Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, aquesta imatge que percebem des de fora de Miami a través de la ficció, s'ajusta a la realitat una mica o a banda d'aquest vestit que puguin portar els policies?
Més o menys, sí, sí, bastant.
Per exemple, abans d'ahir vam fer l'assassinat de 8.000 libros del Nicolas Cage i sortia al Miami i estava molt vinculat a tot el que es veia a la pel·lícula amb Miami.
Per tant, podem remenar tots els tòpics del món que segurament seran certs, no?
Sí, sí, sí, sí.
A veure, la primera vegada que vas anar a Miami, quina impressió et va causar?
La primera vegada va ser per un encàrrec, em van dir que havia d'anar a fotografiar cinc hotel i va ser un impacte perquè no m'ho esperaven.
És un lloc que no t'acabes d'ubicar.
Hi ha molta gent llatina, no?
No t'acabes d'ubicar.
Llavors, bueno, pagues el pato.
És a dir, Miami és una ciutat que pot ser molt cara però també és molt barata.
Molt ostentosa?
Sí, bueno, hi ha una mescla de tot, en anirem parlant, sí.
Molt bé, doncs anirem parlant.
Moltíssims contrastos, com deies, començant ja pel que és la mateixa població de Miami.
A mi, més d'un 60% de població és hispana.
Sí, majoritàriament...
A veure, pel que conec ja, jo no he entrat a fer estadístiques ni res, però...
Tu has anat a treballar i de visita, que és el que ens interessa.
Sí, i lògicament tinc molts amics allà també, que estic en contacte amb ell, que et puc dir mensual per a melitar, no?
És a dir, la majoria són cubans, m'assembla, sí, segur.
I llavors, en Cavat són els americans.
Bé, en Cavat hi ha llatins de totes bandes, no?
Americans rics, d'una banda, molt milionaris, no?
Més que americans rics, cubans rics.
Cubans rics, eh?
És a dir, amb els cubans mateix hi ha un contrast brutal, no?
Perquè, inclús una vegada vam fer una intenda documental, que mai l'hem acabat,
que és a dir, que tens la Calle 8, no sé si...
Sí, és on fan aquest macro festival de música llatina, no?
Sí, i llavors allà, doncs, és un cubà, el cubà més humil, no?
Llavors ja els cubans, doncs, tenen una pasta increible, unes cases...
És que jo vaig fer...
Un dels llibres, de les barres que he anat a Miami,
un dels llibres que vaig fer és de Miami House.
Llavors vaig fotografiar 36 cases, i, bueno, te pots imaginar...
Això que des de l'ostentació, unes cases, i dius, joder...
Una cosa és luxe, altra d'ostentació.
A vegades, quan parlem d'ostentació, està relacionat amb el mal gust.
Això no es dona, aquest binomi?
Sí.
Sí que es dona, no?
És a dir, el kitsch a Miami és...
Ja, ja.
El mal gust també...
Sí, vull dir, en cas professional que parla a les cases,
hi veus unes mansions tremendes, i quan entres dintre,
veus un mal gust de cuidar.
A veure, vinga, fem com les revistes aquestes dels famosos.
Va, què és el més exagerat que has vist en luxe a Miami?
El més exagerat que hi vis en luxe?
Home, va ser una casa que vaig fotografiar.
Una casa que vaig fotografiar, bueno,
doncs que...
Bueno, te pots imaginar de tot, el que veus a la pel·lícula.
Si al mosaic de l'entrada havien vingut uns especialistes d'Itàlia,
amb mosaics, no sé què...
A escales de marro.
És a dir, com així luxe, allò que va quedar parat va ser una casa.
Els hotels exactament igual.
Els hotels, sí.
Tens hotels molt importants, com és el Delano,
que és un hotel Art Deco, que hi ha al Distrit Deco,
a Salt Beach.
I, bueno, els hotels, sí, són bastant de luxe.
Home, una mica coneixent el teu gust, ets un artista,
per tant, expresses molt el que penses, el que sents.
Jo m'imagino que de Miami Beach,
una de les coses que més et deu agradar, justament,
és aquesta zona Art Deco que hi ha a Miami,
que hi ha moltíssims edificis, tots diferents, però en aquesta línia.
Sí, està concentrat, diguéssim, a la part perquè s'entenguem de Salt Beach.
