Som ja en el temps de la tertúlia.
En aquest matí de dimarts, 6 d'octubre,
un temps mitja hora pràcticament del matí de Tarragona Ràdio
que dediquem a comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui ens acompanya Antoni Sales,
que és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Josep Artran,
cap de relacions externes de l'empresa Repsol i Pefa.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
I també Josep Mariàries, periodista,
cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat de Rovira i Vergili.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia a tothom.
Amb ells tres donarem una ullada a algunes de les notícies de la jornada.
Avui no cal dir que tota la premsa encapçala les seves portades.
Nosaltres també els nostres informatius.
Malauradament, amb aquest nou cas,
amb aquest nou episodi de violència de gènere,
és el segon de l'any a la demarcació de Tarragona.
És la novena víctima mortal de violència de gènere a Catalunya.
És el cas d'una dona, 48 anys, a Vilaseca.
Els fets passaven diumenge a la nit.
Ahir va haver-hi mostres a condol.
700 veïns de la localitat es concentraven ahir.
Al vespre, aquest migdia, es faran els funerals
a l'església de Sant Esteve de Vilaseca.
En fi, la violència de gènere,
que malauradament torna a estar en el primer pla de l'actualitat,
ara especialment perquè ens toca de molt a prop,
perquè, en fi, és una veïna, una dona de Vilaseca.
Igual que ara fa uns mesos, segurament que els contartulis
i els nostres oients recordaran un cas d'Altafulla,
que és l'altre cas que vam tenir a la demarcació de Tarragona.
Un tema de la violència que, per moltes campanyes que es facin,
i recordo que la setmana passada l'Ajuntament de Tarragona
en presentava una de nova, sembla que no té fi.
No sé si volen fer algun comentari d'aquestes qüestions,
perquè, a més, és un cas també similar en el sentit
que l'agressor després, amb la mateixa arma, s'ha suïcida.
Sembla clar que el que s'han de dedicar són tots els mitjans
i els esforços possibles per canviar aquesta tendència.
També sembla clar que aquesta tendència és una tendència cultural
i que no es pot canviar d'un dia per l'altre.
Per això jo crec que tots els esforços que es puguin fer amb la població,
que tots els esforços que es puguin fer des del punt de vista de les escoles
per educar i per intentar canviar aquesta tendència,
doncs són pocs.
El que és molt complicat lluitar és contra una persona
que ha acabat després de matar la seva dona, és suïcida.
O sigui, això, quina lluita es pot fer?
No és cap ni una, per molt que es posin penes,
per molt que es posin restriccions,
si una persona ha acabat de suïcida,
doncs això no té solució, no?
Per això jo crec que aquest tema és educacional,
que aquest tema és un tema cultural
i que la solució no és una solució d'un dia per l'altre,
sinó que és una solució de molt temps i molt d'insistir
i de molt de lluitar per aquest tema, no?
Pep?
Sí, sí, no, jo estic absolutament d'acord.
A més, el que veiem és la punta.
Veiem la part més espectacular, si se'm permet l'expressió,
però abans d'arribar a això hi ha molts altres episodis.
Jo estic segur que hi ha molts llocs
hi ha episodis de violència
que no cal que sigui física perquè sigui violència, no?
I després, doncs, moltes vegades ho veus,
no només amb comentaris de la canalla
o amb actituds de la canalla.
Això, com diu el Degas,
és un tema que s'ha de començar a treballar des de molt enrere.
I segurament va tot barrejat en moltes altres coses,
el que ha sigut també polèmica,
aquest estiu, doncs,
si els professors han de ser autoritats o no han de ser autoritats,
si la tarima...
En fi, hi ha una sèrie de coses
que, bueno, s'han anat desdibuixant,
s'han anat perdent
i, bueno, jo crec que l'esforç que ha de fer tothom,
no només amb mitjans,
sinó amb hàbits i...
En fi, és complicat,
però és l'única manera,
atacar-ho des de la rel,
com diu el Degas.
Jo crec que s'ha de fer un esforç per fer entendre la gent,
primer, que això és un problema de tothom.
Que no només és un problema de les víctimes
i és un problema dels agressors o de les agressores,
sinó que és un problema de tothom.
De tota manera,
tinc la impressió que ja tenim prou experiència,
malauradament tenim prou experiència,
com perquè totes les parts
facin un esforç suplementari.
Amb alguns és públic i notori que s'està fent,
en l'àmbit judicial o en l'àmbit policial,
i jo crec que s'ha de millorar, sincerament, com tot.
A mi m'amoïna especialment
el factor humà de les víctimes
i el fet que hem conegut,
en alguns dels darrers casos,
una certa actitud de tolerància
per part de la víctima,
un fenomen humà, sociològic,
gairebé antropològic,
que jo em penso que és un dels que en aquests moments
hauria de rebre una especial prioritat.
