Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut avui, t'hem fet canviar de escenari, però de fet ara canviarem també perquè avui ens desplacem fins al riu Francolí.
Sí, avui seguint una mica aquesta línia que tenim a l'espai, que parlem d'espais naturals, de fauna, de flora, de temes més de sostenibilitat, avui parlarem sobre el nostre riu.
Però no parlem d'aquest riu tan immediat que veiem aquí a la ciutat, sinó que hem de remuntar-nos una miqueta als orígens, fins i tot a l'origen del nom. Per què li diem Francolí?
Bé, hi ha dues teories. Hi ha una teoria més històrica, els romans, Plínia i Sipió, quan van començar a establir-se a el que seria la terracorromana,
els hi va copsar, els hi va sobtar un riu mediterrani tan suau, el nom en llatí és Tulcis, que vol dir un riu suau, un riu pacífic, encara que aquests rius de tant en tant es desperten i es donen algun ensurt,
però els hi va sobtar això, un riu amb un bosc de ribera molt esplendorós, amb molts peixos, amb molta fauna, i evidentment, i quasi tota la història de la humanitat,
els poblaments humans sempre estan a prop d'un riu ric. Això és així.
On és el riu?
El riu neix a la cova fonda, a l'espluga del Francolí. Hem de pensar que fa un recorregut d'uns 87 quilòmetres.
Una de les coses curioses que té aquest riu, i que és poc usual al nostre país, és que no té cap envasament,
el qual vol dir que l'aigua, avui que parlem de música, també hi ha una música, aquest aigua fa una música, no es trenca durant tot el seu recorregut.
Això és perquè se'ls va escapar als enxinyers de l'època, si no ràpidament haguessin fet un envasament.
Jo no sé si és un tema casual o un tema de cabal hídric, però el que és evident és que a nivell ecològic és un fet interessant,
i no només ecològic, sinó històric, i també hidràulic i d'ús humà.
Llavors això li dona un valor especial, el fet que podem entendre que els rius mediterranis,
que tenen aquests cavals tan fluctuants, que molts d'ells fins i tot ja en el seu naixement,
són rius subterranis, en el qual transcorren durant molts quilòmetres sota terra.
És el cas del Francolí, també, en part.
És el cas del nostre Francolí, que moltes vegades, i fins i tot ingenuament,
pensem que no hi ha aigua, sí que hi ha aigua, el que passa és que va sota terra.
Les plantes, els animals, especialment els arbres, el bosc de Ribera,
s'aprofita d'això, del fet que hi ha aigua a nivell superficial,
però que no la podem veure, però que l'aigua transcorre.
Hem de pensar que fins a 40-50 anys la ciutat de Tarragona i Pobles
es nutria dels pous del freàtic, de l'aigua freàtica,
que hi era d'una manera latent sota terra.
Quin és el recorregut que fa? Per on va passant el Francolí?
Doncs mira, neix a l'Espluga, amb un caval, podíem dir, no molt fort.
És molt sutil el riu, fins que va arribant a la vora de l'Espluga.
Hem de pensar que el riu és alguna cosa més que una llera, que una rambla.
Hem de pensar que un riu és una conca.
Una conca, perquè entenguem, és com una mena d'embut,
en el qual té una zona d'actuació on recolleix l'aigua que porta aquest riu.
Una de les parts més importants amb aquesta conca hídrica
seria el que seria el Poblet, seria una part de les muntanyes de Prades.
Totes aquestes fonts, és una zona humida, és una zona granítica
que aquí aporta bastant aigua al riu.
Aniríem a la zona de Montblanc, també tindríem els afluents,
per exemple, a la zona de la conca de Barberà, Serral,
el riu Anguera, també és un afluent interessant.
I el riu Anguera, a quina alçada estem del territori?
On el situem? Aquest afluent on...?
A veure, l'afluent...
Més o menys, bé, dins d'aquest recorregut...
Estaríem més o menys a la meitat.
A la meitat.
Sí, més o menys a la meitat.
Després tindríem també el riu Glorieta.
El riu Glorieta és un clàssic.
El riu Glorieta, magnífic.
Dels excursionistes, a més a més.
Sí, el...
Per fer algun barranc, alguna cosa...
Per fer algun barranc, alguna cadolla,
alguna bassa d'aquestes, com és el riu de l'àliga,
molt conegut amb els seus molins,
els molins paperers, bueno, paperers més a la banda de...
De la riba, no? De la riba.
Que estan abandonats ara.
Sí, aquí trobaríem el riu Brugent,
una altra flor interessant.
