logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
.
Temps ja de Tartulian, aquest matí de dimarts.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres convidats.
Ens acompanya la regidora del grup municipal socialista,
responsable, tinent d'alcalde de l'àrea de participació,
comunicació i societat de la informació, Begoña Floria.
Begoña, bon dia.
Bon dia a totem.
Ens acompanya l'advocat, exsenador i exregidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarraona, Lluís Badia.
Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
I estem esperant, està a punt d'arribar el tercer convidat.
També és advocat de professió,
president local d'Esquerra Republicana a Tarragona, Ramon Maria Sánchez.
Amb ell també volem comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
De seguida comentarem, sobretot, temes de l'actualitat local,
però acaba d'aparèixer una notícia d'última hora,
les dades de l'atur.
En fi, com cada mes, malauradament, i ja fa mesos,
les dades tornen a registrar xifres negatives en el conjunt d'Espanya,
acaba de sortir la dada, més de 154.000 persones que s'han quedat sense feina.
Això vol dir que en el conjunt d'Espanya, segons les dades que acaba de fer públiques el Ministeri de Treball i Immigració,
en aquests moments les dades de l'atur indiquen que hi ha 3.481.000 persones sense feina en el conjunt de l'Estat espanyol.
És a dir, estem fregant els 3.500.000 d'aturats.
És una dada que referma el que, en fi, ja estem venint comprovant des de fa mesos.
La crisi econòmica sembla que no s'atura, la crisi va a més, i és una xifra realment negativa.
Moltes vegades, des d'aquesta tertuli, parlem precisament de la crisi, dels aturats.
Hem parlat del paper que pot fer administracions locals, com l'Ajuntament de Tarraona,
i tenint en compte que acaba de sortir aquesta dada, doncs, val la pena primer comentar si la xifra els sorprèn o no,
i davant d'aquesta situació que sembla que no s'atura, quin paper poden fer les administracions locals.
Lluís Badia, què li sembla la xifra?
Jo, d'entrada, m'assembla que no ho estem fent bé, i dic no ho estem fent bé perquè aquest és un tema que afecta a tothom,
a tots els que tenen responsabilitats polítiques, els que tenen responsabilitats econòmiques, els que tenen responsabilitats socials,
i, per tant, el que està clar és que no s'està fent bé, perquè això es va incrementant.
Quan es deia que no arribaríem als 3 milions, ara que ja suposo que és que no arribarem als 4,
jo crec que la situació és molt greu, i el que hem de fer és que tothom s'apri aportar alguna qüestió, no?
És evident que aquest és un tema que afecta a tothom, tothom té un amic, tothom té un familiar que està en atur o que està en portes a estar-hi,
i, per tant, escolta, jo crec que ens hem de posar les piles, miri, deixar la política de costat,
i ho he dit repetidament, i començar a veure el que es pot fer,
i el que es pot fer passa dins del que vol fer un petit ajuntament fins al que pot fer el govern de l'estrat.
Begoña.
Ens hem de posar les piles, amb això coincideix molt, senyor Badia,
i, a més a més, ens ho hem de posar especialment des de l'àmbit de lo públic,
que més que mai ara la política és important, més que mai ara les institucions,
hem d'ajudar a que l'economia aguanti,
i, en aquest sentit, per això, com a mínim, des d'on jo puc parlar,
que és l'Ajuntament de Tarragona, s'estan fent esforços importants en temes d'inversió,
en temes de mesures socials, en temes de contenció de despesa.
El que també volia dir, però, és que és una situació complexa i incerta,
i, per tant, és una situació de difícil previsió,
amb la qual cosa hem d'intentar, no,
hem de mantenir l'optimisme en el sentit que hem de creure en les possibilitats
que tenim com a territori i com a ciutat per poder-nos sortir,
i, a més a més, hem d'apostar per solucions realistes,
fugint de solucions màgiques,
perquè el que, sobretot, cal també és donar confiança a la ciutadania,
que s'està treballant en aquest marc tan complex,
però que s'està treballant seriosament.
És preocupant, de totes maneres.
Però, en concret, què es pot fer?
Per exemple, perquè, clar, Lluís va dir, si deia, es poden fer coses...
Home, ja es fan coses, eh?
I les que es fan són les adequades?
Per exemple, l'aposta, bàsicament, de les administracions públiques
començant pel govern central de la inversió pública,
d'apostar, de posar-hi molts diners, el fons d'inversió local...
Aquestes coses són les que serveixen?
S'ha d'actuar en tres nivells, des del meu punt de vista.
El primer serien les mesures urgents.
Les mesures urgents és atendre aquelles necessitats
de les famílies que tenen més problemes.
