Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
aquest parasol que ens han posat
i que ens ha permès no patir,
perquè si estàs molta estona al sol també no ho deu ser bo,
sobretot si has d'explicar coses.
Els que ens explicaran coses d'aquí uns moments
seran Juanjo Ferrer, Víctor Navarro.
David Serra no ha pogut venir, ha portat un certificat també,
com saben que és norma d'aquest programa,
explicant les raons per les quals no podia ser-hi.
Està justificat, el que ens sap greu és que no estigui entre nosaltres,
però en fi, ja tornaran al proper programa.
La darrera part del matí de Tarragona Ràdio
la dedicarem al cinema, no tant a les pel·lícules
que s'estrenen a les sales comercials,
sinó a les pel·lícules que no s'estrenen ni de bon tros,
sinó que les cintes i algunes deuen estar ja una mica picadetes,
doncs que es passaran per les diferents televisions comentaris,
que escoltarem després d'una pausa de Juanjo Ferrer i Víctor Navarro.
Menos crisis, más oportunidades,
porque ahora Fiat, la marca con la media de emisiones más baja de Europa,
te ofrece un descuento del 25% en 1.500 vehículos de la gama.
Fiat, menos es mejor.
Altrubarasa Motor 23, Autovía Reus Tarragona,
Urbanització La Albada, Carré Carabia, DEU.
Tot tresillos, tot moblas.
En precio y calidad no nos gana nadie.
Venga a nuestra gran exposición de muebles en Tarragona,
en la calle Vidal y Barraqué, y sabrá por qué.
Sofá de tres plazas y sillón relax, colores a elegir,
solo 599 euros.
Colchón viscolástica, solo 169 euros.
Canapé abatible, colchón y almohada.
Atención, solo 389 euros.
Y esto no se acaba aquí.
Para la comunión, ¿qué les va a regalar a sus hijos?
¿Un reloj?
¿Una pluma?
Por favor, hágales un buen regalo.
Cámbiales la habitación.
En Tot tresillos, tot moblas,
somos especialistas en dormitorios juveniles.
Le esperamos en la calle Vidal y Barraqué,
delante de la par central, Eroski.
La garantía d'un bon ápat es un bon restaurant.
Al restaurant Dolce, del Morell,
t'oferim una carta elaborada i de qualitat,
un menú de migdia a 12 euros
i un menú de vespre a 18 euros
i les millors calçotades amb cervesa d'ojo.
Disposem d'amplis menjadors privats
on gaudir de la intimitat de les vostres celebracions
i de la privacitat dels dinars d'empresa.
Restaurant Dolce, del Morell,
plaça de la font número 16,
telèfon 977-8403-36, al Morell.
Restaurant Dolce, del Morell, nova direcció.
Concessionari Alfa Romeo, bon dia.
Perdoni, quants cotxes li queden?
Doncs 15, 11, no, no, ara 9, 8.
O t'afanyes o et quedaràs sense ell.
Ara tens fins a un 25% de descompte
en 200 vehicles seleccionats de la gama Alfa Romeo.
No deixis passar aquesta oportunitat única
i vine allà al teu concessionari Alfa Romeo més proper.
Oferta vàlida fins al 31 de març o fins a esbotar existències.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus Tarragona,
Urbanització L'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
¿Qué es buscar?
Para Lexus, buscar es superarse,
desear lo extraordinario,
aspirar siempre a lo mejor.
Lexus busca para estar a la vanguardia
y crear automóviles tecnológicamente avanzados.
Lexus llega donde nadie había llegado antes,
alcanzando una experiencia única de conducción.
Lexus, la búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona, Autovia Tarragona-Reus,
Calle Caràbia número 11, Tarragona.
Que txigent que ve la primavera,
que txigent que ve la primavera.
Aquesta primavera ens arriba amb un color molt especial
a Tarragona Ràdio.
Si vols, ja mai més restaràs en solitud a les nits del diumenge,
perquè tindràs la nit violeta molt a prop teu,
amb històries d'amor i desamors,
amb emocions i anells compartits,
amb records i somnis per descobrir.
La nit violeta.