Aquest és molt potent, quan porta aigua.
Sí, aquest...
Potent, no parlo dels rius del Gran Canyón del Colorado,
m'entens-te, tenint en compte aquest règim de rius mediterranis.
Però, degut a la seva alçada i a la seva pendent,
fa que l'aigua circuli molt més ràpid,
que els seus barrancs recolleixin l'aigua molt ràpidament,
el seu nom ve donat d'aquí, Brugent ve de Brugir,
d'aquesta música que estàvem comentant abans,
i que se'n recorda que l'any 94 va provocar aquella ensura
amb aquelles riuades tan impressionants,
que va caure una quantitat d'aigua impressionant,
hem de pensar que va caure...
No, no, va arrasar amb tot, absolutament.
I que la fisonomia del riu en poques hores va canviar.
parlant amb geòlegs, comentaven que en un dia
va provocar quasi l'erosió que en 2.000 anys, imagina't.
O sigui, és molt fort la capacitat i el dinamisme que tenen aquests rius
i el risc.
I la prova que no ho podem dominar tot, malgrat que ens pensem que sí.
No, si recordes, ja és una cosa que anem comentant
amb aquests programes, no?
Hem d'intentar comprendre i no dominar.
Perquè si no, a més, ens passen factura.
Sí, ens passen factura i, a més, també és una cosa
que potser em repetiré quasi com l'all amb aquests programes,
però hauríem de valorar des d'un punt de vista econòmic
que si no som respectuosos amb la natura,
ens costa molt més que el benefici que ens pot donar,
si no som conscients de quins són els nostres límits.
Per tant, la frase feta que ho paguem car
és evident no només des del punt de vista ecològic
sinó també des del punt de vista econòmic.
Sí, clar, i sempre és així.
I no només econòmic, sinó que moltes vegades
i malauradament amb vidres humanes.
És ben cert.
L'ecòleg conegut al nostre país i arreu del món,
en Ramon Folch, sempre diu que l'ús no malmeti el recurs.
Això seria una filosofia econòmica i ecològica
a seguir en tota regla.
O, si volem, buscar cultura popular del pagès savi
que diu que al costat del riu no et facis el niu.
Això ho poden fer els ocellets del Parc del Francolí,
però no nosaltres, segurament.
No, nosaltres no.
Molt bé, continuem aquest recorregut
perquè hem d'arribar al Parc del Francolí
i parlar-ne una mica.
I serà interessant fer una mirada també,
ni que sigui breu, aquestes obres de restauració
que es van fent al seu dia
i que tu també hi vas ser present, no?
Sí, una de les coses interessants,
i que quasi totes les ciutats estan fent,
les ciutats modernes, amb una mica de seny,
és recuperar els espais fluvials.
Els espais fluvials, des de sempre,
han sigut espais marginals,
on s'ha abocat brossa,
on la gent ha anat a rentar el cotxe,
on no ha tingut un espai o una capiguda
on la societat ha pogut disfrutar.
Són espais que tenen un valor ecològic importantíssim,
que funcionen com a pulmons.
Hem de pensar en aquesta nova cultura de l'aigua, no?
I no només cultura de l'aigua com a element vital,
sinó com a cultura del paisatge,
i els rius i l'aigua formen part d'aquí, no?
Llavors, una de les coses que s'han fet
durant aquests últims anys aquí a Tarragona
és recuperar les zones d'hortes
que hi havia al costat de Joan XXIII.
O sigui, no invadi aquestes zones fluvials.
Hem de pensar que, malauradament,
el que hem fet durant molt de temps
és ofegar els rius.
Els rius, el que necessiten,
són espais per córrer d'una manera no violenta.
O sigui, tot el que sigui una obra
en la qual estiguem ofegant el riu,
on hagi ciment, on hagi indústries,
això, al final, es paga.
És així.
Llavors, el que necessitem són espais
on la vegetació i l'aigua
puguin circular sense trobar-se obstacles.
Llavors, una de les coses intel·ligents
que s'ha fet en aquest sentit
és recuperar aquest espai folial,
crear un parc urbà...
Un parc magnífic, a més a més.
...que té aproximadament unes 3 hectàrees,
on s'han respectat tots els arbres
que hi havia a l'horta
i que realment és un èxit.
La gent, qualsevol persona que passi,
a qualsevol moment veurà
que és un lloc d'ús per fer esport,
per descansar...
És una zona que, si la sabem respectar tots plegats,
és un espai que tenim a la ciutat,
realment, que feia molta falta.
