Eudel Carbonell, Jordi Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Saludem dos homo sapiens,
amb els quals en aquesta nova sèrie
del matí de Tarragona Ràdio estem viatjant
d'alguna manera a través de l'evolució humana
i una miqueta crear una relació
més personal amb l'homo sapiens.
En definitiva, és crear una relació personal
amb nosaltres mateixos,
perquè probablement no siguem conscients
que l'homo sapiens és una espècie
completament diferent a d'altres homínids,
com podria ser l'homo habilis, l'homo erectus,
en fi, tota aquesta llista de personatges
que han anat construint la nostra evolució.
Què ens caracteritza respecte a altres espècies?
Bé, en primer lloc ens caracteritza que som nosaltres,
i això és molt important.
És a dir, segurament, clar,
com som els únics homínids que encara estem vius,
som els únics que podem disposar d'aquesta autoconsciència.
No som els únics que hem tingut autoconsciència.
Hi ha hagut, històricament,
sempre una tendència,
que jo penso que ve dels conceptes creacionistes,
que l'homo sapiens era l'espècie perfeccionada
i que canviava respecte a altres espècies anteriors.
Jo, en el fons, hi ha una visió, com deia abans,
creacionista i que la singularitat humana
només és de l'homo sapiens.
Però no és veritat.
Es deia, per exemple, que l'homo sapiens,
quan fa temps, era l'únic que enterrava els seus morts,
l'homo sapiens era l'únic que tenia llenguatge,
l'homo sapiens era l'únic que...
En fi, es feia com una singularitat única.
En canvi, ara sabem que altres espècies
coneixien el foc, altres espècies
enterraven els morts,
altres espècies que no eren l'homo sapiens,
feien tota una sèrie d'activitats.
Que l'homo sapiens, el que feia és sintetitzar.
Jo sempre dic que l'homo sapiens
és una síntesi evolutiva del gènere homo.
I això és l'únic.
Sí, de fet, tenim un problema aquí
a l'hora de definir la nostra espècie
i és que normalment, quan es tracta de definir
una espècie en qualsevol enzologia,
es compara amb el parent més pròxim.
Clar, els nostres parents més pròxims
es van separar d'ells fa 6 milions d'anys.
i entremig tot el registre que tenim
és fòssil, és paleontològic o arqueològic.
I el problema és que bona part
de les característiques més clares
que ens diferencien dels nostres parents
són característiques que normalment no fossilitzen.
Sí que és cert que som una espècie
absolutament única, si més no,
perquè en un laps a rècord d'ençà que va sortir
va ocupar gairebé tot el planeta
i va arribar a cap altra espècie d'humínit
havia arribat.
Llavors, intentant buscar una característica
que pogués diferenciar-nos més clarament
d'altres espècies d'humínits,
jo potser afegiria el pensament simbòlic,
és a dir, la capacitat de produir,
d'utilitzar símbols
i pensament simbòlic en sentint ample,
és a dir, probablement som l'única espècie
que fabrica coses que en principi no serveixen per res.
És a dir, un endastral, una eina,
com feien els homorectus o els neandertals,
és algú que té una utilitat, que serveix a algú.
Però la nostra espècie és l'única que ha creat coses com penjols
o ioges o coses que en principi no serveixen per res,
no tenen una funcionalitat clara per a la nostra supervivència.
És a dir, que són capaços de crear estris que no són utilitaris,
però les altres espècies sí que els creaven
perquè tinguessin una funció.
No, i les altres espècies, el que està dient el Jordi,
que de forma sistemàtica, i és així, és de forma socialitzada,
no han tingut aquest tipus d'estructures.
Sabem que a algunes espècies se'ls atribueix art,
se'ls atribueix que no és l'Homo sapiens,
però això no ha estat sistemàtic.
A l'espècie Homo sapiens, al començament,
tampoc teníem, per exemple,
a l'origen dels sapiens, que sabíem,
tampoc pintaven, tampoc gravaven,
tampoc feien cap tipus d'estructura, d'escultura, etcètera,
d'un món plàstic, i és quan evolucionen.
A partir dels 70.000, 80.000,
és quan a Àfrica, els nostres avantpassats,
comencen a fer manifestacions més o menys sistemàtic.
I és a Europa, cap als 40-50.000,
on sistemàticament els nostres avantpassats de l'espècie
ja tenen un pensament simbòlic articulat
a tota l'espècie.