Un moment per viure els sentiments més íntims,
les emocions més intenses,
acompanyades de cançons que t'arribaran al fons del cor.
La nit violeta.
Tots els diumenges,
de les 11 de la nit a la 1 de la matinada,
a Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ja els tenim aquí, fa una estoneta.
Víctor Navarro, bon dia.
Molt bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Els deures aquesta setmana han estat una miqueta d'arxiu,
perquè no parlem de les estrenes que hi ha a les sales tarragonines,
sinó que parlem de les pel·lis que no s'estrenen de cap manera
a totes les televisions que més o menys tothom veu, no?
Sí, és que vam estar parlant i realment l'any passat ja vam fer un especial de Setmana Santa,
que ara ho comentàvem a microtancat, no?
Massa profuna, amb el Jesucristo cazà vampiros i tot.
A mi em va impressionar molt aquella pel·lícula de Jesucristo cazà vampiros,
que em va semblar, bé, una cosa no havia sentit a parlar mai.
De les que parlem avui s'ha sentit a parlar moltes vegades, no?
Sí, i vam parlar d'això, de fer, què fem per Setmana Santa?
Fem la guia de supervivència de la tele.
O sigui, és un temps que, com hi ha molt de temps lliure,
ja hem d'omplir la graella, posen pel·lis tota l'estona
i, mira, una de cada deu és de profit.
O sigui, que fem aquesta guia i...
De todos modos, lo importante es no ver mucho la tele, tampoco.
Sí.
Ara que es fiesta...
O veus tele o veus processons.
Bueno, es poden buscar alternatives, eh?
Sí, també tens raó.
Jo marxo a la muntanya, eh, al Pirineu.
No estem al segle passat, tens raó, hi ha alternatives, és cert.
Sí.
A veure, nois, per on comencem?
Jo he vist algunes que em fan el pes i ja les són...
A veure, el que sí que és cert és que mirar pel·lícules que ja hem vist anteriorment.
Sí.
Però hi ha pel·lis que val la pena repetir, altres que potser no, però...
Sí, però d'entrada és una vergonya que no hi hagi cap gran novetat, no?
Que no cal...
A veure, el criteri no és només cinema Peplum, de Sant D'Anna Santa, religiós...
Llavors, un cop hem trencat aquesta barrera de no posar només cinema religiós,
per què no s'estrenen grans pel·lícules?
Per què hem de treure una altra vegada com gran estrena Pearl Harbor,
que ja ens la sabem de memòria i...
Avui fan Gladiator.
Avui fan Gladiator.
A la U.
Gladiator és imperdible, però qui no l'ha vist, aquestes alçades?
I La Passió de Cristo.
La vam recomanar l'any passat i és que l'hem passant cada any ja.
Que és veritat.
A mí lo que me mosquea un poco es que en Semana Santa pongan Peplum,
que igual no tiene absolutamente nada que ver con la época de Jesucristo.
Es como si, yo qué sé, se celebra...
Pues, yo qué sé, se conmemora lo de llegada de Obama al poder, por ejemplo.
Y resulta que al cabo de mil años ponen películas del siglo XX
que no tienen absolutamente nada que ver.
No, o al Nadal pelis que passen a l'hivern, que això ho fan molt, pelis d'hivern.
Però hi ha canals transgressors, per dir-ho d'alguna manera,
perquè clar, la pel·lícula tampoc no és tan gran cosa,
que és el diablo con el diablo.
Diu, lligam amb Setmana Santa, per què?
Per què surt la paraula diablo?
Aquesta està una mica pilladeta.
Està pilladeta, eh? Està pilladeta aquesta pel·li, eh?
Una mica pilladeta.
I home, també és repetida, i de les tres que has dit fins ara,
aquesta és la menys acomanable, també.
Encara que haguem vist Gladiator mil vegades, la Milo encara té profit.
L'altra, de La passant de Jesucristo, és molt bonica,
és una pel·li que és com mirar un quadre.
Te'l pots mirar cinc mil vegades.
El canal més tematitzat del que hem vist és TV3, eh?
Sí.
Barrabàs Joana d'Arc, El regne del cel.
Tres pel·lícules que dius, home, l'última pel títol, potser.
