Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en una edat 40 i 40 i alguna cosa lluny.
Quan no toca encara, veja.
Quan no toca, llavors sí que encara es fan.
La pèrdua d'estrogens sempre es produeix en aquest període de la vida de la dona.
Per una pèrdua d'estrogens no vol dir que necessàriament hagis de patir osteoporosi?
No, no sempre.
No sempre?
No, dintre de les osteoporosis podem diferenciar les que són degudes a una malaltia crònica,
com seria casos de persones que tenen diabetis, persones que tenen malalties de la tiroides.
Aquestos poden tenir un osteoporosis secundari amb aquesta malaltia
i després podríem diferenciar les que no estan associades a cap malaltia
que serien les idiopàtiques, que vol dir les que no sabem d'on te venen
però hi ha persones que a una determinada edat presenten una disminució de la densitat de l'os
i presenten per tant un osteoporosis.
Les que són postmenopàusiques, o sigui, aquelles dones que a l'arribar a la menopàusia
se'ls presenta una osteoporosis
i després l'osteoporosis diguéssim que seria la més natural
que és la que es produeix a partir del 70
perquè la destrucció d'os guanya a la producció d'os
i llavors la gent gran, amb una gran proporció, té un nivell més o menys accentuat d'osteoporosi.
Que a partir dels 70 no ens faci mal res, és una loteria a tots això.
Ja d'entrada hem de començar a mentalitzar-nos d'aquesta manera.
Immediatament la Rosa ens parlarà d'aquest aparell
però jo justament per introduir la funció que fa en la diagnosi
m'agradaria preguntar-te si té símptomes, uns símptomes notables en principi
perquè clar, després hem de passar a la densitometria òsia
però prèviament hi ha uns símptomes que fa que la paciència adreixi al metge.
Quins podrien ser aquests primers símptomes?
El símptoma principal és el dolor.
Molt agut en un primer estadi o no necessàriament?
Normalment es presenta dolor quan hi ha una afectació de l'os
lo suficientment important perquè es produeixi alguna fractura
o un enfonsament d'alguna vèrtebra, que és el més habitual.
Per tant, l'esteoporosi en si no produeix dolor.
Són les conseqüències de l'osteoporosi el que et provoca el dolor.
I per tant, aquest dolor es presenta en fases avançades.
El que sí que seria, jo crec que el més destacable seria la prevenció,
fer incidència en la prevenció, en l'estil de vida
i en tots aquells hàbits que ens poden dur a no patir l'osteoporosi.
I escolta, tot això que prenem molta soja, molta llet de soja,
que mengem les dones moltes sardines en llauna perquè l'espina és el millor,
tot això entra dins de la prevenció o són llegendes urbanes?
Amb la prevenció de l'osteoporosi...
L'important és fer exercici físic, moure l'os,
perquè si es mou, l'os per tant està en actiu
i per tant té la necessitat de crear os
i per tant la destrucció de l'os no guanya la producció,
produïm os.
Si ens movem, produïm os.
i per tant aquest és el primer i principal cosa que podem fer
per prevenir l'osteoporosi.
L'altre seria tindre una ingesta de cal suficient,
llet i derivats i després el que són...
Jo destacaria dues coses, la llet i derivats
i després els fruits secs.
Els fruits secs també són rics en cals,
jo crec que amb aquestes dues coses es pot fer una bona prevenció.
Clar, que amb la cosa de les calories,
a vegades descartem els fruits secs i una ingesta mínima diària.
és necessària i tampoc no aporta tantes calories.
Per tant, això sí que és un aspecte
que hauríem de contemplar moltíssim.
No ofertar-se de fruits secs,
però sí que una ingesta bastant habitual
doncs és beneficiosa.
Per això i per altres coses.
Hem fet tot això, però apareix l'osteoporosi,
anem al metge amb aquestes primeres manifestacions de dolor
que es poden donar en qualsevol os del nostre cos.
No, fonamentalment es donen a la columna.
A la columna.
I sobretot de dors o lumbar.
O sigui, la part mitja baixa de la columna.
Perquè és la que aguanta més pes.