Però, certament, el pensament simbòlic,
encara que sigui molt vell,
no havia estat mai sistematitzat
per una altra espècie que no sigui l'Homo sapiens.
La cultura és un factor d'evolució per totes les espècies,
doncs, no només per l'Homo sapiens.
Ho entenem així.
Sí, de fet, és aquest concepte ampli de cultura.
De fet, un aspecte molt important de la cultura,
que la defineix com tal cultura,
és la transmissió cultural, l'aprenentatge.
I això ja existeix a les aus.
Hi ha aus que utilitzen eines
i que aquest coneixement ens transmet.
No és una informació genètica, sinó cultural.
S'aprèn.
I en aquest sentit, per exemple, com acabo de dir,
fins i tot trobem una cultura fins i tot en les aus.
Ara, aquest tipus específic de cultura
que representa el pensament simbòlic
d'una manera sistemàtica, com diu l'Eudal,
només s'ha donat en la nostra espècie.
Probablement, quin és el sentit d'aquest pensament simbòlic?
Probablement, potser, el gran avantatge que ens va donar
és que va ser un mecanisme de cohesió cultural,
de cohesió de grup,
el qual potser permetria fer grups més nombrosos,
la qual cosa, evidentment,
probablement tindria moltes avantatges evolutives,
tenir grups més grans, més cohesionats,
per una sèrie de valors culturals
que es manifestaven a través d'una sèrie de símbols.
El més antic que tenim,
que a mi sempre m'impressiona,
i per això l'esmento,
és una tablilla d'ocra, de pigment,
que trobava a la cova Blombos, a Sud-àfrica,
i és simplement una tablilla
on l'artista, o l'escriptor, o el matemàtic
d'aquella època
va fer una sèrie d'aspas
entrecreuades amb línies paral·leles
que les tallaven.
El típic dibuixet que nosaltres fem
quan estem parlant per telèfon
o el nano que està prenent apunts
i fa aquest tipus de dibuixet...
Inútil, com deia l'Audal, no?
Inútil.
Però és increïble.
Si un mira aquesta tablilla,
és el primer llibre de matemàtiques de la història,
perquè tens, aparentment, línies paral·leles,
però quan les creues
apareixen triangles i rombos,
és a dir,
el gran poder del pensament simbòlic
és l'emergència,
és a dir,
l'aparició de propietats culturals noves
que no preexistien,
i probablement això va ser
un dels grans èxits
de la nostra espècie,
la qual cosa vol dir també
potser un cervell
fet d'una manera una mica diferent
a la dels altres homínids.
Què passaria pel cap d'aquell matemàtic o filòsof
que va fer aquests dibuixos, no?
Mira, hi ha una qüestió
que és
la diferència
que està explicant el Jordi
d'aquests incisions
d'aquesta plaqueta de plombos
a Sud-àfrica
és que molt després,
la mateixa espècie, després d'això,
va fer quantitat de coses.
Però,
hem de recordar
que a l'Homo heidelbergensis,
a Vinci's Leven,
amb un os
hi ha gravats
triangles,
quadrats,
i amb un altre,
que diu el famós,
que ha sigut interpretat
com un rellotge
o alguns,
i com són interpretacions, eh?
Hi ha marques de tall
seqüenciades,
una de l'altra,
en forma de
davantall,
que està clar que
és un...
no són
marques de tall
produïdes de forma aleatòria
per treure la pell,
sinó que segurament
marca una seqüència
que nosaltres podem interpretar
com a numèrica.
Però quina diferència hi ha
entre aquests ossos
i incisions
d'aquest jaciment
centroeuropeu
i el de plombos?
La diferència és que
mentre en aquest jaciment
de 400.000 anys
centro...
és
una expressió
que no té continuïtat
en l'espècie,
per descomptat
el de plombos
sí que té continuïtat
en tota l'expressió plàstica
i en tota l'expressió
i sèries esquemàtiques
que hi haurà
després.
Això és la diferència.
És a dir,
que en l'espècie
anteriors,
els sapiens,
no està socialitzat
l'emergència
i en canvi
en aquesta...
en els sapiens
la socialització
de l'emergència
és un fet cultural.
És a dir,
el pensament abstracte
és...
es manifesta
a través
de l'estructura social simbòlica.