En aquest sentit, es treballa des de l'àmbit social, sobretot,
i he d'acord molt amb les entitats i associacions
que també treballen en l'àmbit dels serveis socials a nivell de ciutat
per poder atendre aquestes situacions dramàtiques del dia a dia.
Un segon nivell són les mesures del moment.
L'Ajuntament sabeu que va presentar 60 mesures,
no només parlo de l'Ajuntament, sinó a nivell també de l'Estat,
la inversió.
La inversió el que permetrà és, durant com a mínim un any,
poder donar feina a 700 persones,
i tenint en compte les xifres d'atur al municipi de Tarragona, parlo.
Les xifres d'atur que s'han plantejat damunt de la taula,
doncs, home, com deia, varetes màgiques no tenim,
però solucions realistes per poder anar fent pal·liatius, sí.
I en aquest cas, el sector més castigat,
que és el sector de la construcció,
amb la inversió del fons d'inversió local de José Luis Rodríguez Zapatero,
permetrà que els ajuntaments puguem incrementar
d'una forma molt important el nivell d'activitat
de l'àmbit de la construcció, i això crec que és important.
Lluís, són vàlides aquestes mesures?
Jo crec que tot és vàlid, però jo crec que hem de passar
de la teoria a la pràctica, i jo crec que estan molt bé els discursos,
estan molt bé les intencions, però la realitat és que això no s'arregla,
i jo crec que les dades d'avui són, evidentment, espaterrans, com diria aquell.
Primera qüestió, la senyora Floria deia una qüestió,
que és el tema social, i jo estic d'acord, és evident,
però l'altre dia deia el president de Càritas de Catalunya
que el que es havia pressupostat per tot l'any 2009
s'havia exaurit el febrer, o sigui, el mes passat.
I aquesta és una evidència, per tant, escolti,
això, sigui l'administració municipal la que sigui,
haurà d'anar suport, i no dic a Càritas,
dic a totes les altres entitats que com a Càritas fan aquesta tasca social.
Però una cosa es diu i l'altra es feu,
i per tant vull dir, d'on sortiran els calés?
Aquest és el problema.
Jo crec que estan molt bé les teories, però hem d'anar a la pràctica,
no ho dic jo, ho deia l'altre dia un membre del govern
que deia que havien pagat molt d'anar a la teoria
i poc a la pràctica. Primera raó.
Segona raó, amb el tema del que és la creació de llocs de treball
i d'alguna manera de potenciar
que les empreses tornin a néixer.
Mira, escolta, jo estic en el món
de l'assessorament, no?, i de tot el que suposa
la greu situació que afecta moltes empreses.
El problema és que els fons ICOs no existeixen,
que per molt que es facin anuncis,
això no arriba a la gent,
i el problema és que hi ha petites empreses
de 5, 4, 3 o 2 treballadors
que no els hi arriba el crèdit i això fa que siguin inviables.
Quan, per una altra banda,
el que és evident és que la seva viabilitat
està en funció que hi hagués aquest finançament que no hi ha.
I tercera, i qüestió fonamental,
escolta, jo estic d'acord amb tot el que sigui
ajudar la gent que ho passarà malament,
buscar les fórmules d'incentivar
que la gent busqui o torni a crear empresa,
però la realitat és que, bueno,
els números són els que són
i per tant haurem de buscar alternatives.
I repeteixo, i ho he dit també en repetides ocasions,
jo crec que aquí és imprescindible
uns nous pactes de la Moncloa,
renunciant tothom al que faci falta
i d'alguna manera sentant-se tots a parlar
i parlar d'edats concretes.
Escolta, a mi no em sembla malament
el pla en Zapatera, no em sembla malament
res del que se diu.
Però escolti, el que està clar és que avui,
passats ja no sé quants mesos,
la situació segueix sent negativa.
I per tant, des d'aquest tema
on ens posem totes les piles
i quan dic posem, repeteixo,
ens les hem de posar tots
o això va malament.
I ens podem conformar amb el discurs,
ens podem confirmar amb les grans declaracions,
però el problema és que si el mes que ve
torna a haver-hi 150.000 parats,
escolti, això som els responsables tots.
Estem al govern, estem a l'oposició,
siguem militants
o siguem, evidentment, purament ciutadans.
Estem d'acord, senyor Madia,
però es fan coses, eh?
Deixi'm saludar.
Perquè si algú l'escoltés a vostè
pensaria que no es fa res
i s'estan fent moltes coses...
Escolti, jo li he reconegut que es fan coses.
El problema és que les coses no arriben.
