Comencem ja el temps de la tertúlia.
Com és habitual cada matí a aquesta hora,
repassem l'actualitat de la jornada
en forma d'opinions diverses, de comentaris, d'anàlisi
que ens fan els nostres convidats.
Avui són tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
que ja els tenim aquí a punt.
Són Manel López Pasca, regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea de relacions ciutadanes.
Manolo, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el regidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament Fede Dan.
Bon dia, Fede.
Bon dia.
I també la regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana
i tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Maria Rosel.
Rosa, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem algunes de les notícies,
algunes que afecten directament a l'Ajuntament
i que protagonitzen formen part de l'actualitat de la jornada.
Primer, l'anunci, la decisió de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'equip de govern, d'enviar formalment una carta,
una petició formal a ENA,
que és aquest ENS públic estatal,
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea,
per tal que es canviï el nom de l'aeroport.
Recordaran els oients que divendres passat
el president d'ENA estava a Tarragona
en un acte a la Cambra de Comerç
i d'aquí va sortir precisament el debat
sobre el nom de l'aeroport.
L'aeroport de Reus,
històricament conegut com l'aeroport de Reus,
ara l'Ajuntament de Tarragona demana formalment
que aquesta infraestructura porti el nom,
es digui Tarragona Reus,
per tal de destacar la capitalitat del territori
i de tot el territori de totes les comarques de Tarragona.
La Cambra de Comerç també ha enviat aquest dilluns
una carta a ENA sol·licitant aquest canvi del nom de l'aeroport.
Què els sembla?
És important? No és important?
Ha de canviar el nom de l'aeroport, Rosa?
Jo crec que sí.
I ja no tan sols per fet de demostrar la capitalitat o no,
sinó perquè quan viatges
moltes vegades veus Barcelona Reus.
I penso que és molt més normal
que sigui Tarragona Reus que no Barcelona Reus.
Per proximitat i evidentment per capitalitat.
I és que ja no ho poso en dubte.
A mi el fet d'estar a Anglaterra
i veure un vol Barcelona Reus
doncs em fa mal els ulls, què voleu que us digui.
Vull dir, fins i tot per la distància quilomètrica que hi ha
i l'engany que això pot produir.
I jo ho tinc claríssim
de què s'ha de dir Tarragona Reus.
Fede, a tu què et sembla?
Jo estic d'acord amb la Rosa.
Crec que els dilluns són molt importants.
A més, per exemple, a Barcelona l'aeroport està al Prat
i es diu aeroport de Barcelona, de veritat.
Barcelona al Prat, Madrid-Barajas...
Per tant, remalquen la capitalitat.
Els que argumenten molt
és que pràcticament a nivell d'Espanya
tots els aeroports porten el nom de la província
o de la capital de la província.
És que si al final féssim un estudi,
això és previst d'investigació,
féssim un estudi on estan ubicats tots els aeroports,
jo crec que pocs d'ells estarien dintre
del terme municipal de la capital de la província.
Jo crec que la minoria, no ho sé,
però segur que no.
I la majoria d'ells es diuen el nom de la capital.
Per tant, a Tarragona no té per què ser una excepció
amb això que succesa en altres llocs del territori
de l'estat espanyol.
I, evidentment, jo crec que això de marcar capitalitat
sí que és important.
Manolo.
Home, és importantíssim,
però és que jo crec que...
Jo no s'ha passat a la universitat.
o sigui, la universitat,
el nom de Riviera Virgili,
perquè el té,
per les pressions que va haver de Reus en aquests moments,
i no es va dir Universitat de Tarragona,
com es diu la majoria d'universitats
de les capitals,
de les províncies de tot l'estat espanyol.
I ara ja amb l'aeroport,
jo crec que ha arribat el moment d'aclarir el tema,
i que l'aeroport és l'aeroport de Tarragona,
Reus,
o marques de Tarragona,
però és de Tarragona.
Per exemple,
no sé,
jo hi vaig a Madrid a Malave o a Sevilla,
i quan veig allà,
ha veiat camp de Tarragona,
està identificat.
Però és que a més a més,
històricament s'ha dit l'aeroport de Reus,
i la veritat és que el 70% de l'aeroport
està al terme municipal de Constantí.
És que és una incongruència, també.
Aviam,
jo crec que és un error històric
i és el d'una solució.
De totes maneres,
aquí estan d'acord,
i és evident que els grups polítics
de l'Ajuntament de Tarragona
segurament estan d'acord,
però això obre un debat segurament amb Reus,
ara a la capital del Baix Camp diran que no.
