Bé, de fet, molta activitat esportiva no se n'ha apuntat,
perquè, clar, tenen reservades totes les sales del cinema
i tots els comandaments de les plays del món.
Víctor Navarro avui no hi és, entre nosaltres,
però sí que hi és David Serra. Bon dia, David.
Bon dia a tothom.
Benvingut, Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
I em penso que heu fet una miqueta de deures.
Una miqueta, eh? Alguna pel·li, heu vist?
Hi ha bones estrenes avui, d'entrada? Comencem per aquí?
Va, sí.
Però vols començar per les estrenes o...?
No del que heu vist, com vulgueu.
Doncs jo vaig veure una pel·lícula que em va agradar molt,
no sé si encara la fan, que és la de Bacancesa Ferragosto,
que van dir la...
Bueno, la setmana passada van comentar que la pel·lícula,
doncs, bueno, pintava molt bé.
I el que tinc que dir és que és una pel·lícula estupenda.
Em sembla que ja l'han tret, no?
Doncs ja l'han tret, però justament per això, a lo millor.
Doncs perquè era estupenda.
El que passa és que és una pel·lícula que es té a veure en versió original.
I la llàstima és que és d'aquestes pel·lícules petites
que fan el favor d'estrenar-la, o sigui, l'estrenen,
però de cop i volta, potser tinc una persona d'espectador.
En aquest cas, tinc que dir que no eren gaires persones a la sala,
és veritat.
Era una pel·lícula deliciosa, llàstima,
perquè no sé quina substituirà aquesta estrenera en potent.
Ara, això sí, veig que no genero un museu 2.
Home, si la van estrenar la passada setmana.
Aquestes són de les que duren, no?
I està la vista en 3D o...?
A veure, aquí hi ha un tema.
És més cara l'entrada en 3D, no?
Sí, però no hi ha 3D.
O sigui, jo vaig pagar una entrada més cara que jo ara tinc.
9 euros i alguna cosa em perds una costa.
Sí, jo, mira, jo penso...
Vaig preguntar-ho, diu, a veure, què és en digital?
No, diu, és en 2D.
O sigui, no és en 3D.
Jo em vaig quedar molt parat,
perquè jo pensava que me'n repartirien...
Les ulleres.
Les ulleres.
I no arriben aquestes ulleres.
Llavors jo vaig sortir del cinema amb el dubte,
tot i que algú m'ho va dir,
no, no, és que es veu millor perquè es veu en digital no sé què.
No, no, això és absurdo.
Doncs és d'una absurditat...
És mentida.
Siempre se verà...
Hoy por hoy se ve mejor la proyección en película de cine.
Sí, sí, pues te juro que...
A veure, la película es veia bé,
o sigui, jo penso que o es van enganyar
o aquí passa alguna cosa que no...
Encara no heu esbrinat.
No, pues que no vaya la gente que vaya.
Sí, sí.
Hay una proyección en película de cine, no?
Sí, no, no, mireu.
Noche en el museo, estàndard,
i Noche en el museo 2, cada dia digital.
Horaris diferents i sales diferents.
Jo sento dir que jo no vaig notar cap diferència,
o sigui, la película és igual de dolenta.
Encima te cobran más...
És igual de dolenta, no?
Sí, sí.
A veure...
Te cobran más,
siendo que la proyección es mucho más barata.
Sí, sí.
A mí no me servía,
per exemple,
això que porto al Passe,
el clientista dels cinemas,
m'ho van dir,
no, no, aquí no toca.
Dic, bueno, no passa res.
El tema és que la película,
doncs, és un èxit brutal,
jo ho entenc.
Igual que la primera.
Igual que la primera.
Aquesta encara és més absurda,
tot i que, bueno,
vam parlar molt bé de l'Adam Sandler,
ho fa molt bé.
La que em va agradar molt
és la coprotagonista,
que és una noia encantadora
que sortia de la película La Duda.
Ara no en recordo el nom de l'actri.
Era Ben Stiller, eh?
Ben Stiller.
Ja he dit Adam Sandler,
perdoneu-me.
Sorda que no està el Víctor
perquè si no saps
que s'està sobre el meu coi.
Però, bueno,
aquest al Feymer ja el té.
Ah, Amy Adams.
Amy Adams és una delícia.
Mira que el paper és tonto,
o sigui,
és una de les figuretas,
però és encantadora.
