Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que triaria Grècia.
Ha triat Grècia només per les pedres?
No, per tot. Grècia són les seves pedres,
però no només les seves pedres, lògicament.
És la seva civilització, la seva història,
els seus paisatges, el seu mar.
Té, doncs, molts encants a Grècia
que cal descobrir-los.
Des de l'arqueologia clàssica,
normalment els dos components bàsics són Grècia i Roma.
Però, clar, és tot el Mediterrani,
és tot el món antic.
Heu pogut triar moltes altres coses,
però Grècia, penso que són...
Les nostres arrels,
cada vegada ho sentim,
com les nostres arrels occident estan a Grècia.
En un hipotètic primer viatge a Grècia,
segur que el primer contacte amb el país serà Atenes,
la capital.
Com és Atenes?
Esclar, vull dir, Atenes.
Però Atenes potser és el menys grec de Grècia.
Ah, sí?
Atenes, esclar, Grècia té, doncs,
a vora 10 milions d'habitants
i la meitat són Atenes,
una ciutat molt nova,
perquè, esclar, va començar amb la capitalitat
a mitjans del segle XIX
i tot s'ha anat acumulant,
vull dir, és una disbauxa urbanística molt seriosa.
I, esclar, l'Atenes antiga
és la que està al voltant de l'Acròpolis,
el barri turístic de Placa,
que està, diguem així,
el barri i la redundància,
molt turistitzat, no?
L'autèntic menys grec
no es menja a la Placa,
normalment es menja a altres barris d'Atenes
i a altres llocs que no són Atenes,
esclar, però l'atracció de la capital,
l'atracció de la seva acròpolis mítica
i que està durant tants anys
amb treballs de restauració i de recuperació,
lògicament és el primer,
la primera petjada
de qualsevol turista,
estudiós, curiós a Grècia.
I què hem de fer per l'Acròpolis?
Què ens recomana la Isabel Rodà?
Passejar?
Mirar?
Contemplar?
Badar?
Tot, tot.
Clar, no n'imagina l'acròpolis,
encara es pensa en aquelles imatges perfectes
on tots els monuments
estaven sense vestides.
Ara, si on va a l'acròpolis,
el templet que pot rebre
que és l'Atenia Niquet
és un munt de vestides,
com ho ha estat el Partenon
i com ho ha estat l'Erecteion.
Vull dir,
es tarda més anys
a restaurar l'acròpolis
que no pas a construir-la.
Però ara, esclar,
es pot mirar una acròpolis
d'una altra manera molt diferent
gràcies al nou museu,
el museu de l'acròpolis,
que s'ha inaugurat,
penso que va ser el 20 de juny
d'aquest any,
que hi ha un diàleg
amb l'acròpolis
realment fantàstic.
L'últim pis
està consagrat al Partenó.
Tu vas veient el Partenó,
el que queda del Partenó
en el seu lloc
i després tota la proposta
de restitució
del programa decoratiu
que per primera vegada
es pot veure sencer.
Bueno, sencer entre cometes,
perquè hi ha molta part
que són els guixos
que reprodueixen les obres
que no són,
diguem, encara atenes.
Aquest museu nou del Partenó
ja l'ha pogut veure?
Sí.
I què té?
Recomanable?
Home, esclar,
cadascú pot treure
les seves conclusions.
És un museu,
doncs a dir que a mi
el pis que em va fascinar més
va ser el del Partenó,
l'últim,
tant per el seu contacte
amb el paisatge exterior
com per què aporta,
perquè per primera vegada
es veu
el que podia ser
aquesta decoració magnífica
del Partenó.
Esclar, s'ha conservat
d'una manera molt difícil.
Pensem que el Partenó
va ser un polvorí,
va explotar.
l'Hortelguin
es van portar
els famosos frisos
a Londres,
però potser gràcies a això
també s'han conservat.
És clar,
és una història
molt dificultosa
la del Partenó
i després els altres pisos
segueixen
una ordenació
molt cronològica,
però potser
més per especialistes
que no pas
per públic en general.
jo vaig trobar una miqueta
d'efecte
de no ubicació
de les diferents peces
a les diferents èpoques,
que si no saps
el que és l'estil saber,
per exemple,
m'has perdut.
És a dir,
per al públic en general
costaria una miqueta.
És espectacular,
és disfrutar
de les peces,
és una meravella,
és un bosc d'obres d'art
mestres,
un al costat de l'altre.
