Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
20 dies!
Vam sortir, recordaré, un dissabte també així del mes d'agost, un dissabte a les 6 del matí de Tarragona i vam arribar a Edimburg el diumenge al vespre.
vam fer nit per França, vam travessar el canal de la mànega amb els ferris, amb el cotxe a dalt i a partir d'arribar a Dover doncs ja vam agafar, conduint per l'esquerra, amb un cotxe d'aquí, conduint per l'esquerra, la qual la té la seva gràcia.
Si li vols dir així...
I au! I a travessar tota Anglaterra fins arribar a Escòcia.
Clar, i el primer contacte amb la terra escocesa és a Edimburg i al mes d'agost, per tant us va agafar de ple els festivals d'Edimburg, els festivals perquè n'hi ha molts.
Doncs ens va agafar una setmana abans, una setmana abans perquè el problema del festival d'Edimburg és que és molt difícil trobar un lloc lliure amb un bed and breakfast, amb un hotel i aleshores el que vam fer, quan volíem donar un tomb per tota Irlanda,
m'han dit que en comptes de començar per Glasgow, per tant per l'oest i acabar per l'est, doncs començarem per l'est i començarem per Edimburg i per tant Edimburg va ser la primera destinació d'aquest llarg viatge.
Que va ser aturar-se per passar la nit pràcticament, perquè m'imagino que teniu moltes ganes d'anar pujant, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Quan traspasses Edimburg i comences a endinsar-te en el que és Escòcia, hi ha un canvi realment important de la percepció de l'aire, del paisatge i fins i tot de la gent?
Sí, trobes paisatges molt diferents, per exemple tota la zona d'edimburg, després entres més a el que seria, abans d'arribar a les Terres Altes, les Terres Mitjanes,
que és tota la zona de la producció del whisky, on estan aquestes famoses destileries, no?
Aleshores, i per tant, doncs, molta zona plantada en Malta, tota aquesta zona d'aquí, per tant, una zona molt plana,
però després també tens el que a mi m'agrada més és la zona de costa, tant la costa és com l'oest, i veure aquelles platges i aquells ports
i aquells castells que estan just al costat de la vora del mar, de la vora també dels llacs, i jo crec que ho trobes tot una mica, no?
Comentaves que és un país una mica per trobar-se un mateix i tot plegat, però clar, et convida al paisatge,
perquè pots tirar carretera o carretereta i no trobar-te ningú amb molts quilòmetres.
Sí, jo sempre que parlo d'Escòcia allò amb amics, o avui mateix aquí, sempre dic que la mateixa Escòcia és un país per fer-lo amb cotxe.
I per lliure.
I per lliure, més o menys tenir clar, tenir un bon mapa, en aquell moment mapa, ara hi ha el tom-tom,
i anar fent, i anar seleccionant quins llocs es vol arribar, però sense presses i fent molts quilòmetres i anar mirant.
Nosaltres no és que tinguem pressa, però el temps a la ràdio és limitat i hi ha moltes coses i moltes experiències a explicar.
Intentem fer un itinerari, els oients, què et sembla, partint de la teva experiència.
Juntem els dos viatges i partim d'Edimburg i anem tirant cap amunt, cap a les Highland.
Sí, anem tirant cap amunt.
Jo recomanaria tirar per la costa est, per tant, per la...
Tenim un mapa, aquí a la taula.
Per la més propera, i a partir d'aquí jo em pararia en dos llocs.
Un que es diu Stirling, que és una ciutat a mig camí entre Edimburg i Glasgow,
que està a la costa oest, i és una ciutat històrica.
A més a més, si tothom recorda la pel·lícula Braveheart, doncs és aquí, és aquí on va succeir.
Per cert que diuen que aquest home ha res a veure amb el real, eh?
El personatge del cinema.
El William Wallace.
El William Wallace diuen que no tenia res a veure amb el personatge del cinema.
Amb el Mel Gibson, no?
Res, res, que realment era un guerrer que multiplicava, eh?
Aquesta força i aquesta cosa que ens feia anar a la pell.