És a dir, fer entendre
que no és cap vergonya
denunciar que la teva parella,
del tipus que sigui,
no està respectant els teus drets.
I malauradament ens hem trobat amb casos
en els que fins i tot
la parella agredida ha demanat,
ara hi havia una contenció
sobre si podia o no desfer-se
l'ordre d'allunyament.
Jo penso que això s'ha de ser molt dur
i això qui ho ha de liderar bàsicament
és l'administració.
Jo crec que també els ajuntaments
haurien de rebre un suport suplementari.
Moltes vegades,
moltes d'aquestes dinàmiques
que les estan vivint en primera instància,
la gent dels sabers socials
que en primer lloc detecten
aquestes situacions,
són els ajuntaments.
I per tant, jo crec que s'hauria de revisar
si els ajuntaments tenen tots els instruments
a les seves mans.
I posats a prioritzar,
ho tinc claríssim,
les víctimes que són les que pateixen les conseqüències.
Si aquest senyor després es va posar
fi a la seva vida,
deixo-me ser dolent.
Potser hauria hagut de començar per aquí.
Recordem que la víctima en aquest cas
estava en tramits de divorció
però que no hi havia hagut cap denúncia.
Moltes vegades ens trobem amb això,
que s'arriben a situacions d'aquesta
amb una víctima mortal
sense haver-hi denúncies.
I és veritat que en els últims anys
s'han fet moltíssimes coses,
en l'àmbit de la justícia també,
i per part de l'administració
s'han posat molts esforços,
però sembla que no és suficient
perquè segurament, com dèiem al principi
de la tertulia,
és una qüestió també cultural,
és una qüestió social.
Clar, estem parlant de violència de gent,
però després també altres casos de violència
o altra tipologia de violència
en l'àmbit familiar,
en què fins i tot els joves
agredeixen els pares, no?
En fi, estem davant d'una societat
que moltes vegades no la veiem
o se'ns escapa
i resulta que és especialment violenta.
Sí, certament és un tema complex,
perquè aquí són molts els béns jurídics
que s'han de protegir.
Per una banda, està claríssim
que és el bé de la víctima,
però també està clar
que també s'ha de protegir
el bé de la persona
que potser al final
no ha estat aquesta persona violenta.
I posaré l'exemple
que tots coneixem del jutge
de Gara Barçaona
i la seva dona,
que al final la condemna
ha estat una condemna ridícula
perquè sembla ser
que no ha quedat provat
que l'home fos violent, no?
Doncs jo estava sentint
les declaracions que deia
la seva dona,
que la seva dona,
crec que recordar que és notària,
o sigui que no és una persona
amb un nivell cultural baix,
sinó tot el contrari,
i que va dir
que va sentir
que el seu marit
se li tirava al damunt
en ànim de matar-la.
Aquestes declaracions
les va dir
amb seu de tribunal
i al final
la condemna
que ha tingut aquesta persona
perquè realment
sembla ser
que no ha estat provat això,
ha estat molt baixa, no?
O sigui que realment
no és gens fàcil.
És molt complexa.
Sí, sí,
o sigui,
el tema educacional
hi és,
però en cabat
les béns
que s'han de protegir
en un cedut tribunal
són molts, no?
En fi,
no sé si volen comentar
alguna cosa més,
és una qüestió
que malauradament
avui torna a estar
en el primer pla
de l'actualitat.
En fi,
hi ha moltes notícies
del dia i de la setmana
dels últims dies
que els convido
a comentar.
Per exemple,
tenim avui
l'opinió
d'un sindicat
de l'UGT
parlant d'un dels temes
dels últims dies
que és el tema
de Caixa Tarragona.
Ja saben que
el tema
de la possible fusió
de Caixa Tarragona
amb altres entitats
és una d'aquelles qüestions
que sense tenir
dades oficials
ni informacions oficials
per part de la institució
financera
doncs estan sent
motiu de comentari.
Què els sembla
aquest procés?
Un procés inevitable
que una entitat
com Caixa Tarragona
es fusioni
amb Caixa Catalunya
i amb Caixa Manresa.
s'està parlant massa
s'està opinant massa
sense tenir encara
prou dades.
Pep,
què et sembla?
En el meu cas
ja ho avanço
jo si opino
ho faig
sense tenir
més informació
que la poca
que surt del diari
en surt molta
en el diari.
Com tots els contartulis
que han vingut
aquests dies aquí.
