.
Matí de divendres, sintonia de tertúlia aquí a Tarragona Ràdio
per comentar alguns aspectes de l'actualitat local.
Avui amb quatre convidats que ja els tenim a punt.
El matemàtic i responsable d'informàtica de la xarxa Santa Tegla,
Manel Sant Romà. Manel, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el director del Museu d'Història de la ciutat,
Lluís Valar. Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
L'inspector en cap d'ensenyament, Francesc Sant Roig.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
I l'arquitecte Xavier Climent. Xavier, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats en donarem una ullada a les notícies,
a l'actualitat local.
Avui tenim diferents propostes, podem parlar de diferents qüestions.
Podem parlar de la variant de la 340
i dels carreus localitzats a la zona del Mèdol.
Ja sabem, ahir ens ho deia la subdelegada,
que el retard en les obres té un cost de un milió i mig d'euros
i que la variant estarà a punt ja per obrir-se al trànsit
a finals del mes de juny.
Podem parlar dels fons d'inversió local.
El projecte Zapatero, per dir-ho d'alguna manera pràctica,
amb la seva aplicació aquí a la ciutat de Tarragona,
o podem parlar encara del vent, de la ventada del passat dissabte,
perquè Déu-n'hi-do l'enrenou que encara uns dies després
provoca la pica baralla entre alguns alcaldes
i el Departament d'Interior de la Generalitat
sobre si es va avisar prou bé i amb prou contundència
del tema de les ràfegues de vent que s'havien de produir dissabte passat.
Hi ha hagut algunes declaracions encapçalades per l'alcalde de la Secuita
i president del Consell Comarcal del Tarragona,
Seudal Roca, que, per exemple, no han agradat gens
el delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Sabater,
o el mateix responsable del Departament d'Interior
del secretari general Joan Boada.
diuen a la Generalitat que es va informar prou bé
als ajuntaments, als alcaldes,
en el tema del temporal de vent de la setmana passada.
En fi, comencem, si volen, per això.
Comencem per comentar aquest tema del vent.
Vostès tenen la sensació,
jo amb la perspectiva que dona gairebé una setmana després,
que estaven prou previnguts de com va anar el tema del vent
i si els municipis van actuar.
Suposo que aquí a les crítiques hi ha hagut moltes crítiques dels municipis
perquè, en fi, durant molts dies han patit molts problemes,
sobretot de subministrament elèctric.
Quina sensació tenen amb això del vent?
Lluís?
Jo, a priori, com a ciutadà,
em va sorprendre la magnitud d'això.
Del vent?
Sí. No sé si en van informar bé o no,
però, en tot cas, jo com a ciutadà
no sento que em diguessin que era una cosa excepcional.
Com va ser?
Perquè realment va ser espectacular.
O sigui, que la gent que ho va viure...
A la ciutat de Tarragona jo crec que encara vam quedar una mica xoplocats,
però la gent que viu una mica a l'obert
era un veritable huracán el que va passar, no?
Bé, jo no sé si els meteoròlegs ho sabien o no ho sabien, no ho sé.
I si ho sabien,
si ho van comunicar a les autoritats, no ho sé.
I si les autoritats ho van comunicar als responsables polítics.
A la ciutadania jo crec que no ens va arribar la magnitud del que va venir.
Lluís?
Jo en sóc un seguidor dels avisos meteorològics.
M'agraden els programes meteorològiques.
M'interessa el percat.
M'hires al meteocat.
Sí.
Per tant, si sabia que hi hauria vent,
la veritat és que jo tampoc tenia la percepció
que fos una avantada tan excepcional.
Aquí hi ha enfada vent a vegades.
Hi fa ben fort, però aquest va ser extraordinàriament fort.
I jo el que també em va sorprendre al matí
perquè vaig haver de sortir corrents cap al Museu d'Història
perquè teníem problemes en algunes de les nostres dependències
i em vaig adonar que allò veritablement era molt fort.
Abans, com a ciutadà, si sabia que faria vent,
com a responsable no tenia consciència
que fos una avantada excepcional.
Javier?
Sí, a veure, els processos aquests de temporal,
siguin de vent, siguin de pluja, siguin de neu,
a mi em segueixen demostrant que,
per molt que l'home es pensi que és el rei de la natura,
no, seguim sent tan petits com al començament,
perquè això no hi ha qui ho domini.
Sí que es va avisar, estic d'acord amb el Lluís,
jo penso que més o menys sabíem que vindrien uns períodes
de vent fort, potser no tan fort.