Exacte, doncs precisament la batalla de Stirling, que surt a la pel·lícula Braveheart,
doncs precisament va ser aquí, al pont de Stirling.
És l'heroi nacional, per tant.
És l'heroi nacional.
La referència és constant, no?
Exacte, la referència a Stirling.
Fins i tot hi ha un monument dedicat a William Wallace.
Un monument no recent, ara que s'ha fet la pel·lícula, sinó de fa molts, molts anys.
I, de fet, doncs allí, totes aquestes batalles entre els escocesos, els anglesos i moltíssimes més,
doncs van tenir lloc allí mateix, en aquest poble.
Doncs, per tant, és una referència patriòtica, escocesa, que s'ha d'anar.
Sí, i un sentiment que es manté des d'aquestes batalles, justament.
A Stirling, doncs fem aquesta visita, continuem pujant, a Parles, com bé deies.
Sí, i jo m'aturaria a Sant Andrius.
A Sant Andrius, a més a més, és un poble preciós.
Es coneix molt perquè va ser l'origen del golf.
I, de fet, hi ha el famós torneig a l'obert de Sant Andrius.
I, aleshores, allí t'adones compte, doncs, perquè els camps de golfs han de tenir gespa,
tenen petits llacs i tenen els bànquers, les zones de sorra.
Doncs bé, és que Sant Andrius és així.
I, aleshores, quan trobem aquests camps de golf per aquí...
No s'ha construït artificialment.
Ho hem de construir artificialment, ho s'ha de construir artificialment.
Allí, a la costa de Sant Andrius, que és l'Olcurs,
que és, diguéssim, el camp, diguéssim, antic, on es va originar el golf,
doncs, realment, tota aquella zona és una zona molt plana,
tocant pràcticament a la platja,
on hi ha trossos que són precisament sorra,
altres que són petits llacs que apareixen enmig
i, realment, és un punt d'atracció on aficionats del golf d'arreu del món
venen, especialment només a Sant Andrius,
a fer un recorregut de 18 forats per dir que ells han jugat en aquell camp.
De fet, a Escòcia, bona part de la població del golf,
és un esport que practica tothom, i no només en els camps de golf,
sinó que en qualsevol espai gran d'herba,
que és pràcticament tota Escòcia,
a vegades veu gent practicant golf.
Sí, sí, sí, i després del pitjampat, també,
que també, doncs, en certa manera,
els serveix, doncs, per no haver de fer un gran recorregut,
sinó dedicar un espai curt de temps
i poder-se, doncs, desconnectar de la seva vida
o de les seves fenyes diàries.
Clar, Sergi, entre tot això, hem menjat i hem dormit,
i per trobar allotjament tampoc no cal organitzar-se molt,
perquè, diguem que la xarxa d'oficines de turisme
està prou ben muntada perquè tu puguis anar trobant
el bed and breakfast, per exemple.
És perfecte, la xarxa d'oficines,
en aquest sentit, per exemple, aquí a Sant Andrius mateix,
quan vam anar-hi el mes, precisament,
al mig del mes d'agost,
arribes a l'oficina de turisme de Sant Andrius
i allí, per una petita comissió,
et busquen el lloc amb qualsevol dels bed and breakfasts
que hi ha a Sant Andrius.
També pots anar amb la feina feta des de casa,
que és haver-ho buscat per internet
i haver buscat un bed and breakfast, etcètera.
També es pot fer així.
Però si vas fent un recorregut que,
com dèiem abans,
sense un calendari massa, massa, massa fixa,
pots estar tranquil,
perquè arribes al poble que arribis,
que té la seva, un poble d'una certa dimensió,
però arribes i de seguida trobes aquella oficina de turisme
i et fan la reserva allí mateix.
I són allotjaments que la relació qualitat-preu és bona,
no són preus excessius,
és assequible a tothom?
És assequible.
És assequible i, a més a més,
jo crec que és una cosa molt interessant
i és que et permet també entrar en contacte amb gent d'allà.
