Saludem ja Anabel Lambea. Molt bon dia, Anabel.
Bon dia. Benvinguda. Ai, carregadeta de llibres, que ve ella, novetats.
I els porta, eh? No, no, porten un paperet amb quatre xuletes.
No, no, porta els llibres, eh? Una professional com la copa d'un pi.
I, a més a més, ens portes també alguna previsió d'agenda dins de l'activitat que desenvolupa la biblioteca.
Que avui ha estat notícia, aquesta casa, eh?
Nombre de préstecs, la quantitat d'usuaris que augmenta.
No és que la biblioteca es faci més petita d'espai, és que augmenta el nombre de llibres i d'usuaris.
No té més la cosa.
Sí, sí, trenquem una mica, eh? Per això la dinàmica, perquè tothom diu que estan baixant els préstecs i dius...
Doncs aquí no.
Aquí augmentem som així de rarets, què hi farem?
Sí, sí, mira, ja està bé trencar la dinàmica.
Molt bé, tot el que sigui allò trencar per bo, eh? Per coses positives està molt bé.
Què et sembla, comencem per l'agenda o pels llibres?
Sí, no, diguem-ho això de l'agenda, perquè si no començarem a parlar dels llibres.
Ens entusiasmem i se'ns oblida l'obligació, per tant...
A veure, és per dir que aquest dimecres, que és 18, a les 18.30, fem una activitat amb...
Ja hem comentat que estem fent allò de 12 mesos, 12 cultures, o sigui que no seran ben bé 12,
perquè a l'estiu farem una cosa així com a més àmplia, però com a mínim seran 10 cultures.
En aquest mes que estem fent, Amèrica Llatina, doncs dins d'aquest marc hi ha una col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística
i vindran a explicar tot el programa aquest de Voluntaris per la Llengua.
Llavors ve una parella de catalans amb llatinoamericans per explicar la seva experiència.
O sigui que són dues parts, no?
Per una part explicar bé com funciona el projecte, com t'hi pots apuntar, quina gent va...
I això ho fa una persona del Centre de Normalització Lingüística
i a part la parella que explica el seu dia a dia, no?
Realment la pràctica.
Lingüístiques que creixen, escolta, gairebé com el nombre d'usuaris de la biblioteca.
Van augment el nombre per això, que diuen que hi ha coses que no.
L'altre dia amb l'Enric Garriga, l'espai que fem, deien, potser és això de l'atur,
que la gent té més temps, diu que allà empreré el meu temps en condicions
i em faré parella lingüística, en fi.
Com sigui, és una altra manera de facilitar la comunicació des de la biblioteca pública.
Sí, i més amb aquestes històries d'internet i que la gent no es comunica,
doncs que al damunt sigui justament una cosa així que estigui creixent, ja va bé.
Molt bé, alguna activitat més?
Ah, no.
Doncs passem a la devoció ja, hem deixat l'obligació.
Passem a la devoció.
I el primer llibre, a veure, el de Llundic, ni d'Eva ni d'Adán.
Ni d'Eva ni d'Adán.
És l'autora aquesta, la Melino Tom,
que és una autora molt curiosa.
De fet, totes les crítiques, si busques a internet,
què diuen d'ella, és que és molt peculiar.
O sigui, realment la crítica no sap ben bé on encaixar-la.
Però qui és que fa? És una novel·la?
Això és una novel·la, però que ella ja en té unes quantes,
amb moltes dades autobiogràfiques.
Clar, ella de per si és una persona curiosa.
Perquè ella va néixer al Japó.
No de les terapèutiques, no?
Que esquiu un d'ell mateix fent una miqueta de teràpia.
Sí, a més, les crítiques més bones que té ella, dels seus llibres,
justament és quan posa moltes coses autobiogràfiques, no?
O sigui, que deu posar la pell, no?
Clar, ella és una persona molt curiosa,
perquè va néixer al Japó, el pare era diplomàtic,
i va viure molt de temps, els primers anys,
sobretot al Japó, a Xina, molts països asiàtics.
Però va néixer a Kobe, Japó.