Surt moltes coses
al diari
però de substància
ben poca
segurament
perquè les entitats
tampoc acaben
d'explicar les coses
o les expliquen
a qui les han d'explicar
vull dir que jo trobo
molt bé
que tampoc vagin
tot el dia
preguntant el que
jo
la impressió
que tinc d'entrada
és que sembla
que ara toca
fusionar
i que s'ha de fusionar
per
en fi
perquè toca
no ho tinc gaire clar
no ho sé si
suposo que
no tens clar
que sigui necessari
que Caixa Tarrona
s'hagi de fusionar
no ho sé
em crida l'atenció
que ara tothom
estigui parlant
de fusions
i tothom estigui
en procés de fusió
també tinc molt clar
que les persones
que estan al davant
de les entitats
i en prou de l'exposió
no són rucs
i suposo
el que porten
entre mans
i suposo
que si es prenen
aquestes decisions
és perquè toca
des d'algun punt de vista
doncs conjuntural
o pel que convingui
a mi em crida l'atenció
si tingués que
parlar d'alguna cosa
en concret
doncs el que es diu
em sembla
que es busca
un remei
per un gegant
que està malalt
llavors home
que tingui que ser
la Caixa de Tarragona
la que doni un cop de mà
o en el meu cas
que sóc de Manresa
doncs la Caixa de Manresa
que sempre l'he tingut
però una entitat
doncs molt sanejada
i molt ben portada
doncs
no estaràs tu darrere
de la fusió
de Caixa Manresa
amb Caixa Tarrona
quan parlaves
d'un gegant malalt
a la Caixa de Catalunya
efectivament
llavors home
em sembla que a vegades
doncs cremes
cremes unes eines
que estan prou bé
segurament
per posar
un remei
doncs que no sé
si és l'adequat
a un altre malalt
aquesta és la impressió
que tinc
jo desconec
com està Caixa Tarrona
jo la relació
que tinc amb Caixa Tarrona
és la de qualsevol mortal
doncs que va
mirar
si té nom de vermell
o ha de parar
a la hipoteca
i ja està
i per altre cantó
bueno
insisteixo amb el que deia
trobo a faltar
una mica més d'informació
per poder opinar
però en final
entenc que aquestes coses
es portin
amb certa discreció
Josep Maria
la teva impressió?
bueno
jo no parlaré
d'impressions
sinó d'informació
pel que jo sé
i fins allà
on alguna font
de la mateixa
entitat financera
m'ha apuntat
això està
en la recta final
no és el que diuen
la mitjana comunicació
sinó el que diuen
gent implicada
de la mateixa entitat
financera
caldrà saber
si això acaba
fructificant
en quines condicions
per donar detalls
d'això que li preocupa
al Josep
que jo ho entenc
de com es reparteix
el pastís
cald'haver
quina és la fórmula final
jo penso que hi ha hagut
molt de soroll
justament
perquè hi ha discussions
i perquè això
no només ho veus tu
ho veig jo
i ho veuen
la mateixa gent
de Caixa Tarrona
cald'haver
com es distribueix
aquesta fusió
que d'altra banda
no és un procés nou
aquest tipus d'estratègia
s'utilitza
històricament
amb entitats financeres
i amb empreses
el que passa
que diguem-ne
que pot tenir
finalitats diferents
enfortir
salvar
del desastre
caldrà veure
caldrà veure
com es distribueix
em preocupa
o clar
que m'ha de preocupar
m'ha de preocupar
si amb aquesta operació
qui perd
és no només
el Caixa Tarragona
sinó
tota la tasca
de relació
amb les empreses
i de relació
amb la societat
que ve desenvolupant
des de fa
una bona colla
d'anys
i jo crec
que amb molta satisfacció
Caixa Tarragona
si això
salvaguarda
d'alguna manera
no sé com
s'ha de fer
des del punt de vista
corporatiu
amb les marques
i amb aquesta història
si això salvaguarda
pot ser un mal menor
un mal menor
una contribució
a una crisi
i al manteniment
d'un sistema financer
que també està tocat
és a dir
desenganyem-nos
aquí no hi ha hagut
les bufetades
que hi ha hagut
amb altres països
però hi ha un marc de fons
i aquesta mesura
de fusió
ha estat
impulsada
pel mateix govern
i les entitats
no només no s'hi han negat
sinó que n'hi ha algunes
a les que els hi ha anat molt bé
de tota manera
se n'havia de parlar més
jo crec que era difícil
que parlessin
d'allò que encara
no està acabat de dibuixar
i que encara segurament
s'està negociant
no oblidem que aquí
hi ha un factor polític
que ha distorsionat moltíssim
aquí hi ha
a més a més
de la discussió
sobre la fórmula
financera final
que afectarà
els impositors
i les empreses
que optaven a crèdits
i les hipoteques
hi ha una pugna
de quota de poder
entre el Partit Socialista
i Convergència i Unió
i això és així de clar
i per sort això
s'ha fet públic
a través dels milions
ara parlarem també
de la bassa més política
de la ferra
Antònia
a tu què et sembla?
