D'entrada avui parlem de la felicitat.
A veure, diuen que quan un es pregunta si és feliç, és que no ho és.
Que quan ets feliç realment és quan no et fas aquesta pregunta.
Diuen.
Bé, jo ara us parlaré d'un intent d'estudiar la felicitat
des d'una perspectiva científica.
Tot es pot estudiar per la ciència avui dia.
Tot es pot estudiar. Avui en dia la ciència s'interessa...
I com es deu mesurar la felicitat? Explica, explica.
Això ho explicarem.
Mireu, jo avui vull comentar un article
que va aparèixer al British Medical Journal,
que és una revista de molt de prestigi
dins del món de les revistes mèdiques.
I va ser publicat el desembre del 2008.
Alguns mitjans de comunicació se'n van fer ressò.
I l'estudi s'hi titula així.
Extensió dinàmica de la felicitat en una gran xarxa social.
Això s'ha de traduir.
Anàlisi longitudinal de 20 anys en l'estudi Framingham del cor.
És a dir, els investigadors te diuen què volem saber.
Diu, mira, últimament, no sé si això el públic n'és molt conscient,
però la felicitat és objecte d'estudi de moltes ciències.
Interessa a economistes, antropòlegs, sociòlegs, ciències de la salut, psicòlegs, neurociències.
Vull dir, la felicitat ve sent objecte d'estudi
i cada vegada s'estudia amb més interès.
Però això és lògic que si ets infeliç se'n ressent la salut,
si ets infeliç se'n ressent l'economia,
perquè no rendeixes igual,
no m'estranya que tothom vulgui estudiar si la gent és feliç o no,
per puro interès, clar.
Sí, sí, i des de molts punts de vista, no?
Llavors, fins ara, s'havia estudiat molt
la felicitat a nivell individual.
És a dir, quins factors són els que fan
que alguna persona sigui més o més feliç que una altra?
Ara ja explicarem això, com se mesura.
I, bé, s'han trobat factors genètics,
factors conductuals, factors del mèdic,
quedar-se en atur, que et toqui la loteria.
Vull dir, tot ha estat així una miqueta estudiat.
El que passa és que els autors de l'estudi diuen
que tot això està estudiat a nivell individual,
però el que ells volen provar
és que la felicitat no és un fenomen individual.
I probablement la felicitat no es provoca
amb fenòmens externs al propi ésser humà.
Que em toqui la loteria o no,
sí que em pot proporcionar una alegria,
que em quedi a l'atur pot suposar una tragèdia,
però no serà allò definitiu que em fa feliç o infeliç, no?
Bé, ja veurem que una de les conclusions
que troben els autors de l'estudi
és que la gent no és mai ni completament feliç
ni completament desgraciada.
Que tots tenim una certa capacitat d'adaptar-nos
tant a la felicitat màxima com a la desgràcia màxima.
Sí, no malament aniria.
I que al final, això és una de les conclusions
que troben a l'estudi.
Bé, no sé si cal ser científic per això
o agafar el refrenyer popular, eh?
Allò de no hi ha mal que 100 anys dure i coses d'aquestes.
Ni cuerpo que lo resista.
Sí, senyor.
A mi el que m'encanta de tot això,
de tot el que ara va descobrint la ciència,
és com ve a refermar moltes coses
que ja sabíem que la cultura popular deia, no?
I, bueno, aquesta gent diuen sí.
Diu, la felicitat,
diuen, nosaltres pensem que és un fenomen col·lectiu
i que és una cosa que es pot transmetre de persona a persona.
I és una cosa que es transmet a través de les xarxes socials.
Diu, no hem de prendre de vista
que l'home és un animal social.
Estem fets i estem dissenyats
per viure en societat.
Això, m'os agrada o no, és així.
Sempre pensem en els eremites
i aquesta gent que viu sola,
però la majoria de la gent estem dissenyats
i el nostre cervell i la nostra manera de ser
està dissenyat per viure en societat.
Per tant, no podem estudiar la felicitat
com un fenomen individual,
sinó la felicitat en tant que un fenomen grupal.
i un fenomen que té la capacitat de disseminar-se
o diríem que a cert punt és contagiosa,
que és una cosa que circula a través de les xarxes socials.
També direm que el tema de les xarxes socials
està sent, també és objecte d'estudi
i que, per exemple, se sap ja des de molt temps
que el fet de tenir una bona xarxa de suport social
és fonamental amb el nivell de salut que tens,
amb la incapacitat i tot.