És a dir, hem de pensar que Miami era com el Delta.
És a dir, el terreny guanyat al mar, no?
Les illes, inclús on viuen els famosos, són artificials.
Llavors hi ha tres fonts que la creuen, no?
És a dir, quan véns a l'aeroport, el pont que passa a Salt Beach,
que es diu MacArthur Bridge, ho dic bé, sí.
Allí entres i, bueno, hi ha una sèrie de gratacels que ara han posat,
que són horribles.
Perquè un pateixen a més en alçada, no?
Sí, sí, sí.
A veure qui és més alt que tots.
Però és que Salt Beach no era així, eh?
És a partir de fa dos anys.
Ah, sí?
Sí, l'entrada del nàutic, diguéssim, a l'entrada.
Clar, diu, així per ràdio explicar-ho, és una miqueta difícil.
Bueno, imaginem el Delta de l'Ebre, com tu deies.
Eren Manglar, els que són.
I a més hi ha els Alligators, hi ha el Manitú, saps?
També hi ha parts naturals molt macos, no?
Sí, home, clar, tens el Everways, que ja també hi ha estat.
És un viatge que recomano.
Però, escolta, aquesta part tornant al barri Art Deco,
que em veig que es diu així, deu ser impressionant.
Sí, sí, sí, Art Deco distrito.
Sí, és molt maco, perquè a més es conserva.
Hi ha molts hotels que són Art Deco.
El que passa és que els fan preservar tot el...
com a quiterror, diguéssim, no?
Seria el casc antic, perquè són de South Beach.
Clar, aquest seria el casc antic.
Llavors, com a més impressionant, hi ha l'hotel Dela, no?,
que s'han fet moltes pel·lícules a dia, que és del Philip Star,
el va dissenyar el Philip Star.
Llavors tens hotelets molt petitets, molt petitets.
que s'ha fet una visita.
Estem fent una visita tipus autobús, eh?
Allò, pugin, baixin, facin la foto i cap a casa.
Hem passat pel barri Art Deco.
L'Italcuba és dels llocs més subvintejats.
L'Italabana, perdó.
Més subvintejats, sobretot pels turistes.
Sí, sí.
de la població, la gent que viu allà.
Sí, sí, perquè és allò que...
Clar, veus el que em dius?
La majoria d'allí són cubans, no?
Llavors hi ha la Calle Ocho que diu que és immens.
Bueno, Miami és immens.
Són cases baixes i com a territori molt gran, no?
Llavors, bueno, allí tens...
A veure, diries que estàs a Cuba.
Diries que estàs a Cuba per la gent.
Veus allò els grups a les cantonades jugant al dòmino,
tens els bars cubans, a festivals de salsa...
Bueno, continuen les tradicions com si estiguessin a Cuba, no?
Clar, des de fora donar la sensació que Miami Beach
sigui un espai on no hi ha escoles, no hi ha hospitals,
no hi ha institucions, cosa que lògicament no és certa,
perquè sembla que tot sigui una constant festa, no?
Hi ha hospitals i molt importants.
I importants, efectivament.
I el dia a dia el pots copsar movent-te per Miami?
El dia a dia de la gent, de les famílies que hi diuen?
Sí.
Perquè, clar, com deies tu, no tothom és milionari, lògicament.
Sí, sí.
Sí, és el que t'he d'abans.
És el que t'he d'abans que vaig pagar el pato, no?
És a dir, el que s'ho veig, és a dir, hi ha un carrer principal,
diguéssim, que és Ocean Drive, que és el que dóna la platja,
que té una planxa immensa i preciosa,
i, bueno, allà pagues el pato.
És molt afrancesat, perquè et facis la idea,
saps? Molt costa, molt costa blau, no?
Amb terrassetes, amb les palmetes, amb la música toca...
Bueno, clar, el primer que fas vas allà i pum.
Per les que passes, és curiós, passes dos carrers,
i els preus ja canvien, se'n poden anar a meitat de preu, no?
Clar, quan arrius allà pagues el paper.
O sigui, pots viure bé.
En costa diré que tu, a tres carrers de la platja,
és a dir, com si diguéssim Solou, a tres carrers,
pots trobar lloguers com a Quitarraona.
Al mateix preu a Quitarraona?
