Eudel Carbonell, Jordi Agustí, molt bon dia.
Bon dia.
Avui ens instal·lem còmodament a la Gran Dolina
perquè allà es van trobar nombroses restes
del primer poblador humà de la península ibèrica.
Poca broma, eh?
Cas de Gran Dolina, i també és un cas molt espectacular.
Ja el Jordi ho ha comentat,
que quan van començar a excavar Gran Dolina
i van començar a sortir els fòssils,
que va ser arrel d'un projecte rival
que van fer amb els anglesos
que havien trobat el jaciment de Voxgrou,
això sempre ho expliquem en ciència,
els projectes rivals són projectes
que fan que competim per ser competents,
no competir per destruir-nos,
sinó per generar.
És un estímul.
Un estímul per generar, per construir,
no per denigrar ni per destruir.
Amb l'equip de Voxgrou,
i efectivament el 8 de juliol del 92,
no me'n recordo, i de l'any,
ja per tant temps que no,
vam trobar aquests.
I la primera cosa,
que comentava abans el Jordi,
que a mi em va impressionar,
és que es deia que avui sí,
si hi havia alguna població,
dèiem, a Europa un milió d'anys
havia de ser una cosa molt escadocera,
podria haver-hi una resta per aquí per allà,
i ens vam trobar que amb 6 metres quadrats
vam trobar 100 restes d'homínits,
prop de 1.000 restes de fauna,
i 200 restes d'eines lítiques.
Un milió d'anys d'antiguitat, parlem, eh?
900.000, 850.000...
Arrodonim que amb aquestes magnituds no cal.
No, no cal, i també la gent s'ha de saber,
arrodonim que sí,
més prop d'un milió que no d'una altra dada.
I això que deia abans el Jordi,
a mi em va suggerir
que aquestes nostres hipòtesis
que al milió d'anys hi havia poca gent,
hi havia pocs humans a Europa,
eren, o menys que el sud d'Europa,
eren incorrectes.
No pot ser que un pelí encest
amb centenars d'objectes,
milers, quan es calen extensió,
al nivell de TDC,
es fes amb una població escadocera.
Bé, de fet, jo em situaria històricament
a començaments dels anys 90 i els anys 80.
per què va aparèixer el que se'n diu
la hipòtesi de short chronology,
els capdavant, és a dir,
la idea que el poblament d'Europa
havia estat relativament recent
i per part de l'homo heidelbergensis només,
que no hi havia un poblament
superior a un milió d'anys
o superior a 600.000 anys.
Aquesta és una hipòtesi
que va ser messa per un grup de treball
molt crític, liderat per dos holandesos,
Bill Rubrocks,
i el meu amic paleontòleg,
Thais Kolschoten,
i que és una hipòtesi que, evidentment,
amb Gran Dolina,
després també amb els llaciments
de Georgià de Manici,
va caure estepitosament.
Però, bé, jo voldria
tancar una llança en el seu favor,
en el sentit que en els anys 80
va haver-hi un pupurri
de dades de presència humana
molt antiga.
hi havia llaciments com Xilac,
que gairebé dos milions d'anys,
que es parlava que hi havia indústria,
la balonet,
però un llaciment
d'aproximadament un milió d'anys,
però que també hi havia indústria,
però era poca,
hi havia discussió,
hi havia la famosa polèmica
del crani d'Orce,
que hi havia tota una sèrie de...
I aquesta gent el que va fer
va ser prou.
Analitzem les dades críticament
i analitzant les dades críticament
van arribar a la conclusió
que les úniques dades fiables
en aquell moment
eren de 600.000 anys.
El problema
és que en dos anys
van sortir
totes les evidències,
van tenir la desgràcia
d'aquí immediatament
de fer un volum molt maco
que van regalar a tothom
i en dos anys van comer
totes van fer norris
perquè va sortir de Manici,
va sortir Grandolina...
És el pitjor que li portes
a un investigador, això,
de les coses pitjors.
Van tenir molt mala sort
en aquest sentit.
Bé, però aquí digues...
Nosaltres, el que estava dient el Jordi,
nosaltres vam fer un article
que plantejàvem
fent aquesta revisió històrica
de tres hipòtesis
contemplades per treballar sobre això.
És el que vam publicar
en el Journal of Anthropological Research,
un d'aquests,
que era la hipòtesi
de l'Europa vella,
que era aquesta hipòtesi
que a Europa hi hauria poblacions
de més d'un milió i mig
o dos milions d'anys.