Ara ja, el que passa és que la família era en Bèlgica,
i ja fa temps que viu a Bèlgica,
però clar, ja parles japonès...
Una persona de món.
Va treballar molt de temps d'intèrprete, sí.
Llavors, en aquest llibre, que l'anterior seu també parla del Japó,
doncs, parla de la seva experiència,
o sigui, realment és una història així, molt d'amor,
però lligada a la seva experiència al Japó.
O sigui, una persona nascuda al Japó, però...
D'origen europeu.
D'origen europeu, que coneix un japonès,
llavors, clar, és allò...
El xoc de cultures, que no s'ha dit mai.
El xoc de cultures, saps?
Quan ell la porta a que la coneguin els avis, per exemple.
Ah, doncs ha de ser interessant, això, eh?
Tot això també ho lliga amb la lectura d'un llibre,
que és Hiroshima Monamur.
Ah, sí, home, per favor, un dels clàssics.
Que ell no l'entén i no li agrada gens.
Perquè és una mirada molt europea de la cultura japonesa.
I va lligant la novel·la també amb la lectura d'aquest llibre, no?
Per tant, home, és curiós perquè és una...
Ara que està així com a molt de moda també el Japó, no?
Doncs és una persona que ha viscut allà,
que coneix justament el que explica, no?
Per tant, sempre que introdueix aquests temes més autobiogràfics...
Ah, doncs té molt bona pinta aquesta novel·la, eh?
Sí, sí.
I què dius? Que la crítica la posa bé.
Sí, la posa molt bé.
I sobretot, ja et dic, els seus llibres no saben ben bé on posar-los,
perquè és novel·la, però també hi ha molta part autobiogràfica.
Però ja saps què diuen, no?
Que l'escriptor no cal que expliqui la seva vida, però ha de saber de què parla.
I aquesta dona, doncs, si fa aportacions de la seva experiència al Japó,
doncs realment dona molta credibilitat al relat.
Sí, sí. I et dic, el seu estupor i temblores també...
Estupor i temblores, l'anterior.
També parla d'aquesta experiència al Japó.
Ah, doncs prendrem una nota. Recordem l'autor i el títol, Anabel?
Sí, és Amelie Notom i és ni d'Eva ni d'Adant.
Són d'aquells llibres que han sortit en paral·lel en català i en castellà.
És d'anagrama?
És d'anagrama, sí, sí.
I, bueno, ella ja comença,
ella és una persona que comença a tenir molts premis i...
Doncs mira, hem descobert ja una autora ja d'èxit.
Aquesta altra és una altra autora, aquesta és italiana,
Aquesta és d'èxit.
Aquesta és molt graciosa.
Jo és que no... Ho sento, però no...
Però aquesta, el llibre, és que és graciós,
perquè el títol es diu
Luisito, una història d'amor.
De Susana Tamaro.
De Susana Tamaro.
A tu t'agrada, Susana Tamaro?
Home, la trobo una mica depriment.
Una mica llunyeta.
És una mica...
Però aquest només pel títol, mira...
El títol, sí, Luisito.
A veure de què va, no?
Luisito, una història d'amor.
Un lloro.
És un lloro, no?
El que hi ha a la portada, de color verd, tota la portada.
Llavors el primer que he fet és...
A veure com es deia el...
Luisito és el lloro, eh?
Luisito és el lloro.
Luisito és el lloro.
Llavors he pensat...
I com es deia en italià?
Home, a priori, allò, la història d'amor d'un lloro,
o ho és molt bona o tanques el llibre?
Perquè, clar, és una aposta arriscada, no hi ha dubte.
El primer que he fet jo és veure com es deia el lloro en italià,
perquè vaig pensar, home, Luisito, doncs es diu Luisito.
Luisito.
Luisito.
Una història d'amor, eh?
Molt bé, molt bé.
Bé, jo crec que com que té aquesta fama així com de persona depriment o una cosa així com trista,
i molt...
Doncs ara ha volgut fer una història de la força redemptora de l'amor, no?
Però en aquest cas no ha ajuntat a una parella de persones, diem.
