.
Josep Marcadé, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per què Istanbul va ser un destí de vacances, de viatge?
Va ser una casualitat o era d'aquells punts que tots tenim a la vida,
tenim una llista de viatges, segurament tots, no?
Aquest lloc haig d'anar alguna vegada, era això?
Home, aquell lloc jo volia anar-hi perquè considero que és una ciutat
que és una trobada de cultures, no?
La cultura europea i la cultura asiàtica.
I, bueno, sempre m'havia agradat Istanbul.
I llavors vaig pensar que per fer una escapada ràpida de quatre...
Vam estar cinc dies per anar dalt l'any passat amb els meus fills.
I aquí diu que una cosa és viatjar a Turquia
i una altra a viatjar a Istanbul.
I els més viatgers diuen que si has d'anar a Turquia,
vés a Turquia d'una banda i després vés a Istanbul.
No t'ho vulguis menjar tot, perquè a Istanbul només pots estar-hi un munt de temps
i no acaba de conèixer no només la seva arquitectura
i els seus punts d'atracció turística,
sinó que és l'essència pròpia de la ciutat.
Sí, Istanbul jo crec que dona per un viatge.
No cal pensar en la capa d'òcia i tot això que fa la gent, no?
A mi m'agraden els viatges curts,
tampoc no m'agrada estar 15 dies fora
i fer un viatge d'aquells...
És cansat, a més a més, no?
Sí, jo prefereixo 3-4 dies i tornar cap a casa, no?
I anar fent viatges curts,
almenys això és el que estic fent últimament.
I Istanbul té suficient
per passar-hi doncs aquests 4-5 dies que a mi m'agraden passar-hi.
I a més vas anar fora del que és la temporada estrictament turística,
perquè Istanbul sembla que sigui un destí, sobretot d'estiu.
Vas anar a l'hivern per les festes de Nadal, dius?
Sí, i vaig anar per Nadal.
Jo és que, a més de poder anar de viatge,
tenia un altre objectiu,
que era sortir amb els meus dos fills,
els meus dos fills que tenien en aquell moment 18 i 16 anys,
i mai havíem sortit tots 3 junts.
I llavors era, diguéssim, un objectiu també d'aconseguir sortir tots 3.
I això se'ls era possible durant aquells dies.
I per això el motiu de sortir per Nadal,
quan vaig trobar un forat i ells van dir sí,
llavors vaig encarregar el viatge.
Fixa't que és curiós, no sé, els oients,
hi ha oients que són molt fidels al matí de Tarragona Ràdio
i tenen molta memòria.
L'any passat, quan vam fer aquesta sèrie de viatges,
hi havia molts viatgers i viatgeres
que una de les motivacions era justament
aprofitar un viatge per anar amb els fills
i fer aquest acostament fora del que és l'escenari quotidià.
És un dels atractius i dels punts del viatge, no?
La companyia, i en aquest cas la companyia d'uns fills adolescents.
Sí, la rutina de cada dia, de la vida quotidiana,
a vegades, encara que s'ha un instant,
no et permet el seure't en una taula
o el dormir junts o el fer una vida durant tot un dia junts.
I a mi això m'era impossible,
perquè la meva filla em diu 8 anys,
tot el dia té coses que fer,
se'n va amb els amics, surt cap aquí i cap allà,
el meu fill també,
i llavors allò de trobar-nos tots tres
i conviure cinc dies seguits,
de matí, migdia, vespre,
esmorzar, dinar i sopar junts,
això de nosaltres no ho havíem fet mai.
I tot i que a Istanbul sempre s'ha dit,
i és un tòpic, però és cert,
és de les ciutats més europees,
tot i així manté encara aquesta essència automana.
La manté, no és tan euro...
És europea, lògicament,
quan vas pel carrer podries estar en qualsevol capital europea,
però aquest passat otomà el manté
i té aquest punt d'exotisme
que també busquem molt, no?, des d'Occident.
Sí, jo vaig estar bàsicament a la part antiga
i és cert, té aquest encant, no?
