueno,
perquè hi ha una voluntat,
diguéssim,
que no sigui una cosa
apropiada per cap partit.
Bueno,
això ja ho veurem d'aquí uns veus.
Però d'entrada,
qualsevol polític d'entrada
és un ciutadà
i, per tant,
té dret a estar-hi.
Llavors,
primer que tot,
que hi hagi una coincidència
o dels quatre regidors del PP,
dels sis de Convergència,
no ho sé,
jo no he comptat
i tot això,
però jo crec que,
evidentment,
són perfectament lliures
de participar-hi.
De la gent que va intervindre d'allà,
jo crec que hi havia gent
de tots els colors,
de tots els colors.
Inclusive hi havia algú
de llocs
que estava,
doncs,
prenent nota els que hi havia per allà,
no?
Per tant,
jo crec que,
primer que tot,
una plataforma
en la que surt
a l'escena política
ciutadana
cansada
d'una sèrie de coses.
i aquestes coses,
vull dir,
l'única culpa que tenen
són els governants,
perquè no tiren endavant.
Si comencem a mirar
cap enrere,
tirarem sempre
amb el mateix problema
que potser ens han passat
els tarragonins,
d'aquesta prudència,
excessiva prudència
que han digut els tarragonins
de no dir les coses
pel seu nom.
Això és una cosa,
diguéssim,
que hem portat
inherents a nosaltres.
Que prudència
no vol dir
que estiguem adormits.
el canvi que s'ha ofert
Tarragona
amb els darrers 20 anys
demostra
que el ciutadà
de Tarragoní
no ha estat adormit.
S'han fet coses,
evidentment,
que fa 20 anys
no teníem
i que,
en certa manera,
ens hem de sentir
orgullosos.
Però més enllà
de la politització
o no
del moviment
ciutadà,
del mou-te per Tarragona,
el tema de si s'arriba
a temps o no,
és a dir,
com que el primer objectiu
és no perdem el tren,
conèixem Tarragona...
Parlem del tren.
S'arriba a temps
o no s'arriba a temps?
Parlem del tren.
Quants ciutadans
saben
realment
la solució
que s'està treballant
ara pel tren?
El que va sortir
el diari l'altre dia,
com el famós bypass,
tindrem l'estació
aquí a la plaça
del Tarragona,
la tindrem més amunt.
Octavi.
Passarà pel davant,
passarà pel darrere.
A veure.
Perdona,
la Nacional 340
hem d'estar cada dia
obrint el diari
per enterar-nos
de si ens foten
una rotonda
a la Sabinosa,
on es tallen
i tot això,
quan això és un projecte
que ja és crític i tot allò.
Espera, a veure,
Octavi, tu que segueixes
especialment aquestes qüestions.
El tema del tren.
Arribem tard o no arribem tard,
ja que és el primer objectiu
del moviment?
Jo crec que sí.
Jo crec que el moviment
hauria d'haver sortit,
no aquest,
qualsevol moviment ciutadà.
Home,
quan el ministre de Fumina
era el senyor Alvarez Cascos,
quan el conseller
de Política Territorial
era el Felip Puig,
l'alcalde de Tarragona
era el Joan Miquel Nadal,
doncs jo crec que
fa 7 o 8 anys,
això va,
és que fa molts anys d'això.
O sigui,
ara el que es pot fer
és un pedaç,
no?
Posa un bypass
perquè arribi
i perquè no perdem
l'alta velocitat,
però jo crec que
Tarragona ja va perdre el temps
ahir al tren fa temps.
I la solució aquesta,
el bypass,
et semblaria això un pedaç?
Sí, home,
la primera és la que va sortir
al Pla Nacional d'Infraestructures,
no?
De fer un intercanviador
a l'alçada de l'Arbosa,
em sembla que és això,
perquè el tema del bypass
em sembla que
va per llarg
perquè s'ha de primer
alliberar la façana marítima,
fer l'estació intermodal,
jo crec que el primer pas
serà l'intercanviador
del banderill
que és el que veig
més possible
per l'any 2,
l'any que ve,
per exemple.