És una mica carregosa.
I, home, també és d'agrair que fa els llibres curts, no?
Sí, perquè sempre pots dir m'ho llegeixo, perquè per opinar tu has de llegir i et pot agradar.
I si t'agrada et quedes amb ganes de més i si no, doncs ja s'ha acabat, no té més.
Doncs ella, arrel d'una notícia que va sortir en un diari d'aquests de successos italià,
doncs li va xocar molt la notícia aquesta, llavors a partir d'aquí va anar pensant quina història podia fer.
La història d'amor és d'una jubilada que havia sigut mestra,
que està en un moment d'aquells que ja no té vida activa,
que li queda... O sigui, que el cercle d'amics no és realment...
Però torna a recrear l'escenari aquell d'on el corazón te lleve, no?
L'àvia, la neta, la vida...
Però llavors un dia s'ha trobat un lloro
i doncs se'l queda i comença a cuidar-lo i fa aquesta història d'amor, no?
Deia, ell em dona...
Amor platònic.
Sí, sí, amor platònic, però amor.
I arrel del lloro, doncs va...
Li va explicar la vida al lloro, no?
I va recordant coses, no?
De la seva història.
I comença a tenir una altra vegada ganes de viure.
O sigui que, en el fons, és allò, compra't un lloro.
Compra't un lloro i arreglaràs tu vida, amorosa.
Saps què pensava ara?
Un llibre que més d'una vegada ha recomanat l'Anabel des d'aquí,
que jo li agraeixo molt que m'enroquem ganes,
perquè m'ho vaig passar molt bé,
i era un llibre que no era molt conegut i no el coneixia,
que era el del jersei,
que també és una mica la trajectòria de vida
i com es va recuperant, no?
Una miqueta aquestes ganes de viure.
El que passa que, diguem-ne,
que la protagonista, que és una àvia jubilada,
no agafa per emmirallar-se i recuperar la seva vida un lloro,
sinó la seva pròpia neta,
que potser és més agraït que un lloro,
i perdó, amb els lloros i els amants dels ocells.
A veure, d'entrada és original i sembla divertit,
és el que tu dius.
De fet, és això, realment hi ha molta gent
que el fet de tenir un gos, per exemple,
ha d'haver-lo de baixar cada dia,
és un motor que...
Sí, no, no, però si això a més està molt bé
i està demostrat que les persones, sobretot,
que viuen en solitud,
és un estímul molt important.
Ara, clar, una cosa és el gos
i treure-li un altre, un lloro
i explicar-li la vida al lloro.
No, però allà has d'ensenyar a parlar.
I que et respongui.
Si ja és mestra...
Bé, bé, no, no, no, no,
escolta, és tota una experiència.
Bueno, diguem que la base...
Serà un éxit, eh?
Que la base és una notícia certa.
La base és una notícia certa
d'una senyora i un lloro.
I un lloro, però això no té més.
Però a partir d'aquí, doncs, ja...
Ja, ja, ja, ja.
Doncs la senyora no era mestra.
I ja s'ha...
Ha muntat la pel·lícula.
Molt bé, segur que tindrà molts lectors, eh?
Perquè és una autora que agrada molt.
Si més no, ven molts llibres.
Què més tens per aquí?
A veure.
L'altre que no ha portat el llibre
perquè ja era massa.
Ja portaves massa.
Ja era massa.
Però, com és una autora
que a mi m'agrada molt,
doncs, l'he portat.
Ha sortit un nou llibre
de la dona del Polàuster,
que es diu Siri Hustbent.
És magnífica, però...
S'ha de tenir molta paciència per llegir.
T'ha d'agradar molt llegir.
Ha de ser un moment que realment...
I has de ser un esperit molt refinat,
que t'agradi molt l'art, la literatura,
que tinguis un nivell de coneixements...
Necessites, diguem-ne,
una preparació abans de llegir-la.
Sí.
Bé, a mi és una persona
que m'agrada molt com escriu.
O sigui, que la seva narrativa realment...
No té una altra qualitat.
