En quatre minuts serà un quart de dotze.
Continuem endavant el matí de Tarragona a ràdio.
Temps, com indica la sintonia que escoltem de fons,
per conèixer l'actualitat de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya la Cristina Barber.
Cristina, bon dia, bona hora, bon any.
Hola, bon any a tots.
Anem al dia, any nou, obres velles,
perquè en primer terme ara parlarem d'algunes coses,
però la Biblioteca Pública de Tarragona encara continua millonant els seus serveis
i hem de donar actualitat a la informació relativa
a les obres que tenim a la sala principal.
Com tenim aquests treballs?
La sala principal, com dius tu...
Que no és aquest el nom oficial.
S'han aturat les obres aquests dies de vacances
per part dels operaris i ja les estan reprenent,
però en principi es manté el dia 17.
Ja saps tu que no posaria gaire amb el foc,
però en principi el dia 17 és el dia que tornarem a obrir.
Que si no és el 17 i és el 19,
doncs vaja, anirà per aquí la cosa.
Però aquestes obres només impliquen
que una part dels llibres
que estan a la sala afectada
no hi tenim accés,
però fem els possibles perquè no...
No hi tenim accés als usuaris.
No hi teniu accés.
Però si busquem aquest llibre
i el llibre està...
Si ens el demaneu, sí.
Les bibliotecàries fan l'esforç
no sé si us fiqueu al casc, però gairebé...
Aleshores que no s'hi treballa
ja hi tenim una mica de pas.
No sempre, en tots els casos, es pot atendre,
però vaja, fins ara,
amb més dificultats que altres llibres,
però hi podem accedir d'alguna manera.
Per acabar de recordar els oients,
quines millores notarem
a partir del 17, quan s'hagin completat aquest servei?
No són obres de millora,
són obres de manteniment.
O sigui, era una part del sostre
que s'havia de reforçar,
per seguretat.
És a dir, que no trobaràs cap canvi
perquè era un reforç d'unes vigues.
És a dir, que no era...
Vaja, però ja és important,
en qualsevol cas,
no sigui que ens caigui un plafó del sostre.
Sí, sí, clar, és molt important,
però no és una obra per canviar res, no?
El que passa és que, doncs, clar,
ja en tenim ganes d'acabar.
I els usuaris, suposo que també.
Ja se sap que quan un pateix obres,
vaja, el primer que tens ganes és...
és enllestir-les.
Impedeix el treball normal,
tens una mica més pols,
una mica més de sorolls...
Repassarem ara alguna de les activitats
que té en marxa la Biblioteca
per aquest mes de gener,
però si et sembla, Cristina,
en primer terme,
parlem d'un parell de novetats editorials
que han passat a incorporar-se
al fons de la Biblioteca.
Bé, he portat dos llibres
dels que se n'ha parlat força aquest any
i d'aquells que veus que ja van anar encadant, no?
Perquè al final de l'any ja veus allò que...
Novetats que han estat un boom
en el moment de sortir
i després es van anar apagant
i vas veient les que queden.
En aquest sentit, he portat el títol
d'una novel·la francesa
de la Muriel Barberi
que es titula
L'Elegància de l'Erisó.
És una bona novel·la
d'aquesta autora francesa.
Ha rebut el premi dels llibreters francesos
durant el 2000...
de l'any 2007.
És a dir, que és una obra
que durant tot el 2008 ja ha circulat.
Que ha tingut ja recorregut.
I és un plantejament força original
com a novel·la
on la protagonista és la portera
d'un immoble parisenc
on els seus inquilins
són gent adinerada.
I ella se sap les vides
i les vicissituds de cadascun d'ells
però diguem-ne que és una portera il·lustrada.
No es respondria a l'estereotip de portera
que l'imaginari col·lectiu
ha acabat traçant la portera típica
que ens imaginàvem avui en dia.
Molt bé.
Doncs és això.
El seu estereotip no correspon
però ella sap
que si es mostra tal com és
o com pensa
no trencarà aquest estereotip
i a lo millor perderà la feina.