Sí.
I si anem de vacances, anem organitzats,
o es pot anar per lliure per aprofitar i per moure?
Bueno, jo no vaig mai organitzat,
cadascú amb aquesta vida va com vol.
Però té les seves dificultats o no?
No, no, no té cap tipus de dificultat.
Els hotels són cars, això sí que t'ho he de dir,
però bueno, també si busques...
En general, són cars.
En general, sí.
Els més modestos, també.
Estem parlant de South Beach,
estem parlant de la zona de la que coneixem tots
per la tele, per les pel·lícules,
que és la de la marxa, la dels discos,
el fashion, tot això, no?
El culto al cuerpo.
Hi ha moltíssim, no?
Allò que veiem en les pel·lícules del gimnàs a la platja
no és ficció, hi existeix, no?
I totes senyores estupendes i senyors estupendos
que passegen en banyador i...
Estic en operaciones, estic en operat...
I dius, me'n vaig cap a casa meva,
perquè aquí que pinto, no?
Però té un encant, eh?
És de...
És una ciutat de contrastes, eh?
Els South Beach.
És...
Parlàvem d'anar per lliure, tot plegat.
A mi el que m'han explicat és que
el transport públic funciona fatal
i que el que és recomanable és llogar un cotxe.
Sí.
Sí, sí.
És a dir, el tema dels busos, sí, fatal.
Sí.
Passen molt lents...
El millor és llogar un cotxe o taxi.
És estrany, no?,
que estem en un país molt avançat,
estem en un país molt ric
i que els serveis públics, doncs, tinguin...
No són molt bons, de cert.
No són bons, seguint una miqueta de...
És a dir, he intentat agafar el bus a Miami
i no...
Bueno, te pots estar...
Això dels horaris, tot i que en certs,
ho pot molt, molt, molt.
Un cotxe que no cal que sigui una limusina?
No, no.
Tot i que es deuen veure moltes, no?
Sí, també, limusines se'n veuen a punta pala.
A molts metros.
Sí.
I no són cares, també t'ho he de dir.
Sí?
A l'últim viatge ens vam portar amb limusina.
Ens van i...
Però, escolta, Pep, com a tot en aquesta vida hi ha limusines i limusines.
Sí, sí.
La teva com era?
Bueno, a més...
De les senzilletes, model estàndard o...?
Era nova, tinc fotos de la senyora Dia i era espectacular.
Allò amb mobiliari dins i tot.
I em vaig dir una cosa, va ser un regal que em van fer i em vaig sentir com molt ridícul.
Sí, bueno, és una experiència, no?
Sí, home, però tothom allà a l'hotel me mirava, jo soc una amiga...
Encara que no ho sé més, sóc tímid.
I tothom allà mirant, qui serà aquest, qui serà aquest, perquè era espectacular,
el tio molt barrat, allà obrint la porta.
I deia, a veure, si algú a Tarragona em veu aquí pujant a la limusina,
que pensaran de mi, no?
D'aquesta és gran, no?
Tinc una amiga que ho té el bloc, té les fotos, no?,
que va vindre amb mi i té el bloc les fotos.
Però aquest és espectacular.
Per cert que tinc entès també que si llogues un cotxe i ets menor de 25 anys,
pagues més.
Sí, sí.
Allà no tenen carnet jove, pel que es veu, no?
No, no.
I tirar-te el carnet allí també és molt difícil.
Mm-hm.
Molt bé.
Doncs, a veure, hem fet un tastet per alguns dels espais de Miami Beach
i ja hem vist que hem de llogar un cotxe per moure'ns.
La primera vegada arribem amb avió, em penso que ja vol directe.
A veure, sí.
Ara mateix, no.
Bueno, sí, a veure, directe.
Si estem parlant de Barcelona, hem de fer parada a Madrid.
Bé, a Madrid.
Vol directe des de l'estat espanyol fins a Miami, em referia, eh?
Exacte.
Que no has de fer cap a passar-me.
Jo he anat a l'Italia i he anat, bueno, he anat a la més barata.
Com que sempre he anat per treballar, doncs jo busco la més barata.
L'últim que he fet, però si vaig fer Barcelona a Madrid,
Madrid a Miami.
Doncs arribem.
Agafem a l'aeroport ja el cotxe, que hem llogat prèviament.