Entenem xarxa social com elements com ara la família,
com el cercle d'amistats, com el cercle laboral
que està al nostre voltant.
Això és evident.
Uns nens, uns joves que viuen a casa,
els seus pares són desgraciats,
la tendència és que siguin desgraciats també.
Si allò és la casa de la família Trap,
doncs eren tots molt feliços, no?
Bueno, anem a pams.
Perquè, a veure, és que clar,
el bo d'aquest estudi és que van analitzant
molt en profunditat el tema, no?
I, bueno, troben unes conclusions generals
però després ho miren una miqueta més de prop.
I la gent diu, bueno, i com ho fan això?
Com se pot saber això que la felicitat...
Jo diria que ets feliç amb aquesta cara que fas ara.
Bueno, és que ho he trobat tan interessant,
aquest estudi, vol dir, trobo que hi ha coses,
després ho comentarem.
Bueno, bàsicament, perquè podríem entrar aquí...
Han agafat un acord, que vol dir,
això és un grup de gent,
d'unes 4.200 persones,
i les han seguit durant 20 anys.
Sí, per treure conclusions d'este tipus...
De diferents edats, gèneres, estats socials...
No, no, sí, sí, vol dir,
els van agafar aquests 4.000,
vol dir, en principi eren 5.000 i pico,
però durant aquests 20 anys s'han mort alguns...
A més que 20 anys fent el seguiment de la vida de la gent...
Diu, gent a la que han pogut analitzar i estudiar tot.
Diríem que tot això s'ha fet en el marc d'un altre estudi,
que és l'estudi Framingham.
Framingham és un poble d'una ciutat de Massachusetts,
on ja l'any 1948
van començar amb el primer acord de l'estudi Framingham.
En principi, l'estudi Framingham estava pensat
per estudiar la salut cardiovascular.
I a l'inici de l'estudi
els preocupaven coses com l'atenció arterial,
el nivell de colesterol,
els triglicèrids, la diabetes...
I a poc a poc també és curiós
veure com a l'inici de l'estudi Framingham
els preocupaven variables així com a molt dures,
tot i que hem de dir
que gran part del que sabem avui en dia
sobre els factors de risc cardiovascular
el sabem gràcies a l'estudi Framingham.
Llavors, clar,
el primer acord de l'estudi Framingham
va començar l'any 1948,
la segona cohort la van començar a seguir
l'any 1971.
Llavors, tenim aquestes 4.700 persones
de les quals els investigadors
han recollit la següent informació.
Per una banda,
tota la seva xarxa social.
És a dir,
de cada un d'aquests individus
saben si està casat o solter
i han identificat la seva parella,
els seus germans, els seus amics,
els seus veïns, els seus companys de feina,
els amics dels seus amics.
I a part,
a aquestes persones,
durant aquests 20 anys,
3 vegades se'ls ha passat un test validat,
que ara direm,
bé, què és el que defineixen ells com a felicitat?
Clar,
per a fer un treball d'aquest tipus
necessitem una definició operativa de felicitat.
I que més o menys a tothom
se l'hagi mesurat de la mateixa manera.
Doncs bé,
aquesta gent,
durant 3 anys,
durant 3 vegades,
durant l'estudi,
se'ls ha passat una escala de depressió,
molt llarga,
però dins d'aquesta escala
hi ha 4 preguntes clau
per valorar si una persona és feliç o infeliç.
I les preguntes són aquestes.
Atenció.
A veure,
si algú vol dir...
El fem,
el fem nosaltres íntimament,
i no cal dir les respostes amb mi volta.
Íntimament, mireu,
cada una d'aquestes afirmacions,
són 4 afirmacions,
i a cada una pots contestar
1,
rarament,
2,
de vegades,
i 3,
quasi sempre.
D'acord?
Llavors,
la primera afirmació.
Diu,
em sento esperançat
respecte al futur.
En això,
un pot contestar.
La 1, la 2 o la 3.
De vegades,
sempre,
quasi sempre,
sí, sí.
Vinga.
Punt número 2.
Tu apunta.
Soc feliç.
I aquí pots dir,
a vegades,
quasi sempre,
quasi mai,
bueno.
Un altre.
Disfruto de la vida.
I aquí també pots contestar,
doncs bueno.
Allò,
rarament,
de vegades,
o quasi sempre.
O quasi sempre.
I el quart ítem és,
sento que estic també
com altres persones.