Tampoc té molta...
A veure, anem parlant.
Us veig com amb una miqueta continguts, eh?
No sé si...
Sí, la veritat, jo és que estoy un poco extraño
porque hay una cantidad de actividad en la calle tremenda,
de tráfico, de peatones...
Si no és el mateix que està a l'estudi, aquí et despistas amb...
En el estudio estás protegido.
És que hay estímulos que nos giramos y...
No, no, en casa no hi havia ningú aquí, feia mal temps...
Ara es diu estímulo, Víctor?
Hi ha moltes xiquetes que passen per aquí.
Jo crec que els estímulos vols dir les noies
que van passant a primavera per la Sala del Rei.
No, el que passa és que estic mirant-me la llista,
que venia amb una llista a la butxaca, ho he de reconèixer...
I l'has perdut pel camí.
Com no està el David, em passen aquestes coses a mi avui.
Venia amb la llista supercurrada...
Sí, perquè si no li passen a David.
Sí, per això.
Amb les categories de pel·lícules que no peguen ni amb cola, no?
Pel·lícules de dibuixos animats, tot supercurrat.
Doncs apuntem aquest criteri?
Apuntem primer el criteri de pel·lícules que no peguen i després...
Ho fem d'aquesta manera?
Molt bé, a mi em sembla molt bé, sempre improviseu.
A veure, això normalment es fa fora d'antena, organitzar el programa, però bé.
Bueno, així ven com s'organitza, com...
És com un making of d'un programa de ràdio.
I va dir així ven com s'organitza, però així no és com s'organitza.
Així ven com s'organitza.
Ells, que nosaltres som més seriosos treballant i ja els hi asseguro.
Vinga, va, per on comencem?
Doncs a mi em fa molta gràcia, primer un cas que he de destacar que parlàvem abans,
que passen a la vegada Memòries d'Àfrica...
Que bonica.
Molt bonica, potser una miqueta gastada i aquestes alçades...
Mai, Memòries d'Àfrica mai està gastada, Víctor.
Per la tele.
Tu perquè ets jove.
No, però la tele la passa massa.
A mi m'agrada aquesta pel·li, però crec que és com una gran banda sonora.
Cada dia l'hauríem de passar.
La gran banda sonora que tienes.
Preciosa.
Que se hizo famosa otra vez a raíz de la anuncia del café, no me acuerdo qué café era.
Han fet una anúncia amb aquesta banda sonora?
Sí, sí, però quedava molt bé, eh?
Quedava molt bé.
Perquè, clar, aquella dona com reava cafè, la baronesa.
Té una relació superdirecta, eh?
És que clar, tot molt pillat, eh?
Sí, sí, sí.
Sempre tot molt pillat.
Doncs aquesta pel·li dius, bueno, la passen perquè és com la gran pel·li que passen de tant en tant
i que la tenen d'arxiu i de comodín.
Bé, dissabte a la tarda, a la primera.
Sí, aquesta s'ha de veure.
Però el fet curiós és que es passa, no sé si a quatre a la vegada,
Mi novia es un extraterrestre.
Que diu, això és com el dúo...
Setmana Santa no.
No, Setmana Santa no.
I la Kim Basinger és com dir, les coses bones que has fet i les no tan bones, no?
Que tot això és divertida, aquesta pel·li.
Com a estratègia lo veo un poco poner para contrarrestar Memories d'Àfrica,
poner Mi novia es un extraterrestre.
Lo veo un poco...
Es un poco decir, bueno, hemos perdido la batalla.
Sí, sí, sí.
Vamos a poner...
Pusem qualsevol cosa que trobem, no?
Ponemos algo que nos cueste poco.
Sí, en aquest caso hi ha gust.
Jo no l'he vista, eh?
La de Mi novia es un extraterrestre.
Aquesta és pel·li de la meva infantesa, eh?
La vaig veure mil vegades i tinc l'anècdota
que hi ha una escena de sexe molt innocent, molt cutre.
I vaig tenir una nòvia que la tenia també,
com a pel·lícula de la infantesa, la tenia gravada,
però la van gravar els seus pares i van retallar aquesta escena.