Tallar una pedra
i el moviment
de les mans
i parlant
coincideix
amb les àrees
del cervell
que serveixen
per
el llenguatge
que són
les àrees
de Broca i Bernicke,
no?
Perquè hi ha altres àrees
i curiosament
és important
a la macroobservació
nostra
que és molt difícil
parlar
sense moure les manes.
Són parlant
de comunicació
no verbal.
Sí, exactament.
Però vull que nosaltres
el llenguatge...
les dues coses
que estem dient aquí
la que deia el Jordi
que d'una seqüència
operativa
amb una pedra
que abans
eren
tres cops
amb un volum
per exemple
d'un quart de quilo
es poden transformar
de l'obtenció
d'esclats
d'eines
colpejant
de l'ordre
de tres a quatre
a l'ordre
de cent
o dos cents
amb la mateixa pedra.
Vull dir que
la rendibilitat
l'eficàcia
tecnològica
és això.
I el curiós és això
que
les àrees
que en el cervell
responen
a l'activitat
de la llengua
són les mateixes
que responen
a l'activitat
mecànica
de tallar eines
i fer eines
per tallar.
I això
aquesta síntesi
és tan important
que nosaltres mateixos
ara
quan parlem
tenim uns moviments
dels ulls
uns moviments
de la pròpia boca
però també
uns moviments
acompanyats
de les mans
que fa
que deixa molt clar
que intel·ligència
i llenguatge
estan lligades
a operativitat
i intel·ligència operativa.
Hem de parlar
de l'art
doncs
perquè també
és una altra manera
d'expressió
i una altra manera
de comunicació
l'art rupestre
que és importantíssim
i a l'IPES
teniu una unitat
expressament dedicada
amb Ramon Vinyas
que més d'una vegada
ens ha visitat
i realment
és fascinant
més enllà
dels dibuixos
que podem veure
en alguna d'aquestes parets
darrere d'aquests dibuixos
tan simples
tan infantils
a primera vista
hi ha tota una història
de comunicació
darrere
extraordinària
no?
Sí, a mi
jo no soc especialista
però he assistit
a debats
fins i tot a Andalusia
que hi ha un especialista
també molt bo
allà
sobre l'art rupestre
i sempre
m'ha sobtat
un
que vulguem
saber
per què serveix
l'art rupestre
quan no sabem
per què serveix l'art
és a dir
ara
ara no sabem
per què serveix l'art
i ens plantegeu
per què servia
per l'homo sap
per fer calés
per fer calés
segur
però com que el diner
no devia existir
encara
no
però avui dia
per exemple
no sé
per què la gent
fa grafitis
perquè les llibus urbanes
fan grafitis
no?
és una expressió
fonamentalment
perquè Picasso
es va posar a pintar
no?
clar
no és fàcil
respondre a aquesta qüestió
però volem respondre
ara
els que ho feien
fa 20.000 anys
no?
bueno
bromes més o menys
serioses a part
a mi de l'art rupestre
sempre m'ha sorprès
una cosa
i és que
l'evolució
de l'art
rupestre
és
la inversa
una mica
a l'evolució
de l'art
civilitzat
per dir-ho d'alguna manera
és a dir que
per exemple
hi ha
la
la cova
l'abric
la més antiga
cova
que ara no me'n recordo
el nom
l'abric
va
a França
no?