Quan surt a la pantalla
t'oblides de la pel·lícula
perquè ho fa molt bé.
Li dóna credibilitat,
que això és molt important.
Per tant, diguem-ne que
no mata, però...
No enganya ningú.
Això ja és un do
perquè és una pel·lícula
per veure-la en tots els públics.
Jo vaig anar, evidentment,
acompanyada de la meva filla.
Va a disfrutar moltíssim
i està molt bé.
O sigui, és una pel·lícula familiar,
entretinguda i ja està.
La pel·lícula excepcional
i aquesta encara la fan,
good.
Sí?
Si vam parlar bé d'oïdes,
ara, després de veure la pel·lícula,
he de dir que és magnífica.
És una pel·lícula
extraordinàriament interpretada
amb un tema...
Jo no ho sabia.
En realitat està basada
en una obra de teatre.
i la història que compta
és frapant
perquè jo no sé
si és verídica o no verídica,
o sigui, això
tant se'n val.
El que compta
és la història
d'un professor universitari
que li dóna
molta versemblança
a l'actor
Vigo Mortensen
perquè ara em passa per l'alemany.
O sigui, té aquesta capacitat
de quedar bé
en qualsevol paper.
I és molt intensa
perquè precisament
està parlant
d'un professor universitari
que no és conscient
de com els seus llibres,
les seves tecines,
la seva història
va agafant credibilitat
precisament
com a tesis
del partit nazi.
I ell té amics
que són jueus
i de cop i volta
com la realitat
l'hi va superant
i aquest procés,
aquest viatge als inferts
I que sense voler
el d'alguna manera
està tertífrec.
Exacte, està ahí
i és còmplice
d'aquesta gran
malifeta històrica.
És una pel·lícula
molt intensa,
és una pel·lícula
clarament recomanable
pel que compta,
com ho compta
i sobretot
perquè, doncs,
unes interpretacions
excepcionals.
Pel·lícula,
a veure,
un autèntic regal.
I encara la tenim.
I encara la tenim.
Tu has vist alguna cosa?
Pues no.
Ei, falta.
Has jugat alguna cosa?
Has jugat alguna cosa?
Com a mínim.
He visto clásicos,
he visto grandes clásicos
en Blu-ray.
Ah, també,
també cal parlar-ne.
Vi Blade Runner
en Blu-ray,
alucinante.
És dels meus, eh?
Ara ha vingut a...
No me parece la película
perfecta,
pero el Blu-ray,
bueno,
disfrute muchísimo,
cambia un poco
el montaje original
i aparte viene
un making of
muy interesante.
Fins de que
el Blu-ray
no està tenint
l'èxit que s'esperava,
diuen,
en quant a vendes
i nombres d'usuaris,
potser per les previsions
que s'havien fet, eh?
La verdad es que
se pasan de caros,
valen 30 euros
cada película.
Se ve,
a ver,
se ve infinitamente mejor
que el DVD, eh?
Igual
no es fácil
apreciarlo
en un principio,
pero si estás viendo
un Blu-ray
y luego te cambian
a DVD,
te pegan un tortazo
a la vista tremendo.
Y que es lo que pasa
en Blade Runner.
Tú ves la película
en Blu-ray
y cuando empieza
el making of,
cuando empieza
el making of
es resolución de DVD.
Dices,
pero,
¿qué es esto?
Y bueno,
si quien tenga
un reproductor Blu-ray
es muy interesante
este disco
de Blade Runner.
O sea,
es una nueva vida, eh?
¿Es clásico?
Bueno,
he visto...
Le fa vergonya
a dir el que ha visto.
a ver, a ver.
No, no,
he visto
un clásico moderno,
una película
que ya se ha hecho clásica
que nada más salir,
Batman,
El Caballero Oscuro.
Brutal,
también, ¿no?
En Blu-ray.
Es que he ido haciendo
una recopilación
de Blu-rays.
También he podido ver
en Blu-ray
El Ultimátum de Boone,
que para mí
ya es un clásico,
es una de las mejores películas
que he visto
y es del año pasado,
creo.
Sí, sí, sí.
Y bueno...
Doncs jo,
mireu,
mireu,
que no em fa vergonya
i m'hauria de fer,
m'hauria de fer
i jo crec que hem de fer
una tasca social.