Vull dir,
això intenta valorar,
perquè sabeu,
un factor d'infelicitat
molt important
és tenir la mania
de pensar que els altres,
de comparar-se amb els altres,
que s'han diut més.
l'enveja.
Doncs és un factor d'infelicitat.
Home,
l'enveja sempre provoca
molta infelicitat
a qui enveja.
Llavors,
aquesta gent diuen,
qui,
a partir d'aquests quatre ítems...
Ah,
que no donen resultats
com les revistes de dones,
aquestes que fan?
Sí, no,
diuen,
i a partir d'aquesta puntuació,
penseu que la puntuació màxima
és 12.
Si contestes 3
a les 4 preguntes,
tens 12 punts.
Diuen,
doncs nosaltres considerarem feliços
aquells que treuen 12 punts.
Diuen,
aquests
són els que nosaltres considerem
com a feliços.
Llavors,
aquesta...
Em deixa de les enquestes
i, perdona,
cadascú,
sempre hi ha un marge d'error,
per això,
científicament,
també és content.
Però, bueno,
penseu que quan un vol intentar
estudiar aquests fenòmens
a la força,
clar,
també hem de dir
que ells aquesta enquesta
no se la treuen de la màniga,
és una enquesta
que està validada,
que s'ha fet servir
en molts altres estudis,
però, clar,
penseu que quan se volen estudiar,
mesurar la tensió arterial,
doncs és,
entre cometes,
relativament fàcil.
Hi ha un aparato...
Sí,
per mesurar la felicitat.
Però quan un...
Sí,
però quan un vol
intentar mesurar
aquestes coses
realment importants,
la felicitat,
el benestar,
tot això, clar,
hem de tirar mà
d'escales i de...
I, perdona, Cinta,
aquesta enquesta
li van plantejar
a les 4.000 persones
que formaven part de l'estudi.
A aquestes 4.000 persones...
I els resultats,
perquè això sí que crida...
Sí,
mireu,
aquesta enquesta
se'ls passava,
perquè diríem
que aquesta gent
s'hi van seguir
des de l'any 1983
fins a l'any 2003,
per a que veigués
que fer un estudi
d'aquest...
Mireu,
l'any 1986
els passaven
tota aquesta enquesta,
el 96
els ho tornaven a passar
i el 2000
els ho han tornat a passar.
Llavors,
ells agafaven
la primera enquesta
com la línia de base
i a partir d'aquí
veien com
en les següents enquestes
augmentava,
disminuïa o canviava.
Per això és un estudi
sensacional,
perquè a més,
si el seguiment
és durant 20 anys
i aquí hi ha una diferència
de 10 anys
entre la primera enquesta
i la segona,
també poden valorar
el factor
que fa la pròpia
evolució
de l'ésser humà
i el fet de l'edat,
de l'adolescència,
de la joventut,
de la maduresa...
Com més vells,
més contents
o més infel·lics?
Com més vells,
més madurs,
més aprens a valorar
altres coses?
És clar,
és que l'estudi
pot donar moltes conclusions.
Jo diria que és superinteressant.
La primera cosa
que a mi em crideva l'atenció
és que,
mireu,
a l'examen,
ells donen dades,
a l'examen
del 1996
la prevalença de felicitat
era del 61%.
Jo penso,
no està mal.
Està molt bé
amb la visió
que alguns ens volem
feliç.
Això,
la primera.
La del mig.
La del mig,
la segona.
La del 96
ja vam trobar
que era un 51%,
ai,
un 59%.
Ha baixat una mica.
Ha baixat una mica
però encara déu-n'hi-do.
Encara és la meitat
de la població,
per sobre de la meitat
de la població
es considera feliç.
Què és el que podem dir?
Que almenys a Framingham,
Massachusetts,
gran part de la població
és feliç
en contra
la de Framingham.
La de Framingham,
però bueno,
no ho sé.
No,
es pot traspassar segur.
Bueno,
llavors,
els investigadors
fan tota aquesta informació
que tenen
de cada individu
o d'aquests
tenen
els seus ítems
sobre la felicitat
i tenen
tota la seva xarxa social
i també
els ítems
de felicitat
de cada un.
Tot això ho posen
avui en dia
en uns programes informàtics
que en això
permeten fer meravelles.
Diríem que fan servir
tècniques d'anàlisi
de la sociologia,
l'antropologia,
fan tècniques estadístiques.