a França
no
l'abric
l'abric
jovet
té
no sé si
més de 30.000 anys
està d'etat
i
és increïble
és el que
té
les pintures
més realistes
menys
diguem-ne
simbòliques
sinó
té uns
llions
la gent
diu
llions
però no són
llions
són llions
el que passa
és que
tenien la melena
més curta
hi ha unes
representacions
de llions
que són
molt
realistes
i després
aquest art
es va
esquematitzant
d'alguna manera
és una cosa
curiosa
per què volien
representar
llions
no
perquè els
estaven allà
n'hi havia
representaven
tot el que hi havia
al seu entorn
això sembla ser
que és així
es capturaven
la visió
del seu entorn
i pintaven
les coses
i perquè tenien
aquesta necessitat
de fer-ho
i és impressionant
és molt impressionant
perquè a part d'això
hi ha una sèrie
de coses
que a mi
em van impactar molt
a la Grotxovet
hi ha
tot unes
representacions
per exemple
que s'han
set interpretades
com a coses sexuals
hi ha
a la baixada
entrant a la cova
a mà dreta
cap avall
hi ha
just al lloc
més estret
una galeria
que té forma
de
de bulba
hi ha pintada
una bulba
d'una femella
amb carbó
a baix hi ha
una gran columna
que és com un falus
està ple de mans
agafades
i
pucs vermells
en aquest falus
just
davant d'aquesta columna
hi ha
una bandera
que és una formació
càstica
i en la bandera
que té forma
de triangle
i ha pintat
una altra
una altra
bulba
que és
la part
tercera
d'un visor
tota una
relació
d'un món
entre la sexualitat
l'ecologia
la cacera
etcètera
etcètera
però abans
el que estava dient
el Jordi
ningú
sap
exactament
segur
suposo que és
el món
simbòlic
això segur
perquè és una
abstracció
d'allò
hi ha una barreja
d'intencions
que desconeixem
però que estan lligats
amb un llenguatge
i amb un simbòlic
però jo això
vaig tenir l'oportunitat
amb un viatge a Austràlia
que vaig estar amb els pitjats
ara
en el desert central
passant per unes muntanyes
amb un amic
que ens acompanyava
que era un avi
pitjats ara
que encara havia viscut
en un dels campaments
els anys 30
perquè després
aquests
els van emportar tots
els van
l'any 50
els van d'això
jo passejant
per aquesta muntanyeta
per una serlada
anava veient figures
figures espirals
i tal
i tal
i vaig preguntar
escolta'm
i això qui ho ha fet?
diu el meu net
i eren igual
i eren igual
que les que
que les altres
que havien fet
i això
això ho havia fet
el meu wasabi
hi havia la tradició aquesta
i em va fer molta gràcia
que en un d'aquests parcs
que vam visitar
que això fora
ja
dels meus amics
pitjats ara
hi havia un grup
d'una tribu
d'un
un
aborigen australià
que havia sent navegant
que quan va tornar
de navegar
perquè ell havia nascut
allà a la tribu
i tal
doncs es va dedicar
a repintar les pintures
dels seus besamis
que estaven
i dels seus
o sigui que
aquests pol·lancestros
per exemple
l'Austràlia
doncs s'ha pintat
des de fa 60.000 anys
de forma continuada
i
el que estava dient abans
al Jordi
aquestes qüestions
que són complicadíssimes
perquè
a 33.000 anys
trobes
aquest
en la nostra espècie
aquest realisme
màgic
com el de la gràcia
però també trobes
a 33.000
a 35.000 anys
ara esquemàtic
feies la referència
sexual
en aquestes coves
es diu
que
els homínids
són
els únics
animals
que acupulen
cara a cara
amb la qual cosa
això permet
crear emocions
és el que diuen
no és cert
no
no és cert
hi ha altres espècies
que ho fan
entre altres
els bonobos
i per tant
això no és cert
això són
simplificacions
i que
sé que van estar relacionats
amb una forma
de contactes
monobos
són primats
molt socials
però no és cert
que siguin
els homínids
els homínids
que acupulen
cara a cara
jo us ho deia
és una simplicitat
naturalment
una mica
per entrar a parlar
del que són
les estructures
de les societats
que obeixen
a tot un seguit
de factors
de supervivència
però clar
si parlem
de pensament simbòlic
si parlem
de comunicació
també hem de parlar
d'emocions
i això també
provoca
una determinada
estructura social
Sí, de fet
això lliga una mica
també
amb l'art rupestre
hi ha una teoria
sobre l'art rupestre
proposta
per David Levy
i altres
que és una
teoria
xamanística
una de les característiques
de molt
d'aquests
art rupestres
és que estan
en llocs
que no és fàcilment
visible
i per què
ho pinten allà
i
segons
aquests
austors
estaria lligat
a
a l'activitat
de xamans
és a dir
de gent
que dins del poblat
amb ajuda
d'opiacis
i d'altres
tècniques
al·lucinògenes