Ara,
potser falta
una miqueta
de comprensió
i després,
què és el Museu de l'Acròpolis?
Però,
cuidado,
el Museu de l'Acròpolis grega.
Quan arribes a l'època romana,
dos retrats.
El món bizantí,
quatre monedes
i el món medieval
és una maqueta.
És clar,
és el Museu de l'Acròpolis,
diguem,
grega.
On està situat,
el museu?
Està davant
del Teatre de Dionís,
al peu de l'Acròpolis,
vull dir que està molt a prop,
i en un dels carrers
que,
gràcies als Jocs Olímpics d'Atenes,
es van poder
recuperar molt bé,
Dionís Sore Paguita,
es diu el carrer.
Aquesta visita
a l'Atenes
més coneguda
per tothom,
la de l'Acròpolis,
la del Partenor,
en un dia
en tindríem prou.
Segurament això va a gustos,
no?
Home,
per un japonès,
en la visita japonès,
entre cometes,
sí,
prou de cap meravella
s'entén prou mai,
no?
Perquè un dia
l'Acròpolis Atenes
és una espècie
de petitíssim aperitiu,
de fer un tastet,
no?
Per disfrutar-la,
per conèixer-la,
evidentment,
doncs sempre es necessita més.
I què faria?
En aquest mes,
a més,
què ens recomanaria
la Isabel?
Bé,
doncs que s'anessin
a diferents barris
de la ciutat d'Atenes,
no només la part
de la placa,
la més turística,
la part monumental
dels grans museus,
vull dir,
doncs,
la colina,
per exemple,
de Filopapo,
que és molt bonica,
es veu un Partenor
i una acròpolis diferent,
és un romà
que es va voler enterrar
per veure sempre més
l'acròpolis,
per exemple,
no?
Disfrutar també
del seu folklore,
dels festivals,
per exemple,
que hi ha a l'Odeo
d'Arodesàtics,
al barri de Coronaki,
que és molt bonic,
per exemple,
no?
Tota la zona
de les ambaixades,
disfrutar aquesta Atenes
que ha sortit nova
dels Jocs Olímpics
del 2004,
el seu metro,
és el metro gairebé
més nou d'Europa
i que té unes estacions
molt singulars,
vull dir que,
esclar,
disfrutar l'ahir
i l'avui
d'Atenes.
Hi ha molta diferència
entre la Grècia,
entre l'Atenes
de fa 20 anys
o l'Atenes d'ara?
I tant,
i tant,
moltíssima,
vull dir,
el turisme en aquests moments
doncs està molt massificat,
el low cost i companyia,
no?
I després,
a més,
perquè és clar,
fa no sé,
20 anys potser no,
però fa una trentena d'anys,
encara un es podia passejar
per l'acròpolis
pels seus monuments
de manera lliure,
podies entrar per tenor,
podies tocar,
diguem,
l'escariàtides.
Ara no,
ara està,
doncs només hi ha
la circulació central
molta vestida
en molts edificis
i, per exemple,
algunes peces
que han estat,
doncs,
substituïdes per originals
perquè es fan malbé.
L'escariàtides
que es veuen ara
és una copia,
l'escariàtides,
les originals,
estan al nou museu
de l'acròpolis
en una situació
molt espectacular.
Però, és clar,
la contaminació d'Atenes
és brutal
perquè han tingut metros
fins ara,
fins als Jocs Olímpics,
no?
I després,
tot l'aire
és molt pol·lucionat.
Qualsevol pedra
que es toqui
d'Atenes
està com un toc de sucre,
te l'emportes un trosset
i no només el monument
sinó la mateixa pedra d'Atenes,
la base d'Atenes,
no?
Que és una calcària molt dura
però que també
pateia els efectes
d'aquesta gran contaminació.
A una orca,
amb un arqueòleg
com l'Isabel Rodà
sempre li queda
alguna cosa per veure?
Nova, Atenes?
Sempre,
no sé que per sort
no s'acaba mai
el nostre món.
Ara, per exemple,
el mateix nou museu
que, a més,
només s'ha inaugurat en part
perquè, és clar,
quan van fer el museu
lògicament hi havia
l'Atenes antiga a sota.
La van excavar
i ara una de les coses
que volen fer
és obrir
totes aquestes noves excavacions
a tothom,
al públic, no?