Conec que és una persona
que no és una lectura lleugera,
ni molt menys,
però, per mi,
narra d'una manera genial.
Doncs sí.
Doncs ara ha tret un llibre
que es diu Elegia per un americà,
que torna a fer aquestes històries
d'una mena...
Sembla una mica trencaclosques, no?
Que va...
Va fent com un mosaic.
Sí.
Llavors, lliga diferents històries
i diferents personatges, no?
És una persona que treballa molt els personatges,
que realment què apareixes,
perquè ha d'aparèixer
i et dona tot un perfil, no?
Tu saps que ja has llegit algun d'elles, no?
Sí, sí, sí.
I aquí torna a incidir en el tema de l'art,
torna a incidir...
La creació artística...
De fet, ja la curiositat d'aquest llibre
és que es veu que el seu pare,
que va participar a la Segona Guerra Mundial,
doncs es va dedicar la resta de la seva vida
a escriure tot el que li havia passat,
el que havia vist a la guerra,
sobretot al Japó.
Va estar al Japó.
I mira, és com temàtic, no?
Està lligat amb la primera autora que has aportat.
Això ha sigut casualitat.
Doncs aquest home va deixar
per escriure tot el que ell havia viscut
i ho va deixar com a record pels seus familiars.
O sigui, no tenia la pretensió de publicar-ho.
Com un dietari perquè recordessin el que havia passat.
Exacte, per explicar als familiars.
Doncs ella, aquest escrit el té
i a partir d'aquest escrit
ella intercala molts textos
que ella diu que els ha deixat tal qual.
Del pare.
Del pare.
Aquest text del pare.
De fet, la història és d'una parella
que mor el seu pare,
o sigui, una parella de germans,
una dona i un home,
que mor el pare, el van enterrar
i a partir d'aquí apareixen uns papers
amb uns records,
una carta que havia escrit ella,
la noia,
quan ella era petita
i parla d'un record,
d'un secret,
alguna cosa que va passar a la família
que no s'hauria d'explicar.
No recorden què és.
Ella no recorda què és.
El germà és psiquiatra
i llavors són un esbirat...
Tant ell com ella,
ella és escriptora,
ella és psiquiatra
i tenen una vida una mica...
Ell s'acaba de separar
i llavors...
Ell...
S'ha de fer de psiquiatra de si mateix,
està en un moment...
S'autopsicoanalitza.
Que llavors,
en el moment de la seva separació,
la mort del pare
i aquest secret que no sap qui és...
Pobre home,
també li ha caigut tot, eh?
I la germana,
que és escriptora
i que realment...
Home,
és una mica peliculero, eh?
Ara que ho estic explicant...
No, però ara que estàs dient,
a diferència d'altres llibres,
aquest es veu com una trama més atractiva
que els altres de l'autora,
que eren potser més lineals, no?
Que no hi havia, diguem-ne,
tanta emoció, entre cometes.
Aquí li ha posat aquest element
una mica d'intriga, no?
A veure què va passar, no?
I la germana, això,
és vídua d'un escriptor també
i té una filla
i llavors apareix un periodista
una mica boig
per qui...
que la s'atossiga una mica, no?
Llavors, clar,
tota aquesta gent...
i al damunt es desbrina
el secret aquest que ella
d'alguna manera va bloquejar, no?
I que no recorda.
Ah, doncs no està malament.
Recordem el títol i l'autora?
Sí, es diu
Elegia per un americà.
L'autora és Siri Husband.
També ha sortit en paral·lel
en català i en castellà.
Doncs això és que...
Pensen que tindrà...
Sí, home,
és una...
És el que passa amb la Melino Tom, no?
que aquí ho he dit en castellà
sempre en agrama
que, bueno,
té una bona...
Normalment té bona política editorial.
No, no, no aposta
per llibres que no tinguin sortida
aquesta editorial, lògicament, eh?
Per tant,
ja dona una certa confiança.
Molt bé,
però encara tens més coses.
Encara tinc més coses.
Tinc...
Home...
Me'ls posa lluny
perquè no els llegeixi...