feien la comunicació
entre el grup
i el més enllà
i un altre món
que seria
el món dels somnis
el món interior
de les cavernes
el món del cel
etcètera
que es vinculava
sempre
a animals
com fan
els xamans
de veritat
de les estepes
asiàtiques
o els indis
americans
i tot això
és una possibilitat
a mi
lligat a això
amb la emotivitat
jo tindria
una explicació
per la rupestre
i és que
lliga
amb el nostre
propi cervell
és a dir
el nostre cervell
en un moment donat
de l'homo sapiens
té una estructura
jo diria
i això hi ha gent
qualitativament diferent
a nivell d'estructuració
dels serveis
d'altres homínids
per mi
no seria impossible
pensar
que això
comporta
un excés
d'emotivitat
que no serveix
per res
seria
el que en evolució
es diu
acceptació
una propietat
que surt
associada a altres
propietats
secundàriament
però que no serveix
de res
i aquesta elevada
emotivitat
típica
de la nostra espècie
penso que
d'alguna manera
físicament
l'havien de plasmar
d'alguna manera
i de qui
naixeria l'art
per aquest
excés
d'emotivitat
però que no seria
una característica
funcional
que no serviria
per res
sinó que estaria
associada al fet
de l'estructura
del nostre cervell
jo penso que
això que diu
jo penso que
probablement
és bastant correcte
perquè ha estat
dient el Jordi
aquestes
les qüestions
que no
no provenen
directament
sobre el que
la selecció natural
necessita
perquè un organisme
continuï viu
i actiu
la selecció
cultural
és molt important
si anem
enrere
i no és la nostra espècie
en parlarem
quan comença
el foc
el foc
és la base
de l'increment
de la sociabilitat
en els primats
homenins
humans
perquè el foc
que és un cas
des d'un exemple
és un temps
afegit
que permet
unes comunicacions
molt més horitzontals
i menys etològiques
el llenguatge
també es desenvolupa
més
perquè és tot
molt intergeneracional
avis, àvies
n'hi ha pocs
però hi són
pares, mares, tios
ties, cries
fa que hi hagi
una xarxa
de comunicació
entre tots aquests grups
aquesta xarxa
de comunicació
fa que es puguin
explicar
quantitat
de coses
que passen
del passat
del present
i del futur
perquè els humans
som capaços
de treballar
amb aquests segments
evolutius
i pensem
que altres espècies
també
doncs en el marc
d'aquesta complexitat
es comencen a desenvolupar
després
que el llenguatge
es fa més articulat
tot un tipus
de conceptes
que acaben sent
plasmats
acaben sent
organitzats
per què?
perquè hi ha hagut
un increment
exponencial
de sociabilitat
en les espècies
del gènere
homo
i l'homo sapiens
és el que tanca
aquest increment
i aquest cervell
ha recuperat
ha recollit
tota aquesta sèrie
d'informacions
que
com diu el Jordi
segurament
no són bàsics
per la vida
de l'organisme
però són molt importants
pel creixement
de l'espècie
senyors homo sapiens
a cada resposta
que donen
a mi
m'apareixen
mil preguntes
per segon
ja us ho dic ara
per exemple
parlaves de la emotivitat
avui en dia
hi ha una tendència
a vosaltres
que treballar
d'una manera
interdisciplinar
a l'IPES
diguem-ne
responsabilitzar
la neurobiologia
a la nostra
pròpia composició
química
de molts dels nostres
comportaments
no com a factor únic
però sí com un dels factors
que ens han convertit
en el que som ara
jo no sé si al llarg
d'aquests
anys
moltíssims
milers
la nostra pròpia
composició química
també ha anat canviant
i l'homo sapiens
a través de tota
la seva història
ha tingut períodes
d'emotivitat
més intensa
o menys
ara jo diria
que estem en un moment
algi de l'emotivitat
també hi ha tendència
a atribuir-ho tot
als neurotransmissors
amb les hormones
i a tots els nostres
components
en aquest terreny
què podem dir
en quant a tota
l'evolució
que ha fet l'homo sapiens
i la dona sapiens
perquè
hem de dir dona sapiens
es diu dona sapiens
ara parlarem d'això
d'així m'agrada
bueno el fet
és que sortosament
cada cop
sabem més del cervell
i el que sabem
és que el nostre cervell
és tremendament plàstic
té una estructura
però
les connexions neuronals
l'estimulació
de connexions
tenim una capacitat
d'estimulació
de connexions neuronals
extraordinària
i això és el que fa
un òrgan tan làbil
probablement
en aquest sentit
nosaltres
i el nostre cervell
és una mica
neutènic
aquest terme
serveix
per dir
que d'alguna manera
el nostre cervell
no seria
nosaltres mateixos
no ens semblaríem
als adults
dels nostres avantpassats
sinó
a les formes juvenils
o infantils