No ho dic jo, escolti,
si ho deia l'altre,
hi ha un membre del govern.
El problema hem de passar
de la teoria a la pràctica.
I el que és evident,
el que s'ha fet fins ara,
no ens val.
Ja hi hem passat.
Hem de passar més, estem d'acord,
però ja hi hem passat.
Deixi'm saludar el tercer contartuli,
el Ramon Maria Sanz.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Recordem, advocat,
president local d'Esquerra Republicana.
Estem parlant de l'atur,
perquè acaben de sortir les dades
el mes de febrer,
confirmant 150.000 parats més
en el conjunt de l'Estat,
fregant la xifra dels 3 milions i mig.
I, en fi,
ja estàvem parlant, doncs,
això de com combatre
si les mesures de les administracions públiques,
des d'un ajuntament
al govern de l'Estat,
doncs, en fi,
poden pal·liar aquesta situació.
Estem parlant d'un problema molt greu
que afecta
a una gran part de la gent
i home té una mica la sensació
que si preveus
que la crisi ha de ser
de 5 punts,
quan arribes a aquests 5 punts
o quan arriba a determinada època
de mes de gener,
de febrer o de març,
ja s'ha de doblat
i és 10.
És a dir,
aquestes previsions que vols fer,
que ara deia el Lluís,
en tema de càritas,
tants diners,
però sempre hi ha la sensació
que quan poses aquests diners
ja fa falta el doble d'aquests diners
perquè tot va
amb una velocitat galopant.
galopant.
És a dir,
des del Govern de la Generalitat
s'estan fent mesures
per pal·liar aquesta crisi.
Però home té sempre aquesta sensació
que per molt que facis
arriba un moment
que se torna a doblar.
Per què?
Perquè això és fruit
d'una determinada manera
d'haver fet economia,
no sols a nivell de l'estat espanyol,
sinó també a nivell mundial,
que ens ha portat
a aquestes conseqüències.
Llavors,
s'han de prendre mesures
de tot tipus
i s'han de posar a la pràctica,
lògicament,
en l'aspecte social,
coincideixo plenament
amb la Begoña Floría,
i també amb les que ha posat
damunt de la taula
el Lluís Badia.
Hem de tenir també en compte
la particularitat
o la manera de ser
i la manera de treballar
aquí a Catalunya,
que és una manera de treballar
molt diferent
a nivell d'empresarial
a la que es treballa
l'estat espanyol.
i això ho hem de tenir en compte.
Aquí hi ha la tradició
del petit empresari,
del petit comerciant,
de la persona
que va treballant,
que va fent,
i amb aquest determinat col·lectiu
no se'l pot ofegar.
Què és el que està passant ara?
En certa manera,
se l'està ofegant
i no els arriben
les ajudes
com els hi han d'arribar.
I aquesta manera de treballar
i manera de fer
del poble català,
així de clar,
que tota la vida
s'ha fet així
i que ha funcionat,
i que és una empresa
que ha tirat
i ha evolucionat moltíssim,
actualment està passant
per seriosos problemes.
I aquí és on se l'ha d'ajudar
i on se l'ha de tenir en compte.
Recordem que és un empresari
que ha fugit
de la cultura del pelotazo
com han fet
amb altres llocs.
A banda d'això,
crec que ens ha de donar
més armes
i més motiu
i més força
perquè d'una punyetera vegada
s'arregli el tema
del finançament.
I crec que aquí
el govern del Zapatero
ens està fent
passar
o mirar
de combregar
amb rodes de molí
i ja s'ha de plantar,
s'ha de seure
i ho ha d'aclarir
d'una vegada.
En fi,
aquí s'introduixen
altres elements
com el tema,
per exemple,
del finançament
del govern
de totes maneres
i per tancar el tema
des d'un punt de vista
estrictament local
amb les ajudes
del Fons d'Inversió Local
amb la contractació
d'aquestes persones aturades
que estaran treballant
durant uns mesos.
I moltes altres mesures.
Ahir el company
de govern,
Sergi Herórdia,
es va presentar
mesures estructurals
que no és només
pensar en el present
sinó pensar en el futur
també,
com el tema
del parc tecnològic,
com el tema
del pla de competitivitat
turística.
El que passa és que
a part de Navegonya
això segurament
el ciutadà pot veure
com una cosa
que al mig i al termini.
Sí, però jo li diré una cosa.
Des que s'ha anunciat
que es posarà en marxa
el pla de competitivitat
turística
ja hi ha inversors hotelers
que estan prestant
atenció a Tarragona.
Per tant,
no estem parlant
tant de futur.
No estem parlant
tant de futur.