És a dir, que a ella li interessa
que la gent continuï pensant
que és aquesta portera...
abnegada, sumisa,
que ella només està pel que vulguin
els senyors
que li paguen el sou.
Però ella llegeix literatura europea,
coneix música,
té curiositat per aprendre moltes coses
i arrel d'un llogater que ve nou,
també molt adinerat,
un senyor japonès
que es diu Oe,
com el cineasta,
doncs hi veu lligams
perquè ella té els noms de la portera,
tenen uns noms il·lustres,
trets de la literatura així,
de la gran literatura europea,
aquell cineasta això no se li escapa, no?
I per aquí venen uns lligams
que ja veu que intel·lectualment
doncs aquella portera,
aquella senyora portera,
que és a dir,
que en aquest ofici tan noble, no?
doncs alguna cosa ja li tronto allà, no?
I per aquí ve.
I després també hi ha una altra noia,
jove,
en aquell edifici,
que té una vida
que els seus pares no coneixen,
ella té una vida interior molt profunda
i fa unes reflexions molt profundes
i pensa que es vol suïcidar.
Però també agafa un punt de connexió
amb aquest altre personatge,
pel que sí, no?
Amb el japonès.
Amb el japonès i amb la portera.
És a dir,
que aquells tres fan com una mena
de triangle intel·lectual, eh?
Dinc que tots completament diferents.
Exacte.
I que viuen al marge
i que tenen els seus punts de trobada,
els seus punts de reuniós.
És a dir,
que com a plantejament
jo crec que és una novel·la bona.
Què li falla?
Doncs,
m'ho havien dit
i ho he pogut comprovar,
la traducció al català
no és massa correcta.
Grinyola, doncs?
Sí, sí,
la traducció en català
no és correcta.
No sé què ha passat
perquè no m'havia trobat mai
un cas tan...
I és una...
I provés d'una editorial
de prestigi, doncs?
Sí, sí, sí.
Jo no sé,
no m'ho explico,
però,
doncs,
en aquest cas,
hauria de dir
que la traducció castellà
és molt millor
que la traducció català
perquè hi ha coses
que no s'ajusten.
Tenim els dos idiomes
de la biblioteca?
Sí, sí, sí.
Doncs, vaja,
en aquest cas,
segurament hauríem de
recomanar...
Sàpiguen
els que...
D'això,
que la novel·la
considem que és bona,
de Muriel Barberi,
però que té aquest problema
de traducció,
no sé si a vegades
amb les presses,
però, no?
Suposo que...
Generalment,
a gremi dels traductors,
pel que tinc entès,
les condicions laborals
són més aviat precàries,
ara.
Això normalment
no anava renyit
amb la seva qualitat.
Ho dic perquè
és una cosa
que ens havien fet arribar
i, doncs,
sí,
que hem comprovat
que sí, eh?
Però bé,
que no treu
que la novel·la
és una gran novel·la.
Doncs, vinga,
i potser el corrector
sí es manarà
una altra vegada.
Els que encara
no dominen
prou el francès
ens haurem de confirmar,
doncs,
en la versió castellana.
Quin altre títol
ens proposes?
I després en portem
un altre
que no és cap secret,
o sigui,
és una obra
de les que està
potser la que més
a les llistes
de llibres més venuts
i també dels més
demanats
a les biblioteques,
que a vegades
saps què ha d'obles
les llistes?
Sí, no, no,
que no...
A les biblioteques
també hi participem,
ens demanen
quins llibres
demanen més.
Doncs,
jo anomenaria
aquestes
darreres setmanes
el cas
de l'Estiek Larsson.
Aquest actor suec.
Un cas
absolutament
curiosíssim.
Curiós.
Per la seva biografia.
Per la seva biografia.
Recordem
que estem parlant
de dos títols.
De dos títols.
Disposem ja dels dos?
Disposem dels dos
i jo diria
que els dos
estan a la llista
dels més demanats.
El primer
és
els homes
que no estimaven
les dones
i el segon,
si no recordo bé,
perquè aquest senyor
amb títols
és una mica...