Portaré alguna cosa
que no sigui novel·la, no?
A veure, què és això?
Què és això?
Aquest és l'últim Premi Nobel d'Economia,
eh? Paul Krugman.
Imprescindible amb els temps que corren.
Llavors,
ara li han editat molts llibres, eh?
Hi ha llibres nous a les llibreries,
però ha portat aquest en concret,
que és el retorno de la economia
de la depressió
i la crisi sexual.
Que toma feia 10 anys
que estava avisant
que hi hauria una...
Ara l'han començat a entrevistar
pels puestos.
Una crisi econòmica
semblant, no?
Amb tocs de la crisi
que hi va haver el 29, no?
No exactament igual, evidentment,
perquè la societat és diferent,
però els efectes, diguem-ne,
sobre les famílies i la gent...
Exacte, no?
Llavors fa una anàlisi
de què va ser aquella gran depressió,
no?, les causes,
i per què ara hi ha una nova crisi.
I les solucions com els mots encreuats
a la darrera pàgina o no?
Home, solucions,
solucions grans drets, saps?
Ja, ja, ja.
Jo clar, a nivell petit
no dona solucions,
però sí que és cert
que ell anava ja avisant.
Home, és un llibre molt interessant,
perquè mira que surten llibres allò,
però com una mica d'anar per casa,
les raons de la crisi,
i no aporten res,
però la veritat és que aquest home,
tenint en compte la seva trajectòria,
jo crec que ens ho pot facilitar,
com a mínim, la comprensió,
si no la solució.
Sí, a més, per ser un llibre,
si no entens res d'economia...
Està escrit, és per en públic,
no és un llibre per entesos, eh?
No, no, no, no,
és un llibre que podem llegir molts,
perquè arriba un moment que...
Aquells que arribem només a entendre mínimament
l'extracte bancari,
aquests temes se'ns fan una mica ferragosos,
per tant, agraïm molt aquest esforç pedagògic
dels economistes.
Sí, la veritat, és entenedor, eh?
Jo, no, no, la veritat és que
no es perd en termes ni en dades estadístiques,
no sé, que parla més de causes
i de com...
És allò, el peix que es mossega la cua, no?
Per què passa això?
Doncs perquè passa allò altre
i com surti una mica d'aquest cercle viciós, no?
Que ja sabem que està tot molt lligat.
Aquests llibres debo haver-hi
i demanda últimament a la biblioteca, oi, Anabel?
Per persones que volen estar al dia i entendre
i conèixer una mica el cas.
I, de fet, ara n'hi ha uns quants, eh?
Al mercat així de l'economista camuflado.
Vull dir, uns quants llibres així
que intenten apropar-nos a tots,
perquè al cap i a la fi tots som consumidors,
no tots que estem, no?
Tots som damnificats, eh?
Per tant, si ens donen quatre pistes
de com anar una mica millor, sempre va bé, no?
Clar que sí.
I aquest últim de tants colorins...
I aquest últim és allò...
Vinga, va, que fa molt de temps
que no porto res d'autoajuda, no?
Oh, seguir sentit de Jorge Bucay.
Jorge Bucay.
Torna, Jorge Bucay.
Torna a...
No marxa mai, no?
Perquè sempre està fent coses.
És veritat, no marxa mai.
Tens raó.
I amb la Sílvia Salines
ja ha fet algun altre llibre, eh?
Que també és psicòloga.
Doncs, a veure, l'he portat
perquè amb el boom aquest de llibres d'autoajuda,
que és al·lucinant el que arriba a haver-hi,
sobtadament,
hi ha molt poca cosa sobre separacions.
Sí.
Quan realment hi ha moltíssimes separacions, no?
Llavors ells han tret això,
seguir sentit, un relato sobre la separació
i la búsqueda de l'amor autèntico.
És un llibre d'autoajuda, és el que és, no?
No hem de buscar més, no?
Però l'he portat precisament per això,
perquè realment,
de tota la quantitat de llibres d'autoajuda que hi ha,
aquesta part no és de les que creixin més, no?