La hipòtesi de l'Europa madura,
que és la que apujàvem nosaltres,
que hi ha Europa
i hi havia una població
consolidada un milió
i la hipòtesi ja,
per suposat,
destruïda
i pulveritzada
de la short cronologia
que deien
que no s'havia trobat mai a Europa
Mimòmi Sabini,
que és el que a nivell biostatigràfic,
que és el que estudia el Jordi,
associat a eines
o a restes humanes.
Per suposat,
nosaltres,
tant perquè,
quan m'hem descobrit
i de 6,
estava forrat de viva
Mimòmi Sabini,
de batíboles,
eines humanes
i humans.
o sigui que aquesta hipòtesi passa.
I la hipòtesi de l'Europa madura
estava molt ben instal·lada
i era molt clar
que era molt més fàcil
que l'Europa vella
a la llarga tingui èxit
que no les altres
que han estat superades
i han estat destruïdes
per les pròpies descobertes.
I de fet,
ja es comencen a trobar
molts jaciments
en aquests entorns
d'1,2,
1,5
i és obvi
perquè tenim les poblacions
de l'emanici
on treballa el Jordi
ben conegudes
i ben datades
d'1,75.
D'aquestes en parlarem
en el proper capítol
però en tot cas
si ens centrem en l'home
en tessor també
home explorador
he sentit-hi per algun lloc.
Sí,
perquè són els que tenim
la constància
que van venir d'Àfrica.
Aquest és el nom
que li van posar
l'amic Audal
i José Mari Bermúdez Castro
i Juan Luis
que vol dir efectivament
antecessor en llatí
més fins i tot
que avant passat
que és el que
ara em semblaria
era el que anava
per davant
de les legions romanes
per explorar
els exploradors
i efectivament
perquè
originalment
ara el José Mari
el José Mari
Bermúdez Castro
ha canviat
una mica d'idees
però originalment
es pensava
que era una forma
originada
a Àfrica
i que directament
des d'Àfrica
havia entrat
a Europa
i havia donat
tant a l'home modern
com a l'home
de Neandertal.
Parlem d'un home
també així voluminós
amb una capacitat
cranial
i un cervell inferior
al nostre
dels sàpians
característiques
com el Heidelbergensis
més o menys?
Bé, probablement
sospito
que seria diferent
el problema
és que
entre els més primitius
el problema
és que
el secret
de com era
finalment
a nivell
postcranial
l'home antecessor
encara està
en el nivell
de Tedesís
i com
la lògica
de l'excavació
fa que
les excavacions
s'han de fer
d'una manera
molt curosa
i tal
i a l'Eudal
jo crec que
fins arribar
a
tenim molta feina
de tant en tant
l'Eudal
li agafa una
això
i amb el José Màries
ja ens han de fer
una cata
perquè
esperar
uns altres
deu anys
fins que arribi
això
és una mica
deu ser
veritablement
com un estrès
tenim
mira
tenim
allòs ja ha estat un milió d'anys
allà
pot esperar a Déu
fixa
l'estratègia
l'estratègia nostra
va ser
doncs
ho estàvem explicant abans
amb aquest projecte rival
doncs
accelerar
una cala
que havíem fet
de 6 metres quadrats
perquè volíem tenir
un paritatge
que hi havia
a nivell biostatigràfic
en els homes a nivells
i arran
de
que va sortir el Netxo
lo de
lo de
Voxgro
que ahir
en què el primer
poblador europeu
podia ser
a les Illes
d'Anglaterra
doncs vam fer
aquesta acceleració
aquesta acceleració
ens la permet
de tenir
una mostra
tenir una
una mostra significativa
però
no per poder
reconstruir
un homínid
com a conseqüència
després vam
començar a retallar
la seqüència
de Gran Dolina
perquè corria
perill de desplomar-se
i vam aprofitar-ho
també
fent aquest retranqueig
de la vora
per veure si realment
l'extensió
d'homínids
del nivell 6
era tota la Gran Dolina
la nostra satisfacció
es va completar
fa dos anys
al veure que
de punta a punta
del jaciment
hi ha fòssils humans
d'Antetés
és a dir
que hi ha
fòssils i fòssils
hi ha de vertebrats
de mamífos
de tot
hi ha indústries
hi ha de tot
ara sabem
que ens queden
perquè és el que hem obert
la part superior
de Gran Dolina
uns 70 metres
75 metres
per baixar
uns 10
o uns 8 metres
de profunditat
o 6
i trobar
esperem
això és el que ja sabem
perquè hi ha 11 o 12 individus
ara
nosaltres hem calculat
que hi pot haver uns 25 o 30 individus
com a la cima
doncs és molt possible