Estem parlant
de reactivació immediata
a partir d'unes expectatives
creïbles
d'una acció pública
contundent
amb el que és
planificació econòmica
i diversificació de sectors.
Per tant,
estem parlant
de coses
que ja es veuen
a dia d'avui
i que a més a més
es notaran a curt termini
i que no són
de curta volada
en aquest sentit.
I hi torno a insistir
en el mateix.
Nosaltres no tenim
la solució màgica
per la crisi
com a ajuntament
ni tampoc crec
que la tingui el govern
ni tampoc crec
que la tingui
ni tan sols Obama
evidentment.
El que hem de fer
entre tots
és ser optimistes
en aquest sentit
de creure
que hi ha una sortida
perquè una part important
és la confiança.
Dos,
amb això
coincideix
amb els meus companys
s'ha de posar
el coll tots
però tots
a més a més
i des de tots els sectors
des de l'àmbit privat
des de l'àmbit públic
des de l'àmbit associatiu
i a més a més
s'ha de fer
en realisme
i les mesures
arriben fins on arriben
però el que és evident
és que no hi hem de renunciar
a posar-les en marxa
per molt que siguin insuficients
que sempre ho seran
perquè és veritat
que la situació
és molt dramàtica.
Lluís?
Jo és que
em sembla que
malauradament
estem tots amb els discursos
i jo aquest matí
abans de vindre aquí
m'ha trucat un client meu
i li he parlat de fets
sí, sí
ja han fes
però avui
ara li explicaré una anèdota
que veurà
que els fets
serveixen molt bé
de futur
però no de present
i em diu
escolta mira
la pòlissa que tenia
amb tal entitat
que la tenia de 150.000
ja em direu
l'empresa
és una empresa
de quatre treballadors
me l'han reduït a la meitat
amb el que evidentment
el mes que ve
no podem descomptar
i per tant
aquesta és la realitat
no ens enganyem
és a dir
nandos podem fer els discursos
podem fer previsions
podem fer
però escolta
o són capaços
d'arreglar aquests temes
singulars que afecten
a les petites empreses
i als autònoms
o això se'n va
se'n va a norris
vull dir
jo és que aquest és
el que veia el problema
per tant vull dir
escolteu
no és un problema
de responsabilitat
d'uns
els que estiguin al govern
els que estiguin a l'oposició
no no
escolta
això és un problema
de fer pinya conjunta
d'exigir
que es faci el que s'ha de fer
i que es faci ja
vull dir
tot el que més
escolteu
m'assembla perfecte
tot el que vulguem fer
però la realitat
és que avui
a milers i milers d'empreses
la situació no arriba
i el que és més greu
escolta
i fes els números
vull dir
si fas els números
veuràs que
si fem un tant per cent
del que tocaria
cada dia a la ciutat de Tarragona
es perden entre 40 i 50 anys
de treball
aquesta és la realitat crua
i per tant vull dir
escolteu
o ens hi fotem tots
o això se'n va a fer punyates
i per tant
no és un problema polític
i perdona
vull dir
jo no discuteixo
si aquestes són mesures bones
o són dolentes
i per tant
des d'aquest punt de vista
escolteu
m'assembla que
hauríem de deixar
el tema polític
per restar
el tema del dia a dia
i el tema del dia a dia
implica aquest senyor
que avui li han dit
escolteu
i la poli se li han reduït
a la meitat
doncs haurem de veure
com li solucionem
perquè vull dir
evidentment
però això li pot solucionar
una administració pública
escolteu
jo no sé
no és una qüestió
de les entitats financeres
ens porten venent
el tema de l'ICO
des de gener
vostè sap quants crèdits
s'han donat de l'ICO
ni un
el govern de la Generalitat
va firmar l'any passat
el pacte per l'habitatge
sap quantes crèdits
s'han firmat
del pacte per l'habitatge
ni un
aquesta és la realitat
escolteu
jo no li dono la culpa
ni al govern de la Generalitat
ni a la gent
que ha tirat l'ICO
el problema és que
això no arriba
perquè administrativament
no s'ha posat això
com una qüestió primordial
estic segur
si algú es posa
com qüestió primordial
que els crèdits i cots
arriben a la gent
arribaran
perquè aquesta és la realitat
ara evidentment
si això és una qüestió
suplementària
o que no és prioritària
doncs passa el que passa
però escolti
la realitat és la que és
i això són dades objectives
en qualsevol cas
dades objectives
llegeixo
qui en contra té un treballador
comparada con prestació
podrà anular-se
contra la seguretat social