Però els problemes d'avís i coordinació
penso que segurament devien funcionar correctament.
El problema és el posteriori dels fets,
és la reacció més ràpida o més lenta d'empreses,
per exemple, subministrament elèctric o fins i tot bombers,
que no ho donem a l'abast, tampoc, la veritat és aquesta.
Francesc?
Jo invertia el paper.
El que volia dir més o menys és el que ha dit l'arquitecte
i ara em posaré una mica en el paper de l'arquitecte.
A mi em va sorprendre una mica.
A veure, estic totalment d'acord, eh?
El concepte que diré ara és contradictori.
Celebro que per una vegada la humanitat, la gent,
se n'adoni que les circumstàncies de la natura
no les controla ningú.
I que per tant, per molt que ho vulguem tenir tot mesuradíssim,
és impossible.
Vull dir, no tenim un servei domèstic en la natura.
Per altra banda, s'han posat en evidència
allò que tots sospitàvem,
però que ara aquesta vegada ha estat d'una clara magnitud.
Els defectes constructius d'obres
desmesuradament desproporcionades
entre allò que estava previst
i allò que s'ha acabat fent.
És a dir, hi han hagut situacions de desperfectes
que si la construcció hagués estat molt més treballada,
molt més, diguem-ne, ferma,
probablement no s'haurien produït.
No s'haurien produït.
I ho dic amb una certa coneixença
d'algunes situacions anecdòticament lamentables.
I per altra banda, doncs, hem tingut sort
que els dies precedents no havia fet pluja,
perquè l'arrencada d'arbres,
sobretot en una varietat com és el Pi Blanc,
que és el que bàsicament ha rebut més patacada,
doncs potser hauria estat pitjor,
perquè, per exemple, en zones molt ventoses
com la zona Prat-Dip, per exemple,
en què hi ha hagut una moguda arbòria considerable,
o bé en les zones perifèriques de la ciutat de Tarragona
doncs han caigut arbres d'unes certes edats considerables
i que, esclar, semblava que allò no s'hauria de moure
i s'ha mogut.
Sí, sí.
El Francesc feia referència a construccions,
clar, recordem l'episodi tan greu de Sant Boi
amb la mort de quatre nens,
però aquí, per exemple, a Tarragona,
ciutat, van patir molt les instal·lacions esportives.
En fi, tenim la piscina de Sant Peri i Sant Boi,
que encara haurà d'estar uns quants dies tancada,
també va haver-hi desperfectes al pavelló del Serralló.
Ens hem de plantejar també, doncs,
que avui que tenim un arquitecte com el Xavier
que puja algunes obres i equipaments,
sobretot si també parlem d'equipaments públics,
han de tenir més qualitat?
O, en fi, o és que és davant d'un episodi tan extraordinari
que això és inevitable?
Els problemes que poseu de grans edificis
amb cobertes enormes, molt lleugeres,
són molt sensibles a aquests efectes del vent.
Un pavelló més o menys tancat,
si està tancat, pocs problemes tindrà.
És un problema relativament conegut pels arquitectes,
més també pels enginyers,
el tema de les naus industrials.
Les naus industrials són elements
que podríem equiparar amb un pavelló esportiu,
perquè la construcció bàsicament no difereix massa,
i realment són problemes.
El dia que hi ha una ventada,
segons per on vingui el vent,
és molt diferent la situació de tenir totes les portes tancades,
obrir una porta ocasionalment,
obrir dues portes enfrontades,
les situacions canvien completament
les pressions que s'originen dintre.
A veure, a títol d'anècdota,
l'altre dia jo vaig,
quan hi ha aquests episodis,
intento passar almenys per les obres
que considero que poden tenir problemes,
per veure si ha passat alguna cosa,
el mateix que el Lluís amb el seu museu,
ho faig amb les meves obres,
i a la plaça Verdeguer havia un vidre immens
que havia volat d'una clarebolla,
una clarebolla normal i corrent
d'aquestes que hi ha en totes les cases antigues,
sobretot de l'Eixample,
les que cobreixen la caixa d'escala,
que segurament, al obrir la porta del portal,
el vent entra,
crea una pressió des de sota,
l'aixeca i allò surt volant.
Puc provocar?
Sí, sí, m'ho puc provocar.
És el teu paper, Manel, ja saps que...
Exacte, però jo ving a provocar.
