La tenim entre nosaltres, ve un cop al mes i no pot venir més perquè no té temps,
perquè és una dona molt enfeinada, que si per nosaltres fos la tindríem tot el dia.
Cinta Daufí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, és metgessa, epidemiòloga, hores d'ara, professionalment desenvolupar la seva tasca a l'Ajuntament de Tarragona,
a l'àrea de Salut Pública, i esgarrapa uns minutets per acompanyar-los a vostès i a servidor i posar-nos al corrent
de tot allò que té a veure amb la ciència, amb la salut, des d'una perspectiva social,
perquè a vegades es confonen molt els termes.
Jo ho deia abans en el temps del sumari, d'això farem una apreciació,
perquè la Cinta porta un tema central que crec que també és molt important,
que fa un any, des d'aquest espai, Cinta Daufí,
i recopilant moltíssima informació de metges i epidemiòlegs
que qüestionaven la necessitat de vacunar de forma sistemàtica
a les noies de la vacuna contra el càncer de cèrvics.
La vacuna del virus del papiloma.
Del papiloma, perquè els assajos clínics encara no eren prou evidents
de la prevenció que podia crear.
No era una opinió, ni és una opinió, diguem-ne, ideològica, subjectiva,
sinó que era una opinió, i és una opinió absolutament científica.
Aquí no hi ha ni ideologies, ni tendències de pensament, ni res.
Científica.
Aquesta vacuna s'ha sistematitzat pràcticament a totes les comunitats autònomes,
sorprenentment, de forma diferent, en algunes vacunes en nenes molt petites,
en altres més grans, en unes...
En fi, ja sabem que és un tema pressupostari.
El cas és que hi ha hagut problemes amb aquesta vacuna,
i el que probablement, sense tenir ni idea de ciència,
però el que sí el sentit comú ens fa pensar,
és per què els mitjans de comunicació majoritaris obren ara el debat,
i no ho van obrir en el seu moment,
quan calia parlar, abans d'implantar-la, en els calendaris,
i fer aquesta inversió desmesurada de milions de euros.
Clar, a mi, a veure, una interiorment...
Jo ja ho havia dit, no?
Jo ja ho havia dit.
Això és lleig.
Això és lleig, vull dir que...
No, no només jo.
Jo i molts professionals de la salut pública
que van enviar mils i mils de firmes al ministre,
dient que, com a mínim, aquesta decisió
de fer la vacunació sistemàtica del virus del papilomaupa,
bé, hi havia d'haver una moratòria.
L'evidència científica no donava...
En cap cas es negava que s'apliqui,
sinó que hi hagués una moratòria per estudiar bé el cas.
Per estudiar bé el cas, per valorar...
Perquè hi havia molts dubtes que encara ara no estan aclarits.
S'haurà de revacunar en aquestes nenes?
Si se'ls ha de revacunar, quan?
Cada quants anys?
A càrrec d'aquí?
La revacunació ara no està contemplada,
però això, evidentment, encareix molt tot el procés de la vacunació.
Tots els tipus de càncer d'úter queden coberts amb aquesta vacuna?
No, no queden coberts tots els tins.
És que hi ha molts interrogants.
Ens estalviarem les citologies periòdiques?
No, no molt les estalviarem.
Ens estalviarem, sobretot, l'educació en una sexualitat segura?
I haurem de promoure l'ús del preservatiu?
No, no ens ho estalviarem.
Al contrari, l'haurem de fer més?
Perquè potser es pensen que amb la vacuna...
Clar, és a dir, s'haurà d'insistir més perquè se crearà la falta de seguretat.
Clar, tot això fa que en el moment que es va plantejar des del Ministeri,
perquè recordem que això no és una cosa en què les comunitats...
Això és de Ministeri, eh?
Vull dir, quan mana el Ministeri, les comunitats autònomes, en principi,
han d'assumir el que diuen.
En aquell moment cridava l'atenció que la...
Bé, jo, en cap mitjà de comunicació vaig sentir que es qüestionés això.