Per atzar
i qüestions de la vida
que no explicaré ara,
he vist
Fuga de Cerebros,
sisplau,
per molt que diguin
que és una pel·lícula
molt taquillera,
avui surt a tots els diaris,
arrasa la taquilla,
no hi vagin,
perquè el cervell
va fugar-se
per el de qui va fer
la pel·lícula.
Les neurones.
Claro,
el título está bien puesto.
I no és esnob,
no és esnobisme,
no és allò de dir...
No, no,
és que és molt dolenta,
és molt dolenta,
de veritat,
no es gastin els diners
i si volen riure
doncs potser anar a veure
a Ràdio Encoberta.
Per exemple.
Però Fuga de Cerebros,
no, sisplau,
no.
No, no,
jo t'ho dic.
I és un consell d'amistat,
eh?
A més,
és un bon consell,
eh?
Facin-li cas
perquè realment
és una pel·lícula
que a les retines...
A mi em va costar molt,
molt,
no aixecar-me de la sala
i marxar, eh?
Sí, no, no,
és ofensiva,
fins a tot hi ha un punt
que ofenen la intel·ligència
de persona.
Ai,
barroera i tonta,
és que no s'aguantava
per allò, eh?
No, és la...
Bueno,
és el que dèiem
en aquest programa
un dia parlant
que s'intenta copiar
la comedia americana
més xusca
i no toca.
O sigui,
no toca perquè a més
ho fem molt malament.
És que lo llevo d'ociendo
que yo creo
que en el cine español
se creen que somos tontos
los espectadores.
Sí,
hi ha un problema...
Y hacen películas
para tontos.
Realment ho fem.
Ho fem molt.
Però la majoria
de pel·lícules
que resulten
del cinema espanyol,
aquesta,
ahir,
el primer que veus,
doncs,
una televisió privada
com a productora
i el Ministerio de Cultura,
clar,
Ministerio de Cultura
i Fuga de Cerebros
per mi no...
Es donen de bufetada.
Sí, sí,
no,
és que és com
una contradicció.
Vull dir que
si has de subvenciar
al cinema,
que aquest seria
un altre tema,
home,
com a mínim
aposta per pel·lícules
de qualitat
que es fan.
Pel·lícules de qualitat
al cinema espanyol
sense tanta ajuda
institucional
i se'n surten.
Sí, sí.
Home,
no han resultat
que a la gente
no les ha gustado
pero dices,
hombre,
hay un esfuerzo tremendo.
Por ejemplo,
a la triste.
A la triste,
exacte.
A la triste es un esfuerzo
de realización
que no ha funcionado.
Tu has de pagar
una tontería
com Fuga de Cerebros
o altres,
no, home,
no?
Paga altres pel·lícules
que potser no són majoritàries
o potser no agraden a tothom
però que té uns mínims
de qualitat.
Criteri de mínim
de qualitat.
Jo us bàsic,
exacte.
Ara hi ha coses
que dius,
no parla,
amor de Déu.
La semana pasada
se estrenó
una española,
Secretos de Cocina,
que yo soy un fan
de la cocina.
Diuen que es molt pesada,
que es infumable.
A mí la cocina
me encanta
y dije,
ostras,
una de cocina,
además española,
que es la cocina española,
bueno,
y me parece que estás vasca,
o sea,
mejor incluso,
y veo,
leo el argumento,
dice,
bueno,
una cocina
donde uno es un porrero,
otro no sé qué
y el jefe
se le nota
que tiene pluma.
A mí me han explicat
que fins i tot
et quedes adormit,
amb aquesta pel·lícula.
Doncs que es todo igual.
No, no,
anem molt malament.
La otra de cocina
que sacaron hace el año pasado,
no me acuerdo como era,
que es española también,
que de Javier Cámara,
pues Javier Cámara
también tenía pluma.
Sí, no, no, no,
hi ha uns tòpics
i és portar...
Y seguramente otro
fumaría porros...
Per què no ens presenten
qui diu
quines pelis
rebran
ajut públic
i quines no?
Doncs seria interessant
això veure...
Que doni la cara.
Que doni la cara.
Tenim un problema,
tenim un problema greu
perquè realment
perquè nosaltres
els paguem nosaltres
i com que les paguem nosaltres
com a mínim
tenim dret a exigir
uns mínims de qualitat
o si més no,
aquell que decideix
que la fuga de cerebros
i la cocina aquesta
i no sé què
que ens argumenti
que són bones pel·lícules
mareixadores de rebre
aquest ajut.