dels nostres
avantpassats
és a dir
seríem
formes
infantiloides
o juveniloides
d'alguna manera
estem en una permanent
adolescència
des d'aquest punt de vista
exacte
i de fet
la perviència
de la cultura
que no deixa de ser
un joc
i tal
d'alguna manera
seria com si fóssim
una espècie
una mica infantil
però
precisament
potser
aquest és un dels
èxits
de l'homo sapiens
i la plasticitat
cerebral
en aquest sentit
els nostres
companys
neurobiòlegs
com l'Enric Pufi
i d'altres
que treballem
nosaltres
estan
extraient
una enorme
quantitat
de dades
respecte
a aquest tema
de connexions
neuronals
si el nostre organisme
el nostre cos
ha anat evolucionant
tot fa pensar
i això és fer una mica
ciència-ficció
realment
o una mica
de futurisme
és que en funció
de les nostres necessitats
i la pròpia evolució
del cervell
podíem anar perdent
o guanyant
altres components
que fan que reaccionem
com ho fem ara
dels cervells
i d'altres tipus
d'estructures
i glàndules
que d'un parlaves ara
de les familles
dels mascles
que es diu
dones sàpien
o com ho diríem
científicament
femelles sàpien
nosaltres ho diem
home
diem homo
homo
com a concepte
que ve lligat
a les filogènies
no s'ha de dir
homo sàpien
s'ha de dir
ni home ni dones sàpien
s'ha de dir
homo sàpien
en aquest cas
però és un generi
parlem d'home i dona
lògicament
el que passa
que llavors
si parlem
de sexe
hem de dir
femelles sàpien
en tot cas
i mascles sàpien
jo crec que és el correcte
home i dona
és quan estem parlant
però en l'estudi
de l'evolució
no s'ha fet una distinció
en general
però si parles
per exemple
parlarem
de les femelles
parlem-ne de les femelles
parlem-ne de les femelles
i després a veure
si parlem
d'aquesta estructura social
que podrien tenir
parlem de les femelles
perquè jo penso
que és important
perquè tu estaves
parlant de dues coses
de com funciona
la nostra estructura cerebral
els neurotransmissors
i les hormones
és diferent
els estrogens
i la testosterona
són coses molt diferents
les femelles
i els mascles
tenim certament
en aquest nivell
diferències específiques
molt importants
de fet
el nivell
que tinguem
d'una
o altra hormona
el nivell que tinguem
d'una o altra
neurotransmissor
fa
que els nostres comportaments
siguin
de fet
fa
que les femelles
puguen reproduir-vos
i els mascles
només puguem engendrar
se siente
va ser així
per tant
és una diferència
molt gran
i per tant
una diferència
que us fa
en aquest sentit
molt més
poderoses
com a organisme
respecte als mascles
que no poden reproduir-se
poden engendrar
poden participar
a la cingàmia
però les femelles
participen
en tot el procés
això determina
l'estructura social
i això
sens dubte
té una incidència social
tremenda
tremenda en quin sentit
en el sentit
que hi ha
una simetria
sexual
molt marcada
això és obvi
i de fet
en els processos
culturals
és la femella
en el 90%
que
controla
els processos
des de l'aprenentatge
a la nutrició
i a l'estructura social
la transmissió
de sabers
encara ara
encara ara
encara ara
estem parlant
dels sàpies
modern i tal
perquè la femella
que sapiguem
continua tenint
vulva, vagina, endometri
i per tant
té una estructura
per reproduir-se
encara ara
socialment
encara ara
estem parlant
els sàpies
el paper
del mascle
a la transmissió
de coneixement
és mínim
entre altres
perquè la femella
no tan sols té
tot el procés
d'incubació
tot el procés
d'això
el procés
d'expulsió
o el procés
d'alimentació
tot i que ara
es pot fer
en víverols
però
el procés
de guariment
o el procés
d'aquesta relació
continua sent
extra
entre i extrauterina
i com a conseqüència
és un contínu
el paper del mascle
és un discontinu
el mascle
a través de la cingàmia
doncs introduyeix
un gamet
en el gamet femení
aquest gamet
el control no comença
però a partir d'aquí
el mascle
no pot fer res
pot acompanyar
la macrorrelació
de la femella
però la femella
té un procés
de transformació hormonal
el metabolismo
li canvia
comença a experimentar
tots aquests canvis
i aquest
ha de parir
tot el trauma
ha de parir
el mascle
està molt nerviós
però
està nerviós
perquè no controla res
perquè pot fer res
és la femella
que ha de parir
i llavors continua
i això fa
precisament
que
la femella
no pas
la sàpien
en tots els mamífers
tinc un paper
però en el cas
sàpien
té un paper
afegit
de valor
que és tot el problema
d'ensenyar el llenguatge
de parlar
etc.