Per tant,
ja dic,
tant com a persona curiosa
com a arqueòloga,
evidentment,
sempre hi ha novetats.
Tarragona,
passeges cada dia
per Tarragona
i veus coses noves.
No s'acaba mai.
Si s'acaba la curiositat,
jo crec que s'acaba
la joventut.
Aquest estiu
ja ens hem passejat
per altres indrets.
Ara que parlava
de Tarragona,
recordo,
passejant
pels carrers de Roma
o passejant
per Egipte
amb altres convidats,
sempre hi ha
alguna referència
a Tarragona,
no?
la comparació
entre allò
que visites
i la teva ciutat.
Avui que visitem
Grècia
i de moment
Atenes,
ara marxarem
de la capital,
alguna comparació
entre Tarragona
i Atenes?
Sí,
esclar,
som la civilització
mediterrània,
som el mare nostru,
vull dir,
aquest mar que ens ho neix,
per tant,
lògicament,
formant part
d'aquest món
mediterrani,
ens sentim
a casa
i a més,
a Grècia,
ja ho deia abans,
encara en el nostre
imaginari
és l'origen
de la democràcia,
que és molt diferent,
evidentment,
la democràcia
a l'Atenes
del segle V
de la nostra,
però,
ens sentim
que els valors occidentals
van néixer allà
i després van ser represos
i radimensionats
per Roma,
o sigui que
el nostre mediterrani
jo crec que és
el nostre món
i Tarragona
va ser una de les grans
capitals de la mediterrània.
Per tant,
sí,
som a casa.
La conservació
de les pedres
de tot aquest
escenari
que ens dibuixava
és prou adequada?
Estan en un bon
nivell de conservació?
Bé,
hi ha un esforç
mundial,
no?
Perquè,
és clar,
a Grècia
se sent que
suporta en part
d'aquesta història
occidental
i necessita
doncs
una ajuda
al projecte
per exemple
de la restauració
de l'acròpolis
d'Atenes
és un projecte
doncs
plurinacional
evidentment
vull dir
però mai
penso que en cap terreny
on se sent
que s'arriba
a fer prou
es fa tot el que es pot
evidentment,
no?
Però
hi ha moltes altres coses
com deies bé
a Grècia
que no són Atenes
és la fascinació
o aquesta atracció
per la capital universal,
no?
Però tenim doncs
la Grècia continental
la Grècia
de les illes
és a dir
la Grècia
sempre ha sigut
un món mariner
encara ho és
és un país
admirable
en el sentit
de com el mantenen unit
perquè és clar
no hi ha trens
l'orografia
no ho permet
i tenir doncs
unit
amb els milers
d'illes
que tenen
amb els transports
marítims
amb els aeroports
té més aeroports
a Grècia
si és un país petit
que gairebé Espanya
no?
Perquè és clar
cada illa
té el seu aeroport
té el seu port
té les seves xarxes
doncs
de comunicació
per mar
és impressionant
no se'n pot entendre
a Grècia
sense el mar
parlarem del mar
de les illes
de la Grècia continental
què ens recomanaria primer
un cop hem visitat
Atenes
seguir pel continent
o fer ja una escapadeta
a les illes
bé
sempre doncs
això
amb els diferents nivells
no?
per exemple
la cosa turística
típica
és anar
doncs
a Atenes
a Delfos
i fer una miqueta
de peloponès
i alguna de les illetes
que queden a prop
d'Atenes
com pot ser
Gina
com pot ser
Hidrauporos
no?
això és el primer
perquè si vas a Grècia
no veus Misenes
no veus el santuari
de Pidaura
que entens perfectament
perquè la gent allà
es curava
com si fos el Lourdes
de l'Antiguetat
i llavors dius
quina pau
quina meravella
que véssit aquí
que bé m'hi trobo
bones aigües
bons cuidados
bons metges
els màxims
que hi havia
en aquell moment
doncs
són paisatges
que esclar
penso que són
el primer
que s'ha de veure
com a Grècia
Olímpia
també
els orígens
dels nostres jocs
què trobem a Olímpia?