A més, ara, justament,
la zona de Bosc de Ribera,
que està al costat del parc del Francolí,
amb la Fundació Aurora,
hi ha una proposta,
que crec que ja ha començat,
de restaurar tot aquest espai
per intentar, doncs, això, no?,
intentar continuant,
deixant espais verds,
que no només sigui una illa, no?,
sinó que puguem disfrutar del riu
amb tot el seu recorregut,
com a mínim la part urbana, no?
Que una mica és el que comentaves,
què és el que va passar amb aquestes obres
quan el riu es va desbocar, no?, totalment.
Va haver-hi una arribada brutal,
hem de pensar que va arribar al màxim,
es va inundar la zona del Serrallo
amb un risc al col·legi del Serrallo.
Van ser uns fets per dues humanes,
vides humanes que es van perdre,
com dèiem, en danys materials importantíssims.
Va ser una tragèdia, realment,
a la ciutat de Tarragona.
Hem de pensar que hi ha un error històric,
en aquest sentit.
El riu Francolí sortia justament al Serrallo,
on està l'església del Serrallo.
Això ja als aiguats de Sant Lluc
ja va provocar molts problemes.
Però què ha passat?
Que hi ha hagut un creixement desmesurat
del port de Tarragona
i que hem tingut...
Clar, el riu fa un angle recte,
o sigui, és una desembocadura que és artificial
i bé, doncs hem de ser conscients
que els hidròlegs diuen
que això té uns cicles,
uns cicles, entre cometes, natural,
perquè aquests aiguats tenen uns cicles
entre 20, 50 i 60 anys,
però bé, hem de pensar
que el clima ha canviat moltíssim.
Les últimes dades,
sortia ara fa poc a TV3 al Temps,
que els últims 10 anys
la temperatura a les nostres comarques
havia pujat un 0,2%,
que la gent vol pensar
que això és poquet,
però això s'assuma
i això fa que evidentment
els mesos d'octubre, setembre
són els més delicats,
quan hi ha llevant,
quan entren gotes fredes
que porten aire molt humit,
molt fred
i el mar està molt calent de l'estiu,
doncs clar, provoca això.
Llavors hem de ser conscients
que hem de pensar
que al costat del riu
que no fem el niu,
d'intentar restaurar
i recuperar aquestes zones
per l'ús públic, no?
Per ara que dius
al costat del riu
no fer el niu,
aquesta part magnífic
que tenim tocant la llera del riu,
el parc,
per les característiques que té,
pot fins i tot
donar facilitat
a determinades espècies
perquè també xupluguin
i busquin el seu espai
en el parc?
Sí, una de les...
Perquè hi ha molts ocells,
hi ha moltíssimes varietats
al francolí.
Sí, una de les coses
que voldria
i que no donés peu
a pensar
que hi ha un risc
amb aquest parc.
amb aquest parc s'ha fet una escullera,
o sigui,
hi ha una separació
entre el riu
i el parc,
o sigui,
que no hi ha un risc,
o sigui,
hi ha una vinguda
i el que comentaves
és cert,
s'han constatat
unes 250 espècies
de vertebrats
a lo que seria
la desembocadura
fins a l'últim tram.
Hem de pensar
que el Delta de l'Ebre
no té moltes més,
o sigui,
és que és un lloc
de pas interessant,
hi ha moltíssimes espècies,
hi ha alguns ocells,
si recordes,
quan vam estar parlant
del petit llibretó
dels itineraris
on hi ha un petit recorregut
aquí al parc del Francolí,
comença el parc
fins al tram final
i aquí ja explica,
des dels camers llargues,
des del blauet,
ara justament
és una època magnífica,
estan tots els ocells cantant,
tots els fringílits,
aquests que són
tipus canaris,
verdums,
caderneres,
totes les varietats,
hi ha una música
d'ocells terribles.
Avui hem fet
una passejada
sempre a breu,
amb el Ferran
sempre ens passa
pel Francolí,
la propera setmana
el Ferran,
tot i que és una setmana
de vacances per a molta gent,
ha tingut l'amabilitat
també de compartir
amb nosaltres
el programa especial
de dijous sant
des de la plaça del rei
i a més ens ha preparat
un especial
d'aquells que fa goig
només de pensar-hi,
saben que és
la vigília
de divendres sant,
és quan diu la tradició
que s'han d'anar a collir
les herbes,
remeieres
i ens estàs preparant
un programa especial
pel dijous vinent, no?
Sí, farem un programa
sobre els espígols,
els espernallacs,
la flor de Sant Joan
i, bueno,
buscarem
especialment
doncs,
bueno,
quines són les aplicacions
i quines són
les propietats medicinals
que tenen.