Podem entrar creu en vostès,
vostès que són regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
podem entrar en una dinàmica ara de setmanes i de mesos,
de pim-pam-pum de declaracions,
sí que no ens en sortim.
Ens agrada molt fer debats,
estèrils, per dir-ho d'alguna manera,
vull dir,
és que el que estem proposant és de calaix.
Clar, però Rosa,
és un debat estèril o és un debat de fons important,
encara que parlem del nom?
A veure,
aquí el que passa és que ara ja entraríem a parlar
del dret a la capitalitat o no,
i de si s'ha de dir el nom aquest
o s'ha de dir el nom l'altre,
si la capital és Tarragona o és capital de Reus.
A veure,
la capital és Tarragona,
i això està claríssim,
i això és des de...
jo diria que és del 217 abans de Crist,
que Tarragona ja és capital,
doncs, per la mort de Déu,
vull dir,
no allarguem aquests debats
que jo considero que són inútils,
que no serveixen per res més
que per això,
per fer tertulies a la ràdio
i omplir fulls de diari,
la veritat,
vull dir,
ja n'hi ha prou,
ja n'hi ha prou.
Jo crec que sí que té
un avançant més de fons,
perquè al final
no es pot discutir la capital d'un territori,
perquè si no planteges molts interrogants,
planteges interrogants,
planteges descentralitzacions administratives,
planteges descentralitzacions de serveis
i de infraestructures,
i per tant jo crec que queda molt definida
quin àmbit de capitalitat té cada ciutat,
i des del moment que no queda definit
de forma molt clara,
això pot ser una petita excusa
per poder plantejar en instàncies superiors,
com pot ser el Parlament de Catalunya,
si la capitalitat ha de ser Tarragona,
ha de ser Reus.
Per tant jo crec que ha de quedar molt,
molt marcat
quina és la capitalitat,
perquè si no,
realment es planteja un debat
que no haurien d'existir.
Jo el que crec és que
nosaltres no hem de reivindicar
la capitalitat de Catalunya
o aquí i això,
o sigui,
és que Tarragona és la capital,
i punt,
ja s'ha acabat.
Sí, però això és permanentment discutit
en diferents àmbits.
Estic d'acord
que els de Reus
poden discutir el que vulgui,
però és que a vegades
nosaltres caiem en el parany
de discutir amb ells
i no hem de cara
amb aquest parany,
o sigui,
Tarragona és la capital
i ho ha sigut sempre,
a més,
l'Oest,
des del 2000,
perdó,
217 anys abans de Crist,
com diu la Rosa,
però és que a més a més
és la ciutat amb més importància,
és la ciutat
que mou industrialment el territori,
o sigui,
podríem donar mil explicacions,
però és que no hem d'estar
constantment reivindicant
la capitalitat,
perquè és que ja som la capital,
o sigui,
els terrenors poden dir música,
que diguin el que vulguin.
Sí,
però estaràs d'acord,
Manolo,
respecte al tema de l'aeroport,
que aquí sí que s'està reivindicant
des de l'Ajuntament
i des de la Cambra de Comerç.
Aquí el que s'ha d'arreglar
és una cosa històrica
i que el president d'AEN
concretament
quasi ho va dir,
que seria així.
Doncs ja està,
nosaltres,
com que el president d'AEN
pràcticament ens convida
que ho fem,
ho fem
i arreglem l'eroport històric
i s'ha acabat.
I no hi ha més
que reivindicar res més
perquè ja ho som.
Deixem aquest tema
perquè com que a Tarragona Ràdio
amb els convidats que tenim
no hi haurà gaire debat,
els hi proposo altres qüestions
que també afecten per cert
directament a l'Ajuntament.
I aquesta no és una notícia tan positiva
perquè l'Ajuntament,
segons una sentència judicial,
es veu obligat a pagar una multa
de més de 33.000 euros
a la família d'una dona
que va morir ofegada
a la platja de la Rocaplana,
una de les cales
que hi ha al bosc de la marquesa,
en un accident
o en un incident
tenen una mort
que es va produir
a l'estiu del 2006.
Vostès que són regidors,
el FEDE, per exemple,
que a més és professor de dret
a la universitat,
li sorprèn que l'Ajuntament
sigui responsable
de la mort d'aquesta dona
perquè diu la sentència
que no hi havia la bandera d'alerta
i que tampoc no hi havia
cap punt de socors fix
ni una torre de control
dels banyistes?