això ho va anunciar
ahir el ministre de Treball
perquè això són mesures concretes
no li dic que no facin falta
més mesures
en l'àmbit financer
perquè quan se l'escolten a vostè
sembla que no s'estigui fent res
i això tampoc és veritat
i vostè m'entra amb el partidisme
escolti
no li entro amb el partidisme
això és via
això que posa gran plat aquest senyor
fa quan un cioconvergència
i no és un any i mig
i vostè ho sap
per tant vull dir
m'ha semblat que hi ha una moció
aprovada al Parlament
respecte a aquest tema
però escolti
no és un problema
però si no és un problema
d'apuntasso políticament
que és el que li vull dir
és que ens posem tots
quan jo dic els crèdits
escolti
jo estic segur
que si decideixen
que els crèdits
arriba la gent
si ho fan com prioritària
arribaran o no
però ja s'ha fet una línia especial
perdoni
però vostè sap que no arriben
aquests crèdits
pregunte'ls-hi qualsevol empresari
qualsevol empresari
a veure si li han arribat
els crèdits
aquest és el problema
que ens creiem el discurs
i la realitat és la que és
jo fins a aquest punt
jo no vull fer polèmica política
amb aquest tema
jo dic
no es van posar els crèdits
que arribin
però que arribin una punyetera vegada
estem d'acord senyor
han d'arribar
el que li deia era que
escoltant-lo vostè
sembla que no s'estigui fent res
només volia perdonar
li he reconegut
un munt de coses
que estan fent
el problema és que la realitat
és la que és
en tot cas
també hauríem de tenir en compte
fins on arriba
la responsabilitat
de l'administració
i fins on arriba
la responsabilitat
de l'empresari
durant molt de temps
s'han lligat els gossos
amb llangonisses
que es diu
i econòmicament
tot anava molt bé
i puc ser
puc ser
l'empresari
no ha tingut la previsió
que hauria de tenir
per si acas
venien
èpoques de
de vaques
doncs
no tan graces
llavors
doncs clar
doncs aquí també
hem d'estar una mica
a l'aguai tots
veus
determinats
no sé
empreses
o el que sigui
que tot anava molt bé
i bueno
doncs ara
passa el que passa
potser també
hauríem d'entonar
tots una mica
que m'assembla
que ja es fa aquest sentit
la situació
de la responsabilitat
d'uns i d'altres
en aquest context
de crisi econòmica
en fi
veurem com evoluciona
el panorama polític
tenint en compte
que avui tenim
tres persones
vinculades
a tres formacions polítiques
un petit comentari
de com queda
com veuen
el panorama polític
després de la jornada electoral
de diumenge
a Euskadi
i Galícia
en fi
que els hi ha semblat
el resultat electoral
consideren que això
canviarà molt
el panorama polític
a nivell general
de l'Estat
insisteixo
des d'aquesta perspectiva
de com abordar
la crisi
dels pactes
que necessita
el govern
de l'Estat
o de l'estabilitat
que teòricament
necessita
el govern
de l'Estat
encapçat
per Zapatero
Begoña
comentari breu
de la jornada
en fi
del panorama
que queda
després de les eleccions
evidentment
la derrota
a Galícia
no és
quelcom
que a mi
personalment
m'alegri
que Torinyo
va fer una bona feina
i
entengui
respecte
els resultats
evidentment
però penso
que no s'ajusten
exactament
a la tasca
de govern
i de canvi
que s'havia iniciat
potser poc explicada
això sempre
ho acabem dient
i anàlisis
a posteriori
sempre són fàcils
però bé
evidentment
totalment
respectable
tampoc entenc
els anàlisis
tan triomfalistes
per part del Partit Popular
però bé
perquè crec
que amb la que està caient
del Partit Popular
i amb
les acusacions tan greus
que tenen
dins de la seva
pròpia formació
entre aquests
triomfalismes
per aquestes condicions
és una mica perillós
dit això
País Basc
Patxi López
ha dit
sembla que avui
ahir
va dir que vol
aposta o tira
cap a un govern
en minoria
crec que al País Basc
fa falta un canvi
aquest canvi
s'ha produït
la societat basca
ho ha presentat
i també fa falta
quelcom que
Patxi López
ha manifestat
al llarg de tota la campanya
que és
que s'ha de trencar
els blocs
que històricament
ha separat
entre nacionalistes
i espanyolistes
la política basca
dintre el propi Parlament bas
i per tant
en aquesta línia
estic segura
per el que sé
que ell treballarà
i crec que el canvi
que el País Basc
necessita
serà possible
i en el conjunt d'Espanya?