No, perquè aquí estem entrant en detalls tècnics,
en anècdotes i tal,
però ja que hi ha un il·lustre amic representant
del partit en el govern,
el que diré és que...
En quin govern?
De Catalunya?
De Catalunya, a tot arreu, pràcticament.
A tot arreu.
Si això hagués passat amb la dreta del govern,
haguessin caigut xesos de punta.
Respecte, perquè l'origen...
El Manuel Sarrubas s'està referint a Lluís Balar, eh?
Ho explico als oients, perquè a més li està tocant el braç.
L'origen del debat era la reacció.
Si hi ha hagut, si el govern s'ha posat bé o no.
Jo els hi deia, clar, hi ha una picavarella política,
bàsicament, entre alcaldes...
A més enllà de la tècnica, que sí,
que segur que hi ha llocs que estan mal fet,
o poc fet, o mal fet,
que hi ha ajuntaments que ho han cuidat més,
que ho han cuidat menys i tal.
En general, jo crec que el tema de la prevenció,
el govern no ha actuat com havia d'actuar.
Ja ha posat-se a fer a...
Doncs ja ha posat-se a provocar.
Si volen contestar els altres contartulis...
Jo per al·lusions.
En primer lloc, puntualitzar que jo ni estic aquí,
com a mem de l'iniciativa,
ni estic autoritzat a ser-ne portaveu.
Per tant, no puc contestar en aquest registre.
Ni vull.
I, per altra part, la comunicació meteorològica
sempre és complicada,
perquè jo recordo altres episodis
que hi ha hagut que s'ha avisat de temporals de neu
o d'algun altre problema a les platges
i no han estat tan importants com de,
en aquest cas, al revés, oi?,
del que estem vivint ara.
Immediatament hi ha hagut una resposta irada,
especialment dels sectors vinculats al turisme,
a hostaleria,
dient, doncs no, s'ha d'avisar,
perquè ves tu que s'ha avisat...
Home, jo crec que és millor prevenir
i avisar que hi ha, malgrat que pugui perjudicar
sectors econòmics que inevitablement estan vivint
del temps que faci,
doncs han d'assumir aquesta part de risc,
i que, bé,
segurament això que s'ha dit,
que s'haurà de finir els protocols de comunicació
dels problemes meteorològics,
és una veritat.
És que jo vull puntualitzar
que hi ha hagut molts morts a Catalunya,
aquesta vegada,
hi ha hagut molts morts,
o sigui,
el País Basc en caigut...
Sí, han posat la comparativa
amb la prevenció que ens van adoptar
en altres comunitats.
El País Basc en caigut un festival grandet
i hi ha hagut zero morts,
moltes destrosses,
però zero morts.
Aquí n'hi ha hagut,
quants,
a part dels pobres canelletes del...
7 o 8,
si no recordo malament.
Encara que deixem a banda
la pobres canelletes de Sant Boi,
vull dir que allò és un fet d'això,
són 4 o 5 morts més,
vull dir,
a veure,
escolta,
fem-s'ho mirar,
perquè no hi ha dret
que es perdin tantes vides
en un episodi,
tot el puntual que vulguis,
però un huracan
s'ha de poder preveure,
perquè si no mala sóc tu.
Digues.
Sí, però amb això, Manel,
tens tota la raó
i jo amb això diria
que per moltes previsions que es facin,
per molta prevenció que existeixi
i per moltes mesures cautelars que hi hagi,
la inconsciència del ciutadà
continua sent la reina del mambo.
Perdona, Francesc,
perquè arran d'això que dius,
també hi ha hagut durant aquesta setmana
interpel·lacions del govern
dient que el ciutadà
també hauria d'actuar
amb més responsabilitat.
I estan d'acord amb aquesta línia
que potser el govern
en determinats moments
diu
jo tinc una responsabilitat
però vostès com a ciutadans
també la tenen?
El que diu el Lluís és claríssim,
és a dir,
si haguessin avisat
que es quedessin a casa
la canalla, per exemple,
i després no hagués passat res,
els pares es haguessin llançat
un dissabte,
que no sé què,
no sé quantos.
Però el que té la responsabilitat,
a tots els pares,
quan agafa el fill al cotxe
li dien
vés al Tanto,
vés al Tanto,
vés al Tanto.
És que el que no li diu
vés al Tanto
és que no és pare.
I evidentment sabem
que no passarà res.
I el fill diu
ja està bé, ja està bé.
Però és que és part
de la responsabilitat
del que m'han.
O com diria algun jutge,
o com diria algun jutge,
no corris.