Sona fantàsticament bé,
Ferran Aguilar,
moltíssimes gràcies
una vegada més
a vosaltres
per acompanyar-nos
a aquest espai
que fem cada dijous
i que en aquesta ocasió
especial
tampoc hem volgut
renunciar a fer-ho
en col·laboració
amb l'Àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona
i jo a Lluís Comas
que està a l'Avinguda Roma
li demanaria
si fos tan amable
que per acabar el programa
em posés una mica
de música de Dixi
perquè acabarem
amb una convidada
d'excepció,
també és una de les persones
que prenen
per activar
en aquest festival.
Ja fa una estona
que ha arribat
aquí al Quim Quimes
la Jordina.
Jordina, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
quants anys tens?
Cinc.
Cinc anys.
per tant,
què estàs fent al col·le?
Quin curs fas?
P5.
P5.
I alumnes de P5
jo tinc entès
que heu anat també
a escoltar música
a la cita aquesta
del Dixi
a les escoles, no?
Sí.
Vas anar ahir
a l'Auditori de Caixa
a Tarragona?
Sí.
I vas anar
amb la resta
de companys
i companyes
de classe?
Sí.
I què vau fer?
Vam escoltar jazz.
I el jazz,
això que és música?
Sí,
música
ja una mica
més ràpida
i que sona
més
més alegre.
És a dir,
és ràpida,
alegre
i forta.
Sí.
No sona fluixeta
la música de jazz?
Forta.
Forta, forta.
I a tu et va agradar
o què?
Sí,
bastant,
una miqueta.
Una miqueta,
però només tocaven
o us explicaven coses també?
Us explicaven coses
d'un poble
com va començar el jazz.
I tu te'n recordes
més o menys
quin era aquest poble
i com va començar el jazz?
Sí.
Jo és que no ho sé.
Sí.
Si m'ho expliquessis així
després jo
em faria la xula
per la ràdio
fent veure que ho sé.
Per què no ens ho expliques?
D'acord.
Vinga.
Hi havia un país
que s'ha dit
que s'adividien
en molts més països
i ens van ficar
una corda vermella
pels assajents
i un país
tenia uns instruments.
Instruments de música,
clar.
I llavors
es barallaven
perquè deien
aquest és el més fort,
aquest és el que sona més bé.
I tu tal.
Què van fer
per poder arreglar aquest problema?
més estaven discutint?
Hi havia un poble
que era el més pobre
i hi havia l'altre
que era un més ric
i hi havia pobles
que eren normals,
els pobles més.
I llavors
els del país
que eren
pobres
van anar
a un altre poble
per fer la seva cançó
i així
podrien ser rics
i al final
van anar
a tots els del poble
a tocar
els seus instruments
i llavors
ho van fer tots.
I van poder crear
això de la música de jazz.
Sí.
A tu quin instrument
t'agrada més?
A mi m'agrada
el que
la flauta.
La flauta.
Però poca flauta
deu haver-hi, no?
El jazz.
Però dels que vas veure
una flauta negra.
Una d'aquelles
ah, una flauta negra
i els timbals
i tot això
les trompetes
no.
Fa molt de soroll
per tu em penso, eh?
Que ets d'un esperit
més tranquil potser, no?
Sí.
I hi havia un instrument
que era molt gros
que es topava
que es tocava
que es tocava
que es tocava
de peu.
I quin era?
Te'n recordes del nom?
Que era com una guitorra enorme?
Sí.
Seria un contrabaix potser?
Sí.
I et va agradar aquest?
Sí.
Molt bé.
Doncs Jordina,
moltíssimes gràcies.
Ens has ajudat moltíssim
perquè això de l'origen
del jazz
no ho teníem clar.
Hi ha gent que diu
que és d'un lloc
o d'un altre
i jo crec que amb aquesta
explicació dels països
tornaràs l'any que ve
al tema del jazz.
Sí.
Sí?
T'ha agradat?
Doncs ha estat un plaer
tenir-te com a convidada
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies, Jordina.
Eh?
Res.
Que vagi molt bé.
Eh?
Adéu-siau.
Nosaltres a ritme de dits
i des del Quim Quima
també posem al punt i final
aquest programa especial
que també s'ha afegit
a la setcena edició
del festival.
Tornarem demà divendres
a l'hora de sempre
a partir de les set
i ja ho farem
des dels estudis
de l'Avinguda Roma.
Ara els deixem en companyia
dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.