Com a mínim,
però és molt complicat.
La veritat és el cinema...
No és allò de qui em paga manda?
Sí, però fins i tot
hi havia un que parlava
del tema de les gai
i parlava d'aquests temes
i deia no...
Això ja és que no s'aguanta.
Escolta,
és que nosaltres també
ho paguem,
vull dir,
quan me poguem cobrar
tots hem contribuït
a la causa,
sigui bona o no bona.
I si hem de pagar,
pagarem,
però paguem per alguna cosa
que tingui uns mínims
de qualitat
i no és el cas.
Que no es compleixen.
Esto sale en Los Simpsons
que sale la parodia
de Ron Howard.
Veus, jo pagaria
per tenir uns Simpsons
nacionals.
La parodia de Ron Howard
vendiéndole a un productor
una pel·lícula
i dice
les voy a hacer
una pel·lícula
de uno
que tiene rivalidad
con su hermano
y es una introspección
y tal
y el productor
pasando de él
y que se largue
y entonces
Homer Simpson
le había dicho
que quería hacer
una pel·lícula
sobre una tarta
que hablaba.
Dice Ron Howard
Bueno,
también tengo una idea
de una pel·lícula
sobre una tarta
que habla.
Dice,
ahora te escucho.
Esto parece que es así.
Fuga de cerebros
es eso.
Es una tarta que habla.
Millor sería
la tarta que habla
de Homer Simpson
que Fuga de cerebros.
No hago la cosa
que yo me sé.
Pero bueno,
es igual.
Venga,
repasem.
Bueno,
Millennium,
Los hombres que no amaban
a las mujeres.
Evidentment,
aquesta ya tiene
un punto de partida
interesante,
que es la novela.
Ya lo veremos.
Se va a hablar
bastante bien
de la pel·lícula,
de la adaptación.
Yo no lo sé
porque yo saps
que normalmente
lo dejo
de la semana siguiente.
La que se están haciendo
es una película
de terror
que he visto
por aquí.
A ver si la tenemos
por aquí.
A ver,
cap amunt,
cap amunt.
Presencias extrañas.
Sí.
Presencias extrañas,
efectivamente.
La verdad es que es el tráiler
que menos miedo me ha dado
de una película de miedo.
Yo moría a hablar del tráiler.
Y además,
repiten varias veces
un vaso de leche cayendo
y que al caer
la leche se vuelve negra.
Una més de històries
de fantasmas,
posesión,
una història...
La sinopso
que l'Anna
torna
de la seva recuperació
en una institución
psiquiàtrica
i investiga
les circumstàncies
que envolten
la misteriosa
i prematura
mort de la seva mare.
Bueno,
més del mateix.
O sigui,
no acabem de trobar,
enfront d'aquella pel·lícula
que van parlar
dels vampirs,
no hem trobat
un argument.
Voleu que escoltem
una miqueta
de presencias extrañas
que a ver si ens inspira.
Sí, sí, sí, eso no.
¿Por qué no me acuerdo
de lo que pasó
aquella noche?
Perdiste a tu madre
en un incendio.
A lo mejor olvidarse
no es tan mala idea.
Vete a casa,
ya lo entenderás.
Alex,
te he echado
muchísimo de menos.
Supongo que ya habrás visto
a la nueva novia de papá.
Estoy contentísima
de que hayas vuelto.
Espero que puedas
quedarte.
Ana, lo siento,
tenía que haberte contado
lo de Rachel.
¿Cuándo se instaló aquí?
Hace un mes.
Le ayuda a superarlo
tres veces por noche.
Sona més
pel·li d'aquestes
de diumenge
per la tarda, no?
A mi em fa molta ràbia.
El nòvio de la madre.
La madre.
Sí,
perquè són aquest tipus
de pel·lícules
que, bueno,
a vegades
te trobes
que deus a veure
a Sitges
després l'oblides
totalment
i torna aquí.
Aquesta no tinc constància
a veure l'ha vist al festival.
No sé si es va presentar.
o l'has borrat de la teva memòria.
O l'has borrat
de la teva memòria.
Podria ser.
Perquè després a vegades
m'ha passat,
arribar aquí
i dius
que aquesta la vaig veure
al festival
però són pel·lícules
molt dures.