Tu, Àngel,
veus tot aquest tema
del tren
amb possibilitats
que l'estació de Tarragona
no es quedi
fora del circuit
important?
A veure,
jo el dubte que tinc
és a dir fins a quin punt
els polítics
que tenim en aquest moment
en responsabilitats
estan pressionant
aquest tema o no,
perquè sembla ser,
i torno a dir
el mateix dit al començament,
que el naixement
d'una plataforma
en aquest tifo
demostra una desconfiança,
no?
És a dir,
llavors jo segueixo pensant
tots aquests regidors,
per exemple,
que m'he deia a vosaltres
que estan en aquesta plataforma
que jo no ho sé
i de la qual,
per exemple,
a mi no m'ha convidat
ningú a participar-hi,
per exemple.
Vull dir que seria una altra cosa,
no sé quin tipus
de criteri s'ha seguit,
no?
I doncs vull dir,
aquests mateixos regidors
tenen una responsabilitat
a l'Ajuntament
i en llocs polítics
i em penso que és allí
on haurien de fer pressió
i tal,
que els altres
no els deixen dir res,
bé,
doncs això que ho diguin també,
és que jo torno
a la mateixa situació
que deia abans,
és a dir,
per mi el problema està
que tots lluïm
o parlem molt de tarragonisme
i quan és l'hora de veritat
parlem de fer-nos la punyeta
els tarragonins als altres,
així de clar.
Falta unitat,
segons tu.
Jo estic,
a veure,
és que aquí parlaríem
i parlaríem
i més o menys al final
jo penso que ens posaríem
d'acord amb el fons
de les coses,
perquè...
Sí,
però jo el que plantejava
és si estàvem arribant
a temps de salvar
aquesta qüestió del tren.
A veure,
de poder-se fer
una línia nova,
això evidentment
es pot fer.
El que passa
que no sé
si el Ministeri de Foment
et dirà vostès
de què van,
no?
Perquè vostè fa quatre...
Pensa que
l'estació de Perefort
i de la Seguita
val molts diners,
això.
I és lògic
que per allí
hi facin passar
cada vegada més trens,
perquè és que
s'ha de treure un rendiment.
Mira,
i un Tarragoní de Pro...
Això és així,
això és com quan es fa...
No sé,
si arreglen l'aeroport
és perquè vinguin més avions,
sinó perquè l'arreglen.
Perquè vagin a un altre lloc.
Això és el mateix.
I si es fa més gana
el port
és perquè vinguin més.
Marcos,
quin sentit té tot això?
Però vull dir
que aquí mateix
un Tarragoní
ja dic d'aquests
de tota la vida
que te'l trobes pel carrer
en d'aquella estació
que hi fotin un museu allí.
Aquella estació
no hi ha el problema.
Aquí és veritat
que el que cal
és arribar-hi aviat.
També vist
en perspectiva de territori,
això és molt complicat
d'entendre
i d'explicar a vegades,
s'ho ha d'explicar-ho,
almenys per a mi.
L'estació,
estem acostumats molts
aquí anem a peu,
a Tarragona.
Però hi ha molta gent
que no hi pot anar a peu.
Els que viuen a Sant País
en Pau no hi poden anar a peu.
I els que viuen a Bona Vista
no hi poden anar a peu a l'estació.
Ho dic perquè,
a veure,
posem les coses
al seu lloc també.
Llavors,
l'estació de Sants
és a Barcelona.
Pels que viuen a Saràndra
no tenen l'altra punta.
Segur que la tenen
més lluny que nosaltres.
Segur.
Però tenen metro.
Bé,
doncs que facin
el transport
per arribar-hi,
evidentment.
Escolta,
aquí...
Nosaltres es queixem de Tarragona
i ara diré una cosa
que no sé si és massa correcta
però jo també l'he vista.