Bueno,
tot això aquí ve
a la part de la cuina científica
i una vegada
posat tot això
dins dels programes
dels ordinadors
arriben a certes conclusions
que jo diria
que són molt interessants.
Què és el que observen?
L'examen
de les xarxes socials
indica
que la gent feliç
té tendència
a estar connectada
amb altra gent feliç.
i que els grups
de gent feliç
i desgraciada
perquè els desgraciats
també t'en deixen anar.
Anar-se amb els que
se senten desgraciats
també, clar.
Home,
però això és de lògica.
Això és de cajón.
Si tu ets feliç
i et relaciones només
amb gent
que no sigui desgraciada
que se sent desgraciada
l'Àlex Rovira
que ja saps tu
que fa llibres
que els ven moltíssim
normalment ho diu
es fa un estudi
i resulta
que preguntes
a una persona
com valores la teva vida
tens bona sort
o mala sort.
Hi ha un que diu
home,
doncs considero
que tinc molta bona sort
i un altre li pregunta
i diu que és un desgraciat
i mirant objectivament
la trajectòria vital
fins i tot el que diu
que té bona sort
ha tingut una vida
amb més experiències negatives
que no pas l'altra.
Aquesta tendència
d'ajuntar-te
amb gent
més aviat pessimista...
No, però ells diuen
una possible explicació
és que els contents
s'ajunten amb els contents
i els tristos
s'ajunten amb els tristos.
Això pot ser
una possible explicació.
Ells diuen
que l'explicació d'això
és que la felicitat
és contagiosa.
És a dir,
que no és que
tinguin tendència
a ajuntar-se
els feliços
amb els feliços
sinó que tu t'ajuntes
amb gent
ni feliç ni no feliç
però encomanes
aquesta felicitat.
Sí.
Fas proselitisme.
La conclusió
a la que ells arriben
després de múltiples
anàlisis estadístiques
i, bueno, clar,
perquè ells observen
un fenomen
i diuen
això pot tenir
algunes explicacions, no?
És a dir,
i els grups
de gent feliç
i desgraciada
estadísticament
diuen
per l'atzar
no haurien de ser tan grans.
Vol dir,
hi ha alguna cosa
que està influint
que trobem grups
de gent feliç junta.
Què diuen?
La felicitat,
és a dir,
l'associació
d'una persona feliç
i les seves relacions
va fins a tres graus
de separació.
És a dir,
jo soc feliç,
influencio
el meu amic
i a l'amic
del meu amic.
Sí, sí.
Una persona feliç
no influeix només
els que té immediatament
al costat d'ell
sinó que tot això
va a un esgraó més.
Deixa'm ser punyetera,
tu que ets científica,
i això dels neurotransmissors
que tot el dia
ens estan dient
que si tenim la serotonina
amunt,
la serotonina avall
i que això provoca
els estats de depressió
i ansietat
i qui té molta
d'aquella cosa
és més feliç que l'altre?
Això en queda?
La serotonina,
no, no,
queda, queda.
Jo crec que tot és compatible.
La serotonina
és un neurotransmissor
i el que també
que regula les emocions.
Les emocions positives.
I les negatives,
i les negatives.
Si entens molt
ets molt positiu
i si entens poc
ets molt negatiu.
I sabem
que encara per mecanismes
que aquests autors diuen
que val la pena investigar
que les emocions,
tant les positives
com les negatives,
se transmeten.
I que tot això
els després li donen
un sentit evolutiu.
Què més diuen?
Diu, bueno, així,
globalment,
una persona
globalment
té un 15%
més probabilitat
de ser feliç
si està en contacte
amb una persona feliç.
Diu, bueno,
vale.
Els desgraciats
que canviïn l'hàbit
si no es quedaran sols, eh?
No, però ara
ven una altra cosa.
Diu, bueno,
però tenir amics desgraciats
també influeix.
Diu, sí, però menys.
té més força
la felicitat
que la desgràcia.
Té més força
la felicitat.
Una mica
happy flower,
et veig, eh?
Bueno,
xica,
jo què sé.
És el que hi ha.
És el que diuen
els senyors
d'aquest estudi.
I després també diuen
que les persones
felices
tendeixen a estar
al centre
de la seva xarxa social.
Vull dir,
són persones
que tenen,
que estan relacionades
amb altra gent, eh?
Diu, dins de tot això
ens hem trobat de tot.
Des de persones
que tenien 18 relacions
fins a persones
que tenien zero relacions.
les persones
més felices
són les que
tenen tendència
a estar
al centre.