jo voldria fer dos apunts
respecte a aquesta informació
manca informació
la primera és
recordar una mica la història
si recordem una mica la història
quan es va crear
aquesta Tarragona
es va crear
per d'alguna forma
apropar les entitats financeres
a la ciutat de Tarragona
i si més no
a l'entorn de la ciutat de Tarragona
i això es va produir
i si recordem tots
ja va haver un intent
molt molt molt important
per part de Caixa Catalunya
d'absorbir Caixa Tarragona
i va ser la població
de Tarragona
i d'entorn de Tarragona
que eren els clients potencials
qui van tirar enrere
i va ser Caixa Catalunya
realment
qui volia ser
qui volia fer aquesta absorció
o sigui que sembla ser
que ara
des del punt de vista financer
potser és el millor moment
però per mi
no han canviat
en absolut
les qüestions
que van impedir
en aquell moment
que es fusionés
amb Caixa Catalunya
i el segon punt
és que clar
que estem a Tarragona
però tu estaves dient
abans de Manresa
jo vaig estar aquest cap de setmana
parlant amb el Degar
de Manresa
que el Colegi d'Advocats
de Manresa
té un lloc
a la Caixa Manresa
al Consell
i ell me va dir
que també
els hem de manifestar
no és el cas
del de Tarragona?
no
malauradament no
però Caixa Manresa
sí ho té
i em va preguntar
què estàvem pensant
per Tarragona
i li vaig explicar
això que estic comentant ara
i a Manresa
que diuen
exactament el mateix
que no voldrien perdre
la seva identitat
però aquesta
perdona
segurament és una reacció
lògica en general
del territori
de dir
perdre una mica
la marca
la identitat
sembla que estàs perdent
alguna cosa
de la teva ciutat
o del teu territori
és important
no és només una qüestió
de marca
és una qüestió
fins i tot
potser
alguns
l'han plantejat
d'aquests
és una qüestió
de capitalitat
de nom
és una qüestió
de sentiment
però preguntem
a la població
què vol
una Caixa Força
que no sigui
de Tarragona
o vol una Caixa
no tan forta
que estigui
vinculada al territori
és una pregunta
interessant
no sé què sortiria
jo anava una mica
per aquí
quan deia
la manca d'informació
és a dir
sí que hi ha
un tema
de marques
a mi em sabria greu
que desaparegués
el nom de Caixa Manresa
però si la funció
que feia Caixa Manresa
en el territori
de Manresa
es garanteix
i s'enforteix
cap problema
el que passa és que
sobre això també
pot haver-hi algun dubte
és el que planteja
el Josep Maria
aquí vaig quan deia
de la informació
jo no sé com està
Caixa de Tarragona
jo no sé com està
Caixa Manresa
puc intuir
això és el que falta
per emetre alguna opinió
llavors
els mortals
ens quedem
amb la marca
està prou bé
tenint en compte
com havia estat
anys enrere
i després hi ha un altre
recordem que hi va haver
una intervenció
del banc d'Espanya
perquè aquí és debat
la pèrdua o no del nom
que gairebé sé clu
clar la perdran
però després
la implicació en el territori
l'ajuda a les entitats
socials i culturals
de tota mena
de les nostres comarques
el que passa és que això
es pot garantir
es digui com es digui
l'entitat que resulti
això es pot garantir
el que passa és que
si tornem a la informació
que hi ha pel carrer
i que és la que llegeixes
el diari
acabes tenint la impressió
que és una lluita
de poder
jo entenc que la Diputació
tingui
entens
aquesta és la impressió
al final
que estan discutint
les butaques
estic segur
que discuteixen altres coses
també
però no
confiem
però no ho sabem
són dues discussions
en paral·lel
inevitables
perquè els òrgans de direcció
tant d'una com de l'altra
són òrgans controlats
políticament
perquè no són entitats
privades
en la de Manresa sí
en el cas de Manresa
sí
en el cas de Catalunya
és Diputació de Barcelona
i aquí la Diputació de Tarragona
i per tant
era inevitable
que hi hagués
aquesta doble discussió
jo crec que hi ha una mica
de seny
penso que finalment
els partits
han apretat
i ara han afluixat
perquè han de donar
més protagonisme
a l'altra qüestió
a la discussió
sobre el manteniment
d'una estructura
d'una indústria
financera
que ajudi
el teixit
del territori
clar és que és molt diferent
de tenir una entitat
amb molta sensibilitat
pel territori
amb una altra que no
i això
els empresaris
els ciutadans
ho hem d'observar
amb molta atenció
sí però
crida d'atenció
mira crida d'atenció
que no gaire temps enrere
la primera opció
de la fusió
fos Caixa Girona
Caixa Tarragona
i Caixa Catalunya
m'entens?