que la Gran Dolina
quedi per excavar
uns 7 o 8 mil restes humanes
però tot i així
ja comencem a saber
algunes coses
s'apunten com els primers pobladors
d'Europa
per tant
si parlem d'això
i de com van arribar
potser hem de desplaçar
la nostra atenció
fins a Gibraltar
Gibraltar no és només
el punt de discussió
entre britànics i espanyols
a veure de qui és el panyal
sinó que és un punt de discussió
entre els investigadors
realment és allà
on us atureu
i dieu
van venir d'Àfrica
no van venir d'Àfrica
sí
Gibraltar
és també
el famós tema
de la entrada directa
d'Homínix
des del nord d'Àfrica
a la península ibèrica
hi ha
un fet molt curiós
i és que
el registre
fora de Manisi
al sud del Càuques
el registre més vell
de presència humana
a Europa
està a la península ibèrica
està a la Gran Dolina
està a Sima l'Elefante
i està també
a la conca
a Guadixbaza
on hi ha
els llaciments
de Fuente Nueva
i Barranco León
i entre mig
hi ha molt poca cosa
hi ha
l'Evalonet
al sud de França
hem parlat
de Xeprano
però poca
res
de què puguem parlar
a centre Europa
de moment
clar
és sospitós
a la mateixa vegada
tenim llaciments
al nord d'Àfrica
en què
el IPES
nosaltres estem col·laborant
en excavar
per exemple
a Inanès
amb gairebé
llaciments
d'un milió
800 mil anys
en què sabem
que els homínids
també estaven implantats
a la vora sud
del Mediterrani
clar
quan un veu
que Gibraltar
són 14 quilòmetres
només
i que els homínids
van ser capaços
de passar
a l'aïla de Flores
és a dir
creuant
un tros
de mar
un surt
immediatament
la pregunta
de per què no
en lloc
d'anar
per el Càucas
i el nord
d'Europa
o el centre d'Europa
un contacte directe
àfrica
península
ibèrica
a través de l'estret
de Gibraltar
això és
una pregunta
que surt
contínuament
a mi em fa pensar
que no seria
descartable
que hi hagués
una ruta
alternativa
contra
el creuament
d'estret de Gibraltar
hi ha
hi ha un problema
i és que
avui sabem
i ho demostren
les pateres
i els motors
fora borda
que és molt difícil
creuar l'estret
de Gibraltar
perquè hi ha
unes corrents
tremendes
i normalment
això es fa servir
en contra
ara bé
quan parlem
de colonització
a través del mar
colonització
d'illes
potser la gent
pensa
gent que sap
fer
bots
o vaixenys
o algo així
l'antecessor
no tenia
aquesta capacitat
o simplement
balses
i clar
no és així
jo recordo
una foto
que em va impressionar
quan va haver-hi
el famós
tsunami aquest
d'un nano
que estava
en un arbre
a quilòmetres
i quilòmetres
de la costa
i que l'arbre
l'havia tomat
i ell s'havia agafat
a l'arbre
de fet
hem de pensar
en un mecanisme
més aviat
d'aquest tipus
pensem
en una tempesta
fenòmets naturals
o una
riada
i uns quants
suminits
que s'agafen
un arbre
l'arbre tomba
i l'arbre
va parar
al mar
i del mar
i aquí descobreixen
la navegació
involuntària
la navegació
involuntària
per tant
no en aquest cas
curiosament
però
estrictament
però també
per exemple
en el cas
de flores
poden haver estat
mecanismes
d'aquest tipus
balses naturals
a l'atzar
llavors
ara bé
jo crec
que efectivament
que no
va ser així
i també
em basso
d'alguna manera
a la conca
guàdixbaza
és a dir
a la conca
guàdixbaza
parlant d'orce
d'orce
sí
bueno
més ampla
la conca guàdixbaza
l'irien
hi ha un registre
sedimentari
molt continu
allà
tenim tot el llibre
disculpa Jordi
restes dominits
poquetes
no
de moment
no n'hi ha
poquetes
bueno
hi ha una cosa
de mamífers
de tot això
el que vulguis
és un festival
però vaja
no
l'experiència
demostra
tant a
de Manisi
com a
com a
Tapuerca
que has de passar
10 anys
trobant indústries
i quan passen
10 anys
potser
surt la primera
resta d'un minut
això sí
que encara
allà ens queda
una mica
però bueno
el valor afegit
de guàdixbaza
és que és una mica
com a Old Dubai
com a Àfrica
ja tens tota la seqüència
contínua
encara que no hagi sortit
el protagonista
principal
però és molt curiós
perquè allí
en el plistocer inferior
en el període
que seria
un milió 600
a un milió 400
tens
tens
que de cop i volta