No sé si es cuenta
en la sala de cine.
Això és més terrible.
I Notorious,
Notorious,
a veure com,
mirem com sona
perquè és una pel·lícula
que també s'està parlant
com a la biografia
del rapper
Notorious Big.
Aquest tipus
per cert que
no sé si l'estrenen aquí
però també s'estrena
La Mala
que està basat
una mica en la vida
de la Lupe
de la cantant caribeña.
Però no sé si s'estrena
aquí a Tarragona.
Crec que no.
tenim ja per aquí
una mica de Notorious.
Això del hip-hop
és que ho trobo
complicadíssim.
A mi m'agrada.
A mi també.
A mi me dóna un speak.
M'agradaria poder parlar
fent ràpegant.
Quedaríem una mica estrany.
Sí, sí.
Miraríem una miqueta.
Que son excesivamente
en Estados Unidos
estos del hip-hop
excesivamente egocéntricos.
Home, que és com si
quedi el flamenc.
No, no, però van de un rollo
que no me gusta nada.
D'entrada,
tots els videoclips
van com de violentos.
Van com de presumint
de su riqueza.
Jo no estic d'acord.
Bueno.
Yo estoy hablando
de Estados Unidos.
Ja tenim un debat aquí.
De lo que se ve en los videoclips.
Aquesta és la imatge
efectivament que et poden vendre.
Però el hip-hop, el rap
és una altra cosa.
I lògicament,
violència,
tenint en compte
quin és l'extractador
que sorgeix
a aquest tipus
de manifestacions musicals
precisament no surten
dels salons
de la setena avinguda.
Normalment,
de los que salen a la tele
y hace años
que no están
en todo ese rollo.
Ah, no,
clar que no.
Perdona,
aquí els cantants protesta,
alguns d'ells,
també fa molts anys
que no estan en aquest rollo.
Exacte.
I continuen protestant
per la vida.
Però yo digo
el rollo este
que se llevan
en Estados Unidos.
Conozco algunos
de por aquí
y he ido
a conciertos y tal
y es otro rollo.
Pero en Estados Unidos
yo creo que se pasa.
Doncs aquí
hi ha alguns grups
de rap.
Ara, afortunadament,
també han sortit
moltíssims grups
de rap català
i al País Valencià
que rapegen
que és fantàstic
i també hi ha grups
de rap espanyol
que tenen aquesta connotació
hiperviolenta,
masclista
i tenen altres
que és tot el contrari,
no?
Sí,
es troben les dues tendències.
Doncs és una realitat
molt dura
per tothom.
Vull dir que generalitzar
a vegades
és una mica perillós.
No, per sort
és molt ampli
tot l'espectre
de possibilitats.
Sí,
lo que pasa es que
los que están aquí
tampoco
te están machacando
cada día en la tele
con sus videoclips
y sus...
Eso es lo es Gae, eh?
Ahí hay un tema también.
Eso es lo es Gae, Juanjo.
Afiremos.
Vinga,
alguna más?
Voleu comentar
alguna película más?
A veure,
de Ràdio Encoberta,
que la he visto aquí también,
he de dir
que es del mateix
director guionista
de Love Actually
i bueno,
que a veure,
són pel·lícules simpàtiques
una mica naïf
i que d'entrada
doncs bueno,
aquesta pot ser
una pel·lícula
musicalment estimable.
Sempre ho han sigut.
A mi m'atreu molt
aquesta pel·li, eh?
Sí,
hi ha alguns dels actors
que m'encanten.
Philip Seymour Hoffman
a més també està per aquí.
O sigui,
bueno,
és una pel·lícula
que pot estar bé.
Aquesta la recomanem també.
A la gent d'aquesta
la setmana vinent
parlarem ampli
si no la treuen.
Hombre,
jo crec que Millennium
no debe ser
muy arriesgado
ir a veure-la.
Segurament,
qui va a veure-la
acertarà.
Segurament.
Tiene muy bona pinta.
Además,
està hecha
en el país
que és el llibre,
en Suecia.
Sí, en Suecia.
I que això
hablamos el otro día
i me lleváis a contraria,
però jo crec que
els que mellores
cuentan sus propies histories
són els de su propio país.
Bueno,
no entraré en el debat.
No,
però en realitat
jo penso que pot ser
una bona adaptació.