És sorprenent, no?
L'Ajuntament com a administració
és garant dels ciutadans,
però no sé fins quin punt
ha de ser garant,
perquè aquí entrem
en límits
i quan comença
el dret d'un
o quan s'acaba,
el dret d'un s'acaba
quan comença el dret dels altres.
Per tant,
l'Ajuntament no sé
fins quin punt
ha de ser gran
d'aquestes circumstàncies.
Jo,
el cas ara,
i si concret el desconec,
no sé si
la reglamentació
de l'Ajuntament
exigeix o no exigeix
una senyalització específica,
no sé
la prudència
o imprudència
d'aquesta persona,
per tant,
a mi manifestant-me sobre aquest tema
ara me resulta una mica
arriscat
perquè no conec exactament
quin és el fons de la qüestió.
Rosa,
què et sembla?
A veure,
jo que he sigut
durant molts anys
usuària
de la platja
de la Roca Plana
i de la nomenada
de Waikiki
jo tenia entès
que eren platges
que estaven dins
d'una propietat privada
i jo,
a la meva època,
quan anava
a aquestes platges
havia de saltar una valla.
Això que vagi
per endavant.
O sigui,
en aquests moments
l'accés
a la platja
de Waikiki
i la Roca Plana
és exclusivament
per la petita zona marítima
i que estan dins
d'una propietat privada.
Jo no sé
si l'Ajuntament,
de veritat,
és que ho desconec,
si hauria de tindre
competències
en posar-hi
equips
de salvament
i banderes.
No hi han sigut mai.
No ho sé.
És que jo ho desconec.
La veritat
és que m'estimo més
no opinar.
Simplement he fet
aquest comentari
com a usuària
d'aquestes platges
durant molts anys.
Sí, són dues cales
que històricament
no han tingut
ni servei de la Creu Roja
ni banderes.
A veure,
jo estic parlant
que en aquesta platja
jo ara últimament
no hi vaig
per les incomoditats
que comporta,
però amb els meus anys joves
i parlo de 30 i 35 anys enrere
mai hi ha hagut bandera
ni equip de salvament
i tota la gent
que anàvem
a aquesta platja
que a més
en aquella època
ens coneixíem tots
i sabíem tots
qui érem els que anàvem allà
sabíem perfectament
els inconvenients
que hi havia.
A veure,
doncs no hi havia aigua,
no hi havia dutxes,
no hi havia lavabos,
no hi havia bandera,
no hi havia absolutament res.
No ho sé jo.
I continuava sense tenir
aquests serveis?
No és com la resta
de platges
s'ha de reunir.
De fet,
la sentència
d'alguna manera
no arriba
a donar
tot el que demanava
l'acusació particular,
és a dir,
els representants
de la família de la dona
perquè diu,
estima que per accedir
a la cala
de la Roca Plana
la dona
que va morir
va haver de passar
prèviament
per altres platges
on sí que hi havia
bandera,
que hi havia la bandera groga
que informava
del mal estat
de la mar
aquell dia
de l'estiu del 2006.
Manol,
a tu què et sembla això?
És complicat
opinar sobre una qüestió
quan hi ha hagut
una mort pel mig,
o sigui,
és una mica complicat.
Ara,
estava ensenyalitzada
les platges
en aquell moment?
És que,
me penso que no,
no ho sé,
sincerament.
No,
aquella no,
però és que no ho ha estat mai.
Me penso,
no,
ara estan ensenyalitzades
totes,
des de 2007
se m'han ensenyalitzat
totes les platges.
Amb banderes?
No,
amb banderes no,
dient
que no hi ha
aquelles platges
no n'hi ha banderes
ni n'hi ha socorrisme
ni n'hi ha res.
O sigui,
per tant,
que la gent,
cadascú que faci el que vulgui.
Que sigui conscient
on va, no?
On va, no?
Ara,
aquí,
primer que res,
respecte a,
molt de respecte
a les familiars
d'aquesta senyora
i opinar sobre un tema
que hi ha hagut
una mort pel mig
és molt complicat.
Quan el jutge ho ha dit,
algú de raó
ha de tindre,
el que sí realment
és que per decidir
amb aquesta platja
de la Roca Plana
havia tingut de passar
per platges
que hi havia banderes.
Ara,
la justícia,
en aquests casos,
jo no m'agradaria
donar una opinió
personal
perquè no la vull donar
quan hi ha hagut
defuncions pel mig.