Es qüestiona ara, després d'un any.
I, Cinta, els mitjans de comunicació han de fer una crítica en aquest sentit,
però la societat també l'hem de fer perquè no hem reclamat informació objectiva
i veraç de tot plegat.
No l'hem reclamat com a ciutadans i com a mares i pares de nenes.
No hem reclamat la informació.
Jo, una miqueta com a pista per als nostres oients, diria,
d'entrada, quan es proposa un nou mitjà terapèutic-diagnòstic preventiu,
quan és nou, precaució.
Precaució perquè en les coses noves,
aquests nous booms,
dius, sí, això, sempre...
Això canvis ara amb la vacuna del papiloma virus,
que d'entrada semblava que això havia de ser el gran,
la panacea que ara començaria una nova era
i al final la cosa està baixant en picat.
És a dir, aquest boom d'una novetat terapèutica
que comença així com, bueno...
I que, clar, la sensació que tenen els ciutadans és que,
oh, que bé, mos donen una cosa nova.
Però si els laboratoris ja han fet el negoci, ja l'han venut.
Clar.
Ja està.
Llavors, jo d'entrada, sospiteu.
Quin és un dels fàrmacs avui en dia més segurs i més recomanats?
L'aspirina.
L'aspirina.
Anava a dir segles, però és una exageració.
Però fa dècades, eh?
No, no, perquè potser és del segle passat.
És un fàrmac antic i barat.
Això avui en dia és un problema.
Però que ha estat estudiadíssim, provadíssim,
l'han provat mils i milions de persones,
coneixent perfectament els efectes secundaris,
tot el que pot donar.
És un fàrmac segur.
Però fixa't, tu i jo que som de la generació de l'Optalidon,
tu te'n recordes de l'Optalidon?
Sí.
L'Optalidon es va prohibir i es va treure del mercat
després d'utilitzar-lo de manera insistent
i després es va veure que tenia moltes conseqüències,
sobretot en el fetus.
En el fetus.
I es va haver de retirar del mercat i l'Optalidon
està absolutament integrant en la nostra vida quotidiana.
Per tant, hem de ser molt més cautes amb el tema del medicament.
Per tant, atenció.
Cada vegada que es proposa una gran novetat
i que se mos vent com la gran panacea,
jo recomano un cert escepticisme.
Recordem els pagats per la menopausa?
Recordem el tractament hormonal substitutiu,
que també es va vendre com la gran cosa
i després han sigut molt qüestionats.
Que estan als tribunals en molts casos
per les conseqüències que ha tingut en moltes dones.
Una cosa semblant va passar amb els antiinflamatoris
que es diuen que no lesionaven l'estómac.
El biocs, que també, bueno,
semblava que tot allò seria, bueno,
ja s'havien acabat les ulcers d'estómac i tot no sé què.
I al cap d'un temps van haver de ser retirats del mercat.
Ara, és el que diem,
els laboratoris farmacèutics ja havien fet el negoci.
Ja havien fet el negoci.
I eren medicaments i tractaments que havien passat,
evidentment, tots els controls sanitaris i legals pertinents.
No estem parlant d'uns medicaments
que es compren en el mercat negre.
No, no, no, medicaments que es venien a les farmàcies,
finançats pel Sistema Nacional de Salut.
És a dir, que d'entrada,
jo diria que hem de ser molt, molt escèptics
en totes aquestes grans novetats
i que se mos venen com...
I una cosa que ens hauríem de preguntar
és que, bueno, realment, tot això
aquí acaba beneficiant, realment.
Aquí acaba beneficiant una vacuna
que s'havia de donar de manera sistemàtica
a totes les nenes per una malaltia,
recordem-ho, recordem-ho...
Que té una incidència molt baixa al nostre país.
Baixíssima.
2.000 casos a l'any,
2.000 casos a l'any,
600 morts a l'any.
Diré, home, si s'hi sentes molts a l'any,
és molt o és poc.