o sigui sembla que estiguin buscant
que eren les tres
perdona
les tres caixes
que tenen darrere
exacte
les diputacions
o sigui
després Caixa Girona
s'ha liat amb Caixa Terrassa
i Caixa Sabadell
i Caixa Manlleu
i si a final
també ha quedat despenjada
al final
i sembla que Caixa Sabadell
Terrassa i Manlleu
aniran juntes
i Caixa Girona
separada una mica
o sigui sembla que estiguin buscant
núvies
per casar-te sí o sí
i jo crec que
els núvies
han d'arribar al matrimoni
per voluntat pròpia
i no per voluntat forçada
això potser no ho sabrem mai
si Caixa Tarragona
va al matrimoni
però això incideix
en el que dèiem
sembla que tothom
per nassos
s'hagi de fusionar
i estiguin buscant
clar però aleshores
perdonin
volen quedar-se solters
o solteres
com Caixa Tarragona
que sigui voluntat pròpia
que sigui voluntat pròpia
que sigui voluntat
de la gent
que són els que
estan fent servir
aquesta caixa
i que sigui voluntat
del territori
on està inventat
aquesta caixa
deia això de la solteria
perquè a veure
seguint una mica
amb la metàfora aquesta
tenim aquí al costat
una caixa també pròpotent
que sembla que no ha entrat
en cap travessa
de fusions
que és Caixa Penedès
o també a Mataró
amb el Maresma
i a Caixa La Lleitana
que en principi
no han entrat
en aquest ball
de núvies
és el que apuntava el Josep Maria
fa un moment
les fusions
no és res de nou
vull dir
es fa servir
en qualsevol manera d'indústria
hi ha moments per fer-ho
ahir llegíem
a la Vanguardia
les indústries d'alimentació
com intenten buscar tamany
per enfrontar-se
a la distribució
però clar
ara sembla que han obert la veda
i com tu dius
o com deia el Degas
s'ha de buscar a Nubi
per Nassos
doncs no ho sé
clar
la resultant seria
la quarta caixa d'estalvis
potent de l'estat espanyol
en fi
això beneficia el territori?
ah no ho sé
pregunto
beneficia els clients
actuals de Caixa Tarragona
en general
els clients de les caixes
tindran més facilitat
per accedir
a un crèdit
això és el que s'ha d'explicar
jo torno a dir
el que deia abans
si es perd el nom de Manresa
em sembla molt greu
però si es garanteix
i es continua fent
el que feia Caixa Manresa
i es reforça
jo crec que tindria sentit
o sigui
quan es concreta això
no es garantegen
aquests drets
o aquestes opcions
del territori
tindria molt de sentit
que hi hagués una reacció
ja no només
dels partits polítics
sinó una reacció
diguem-ne
de la societat
i escoltem
a què estan fent vostès aquí
un bé superior
que no acabo d'entendre
pot entrar
a dir
perjudici
perquè el teixit productiu
del territori
no tindrà una entitat
en la que recórrer
amb un nivell de confiança
i de sanitat
diferent
d'anar amb una altra entitat
de tota manera
és a dir
això és una xarxa
de relacions
ja costa
entendre
que Caixa Tarragona
pugui prendre decisions
unilateralment
forma part d'un sistema
sí, sí
és a dir
altra cosa és
quin paper ètic
juguen les autoritats
que han de vetllar
per aquest procés
si juguen net
doncs han de vetllar
per mantenir l'equilibri
d'una entitat financera
sanejada
que no
tinguem sorpreses
d'aquí 5 anys
o d'aquí 10 anys
i d'altra banda
l'abundat
que s'ha demostrat
que una entitat
tingui les arrels
en un territori
això és evident
òbviament
però no són un banc
no és un banc
que depengui
dels seus accionistes
i que els accionistes
puguin votar
una cosa o una altra
aquí a darrere
hi ha unes institucions
públiques
que han de vetllar
per alguna cosa
que és una obra social
i aquesta obra social
ha d'anar vinculada
a un territori
això és el que estan
dient-ho abans
que s'ha de garantir
amb la pèrdua del nom
o no
no ho sabem
però clar
això és necessari
realment
per l'Ora Social de Tarragona
que sigui més gran
la Caixa
aquesta és la pregunta
fa pocs dies
ho recollien els mitjans
és un viatge
que es va fer
a Madrid
per parlar
de Caixa de Tarragona
no sé si van anar
o no hi van anar
però vull dir
la llista que jo
vaig llegir els diaris
eren polítics
que trobo bé
que hi vagin
hi havia algú
de la Caixa
que conegués una mica
o només es anava
és a dir
al final
el que dona aquesta impressió
que es va
a salvar
cotes de poder
i que es van a salvar
coses que segurament