Sí,
és una qüestió delicada
però no deixa de ser
una notícia
prou important
que veurem
com acaba.
En fi,
repassant altres temes
de l'actualitat,
els hi proposo
avui comentar
arran de la inauguració
i a la tarda
de la remodelació
del Parc Fèlix Rodríguez
de la Fuente
a la zona de la Granja,
els hi proposo comentar,
ara que estem ja
a la recta final de l'any,
en fi,
com veuen,
vostès que són regidors
de l'Ajuntament de Tarragona,
com ha funcionat
aquest any
el FIL,
el Fons Estatal
d'Inversió Local,
perquè aquest parc,
aquesta actuació
que s'ha fet
al barri de la Granja
forma part
dels fons d'inversió local.
I tenint en compte
que ara ja fa uns dies
es va anunciar oficialment
la convocatòria
d'un nou Fons Estatal
d'Inversió Local
de cara al 2010,
encara que amb unes
altres característiques,
m'agradaria saber
la seva opinió
si en fan un balanç
o no positiu
de com han funcionat
aquestes inversions
destinades a l'Ajuntament
de Tarragona.
Recordem que a Tarragona
s'han fet,
s'han pogut fer
99 projectes,
si no recordo malament,
i que l'import global
era d'uns 24.000 euros.
Rosa.
24 milions.
24 milions,
perdó, sí, sí.
24 milions.
24 milions seria molt poc.
Sí.
Quina valoració
hem fet des d'Esquerra?
Jo, la veritat és que,
i des d'Esquerra
hem fet una valoració
molt positiva
de tots els projectes.
Jo potser la queixa
que faria
és que vam tindre
molt poc temps
potser a l'hora
de proposar projectes,
perquè des del moment
que vam saber
que hi hauria aquest pla
d'inversions locals
fins al moment
que es van poder presentar
els projectes
va passar a vegades
poc temps
i, per tant,
doncs ara
que hem tingut
més temps
per preveure,
doncs suposo
que hem tingut temps
d'estudiar
més bé els projectes.
Ara jo
n'estic molt satisfeta
i n'estic molt satisfeta
per dues coses,
perquè hem pogut fer
alguns projectes
de qüestions
que estaven
com endarrerides
o que no s'havien pogut
fer
durant
X anys
perquè sempre hi havia
altres prioritats
i, per altra banda,
doncs jo penso
que ha sigut
una inyecció
molt important
econòmica
per la ciutat
de Tarragona
i que això,
amb els moments
de penúria
que hem estat passant
enguany
i que encara passarem,
doncs són bons
d'haver-lo rebut.
Jo,
parlant
per la part
que em toca
més directament
de l'àrea
de patrimoni,
hem pogut fer
les excavacions,
començar
unes excavacions
que si no hagués sigut
per aquest fons local
no haguéssim pogut
començar,
que és el camí
de la Fonteta
i hem pogut
fer, jo crec,
una restauració important
de la porta
dels socors
de la muralla
i l'amfiteatre,
a part, doncs,
de la petita obra
de la tabacalera.
Per tant,
jo, per l'àrea
de patrimoni,
a mi m'ha vingut
molt, molt, molt bé
i estic molt satisfeta
d'aquest fons
i, evidentment,
doncs,
parlant de la resta
de projectes
que s'han dut
a terme,
doncs,
jo, la veritat
és que estic
molt satisfeta.
Fede,
a Convergència i Unió
em feu valoració positiva
del tema o no?
A veure,
tot el que sigui
rebre diners
a l'Ajuntament
com a administració,
perfecte,
estem encantats.
Nosaltres,
la caixa que teníem
no és on quan a Ajuntament,
sinó és quan a l'esperit
o la filosofia
de les ajudes.
Evidentment
que està molt bé
que ens donin diners
i que serveixin
per arreglar coses
i per tirar projectes
endavant
que a vegades
no tenien la prioritat
que tenien abans.
El que passa
és que jo crec
que l'esperit
de l'ajuda
tenia d'haver
no dic res nou
si dic que estem
en un problema
econòmic gran,
amb unes crisis
econòmiques grans
que evidentment
també afecten
les administracions
i l'administració
de l'Ajuntament de Tarragona
com tots els altres
és una administració
que per pagar
a terminis amplis.
Això suposa
que moltes empreses
triguin temps
a cobrar.