I quan la vam tornar a veure...
Un virtuós, el pare de...
Sí, sí, sí.
Hòstia, tenia una traça amb el vídeo...
Perquè en aquella època retallar d'un vídeo no era fàcil.
I clar, ho vam tornar a veure...
Se la tenia que saber de memòria.
I em va dir, esto que és versió extendida o què?
Sí, que va tallar el tros de l'escena de sexe.
Sí, però que no es preocupi ningú,
que aquesta pel·lícula la passen al migdia,
bé, a la tarda després de dinar,
i no té cap cosa...
Doncs la que Kim Basinger va protagonitzar Miki Rourke,
ni pensar-lo, el pare de la teva exnòvia.
No, no, no.
Bueno, amb aquesta pel·lícula,
9 semanas y media,
d'hoy en día,
és poca cosa, eh?
Me parece a mí.
Con lo que se ve por el mundo.
Por eso, por eso.
Con cómo están las cosas.
I després de la minòvia extraterrestre,
fan la continuació,
és que aquesta,
crec que és quatre,
ho estic mirant,
que tenen un criteri genial.
Passen la de Una rúbia muy dudosa,
que també era una pel·li que jo de petit...
Molt de Setmana Santa, també.
Sí, saps de què va aquesta pel·li?
No.
Recordeu la sèrie...
D'una senyora que estenyeix, o...
Una rúbia que dubta.
No va fer la rima aquesta de rúbia de bote,
però és igual.
Sí.
No, doncs...
Estan adolescents avui, eh?
És que al carrer, la primavera.
La primavera, ja, ja.
I no està el David, que...
Que posa ordre.
No, doncs és una pel·li que...
La sèrie aquesta, la Lola,
o no sé com es deia, de la primera,
va copiar directament,
que és un paio que és molt masclista,
molt...
Bueno, un tio dolent, no?
I típica comedia de començaments dels 90,
de l'Edward Blake,
que no sé qui,
m'imagino que és Déu,
per això poder té a veure la Sant Dana Santa.
El castiga i el transforma en dona.
Llavors, s'ha d'aprendre a viure
des del punt de vista d'una dona.
A mi, de pel·lis així que canvien la identitat,
una que m'agrada,
i ara direu que soc una cutre,
m'agrada molt,
Ponte en mi lugar,
de Gemma Lee Curtis,
que la filla adolescent passa el cos de la mare
i la mare passa el cos de la filla adolescent.
Era la Jennifer Love Hewitt, crec, no?
La mare era la Gemma Lee Curtis.
Què tal no la vistes?
Que hi ha tant de pel·lis...
Bé, anava a dir molt bona,
però a mi m'agrada.
Hay bastantes.
Hay una que no cambia de cuerpo,
sino que cambia la mitad del cuerpo.
La mitad del cuerpo es él,
y la otra mitad es una...
Això ja és per nota, eh?
Que ha muerto hace poco, sí, sí.
Que no, ¿eh?
Sí, y no me acuerdo,
el actor es...
Bueno, es el típic...
Es el este de la Pantera Rosa,
de ahora.
Sí, el Steve Martin.
Sí.
Collons.
Bé, doncs ha de ser...
Tiene momentos siniestros, eh?
Tiene momentos siniestros.
Doncs l'has de buscar
i l'hem de recomanar.
Per cert,
que he vist,
ara que esmentaves
pel títol del cel
i que sembla que apareix deu,
no passen com a odiós
a cap tele.
No, no, no.
I aquesta és comèdia...
Comèdia seu i religiosa, no?
La Setmana Santa.
Sí, además es una película
que vendieron como...
como durilla
y como muy crítica
y en realidad no lo es.
Es una comèdia amable.
Es, de hecho, bastante religiosa
y bastante respetuosa.
Molt moralista, también.
Sí, sí, massa, fins i tot.
És que era com 20 minuts
de bona comèdia,
bueno, de comèdia forta
i l'arrestarà gairebé
un espot de l'església católica.
O sigui, com mola ser católic,
com mola veu,
que és el Morgan Freeman,
que aquí no li cau bé,
el Morgan Freeman.
Home, és que...