És el metge qui sospita que aquell dolor pot ser provocat
per una osteoporosi, però el diagnòstic no es pot fer immediatament
només amb el dolor.
No.
O amb un reconeixement, no.
El diagnòstic,
el mètode més fiable per fer el diagnòstic
és la densitometria òssea,
que és el que veníem avui a parlar perquè la gent coneixés.
coneixés, no?
Doncs a veure, Rosa,
m'em permets,
s'ha portat una fotografia,
clar, és que això,
quan diuen que ens hem de fer alguna prova,
de seguida ens esverem,
i avui dia no fa mal res,
quan anem al metge.
Abans sí que et feien mal,
abans et feien mal quan anaves a fer-te coses al metge.
Avui dia,
ah, doncs no res,
sembla una allò de rayos uva.
Sí,
és una prova molt senzilla i és molt còmode de fer.
De fet,
a la pacient no li implica cap risc i està molt bé.
La gent no és que és bastant.
Molt senzilla.
El que es fa,
amb aquest aparell,
és una exploració que s'utilitza en unes dosis molt baixes de radiació,
amb la qual cosa la radiació és mínima.
És un aparell de rayos X.
Sí, és un aparell de rayos X,
amb la qual cosa és millor que una radiografia.
I l'únic que ha de fer la pacient
és durant l'exploració estar molt quieta.
Estarà estirada en una camilla,
amb la qual cosa és més fàcil per ella
i en una posició que li col·locarà el tècnic,
en aquest cas,
que és molt còmode.
L'exploració en si dura de 10-15 minuts,
depèn.
Perquè en el moment que s'ha fet l'exploració,
el que tarda depèn també del tipus d'os,
si és més estuporòtic o no,
doncs tarda una mica més.
Sol durar el que és l'exploració
d'un minut, potser,
a tres o quatre minuts.
I depèn també del greix que trobi.
Sí, també depèn del greix.
És que el que fa la decidometria
és medir la densitat de l'os.
És l'únic que fa.
No serveix més perquè sàpiga el cas que n'hi ha a l'osporació.
Això només serveix per a fer,
diagnosticar el que és l'estuporòsis.
Es fan dues exploracions.
Una del maluc esquerre
i una altra de la columna lumbar.
Només d'aquestes...
I això està generalitzat.
Sempre es fa aquesta exploració.
Sí.
Hi ha uns valors que ja estan donats globalment.
Aquests dos valors,
el maluc esquerre i la columna.
N'hi ha vegades que no es poden fer
perquè porten un tipus de pròtesis.
Llavors, el maluc el podem canviar
per el maluc d'eret.
No passa res.
Canviem el programa de la densitometria
que agafen els valors del maluc d'eret
i la columna.
I si la columna porta pròtesis
tampoc es pot fer.
Això ja no es pot fer.
Però també es pot donar el valor dels malucs.
I perquè es fan un maluc determinat
i no l'altre, en principi?
Per reposició, perquè és més fàcil per l'altre.
Normalment, generalment,
el tipus d'aparell
perquè el tècnic pugui...
Treballar millor.
Sí, treballar millor
i per centrar-lo millor
és el maluc esquerre.
Normalment és en totes les apareixes així.
I per això es fa.
I aleshores, doncs,
d'aquí obteniu unes dades?
Sí, el primer que fem
és passar a la pacient.
Tenim que tindre unes dades
importants per a la pacient
que és el pes i l'alçada.
Perquè així ell calcula
depèn del pes, de l'alçada,
l'edat també
i si és home, dona i la raça.
Són unes dades que són importants
que s'han d'introduir a la màquina
perquè ells doni uns valors
i estigui dintre
i no es digui si té o no té estroporosis.
El que fem és passar al pacient
i fem treure la roba
si és necessari.
L'únic que no es molesta
és si et porta alguna cosa,
cremalleres, botons,
alguna cosa que sigui tipus metàl·lic.
Si no, no porta res,
doncs no fa falta.
Les estirem al pacient,
està estirada damunt de la camilla
i comencem, normalment,
amb el maluc esquerre, sempre.