Primer hem de passar la duana.
És complicat.
Hem de ser el més simpàtics, el més somrients que podem.
Sí, perquè igual que la de Nova York és més dura,
però la de Miami, Déu-n'hi-do, també, no?
És a dir, tenen uns controls, a vegades, que són absurds,
perquè, o sigui, bueno, són bastant durellos,
de preguntes, i preguntes, i preguntes, i què vens, i què fas.
Com ara?
A què vens, a què fas, quants dies estaràs...
Depèn del tio que agafi, sí.
Bueno, aquestes són les típiques.
I què fa aquí?
Ja vaig carregat de càmeres, però sempre no sé què, no sé quant.
Però l'interrogatori què pot durar?
Pots estar al llit, fas cues, i a vegades pots estar a deu minuts,
depèn de la persona que agafis.
Si foten les cues, és impressionant.
I quantes preguntes et deuen fer?
Quines preguntes més insòlites t'han pogut fer a la duana?
Bueno, a mi el que passa és que vaig en càmeres,
clar, llavors ja...
Jo normalment no dic que soc professional,
perquè llavors ja vienes a treballar i et foten, no?
Clar.
A veure que...
Espero que no em senti ningú a la duana.
No crec, no crec.
Se'ns pot escoltar per internet,
però dubto molt que algú treballa amb les dones.
Llavors, clar, és a dir, jo vaig amb un equip,
vaig amb un equip bastant important en càmeres i tal,
i sempre això els desperta interès.
Jo dius que vas de vacances i ja està.
I ja està, no passa res.
Bé, passes a aquest interrogatori.
Sí.
També diguem que vas a deixar tot,
allò, miren l'equipatge, tot plegat, allò típic.
I aleshores, ara sí, el cotxe que havíem llogat el tenim allà.
Què fem? Anem cap a l'hotel?
En aquest cas seria...
Bueno, pots anar a diversos postos.
Estem parlant concretament de South Beach,
perquè Miami és molt extens.
Anem a South Beach, no?
Sí.
Pots agafar...
O tens el cotxe allà,
o el llogues allà,
o el tens reservat prèviament des d'aquí,
o pots agafar un taxi que costa 20 dòlars de l'aeroport a South Beach.
A South Beach.
En uns preus més o menys raonables.
Sí.
Els taxis no són més raonables.
Perquè, clar, si no funciona en el transport públic,
diguem que es recolza molt la mobilitat en això.
No consello a ningú que espere un autobús a l'aeroport de Miami
perquè el porti South Beach.
És com deies tu, que de què estàs molt ben informada,
és horrible.
Més o menys agafar un taxi,
que generalment els taxistes són haitians,
cosa que tinc una estatica que tinc en compte,
i anar cap allà.
Les nacionalitats,
això passa molt a les Estats Units, eh?
Defineix molt el tipus de professió, d'ofici que fas, eh?
Sí, sí, sí.
No, a veure els quiosos són hindús...
Clar.
I allà són haitians els taxistes.
Sí, generalment són llatins,
però generalment són haitians.
perquè també hi ha l'Elite i el TIE,
que és la part més perillosa.
Això també s'ha de dir.
Quina?
La Pequena i TIE.
Sí.
Que és la part...
Bueno, és una part perillosa.
En quant a inseguretat.
Sí.
Robatoris, agracions...
És aconsellable, no hi ha...
Perquè en general Miami Beach és un lloc insegur,
i torneu,
els telefons de la tele,
els crims, el narcotràfic, tot això.
Clar, també tenim aquesta sèrie,
com se diu, CCI Miami.
Sí, és veritat.
Que per certa,
moltes imatges que surten són de Miami,
però bueno, això ja se lo munten.
Sí, però mira, ahir ho parlàvem amb Rafa Muñoz,
que bona part de la pel·lícula de la Guerra de les Galàxies
es va rodar a Túnez.
Sí, sí.
Vull dir, que a vegades això va com va, no?
Sí, sí.
I inseguretat.
A veure,
jo no m'he trobat mai res així important.
Una vegada hi ha una baralla,
però t'asseguro que en tres segons va aparèixer la poli.
És a dir, hi ha molt de policia de paisat,
està molt controlada.
Tu pensa que a South Beach
té un clima tropical,
a Florida.