Nosaltres considerà
que aquest projecte
de donar diners
a les administracions
almenys una part,
no sé si tot,
però almenys una part
s'hagués pogut destinar
no tant a projectes
per arreglar coses
podríem dir materials
que està bé
però materials
sinó que podrien estar
destinades a
injectar diners
als ajuntaments
a efectes
que poguessin pagar
de forma molt més ràpida
als proveïdors
a les empreses
perquè clar
al final
els ajuntaments
amb qui contracten
bàsicament
som amb empreses
de l'àmbit territorial
en què estan.
L'Ajuntament
amb aquests diners
no ha pogut pagar
amb aquestes empreses.
A aquestes empreses
els costa arribar
a final de mes.
A aquestes empreses
els costa
poder pagar els seus treballadors.
Per tant,
jo crec que una gran part
d'aquests diners
en comptes de destinar-se
que a Natos
ja en s'ha vingut al mercat
però en comptes de destinar-se
a aquests projectes
de remodelació
d'enjuntament
d'enjuntament de noves obres
s'hauria d'enjuntament
s'hauria de vestir
més a les persones
i més a les empreses
que és el que està patint
més ara
la crisi econòmica.
Per tant,
amb aquest nou projecte
que s'està avançant
Natos
diem el mateix.
Escolta,
està bé que ens dongueu diners
però potser
el destí
hauria de ser diferent
perquè seria una injecció
de diners molt gran
per totes les empreses
de Tarragona.
Manolo.
Aviam,
el fil
d'aquest any
ha sigut
una pluja caiguda del cel
jo crec
no per l'Ajuntament de Tarragona
per tot l'Ajuntament de l'Estat
o sigui
parlar amb els alcaldes
del PP
de Convergència
o d'Esquerra
o de qui sigui
tothom
encantat, no?
99 projectes
que s'acabaran
abans del dia 31
de desembre
entre ells
alguns de molt importants
com la piscina
de la zona
de la part de Ponent
que s'està fent
s'acabarà ara
al barri de Riu Clà
per donar cobertura
a Torrefort
a la granja
jo com que sóc el regidor
de barri
jo estic especialment
posant
com això
sincerament
com el parc
Rodiga de la Fuente
com uns altres parcs
que s'estan fent
a aquella zona
que són els barris
en els que jo
estic més detents
perquè són els que m'hi pertoquen.
En quant al
el que ha dit
el fet del pago
de les empreses
doncs bueno
bé
però és que aquest problema
a Tarragona
no el tenim
en aquests moments
perquè tu saps
no
tu saps que se va fer
precisament
una operació
especial
i se van comprometre
públicament
públicament
a més a més
i s'està complint
que pagar
a les empreses
de Tarragona
o sigui
l'Ajuntament
pagaria
amb un màxim
de 40 dies
i això s'està complint
estrictament
t'ho dic jo
que el millor
hauran tingut
de vindre
més diners
i pagar
i poder pagar
o sigui
mai
l'administració
paga bé
amb això estem d'acord
no?
Ara
que en aquests moments
l'Ajuntament de Tarragona
està fent un esforç
molt gran
sincerament
de veritat
tu saps això
per pagar
a les 40 dies
i pagar
una administració
que pagui a 40 dies
és un èxit
aquí el debat està en si aquests diners els destinem
doncs això
a pagar
més ràpidament
aquestes empreses
per ajudar
els privats
però és que més ràpid
de 40 dies
quasi és impossible
per el tràmit administratiu
també o als ajuntaments
el que els interessa més
és que aquests diners
vagin destinats a obres
que de fet
és el que el ciutadà
veu també més ràpidament
no?
a veure
perquè efectes
d'un ciutadà
segur que li agrada més
que li asfaltin el carrer
que no pas
no però Ricard
estaràs d'algú
amb mi
que no és solament
pel que veix
sinó que són coses necessàries
no, no
clar
que vegi
i que vegi
que és útil
i que l'ho gaudi
però de tota manera
si no tinc mal entès
la propera injecció de diners
per l'any 2010
ja preveu
la possibilitat
que hi hagi una part
d'aquests diners
que puguin passar
després a corrent
vull dir això
per
si per exemple
fas una guarderia
que tinguis
els diners
no, no, no
no, no
no, no, no
no, no, no
esperes
jo t'ho dic
perquè me n'he estat mirant
si fas una guarderia
és un exemple
que tinguis diners
per després
posar-la en marxa
què?