I a més allò de sigues feliç i vinga, molt bé, però...
Però concretament tractar aquest tema...
Exacte, vull dir, això és un procés
pel qual està passant molta gent, no?
De fet, el Jorge Bucay,
si alguna cosa bona haig de dir d'ell, no?
Abans de fer aquests llibres d'autoajuda,
realment tenia una bibliografia professional,
la que utilitzava ja els contes,
o sigui, això és real, eh?
A part que la gent pensi que...
Aquí utilitza el mateix sistema de contes?
No, no, no, no, no, no, no, no.
Però, vaja, ell s'ha fet famosíssim
pel tema dels contes, no?
Sí, sí, dels contes, dels contes.
Però realment era una cosa
que utilitzava professionalment abans
de tenir aquest boom editorial, no?
Ell ja té uns llibres abans, per exemple,
que parlen de la pèrdua i del dol,
que també és un tema
que no hi ha moltíssims, no?
Hi ha manuals, diguem-ne, professionals,
molts, i molt bons llibres de psicologia,
però uns llibres així,
de l'anomenat gènere d'autoajuda,
d'aquests temes no hi ha gaire.
No, perquè amb el tema del dol
te trobes el tema molt professional
o el tema molt espiritual,
molt lligat amb una religió, no?
O frases, aquí hi ha.
Sí, epitafis, vaja.
O, bueno, l'altra secció
de coses divertides,
de això, de frases que pots trobar.
Però aquest tipus de, bueno,
com superar-ho d'una manera planera,
ja, no dic que no n'hi hagi,
ja, però no és realment un gran boom,
no és el gruix dels llibres d'autoajuda, no?
El tema de la separació tampoc,
és un tema que hi ha,
però, vaja,
no és una cosa que trobis 25 llibres.
I és un llibre fet a quatre mans, no?
Perquè no ve sol el Jorge Bucall.
I això ja havia fet, eh?
Amarse con los ojos abiertos
no és només de Jorge Bucall.
És també de Silvia Salinas.
De Silvia Salinas,
que també és una...
És psicòloga.
Com a dir, és psiquiatra.
Sí, no, Jorge Bucall és psiquiatra,
ella és psicòloga, no?
És psicoterapeuta gestàltico.
Què, què, què, què?
Sí, és un tipus de...
Psicoterapeuta gestàltico.
Sí, és un tipus de teràpia...
Sí, així com pot ser la psicoanàlisi de Freud...
Que li diuen de la gestalt.
Ah, d'acord.
I és un tipus de teràpia en concret
que a molts països,
molt lletinoamericans,
però també hi ha molts països europeus
que tenen aquesta...
I aquí està arrencant de fa un temps, eh?
Hi ha autors molt coneguts de la gestalt,
i hi ha postgraus, hi ha Espanya per fer coses.
Sí, sí, no, no, jo ho desconeixia,
per això t'ho preguntava, clar.
Doncs ell realment utilitza aquesta tècnica.
Aquesta tècnica.
Doncs escolta, per aprendre tot en aquesta vida,
tot el que ens pugui ajudar
per sortir-nos de qualsevol cosa,
d'economia,
l'entreteniment amb aquestes novel·les,
els processos de separació,
i una cosa així com a més elevada...
Fa una ràbia,
quan parlem d'aquesta autora,
dir la dona del Pol Auster,
perquè no me'n recordo mai del nom,
que no és la dona Deng,
és la...
Torna-ho a dir, sisplau.
És que, clar...
Home, tenim la sort que
escriptors que es diguin Siri...
Sí, doncs ja està.
S-I-R-I.
La nova novel·la de la Siri, ja,
i ja ens entenem.
Doncs jo, clar,
jo sempre la busco per Siri,
i la trobo de seguida,
perquè no en tenim més,
però sí,
és que ella és d'origen noruec.
O sigui, aquest cognom és noruec.
Molt bé.
Annabel, amb ella moltíssimes gràcies.
Com sempre, un pla, eh?
Fins al proper programa.
D'acord.
Adeu si hi ha algun dia.
Adeu.
Adeu.