Bueno, al costat de les 50.000 persones,
55.000 persones que moren a Espanya
per culpa del tabac, doncs no ho sé.
I d'aquestes 600 persones que moren l'any,
hi ha un percentatge...
El 80% no s'havien fet mai una citologia.
És el que t'havia d'anar a dir.
que el 80% mai han fet una citologia,
per tant, no hi havia hagut una política de prevenció
per part d'aquesta dona.
No, con la qual cosa no tenim raons per pensar
que les mateixes dones que probablement
no s'han fet mai una citologia,
probablement tampoc s'hi vacunaran.
Però, Cinta, jo no m'imagino moltes persones
que s'escolten i diuen
que estupendes, com critiquen,
però ara què fem?
Home, informin-se.
És el que hem de fer, informar-se,
però a través de professionals de la salut.
Jo continuo insistint a les mares de nenes.
I de nens també, sí.
I de nens, i de nens, clar, clar.
Perquè és que els nens també pateixen el...
També són portadors del virus,
el que passa que no tenen.
Però eduqueu els vostres fills
en tenir un sexe segur i saludable.
No us fa ser por de parlar amb els vostres fills
d'aquests problemes,
de les malalties de transmissió sexual,
del preservatiu,
de l'important que és l'ús del preservatiu.
Perquè, a part de protegir
d'altres malalties de transmissió sexual,
com ara la sida,
també protegies dels embarassos no desitjats.
Jo penso que avui, ara per ara,
el mitjà del que disposem avui en dia
més segur és el preservatiu.
El preservatiu, per sobre de tot
i per prevenir qualsevol problema,
qualsevol incidència en una relació sexual,
que ha de ser absolutament lliure,
però que ha de ser segura.
Ha de ser lliure i ha de ser informada.
I que els adolescents o que els joves
estiguin educats, no informats.
Perquè a vegades ens dediquem
a vasallar-los en informació.
Si comencem uns pares molt moderns
i vinga, ara els hi donarem
tota la informació de cop.
Formació.
Vull dir que vagin tenint clar
què vol dir una sexualitat
responsable i saludable.
Cinta, pel que fa al papiloma,
ho deixem aquí.
Perquè avui hi ha una molt bona notícia.
i és que sembla que ja comptem
amb algun altre indicador
que pot fer que la diagnosi
de la fibromialgia
no sigui una malaltia
psicosomàtica, entre cometes.
Entre cometes.
Bé, avui parlarem de la fibromialgia.
És una malaltia a la que jo li tinc
una certa simpatia,
perquè ha sigut una malaltia
que ha patit
el terrible androcentrisme
que encara impera
en el que se'n diu
la medicina científica occidental.
Tot i que hi ha molts homes
que també pateixen fibromialgia.
Sí, però ja veurem
que és una...
Bé, ara parlarem.
Penseu que la pretesa
medicina científica occidental
té molt poc de científica.
En la medicina científica occidental
continuen imperant
els mateixos prejudicis
i les mateixes normes morals estranyes
que hi ha al reste de la societat.
Vull dir, no ens penséssim
que la medicina científica
és una cosa que...
No.
I que progressa a un ritme diferent
que a la resta de la societat.
No, no.
Al mateix ritme.
Al mateix ritme
i subjecta als mateixos prejudicis
i a les mateixes creences
i a les mateixes...
I que...
Bé, el cas del papiloma virus
no és un cas claríssim.
És a dir, que no ens penséssim
que el que ens venen avui en dia
com a medicina occidental científica
és tan científica
i tan objectiva com pretén.
Només cal veure
quants sistemes, diguem-ne,
preservatius hi ha femenins
i quan n'hi ha de masculins.
Per exemple.
Llavors, clar,
la pobra fibromialgia
que li ha tocat la trista...
Bé, des del principi
se li ha penjat l'etiqueta
de crear una malaltia de dones.
Com Freud que deia
que érem unes histèriques.
Que érem unes histèriques.
Bé, això també hi hauríem...
En parlarem un dia.