No és gaire sintètic,
és
la noia
que somiava
en un llumí
i en un vidó
de gasolina.
Fa l'efecte que és així.
Crec que va per aquí.
Són dos títols
que formen part
d'una trilogia.
La trilogia
portava el nom
genèric
de Millennium,
crec.
Millennium,
que és el nom
de la revista
en la que treballa
el periodista
a la ficció
i el tercer
encara no
l'envies.
El tercer
teòricament
s'ha de publicar
aquest mes d'abril
a l'estat espanyol
i és una
de les publicacions
més esperades
del món editorial
perquè, vaja,
també diuen
que en temps de crisi
les editorials
són més selectives
que tenen
moltes esperances
dipositades
especialment
en els grans títols
i aquest es veu
que és un valor
seguríssim.
Vaja,
les últimes setmanes
aquests dos títols
record destacadíssims
en llibres
de ficció.
Doncs sí.
Estan bé?
Has pogut llegir,
Cristina?
He llegit el primer
i t'he de dir
que sense masses ganes
perquè dius
aquests llibres
que venen
tan anunciats
a vegades
doncs no te'n refies
però no,
penso que és
molt bona novel·la
de les d'intriga
se'n diu policia
que però
allí no hi surt
cap policia
o sigui,
sí que hi ha
un cas a resoldre
però el resol
la protagonista.
És una molt bona novel·la
de ficció
però és una novel·la
que a més a més
aporta moltes dades
de la realitat
de Suècia
d'ara,
del segle XXI
on destapa
coses
molt dures.
Avui en dia
que moltes vegades
tenim els països
escandinaus
o Suècia
segurament com a paradigma
d'aquest estat
del benestar
doncs vaja
no...
I on sembla
que sigui
un espai
on no passen coses.
És un mirall, no?
És un mirall.
Doncs aquest period...
Ell, a veure,
l'autor
el Mike
Sting Larson
és periodista
a la realitat
i ha treballat
molts anys
al front
d'una revista
que denuncia
casos
sobretot
dels grups nazis
que encara
queden
no sé si parla
doncs
durant el segle XX
i ha fet
un treball
molt intens
també
en defensa
de les dones
i de les dones
especialment
que han sofert
algun tipus
de maltractament
llavors
això
té molts paral·lelismes
el protagonista
del Michael Blomqvist
el protagonista
de la novel·la
té molts paral·lelismes
amb l'autor
perquè també
dirigeix una revista
que en aquest cas
es diu Millennium
la realitat
és una altra revista
segur que la figura
del protagonista
és la d'un periodista
més idealitzat
o més romàntic
que potser
l'autor real
però aquesta cosa
sembla que t'estigui
explicant una cosa
molt viscuda
i de fet
a cada començament
de capítol
dona unes dades
que són objectives
i que són tretes
de la realitat
d'avui a Suècia
per exemple
quantes dones
han estat maltractades
durant els anys
i donen els anys
o quantes dones
han denunciat
o quantes dones
no han denunciat
llavors sobre això
ell fa una
construeix
una ficció
molt amena
però
basada
tot en fets
que t'estan donant
per tant
no és allò
que et dius
una novel·la
i per tot el temps
que podíem estar
llegint una cosa
més de saig
per exemple
n'hagués tret
més profit
no no
jo crec que dóna
la sensació
que en treus
força profit
perquè
que fa moltes vegades
un periodista
quan té unes dades
o una persona
que té unes dades
que sap
que si ho publica
se la pot carregar
i valent
ell denuncia
moltes coses
aquí
denuncia grups
d'ultradreta
denuncia
el que està passant
amb un sector
de les dones
amb una societat
que aparentment
tot això ho ha de tenir
superat
i denuncia
també
els propis mitjans
de comunicació
que no han estat
capaços
de denunciar
i han estat finançant
en grups
d'aquests
poderosos
dèiem abans
que la biografia
de l'autor
és una mica
particular
perquè hem de recordar
que l'autor
va morir
res setmanes
després
de lliurar
el manuscrit
del tercer volum
d'aquesta trilogia
que hem comentat
i
quan encara
no s'havia publicat