A començar,
col·loquem el pacient,
còmodament,
amb els peus ben reptes,
una mica inclinat a rotació interna,
el que és l'esquerra,
si fem el maluc esquerre,
si és el dret,
el dret,
que és la posició que és d'aquesta el maluc.
I comencem a fer l'exploració,
que pot durar dos o tres minuts.
Quan acabem,
canviem
i comencem a la coluna lumbar,
centrem a la coluna lumbar
i llavors col·loquem el pacient
amb un coixí sota els genors,
camis cap a dalt
i realitzem l'exploració
de la coluna lumbar.
I ja està.
I això no és res més.
Segons aquests indicadors,
diu si aquella persona té osteoporosi
i en quin grau la té, també?
O només diu o sí o no?
Sí, diferenciem.
El sistema ens dona tres diagnòstics,
per dir-ho així,
la màquina,
que és l'osteoporosis,
que és l'osteopènia,
que seria una pèrdua de densitat òssea
que no arriba a ser perillosa
per al risc de fractures
i la normalitat.
Ens dona tres valors, no?
No hem portat cap exploració,
hagués estat bé portar-li una exploració
perquè veiés el tipus de dictamen que ens fa,
perquè la màquina ens fa un dictamen
amb una gràfica
on ens situa la pacient
a dintre d'una gràfica de normalitat,
ja,
per unes taules que estan acceptades
a nivell internacional
com dades de normalitat.
Clar,
aquí veieu exactament,
a banda de les dades,
vosaltres contempleu la imatge,
és a dir,
surt la imatge,
una imatge del que és l'oste,
d'aquella persona,
a banda de les dades,
ja,
perquè el metge,
doncs,
sí,
aquestes dades,
però vull conèixer,
vull veure exactament l'estat d'aquell os,
o això no...
Això ho faríem amb un altre tipus
de prova radiològica.
Amb una radiografia.
Ordinària.
Sí, sí.
Que a vegades es complementen,
no?,
el diagnòstic de l'osteoporòsis,
abans es feia amb radiografies normals,
el que passa que era molt poc sensible,
perquè,
doncs,
la tècnica que feia servir,
a vegades et donava falsos positius,
o falsos negatius.
Vull dir que la radiografia,
si la dosi que dones de radiació
és molt forta,
la radiografia et surt molt cremada,
i llavors pots interpretar
que hi ha moltes osteoporòsis
quan en realitat és un defecte
de la tècnica, no?
Per tant,
la radiografia normal
per diagnosticar osteoporòsis
no serveix,
o et dona unes orientacions.
La prova que actualment existeix
és aquesta,
la densitometria òssea.
I és relativament recent,
aquest aparell?
Bé,
Aquests aparells van començar a aparèixer
fa uns 15 anys o així,
han anat millorant la tècnica.
Abans es fèiem unes dosis de radiació més altes
i s'ha anat millorant la tècnica.
I ara actualment les dosis de radiació
són mínimes,
molt baixes,
i hi ha alguns aparells
que han sortit
que en comptes de fer aquesta medició
a la columna lumbar
i a la cadera,
el maluc,
el que fan és fer medicions
als ossos perifèrics.
I segons diuen,
perquè aquestes tècniques
encara no estan del tot esteses,
són igual de fiables que aquests,
que aquests que tenim nosaltres.
Nosaltres tenim un aparell
que està completament demostrat
que té una fiabilitat important.
I treballa molt aquest aparell, Rosa?
El feu treballar molt?
Doncs sí.
Matins i tarts
tenen tots
i, bueno,
el bé
bastant bé.
Físicament,
què està a la tecla,
a l'hospital?
Està al cap llevant.
Al cap llevant.
Està al cap llevant
i sí,
tenim un dietari.
A la tecla no es cap res més.
No, però escolta,
és allò d'un desagogó
que quan parlem de les cases
és al cap llevant, eh?
Moltíssima bona part
de les proves diagnoses
que es fan allà ara.
Sí, sí.
No, tenim la ressonància allí també
i allí tenim molt espai.