Tu pots anar a Istanbul
i pots estar a la part, diguéssim, més europea
i no enterar-te'n del que és la ciutat antiga, no?
Però sí que és cert que quan estàs a la part otomana
doncs, bueno, tot és molt exòtic.
Com prepares el viatge, tu?
Els viatges en general o aquest en particular?
Com el vas preparant?
T'organitzen des de fora?
T'agrada, doncs, entrar a internet?
Veig que tens algunes guies aquí damunt la taula?
Segueixes unes guies predeterminades per aprofitar el temps?
Sobretot, com organitzes tu el teu viatge?
Bàsicament, home, a mi m'agrada que me'ls organitzin.
No sóc gaire d'organitzar-los a priori.
O sigui que les vegades que vaig de viatge
normalment és amb algú que m'organitza prèviament, no?
Uns amics o una parella o algú que m'organitza.
En aquest cas d'Estanbul, doncs, ho vaig organitzar jo,
però sobre guies.
I llavors, doncs, jo m'organitzo el viatge,
dic el primer dia farem això, el segon dia farem això, altre.
I compleixes l'itinerari?
Bé, pots anar introduint canvis,
però sí, més o menys, doncs,
vas seguint una...
Sempre amb els fills també, que et diuen.
Bé, que m'hanen, ja ho sabem, sempre m'hanen.
Clar, sempre partim d'un guió,
a la vida, els viatges, a la ràdio,
i el guió ja diuen que està per certar-se normalment, no?
Sí, sí.
I uns s'ha de deixar sorprendre, imagino, la ciutat.
Sí, sí, no, no, jo amb això no sóc gaire estricte,
vull dir que anàvem fent una miqueta en funció de...
Però sí que intentàvem...
Jo vaig anar a veure alguna sèrie de coses
que vaig dir, això ho hem de fer, no?
Com és el viatge pel Bòsfor, amb el barco,
i com és anar a veure el Museu Arqueològic,
això també m'interessava molt anar a veure,
o com és anar a veure, doncs, clar, la mesquita.
Aquí, fixa-t'hi, a les webs tenim tantíssims atractius
que jo m'imagino que tot va ser impossible de veure-ho.
Aquesta fortalesa que tens aquí, doncs, és el Bòsfor,
diguéssim que és el que delimitava la part europea i asiàtica.
De totes maneres, el primer que sents o que veus
o que et sents impregnat quan arribes a l'aeroport, a Istanbul,
què és? Quina és la primera sensació?
Abans de bé, ja hem arribat, ja estem aquí?
No, jo crec que la primera sensació...
A veure, jo tenia la por que Istanbul fos una ciutat
que fos massa àrab i que em trobés com amb por
anar sol pel carrer per la nit i tal.
Sí, aquestes coses les tenim, eh?
I després arribes i veus que no.
I en canvi era una ciutat facilíssima i era una ciutat comodíssima
que podies anar tranquil·lament per la nit
i vam estar molt còmodes, sense cap por de cap tipus
que t'atraquessin ni a cap cosa.
Però por a conduir un vehicle, sí.
Perquè recomanen que a Istanbul, com a altres països
o capitals del Magreb, és millor que no lloguis un cotxe.
Saps què passa? Que no vam conduir, no vam llogar cap cotxe,
ni vam anar tampoc amb cap cotxe.
Vull dir que vam agafar un hotel a la part antiga
i tot el que vam fer van ser recorreguts a peu,
excepte el dia que vam agafar el barco
i vam anar a fer l'excursió pel Bòsfor.
Per tant, transport públic tampoc no el vau utilitzar gaire?
No.
Tot i que em vau observar si estava ben organitzat,
si un es podia moure amb facilitat?
Jo crec que sí, que hi havia un bon transport públic
amb autobusos i amb metro,
amb un tramvia d'aquestos de superfície,
però jo vaig...
Em semblava que hi havia un bon servei públic.
A veure, Josep, ara ens escolten els ulls i ens diuen
m'agradaria anar a Istanbul.
Aquest senyor sembla que coneix una mica la ciutat
en pla de visita, que m'hi acompanyi.