És el típic iaio negre
que agafen per caure bé.
O sigui, ja està...
De ser políticament correcte.
Sí, sí, jo crec que sí.
És com l'Obama,
que és aquesta figura
de defensa dels negres
a Nord-Amèrica,
que sempre tenen quatre, no?
O sigui, abans d'Obama
tenien el Morgan Freeman,
tenien Eddie Murphy,
tenien aquesta gent
que era com el negre
que cau bé.
La cara amable del sistema
que, bé, en fi,
ens havíem quedat
amb la rúbia dudosa.
Sí, aquesta és la tarda
de dissabte,
que ja dic,
si algú s'ha de quedar a casa,
que es quedi amb...
Memòries d'Àfrica.
Memòries d'Àfrica, no?
Això està claríssim.
Sí,
quan se'l cabe
que es pongan un DVD de alguna cosa.
Quan s'haurà
aquella banda sonora
en aquelles selves
que n'hi ates,
ostres,
és que se't posa
la pell de gallina,
nois,
no em digueu que no.
No, no, no,
si jo segurament
la tornaré a veure.
No, no la tornaré a veure
que estaré fora,
però si no,
em quedaria amb les ganes.
I el que és un fet curiós
és que després
de La Passió de Cristo,
que recordem molt recomanable,
molt bonica,
vam parlar molt l'any passat
i la continuem recomanant sempre.
Bueno,
no aptar per a tots els públics
ni per a la Somo,
però bueno.
Jo la vaig veure,
no quan es va estrenar,
la vaig veure l'any passat
perquè a vosaltres
la vau posar bé
i a mi em va agradar.
Eh que sí?
Va agradar molt.
Sí.
És que és dura,
però molt estètica.
però a banda de que
estètica dura
sí que és molt dura
en quant a les imatges,
però crec que té
un component emocional
molt pur,
molt autèntic,
vull dir que t'arriba molt,
no?
És capaç de connectar
realment amb l'objectiu
de la pel·lícula.
Sí, me pareció casi perfecta,
però el defecto
que le encontré
que me resultó
un poco maniquea.
El tema de l'arameo?
No,
el tema de que realmente
los faiseos eran,
o sea,
no había casi nadie
a quien salvar
y extremadamente malvados.
No sé cómo sería en realidad,
pero vamos.
Això forma part
de la condició humana,
no només del cinema,
no?
Sí,
però sí que era una visió
molt de cinema clàssic
del bo,
el dolent
i el dimoni pel mig.
La figura del dimoni
està molt currada
en aquesta pel·li,
que és aquesta mena
d'home,
dona,
que no està indefinit,
una cara molt rara,
una veu molt rara,
però sí que sembla
massa fantàstic
i com massa destacada
això és el bo,
això és el dolent,
no?
Quan va a Judas
i li ve el dimoni.
Sí.
A veure,
que ponga el demoni a malo,
que és su definició,
la maldad.
Sí,
no,
però el demoni
es que va señalando
quién és malo,
és el meu problema.
Sí,
y lo que me impresioné
d'aquesta pel·lícula
fue quan està Jesucristo,
que està fatal,
està sufrient moltíssim
i aparece el demoni
amb una especie
de bebé deforme
i tal,
però li està dic
mira,
jo cuidaria de tí,
jo no te haria això.
Bueno,
és una pel·lícula
molt recomendable,
no para tots els públics,
és duríssima,
molt dura,
a los 5 minutos
ja la majoria de gent
empeza a llorar
i no para l'estat.
És que pateixes molt
amb aquesta pel·lícula.
Sí,
el que tu dius pel factor humà
és que el Jim Caviezel
està molt ben trobat,
és un actor molt bo
i que no sé què passa
que no acaba d'esclatar
com a gran figura.
La veritat de les pel·lícules
que la majoria de pel·lícules
que em van parlar
que tenen la figura de Crist
com a central
costa molt d'humanitzar-lo,
no sempre saben humanitzar
la figura de Jesucrist
i aquí sí que s'aconsegueix,
vull dir,
veus el Jesucrist home
com diu la religió catòlica realment,
no?
Sí,
sí,
molt recomanable.
S'ha posat molt.