I llavors aquest dia
ens havien d'haver dit
el Tanto,
el Tanto que ve fort.
Si després no era tan fort,
a menjar-se el marron,
d'aguantar els ciutadans.
Però jo crec que alguna mort
potser l'hauríem evitat.
Sí, però per exemple,
ara,
perquè ha passat el Venkat,
però quan hi ha...
Aquest no el tenim encara,
però s'haurà de fer el Venkat.
Però en els temporals,
per exemple,
d'onades tempestuoses,
de temporals de mar i tal,
hi ha gent que fins i tot
va a les bucanes del port
a observar com si allò fos un vídeo
i a més a més virtual.
Sí, sí.
I passa el que passa.
Al Venkat hi haurà gent
que portarà la taula de surf
per surfejar amb l'huracán.
Escolteu,
no sé si recordeu...
Els xiflats no s'hi pot fer res,
però la majoria de la ciutadania...
A vegades,
perquè tenim la memòria molt feble
i el procés amnèsic
és considerable,
però quan hi va haver
la famosa riuada del Francolí,
el 94,
hi havia gent a dalt del pont,
amb una naturalitat absoluta,
i el riu baixava
amb una crescuda
que jo no l'havia vist mai.
I en canvi,
si hagués passat qualsevol cosa,
doncs la culpa hauria de ser
d'algú,
de la Guàrdia Urbana,
la millor,
perquè no havia tancat
i acordonat la zona.
I en canvi,
doncs era com un festival.
En fi,
avui les situacions a risc
són notícia,
per aquesta pica varella
que continua a vent-hi política,
pel tema del temporal de venda
la setmana passada,
també perquè,
ho hauran vist a la premsa,
ahir ho van parlar àmpliament
a Terraona Ràdio,
ahir es va fer un altre simulacre
d'accident químic,
en aquest cas el polígon sud,
afectava la comunitat
del complex educatiu,
de l'antiga laboral.
Troben bé que es vagin fent
simulacres d'aquestes característiques.
Recordem que ara fa un any i poc
va haver-hi un altre,
el polígonor,
que va afectar la població
del Morell
i la pobla de Mafomet.
Fa més,
va haver-hi un altre
que va afectar
Bonavista i la Canonja.
Els sembla bé això?
Si se'n fan molts,
potser la gent al final
no s'ho acaba aprenent
seriosament?
O no?
O troben que...
Per mi se'n fan massa pocs.
Massa pocs.
Jo, com a ciutadà
que visco el carrer Ramón i Cajal,
no n'he fet mai cap de simulacre.
I jo sé
que si hi ha algun festival gros,
és a dir,
si en algun moment corro la veu,
ara entra per aquí algú i diu
escolta,
bandallós se n'ha anat de mare,
o alguna cosa així,
jo sé que hagi de posar la ràdio,
però saps què faré el primer?
Agafar el cotxe i fotre el camp.
I si estic entrenat,
potser no ho faré.
A mi no m'ha entrenat ningú.
I sí que sé que haig de posar la ràdio
i tancar-me a casa.
Però la primera reacció
serà agafar la dona
i agafar el cotxe i fotre el camp.
I llavors es muntarà un festival
com el que es va muntar
fa 20 anys.
El 87.
Tornaria a passar el mateix.
Tu creus que et tornaria a passar el mateix?
I tant.
Estic convençut, jo també.
Sí, perquè no estem preparats.
A veure, Javier,
no he millorat en 20 anys
i hi ha tots els protocols de seguretat...
Sí, però no es publiciten aquests protocols.
O sigui, a veure,
jo suposo que de cada assaig
que aquests que es fan
treuen unes conclusions
que ha fallat això, ha fallat l'altre,
és que això està bé, això està malament,
però no se'ns comunica a la població.
Se senten amb la sirena.
I nosaltres estem...
Sí, poca cosa més.
Sí, però hi, per exemple,
els del complex educatiu
deien que en algunes zones
se sentia poquet.
Són coses que s'anen millorant.
Sí, però a veure,
la població ha de saber
que quan sona una sirena
és per alguna raó
i si fa tres pits,
no?
Tres torcs,
o seguits,
o al ter,
no ho sé,
és que ho desconec,
precisament és que ho desconec.
I suposo que estem en una zona de risc,
no?
El codi real
de la tipologia dels sons,
la gent els desconeix.
Sí, totalment.
Sí, sí.
Com a mínim la majoria de gent
els desconeix, no?
No, 49,9...