els jaciments
de Fuente Nueva Atles
i Barrancolion
estan plens d'indústria
milers
d'indústries
del modus 1
del modus 1
però milers
i en nivells
200.000 anys anteriors
que és el nivell
de Ventamicena
el famós
jaciment de Ventamicena
no hi ha
cap evidència
de presència humana
és a dir que
evidentment
no hi era
i jo penso que no hi era
no perquè no pogués arribar
sinó perquè precisament
i això
amb el meu
el nostre col·lega
Ick Blen
del nostre institut
ho hem pogut demostrar
d'alguna manera
les condicions
en aquell moment
eren molt dolentes
Ventamicena
aquest jaciment
d'un milió 600
posem per cas
era un moment
de sequera màxima
i aquest moment
de sequera màxima
també
era d'alguna manera
perimediterrani
o global
per tant
els homínids
no hi eren
no perquè no haguessin
pogut arribar
sinó perquè
si arribaven
estaven
condamnats
a l'extinció
a la inanició
i en canvi
sabem que
Fonteneuve
i Barrancoléon
així com
Sima Balfanti
i Gran Dolina
hi havia unes condicions
climàtiques
buscoses
molt bones
i també
a Guadixbara
i és
en aquests moments
d'òptim climàtic
quan les poblacions humanes
deixen expandir-se
hi ha una cosa
interessant
que ara estem tocant
les dues grans àrees
del Plistocè
de la península ibèrica
amb restes
de presència humana
i restes
de tot tipus
de mamífers
eines
etc.
i homínids
són curiosament
molt semblants
al que passa a Àfrica
a Àfrica
hi ha dos llocs
Sud-Àfrica
amb els anys de ciment
de Cerc Fontein
els percrans
etc.
els clàssics
que són amb coves
amb bretxes
amb coves
amb dipòsits
molt vells
del Plistocè
i les zones
d'Àfrica Centro-Oriental
Etiopia
i tot aquest
Curiosament
jo em penso
que la península ibèrica
és del mateix model
a Tà-Purca
en el Gran Cars
d'A-Purca
que és el sistema
càstig més gran
del Duero
es donen
els llestiments
que serien
homòlegs
o anàlegs
en els de Sud-Àfrica
i
a la zona
de depressió
de
de
Guadix-Baza
es donen
els homòlegs
el que seria
d'Etiopia
i teniu una hipòtesi
d'aquesta similitud
península ibèrica
a Àfrica
de similitud
de jaciments
la gràcia
d'aquest tema
a Àfrica
com aquí
és que
podem comparar
dos hàbitats
diferents
amb els mateixos
actors
que deixen
les mateixes
l'hàbitat
a l'aire lliure
en vora de llac
i l'hàbitat
en cova
o en sistema càstig
i penso que
això ens ho estem proposant
com a programa
de futur
dins de l'IPES
és la comparació
entre la seqüència
d'Atapuerca
i la seqüència
de Guadix-Baza
de Baza
de Orze
perquè curiosament
vis a vis
tenim
són com vides
paral·leles
tenim els mateixos nivells
més o menys representats
us ha girat feina
amb aquesta nova línia
d'investigació
però si us sembla
tornem a la Grandolina
perquè les restes
que es van trobar
allà permeten documentar
un aspecte importantíssim
que ja vam fer
una breu referència
a l'anterior programa
que eren
les primeres proves
o de les primeres proves
de canibalisme
em sembla que es van menjar
uns quants nois i noies
uns infants
allà
van fer com un napa
important
la veiem
sí
la prova
la prova de canibalisme
és la prova més vella
que hi ha
a l'evolució humana
hi ha alguns
indicis
de maestro-l'epitecs
i altres tipus de gèneres
que no és el gènere homo
però del gènere homo
per ara
de forma consistent
la prova més vella
de canibalisme
d'uns events
de canibalisme
és la gran dolina
i a veure
això es pot saber
perquè el 60 i escaig
per cent
de les restes escalètiques
tant craneals
com post craneals
tenen marques
de tall
o de cops
que això
tall o cops
els únics animals
que ho saben fer
són els homínids humans
per tant
està clar
que hi ha
canibalisme
l'important
de tot això
és
com és
que es desenvolupi
el canibalisme
de forma
no eventual
sinó sistemàtica
d'un grup
i llavors aquí
la hipòtesi
a part que és un canibalisme
gastronòmic
és a dir
que es mengen
les peces
que estan
ni ritual
ni res
aquí nosaltres
no tenim cap prova
que això sigui ritual
però ja em penso
que és un tipus
de canibalisme
gastronòmic
però de tipus
cultural
no etològic
per què penso això?