Si vas a aquell west que està al sud,
resten 99 milles de Cuba.
Llavors, tu pensa que per Nova York
és la platja l'hivern.
Sí, sí.
Si no m'equivoca,
en dues hores i mitja, tres hores,
estàs a Miami.
Llavors hi ha molta marxa,
hi ha molts festivals,
el festival de rap,
que també m'hi va tocar,
dir, hòstia...
Tant que t'agrada a tu el rap, no?
Segurament.
El rap en comence que m'encanta.
Però l'altre ja no...
Llavors hi ha altres festivals que val d'art,
hi ha altres festivals que val molt la pena anar.
Aquesta és una qüestió que et volia plantejar des del punt de vista...
Algú es pot pensar que només són hotels de luxe,
el culte al cos,
les plantges,
però també hi ha un moviment artístic
en el camp dels espectacles molt interessant.
A veure, tens a Miami,
tens el Design District,
és a dir,
sempre estem parlant d'aquesta zona,
centrem-se,
que la gent els ha dit,
el que és Salt Beach.
Tens el Design District,
que està ple de galeries,
a més fan open galleries,
que és el que fem aquí tallers oberts,
i llavors ho fan cada setmana,
però per diferents zones de Miami.
És a dir,
un dia a les setmanes de Salt Beach,
l'altre cor al Gables,
i l'ambient està molt bé.
Estem a l'hotel.
Tenim una setmana.
Tot això que ens has explicat
són visites obligades,
lògicament, no?
A veure tots aquests barris, tot això,
i passejar.
Sí, passejar per Miami val la pena.
Val la pena.
Hi ha el carrer...
Bueno, tens el que et deus centre
i fes a la platja,
val la pena,
estaven de la platja de nit,
és arribar de nit a Miami,
és preciós.
Així com hi ha capitals
que arribaran de nit,
dius, hòstia, a Miami val la pena.
I llavors tens els carrers laterals,
i encara hi ha una avinguda
que es diu Lincoln Road,
hi ha galeries,
hi ha el teatre a l'òpera,
bueno, cafeteries...
Seria com una mena de Rambla, no?
Com el que tenim aquí.
i sempre he dit
te traves algun famós illo i tot això,
i hi ha un ambient molt maco,
caderes d'artistes, galeries,
està tot mesclat, no?
Molts turistes
deuen anar també a la recerca del famós
una mica per l'anècdota,
per tenir la foto.
Bueno, hi ha la cotrada aquesta,
que...
que...
d'aquestes que hi ha...
a mi em fa molta gràcia,
no he agafat mai una cotrada,
que és la...
hi ha unes carabeles...
No, és que hi ha unes carabeles,
sí,
d'allò que les agafes
a l'altra banda,
a Miami,
amb un nàutic que hi ha,
i fan tota la ruta per les illes,
i la caça...
de Julio Iglesias...
No, i a més...
Hòstia, hi dius,
que tenen que estar,
perquè conec alguns,
tenen que estar els pebrots,
que cada dia passi...
Bueno, és que clar,
tu imagina les vegades
que passa el barroquet...
Però és com una mena de mortificació,
aquella gent que aspira a tenir quartos, no?
Sí, però és que això,
penso que és una atracció
per molts turistes,
encara que t'assembli...
Les cases dels famosos...
És a dir, van...
hi ha la ruta pel...
Miami Bay,
que és la bahia,
que van dir...
Paulina Rubio...
Jo s'entestan totes,
però els temes...
Julio Iglesias...
Alejandro Sán...
Hòstia, dius, hòstia...
I a més se para endavant, no?
I és el tio amb uns crits allà...
Clar, si tu ets algun d'aquests individus
i estàs cada dia sentint...
Estàs estrolat.
No, no, no...
Però bueno,
tots viuen allà, eh?
Per alguna cosa serà, eh?
Ja els hi va bé,
perquè aquesta cosa,
aquesta dimensió de fama i de popularitat,
diguem-ne,
que forma part del seu modus vivendi.
Fem totes...
Escolta, què tal les menys a Miami?
Molt bé.
A Miami pots menjar molt variat.
A Miami, perdó que parlàvem de cubans...
Pensa que hi ha molt de cuiner francès,
cuiner francès espanyol.
Llavors, la cuina és molt internacional.