posar-la després
clar
aquesta és la filosofia
que s'està fent un esforç
per intentar pagar
en 40 dies
clar que ho coneixem
perquè és conseqüència
d'una moció
que va presentar
la Converència de Unió
al Plenari
perfecte
va ser una proposta
que vam fer nosaltres
que evidentment
estem contents
que es valorés
positivament
i es votés
favorablement
i amb això
poguéssim adelantar diners
amb totes les empreses
de Tarragona
per tant ho coneixem
perquè així ho vam defensar
però crec
que si a part d'això
haguéssim tingut
una injecció de diners
jo crec que no se compleix
al 100%
o dels 40 dies
perquè hi ha cas
perquè es compleix
parlem de mitja sempre
per tant també crec
que si hagués hagut
aquesta injecció de diners
evidentment
hauria sigut molt més fàcil
ajudar les empreses
o sigui
aquest compromís
que vam agafar al Plenari
com a conseqüència
d'aquesta moció
segur que hauria sigut
molt més fàcil complir
si haguéssim disposat
d'aquesta quantitat
de diners
que si no disposíem d'ella
el que passa és que
la filosofia de les ajudes
era precisament
jo el que dic
que la filosofia
no sé si era la correcta
en aquell moment
en aquell moment
el que passa
que el problema
de les empreses
malauradament
no es solucionava
només amb les administracions
públiques
perquè
per molt que
els ajuntaments
diputacions
o consens comarcals
puguin pagar
doncs a 30 dies
o a 20 dies
si la resta
de les empreses
que hi ha privades
no paguen
o tanquen l'aixeta
doncs com és el que ha passat
durant
doncs aquest any
evidentment
que les empreses
evidentment
però no
no ens hauria solucionat
tot el problema
és que pagar menys de 40 dies
l'administració
és molt complicat
per el simple tràmit administratiu
la maquinària
la maquinària administrativa
no va tan ràpida
no va tan ràpida
i no va tan ràpida
no ara
o sigui
és que és així
una factura
quan arriba a l'ajuntament
i entra a Palomac
segueix el seu procés
i en 40 dies
és un èxit
el que sí que s'ha valorat
segurament el ciutadà
el que sí que ha valorat
és que és gràcies al fil
aquí i a tot arreu
hi ha hagut tota una sèrie d'obres
que s'han fet molt ràpides
perquè com que el termini
s'acaba
va el 3 de desembre
amb això el ciutadà
segur que
els projectes han tingut d'anar
a tota velocitat
ara tenim en marxa
el del 2010
que té perfils diferents
ja no és tant
arreglar
voreres o carrers
si em permeten l'expressió
si no són altres projectes
ja saben també els oients
que
un dels projectes estrella
que vol presentar l'ajuntament
és el de l'oficina d'atenció
al visitant
que es vol crear
a la planta baixa
del Banc d'Espanya
breument
perquè sabem que
per exemple
la Convergència i Unió de l'Oposició
aquesta no és una
una proposta
que li agradi
considereu no
a Convergència
fer que el Banc d'Espanya
s'hauria de destinar
a una altra cosa
sí
nosaltres considerem
que el Banc d'Espanya
per l'entitat
de l'edifici
crec que queda
que no hauria de ser
una oficina de turisme
que queda curt
el servei que se li pot donar
com a oficina de turisme
creiem que
evidentment
és un edifici
que fa molts anys
que l'estem reclamant
que el tenim
com la joia de la corona
i la Rambla guardat
sempre amb moltes expectatives
molt grans
i que al final
que ho aconseguim
creiem que és
una mica curts de mires
destinar
l'edifici aquest
a una oficina de turisme
evidentment
hi ha molts llocs
per poder ficar
en una oficina de turisme
però potser
el Banc d'Espanya
és un lloc
que és
per alguna cosa més
nosaltres defensàvem
això
una biblioteca
que considerem
que és un equipament
molt més productiu
per la ciutadania
per la ciutat
considerem que
trauríem molt més profits
la gent
i una oficina de turisme
poder ubicar
en un edifici
de no tanta entitat
Rosa
a veure
què anava dient
és que no és una oficina de turisme
és que no és una oficina de turisme
ho dic perquè els oients
la poden veure