Doncs després d'això,
per qui s'hagi emocionat
amb el Jesucrist aquest
del Jim Caviezel,
ve el documental
La tomba perdida de Jesucristo,
aquest que va produir
a James Cameron.
Aquesta l'han fet moltes vegades també.
El documental aquest?
Sí, no,
jo l'he vist alguna vegada
a la tele.
No se l'han estrenat ja,
però recordem el cas
que és que és prou curiós.
Igual no ha sigut exactament
el de James Cameron,
però creo que s'han fet bastantes
des de tot el tema.
Sí,
és que és un tema bastant gastat,
no amb el Código de Vinci
i tot això,
però va ser el James Cameron
que comporta des de Titanic
sense fer pel·lis,
es veu que s'avorria
i va decidir produir
aquest documental
de la recerca
de la suposada tomba
del Jesucristo.
I no fan la túnica sagrada,
tampoc.
És que estic recordant
títols d'aquells.
Doncs mira,
en lloc d'aquest documental
és que jo crec que no té
massa interès,
perquè realment
és un documental
que, bueno,
és per enganxar
la gent que ja ha vist
la Passió de Cristo
i es vol quedar
amb el tema,
però és com molt escandalós,
molt, a més,
anunciaven que acabaria
amb la religió,
que seria una gran revelació
i res,
és un documental més,
bastant fluixet
i que, bueno,
que la gent que vulgui dormir
mirant-se a la tele
que es quedi,
però no és massa recomanable,
i no pel punt de vista
d'anar contra l'Església,
de criticar la religió,
sinó com a documental,
no és un gran documental.
Menys mal que el James Cameron
aquest any ja està fent
una pel·lícula
que s'estrena aquest any,
que és Avatar,
que aquesta sí que li tenim ganes
i és després d'11 anys
de Titanic.
o sigui que Déu-n'hi-do el que ha trigat,
eh?
Potser està treballant
des d'aleshores
i surt una gran pel·lícula.
Bueno,
esta de Avatar
pot ser la bomba, eh?
Sí.
Pinta bé, doncs.
Aquest ha sigut
el segon adveniment de...
Qualquer cosa de James Cameron
va ser brutal.
Puede ser no buena,
però brutal serà seguro.
Impactant.
Més títols.
Una cosa que a mi m'alegra molt
és que hi ha molt cinema infantil,
que jo crec que
és una cosa que s'està perdent,
la programació infantil a la tele
i la canalla es queda a casa
pels matins
i ha de tenir alguna cosa
que mirar-se.
Hi ha pel·lis, bueno,
d'aquestes típiques
de dibuixos de dinosaures
i coses d'aquestes.
Es passa coses com Chicken Little
més a la tarda-nit,
que és...
Està bé.
És una estrena prou nova
i prou bona pels nens, no?
I el que em fa molta gràcia,
que venia recordant,
per això m'he quedat abans
com Bukavadat,
no per les noies del carrer,
és que he recordat
que fan la versió animada
de Ben-Hur.
Amb dibuixos?
Sí, sí, sí.
No ho he vist mai.
Hem tingut el Ben-Hur normal
i ara tenim el Ben-Hur
també animat.
No sabia ni que existís.
Ah, jo tampoc lo sabia.
Jo no tenia ni idea.
M'he de mirar, eh?
Tinc la curiositat
ara mateix al 100%.
Un Ben-Hur de dibuixos?
Que és japonesa o americana o...
Manga?
No, serà com...
És que els japoneses
sí que cogen lo típico,
como Blancanieves o lo que sea
i lo hacen en su versión.
Sí, con rayos
i volando.
Para el videoclub.
Sí, sí.
Però, bueno,
pues igual va a los niños
es interesante,
pero vamos,
Ben-Hur es una película
que los niños
también pueden entender perfectamente.
Un altre que fan a ver
a quin dia,
és que m'estic perdent una mica,
jo diria que és divendres,
demà,
La ciudad de l'alegria.
Aquesta la tenim aquí
destacada també.
Patrick Swaiz.
Bonica.
És una película,
la estábamos comentando antes,
que Víctor i yo
la habíamos visto de pequeños.