Com ens organitzaries el viatge?
Aviam, arribem a l'aeroport i ens instal·lem a l'hotel,
lògicament, i a partir d'aquí què fem?
I a partir d'aquí, doncs, jo diria que s'agafa una guia
de les que existeixen moltíssimes
i totes estan molt ben estructurades
i una miqueta en funció de les curiositats
o de les inquietuds que tinguis,
doncs t'has d'organitzar una miqueta.
El que no pots fallar d'anar a veure
és Santa Sofía i la mezquita aquesta de Soliman.
Impressionant, no?
Sí, aquestes són impressionants.
Després jo també aconsellaria que el viatge pel Bòsfor també s'ha de fer
i llavors quan tornes...
Normalment et porten pel Bòsfor on hi ha palaus
a l'allar del riu, hi ha palaus antics i edificis nous,
però vas veient una sèrie d'edificacions interessants
i després dines en un port ja tocant a la part asiàtica
i després quan tornes, el que és molt bonic és la...
Bueno, quan es porta el sol, la posta de sol tornant cap a Istanbul.
O sigui que el sol queda a darrere i veus la ciutat
amb totes les minaretes i les mezquites,
doncs que és una posta de sol molt bonica.
Home, de fet això es veient com un gran atractiu,
les postes de sol d'Istanbul.
És com si fos un espectacle que es repeteix cada dia.
Sí.
I aquest és un espectacle que ningú es perd
i tothom el deu tenir fotografiat, segurament.
Jo crec que sí.
Suposo que, clar, si agafes un dia que fa núvol, llavors...
Home, això, però, escolta, això tampoc no...
Però nosaltres vam agafar un dia que hi havia el sol darrere
i era molt bonic, la tornada cap a Istanbul.
A veure, monuments, tot això, però deixar-se perdre pels carrers,
un cop superada aquesta por que tots tenim,
dius, ai, aquests països, i després veus que no,
que tens el mateix nivell de seguretat que pots tenir a la teva ciutat,
més o menys, un cop superada aquesta por,
us llanceu al carrer, trepitgeu carrer,
que és realment com es coneix una ciutat.
Sí, sí.
Nosaltres dels dos, ja et dic, no vam agafar el transport per res.
Tot ho vam fer caminant.
Estàvem a prop de Santa Sofia i de les mezquites
i estàvem a prop també d'una altra, doncs,
de les visites obligades d'Estanbul,
que és el Gran Bazar
i el Bazar de les Espècies,
el Mercat de les Espècies, no?,
que són dos també, dos llocs que s'han de visitar.
A veure, què vau comprar?
Vinga, capítols, souvenirs.
Què vau comprar?
Perquè això és inevitable.
Quan vas a aquests països,
els Bazar, tots els mercadets aquests,
són un atractiu al qual no t'hi pots resistir.
Què vau comprar, Josep?
Algunes de les coses que vau comprar.
A veure.
Poques, perquè no som gaire consumistes.
Vam comprar música, això sí.
Que per cert és el que estem escoltant avui,
que l'ha portat el Josep, la música.
Que suposo que jo tots els llocs que vaig intento comprar música del lloc.
Vam comprar Espècies, que això també és un clàssic,
una clàssica capseta d'aquestes amb una miqueta de safrà, de colors.
Que després, quan les obres aquí, veus que aroma poca,
perquè és d'aquella que ens venen els turistes.
El cert és que...
Tots fem de turista quan anem als puestos.
El cert és que la tenim per començar.
No, ja m'ho penso, ja.
I està tancada allà a la cuina
i probablement dintre d'uns anys la llençarem,
perquè direm, bueno, això de Déu...
Com a element decoratiu, de moment, fa el seu paper, no?
Exacte.
I llavors, a més, doncs, bueno,
et sents a tret i t'ho vas a comprar, no?
El que sí que vam...
Potser el que vam comprar més significatiu van ser pistatxos.
Home, clar.
Pistatxos a granel, a més, el pistatxo és una cosa,
és un fruit molt propi de Turquia.
i això sí que en vam comprar a diverses bosses,
però que no els menjàvem allí.