perquè si ve
en un moment determinat
quan hi passes gana
quan hi ha
poca proteïna
a l'entorn
animals
etc
doncs esporàdicament
pots consumir
un mort
o matar algú
per consumir
etc
normalment
l'autocannibalisme
no és cap estratègia
per sobreviure
no funciona
l'endocannibalisme
el canibalisme
que no és
un canibalisme
entre el teu mateix grup
pot funcionar
quan hi ha alguna competència
en algun espai
llavors jo penso
abans el Jordi
explicava
que en un moment determinat
hi ha
una gran ocupació
doncs jo penso
que
quan millora
climàticament
fa uns 900.000 anys
i l'arribada
pels rius
cap a aquestes zones
de la
serà la demanda
de les seves distribucions
de població
ocupa
una determinada població
un entorn
en el qual
està paraclitant
en una regió
i per evitar
l'ocupació
d'aquesta zona
el que fa
és establir
una dinàmica
de competència
que és eliminar
tròficament
per la base
els possibles competidors
que eliminarà
llavors
jo veig
el canibalisme
de l'homo
anteteso
com un canibalisme
defensiu
cultural
que passa
de pares
a fills
perquè són
diverses
les generacions
que l'han practicat
com a conseqüència
doncs
d'aquest nou comportament
que adopten
en un moment
d'una gran càrrega
demogràfica
en el sistema
la forma de liquidar
la piràmide
i la competència
és eliminar
els que no són
el teu grup
o sigui
una mateixa espècie
que es consumeixi
entre ella
però
a partir de la competència
entre nosaltres
o sigui
competència
intraspecífica
hi ha debat
si era la mateixa espècie
que entre un grup
i un altre
se'ls menjaven
o si era una altra espècie
que podia arribar
això vam proposar
però s'ha de trobar
l'altra espècie
que per això
però tot i que no s'ha trobat
l'altra espècie
continua
aquest debat
damunt la taula
dins de la comunitat
científica
és una polèmica
gairebé eterna
que s'acabarà
el dia que es trobi
l'altra espècie
i es pugui datar
en una època
més o menys
similar a la de
l'homo anteceso
que van conviure
en el mateix territori
jo crec que
s'apunta
que en aquell moment
Europa estava poblada
per una única espècie
només l'anteceso
sí
probablement
no donava
per tant
la cosa
hem de pensar
també
que
aquesta
aquesta població
aquest poblament
d'Europa
no va ser
com el de l'homo
hegelbergensis
i com comentava
en un altre programa
aquest poblament
està al sud
de les grans
cordilleres
mediterrànies
però no
no més enllà
llavors
probablement
eren unes poblacions
encara
molt dependents
del medi
en un grau
d'independentació
del medi
relativament
escàs
amb un modus
de vida
que era
semblava més
el d'un carronyaire
que no
amb el d'un
amb el d'un
caçador
probablement
caçaven peces
petites
i això
ho demostra
almenys
els llaciments
d'Orce
de Fontenera
de Barranco León
molt oportunista
era
que probablement
no hi havia
una gran selecció
de matèries
primeres
i era
bàsicament
per despedeçar
individus
que s'havien
trobat morts
a l'hora d'un llac
és molt curiós
perquè
Fontenera
és un llaciment
bàsicament
d'elefants
del
Mamutus
Meridionalis
i Barranco León
per exemple
és un llaciment
bàsicament
d'hipopòtams
però bueno
cal pensar
aquests homínids
aquests homo antecessors
allà
als boscos
al voltant
dels llacs
i quan veuen
una pressa
que està moribunda
o que
alguns carnívors
alguns dents de sabre
s'han carregat
baixen ràpidament
la despedacen
es porten
les parts aprofitables
fan fora
a les ienes
perquè en aquest moment
probablement
hi ha una competència
molt forta
amb les ienes
perquè ocupaven
potser
el mateix mitjul
ecològic
però
probablement
estem parlant
de poblacions
molt oportunistes
la propera setmana
continuarem retrocedint
amb el temps
us sembla?
perfecte
fins al proper programa
gràcies
gràcies