Ens acostumem a viure amb el risc
i, per tant,
ja no hi ha cap importància.
Estem insensibles al risc.
Sí, al final sí.
A veure,
i nosaltres el tenim proper
per la part de la petroquímica,
una mica més llunyant
a la zona nuclear,
però sí és el mateix.
però et pots preguntar
a la població d'Escó
o que estan allà
tocant de la nuclear.
No ho pregunto a mi,
que estic al revés.
Al revés,
sí, és una font de riquesa.
El Francesc està al davant
de les químiques.
Nosaltres tenim una il·luminació
gairebé permanent
d'un autèntic transatlantic químic
cada dia allà.
I aleshores,
quan un surt al terrat a la nit
i ho veu,
dius,
i ara,
aquí,
si hi hagués
qualsevol mínim incident,
el procés
de l'educació ciutadana
per saber
què ha de fer
i com ho ha de fer
i on ha d'anar
i per on ha de passar,
no hi ha.
Jo suposo que el que mesura
és la distància que tens
a l'autopista.
Perdona,
què dius, Manel?
Que el que deu mesurar
ell és la distància
que té a l'autopista
per sortir corrents.
Tu, Francesc,
creus,
com deia el Manel,
que 20 anys després
d'en Petrol
encara tornaria a passar...
Jo crec que si ara
es tornés a produir
una circumstància similar,
hi hauria una histèria
també col·lectiva.
Lluís.
Jo crec que s'hauria
de fer un esforç
per part de les administracions
públiques
que assumíssim
en naturalitat
aquesta mena
d'entrenament
davant
de qualsevol incidència.
Tenim un risc,
el tenim assumit,
però no tenim interioritzat
que davant d'aquest risc
s'ha d'actuar d'alguna manera.
Els japonesos,
un país amb altíssima sismicitat,
doncs saben què fer
en cas de terratrèmol
i suposo que la incidència
en víctimes és molt baixa.
I aquí una mica
hauríem d'estar acostumats
a això,
a saber jo,
com a director del museu,
què he de fer
amb la gent
que hi ha als recintes
quan passa una cosa així
i jo, com a ciutadà,
quan m'estic a casa,
què he de fer
quan sento o no la sirena
o no sé quina cosa.
No, és que potser
s'hauria de fer
una jornada col·lectiva
de tota la ciutat.
No es fan peonades,
doncs,
fem un festival d'aquests,
reconeguem que...
Es fan peonades,
bicicletades,
tu també faries
un mega simulacra.
No, esclar,
tampoc es tracta
de ser tràgic,
però cal conscienciar
és com la mort,
no cal posar-se a porar,
però s'ha d'acostumar
la gent que s'ha de morir,
doncs això és igual,
vivim en un lloc perillós,
francament perillós,
doncs expliquem-li a la gent.
Jo crec que...
El mateix que procurem fer
en els centres educatius,
que els alumnes sàpiguen
per quina escala han de baixar,
per quina porta han de sortir
i com han d'obrir les portes
i on s'han de confinar,
això a escala municipal,
doncs també hauria de ser així,
perquè no és la primera vegada
que quan sonen les sirenes
la gent continua comprant.
Tothom continua fent el que fa
perquè, clar,
això és un simulacre
i això no va amb mi.
No,
jo crec que si es fa un simulacre
hauria de ser com si realment passés.
El francès apuntava això
dels centres educatius
i és veritat que aquí sí
que hi ha molt més entrenament,
hi ha molts més exercicis
i hi ha, per exemple,
la gent del complex educatiu
on recordem que hi ha diferents instituts
tenen ja de se fa temps
molts protocols
i van fent exercicis habitualment.
Si hi hagués una emergència
el que passaria
és que la canelleta
estarien molt ben entrenats
però a la porta dels col·legis
hi hauria 2.428 cotxes
esperant a la canelleta.
Amb els pares...
Amb els pares histèrics
esperant a la canalla
amb la qual cosa no arreglaríem res.
Aquesta circumstància que toques
és clau
perquè moltes vegades
s'ha intentat consenciar els pares
que han de saber
que els seus fills
són a l'escola
estan ben controlats
i que, per tant,
ells el que han de procurar
és per ells
i nosaltres el procurem pels altres.
Però llavors
quan hi ha confluència
d'interessos d'histèria
aleshores és quan és explosiu.
En fi,
de totes maneres,
suposo que de Simulacres
en seguirem parlant
perquè la voluntat
és fer-ne més.