Plores molt quan ets petit.
Y nos gustó mucho.
os volíeu fer missioners
o alguna cosa.
Sí,
y es que he de marxar a la India
algun dia.
Lo que pasa es que comentábamos
que nos da algo de miedo
de decir que una película es buena
cuando la hemos visto hace mucho
porque va evolucionando.
Entonces exactamente
no sé si realmente es buena o no.
Però el que has de fer
és tornar-la a veure, no?
Sí,
per això estàvem parlant
que la tornaríem a veure,
que realment
no sabem si...
Ara tu has dit
que sí que t'agrada
i ja tens memòria
i criteri.
Gràcies,
jo també considero amiga teva.
No, dona,
però l'has vist
més recentment,
m'imagino.
Sí,
no,
la vaig veure en el seu dia
i l'he tornat a veure
i són d'aquelles pel·lícules
entretingudes
amb un missatge humà
distretes.
Dic que a nosaltres
no l'hem tornat a veure.
Patrick Suárez
és missionero
en la Índia,
no?
En Calcuta
o...
Sí,
és un metge,
és un noi jove
de casa benestant
i ve per una sèrie
de circumstàncies.
És un llibre
de Dominic Lapierre.
Està basat
en un llibre
de Dominic Lapierre.
El té gastadíssim,
crec que s'ha llegit
unes coses de vegades.
És un autor molt
d'escriure al voltant
de temes humanitaris
i temes de l'anomenat
Tercemon
i coses d'aquestes.
Hi ha una que a mi
em fa una por,
és Mila,
Misterio en la nieve.
Bueno,
és un avorrimiento tremendo.
Ja m'ho penso,
no?
Sí,
sí,
és que no sé
ni per què està destacada
aquí al diari.
És aquesta típica pel·li
de...
Nintendo thriller
dels 90.
Sí,
és una pel·lícula
que nunca me ha aconseguido
acabar de ver
porque es que
no enganxa
en ningún momento.
Ni atrae el espectador.
Bueno,
supongo que habla de todo,
¿no?
La gracia es que
la protagonista
es muy guapa.
Voleu que llegim
la sinopsi?
Va,
sí,
sí.
Diu,
Esmila Japersón,
farem una traducció
simultània al català,
és una atractiva dona
d'origen esquimal,
experta en tot el que té a veure
amb la neu
i el gel.
Té 37 anys,
està soltera,
viu sola
a Copenhague.
Sí,
que és un anunci
de...
A mi m'ho ha semblat.
I diuen que té un caràcter
molt desconfiat
i pocs dies abans
de Nadal,
no de Setmana Santa,
de Nadal,
Esmila torna a casa
de la feina
i es troba
amb una horrible escena.
El fill de la seva veïna,
un nen
de Groenlàndia,
de 6 anys,
se'l troba
a bocaterrosa
a la neu.
Aquest és l'argument.
És que ni siquiera...
Una dona de mal caràcter,
esquimal,
molt guapa
i que es troba
un noiet
en aquestes circumstàncies.
I no està molt ben explicat.
No sé si és culpa
de la pel·lícula.
Jo recordo
que cuando lo empecé a ver
se encuentra
el hijo de la vecina
y tal,
que poco interés.
Va, perdona,
si trobes
el fill de la teva veïna
en aquestes condicions...
No, no,
però está contado
con muy poco interés,
que no interesa.
A més que...
De repente,
pues sí,
el hijo de la vecina ha muerto,
no te atrae en absoluto.
És que hi ha una norma
al cinema
que els conflictes
han de ser
propers
al personatge
per arribar a l'espectador.
O sigui,
un detectiu
que investiga
un cas normal
no serà tan interessant
com un detectiu
que investiga
l'amor
del seu millor amic.
això és de calaix.
Llavors,
el fill de la veïna,
doncs,
bueno,
sí,
no sé quina relació
tenia amb la veïna
que t'adona.
Tampoc tinc memòria
d'aquesta pel·li.
I la que hi ha a sota
sí que la volia comentar.
A veure,
mensaje en una botella.
La vaig veure al cinema,
també és igual,
que és una pel·li
que fa molt de temps
que no...