És a dir, tu pots menjar perfectament com aquí.
I com t'he deia,
sones caretes i sones molt bé de preu.
I parlant de copes,
d'anar de copes,
no és carrer, és com aquí.
Clar, parlaves de... digues, digues.
Digues, digues.
No, t'anava a dir,
inclús a l'hotel de Elano,
que a les nits,
tenen una piscina immensa.
Bueno, si la gent entra a internet,
el trobar en seguida,
que és de Elano.com,
té una piscina immensa,
és preciós.
Abans és el Philip Ester.
Allí l'última vegada ja estava
un cobrer que costava cinc dòlars.
Però què estàs dir, eh?
Sí, sí, cinc dòlars.
És més econòmic en alguns localits de per aquí.
Això és cinc got de plàstic.
Got de plàstic.
Veus, això ja...
Diu molt poc, eh?
Diu molt poc del tema.
Diu molt poc del tema.
Molt de l'Ujo,
molt de tot i un got de plàstic fatal.
Un got de plàstic,
doncs aquello que diu...
Però bueno, ja saps,
que tenen aquestes narratives americans,
hi ha una piscina a fora,
la gent pot sortir a la piscina
i llavors ho deixen treure.
El mestissatge que es pot donar
amb aquest percentatge elevadíssim d'hispans,
no sé si dir-los immigració,
perquè clar,
és un fenomen molt diferent a l'europeu,
lògicament.
El mestissatge que es pot donar,
ja m'hi veig,
és molt diferent del mestissatge
que podem tenir aquí a la Mediterrània.
Res a veure, segurament, no?
Sí.
Hi ha molt de neoyorquí,
és diferent,
existeix.
També t'he vaig dir una cosa,
ells conserven molt els grups, eh?
Els cubans van amb els cubans,
els dominicans van amb els dominicans,
i això també passa...
Són comunitats tancades.
Sí, sí.
Passa a Nueva York, també,
no penses que es mesclen massa.
I neoyorquí n'hi ha bastant a Miami treballant.
Quantes coses t'han passat a Miami?
Home, doncs que enxampant l'11 de setembre,
per exemple,
tirant 9 dies tirat allà.
Estaves allà?
Sí, sí, sí.
A més, van evacuar a Miami
perquè, no sé si se'n recordeu,
perquè fa temps el George Bush
estava allà durant una conferència en una escola.
Llavors...
Sí, sí, ràpidament es pensava
que podria ser un altre objectiu.
Si se me'n recordeu,
no sé si va arribar la notícia,
hi havia un altre avión,
i es pensaven que l'objectiu era Miami.
I, a més, era curiós
perquè nosaltres anàvem a fer unes fotos
cap al downtown
i evacuàvem downtown.
I nosaltres anàvem allò,
en la direcció contrària,
és allò com,
mira, com els despistaus.
i si hi havia un moment,
sí, va ser bastant dur.
Clar, tenia en compte que...
Gent plorant, eh?
Home, ja,
va ser un fet terrible,
sens dubte, aquestes alçades.
I em vaig tirant el dies tirat allà.
I no podia sortir, clar.
No, no.
Havies de quedar allà.
Parlaves d'aquestes comunitats tancades.
El tracte pel turista, pel visitant,
què tal és?
És molt bo.
És molt bo.
El tracte és bo,
el servei, excel·lent.
És a dir,
això de la propina
que a mi a vegades m'emprenya, no?
És aquella teoria,
de si a mi no em donen propina,
al final de mes.
Perquè...
Bueno, saps que allà
hi tenen uns sols baixos que marés,
i llavors es mantéu-los...
Però Déu-n'hi-do,
jo tinc amics allí d'un i dóna
que estaven en propina.
Més que el sou.
Més que el sou, segurament.
El servei és...
Bueno, no té res a veure amb el d'aquí.
El servei a Miami és brutal.
És boníssim.
Què podem fer més enllà d'aquestes visites, Pep, a Miami?
Bueno, te pots estar per Sauvich,
anar a la platja, aquí ja tenim platges, ja ho sé,
però pots estar a les platges que també estan molt bé.
Ai, los guardianes de la playa. No són els de la pel·lícula, us aviso.
No són aquests dies tan mals.
Però si deies que hi ha gent molt recautxutada...