Olímpia
doncs
un santuari
magnífic
un santuari
doncs
enmig
d'una natura
impressionant
que va ser
fet malbé
per aquesta mateixa
natura
perquè hi ha dos rius
que les avengudes
dels rius
es van emportar
doncs
bona part
dels monuments
però és un lloc
que dius
clar que teníem
pau aquí també
quan arribaven
descansem una mica
d'aquesta activitat
militari
i guerrera
i dediquem-se
al cultiu
del cos
que és tan important
com el cultiu
de la ment
aleshores
Olímpia
per sort
quedava allunyat
de tot
i aleshores
no va ser objecte
d'una continuïtat
urbanística
ni tampoc
d'una reutilització
de les seves pedres
amb altres monuments
posteriors
per tant
tenim encara
una Olímpia
amb un paisatge
que és prou proper
a la mateixa
antiguetat
presidit
pel temple
de Zeus
diguem
el gran déu
del santuari
de Zeus
i la seva esposa
era
es pot visitar
sense problemes
sí sí
esclar
és un dels principals
atractius
atractius turístics
i a més també
té un museu
esplèndid
vull dir que
és una de les joies
de la corona
del turisme cultural
de Grècia
què més
què més ens recomanaria
per exemple
un viatge a Creta
a Creta
Creta
és fantàstic
és una gran illa
necessites
molt de temps
per conèixer-lo
una mica més
amb uns contrastos
enormes
el turisme
de masses
és Nossos
i és al nord
de la illa
en canvi
al sud
ja tens una cosa
bastant més
tranquil·la
i al mig
al món
on van néixer
amb aquells eus
i un paisatge
muntanyós
amb fred
i neus
és a dir
aquests contrastos
que hi ha
a vegades
tants contrastos
pot semblar
una sorpresa
escoltar això
pensant en una illa
tan allò mediterrània
sí sí sí
doncs esclar
perquè hi ha muntanyes
molt altes
per tant
aquelles muntanyes
molt altes
fa que hi hagi neu
i que
faci força fred
si vas en aquesta muntanya
doncs
a tardor
o a hivern
què faríem a Creta
què podríem fer
a Creta
doncs
evidentment
les platges
ens agrada tot
les platges
a Grècia
són fantàstiques
hi ha aquestes
molt turistitzades
que bueno
que estan molt bé
el turisme de masses
però després
pots trobar-te
els teus raconets
unes aigües
molt transparents
vull dir
molt poques
vehicles
motoritzats
per l'aigua
aquí anem
i ens trobem
motos aquàtiques
que sí
gairebé ens atropellen
que si és patins
que gairebé
tenim un overbooking
de coses
flotant a l'aigua
normalment
doncs a Grècia
pots trobar-te platges
molt tranquil·les
on disfrutar
per exemple
de fer un submarinisme
o de fer
doncs això
unes nedades
tranquil·les
sense que ningú
et distorbi
pel mig
això és un dels grans atractius
després clar
evidentment
els seus monuments
i sempre
cridar l'atenció
a un ossos
que ara s'està restaurant
perquè tot el món
de Creta
que el veiem
segons el va imaginar
i reconstruir
un anglès
ser Arthur Evans
però que ha sigut
un atractiu
perquè carai
aquí a mitjans
del segon mil·leni
abans de Crist
tenien aigua corrent
tenien banyeres
com vivien aquesta gent
però
i que s'està reconstruint
bueno
s'ha reconstruït
tota l'imatge
que tenim
de Creta
aquelles columnes
vermelles
són coses
del segle XIX
perquè si es va
als altres palaus
en aquestes grans
residències
amb un rarafons
religiós molt important
doncs veus
només la primera planta
són unes ruïnes
a ras de terra
en canvi
aquest esplendor
que ens arriba
a través d'aquesta reconstrucció
només es pot veure
noces
però és clar
que ha sigut
un turisme de masses
i és clar
què pot suportar
turisme també
de ser sostenible
què pot suportar
un jaciment
què pot suportar
un lloc arqueològic
com hi van tots els creuers
tothom que va
a Creta
és nosso
és clar
s'ha encarregat
fins i tot
la restauració
del segle XIX
i ara és el que estan
treballant
amb això
està a una certa distància
de Grècia
de la Grècia continental
sí
és clar
Creta és la gran illa
del sud de la Geu
que a més sempre ha sigut
el pont de comunicació
entre el nord d'Àfrica
Egipte
entre Europa
Grècia
i Àsia
ha sigut un lloc
de corilla
i de pas
estàs situada estratègicament