hi ha un factor polític
que no se'n escapa
és evident
que no és el mateix
el senyor Botín
que amb el seu banc
fa i desfà
i dóna comptes
i dóna comptes
als seus accionistes
el que passa
que jo penso
que en el cas
de Caixa Tarragona
o de Caixa Catalunya
els accionistes
som tots
i per tant
alerta
amb els polítics
quina decisió
prenen
perquè si se'ls hi veu
tant al lleutor
jo vull ser
perquè aquest pim pam pum
polític
que hi ha hagut
que ara ha anat
de baixa
com tu apuntaves
Josep Maria
que va aparèixer
fa uns dies
a partir sobretot
d'unes declaracions
del diputat Joan Miquel Nadal
de Convergència i Unió
la resposta als socialistes
les dues formacions
polítiques primeres
les més importants
enfrontades
ara això és veritat
que ha anat de baixa
però sí que és veritat
que hi ha aquí una lluita
entre els dos partits
PSC, Diputació de Barcelona
Convergència i Unió
Diputació de Tarragona
Jo vull creure que hem fet
aquest exercici
que apuntava el Josep
de dir
molt bé
els polítics
ja ens hem manifestat
però ara deixem
ni que sigui
de forma molt discreta
que treballin els professionals
els que ja en tenen
i a més a més
diguem-ne
amb els tècnics
de les mateixes administracions
de la Generalitat
o del Ministeri
d'Economia
és a dir
aviam
que no estem parlant
d'una cosa val a dir
això és molt important
no només
pels llocs de treball
que hi ha en joc
de la gent que treballa
a Caixa Tarragona
sinó pel paper
de dinamització
econòmica i social
que té el territori
si aquest input
tu el retires
el territori és en recent
és que és així de simple
des del punt de vista laboral
per ser recordem
ahir l'UGT es pronunciava
deia que estava preocupada
perquè hi haurà
desapareixer en llocs de treball
però recordem que fa uns dies
el sindicat majoritari
a Caixa Tarragona
que s'anomena
sindicat d'empleats
de Caixa Tarragona
es mostrava en general
favorable
perquè deia que
la pèrdua de llocs de treball
es podran absorbir
en prejubilacions
i donava a entendre
que no els preocupava
que al revés
que els treballadors
sortirien
estarien en millors condicions
en una Caixa
allò més forta
més potent
com pot ser
el resultant
de la fusió
està clar que
perquè
el sentit
que es facin
les fusions
és per crear
alguna cosa més gran
perquè alguna cosa més gran
òbviament
si no redueixes costos
que és el que té el sentit
de fer-ho més gran
doncs per això
millor que estiguis
com estàs ara
perquè es reduiran
també moltes oficines
perquè clar
de la fusió
tantes oficines
és que és normal
vull dir
una vegada
tu ets més gran
pots escollir
determinades coses
que realment
fan no
se li estalviar costos
si no millor
que et quedis com estàs
si no et quedes com estàs
efectivament
sí, sí, sí
el sistema financer
no pot ser intocable
públic o privat
és a dir
de la mateixa manera
que tots els sectors
econòmics
d'aquest país
s'han hagut d'apretar
el cinturon
i més que ho hauran de fer
doncs les entitats financeres
els passarà exactament el mateix
possiblement
amb mecanismes de protecció
que ja volien tenir
algunes empreses
del sector industrial
però bueno
però les coses
tenen un ordre
diguem
sí que has d'estar pendent
dels llocs de treball
sí que has d'estar pendent
de la marca
sí que has d'estar pendent
de la poltrona dels polítics
però això no és el primer
el primer
és bueno
necessita Caixa Tarragona
la fusió
per continuar donant un servei
per garantir
i una altra lectura
necessita el territori
Caixa Tarragona
bueno també
efectivament
jo afirmo categòricament
sí
històricament
així ha estat
històricament
així ha estat
si més no als anys 60
és el que estava dient abans
i en l'actualitat
sí
ho necessita el territori
una entitat com Caixa Tarragona
doncs jo crec que sí
Caixa Tarragona
suposo que no estarà patint
per manca de negoci
suposo que
d'alguna forma
té la seva clientela
poc o moltes
té la seva clientela
i al final
anem a veure
realment en Tarragona
li fa falta tenir
en general
una Caixa que sigui
la quarta de Catalunya
la quarta d'Espanya
és que
tenim la Caixa de Pensions
que ja és la número 1
i volem
o sigui que estem parlant
de competir entre elles dos
o realment estem parlant
de fer més