Jo he sentit parlar
ja en opinions negatives,
però a veure,
és que el llibre,
jo ara me l'estic llegint,
he de dir que ara he caigut,
no sé si tu que llegis tot.
Sí,
jo m'he llegit
i jo estic esperant
el tercer,
que surtarà el juny.
Vale,
doncs bueno,
jo estic començant,
estic per la meitat del llibre
i el que he de dir
és que són moltes trames
per una sola pel·lícula.
A veure...
Jo com a guionista
hi ha una feina.
Independentment
que la pel·lícula
sigui excel·lent,
que ho pot ser,
diguem que és una qüestió
de precisió personal.
Si un llibre m'agrada,
em quedo amb el llibre
i m'estimo mirant
una altra pel·li,
però aquella història
que m'ha agradat
en format de lectura
no em ve de gust
i és un tema
absolutament personal,
anar-la a veure al cinema.
Ja he llegit el llibre,
m'ha agradat,
doncs al cinema
anirà a veure una altra cosa,
però són gustos personals,
en això no hi ha
veritats absolutes.
A mi m'agrada molt
el llibre.
Ni que estigui molt bé
la pel·li, eh?
Efectivament,
a mi m'agrada molt
el llibre
del nombre de la Rosa.
Un llibre que m'ho va encantar
i vaig veure la pel·lícula
després, curiosament.
Doncs he de dir
que vaig aplaudir la pel·lícula
perquè precisament
va saber treure
el que era
la part més cinematogràfica
i a més amb...
Perdona,
clar,
com que estava el Sam Connery,
doncs això li donava
una vidilla
i el jove...
Jo prefiro
els Sinodos Anillos
en pel·lícula
que en el llibre.
Bueno,
són dues coses diferents.
Jo he passat
tan bones hores,
moltes llargues hores
amb els...
Dies, setmanes, mesos,
perquè allò és molt llarg, eh?
I fins i tot anys,
perquè, clar,
el llibre m'arribava
cada complès
i m'han arribat
la trilogia
en tres anys.
Tu havies de fer durar, eh?
I escolta...
Bueno,
jo tenia el...
Quin univers?
Jo tenia el completo,
que era,
en realitat,
en realitat,
quan salió
era un llibre solo.
No, no...
Lo pas que luego lo dividieron.
No, no, no.
La primera edició del llibre,
la primera edició,
ja fa molts anys,
que n'hi havia la pel·lícula
de dibuixos animats
ni s'havia fet l'adaptació,
van ser tres llibres editats
i després van fer la pel·lícula,
van trigar dos anys
i segurament en recordo
de dibuixos animats
que em va agradar
i dir quan vindrà la següent
perquè era un experiment,
ara és una pel·lícula fallida
i la pel·lícula
evidentment no es va fer mai.
I després van editar
un llibre en un sol totxo
amb unes il·lustracions fantàstiques
que jo vaig pensar
perquè el llibre que jo tenia
no tenia cap il·lustració.
Tenia el mapa,
era d'una solitat absoluta
i és un llibre,
malauradament,
ara ho he de dir
que algú se va quedar,
jo ho vaig prestar
i al mig...
Està fent una crida
perquè li tornin el llibre.
Sí, esclar,
que em feia molt que il·lusió
que estava de dir.
El llibre que tenia jo
era un revienta pechos.
Enorme.
Si el leías en la cama...
Tu també el vols recuperar,
també te l'han virlat.
Tu tens encara, no?
No, el tens encara.
Guarda'm.
Ho he un poco mugriento
perquè, claro,
estàs una cantidad de tiempo
leyéndolo que...
Això passa amb els llibres, eh?
Perdoneu,
en aquest espai
podem obrir una secció
de torna al meu llibre
i torna amb la meva pel·li.
Sí, esclar.
Amb aquesta tendència
que ja ha prestat material
audiovisual.
Doncs sí, eh?
Doncs sí.
Jo t'he debo dos pel·lis.
Ah, ostres, és veritat.
Veus?
Aprofito per demanar-te...
Tenim alguna cosa
de videojocs
del món del joc?
Doncs...
Avui us veig així
com a molt relaxats.
Jo puc dir una cosa
i no parlo normalment
de videojocs
perquè deixo una miqueta
als meus companys experts.