estratègicament
i és clar
eren potents
els cretens
eren també
perquè dominaven
el mar
el que es diu
la tal de Socràcia
no el poder
sobre el mar
aquesta illa
és fascinant
però hi ha anat
moltes altres
de petites
perquè tothom
quan parla d'illes
Santorini i Miconos
que estan molt bé
són molt macos
tothom pensa en el mateix
és clar
tothom van a aquestes
però esclar
n'hi ha moltíssimes més
hi ha centenars
d'altres illes
a les quals no arriben
els tour operators
i aleshores
és un turisme més familiar
més agradable
molt intern
perquè els grecs
no es mouen pas massa
del seu país
hi ha molt turisme intern
i sobretot
hi ha molta oferta
és un lloc
on encara la restauració
està en mans
de famílies
i vas a un restaurant
a la una
estan encantats
i vas a les 5
i també estan encantats
vull dir
entres a la cuina
tries les coses
és a dir
hi ha un contacte
directe
humà
que a casa nostra
ja hem perdut
aquesta idea
del Mediterrani
on hi ha els pescadors
amb les xarxes
això ho veiem
i disfrutem
i veus els peixets
que acaben de pescar
i t'hi entens
encara que un no parli grec
tens ganes d'entendre''t
i sempre trobes
una espècie d'esperanto
on pots comunicar-te
perquè la gent
vol comunicar-se
ara que parles
a la gent
és molt oberta
la gent
i molt diferent
a la nostra
tot i que tinguem
el caràcter
aquest Mediterrani
llatí genèric
que diem
ens està traslladant
una imatge
que aquí segurament
ja s'ha perdut
de proximitat
entre el que és
del país
i el que ve de fora
i en canvi
ens està donant
una imatge
d'una relació
que pot ser
molt més intensa
que la que podria haver
ja aquí al nostre país
per mi és un dels atractius
de fer un turisme
per les petites illes
no massa conegudes
gregues
perquè si vas a Atenes
és el problema
de la gran ciutat
hi hagi un número més
i et tractava aquesta
moltes vegades
en canvi
en aquests i aquests llocs
no
hi ha el sentit
familiar
d'amics
d'hospitalitat
d'un temps
que té un valor
que no van
amb el rellotge
a la mà
i esclar
per la nostra civilització
a vegades
obrir el rellotge
i tenir el plaer
de parlar pel carrer
encara que no coneixis
ningú
i t'expliquin coses
i hi ha un intercanvi
molt, molt
molt humà
i et fan
que et sentis
molt bé
de què viuen
a les illes
del turisme
i de la pesca
bàsicament
si pesca el turisme
hi ha molta oferta
més oferta
que demanda
perquè és clar
cada petita illa
té unes instal·lacions
que dius
i això
quants milions
de turistes
poden
absorbir
no en tenen tant
com desitgerien
i
hi ha un turisme
sostenible
diguem-ho així
a les llocs
aleshores
viuen
viuen
si si no
molt
del turisme
i de la pesca
del mar
les aventures
d'Ulisses
aquestes també
són el nostre
imaginari
cultural
espero que no es perdi
amb la manca
d'educació
que se'ls dona
avui dia
als joves
aquest sentit
de navegar
de viure
amb el mar
de saber
la importància
de qualsevol
vent
del que pot dominar
el mar
que els antics
veien més
el món
des del mar
que des de terra
nosaltres sempre tenim
una visió terrícola
diguem
en canvi ells no
ells ho veien
des del mar
i aquest mar
encara continua
sent l'essència
de Grècia
aquesta imatge
que tenim també
molt estereotipada
però en fi
ara li preguntarem
si és real o no
de cases blanques
al costat
que contrasten
amb el blau
del mar
i amb el blau
del cel
és així
o això
correspon
només
algun estereotip
de producte turístic
que ens arriba aquí
no no no
això existeix
no és una foto
presa d'un altre país
i posada allà
no no no
existeix
evidentment
i pensem que els colors
de la bandera greca
són blanc i blau
de vegades
van triar aquests colors
aquesta imatge
sobretot correspon
molt a les cíclades
les copuletes blaues
petites esglésies
el blanc
el blanc és que és meravellós
a totes les illes
fins i tot
des de les més turístiques
més grans o més petites
vull dir
hi ha una cura
pel blanc
tot està com recent
estrenat
moltes vegades
vull dir