Per tant
hi ha una simetria
estructural
en el que és
el procés
sexual humà
però en paral·lel
la família
sàpien
ara
i l'homo sàpien
també
estan
socialment
i culturalment
transformant
aquesta
evolució
natural
però des del punt
de vista cultural
la família
com dius
continua sent
la que apareix
però
hi ha intents
que el mascle
també
s'acosti
a tot aquest procés
cosa que probablement
abans no passava
però el mascle
no hi pot participar
biològicament
o sigui
jo sempre dic el mateix
si fóssim simètrics
hemafrodites
o i tal
seria molt fàcil
això
però Audal
tu fa molts anys
molts anys
molts anys
sostenies la tesi
que les relacions sexuals
arribaria un moment
que no hi seran
continues pensant el mateix
i que ens reproduirem
d'altres maneres
cosa que molta gent
suposo
que no li deu fer gràcia
que ho diguis això
per la part artesanal
no pel resultat
no el que és cert
és que
i és obvi
que cada cop més
la sexualitat
està deslligada
de la reproducció
i cada cop més
estarà més deslligada
però més lligada
a la emotivitat
també
evidentment
hi ha una cosa
que ha dit
abans
l'Audal
que volia matitzar
jo sí que crec
que una de les característiques
que ens diferència
dels altres primats
entre altres coses
és la nostra sexualitat
per una raó
perquè
en la nostra espècie
les femelles
no manifesten
el fenomen
de l'estri
és a dir
són receptives
tot l'any
cosa que no passa
en els altres primats
i a més a més
no manifesten
quan
són receptives
que això
això té moltes implicacions
té
perquè
en les altres societats
de primats
amb variacions
perquè els ximpancers
i els bonobos
que són molts promiscuos
però no els goril·les
ni els orangutans
per exemple
el mascle
està segur
o s'assegura
que la seva descendència
sigui seva
i això
és un caràcter
molt important
des d'un punt de vista evolutiu
perquè si
el que prima
l'evolució
darwiniana
la selecció natural
és la transmissió
dels propis
caràcters
bueno
on ha d'estar
segure
que els fills
són seus
i la prova
tenim
que molts
lleons
quan s'apareixen
amb una lleona
que ja ha tingut
cadells
mata
els cadells
disculpa
aquesta certesa
però
la volen tenir
per la perpetuació
de l'espècie
no per altres motius
que podem tenir
els sàpians
per la perpetuació
dels propis gens
ara bé
i aquí ve
la gran revolució
és de pensar
que
tot el nostre
llinatge
ha sigut
tan promiscu
com
els bonobos
ximpancers
que són
però
la nostra espècie
o el nostre
el nostre grup
no podem estar segur
d'aquesta certitud
ara sí
ara amb tècniques
sí
però evolutivament
no
llavors
què succeeix
hi ha un canvi
de perspectiva
important
perquè
en un moment donat
hi ha una mena
de contacte
és a dir
encara que
no molt
però
la nostra espècie
també és bastant única
en el sentit
que en totes les societats
el mascle es cuida
de la supervivència
de la família
d'alguna manera
i d'alguna manera
ja
s'estableix
una mena de contacte
que ara s'ha invertit
d'alguna manera
potser
en el sentit
que
el mascle
busca sexe
i obté sexe
i la família
obté
la protecció
i els recursos
del mascle
avui clar
tot això
s'està esborrant
sortosament
però
però
d'alguna manera
aquest contacte sexual
en el començament
del nostre llinatge
probablement
va tenir molt valor
perquè
el mascle
va començar
a cuidar
de la supervivència
a compartir
la carn
els recursos
etcètera
no només amb la família
sinó amb la descendència
el pensament simbòlic
el que deia
Jordi Agustí
o del Carbonell
que dic
un plaer
i la sort
és que ens podrem
retrobar
en un proper programa
gràcies
bon dia
gràcies a tu