Jo deia al principi
de la tertúlia
que tenim altres aspectes
de l'actualitat
que potser val la pena comentar.
Per exemple,
avui torna a ser notícia
la variant de la 3.40,
la de la Mora,
ja saben que va haver-hi
tot aquell episodi
dels carreus romans
localitzats a la zona del Mèdol.
Tot el tema
de la catalogació
d'aquests carreus
d'aquestes pedres
ja s'ha acabat.
Ahir es reprenien
les obres de la carretera
en aquest tram.
La subdelegada del govern
anunciava
que la via,
la carretera,
estarà oberta
a finals de juny
per Sant Joan,
per dir-ho d'una manera gràfica,
i que, això sí,
el retard
a causa d'aquests carreus
localitzats
ha suposat
un sobrecost
d'un milió
i mig d'euros.
Xavier,
tu que ets arquitecte
i puja tens
dels quatre
t'ets més a veure
en tema
infraestructures.
A mi em desesperen
una mica
perquè
contenen
una quantitat
d'informació
errònia
increïble.
Primer,
primera qüestió,
el que obrirem
espero que el juny,
espero,
no és la variant,
ni molt menys,
és un tros
de la variant
que és el tram
que va des de la Mora
fins a Boscos
i l'altre tram
que baixa de Boscos
fins al costat del Nàstic
és un dels ramals.
O sigui que de variant
res.
És una llàstima,
no sé per què
s'ha planificat així
perquè quasi la mateixa
longitud del ramal
que baixa de Boscos
fins al Nàstic
el podien haver seguit
amb la traça
més o menys prevista
que és paral·lela
a l'autopista
i ja quasi hauríem arribat
amb pocs centenars
de metres de diferència
hauríem arribat ja
a una de les cruïlles
fonamentals
de tota la xarxa
que seria la carretera
de Lleida
o de Valls.
La 240.
Però bueno,
és així
i que no ens venguin
que això és la variant
perquè potser
ens quedem tan tranquils
ja tenim la variant.
no, no, perdó,
tenim la primera fase
de la variant
i un ramal.
És a dir,
que la segona
hauríem d'estar-la
projectant,
licitant
i estar en marxa.
I el tema del sobrecos
et sembla normal?
Això que han...
El dels carreus,
a veure,
jo he estat molts anys
també a la Comissió de Patrimoni
i soc un enamorat
del patrimoni
i no diré que soc el primer
però soc el segon
a defensar-lo.
Però aquests carreus,
jo he sentit,
veus,
que quan van fer l'autopista
ja els havien mogut
i ja els havien mogut
i llavors
simplement
calia agafar
unes excavadores,
canviar-los de lloc
i després que estudien
el que vulguin.
Però és que,
a veure,
és que poc estudi...
Jo m'agradaria veure
les conclusions
d'aquest sobrecos
dels carreus
que diuen
que ha sigut
aquest milió i mig
a mi em sembla
una exageració bestial
però bueno,
és igual.
Quines conclusions...
Què hem tret de positiu
de tot això?
Quina rentabilitat
de tèiem a aquest milió i mig?
Per uns carreus?
Perquè eren carreus
més quadrats
i més parapipèdics
que les pedres normals?
Perdó,
però no...
Hi ha coses
que no lliguen.
Per molt que vulguem
defensar el patrimoni,
es poden defensar
de moltes maneres.
Lluís,
tu que estàs vinculat
a les pedres,
si em permets
aquesta expressió.
Exacte,
el problema de l'arqueologia
i les intervencions
d'urgència
és complicat.
Habitualment,
qualsevol excavació
arqueològica
ha de respondre
a una motivació.
Hi ha d'haver un projecte
al darrere
i hi ha d'haver
una cosa a investigar.
No en el cas aquest
que ens ocupa d'obres
que és allò
que et trobes
i que està allà.
Efectivament,
aquests carreus
poden haver estat moguts,
poden haver estat
molt maltractats
perquè no és això
el que s'ha de fer.
Per mi,
el resultat
no és que sigui
positiu o negatiu.
si és negatiu,
si no s'ha trobat res,
doncs mala sort
perquè no es respon
a un projecte
d'investigació
sinó una cosa imposada
per un bé patrimonial
que et trobes allí.
Jo crec que hi ha hagut
una mala planificació
al principi
perquè era sabut
i conegut
que allò estava allí
i se li havia de donar
d'entrada
alguna mena
de tractament
i saber què fer
amb totes aquelles pedres.