Uf, el dia que ens poséssim
amb el psicoanàlisi.
Sí, disfrutarem.
Un altre dia.
Vinga, la fibromialgia.
Doncs bé, la fibromialgia
que com a tal terme
és aproximadament dels anys 70-80.
El terme fibromialgia
el va acunyar
un reumatòleg americà.
I abans de parlar de fibromialgia
que hi havia com una mena
de calaix desastre
de malalties
que unes diarreatisme psicògen,
polifibromialgia...
Bé, hi havia com una mena
de calaix desastre.
Allò que popularment
les nostres mares
deien allò de la reuma.
La reuma.
La reuma.
Tot ho era la reuma.
Tot era la reuma.
Tot el planeta de mal.
Tot el planeta de mal.
I això...
I, clar,
a poc a poc
tot això
s'ha d'anar sistematitzant,
s'ha d'anar definint
el que...
No sé, això
s'ha popularitzat
el que són els puntos gatillo,
però amb la fibromialgia
passava una cosa.
Què són els puntos gatillo?
Els puntos gatillo
va ser un dels criteris diagnòstics
que s'han definit
18 punts
en el cos
que si només que
11 d'aquests punts
siguen dolorosos
a la palpació
ja semblava
que es podia
diagnosticar una fibromialgia.
Però, clar,
fins ara
la manera de diagnosticar
la fibromialgia
era per exclusió.
Quan ja no hi havia
altres malalties
i quan ja sabia
descartat
altres coses
seria, bé,
doncs potser serà fibromialgia.
Perquè
penseu que els metges
perdoneu
per a diagnosticar
les malalties
podem partir
dels símptomes
que són
el que el malalt
explica
me fa mal aquí
tinc formigó
no m'hi veig
és a dir,
és una cosa que el malalt
explica
després hi ha els signes
que és una cosa
que el metge
pot objectivar
mitjançant
l'escultació,
la palpació,
l'inspecció de la pell,
alguna cosa que el metge
pot objectivar.
I després
hi ha les proves
de laboratori,
el que se'n diuen
moltes vegades
els marcadors
biològics.
Per exemple,
en un cas
d'hepatitis,
un pacient
com a símptoma
podria referir
el cansament,
com a signe
el metge
podria trobar
que el fetge
està inflamat
i és més gros
de la natural
i com a marcador
biològic
tindríem que
en una anàlisi
de sang
les transaminases
estan augmentades.
Què passa
en la fibromialgia?
En la fibromialgia
és una malaltia
que està
pràcticament
només se podia
diagnosticar
a partir dels símptomes,
és a dir,
a partir del que
el malalt explicava.
Perquè sí que
el metge
podia buscar
els 18 punts
i el malalt
li dia
té fa mal aquí,
sí,
però sempre
quedava tot
en la subjectivitat
del malalt.
És que el dintell
del dolor
és diferent
que cada persona.
Con lo cual
és una malaltia
que molt ampliament
se li ha atribuït
un origen psicògen.
Estats depressius,
desànim,
no?
Com diuen les iais,
nervis.
Nervis,
tenen nervis
i això li afecta
la reuma.
I això li afecta
la reuma.
Llavors,
clar,
eren tot un grup
de malalts
que no només
havien de patir
perquè pensem
que la fibromialgia
és una malaltia
que bàsicament
comporta dolor crònic
i un dolor incapacitant.
Les 24 hores del dia.
Tot i que té exacerbacions,
hi ha períodes
de més dolor
i hi ha períodes
de menys dolor,
però són malalts
que pateixen dolor crònic.
Viure amb dolor
és molt dur.
A part de viure amb dolor,
havien de viure
en la sospita permanent
de que,
claro,
vés a saber.
Vés a saber.
El que no vol
és treballar
i per això agafar la baixa.
Tot això són nervis
perquè,
claro,
sí,
sí,
ella diu que li fa mal,
però vés a saber.
que de fer és distreure's
una mica
i deixar-se
de tanta tonteria.