De souvenirs, escolta, així no portem pes.
Però souvenirs, crec que vam comprar un paf d'aquestos...
El rotllo xilaves i tot això no vau entrar-hi, eh?
Aquesta cosa que tothom ve amb la pipa i la xilava.
No, no, i la pipa tampoc no vam comprar.
El que sí que la vam fer servir cada dia, la pipa.
O sigui, que un dels símbols del nostre viatge a Istanbul
va ser un bar que vam trobar el primer dia
i que, a més, estava regentat per uns curs.
I això a la meva filla li va fer molta gràcia.
El tema prop, també.
Els curs, no?
Són els nacionalistes de Turquia i tal,
i llavors hi ha una certa...
Una d'aquelles minories molt castigades per la història, realment.
Hi ha una certa semblança amb Catalunya i amb els catalans, no?
O la gent ja ho va trobar i llavors vam raure en un bar
on anàvem cada nit a fumar la pipa.
Un té i una pipa, potser?
Era la combinació?
Fèiem un té i una pipa.
El té i la pipa.
Un dia fèiem el té de roses, un altre dia fèiem el té d'una altra cosa,
però cada dia fèiem un té i una pipa.
I amb aquest bar hi vam anar cada nit.
I vau establir una mena de relació amb la gent del barri?
Perquè, clar, aquest contacte...
I vam establir una mena de relació perquè ells eren curts,
el sabia que eren catalans, doncs, bueno.
I la meva...
Bé, doncs, eren gent jove i ens vam trobar d'ell.
Quina impressió et va causar la gent d'Istanbul?
Home, hi ha una part...
Hi ha una...
Una perspectiva molt particular, eh?
Per la teva experiència, llògicament.
Home, vam estar molt en una part, jo diria que comercial, no?
Perquè, doncs, allí hi ha molta comerç,
encara que sigui la part antiga,
perquè hi ha molta comerç,
tot el que és el Gran Bazar i la Bazar de la Mesquita
i els bares que hi ha al voltant,
tot és, doncs, molt comerç, no?
Però vaig trobar que era una ciutat molt ordenada
i la gent molt educada i molt correcta
i gens bruta.
Vull dir que no vaig tenir la sensació gens de brut, no?
Vull dir que molt neta.
Una de les grandeses de viatjar probablement és aquesta, no?
Que eliminem aquells perjudicis nefastos
que tots tenim quan viatgem a un país diferent al nostre.
Sí, sí, sí, la meva visió d'Estambul abans
era una ciutat, doncs, fosca, bruta...
Anaves al segle XV, quasi, no?
Sí, exacte.
Tenia una miqueta aquesta sensació d'anar a una ciutat,
en canvi és una ciutat, bueno,
amb totes les comoditats,
amb tots els luxes i, bueno,
amb parts també pobres,
però que, bueno, que t'hi sents molt còmode.
I llavors una altra de les coses que també vam fer,
que ens va agradar i que als nosos filers
els va agradar va ser anar a comprar.
No vam comprar, vam estar a punt,
però no vam comprar,
però anar a negociar al comprar una alfombra, no?
I vam anar en un lloc d'aquestos...
És un ritual.
És un ritual.
Que t'entren a dintre,
ens van baixar a baix en un tercer sòtanu,
a cada cantonada...
Saben perfectament el preu que pagaràs,
el que passa és que et donen el joc
perquè saben que forma part de l'adractiu, no?
Sí.
I jo amb els meus fills els vaig dir,
i ells més aviat que són més...
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa,
però si no...
Dic, tu, tu deixa't...
Que ho deus al moment.
I vam entrar fins baix,
i ens van treure el te,
i vam parlar de la família,
i vam parlar de Tarragona,
i sabien catalans,
i llavors, bueno, s'estalveix tota una relació
fins que al cap de mitjana o tres quarts
llavors comences a parlar de les alfombres, no?
I llavors et comencen a treure alfombres,
però als meus fills els va agradar aquest...