I, a més,
és un espai còmodo
per treballar
tant pels treballadors
com pels pacients que venen.
Clar, i tu dius,
bé, ja m'han fet,
he passat per la densitometria òsia,
m'ha dit que tinc osteoporosi
en algun d'aquests graus.
A banda de per jo tenir la informació
de quin mal he de morir,
entre cometes,
en funció d'aquests tres paràmetres
se m'aplicarà un tractament,
és a dir, també facilita
no només el diagnòstic
sinó el tractament posterior,
si és que n'hi ha?
Sí, exacte.
Vull dir que és una prova
que determina el tractament
que has de fer.
El més comú i el més habitual
i que també serveix
com a prevenció
és la ingesta de calç
com a suplement.
Vull dir que a vegades
hi ha persones
o la majoria de persones
a determinada edat
no prenen el calç suficient
que necessita el cos.
Però recuperes realment?
Sols prenent calç, no.
Sols prenent calç, no.
El que fas és que no faci
a més, però recuperar probablement
no ve.
El calç ha d'anar...
L'osteoporosi
és un desequilibri
entre la formació d'os
i la destrucció d'os.
I llavors el medicament
que és més efectiu actualment
pel tractament de l'osteoporosi
és el medicament
que frena
la destrucció de l'os.
O sigui,
hi ha uns medicaments,
un grup de medicaments
que es diuen bifosfonats,
que el que fan
és frenar
la destrucció de l'os.
I per tant,
la formació
guanya
a la destrucció.
En determinats casos
pot ser força invalidant, no?
L'osteoporosi
en alguns casos,
en casos molt extrems.
Vull dir que
que a la persona
li costi molt
i intenta fer una vida normal.
Sobretot per l'afectació
a la columna.
I psicològicament
la por de caure, no?
És que si caig
i em trencaria alguna cosa
perquè m'han dit
que tinc un nivell...
No sé,
suposo que cada malalta
o cada malalt
ho viu d'una manera.
Aquest és el motiu
que fonamentalment
mirem la columna
pel risc que existeix
de fractures vertebrals
i la cadera
o maluc
pel risc que existeix
de fractures
a nivell del maluc.
A partir d'una determinada edat,
a partir dels 65,
doncs,
hi ha un risc important
amb aquelles persones
que tenen osteoporosis,
el risc de patir fractures
augmenta
d'una manera significativa.
Vaja,
tots coneixem algú
que té osteoporosi.
Jo personalment,
quan he parlat
amb alguna persona
ja d'aquestes edats,
sempre el que manifesten
és molt de dolor,
però crònic,
dolor crònic,
ja,
i allò
estan assegudes
molta estona
i s'han d'aixecar
perquè ja no poden estar
moltes...
És a dir,
quan deia invalidant,
probablement no sigui tan invalidant,
poden anar fent,
però la qualitat de vida
és una mica
complicada,
no?
Sí, sí, sí.
i sobretot per l'afectació
de la columna,
perquè la columna
aguanta el pes del cos
i la mobilitzes
amb qualsevol
moviment que facis,
mobilitzes la columna,
per caminar,
mobilitzes la columna,
per aixecar-te de la cadira
utilitzes la columna
i a més et dona
l'estabilitat del cos
te la dóna la columna,
o sigui que quan la columna
pateix,
pateix tota l'estructura
òssea del cos.
Ja ho sabeu,
exercici,
molta llet i derivats
i fluids secs.
Exacte.
Rosa comenta...
Sí, perdona,
no fumar.
No fumar i no beure.
No fumar, no beure,
menjar bé,
no augmentar de pes,
això és la falca
que fem cada setmana,
Josep,
allò que tots hem de fer
i que a vegades
no compli.
Jo haig de...
uns més que d'altres.
Haig de complir la meva funció.
No, no, perdona,
i nosaltres,
doncs,
fer-nos ressò només faltaria.
Jo crec que em consta
que alguns ho intentem,
de fer bondat
i portar-nos bé,
però de tant en tant
un petit accés
també el recomanes.
Jo crec que la majoria...