ni el primer
per tant
és un autor
que va morir
crec
d'un atac de cor
als 50 anys
escassament tenia
i
no ha pogut veure
l'enorme èxit
que ha tingut
no només de Suècia
no només de l'estat espanyol
sinó arreu d'Europa
avui en dia
i a més a més
hem deixat
m'assembla
que
ha dit perfectament
pels seus hereus
com enllirien
el repartiment
dels guanys
tant de la primera novel·la
com de la segona
i em fa l'efecte
que la família
el que està fent ara
és estar-se barallant
per aquests guanys
perquè de guanys
en deuen tenir
i moltíssims
perquè insisteu
que estan sent
autèntics bestsellers
doncs vaja
diu que va morir
pujant fins al 7 epil
escales
a la redacció
on té el diari
o sigui
que ell diu
que en un person
es va morir
exactament com descriu
que es mor
un dels seus personatges
a la segona part
és a dir
que té tant de
d'autobiogràfic
però ell no podia
preveure
no, no, clar
suposent que no
i la part
una mica estranya
una mica estranya
una mica estranya
tan sobtada
de fer un gran esforç físic
va pujar
a 7 pisos de peu
a les escales
i li va agafar
un atac de cor
i va acabar perdent la vida
ara
també val a dir
que fumava
80 cigarretes diàries
segons
això són uns 4 paquets diaris
Déu-n'hi-do
i 20 cafès diaris
20 cafès diaris
home aquí
el protagonista
el protagonista
no para
de prendre cafès
aquí n'hi ha una
aquí n'hi ha una
aquí n'hi ha una
la redacció
que s'en pren
4 o 5
però vaja
ja a més no he vist
20 cafès diaris
una personalitat
bastant extrema
en aquest sentit
però
els personatges
de la novel·la
també veus
que pren molt de cafè
dius
potser s'ha passat aquí
fent-los prendre cafè
però clar
Si ells en prenen i a vint,
Déu-n'hi-do, els que no ens en prenem ni un
perquè si no la cafeïna ens altera massa vint.
També la fa molt interessant
la protagonista, que és una noia
jove.
Diuen que amb una mena
de pipi i calces largues,
que era sueca,
però molt posada
al segle XX, amb molts pírcings
i amb molts tatuatges.
I és una hacker,
aquesta noia, realment és una noia que entén
molt d'informàtica.
I llavors això la gent que...
Això també ho fa amè, no?
Perquè t'ensenya trucs o...
Ja ho veig de Cristina
piratejant els ordinadors
de la biblioteca
i d'on faci falta.
Carinyosament, eh?
No, fa l'efecte que no, eh?
Però, clar,
per això hem dit que és la novel·la
d'intriga de la dècada,
perquè aporta uns elements que,
a diferència d'altres novel·les, no donen
aquesta informació tant i tant al dia.
No.
Doncs, vaja, podríem dir que,
si em permets, que qualitat i reconeixement
s'uneixen per una vegada,
que no sempre és així, ja ho coneixem,
en aquestes novel·les.
Hi ha alguns casos que també,
un autor que es diu John Vanville,
que també ha escrit novel·les policiaques
molt bones,
el Banqui el mateix, no?
Sense que no...
Però, doncs, aquest és un noi que jo crec
que aquest any xica...
és una de les novel·les del 2008, eh?
Doncs ja en podem disposar
de diversos exemplars
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Tirem mesos...
Tirem anys i milions anys enrere?
Ens anem a la prehistòria, Cristina?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, com vulguis.
Vaja, ja ens hi...
No fa poc aquest salt?
Una miqueta, perquè no sobreviuríem gaire bé
amb el tema dels dinosaures i tot plegat,
però vaja, ja anem,
no perquè prici no ser,
sinó perquè, de fet,
és una de les propostes
de la Biblioteca Pública
per aquest mes de gener.
De fet, moltes de les activitats
que hi ha en marxa aquests dies
estan relacionades
en aquesta època històrica.
Aquest mes
comencem una programació
diferent
on diferents sectors
de la biblioteca
hi farem l'esforç
d'unir-nos
per fer programacions conjuntes.