I per altra part,
a Tarragona,
que tenim un terme municipal
que qualsevol obra
que acluï sobre el sol
ha de tenir
una inspecció arqueològica,
aquesta qüestió
cal que
quan es planifiquin
les obres
s'internalitzi
i que sabem
que això és un cos
més de l'obra
i que s'ha d'assumir
i que en tot cas
no és tant un sobrecos
sinó un tribut
que es rendeix
a la societat.
El problema és que potser
no es va pressupostar
en el principi.
Jo diria que sí,
que hi ha un seguit
d'imprevisions
i el fet mateix
tothom ho sabíem
que hi havia
aquelles pedres allí
que eren pedres originals
procedents del mèdol,
etcètera,
per tant,
quan planifiquem
què es fa
pensem
què es fa
amb les pedres aquelles.
No a l'última hora
me les he trobat,
home.
Si em permets
un apunt
incidint en aquest tema.
Sí,
tots els promotors
de Tarragona
o arquitectes
els que estem
dintre del ram
tenim assumit
que el romans
és un sobrecos
per dir-ho així
plenerament.
El que sap greu
sobretot als promotors
després de
gastar els diners
amb una excavació
arqueològica
que hauria de fer
l'administració
i que la fa
l'empresari
per guanyar temps
perquè si no
si esperes
a que arribi
la subvenció
on estàs 3 anys
i encara
els costos financiers
són més alts
que el que t'hauria costat
la llàstima
és que després
de fer aquestes intervencions
allò queda
en no res.
Sí,
s'ha documentat
està guardat
en uns arxius
hi ha un munt
de pedretes
que jo no sé
si me les guarden
perquè deu haver
muntanyes i muntanyes
a vegades d'uns tamanys
ridículs
Però és que la ceràmica
ens reuen moltíssima informació
No, no, estic d'acord
la informació
tota
però a vegades
després
no es rentabilitza
les troballes
que s'han fet
jo tinc un cas
personal particular
que va tenir
bastant ressò
fa uns anys
que era
la font dels llions
allà al final
al dalt del carrer
Pere Martell
tocant a Eivissa
Bueno,
aquella excavació
va costar un dineral
un desbarat
I està enterrada
la font aquella
I està enterrada
és que clar
per fer l'edifici
que ens van autoritzar
a fer sobre
que podíem haver-lo canviat
de lloc
que també potser
era una solució urbanística
més fàcil
però bueno
és igual
al final
la solució va ser aquesta
l'estructura
va tenir un sobrecost
impressionant
per poder allibrar la font
i deixar-la
exenta totalment
de pilars
i de fonaments
per suposat
però per protegir-la
la vam tapar
mentre feien les obres
i allà està
ningú més
ha anat a fer
una acció posterior
de socialització
d'aquest element
i és molt important
Sí, sí
i que
calci el cap
és un bé públic
que la ciutadania
té tot el dret del món
a saber
què hi ha allí
és que la llei de patrimoni
primer obliga a protegir
però després
es queda aquí
no, no
i després
ja ho has protegit
i ara
què?
Sí, sí
totalment d'acord
s'ha de cuidar
també els promotors
a la gent
que intervé
en la qüestió immobiliària
el que no pot ser
és que una treballa arqueològica
representi un inconvenient
per a aquella persona
que ha invertit uns diners
i legítimament
ha de treure un guany
Des del punt de vista viari
el Manel Sant Roma
diria que aquest és un dels temes pendents
el de la 340
es digui variant o no variant
com diu el Javier
però que ja el tenim pràcticament
L'estima que el Lluís
no estigui a l'Ajuntament
perquè
no tinc mai cap
bueno, alguna vegada
sigui algun consejal
per demanar
jo continuo demanant
la conselleria
de temes pendents
a l'Ajuntament
o sigui
un regidor
que es dediqui només
a informar els ciutadans
de com ho tenim aquello
perquè n'hi ha tants
que
esclar, l'alcalde
no pot estar amb aquestes coses
ha d'haver-hi un regidor
de temes pendents
Però què et sembla
això de que la carretera
s'obri finalment?