et sorprèn
moltes vegades
les illes gregues
l'extrema nata edat
que hi ha
i la quantitat
d'esglésies
petitones
però sempre ben cuidades
i normalment obertes
si n'entra
i surt
és la mateixa gent del poble
que se les cuida
però a vegades
un poblet darrere
de 200 habitants
potser té 30 esglésies
Déu-n'hi-do
són moltes illes
hi ha desenes d'illes
què recomana
triar una mica
algun alatzar
perquè la comunicació
aleshores
és d'Atenes
amb les illes
són bones
són complicades
bàsicament només es fomenta
un determinat
una determinada circulació
d'avions
a les illes
més turístiques
no, no, no
vull dir
han de mantenir
el País Unit
pensem que a més
encara Grècia
actualment
el contenciós
que té
amb Turquia
ells van ser
imperiutumà
es van lliberar
d'aquest
imperiutumà
tenen la seva herència
fins i tot tècnica
i hi ha una
enemistat
diguem
atàvica
veus
sobretot les illes
que estan a prop
de Turquia
hi ha un atavisme
contra
el món otomà
i el món turc
tant és així
que la cuina
moltes vegades
grega
és turca
però no els diguis
un cafè turc
digue'ls un cafè grec
però és el mateix
lògicament
hi ha hagut
una història
una història
comuna
i
per aquestes illes
hi ha molta diversitat
ja dic
vas a les illes
que estan
davant
de Turquia
llavors esclar
que els turcs
surten a pescar
una sardina
i han sortit
doncs a les seves aigües territorials
vull dir que esclar
entens aquests dos mons
tan contraposats
ara
per visitar
les illes
hi ha molt bones comunicacions
perquè s'ha de tenir
aquest món unit
i un altre factor d'unió
molt important
per exemple
és la religió
la religió ortodoxa
els popes
doncs són encara
personalitats
molt respectades
a totes les comunitats
perquè també
la religió ortodoxa
ha estat una manera
d'expressar
el nacionalisme
i el grec
la llengua també
i
els avions
els vaixells
doncs
hi ha un servei
realment
molt bon
no entens
com ho poden arribar
a mantenir
les petitones
que tenen
al seu aeroport
i si no el tenen
és que les muntanyes
no els hi deixen
de totes les dies
siguin junta
on li agradaria
perdre's
més d'una vegada
o que ja s'hi hagi perdut
no ho sé
no ho sé
no ho sé quines
no em podia triar
perdria
estonetes
diverses
és possible també
fer això
anar un dia aquí
anar un dia allà
l'altre
l'endemà
sortir
saltar amb una altra illa
sí, sí
i tant que sí
però esclar
aleshores s'ha de fer
amb una proximitat geogràfica
vull dir
si per exemple
fes la cícla
que és l'arxipíleg central
de la geu
aleshores tens
nàxos
tens paros
tens miconos
tens delos
tens
ciros
amorgós
hi ha una quantitat
d'illetes petites
que ningú ha sentit
i que són meravelloses
com per exemple
que ho fonissi
esclar
llavors pots anar saltant
perquè estan molt ben comunicades
però esclar
si vols anar
de punta a punta
de les illes
és com si estàs a les Canàries
de molts males balears
escolti
trigui una cosa o altra
no?
Què tal la gastronomia a Grècia?
molt sana
molt sana
molt sana
vull dir
són productes molt naturals
vull dir
de la terra
no és una gastronomia refinada
no serà una cuina francesa
o catalana
però
els productes
de base
són boníssims
el peix
és clar
el peix
és una meravella
menjar el peix fresc
que acaben de pescar
en aquest moment
i te'ls deixen triar
clar
Atenes no
Atenes
és una altra cosa
però
les verdures
fabuloses
els tomàquets
que aquí
mengem aquestes coses
de plàstic
que ja ens han fet
oblidar
el que és el bon tomàquet
per tot arreu
tot arreu mengem uns tomàquets
unes amanides
molt bones
el que diuen
la joria tiquí
l'amanida
del camperol
amb el seu formatge
ha fet
unes olives
boníssimes
vull dir
i després
doncs això
la carn de vedella
no és
no és país
de grans vedelles
no?
aleshores sobretot
tenen bé
l'arnaki
que és boníssim
la cabra
que és fantàstica
vull dir
que tenen
també la part
d'aquesta
de carn
però adaptada
evidentment
al que és
el seu
territori
encara
nosaltres
hem fet
el símbol
nacional
el burro
no?