En el conjunt d'Espanya
haurem de veure
haurem de veure
jo crec que
s'obre una època
apassionant
en quant a la política
a nivell de pactes
i també crec que
la normalització
de treballar
amb parlaments
que no són
de majories absolutes
i per tant
la política de l'acord
i del pacte
també és positiu
per a un país
Lluís
Bé, jo crec que
anem amb les eleccions
que tindran efectes
col·laterals importants
el primer efecte
Quines eleccions?
Les europees?
Les dues
Les que s'han celebrat
Perdona
Bé, jo crec que
evidentment
si el senyor Patxi López
té la temptació
de ser en el perdedor
al País Basc
intentar treure el PNB
això posa el senyor Zapatero
en una situació
de minoria
i evidentment
en unes portes
d'eleccions generals
perquè evidentment
hem de recordar
que el senyor Zapatero
en aquest moment
tenia el suport del PNB
i tenia el suport
del bloc nacionalista
si això li cau
si això li cau
el senyor Zapatero
no té majoria
per constituir
un govern
que pugui aprovar
alguna cosa
per tant
aquesta és una qüestió
fonamental
segona qüestió
home
al País Basc
evidentment
la primera força
política
és el PNB
que ha tret
8 punts percentuals
no 1 o 2
no, no
8 punts percentuals
respecte a la segona força
que era el Partit Socialista
per tant
escolta
vull dir
aquesta és una realitat
objectiva
ara els que sembla
que deien
que escolta
aquí ha de guanyar
la força que guanyi
ara sembla
que el Partit Popular
que deia això
quan li passava
el que li passava
a Galícia
o quan li passava
el que passava
a Catalunya
ara ja canvia
ara diu
no, no, escolta
que guanyi
que mani el segon
perquè n'entros
mira, escolta
jo crec que
els efectes col·laterals
són que la gent
comença a no creure
els discurs
de determinades opcions polítiques
el que no es pot dir
és blanc
quan te convé
i nega
quan no et convé
i la realitat
és la que és
per tant
escolta
jo crec
que de totes formes
la situació
s'anirà
acompassant
que el PNB
serà la força
que governarà
el País Bas
que evidentment
el Partit Socialista
ho té complicat
perquè anem
amb les eleccions
europees
on evidentment
el Partit Popular
amb la situació
que s'ha produït
a Galícia
d'alguna manera
té un avanç important
però no hem de oblidar
una altra qüestió important
el Partit Popular
al País Bas
perden més de 60.000 vots
o sigui
això és una qüestió
també objectiva
que sembla
que ha passat
per damunt de la gent
i que crec que s'ha
de fer compte
per tant
els bons resultats
del Partit Popular
al País
a Galícia
cauen
per una estrepitosa
davallada
al País Bas
on el Partit Popular
té una baixada espectacular
per tant
haurem de veure
què passa a partir d'ara
però el que està clar
és que la situació
a nivell de l'Estat
està molt complicada
Ramon
a vegades a mi
se'm fa ja difícil
analitzar
les eleccions
del meu país
com per tenir
que analitzar
les eleccions
d'altres llocs
d'altres països
ho dic perquè
el País Bas
és un país complex
és una societat
complexa
i posar-te a analitzar
causen determinats
perills
però en tot cas
la lectura que em faria
la primera d'elles
la davallada considerable
del Partit Popular
això s'ha de tenir en compte
i té la seva importància
té la seva importància
perquè
tenien una certa
prepotència
dintre del
mateix País Bas
amb
altres temes
que ells havien tret
o havien fet aflorar
perquè
si convenia o no
aquesta davallada
és significativa
i és important
l'altre
el fet
que l'actual
l'Andecari
o l'Ibarretxe
no pugui fer
un govern
nacionalista
això
quina és
la immediata
conseqüència
d'això
al Parlament de Madrid
lògicament
el PNB
sempre ha tingut
una actitud
bastant còmplice
amb tots els governs
que hi ha hagut
ja sigui del Partit Popular
o del Partit Socialista
diguem-ho clar
i si això
de retruc
ha hagut de perjudicar
a Catalunya
doncs ha perjudicat
també ho hem de dir
així de clar
i ara ens trobem
que en certa manera
hi ha un joc
de poders
o de
de mirades
de reull
d'un lloc a l'altre
a veure què fan
i què deixen de fer
a Galícia
no hi vull entrar
perquè a Galícia
sincerament
no ho he entès mai
i com no ho he entès mai
doncs ja
no hi entro
és a dir
és més fàcil
entendre la realitat basca
que la realitat que hi ha
qualsevol cas
si volia puntualitzar
recordant-li
el senyor
va dir que a Espanya
es vota
un règim parlamentari
no presidencialista
per tant
totes les majories
minoritàries
de govern
en tots els parlaments
són perfectament lícites
i a mi
jo ja sé que a Convergència
li agrada mirar cap al passat
regodear-se amb la seva
melangia
del per què no van acabar
governant Catalunya
però mirem cap al futur
ja veig que defensa
el Partit Popular
vostè
i que està per un acord
amb el Partit Popular
no no
jo no li he dit això
no canviï les paraules
que jo he dit
d'acords amb el Partit Popular
no hi ha cap problema
i ha avançat bastant
jo no li he dit això
jo tampoc li he dit això
jo li he dit que
és que el senyor Zapatero
en aquest moment
està en minoria
que els pactes que tenia
per fer majories
al Congrés de Diputats
no es poden fer
o sigui realment
al Partit Nacionalista
no li dono suport
aquesta és la realitat
jo senyor
ho plantejava
des del punt de vista
de la crisi
en una situació de crisi
en què s'han d'impulsar
mesures anticrisi
i davant de la poca
estabilitat parlamentària
del govern Zapatero
és a dir
caldrà buscar aliats
i per tant aquí
caldrà veure també
el joc d'aliances
si busca aquesta
estabilitat parlamentària
amb Convergència i Unió
si finalment
perd el suport
que ha tingut
del PNB
i del Bloc Nacionalista
Gallec
no?