Tots aquests trens
que han deixat de passar
per aquí també han deixat de passar
per l'estació de Reus.
Des de Reus a Pedafora
encara és més complicat
arribar-hi.
No, no,
diguem-ho tot.
Tot això
és un problema
que no està solucionat.
L'estació que posaran
sota l'aeroport
estarà al terme de Reus
però la gent de Reus
tampoc hi podran anar a peu.
Estarà més a prop
de la gent de la Canonja,
de la gent de Bona Vista
per proximitat geogràfica
ho dic perquè això és així.
La sensació de totes maneres
és que amb l'estació de Parafort
ja construïda i amb funcionament
i l'estació futura
al sud de l'aeroport de Reus
en fi,
doncs la ciutat com a tal,
la capital com a tal
quedarà fora del circuit de trens.
El que sí que s'haurà de fer
i això jo és que,
veig,
crec que per molt a poc a poc
que diguin que al final
qui sí que haurà de córrer
és el poder-hi arribar
amb facilitat.
No podem oblidar
que si no recordo malament
jo havia llegit no fa massa
que després de l'estació de Sants
i de la de Gràcia
l'estació de Tarragona
era l'estació de més moviment
de tot Catalunya.
Sí, correcte.
Això vull dir...
L'estació urbana, eh?
És que aquí
s'hem assotat
de les tres estacions.
En fi,
estem a punt d'acabar la tertúlia.
Avui que és un dia d'aniversari,
Octaví,
si haguessis de fer un titular
que no sé si l'has fet
igual aquests dies
al diari
de com ha funcionat
aquest primer mandat,
aquesta primera part
del mandat municipal de Tarragona.
En fi,
no et demano un titular
però sí un comentari
molt genèric.
Què diries?
Jo crec que la micropolítica
va bastant bé
i la signatura pendent
és la macropolítica.
La micropolítica
amb la brigada
d'intervenció ràpida,
el manteniment de la ciutat,
doncs,
crec que
han millorat.
El que passa
és que hi ha pendent
els grans temes,
els temes que són
pandèmics de cada any,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
la tabacalera,
el Banc d'Espanya,
tots aquests temes
que fa dos anys
és que escrivim
exactament el mateix
i és que no se'n solucionà.
És a dir,
la micro bé,
la macro...
Exacte.
Ja posats ar.
Deu segons, eh?
Sí, volem,
però no acabem d'arribar-hi
i hem de millorar
encara molt
el funcionament
de la màquina
de l'Ajuntament.
La màquina,
la maquinària.
Això també va sortir
la setmana passada
en una tertúlia
amb senadors tarragonins.
Joan,
un titular.
Intencions.
Ja està,
només intencions.
Pere.
Algunes solucions
ja s'han posat a pràctica
i encara queden coses
per fer,
d'altres per què falten dos anys,
són quatre anys.
Algunes coses,
molts voldríem
que ja les vejéssim,
això és veritat,
i d'altres,
per les circumstàncies
o perquè estava molt encallat,
el que sigui,
no es veu encara
el que s'ha fet.
També s'han obert ponts
que estaven tancats
o s'estaven tallats
i això també costa fer-ho
i després que torni a passar l'aigua
o torni a passar el trànsit per allí.
Molt bé.
Això està bé.
Doncs els agraeixo
aquest exercici
que han fet sintètic
com si fossin tots periodistes.
Els unis periodistes
som l'Octave i jo.
És que venim molt aquí
i n'aprenem.
Però han après,
ho han fet molt bé,
aquesta síntesi
dels primers dos anys
de mandata municipal.
En fi, acabem avui la tertúlia
on també hem parlat molt de futbol
del partit aquest vespre.
Que el gaudeixin,
que el vegin com vulguin
i que disfrutin o no
de l'espectacle futbolístic.
Octavi Saumell,
Àngel Conesa,
Pere Valls,
Joan Besora,
gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.