No, però els guardianes justament no.
Val la pena visitar les casetes dels guardianes.
Jo les tinc fotografiades. Per què?
Són de fusta, totes diferents, de color rosa.
Són, sí, en tocs quits, val la pena visitar-ho.
Un altre punt de frivolitat.
Què hem de posar a la maleta?
Perquè, clar, podem anar a passejar per algun barri,
però si també volem sortir o anar a un determinat lloc,
què posem? Quin tipus de roba?
No, has de posar una roba una miqueta elegant.
Elegant? És a dir, no serveix allò de dir...
Si tu, no, no, no.
Si vols anar a sortir la nit als locals més xics de Miami,
si et deixen entrar,
perquè és allò de saps que el cordon,
el tio a la porta...
I entran també pel teu aspecte o perquè estàs enllista, com aquí?
Bé, amb això són una miqueta malparits,
però amb les pressions.
I a vegades te pots quedar a la cua i no entrar.
Per què no els has agradat? Perquè pensen que desentones amb el seu ambient?
Sí, això són bastant cruixos.
A part dels locals més que n'hi ha, no?
Pot haver el famos Edo i això.
Però, bueno, si estàs en un hotel,
ha de tenir un sistema que et donen les targes VIP.
Si tu estàs en un DL, no?
Bé, gairebé tots els hotels tens targes que et donen
per entrar en aquests locals.
Llavors, més o menys, te saltes el còlcul d'aquest.
Per tant, ens vestim elegants.
Quina és la millor època per anar a Miami?
Per anar a Miami...
Bueno, hi ha tota diferents èpoques.
Home, lògicament, clar, si vas ara, fot una calor...
Al març, no? Cap a la primavera.
Al març està bé.
Temporada alta, penso que és de novembre al març.
Al març, penseu que és la temporada més cara per anar allí.
És la temporada alta.
I és una temporada també, pel meu ofici,
on se fan més sessions fotogràfiques.
És a dir que...
Tu, anant per la platja,
pots trobar com a set o vuit sessions de moda cada futur.
Es veuen uns muntatges amb uns camions,
com són els americans, no?
Ja, Déus, eh?
El tipus de la càmera, ells van...
I tu, des de Tarragona, vas a fotografiar allà?
Avent i tant de professional de la fotografiat, eh?
Bueno, doncs que vols que et diguis les coses a l'iniciar.
No, no, que està molt bé, però ja t'ho dic.
No, no, i quan vaig...
T'ho dic, a l'últim viatge vaig anar amb un casament
i com que sempre vaig amb la...
Encara vaig fet a Esfenya.
Allò que truques a amics, arquitectes i tal,
que t'importa, doncs vengo, mira, em vaig pagar el viatge.
Quantes fotografies no deus tenir de Miami?
En tinc moltes, moltes, de Miami, moltes.
Perquè quan no faig cases,
si surto a caminar sempre vaig amb la càmera.
Alguna en particular?
Alguna en particular?
Amb els Everglades tinc fotos molt maques.
Una d'un cocodil,
que vaig baixar del cotxe,
cosa que no podia fer, però bueno, ho vaig fer.
Va estar prohibit, això, no?
Sí, a mi tant, està prohibit.
Hem visitat el parc, també l'hem de visitar.
Ens dóna temps en una setmana?
Sí, en una setmana, sí.
A veure, a Miami, en tres dies t'ho coneixes, eh?
Pots profundir més, pots t'ho conèixer.
Llavors, jo que aconsello,
una vegada que vam anar de vacances, diguéssim,
encara que he treballat una mica,
és fer salvits, no?
Te'n vas de dormir a salvits,
és la marxeta, tot això.
Visitar-los a Everglades és molt aconsellable.
O com els mosquits,
és a dir, abans de què posem a la maleta,
que t'anava divan,
o sigui, anti...
Protector.
Protector, no sé què,
que és aquest mosquit petitet,
no sé si és el tigre o no,
però és tremendo.
I llavors, sempre que és val la pena
posar per dintre...
Això, després,
les pel·lícules d'aquelles vacances
amb el ventilador
perquè mantenguis...
Sí, amb una veixetació luxuriosa,
com diuen alguns, no?
Sí, i els aligators,
els col·ligors aquests,
doncs, bueno,
com els conills aquí, eh?