I tal i qual,
no?
Llavors,
clar,
això era...
Perquè ho havíem dit,
perquè a més la fibromialgia
damunt tenia l'etiqueta
que era una malaltia
de dones
i les dones
ja se sap,
eh?
Tot això.
Ja se sap.
Però bé,
portem una notícia
i és que,
per sort,
hi ha veritables científics,
veritables científics,
que són capaços
d'anar més enllà
dels estereotips
i dels prejudicis
i de dir, bueno,
anem a buscar
un origen orgànic,
anem a objectivar,
perquè de fet
s'ha de dir
que s'havia buscat,
s'havien fet
biòpsies musculars
i no es trobava
cap alteració
a nivell dels teixis.
Perquè sí que s'atenien
aquests malalts
però no es trobava
la manera
de diagnosticar-ho
objectivament.
Clar,
penseu que d'una malaltia
si no sabem
les lesions
que té
ni la fisiopatologia,
difícilment
se pot diagnosticar
i es poden trobar
tractaments eficaços
perquè sabeu que ara
tractaments
que vaguen bé
i que realment
arriben a alleujar
aquests malalts
no n'hi han.
Doncs bé,
un grup,
i això és xulo
perquè és un grup
d'investigadors
de l'Hospital del Mar
de Barcelona
juntament amb
investigadors
de l'IMIM
que és l'Institut Municipal
d'Investigació Mèdica
des de l'any 2006
estan investigant
sobre
les lesions
orgàniques
de la fibromialgia
i han trobat,
bueno,
això ho podem explicar
perquè això, bueno...
Sí, en 5 minuts
no sé si ho podrem fer.
Han trobat lesions
a nivell molecular.
És a dir,
tu pots agafar
una biòpsia
d'un múscul
d'un pacient
amb fibromialgia
i potser no hi trobaràs res.
Per què?
Perquè les lesions
estan a un nivell
molecular,
estan dins
de la mateixa cèl·lula.
Per entendre-mos,
totes les nostres cèl·lules
respiren,
cremen energia
i tenen dins seu
com una mena
de pulmonets,
els pulmonets
de les cèl·lules,
que les cèl·lules
fan servir
per a cremar
l'oxigen
i produir energia.
Per això
nosaltres
necessitem oxigen
per viure,
perquè les nostres cèl·lules
són les que fan la feina.
I llavors
ells han trobat
que a nivell
de les cèl·lules
han estudiat
mostres de teixit muscular
de pacients
amb fibromialgia
i això
sempre comparant-ho
amb mostres de teixit
de pacients
que no tenen fibromialgia.
I què és el que han vist?
Doncs han vist
que hi ha alteracions
a nivell intracel·lular.
És a dir,
les cèl·lules
de pacients fibromiàlgics
presenten
el que es diu
estrès oxidatiu.
Donen mostres
de patiment celular.
La cèl·lula està patint.
No respira bé.
Respira malament.
Respira malament.
O ha de respirar
més de pressa
del que pot.
Vol dir,
hi ha indicadors
a nivell biològic,
això ells ho poden mesurar.
No direm
els noms
d'aquestes substàncies
perquè d'allò...
Llavors també han trobat
que en condicions normals
les cèl·lules musculars
tenen un procés
de
lesió reparació.
Lesió reparació,
les nostres cèl·lules musculars
per l'exercici
i pel descars
constantment
se lesionen
i reparen,
se lesionen
i reparen.
En una persona
que no té
fibromiàlgia,
aquest sistema
funciona a la mar de bé.
Amb els pacients
que tenen fibromiàlgia,
les cèl·lules musculars
se lesionen
més
i reparen malament.
Tot aquest mecanisme
normal
que tenen
les cèl·lules musculars
d'anar-se
reparant
a mesura que es van,
amb els fibromiàlgics
aquest sistema
no funciona.
Per tant,
en principi,
fent una anàlisi
molecular
d'aquestes cèl·lules
d'una persona
malalta de fibromiàlgia
es podria diagnosticar
objectivament
la malaltia?