Jo he descobert un joc
que aquí es va parlar molt bé
que és com una mena
de Mario Artistic
que el nom del joc és...
Bright.
Bright.
Ho tinc per l'ordinador.
ha sortit per l'Apple,
pel Mac.
És una meravella.
És un joc complex.
En què consisteix?
Doncs, bueno,
la veritat és que
és un...
Ho estic descobrint.
És el que deia el Víctor,
i ho has comentat tu també tu,
que era el tema
de jugar amb el temps.
O sigui, és un Mario,
és un personatge
que té que anar al rescat
de...
Bueno,
de la seva estimada.
Llavors són universos
que a més tenen la qualitat
que estan pintats
amb aquarela
i amb una jump poderosa.
O sigui,
amb efectes de jump
que donen hiperrealitat.
amb uns gràfics
que són aparentment
molt simples,
però a la vegada
molt bonics.
O sigui,
molt hipnòtics.
I sobretot
amb una banda sonora,
que és música celta,
música irlandesa.
O sigui,
és tota una experiència emocional.
Llavors,
el toc és complex
perquè en realitat
tu tens la qualitat
de no morir mai.
O sigui,
no són que comences
a morir en una missió,
que és de plataformes també.
Aquí el tema
està en el joc
que tu pots jugar
amb el tema del temps.
es pot rebobinar,
tirar cap endavant,
cap endarrere,
i ahí està la clau
per resoldre
molts dels puzzles
que hi ha dintre
de la mecànica
d'aquest joc.
Aquí es va parlar,
jo vaig dir,
pot ser interessant,
ho estic jugant,
i la veritat és
és una experiència diferent.
No té res a veure
amb res del que he llogat
mai a la vida.
Bueno,
jo he tenia una bona notícia,
leyendo revistas y tal,
que van a sacar
todas las antiguas ediciones
de Guitar Hero,
simulador de guitarra.
Anteriormente era
simulador de guitarra,
batería,
bajo y micro.
I bueno,
todas las antiguas
las van a sacar ahora
para la nueva generación,
las van a rehacer,
y aparte que eran solo guitarra,
pues ahora serán guitarra,
batería y tal.
y la verdad es que
me ha hecho bastante ilusión
porque vas a tener un disco
con todas las canciones
que han sacado,
que ha habido Guitar Hero
uno, dos, tres,
y algo,
bueno, tres.
Doncs aquí te convido,
Juanjo,
que me convidis
cuando tengas
y podes montar aquí un...
Me gusta más jugar solo.
Ay, ay,
pero cómo se está a turnar.
No, pues si jugaste,
que jugante tots aquí.
Oh, que poc sucia.
Juguem tots o no.
Pronto sale el juego
Caza Fantasmas.
Muy buena pinta,
sobre todo
para los que hemos vivido
la película.
Sí, sí, sí.
Y pronto es el E3,
Electronic Entertainment Expo,
¿vale?
Esa feria de videojuegos
más importante.
Parece que se hace
en San Francisco.
Y ahí,
si,
bueno,
la semana que viene,
si tenemos tiempo,
podríamos hacer una porra
de lo que creemos
que van a ser las novedades.
Ah, doncs sí.
Una porra tecnológica
de me imagino
una consola de...
Da, yo me imagino
una consola de Apple.
Lo hablamos ayer.
Sí, sí, es brito.
Ya veremos.
Ahora que fa Apple,
si muy ficha o no muy ficha.
Jo ja sabeu
que soc una absoluta
ignorant en el món
del videojoc,
però aprofitant
que estem a Tarraco Viva,
és dels poquets jocs
que he jugat alguna vegada
i no res,
he anat de passada
que és l'Imperium
i seria un joc
molt recomanable
per tematitzar
Tarraco Viva
amb les conquestes
i els los estercios
i quan muntes els campaments
i tot això.
Un joc de romans.
Doncs sí.
El puc recomanar,
Juanjo,
tu que ja entens,
sí, no?
L'Imperium.
No l'he jugado.
No l'he jugado.
És d'estratègia, no?
d'estratègia,
però que fas tot allò
és també com jugar a les casetes,
no?
Perquè també has d'organitzar
una mica la intel·ligència.
Sí, és d'estratègia
com a mínim
és adictiu.
Molt bé,
doncs Imperium
per un cap de setmana
de Tarraco Viva
i de cinema.
David, Juanjo,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.