És que vaig que van recuperar
pel·lis d'aquestes
que tenen en arxiu.
Aquestes del departament
que nosaltres
diem pel·lis boniques,
no?
Sí,
sí,
i pel·lis de plorar
i de clínex.
A mi em va semblar
una pel·li d'aquestes romàntiques
prou decent.
I surt el Paul Newman.
I és el motiu
per què la volia recuperar
una miqueta.
Ara que ens hem quedat
sense Paul Newman,
ja només tenim la salsa
per recordar-lo.
Sí, doncs,
mira,
i Kevin Costner.
Millor recordar-lo amb aquesta pel·li.
Sí,
Kevin Costner està bé
de tant en tant.
La història és xula.
Aquesta la fa TV3.
Doncs la història és bastant xula
i és una pel·li ben feta.
Molt bé.
Barrabás,
Joan Adarc,
algun comentari?
Ara que estem enfilant
ja els darrers minuts.
Joan Adarc,
què version és esta?
És que n'hi ha preguntat.
És que hi ha 20.000.
A mi m'hi ha molt gràcia
la version de Martes i Trece
de Juana,
la de l'Arco.
A veure,
Juan,
una mica de nivell,
sisplau.
Perquè tu saps
que aquest personatge
s'ha fet fins i tot
del cinema francès
més refinat.
S'han fet versions.
I el Luc Besson
va fer una pel·lícula
al Nurani.
I ell surt
amb la de Martes i Trece,
clar.
Escolta,
que la del Luc Besson
tenia coses...
És a dir,
entre la de Martes i Trece
i el Luc Besson,
amb quina ens quedem?
Con la parodia
de los Simpsons,
que també en tienen.
Sí, sí,
la de l'Elisa.
És que la del Luc Besson,
que és la més nova,
era una miqueta
de l'iri,
pedant,
i crec que sortia,
no era el Robert De Niro
fent de dubte,
el personatge de la dubte.
Hi havia coses molt rares,
molt de cinema
fantàstic
i no sé.
Si és una de les antigues,
bé,
bé,
no és una mala història.
La donzella d'Orleans,
allà,
agitant les tropes,
home,
és un punt...
Per això és una bona història,
és una història ben explicada,
doncs enganxa.
I El Regne del Cel
és una pel·li
que vam parlar l'any passat també,
que la versió de cinema
estava molt retallada
i no quallava.
A mi,
la del director
sí que m'agrada moltíssim,
perquè explica tota la història,
es deixaven personatges de banda,
es deixaven coses molt importants
que la pel·lícula
no emocionava
sense aquestes històries
i si no crec que sigui
la versió del director,
o sigui,
si algú realment
està interessat en aquesta pel·li,
que la llogui
o que la compri
que l'està barata en DVD,
que val la pena.
Molt bé,
doncs podem passejar per Quènia,
anar a Copenhague
amb l'Esmila,
esbrinar el misteri de la neu,
o en fi,
tenim moltes possibilitats
de cinema televisiu.
De les sales comercials
en parlem la propera setmana?
Sí,
no hi ha estrenes
fortes aquesta setmana,
és com de...
Et veig molt animat,
Víctor, eh?
Sí, sí.
És que jo no aniré...
Vaig intentar anar al cinema
allà a la tarda
i vaig veure la de Dragon Ball aquesta.
I què tal?
No, no, no la vaig veure,
vaig veure el cartell
i vaig dir,
si això és l'única cosa nova
que queda a veure...
Però aquesta portarà cua
perquè recordem
que Vola de Drac
va ser una de les sèries
de dibuixos animats
televisives
de més impacte
en més d'una generació
al nostre país.
Per tant,
jo crec que és d'aquelles
que sigui bona o dolenta la pel·li
se'n parlarà i molt.
Segurament el David
l'haurà vist ja.
Segur.
Víctor Navarro,
Juanjo Ferrer,
moltíssimes gràcies
de veritat
per venir avui
fins a la plaça del Rei.
Bona setmana santa
i gràcies a vostès naturalment
per triar-nos un dia més.
Ha estat una part
de programa especial
seguint la tradició
del matí de Tarragona Ràdio.