El que aquest equip
investigador
és que ara treballen
és en trobar
una prova analítica
que pugui confirmar.
Tot això
és molt interessant
perquè,
per una banda,
penseu que ara
la fibromiàlgia
és un calaix desastre
i realment
podríem arribar a dir
no,
això és realment
una fibromiàlgia
i apuntaria també
a trobar
tractaments
més eficaços.
Aquests mateixos
investigadors,
és a dir,
hi ha
una lesió
orgànica
que si es mira
de la manera
adequada,
és a dir,
allà s'ha de mirar
buscant
el que és
marcadors
de patiment
celular,
és a dir,
les cèl·lules
musculars
dels pacients
amb fibromiàlgia
estan sormesos
a un estrès,
a nivell molecular,
però a un estrès,
i són cèl·lules
que seleccionen
més
i damunt
no se reparen.
Llavors,
aquests investigadors
diuen,
mireu,
en un episodi
de dolor,
perquè això
va evolucionant,
ells tenen un dolor,
però hi ha temporades
que el dolor
és més gran.
El nivell
d'alteració muscular
que té un pacient
de fibromialgia
és el mateix
que té una persona
que acaba de córrer
una marató.
Imaginau-vos com
com es pot sentir
muscularment
d'agotada.
Un malalt
de fibromialgia
si té aquest símptoma
però constantment.
Una altra cosa
que també han estudiat,
aquests mateixos
grups investigadors
hem de dir
que a l'Hospital del Mar,
entre l'Hospital del Mar
i l'Ilimim,
està funcionant
un grup de recerca
amb fibromialgia
molt potent
i que veiem
que ja està donant
les primeres.
També,
avui en dia,
disposem
de lo que se'n diuen
equips
de ressonància magnètica
però que no només funcionals,
és a dir,
que poden fotografiar
un cervell
no només d'una manera estàtica
sinó com respon
a determinats estímuls.
I hem vist,
també,
que la resposta al dolor
en pacients amb fibromialgia
i sense fibromialgia
es representa
i s'activen
àrees cerebrals
diferents
en pacients amb fibromialgia
i en pacients sense.
Clar,
tot això
va apuntant
a que realment
els pacients
amb fibromialgia
seran reconeguts
d'una vegada
per totes
com a tals
pacients.
Amb totes les conseqüències
que té
sobre la seva salut
però també socialment
i laboralment.
Sobre el seu reconeixement.
Clar,
tot això
ens hauria de fer
ser una miqueta
més humils
a la classe mèdica
i dir,
bueno,
quan apareix
un quadre clínic
del que encara
no hi ha marcadors biològics,
hauríem de ser una miqueta
prudents
i abans de dir
això psicosomàtic
dir,
probablement,
encara no coneixem
la causa orgànica.
però la causa orgànica
hi és.
Com quan encara
no s'havien descobert
els electroencefalogrames,
a la gent que tenia epilèpsia
se'ls deia
que eren...
Que estaven
poseïts.
Que estaven poseïts.
quan s'havien de fer
electroencefalogrames
s'havien de veure
que el que tenia
era una alternació
de l'activitat elèctrica cerebral.
Bueno,
penso que hauríem de mirar
a vegades al darrere
i ser una miqueta més humils.
I nosaltres
el que mirarem molt
serà també aquest equip
d'investigació
de l'Hospital del Mar
que no és la primera vegada
que és actualitat
per aquesta tasca
silenciosa
que fan sovint
i molt seriosa.
Cinta Daufí
matgesa epidemióloga.
Com sempre,
se'ns ha fet curt.
Com sempre que passes per aquí.
millor que si no.
Sí, perquè si es falla
ja està bé així
però el que em sap greu
és que fins a d'aquí un mes
no tornarem a trobar la ràdio
en aquest espai
que entre altres
sí que ho podríem fer.
I tant.
Moltíssimes gràcies.
Adeu-siau, Cinta.