en qualsevol cas
bueno sí sí
sobre una etapa política
apassionada
espero que el que faci
Convergència
ho faci mirant a futur
i no mirant al passat
Convergència i Unió
apostaria per donar
suport a Zapatero?
en aquest moment no
més endavant
ja veurem
escolta més endavant
jo no sé si el Partit Popular
s'alierà finalment
no el Partit Socialista
bueno igual el Mas
se'n va fer una foto
en privat
segurament
i Esquerra Republicana
que també en altres moments
ha estat aliat
dels socialistes
tenim clar que no
no?
tenim clar que no
en fi
permeti'm els últims
minuts de la tertúlia
comentar
també de passada
des del punt de vista
més local
una conferència
de balanç
de govern
que va fer ahir
el delegat
Xavier Sabaté
va demanar
d'alguna manera
als municipis
del Camp de Tarragona
que abandonin
la confrontació
i que treballin
en comú
per tirar endavant
aquestes comarques
va parlar
d'una nova identitat
del camp
que s'està començant
a construir
que cal mirar amb orgull
i va defugir
dels nominalismes
és a dir
de posar-hi nom
a aquesta identitat
territorial
i de pas
evidentment
va fer balanç
balanç positiu
com no podia ser
d'una altra manera
dels dos anys
del govern d'entesa
entre el PSC
Esquerra Republicana
i Iniciativa per Catalunya
Avers
d'això
del Camp de Tarragona
de la realitat
del futur
del territori
sense rivalitats
sense confrontacions
internes
com ho veuen?
És possible
tirar endavant
el Camp de Tarragona
sense aquestes rivalitats
que en fi
moltes vegades
han suposat
un entremant
pel desenvolupament
d'aquestes comarques?
Begonya
Comenció
Tenim cinc minuts
de tertúlia
No, evidentment
que el Camp de Tarragona
ha de treballar
des de la unitat
i jo crec que ara
tenim un escenari
que permet aquesta unitat
més que mai
perquè hi ha consciència
de territori
més que mai
i per tant
a partir d'aquí
s'han de començar
a treballar
el Camp de Tarragona
a mi m'agrada dir-li
àrea metropolitana
o li podem dir
territori
o li podem dir
com vulguem
evidentment
és motor de Catalunya
ho ha de ser més encara
i això passa
perquè tots anem a una
amb els temes estratègics
com s'ha d'articular
aquí és on hem tingut
problemes històrics
que és on hem d'acabar
de resoldre
quines han de ser
les eines
que permetin
articular aquest discurs
i en aquest sentit
em sembla positiu
que un líder
en aquest cas
com Javier Sabater
ho presenti
ho plasmi
i ho recordi
a partir també
d'un element
que ha estat
un element de reflexió
molt important
i que per tant
s'ha de recuperar
i s'ha de revisar
que és el pla estratègic
del Camp
que marca molt bé
i molt clarament
quines haurien de ser
les línies de treball
Lluís
Bé, jo em sembla
un debat estèril
en aquest moment
amb la que està caient
escolta, mira
si realment
això és l'important
vull dir
anem malament
vull dir
amb el que dèiem abans
escolta, el que està
en aquest moment
és dir
solucions
a les petites
i majanes empreses
i els autònoms
jo crec que això
és el que vol la gent
aquests altres discursos
escolta, a mi em semblen

jo puc estar d'acord
amb el 100%
o practicament
amb el 100%
del que es diu
però la gent
això en aquest moment
no li preocupa
perdoneu
la realitat
que li preocupa
a la gent
en aquest moment
és si demà
seguiré treballant
o no seguiré treballant
si em pagaran la factura
o no
si el banc em descomptarà
o no
aquest és el tema
de fons
i perdoneu
escolta
a mi em sembla perfecte
que parlem
d'aquestes altres teories
de les dues
no he sentit parlar
que es parles del finançament
de com s'ha d'allò
és a dir
els temes que preocupen
la gent són aquests
els altres
el finançament no li preocupa