veiem només
que ha posat
els cotxes
però on veus
burros
a Catalunya
en canvi
allà encara els veus
i no els veus
com a atracció turística
no els veus
fent el seu servei
carregant
com un burro
que dèiem abans
vull dir
que encara està
tot això
integrat
vas per qualsevol lloc
i les cabres
estan pertot arreu
vull dir
són paisatges
que tenen molt
del nostre mediterrani
que hem perdut
el nostre mediterrani
de l'occident
diguem
d'aquest món
són paisatges
d'aquí de fa
unes quantes dècades
doncs?
no no no
aquest estiu
no no
però comparades
amb les d'aquí
amb les que podíem trobar
aquí fa unes quantes dècades
aquí aquest món
es va començar a acabar
als seixantes
i l'hem perdut
totalment
això demostra
que és un país
una mica
més retrasat
que el nostre
més conservador
la gent
les tradicions
es conserven les tradicions
en el sentit positiu
de la paraula
quan parlem també
de conservar
clar
sí sí sí
tant que sí
i sobretot
ja dic
si surts
de les grans capitals
vull dir
per exemple
els casaments grecs
amb una illa
uuuu
bueno
amb el segle XIX
vull dir
amb tota una parafernàlia
impressionant
que han volgut
i han sabut
conservar
vull dir
no han evolucionat tan ràpid
com les nostres
les nostres regions
i això potser
els ha salvat
de certs errors
que nosaltres
hem comès
gravíssims
no
i
esclar
és un país
que ha entrat a l'euro
han deixat
les seves estimades dragmes
però ha entrat
això que es diu
rozant del larguero
vull dir
que esclar
que és un país
que no té
la potència
ni industrial
ni de desenvolupament
de l'Europa central
o de l'Europa mediterrània
occidental
però en canvi
han estat més aferrats
a la terra
més aferrats
al mar
més aferrats
a les seves tradicions
també com un principi
de nacionalisme
de reivindicació
i
no es manté
pel turisme
això és important
quantes vegades
hi ha anat?
no ho sé
la primera
va ser el 72
que vaig fer
aquesta
aquesta gràcia
clàssica
evidentment
i després
des de l'any 94
cada estiuet
vaig amb una illa greca
cada estiu
i va
això no ens ho havia dit
fins ara
aquell mar
vaig amb uns amics
que sempre hem fet això
i esclar
aquell mar
aquell sentir-te
a casa
aquell sentir-te
en un món
que aquí
doncs ja
se'ns ha perdut
se'ns ha anat
és un atractiu
molt important
els seus paisatges
aquells colors intensos
si ha d'anar a l'estiu
si vols disfrutar del mar
sí
perquè cuidado
que a Grècia
també fa fred
Atenes neva
i Atenes fa fred
també
aquesta idea
que a Grècia
sempre fa calor
no és veritat
aleshores
si vols disfrutar del mar
és clar
com aquí
també
si vols disfrutar del mar
però per exemple
tenim uns balears
tenim unes costes magnífiques
però és clar
amb una
sobre dimensió
turística
que a la nostra costa brava
malauradament
el juliol agost
lluita per un metre quadrat
de la tovallola
Aquest problema
no hi és allà
No, no, no
si vols
unes platges
ocupades
també les trobes
cuidado
però
també en pots tenir
l'alternativa
de més tranquil·litat
i més pau
més disfrutar
del mal diàleg
amb la natura
La propera cita
l'estiu que ve
o abans tornarà per feina?
Vosaltres no per feina
perquè molts congressos
es fan a Grècia
a més
nosaltres
com a Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
podem potenciar molt
l'arqueologia grega
perquè nosaltres
quan parlem del món clàssic
no parlem del món romà
per on tot és Roma
al passat
i el món grec
la dificultat idiomàtica
també és important
hi ha poca gent
que sàpiga el grec clàssic
si el llatí s'ha oblidat
el grec clàssic
no en parlem
el grec modern
no és una llengua
massa difosa
hi ha doncs
un problema
que la nostra arqueologia
és sobretot
una arqueologia romana
que no hi ha bons especialistes
encara
catalans
d'arqueologia grega
tot això
hi hem de treballar
i és clar
doncs hi ha
doncs
diguem
molt
tot el contacte possible
per anar
a Grècia
també
de feina
Isabel Roda
gràcies per haver-nos portat
aquest matí a Grècia
doncs molt bé
ens ho han passat molt bé
efanistopoli
com dirien ells
molt bé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i fes la propera
bon dia
gràcies per haver-nos
gràcies per haver-nos