això és la ràdio
a veure
a veure
dues coses
dues coses
a veure
tots vam parlar
i vam portar
en els nostres programes electorals
la possibilitat
que el Banc d'Espanya
es convertís en una biblioteca
i nosaltres
els primers
per què
el Banc d'Espanya
no pot ser una biblioteca
perquè dins
el pla nacional
de biblioteques
el metratge
que et reclamen
per una biblioteca
pública
general
o per una biblioteca
radial
el Banc d'Espanya
no té aquests metres
vull dir
una biblioteca
la gran biblioteca pública
ha d'estar
a 7.000 metres quadrats
i les biblioteques
de barri
o biblioteques
radials
estan
3.500
4.000
el Banc d'Espanya
en té
2.000
no sé si són
2.200 útils
que per tant
vull dir
no ticar
la biblioteca
aquí
vull dir
aquest és un dels motius
l'altre
el que es posarà
al Banc d'Espanya
no és una oficina
per la mort de Déu
és el gran centre
d'atenció turística
i de tot
el que es farà
dintre
de
de
de
de
la
Tàrrecor Romana
el pla de dinamització
turística
Tàrrecor Romana
aquí dintre
hi haurà
des d'uns grans audiovisuals
que parlaran
de la ciutat
en 3D
fins
centre d'informació
bé
és que serà
un projecte
molt més gran
que una simple
oficina de turisme
vull dir
és que quan parlem
de l'oficina de turisme
la gent es pensa
que serà un poliedre
com els que hi ha
a la plaça Imperial Tàrrecor
o a la porta
a la muralla
i no serà això
serà el gran
centre
de recepció
turística
de la ciutat
de Tarragona
Manolo
és que
si anem a analitzar
les grans ciutats
importants
turístiques
a mi s'ho vull dir
per exemple
una ciutat com
Sevilla
o Segovia
on tenen
les seves
oficines
de turisme
la important
on reben els ciutadans
a Sevilla
la tenen
a los reales
al Càzares
no te digo nada
con todo lo que
se representa
o sigui
Segovia
no sé
me penso que
és un palau
al centre mateix
de la ciutat
o sigui
són puestos emblemàtics
a més
la biblioteca
que necessita
Tarragona
jo crec que
allà on pensem
que ha d'anar
que és
a la Tabacalera
que hi haurà
uns 7.500
o 8.000 metres quadrats
de biblioteca
i tenim una biblioteca
com d'humana
o sigui
amb els metres quadrats
adequats
condicionada
moderna
i amb els metres quadrats
que necessitem
i que quedarà
la del carrer Fortuny
no no
i bueno
quedarà
la del carrer Fortuny
evidentment
perquè
després han de posar
les biblioteques
les radials
que es diuen
no
per tant
el centre aquest
el banc d'Espanya
es quedarà més
és que aniran a escoles
a veure la interpretació
o sigui
la interpretació romana
en els vídeos
la gent que arribi
es podrà fer una idea
de lo que és
la ciutat romana
de Tarragona
en fi
sempre pot haver
les discrepàncies polítiques
perquè
això és
l'onor un mal
que un grup polític
tingui una idea
l'altre tingui una altra idea
però
nosaltres sincerament
creiem que
el que hem decidit
que anirà
al banc d'Espanya
és el que realment
necessita la ciutat
en aquests moments
el que sí que us reconeix
és
abans sense que ho deia la Rosa
que és veritat
que gairebé tots els partits polítics
que jo recordi
prèviament
sí que fa uns anys
proposaven
que quan el banc d'Espanya
fos per la ciutat
ja anés una biblioteca
sí però jo penso
que el problema
l'ha creat el nom
el dir que el banc d'Espanya
anirà a una oficina de turisme
i no és
sí perquè és una expressió curta
que s'utilitza
però no és això
llavors això ha creat
aquesta confusió
i evidentment
en el moment
que
nosaltres
o vosaltres
o el PP
parlàvem
que el banc d'Espanya
podia ser una biblioteca
doncs
ningú sabia
exactament
en aquest moment
com seria el pla nacional
de biblioteques
els matratges
que demanaven
i tot això
que també és cert
que
nosaltres
moltes vegades
des d'Esquerra
havíem reclamat
per la biblioteca
Maroteca Municipal
el que passa
és que evidentment
en el lloc
on està
ara està molt malament
però d'aquí no res
estarà molt més ben
col·locada
i situada
et convencen
les explicacions?