No t'exagero.
És a dir, tu vas amb el cotxe
i això sí,
el control de velocitat,
la policia amb això és molt...
Són estrictes.
Molt estrictes.
I les alcoholèmies, també, suposo,
tot el que té a veure.
De fet, en tots els Estats Units
són molt més estrictes.
No pots veure-ho pel carrer,
això ho saps.
No pots veure.
Allà el botelló no...
No, pots veure amb la botella tapada,
com veiem en les pel·lícules.
És a dir, tu pots veure-t'una cervesa
al carrer,
però té que anar,
saps que tenen aquí el cartó,
el que han vist a les pel·lícules
d'americana,
tapat.
Tapes la botella i pots veure.
Quina tonteria, no?
Ja, bueno...
Bé, perdó, tonteria,
cadascú sabrà el que fa a casa seva,
però dius, home,
és una miqueta com amagar allò
que és evident.
El que té és anar a visitar-los a Berglés
un dia,
que val la pena,
i llavors una cosa que faria
és agafar els caios cap al sur.
Arribar a l'últim caio,
que és el caioés
pels americans
i caioés pels cubans.
I caioés és molt maco,
és una illa...
Totes estan comunicades,
ells han fet unes carreteres
que pots anar de caio en caio,
que és el que et deia
que està més pròxim a Cuba,
que està a 99 milles,
a més hi ha un piló que ho posa a dir.
I l'ambient és molt maco,
molt de gai
a la zona de Key West,
un hotelet de fusta,
molt petitets,
ve de preu,
si ho busques per internet
ve de preu,
molt monos,
molt romàntics,
molt...
Fins i tot instal·lar-te allà
i anar cap a Sauvich de visita.
Sí, sí,
podries fer al revés,
sí.
Seria una bona idea també.
Sí, clar,
pots fer a la inversa.
Què tema hi ha?
A mi, a banda del tema professional
que t'hagi fet tornar?
Perquè és d'aquells llocs
que a priori els viatgers diuen
si ja aniré algun dia.
Jo m'he plantejat anar a viure allí.
T'has plantejat anar a viure a Miami?
Sí, sí,
jo m'havia plantejat a viure,
a part vaig tenir una oferta de gent
que m'ho muntava a un estudi allí.
I mira,
coses de la vida,
família i tant,
que no sé,
desengueixat una mica.
Sí, que la valores una mica,
no?
Però a mi t'ha dit una cosa,
no m'importaria anar a viure.
I t'adaptenies bé?
Jo m'he sento molt a gust,
sí,
és que jo crec que Miami
té alguna cosa amb el Mediterrànel,
el que passa és que ho has de conèixer,
clar,
jo he anat,
jo conec gent que ha anat
dos o tres dies,
d'hòstia,
no sé què,
amb luxe,
no sé quantos,
no sé què,
clar,
els limousins,
això,
la gent per la nit,
no?
I és una persona que crec que es viu molt bé,
i a veure,
els famosos estan allins
perquè es viu molt bé
a part de les discogràfiques.
Que aquesta és una altra...
I encara hi ha la part d'esta
que Miami queda molt bé,
no?
És que vivo en Miami.
Vivo en Miami.
La Chinoa l'altre dia.
Ah, sí,
també et diré una cosa,
molts milionaris,
molt per ara també qualsevol
se'n va a viure a Miami.
No és com abans.
I no ho dic en el sentit
de l'oferta que et van fer a tu,
però això que dius,
la Chinoa se'n va a Miami,
és molt bé,
no?
És legítim.
Però a veure,
també hi ha molts tòpics
i probablement hi hagi un altre Miami
més enllà de les pel·lícules
que dèiem,
aquí més profund,
més autèntic.
I el Miami,
que és el que no veus,
que és el d'artistes,
que jo el vaig arribar a descobrir
i és un Miami encantador,
de gent encantadora.
El Pep Escó,
de fotògraf,
ha viatjat per molts llocs,
li vam dir que ens parlés de Miami
justament perquè és d'aquells llocs
que sempre pensem que és això,
el luxe,
limusines,
i ens ha deixat ben clar
que hi ha alguna cosa més.
No,
jo el recomano,
el recomano.
Moltíssimes gràcies, Pep.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
A veure.
A veure.
A veure.