Clar, la venda i el comerç en aquesta cultura
no es pot concebre com aquí
que vas a triar, es pagues i marxes,
sinó que forma part de tota una ritualitat, eh?
Sí.
Tu vas i t'instal·les, i t'acullen,
i és un ritual del de la compra, eh?
Sí, sí.
Compraràs o no?
Però aquella estoneta ja l'has passat.
I a més et capten a les mezquites, eh?
Et capten a Santa Sofia,
et capten a aquesta La Gran Mezquita,
i llavors ja es posen a llocs apropiats
i et pregunten, et donen la targeta, et fan anar.
I aquests ho sabien català,
sabien català, vull dir que tenien negocis aquí a Barcelona i tal.
Parlaves del teu interès per determinats monuments,
edificis al museu arqueològic,
però hi ha molts viatgers i viatgeres
que entre els seus atractius,
quan visiten un país, és la gastronomia, no hi ha dubte.
I això realment és un paradís de la gastronomia,
si parlem d'andaromes, d'espècies.
Jo no sé si sou molt del tema gastronòmic
i de menjar a casa vostra,
si vau experimentar o vau tenir un particular interès
en tastar aquell menjar i aquells plats tradicionals d'Istanbul.
Sí, sí, no vam tindre l'interès de provar-ho.
I què tal?
I bé, bé, bé, vam menjar bé.
Recordes alguna cosa en particular
que et cridés l'atenció,
que encara tinguis la cosa al paladar?
No, no.
Home, jo, per exemple,
dic que vam menjar bé,
però, per exemple,
no té res a veure amb el menjar que vaig menjar a Itàlia ara.
Em costa acostumar-me al menjar...
Que com a cosa exòtica està bé,
però cada dia no, eh?
Cada dia molt espaciat, tot plegat.
Jo sé que no us va resistir a un exercici de guiri,
i ho dic des d'aquest punt de vista,
perquè tots portem un viatge a dins,
però també portem un guiri a dins,
que no podem desfer-nos.
Vas anar a veure algun espectacle de dansa del ventre,
perquè diuen que anar a Istanbul
i no entrar a un local a veure un espectacle de dansa del ventre,
doncs que no té perdó.
Sí, jo tenia aquest neguit d'anari,
però vam anar en un lloc molt guiri, molt guiri.
Home, però és que aquestes coses...
Molt guiri, molt guiri.
Has acabat de tancar el cercle dels tòpics.
Sí, i vam anar per Cap d'Any a Istanbul,
i vam anar a reure precisament la nit de Cap d'Any
en un local on hi havia una noia que ballava la dansa del ventre.
I escolta, al Cap d'Any se celebrava a l'Europea
o se celebrava a la Turca?
A l'Europea.
Sí, al lloc on vam anar, a l'Europea.
I després vam acabar el nostre bar.
Amb els 12 raïms i tot això?
O allà no es feien els raïms?
Saps què passa?
Al lloc on vam anar,
que era on ballava aquesta noia,
no vam arribar a les 12 de la nit,
vam marxar abans perquè els meus fills
no ho podien aguantar,
perquè era tan guiri
que vam haver de marxar,
i ens vam anar a celebrar el Cap d'Any
al Bar dels Curs, que t'he dit.
Llavors allà sí que van treure una espècie de violins
i va estar bé perquè van cantar i tocar música curda
i hi havia un grup de curs
i llavors vam ballar danses tradicionals
allà una miqueta de manera espontània,
no era una cosa preparada,
però sí que vam participar una miqueta del Cap d'Any
una miqueta a l'U-Curt, no a l'U-Turc.
Doncs vau ser molt afortunats
perquè vau tenir aquesta vessant òpica i guiri,
com dèiem, d'Istanbul,
però després aquesta part com a més autèntica, no?
Sí, vam estar en aquest restaurant,
era un restaurant, el Berg Hotel,
on havíem preparat això,
havíem preparat una dansa a la dentre
que va començar sobre les quarts,
vam començar a sopar a les 9
i a quarts d'11 ja va vindre aquesta noia
amb un home amb la pandereta darrere
que anava demanant diners
i s'anava posant els bitllets a l'escolt
i a la calça
i, bueno, a quarts de dues allò ja no,
els meus fills ja van dir
marxem, papa, que això no m'agrada.