no perquè
els matratges
home no esperau
amb altra cosa
no no de veritat
amb el del cos
podem estar d'acord
si voleu
anem a agafar el metro
i demanem a la banda d'Espanya
sense deixar entrar
els matratges són per un tipus de biblioteques
però no es clou que facis un altre tipus de biblioteca
dintre del banc d'Espanya
per tant biblioteca sí que s'ho pot ficar
una biblioteca d'un determinades característiques
per tant
no sé
potser és que jo ho he sentit malament
però tal com ho explicava
semblava que no es pogués ficar cap biblioteca
no no
sí que es pot ficar
una biblioteca dintre del banc d'Espanya
el que passa
que pel pla nacional de biblioteques
i per la distribució de les biblioteques
que hi ha previstes
dins d'aquest pla
el que no és normal
és que hi hagi una biblioteca
al carrer Fortuny
i a 300 metres lineals
n'hi hagi una altra
quan s'ha de posar biblioteques
en els barris
m'entens?
sí sí
però estic convençut
que si la biblioteca
al carrer Fortuny
l'acabem traslladant
a la banc d'Espanya
tota la gent de Tarona
estaria contenta
perquè faríem una biblioteca
molt més gran
la biblioteca del carrer Fortuny
té les seves dimensions
però pensa que la biblioteca
del carrer Fortuny
avui en dia
és la biblioteca provincial
vull dir
és que no és una
és la gran biblioteca
del carrer Fortuny
però a més a més
el que no pot anar
al banc d'Espanya
és la gran biblioteca
de Tarragona
no hi cap
a veure
la biblioteca
sí que es pot ficar
al banc d'Espanya
partim de quina base
perquè tal com ho defensàveu vosaltres
és que no es podria defensar
això no és del tot cert
segons com està
el pla nacional de biblioteques
sí que es pot ficar
en biblioteques
de determinat tipus
però sí que es pot ficar
en biblioteca al banc d'Espanya
per tant
com ho explicava abans
semblava que no
per tant
si l'Ajuntament
vol que es fa una biblioteca
la podria fer
la podria fer
una altra cosa
és que l'Ajuntament decideix
si no, no la volem ficar
al banc d'Espanya
perquè preferim fer un centre
evidentment
de la tarda de corrumana
molt bé
però llavors són preferències
però llavors no digueu
que no es poden fer
perquè sí que es pot fer
per tant
a partir d'aquí
nosaltres consideràvem
que la ubicació més correcta
era aquesta
a partir d'aquí
cadascú
cada partit polític
pot tenir la seva postura
en quant a quin destí
se li ha donat
a aquesta infraestructura
però sí
què se li podria donar
el de la biblioteca
anys queden dos minuts
de tertúlia
senyors
molt breu
tema Caixa Tarragona
el dels treballadors
els 1.800 acomiadats
les protestes
als sindicats
algun comentari
Manolo
que ha de fer l'Ajuntament
en aquest cas
encara que no sigui
una part directament implicada
l'Ajuntament
no és una part
lògicament implicada
però el que he de fer
és
apollo total
als treballadors
partint d'aquesta base
endavant
Rosa
sí sí
i a més
penso que com menys
interferim en aquest moment
millor
vull dir
hi ha un sindicat
hi ha uns treballadors
hi ha les tres caixes
hi ha
que comencin a parlar
i intentin
aclarir-se ells
perquè com l'administració
comencem a posar-li el nas
l'enredarem encara més
Fede
sí sí
estic d'acord
però són assumibles
els 1.800 acomiadaments
de les tres caixes
no
creuen que no és assumible
aquesta xifra
jo crec que no
sincerament
Fede
a veure jo les dades subjectives
no les tinc
però a mi m'assembla
massa
i a mi el que em fa més por
no és el número total
que ja em sembla molt gran
sinó la distribució
de quines seran les caixes
que perdran aquests treballadors
per tant
parlant una mica així
sense els números
crec que són massa
els treballadors
i després a mi
a mi em fa molta por
d'on sortir aquest percentatge
de treballadors
de quina de les entitats
surten
i a mi una altra cosa
que em fa molta por
és el que molts pobles
perdran la seva oficina
perquè són 1.800 acomiadaments
i 500 oficines
això és el que em preocupa
perquè Horta de Sant Joan
per exemple
si m'ha vingut al cap
Horta de Sant Joan
que té la seva oficina
de Caixa Tarragona
que obre inclús a les tardes
perquè la gent
al matí
estava treballant
en les conrels
doncs
no la tindrà la millor
vols dir que no hi haurà
una previsió
de no deixar
la població
sense
jo entenc que alguna
de les 3
alguna es quedarà
però clar
no ho sé
no no
és que Horta de Sant Joan
només hi ha Caixa Tarragona
ho hem de deixar aquí
ja deia que ens quedaven
només dos minuts de tertúlia
Rosa Rossell
Manel López Pasca
Fede Dan
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
fins la propera
bon dia
bon dia