Té a veure
amb una vida social
més activa o menys?
Més activa.
Ja vereu.
I després diu,
com més contactes
feliços,
més probabilitat
de ser feliç
en el futur.
Que es propagui
com una plega.
Com més contactes
desgraciats,
també tens més probabilitat
de ser desgraciat
però menys.
És el que diem.
T'influència més,
té més força
la felicitat
que la desgràcia.
I llavors diu,
és important
el nombre de contactes
però sobretot
és important
la qualitat
d'aquests contactes.
Perquè les persones
que estan al centre
d'un nucli
i són felices,
dius,
home,
més important
que el número total,
també és important
la qualitat.
És a dir,
tornem a allò
de dir amics pocs
i bons.
Si veus,
la ciència confirma
allò que intuïtivament
tots sabíem ja.
Llavors,
diuen,
l'efecte de la xarxa social
sobre la felicitat
és multiplicatiu
i asimètric.
Multiplicatiu
perquè com més amics
feliços millor
i asimètric
perquè no ens afecta igual
la felicitat
que la infelicitat.
Bé,
després diuen,
vale,
ja sabem
que globalment,
diu,
però,
és el mateix
les relacions
que tinc
amb la meva parella,
amb els meus amics,
amb els meus germans,
amb els meus companys
de feina,
amb els meus veïns?
Quines són les relacions
que ens aporten
més probabilitat
de felicitat?
Les més properes,
segurament, no?
Bé,
ja veureu que en conclusió
diuen,
la gent que tenim
més propera
i en la que tenim
un contacte
més continuat.
Llavors,
agafen tot això
dins del que és
l'aparell
estadístic
i diuen,
a veure
quina de les meves
relacions
influeix més
i es troben
que són
els veïns
porta en porta.
Ah, sí?
Els veïns propers...
Avui dia?
Sí.
Amb els veïns?
Vull dir,
tenir un veí
que és algú
que veus cada dia,
però segons et visques
cada dia
entra al sortir,
tenir un veí
que sigui una persona
feliç,
fantàstic.
Però a l'actura
es pot fer a la inversa?
També, també.
Tenir un veí
que tens una relació
terrible...
Fatal.
Fatal.
Diu,
aquest augmenta
la probabilitat
de ser feliç
tu, si ells ho són,
d'un 34%.
Encara que diuen
que realment
els que t'augmenten més
són els amics
que viuen prop teu.
Fixa't,
els veïns
i els amics
per sobre de la parella.
Bé, ara ho veurem.
I la família.
Sí.
Qui més influència?
I aquí també
és molt interessant
que fan una distinció
entre el grau d'amistat.
Perquè, clar,
s'han trobat
que hi ha gent
que diu
fulano és amic meu
i el fulano diu
jo no sóc amic teu.
Jo no sóc amic teu.
És la percepció
que té cada una.
Llavors, ells diuen
no, no,
els amics
que cada un
diu jo sóc amic
d'este.
Hi ha una correspondència.
Hi ha una correspondència.
No val aquell.
Sí, jo sóc amic
d'este.
Vol dir,
el que són els amics
amics
i que viuen a prop
són els que realment
més t'influen
amb el nivell
de felicitat.
Després he dit
els veïns
porta a porta,
vol dir,
la gent
en què tens
un contacte diari
continuat,
els germans
que viuen a prop
en un 14%
i per últim...
És dolenta,
és dolenta,
és dolenta.
I per últim,
la parella
que té
una certa influència,
diu,
doncs bueno,
tenir una parella
que sigui feliç,
el nivell d'influència
és d'un 8%.
El que m'estranya
és que no hi hagi
més divorcis,
doncs.
El que menys.
Ja veurem,
perquè a més tot això
fan una anàlisi per sexe.
Una mica contradictori,
no sé.
No, no, no,
és estadística,
científic d'acord,
però fan una anàlisi
per sexe molt interessant.
Però si parteixes
del paràmetre
que és aquell individu
o individu
que tens més a prop
que veus cada dia...
Sí,
però el tipus de relació
que tens...
Cadascú sabeu el seu,
però vaja és curiós.
Continuem.
Llavors,
ells diuen,
bueno,
és important la proximitat
i la freqüència
dels contactes.
Aquelles persones
que tenim a prop
i amb els que tenim
contactes freqüents.
Després han testat
si els companys de feina
tenien influència.
Et veus més
amb els companys de feina
que amb la família
i la parella,
realment,
en un sentit pràctic.