És a dir,
que allò que...
I a més a més el tema
escollit seran
cada mes una cultura.
Seran 12 mesos,
12 cultures
i comencem
per les cultures prehistòriques.
Llavors, aquest mes
doncs ens posarem el dia
amb la compra
i catalogació
de llibres
de les diferents èpoques
de la prehistòria
perquè fins i tot
això també ha canviat
les descobriments
de Tapauerca
han canviat els registres
fins i tot
de les primeres dades
de la humanitat.
Sí, sí, tant, absolutament.
És a dir,
que fins i tot amb això
tenim coses obsoletes
que ens hem de posar al dia.
I després farem
un seguit d'activitats
bàsicament a la sala infantil
al voltant d'aquests temes
de cultures prehistòriques.
Nosaltres farem
doncs una àmplia bibliografia
i també teníem pensat
de posar uns recorreguts,
donar publicitat
els recorreguts
on hi ha coves
amb pintures
al nostre entorn
més o menys visitables
gairebé totes
amb reserves prèvies
però bé,
que donar aquesta informació
que en tenim
molt més a la vora
que no pas ens pensem.
Tenim totes les pintures
de l'art del Mediterrànic.
Que és la zona
declarada
Patrimoni de la Humanitat.
Exacte.
I no se'n parla gaire
doncs hem pensat
de fer
de posar
aquesta informació
més a l'abast
perquè pugui passar
d'allò de la informació
passar al coneixement
i donar
totes les dades
que tinguem.
Després
amb els clubs de lectura
també fem
una col·laboració especial
com ja venim fent
des de fa uns anys
al mes de gener
amb el Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Escollim una lectura
que ells
tinguin
una exposició
o sigui
l'exposició
que hi ha
al mes de gener
ja hi ve sent
des de fa
un parell de mesos
en fa l'efecte
s'acaba
amb una col·laboració
especial
amb el Club
de Lectors
de la Biblioteca
on s'escoll
una novel·la
que tingui a veure
amb l'exposició.
Què és aquesta exposició
de les dones
de la prehistòria?
Les dones
en la prehistòria.
La novel·la
que hem escollit
que puguem
perquè ens doni peu
al comentari
de coses
de les dones
en la prehistòria
és la novel·la
del Clan
de l'Os
de les Cavernes
que en castellà
és el Clan
de l'Os
del Cavernario
de la
Jean M.
Howell
una escriptora
americana
que s'ha especialitzat
en prehistòria
i ha tret
cinc llibres
sobre prehistòria
que han estat
un èxit.
És a dir,
la novel·la aquesta
sí que no és d'ara.
Ha estat escollida
perquè ens va bé
després
pel comentari
i és una novel·la
que es llegeix molt bé
i segur que ens permet
aproximar
i saber coses
que no coneixíem gaire.
El Club de Lectura
en participaran,
tindrem
la possibilitat
de comentar
aquí sobre
el Mou del Carbonell
crec també
en un dels dies.
Vindrà del Carbonell
i fer la presentació
diguem-ne
no tant del llibre
perquè no és d'ara
sinó del que ell
sap del llibre
o de la realitat
del llibre
i és una persona
autoritzada
per fer-lo.
Jo crec que
de les camés.
A més a més
coneix personalment
l'autora
perquè és una persona
que per documentar-se
també va anar
a les excavacions
de la Tapuerca
és a dir
que jo crec
que pot ser interessant
la introducció
després un dia
veurem la pel·lícula
el dia 15
es veu la pel·lícula
que això està obert
a tothom
el dia 20
vindrà
l'audal Carbonell
a fer la conferència
xerrada
i el dia 22
és la reunió
del Club de Lectors
que la farem al museu.
Si algú
té interès
en fer aquest minicicle
és a dir
jo no vull ser
del Club de Lectors
perquè no tinc disponibilitat
però aquestes activitats
sí, pot venir a la biblioteca
i apuntar-s'hi
i li proporcionem el llibre.