obres socials a Tarragona
quin esforç
se li demana
al territori
de la demarcació
de Tarragona
en l'àmbit financer
per contribuir
a sanejar
o estabilitzar
el sistema català
quin és aquesta quota
en funció de la resposta
posa en perill
els beneficis immediats
i no només
el benefici
sinó el factor simbòlic
aquest territori
si necessita
d'alguna cosa
és de glutinadors
i ningú discutirà
que Caixa de Tarragona
a diferència
d'altres entitats financeres
que poden tenir
tanta o més quota
de mercat
juga un paper glutinador
aquest és un factor
que tampoc
no s'ha de perdre de vista
i on està el límit d'això
anem a veure
estem dient
que les cases
han de ser grans
molt bé
doncs si són
ara fent la fusió
perquè no fem de separació
tota la resta de caixes
i només deixen dos caixes
per garantir la competència
això seria lícit
deixar només dos caixes
deixar només
Caixa de Tarragona
i de pensions
t'agafem la idea
Pep
la passarem als consells
d'administració
el que ha dit
ja em sembla esplèndid
i ja està
en fi
de Caixa de Tarragona
encara parlarem
jo crec que
durant unes quantes setmanes
tot i que sembla
que el procés
de fusió és imminent
i en fi
no té marxa enrere
aparentment
és una d'aquelles notícies
de l'àmbit de l'economia
que ens ha ocupat molt
també s'està parlant
molt d'economia
per altres aspectes
d'economia
i d'infraestructures
molt en aquests dies
ja ho saben
s'han presentat
els pressupostos generals
de l'estat de cara al 2010
tot això acompanyat
de la tan anunciada
pujada d'impostos
s'han parlat
d'aquests dies
d'infraestructures
de la necessitat
d'imprimir
una rapidesa gran
a l'autovia de Montblanc
a l'A27
d'una manera definitiva
recordant també
que la setmana passada
el ministre Blanco
parlava
del desdoblament possible
de la nacional 420
però només en el cas
que hi hagi prou flux circulatori
en fi no sé si d'alguns aspectes
d'algun d'aquests aspectes
volen comentar alguna cosa
dels pressupostos
de la pujada d'impostos
recordem que pressupostos
a nivell d'inversions a Tarragona
si fa no fa
pel 2010
es preveuen els mateixos diners
que són uns 500 milions d'euros
que aquest 2009
què Josep Maria
poses cara de...
És que no m'agrada
no m'agrada
perquè estem entrant
en una dinàmica pròpia
de final de legislatura
on es generen moltes incerteses
no es prenen decisions
i generen una mena
de sensació d'interinatge
això adubat
per una crisi econòmica
que ningú discuteix
doncs
jo no sé
què vols que et digui
jo no sé
si veurem aquestes inversions
amb els temps
que estaven previstos
o veurem demores
i s'allargarà
i d'aquí 5 anys
encara estarem parlant
d'aquesta autovia
preveu-se incertesa política
doncs
en el panorama
del proper any
home
és que tu mira
els diaris
que són
diguem-ne
a diferència de la premsa
i de la ràdio
i de la televisió
el diari
és una expressió
diguem-ne
del pols polític
tu mira les portades
dels diaris
no dels diaris locals
sinó de tots
quin pas s'hi dona
home
jo
si hem de parlar
de coses
jo crec que tinc
una mica
la sensació
que les coses
es fan
sent en precipitació
i sense estudi
des del punt de vista
dels impostos
que fa un any i mig
que encara hi estàvem
o si més no
tothom estava dient
que estàvem a la crisi
que vagi sent els impostos
i que un mes
o un any després
s'estigui parlant
de pujar els impostos
sembla que això
és una mica
de precipitació
i jo crec
que tots mereixem
un estudi més acurat
i tots mereixem
que d'alguna forma
això no es passi
que òbviament
hem de tenir
certament
en l'època de la crisi
determinades mesures
per descomptat
però precipitacions
no sisplau
que les coses
siguin treballades
Pep
Sí, sí
jo participo
d'aquesta opinió
i insisteixo
en les impressions
jo crec que a vegades
és tan important
la impressió
que tens
que no tant el problema
i si et donar
una impressió
és que hi ha
un problema
darrere
i donar la impressió
moltes vegades
d'acabar
anar al Congrés
dels Diputats
els polítics locals
a negociar
partides
i aportar
una mica
com es diu en castellà
l'asco
a su sardina
no sé si a darrere
hi ha hagut una planificació
jo crec que aquestes coses
però clar
això és idealista
o és idealisme
però bueno
aquí a aquestes hores