Jo a tu he sentit de dir,
home,
de tant en tant
deixar-vos anar,
però també en moderació.
Exacte.
Comentava Rosa
les dades aquestes
que s'introdueixen
a l'aparell,
la raça,
el pes i el sexe.
I tota l'estona
estem parlant en femení
quan parlem d'esteoporosi.
També pot afectar els homes.
Sí.
Hi ha molts pocs que venen,
però si hi ha algun home
que venen,
sobretot quan tenen fractures
que a vegades no saps
que han sigut fractures,
que no saps per què han sigut,
que no han caigut,
que no s'han donat un cop
i sospiten d'esteoporosi.
I a vegades,
quan es fa una radiografia simple,
també l'os pot donar-te
una imatge
que sospites d'esteoporosi.
També hi ha gent
que té afectació
d'hiperterrorisme
i hiperterrorisme
també tenen afectació
d'esteoporosi.
Clar,
es fa més que tot
a les dones
perquè normalment
quan arribes a la menopàusia
és un risc
i per prevenir
i per saber
si pots tindre osteoporosi
te fan aquesta prova.
Però els homes
també se demanen.
Pocs,
però se demanen.
També venen.
Aprofitant
que tenim una tècnica
en radiologia
i que heu dit
més d'una vegada
que ha ment
molt poqueta radiació,
jo no sé
si ens ha passat
l'adèria,
però generalment
els pacients
i tradicionalment
sempre
em fan una radiografia
em fa el favor
de fer-me
una altra radiografia,
és a dir,
sempre hem reclamat
moltes radiografies
i vosaltres
sempre heu tingut
la funció de dir
escolti,
és que no convé
fer-se tantes radiografies.
Ens ha passat l'adèria
aquesta de reclamar
radiografies per tot?
No ho sé,
perquè radiografies
cada vegada
s'hi demanen més
i sí,
n'hi ha molta gent
que va al metge
de capçalera mateix
i demana
perquè li fa
qualsevol articulació
i de fet
en la radiografia
n'hi ha
un tipus de patologia
que no sempre
es veu.
Això s'ha de decidir
al metge
si realment cal
o no cal
fer la radiografia.
Perquè tot i que
han millorat molt
els aparells
continuen emitent radiacions
i que a vegades
emiten menys radiació.
Home,
han millorat espectacularment,
eh?
Perquè allò que feien
quan nosaltres érem petits
que et passaven
per la pantalla
que deien
que apagaven els llums
i llavors et posaven
portaves una cosa
freda
que et passaven
per aquí davant
si estaves així
amb les calcetes
i els calçotets
i et posaven la pantalla.
Allò era una torradora.
Així estem ara, no?
Allò era una torradora
allò et passaven
bueno,
allò unes quantes vegades
per allí.
Però Josep,
això parlem
fa 40 anys.
En canvi ara
totes aquestes tècniques
que estem parlant
com la d'insitometria
doncs et donen
unes dosis mínimes
de radiació.
De fent altres
quan estem fent
l'insitometria
no porten
ningun tipus
de protecció
perquè és que
no és necessari.
Són les dosis similars
a les que reps
quan per exemple
agafes un avió
i passes
per el detector aquell
i passes
per una sèrie
de radiacions
que la dosi
de radiació
seria similar.
Clar,
penses en això
i penses en aquell aparell
que sembla de TVO
que tots ens recordem
i dius
quina diferència.
Molt bé,
jo no sé si ens quedem
algun detall d'informació
però en tot cas
el que sí és útil
és que tenint en compte
com treballa aquesta màquina
i que hi ha moltes dones
que pateixen
l'osteoporosi
es boca sàpigant
que quan li diguin
que s'han de fer
aquesta prova
que han de passar
per aquesta màquina
tranquil·les
ni fa mal
que és un moment
que és una prova
molt fàcil
i que la tenen
aquí a casa
al centre
del llevant
de la tecla.
Doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Molt bé.
Josep Marcader,
director de gestió clínica
de la xarxa
i Rosa Cano,
tècnica de radiologia
fins a la propera ocasió.
Molt bon dia.
Bé, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.