Doncs apuntat queda
i no és només
moltes de les activitats
que són relacionades
però per exemple
al llarg d'aquest mes de gener
la taula del vestíbul
anirà canviant cíclicament
a més en temes d'actualitat
que en teniu
una embestada sobre Cuba
coincidint
amb el 50 aniversari
de la Revolució
aquest divendres
es renovem
i també
a mitjans de gener
n'hi haurà una preparada
sobre el canvi de president
dels Estats Units
perquè recordem que Barack Obama
pren possessió
del càrrec el dia 21
i la biblioteca
ja ho tenia calculat
ho tenia apuntat
allà en vermell
el calendari
i aprofitarà aquesta data
doncs també
per oferir-nos
alguns títols
que ens puguin
acabar d'orientar
una miqueta
sobre aquesta situació.
sobre els Estats Units
avui en dia
que a vegades
costa de trobar
llibres que analitzin
la situació real del país
i potser aquest moment
és una mica difícil
és un moment
de canvi
però bé
hem de ser capaços
de tenir aquesta informació
al dia
com tu dius
50 anys de la Revolució
a Cuba
50 anys després
que hi ha
però també posarem
coses
com que
la idea és fer coses
transversals
doncs
si tenim coses
de la música
a Cuba
o de l'art
a Cuba
que s'hagi pogut fer
aquests darrers anys
doncs
també ho podríem
allà exposar.
any nou
2009
però la biblioteca
continua
en plena forma
i les obres
s'acabaran
a més a més
d'aquí aviat
i en podrem
gaudir
plenament
la taula
que hi ha avui
és la de bons propòsits
per el 2009
o sigui que
bons propòsits
que anirem desgranant
entre d'altres moments
dilluns
darrere dilluns
cada setmana
a partir de les 11
en companyia
de la Cristina
i la resta
de companyes
de la biblioteca
una última cosa
per comentar
cursos d'informàtica
entre d'altres
Cristina?
Sí
els cursos
d'informàtica
els tallers
que habitualment
fem
per la gent
que està
molt poc
acostumada
a manejar-se
el tema
d'informàtica
que encara que
no és una cosa
per a iniciats
és una cosa
per a la gent
que no en sap
comencen
les inscripcions
demà
el dia 7 de gener
no demà
no dimecres
demà és festa
el dia 7 de gener
fins al 31 de gener
és a dir
que les persones
interessades
les que es van quedar
a la cua
d'espera
poden venir
a partir del 7
al 31 de gener
i buscar
una opció horària
que els hi vagi bé
o de matí o tarda
ja recordin
ja n'hem parlat
en altres ocasions
perquè no és la primera vegada
ni de bon tros
que la biblioteca
posa en marxa
aquestes activitats
que tenen un nivell
de demanda
força elevat
ja fa temps
ja fa temps
i tenen força demanda
i també voldria fer
un altre recordatori
pels nens i nenes
que hagin anat
a l'espai
de la biblioteca
al parc infantil
curiositat
que heu estat
aquests dies presents
fins a aquest cap de setmana
doncs que el dijous
dia 8
em sembla que no m'equivoco
no t'equivoques
dia 8
hi haurà un sorteig
tots els nens i nenes
que van omplir la bulleta
que van participar
en les activitats
ja van omplir
una bulleta
i el dia 8
a les 6 de la tarda
hi haurà
els sortejos
corresponents
per veure qui és
el guanyador
de llibres
que regalem
molta sort
per als més petits
doncs
aprofitant que avui
encara segurament
alguns anys
ens escolten per la ràdio
que encara acabo deixant de festa
doncs vaja
una bona entrada al col·legi
poden tenir
amb regals
entre exàmens
i tot plegat
encara
encara s'ho passarà millor
una mica de distracció
que sempre convé
Cristina
moltes gràcies
ens retrobem
una propera setmana
a vosaltres
d'aquí uns instants
parlem de res
recordin
que ens acompanyarà
Jordi Cortat
el responsable
de la cavalcada
una persona
que ha tingut
fil directe
amb el seu espai
Val Tassà
parlem amb ell
d'aquí uns instants
fins ara