a la gent
sí, molt
però és que vostès
només parlen de finançament
no, no, perdoni
jo he parlat
de la gent que no cobra
i la gent que li han rebaixat
la pòlissa
i la gent que no s'ha comprat
el pla d'infraestructures
a la Generalitat
i els incompliments
que s'han fet
i els informes
que no sabem
jo li he parlat
de solucionar el present
però també mirar el futur
perquè si no pensem
també en el futur
malament
perquè només farem pagats
ara
i hem de fer mesures estructurals
el problema
és que hem de pensar
en el futur
però sent conscients
que el present
l'hem de solucionar conjuntament
i torno al que he dit
al començament
escolti
tot això només s'arreglarà
si hi ha pactes
a totes les forces polítiques
renunciant al protagonisme
si no és així
això no en sortirem
escolti
podem discutir
i quedarem molt bé
i quedarem molt bé
davant dels nostres afiliats
però davant de la realitat
de la gent
que només se'n recorda
de la política
quan va votar
el dia que toca votar
ho fem malament
ho fem malament tots
i que és el problema
de dir el mateix
que el senyor Sabater
tots junts
tots junts
però parlant dels temes
que preocupen la gent
no vaig ser-hi present
a la conferència
del senyor Sabater
ara n'has fet
un resum
i el que penso
en tot cas
és el que
estic totalment d'acord
amb el Lluís Batia
el que preocupa la gent
és el tema
de la crisi
d'acord
però això
no ens ha de
fer oblidar
que també hi ha altres coses
les quals també
s'han de tenir pendents
i la força econòmica
del cap de Tarragona
també s'ha de tenir pendent
i s'ha de potenciar
i no la podem obviar
ni molt menys
és a dir
quan parlem
de grans
solucions
a l'hora de la crisi
també hem de tenir
les petites solucions
que ens aporta
la mateixa
terra nostra
llavors
certament
hem de fugir
de nominalismes
però això és una cosa
que ja hem de tenir
superada
el tema del nominalisme
l'hem de tenir
totalment superat
el que passa
que portem una herència
de molts anys
on determinats polítics
per exemple
en aquesta ciutat
de govern de convergència
doncs
han creat un reducte
un reducte
on ens han fet mirar
excessivament el malic
i jo penso
que fugint
de nominalismes
crec que Tarragona
hacia d'exercir
el seu lideratge
com a ciutat
i en aquest cas
penso que
una de les coses
més importants
passa per crear
una
una conjuntura
d'infraestructures
lo suficientment important
que també seria
molt important
per afrontar
la crisi
en aquest cas
entre tot el camp
de Tarragona
jo no sé si
el senyor Sabaté
anar per aquesta línia
o per aquesta línia
però és que estem parlant
del mateix
ja fa bastant
de temps
és que es parla
des de fa més anys
i no s'acaba
de sortir
i suposo que també
hi havia una referència implícita
del delegat del govern
a superar
l'eterna rivalitat
entre Tarragona
i Reus
com a capital
de
com a capital
de Tarragona
del camp de Tarragona
però en fi
això ara ens portaria
segurament
a un altre debat
i malauradament
ho sento
però no tenim temps
aquest sí que és el que no interessa
sí, estic d'acord
aquest no interessa
jo crec que ara
ara per ara
no interessa aquest debat
amb això suposo que coincideu
el Lluís Badia
absolutament
coincidim els tres
en fi
doncs amb aquesta coincidència
acabem
avui malauradament
hem hagut de començar
la tertúlia
amb aquesta notícia
d'última hora
la previsió de l'atur
que s'ha confirmat
amb aquestes xifres
tan dolentes
avui això
seguirem parlant
en els espais informatius
de Tarragona Ràdio
acabem la tertúlia
avui amb Begoña Floría
Lluís Badia
i Ramon Maria Sanz
gràcies per ser amb nosaltres
fins la propera
bon dia
bon dia