A veure,
això vol dir
que tu pots tenir
companys de feina
que siguin amics,
i això és una altra cosa.
Però companys
que siguin només
companys de feina
i en els que no hi hagués
una relació d'amistat,
ni fu ni fa.
Vol dir,
no té influència.
Què han fet
quan han fet
l'anàlisi per sexes?
Clar,
i diuen,
com en recerques anteriors,
sempre que s'han fet
anàlisi
o estudis
sobre la felicitat,
sempre s'observen
dos constants.
Un,
les dones
sempre són una mica
més desgraciades
que els homes.
La prevalença
de felicitat
és menys en les dones.
Això és el que diu.
I dos,
el nivell d'estudis
també influeix.
La gent que té
un nivell d'estudi superior
és una miqueta
més feliç
que l'altre.
Però té més eines
per analitzar
el seu entorn,
probablement.
Llavors es diuen,
els millors contactes
per ser feliç
són amics
i familiars,
però no la parella.
Per què?
Perquè una altra cosa
que s'ha vist
en diferents estudis,
perquè després ja explicarem
que hi ha altres fenòmenos
que s'ha estudiat
com
s'expandeixen
a través de les xarxes socials
i és l'obesitat
i el tabaquisme.
Vull dir que hem pogut
comparar
una miqueta.
Diuen,
bueno,
a veure,
què passa?
Com modula el sexe
el contagi
de la felicitat?
Llavors diuen,
la felicitat
es contagia
més fàcilment
en les relacions
amb el mateix sexe.
Amics,
és a dir,
les dones
mos transmet
més felicitat.
per això veig una mica
conservadors,
allò,
mai pots tenir
un amic home
o si ets un home
mai pots tenir
sense que no acabi.
Això és una mica
conservador.
Però això no vol dir
que...
Això no vol dir
que pel viure
al costat
d'una dona
desgraciat...
Bueno,
vol dir que realment
això és el que hem vist
i ho hem vist també
els estats d'ànim
en general
es contagien
més fàcilment
entre les dones
amb les relacions
amb el mateix sexe.
Del mateix sexe.
D'aquí la importància
de les dones
dir,
nenes,
vos fa falta
un bon grupet
d'amigues
a ser possible
feliços.
que també
quan s'ajunten
són feliços.
I això també
corrobora
una cosa que sabem.
Això és molt conservador.
Les senyores
a una banda,
els senyors a l'altra.
Si t'aquests senyors
de Framingham
em penso que són
una mica conservadors.
Ells no diuen això
que cada un estigui
per una banda
o per una altra.
Ells només diuen
de quina manera,
en quina facilitat...
Però jo penso
que això ve a corroborar...
Allò dels sopars
de xiques,
les trobades d'homes...
Que les dones,
per molt que ens estiméssim
a la nostra parella
i per molt felices
que siguéssim
en la nostra vida
de parella,
sempre hi ha un moment
que necessitem
trobar-nos amb les amigues.
Sí, sí, segur.
I això per a les dones
és una font d'alegria.
Bé, a més,
un dia ja vam comentar
que inclús
tenim circuits cerebrals,
de circuits de recompensa
que se'ns estimulen moltíssim
quan estem xerrant
o compartint
amb altres dones.
I tot això...
Tenim un minut només.
I què més?
Ah, i després
una altra cosa
que troben és
que es troben
que aquest fenomen
de contagi
tendeix a...
amb el temps
s'estabilitza.
I és el que diuen
l'adaptació hedònica.
És a dir,
que els molt feliços
i els molts desgraciats
amb el temps
tots arribem
a mantenir
una certa línia de base.
Això també són estudis
molt interessants
que s'han fet
en gent que els ha tocat
la loteria
i que veuen
que al cap d'uns anys
són exactament igual
de feliços
o desgraciats
que eren
abans de que els toquen
la loteria.
Ja està, no té més.
O amb més problemes.
Cinta Daufí,
seguint una mica
amb la línia
del programa d'avui,
companya
i malgrat tot amiga.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer
com sempre.
Aprenem moltíssim
i a més tens
aquesta facilitat
de fer ciència
d'allò més quotidià
i important.
Gràcies, Cinta.
Bé, jo us animo
a ser feliços
i a contagiar-ho.
Brindem per la població
de Framingham
mentre van les notícies.
Ui, los del Framingham,
si em podríem explicar
de coses.
gràcies.
Gràcies.