I la dansa del ventre, bé.
I la dansa del ventre, doncs,
a veure, jo n'he vist moltes...
Llimitadeta, no?
Millors aquí a Catalunya.
Que no pas allà.
Aquí a Tarragona
i en concret a l'hospital
tenim una noia infermera
que fa dansa del ventre,
no professionalment,
però sí com a hobby
i ho fa moltíssim millor que no pas.
És a dir, que res envejar, eh,
aquesta dansalina.
Que vés a saber si era curda, turca
o d'on era aquesta noia.
Home, tenia cara de turca, sí.
La cara la tenia de turca.
Vau acabar el cap d'any.
Què et va impressionar del Museu Arqueològic?
Anaves a veure alguna peça
o alguna cosa en particular?
Anava a veure la...
Una de les coses que m'agradava
era anar a veure la tomba d'Alejandro Magno.
i després, doncs, bueno,
hi ha moltes restes
de tota la part del Pròxim Orient, no?
Que l'ho han traslladat cap allà.
I en conjunt
és un museu arqueològic
que està considerat el millor
de tota la zona aquella.
Hi ha moltes restes de Sidó
i de tota la zona del Líban.
Hi ha molta...
Bueno, està molt bé.
Que no ens podem perdre a Istanbul, Josep.
Podem prescindir de la dansa del ventre,
com has dit.
Segurament podem prescindir
de determinades coses,
de determinades compres,
però què és el que no podem prescindir
si anem a Istanbul?
Home, jo diria que una cosa
d'obligat visita
és Santa Sofía
i les mezquites,
la mezquita gran,
la mezquita aquesta de Soliman.
Que es pot entrar
amb normalitat, tranquil·litat,
no hi ha cap problema per entrar-hi.
L'accés és obert.
Jo suposo que hi ha obècues a l'estiu, no?
Nosaltres hi vam anar en una època
perquè hi havia poca gent,
però jo diria que això
és una visita obligada d'Estanbul.
Un altre seria
el Bazar de les Espècies,
més que el Gran Bazar,
perquè el Gran Bazar
és molt comercial,
en canvi el Bazar de les Espècies
potser conserva més aquest exotisme.
I després jo,
bueno,
el viatge pel Bósfor.
Nosaltres el vam fer
que granitzava aquell dia
o que hi ha aigua neu.
És una rota més o més llarga
com que suposo que hi ha diferents alternatius, no?
Quina vau fer vosaltres?
Però és tot un dia.
Tot un dia?
Sí,
nosaltres teníem l'hotel
just damunt d'on comença
el Cuerno de Oro,
que n'hi diuen,
que és una entrada
del mar a dintre de la ciutat d'Estanbul.
i quan esmorzàvem
vèiem els barcos
que entraven
i sortien allà
del port
el que és l'escullera.
Hi ha diversos ports d'Estanbul,
però l'escullera més comercial.
I llavors el barco aquest
el vam agafar
sobre les 10 del matí,
està un parell d'hores,
un parell d'hores i mitja
per anar fins a dalt de tot
del Bósfor.
Vam dinar
amb un petit
poblet de pescadors
i després vam tornar a baixar.
Però era un dia,
a més,
amb aigua neu
durant el trajecte
i va ser particularment bonic.
Home, no sempre es pot fer
perquè les obligacions laborals
obliguen justament
i aquí val la redundància
plantejar-te les teves vacances a l'estiu.
Ja sabem que a l'estiu
tot està a petar.
Plantejar un viatge
a una capital,
en aquest cas a d'Istanbul,
3-4 dies a l'hivern
és infinitament més enriquidor, no?
Sí, jo hi tornaria.
i jo ho aconsellaria.
I tornaries a Istanbul?
Sí, sí, sí.
Ja espero tornar-hi.
Què et queda per veure?
El que voldries veure?
que és el que vas dir?
No m'ha donat temps d'això.