el dematí es pot dir
aquí els polítics
haurien de fer l'esforç
una mica
de seure
deu minuts abans
de posar-se una mica
d'acord
estem parlant de coses
que no es treuen
en dos dies
i fas una autovia
no pot venir
després un altre
un altre equip de govern
i dir mira
ara les borrem
amb una goma
aquestes coses
queden
i aquestes coses
és per molts anys
i jo crec que falta
o si és
no el saben transmetre
però dóna la impressió
que constantment
el diputat del PSC
que ha anat a Madrid
ja ha negociat
100.000 euros
de no sé què
l'altre
de fet el fet d'això
que dius
ara vindran aquestes setmanes
de les esmenes
allò de negociar
una partida per aquí
i una partida per allà
si vosaltres creieu
que amb els indicadors
econòmics
dels que disposem
en aquests moments
i les perspectives
diguem-ne
negatives
d'un estat
l'estat espanyol
que li costarà
molt més recuperar-se
vosaltres creieu
que en aquest escenari
no és exigible
que els dos partits
majoritaris
l'estat espanyol
el partit socialista
obrer espanyol
i el partit popular
haguessin fet fa temps
un pacte
per descomptat
és a dir
això és el que els ciutadans
i les ciutadanes
no podem entendre
ens ho explicaran
interessos
de tacticisme
i de no sé què
però això
no té
sentit
el que passa és que
aparentment
la política econòmica
d'uns i altres
és absolutament divergent
aparentment
no?
bàsicament pel que dèiem
de pujada d'impostos
Ricard
això a nivell macroeconòmic
jo puc estar d'acord
però quan parles
d'un territori
i parles d'unes infraestructures
són faves comptades
però no només això
però no només això
disculpa
anem a veure
estàs dient
i jo penso exactament
igual que tu
que si més no
han de fer un exercici
de responsabilitat
i pactar
però no només
des del punt de vista econòmic
des del punt de vista
de l'ensenyament
des del punt de vista
des de tots els ordres
que hi ha a la societat
avui en dia
els grans partits
han de pactar
i han de tenir
una projecció de futur
si més no
no per passat demà
no per els propers 4 anys
que han de sortir
dels collits
si estaves parlant
de fer una infraestructura
una cartera
això és per 20, 30, 50 anys
doncs preveu-les
sisplau
fes-les
o coses com Déu mana
això és el que no s'està fent
és un dèficit
d'Espanya
i malgrat a Catalunya
a vegades sembla
que també se'ns empalten
les coses dolentes
aquesta manca de política
d'alta volada
hi ha moments
hi ha moments
en els que els interessos
de partit
encara que sembli un suïcidi
s'han de deixar
a una banda
perquè el territori
el país
la gent ho necessita
i he parlat d'economia
perquè és allò
que pot generar
en primera instància
una major sensació
de seguretat
l'altre
és estitualment d'acord
amb tu
educació
sanitat
infraestructures
coses que no es poden
canviar d'un dia per l'altre
ara resulta
que hem de fer-ho
blanc
no no
ara ho hem de fer negre
tens desconcertades
centenars
de milers
aquí sí que hagués estat
justificat
encarregar un informe
i no amb tot això
que hagués tocat
un punt
jo crec que sí
jo crec que només
si fos l'exercici
de prendre nota
del que diu la gent
no caldria fer informes
és prendre nota
i seure en una taula
i com es diria
l'informe Pep
perquè els noms dels informes
també tenen
un concurs públic
per buscar un nom
en tot cas
em sembla que l'acord
en matèria econòmica
com a mínim
seria impossible
els pressupostos
de l'estat
aniran a debat
al plenari
els partits
de l'oposició
votaran en contra
els socialistes
buscaran aliats
per mirar de tirar endavant
els pressupostos
eleccions
d'aquí una estoneta
i veurem si a més
totes aquestes infraestructures
que apareixen
als pressupostos
es poden dur a terme
perquè en un context
de crisi com l'actual
no sé si l'estat
està per fer
moltes inversions
en carteres
per exemple
que una de les prioritàries
és la A27
aquesta famosa
autovia de Montblanc
senyors
ho deixem aquí
perquè ja veuen
el rellotge
que marca pràcticament
el final de la tertúlia
segur que
de pressupostos
i d'economia
seguirem parlant
també durant
les properes setmanes
gràcies per compartir
aquesta estona
amb nosaltres
Josep Mariàries
Pep Bertran
Antoni Sales
gràcies
fins la propera
que vagi bé
bon dia
gràcies
bon dia