Home, a mi la sorpresa
francament no ho havia llegit
però la sorpresa
és que no s'obre tot
sinó que s'obre d'un trosset
bueno, esclar
ja estem acostumats aquí
vull dir
les infraestructures
és un dels grans temes pendents
d'aquesta zona
Francesc
algun comentari
des del punt de vista
de trànsit
o des del punt de vista
arqueològic
Sí, nosaltres
com que estem acostumats
sobretot
en la zona on visc
està
diguem-ne
en tirar línies constants
Trinxat
vols dir també
si vols utilitzar aquest terme
no usava fer-ho
per no repetir-me
Trinxats
pràcticament
pel territori
i aleshores
en poca
perquè
com deia aquí el Xavier
les solucions
a vegades
són
d'unes obvietats
tan clares
pel ciutadà
que no té
l'especificitat
del
de la professió
que diu
escolti
però si a la millor
passant pel costat
de l'autopista
en sortíem
posant un altre carril
també
no calia
no calia
matxacar
per exemple
poso un exemple
eh
en tota la muntanya
de la salut
allà
d'una manera
tot plegat
perquè és un dineral impressionant
per guanyar
no sé
és un exemple
sí, sí, sí
no, no
però a més
i per tant
doncs
i encara no les hem vist totes
tu que ho saps
ja vi
aquesta
per exemple
això és una carretera
de l'Estat
pregunto
els que dissenyen això
és que jo sempre m'he imaginat
que els que dissenyen això
són uns ingenieros de caminos
que estan en un despatx
de la
de la calle
Roberto Alcocer
de Madrid
que alguna vegada
venen amb el seu casco aquí
agafen l'avi
i venen aquí
però que
amb ells tan sensin fort
la muntanya de la salut
com la muntanya del remedi
no
és així o no
a mi em donen la mateixa sensació
perquè és que
el que deia el francès
la mossegada aquella
de la
de la
de la muntanya
on està
l'article de la salut
la mira sobre un plano
i és que l'únic que fa
és que la curva
que baixa
és una miqueta més suau
però si no ens deixaran
anar a més de 80
sense cap mena d'això
i pim pam
i carreguen les coses locals
d'una forma
no a veure
allò respon
amb un traçat ideal
segurament
la traça ideal
d'aquella curva
obligava a menjar
aquella muntanyeta
molt bé
a quina velocitat
no sé
suposo que a la DC
no 120
però si no
ens deixaran passar
de 80 d'aquí 4 dies
i és igual
això el Lluís
els seus correligioners
avui el Marell
està especialment
decisiu
el Marell
fa d'apuntador
és que són temes
que a vegades
es poden forçar
una miqueta més
la curva pot ser
una mica més tancada
poses un senyal
de reduir la velocitat
i s'ha acabat
i no cal mossegar
tota la muntanya
ha sigut una obra faraònica
jo vol dir que
el de la velocitat variable
ho trobo intel·ligent
ja que es poden fer
o sigui
jo sempre he trobat absurd
que en un món
de telecomunicacions
els prohibits
siguin estàtics
vull dir
la velocitat variable
ho trobo bé
el que passa
que jo penso
que la velocitat
hauria de poder-se fer
per dalt i per baix
i vostès a Tarragona
ja que el Manel
apunta a aquest tema
i només se'ns queda un minut
vostès en la zona
de l'àrea de Tarragona
ja que és la segona
àrea metropolità
en el país
també creu
en què això
hauria de pensar
en un moment
hi ha una manca
tan gran d'infraestructures
que és absurd
per exemple
les cues d'entrada
a la carretera de Valls
els dematins
són espectaculars
jo afortunadament
no la pateixo
però quan vas cap a Barcelona
el dematí
arriben a Sant Salvador
la ciutat ha crescut
l'entorn ha crescut
i les infraestructures
són les mateixes
de fa 20 anys
vull dir que
per això que dèiem
abans
de lo de sortir corrents
seria molt pitjor ara
molt pitjor ara
perquè qui més qui menys
té dos cotxes
les famílies
haurem de tornar
a fer servir
els refugis
de la Guerra Civil
exacte
exacte
mira això és una bona idea
això em llegaria
a un altre tema
que està relacionat
amb la memòria històrica
als 70 anys
del final de la Guerra Civil
on per cert
el Lluís Valar
també hi ha participat molt
en fi
serviria per lligar més temes
però en fi
no és per donar idees
és per donar idees
ho deixem aquí
ara n'obrim un
sí per cert
el mes de març
s'obrirà el públic
el refugi de sota
de l'Ajuntament
no és exactament un refugi
però bueno
molt bé
en fi
d'això també en parlarem
més endavant
ho deixem aquí
s'acaba el temps de la tertúlia
que avui hem convertit
a parlar amb el Javier Climent
i amb el Francesc Roig
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
bon dia