A veure,
no vaig veure la dansa aquesta
d'aquestos ballerins.
Dels dervitxes.
Dels dervitxes.
La capa d'òsia.
Aquesta no ho vaig veure
però ho fan també allí a Estambul.
Sí, però vols dir
que no serà com la senyora
de la dansa del ventre?
Versió dervitxe...
No ho sé, no ho sé.
Asegura tan bé.
I després em falta per veure
el palau aquest que hi ha
al costat del Museu Arqueològic
que es diu el Palau de Topaki.
Sí, sí, aquest també és un dels llocs famosos.
Aquest no ho vaig veure.
Vull dir que Estambul
dona per estar més de 3-4 dies.
En 3-4 dies fas l'essencial, no?
Però jo crec que dona per més.
Però menja poc i ben paït
i ja hi tornarem, no?
Sí.
Aquesta és la filosofia
que segurament hem de tenir.
No voler abastar-ho tot
perquè és pràcticament impossible.
A banda d'aquestes espècies
hi ha alguna altra coseta
que vau comprar
que us vau endur d'Estanbul?
La teva família i tu?
Quan vau tornar
vau dir
a veure, aquest viatge
què ens ha portat?
A banda de la visió del Bósfor
de la gran mesquita de Soleimà
Sí, el que et deia
el viatge d'Estanbul
per nosaltres va significar
el poder estar junts
l'haver estat junts tots tres.
Un bon escenari.
Perquè la vida del dia a dia
et dificulta això
trobar aquests moments
de convivència conjunta.
Alguna anècdota destacable
a banda d'aquest coneixement
i aquesta estreta relació
que vau mantenir
amb els nois del bar curt?
O no vau tenir cap anècdota
d'aquelles que dius?
No, allò de la dança del vientre.
Vam anar en un lloc
molt particular.
dins de tot va ser inofensiu, eh?
Sí, però vam anar en un lloc
molt particular
doncs ho vam passar molt bé
perquè el propietari
de l'establiment
també era una persona
molt particular.
I després,
un dels llocs on també
ens va cridar molt l'atenció
que un dels llocs
on et vam menjar millor
era un dels llocs
més cutres
on et vam anar, no?
A vegades el fet d'anar
en un lloc molt luxós
no es relaciona
amb que em mengis molt bé.
Vam anar a llocs
molt ben posats
on et vam menjar
ni fa ni fa
i en canvi
el lloc on et vam menjar millor
menjar turc
va ser el més cutre
que vam anar, no?
Sí, però generalment
estàs menjant el menjar
que realment es fa allà, no?
No tant a l'europea.
La meva filla
t'agrada molt buscar
aquests llocs
molt particulars
i la va encertar.
És allò d'anar
a diverses generacions
en un mateix viatge
que cadascú fa la seva aportació.
Veig que la dansa del ventre
d'aquesta noia
et va deixar seqüeles
jo crec que ho aniràs superant
sobretot en un proper viatge
comentaves que has estat a Itàlia
en aquesta llarga llista
hipotètica de viatges
de llocs que sabem
que no podem abastar
la vida no és prou llarga
com per anar a tot el món
però quins serien
les teves properes prioritats
en quant a viatges, Josep?
Home, a mi m'agrada
viatjar, ja ho he dit
viatjar curt
això de fer grans viatges
a mi l'avió no m'agrada
i per tant
fer viatges
a l'altre costat de l'Atlàntic
no m'atrau
no sé si algun dia
em sentiré tret
però de moment
el que busco
són llocs propers
i llavors
un dels llocs
que m'agradaria anar
seria a Marroc
quan he estat
doncs es veu
que has trobat
aquesta línia
del món islàmic
t'ha agradat?
i després
algun lloc
d'Espanya
perquè jo
per exemple
Andalusia
no la coneixo
i Sevilla
amb l'AV
amb l'AV
un pis
té un cap especial
Josep Marcadet
coordinador
de la xarxa
de Santa Tecla
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui fora
del que és l'àmbit mèdic
moltes gràcies
bovintes gràcies
super