Quan estàs, no deixa de ser famílies
que tenen la seva casa
i la posen a disposició dels turistes
o una o dues habitacions
i també són uns agents turístics perfectes.
Són molt acollidors, els escocesos.
Són acollidors i, a més a més,
et poden dir
aquí al voltant, per aquí,
quin lloc puc anar?
I aleshores, aquí mateix a Sant Andrius,
et poden dir, per exemple,
si aneu amb un poble una mica més al sud,
que es diu en Struter,
trobareu el millor fich en xips de tota Escòcia.
I si no t'ho diu a aquestes persones que són d'allà
i et poden informar sobre aquests detalls
que no surten a les guies ni surten lloc,
doncs aquestes coses no les coneixeries.
I, per tant,
un poble al sud de Sant Andrius,
res, a 10 quilòmetres,
el millor fich en xips de tota Escòcia.
Què és el que menjarem pràcticament a tot el viatge?
Perquè no ens enganyem.
Escòcia, com a tota la Gran Bretanya, és molt bonica,
però el menjar a Escòcia tampoc no.
És el que té, és el que té.
Patates i peix.
Patates i peix, el salmó, que es fa molt, clar.
Però, sobretot, jo recomanaria
que per al salmó ens esperéssim en els Highlands.
Molt bé, doncs anem pujant,
a veure si ens dona temps d'arribar als Highlands.
Partíem de Sant Andrius,
continuem seguint la costa cap a Guant.
No creuem l'interior en cap moment,
tu vols seguir la costa, així què ens aconselles?
A veure, jo veia arribar fins a Aberdeen.
Però potser, com ja anem una mica malament de temps,
jo travessaria directament totes les terres mitges d'Escòcia
i jo ja em plantaria el que és la capital dels Highlands
i, en certa manera, la porta d'entrada dels Highlands,
que és Invernés.
Invernés és una ciutat que,
per ara, per exemple, pots arribar amb avió, té aeroport.
És l'aeroport més al nord d'Escòcia.
Ara mateix, si agaféssim un vol d'aquí de l'aeroport de Reus,
podríem arribar fins a Glasgow,
que tenim una connexió,
i des de l'aeroport de Glasgow
es pot arribar a l'aeroport d'Invernés
també amb vols de baix cost,
o des de la pròpia Londres a Invernés
també amb companyies de baix cost.
Per tant, Invernés comença a estar allà bastant connectada.
Per això els que tinguin pressa,
nosaltres anem amb cotxe.
Si no ens ho perdrem gairebé tot.
Sí, si nosaltres ja havíem arribat amb avió fins a Edimburg,
o bé amb cotxe des de Tarragona,
després de 48 hores conduint.
Jo trobo molt amosadat,
però bé, són coses de joventut,
es podria dir.
Doncs a Invernés des d'allà hem de prendre una decisió,
perquè, clar, segons cap a on tirem,
tens sempre la por aquella,
és que em perdré allò,
és que em perdré allò altre.
Però Invernés és el llacnès,
és l'inici.
Aquí estem.
Invernés és la porta dels Highlands,
és la capital dels Highlands,
i res, a les afores d'Invernés
comença el famós llacnès.
Saps que vaig llegir que,
segons l'oficina de turisme d'Invernés,
feien allò típic que es fan de les enquestes,
i deien que 7 de cada 10 turistes
confessaven que creien en la presència de Nessi al llac.
Sí, sí, sí.
Ja veus, eh?
Però quan arribes allà...
Creus en el monstre o creus en la llegenda?
Clar, és diferent.
Però vaja, que hi havia molt d'interès.
Jo crec que els hi ha resultat perfecte.
Molt bé, sí, sí.
Els hi ha resultat perfecte.
És la millor campanya de publicitat
que s'ha fet mai a la vida.
A més a més, barata, eh?
Molt barata.
Home, el Daily Mail, el diari,
em deia que, i encara ho manté fa dècades,
que si algú és capaç de demostrar
amb certesa l'existència de Nessi,
li donen dos milions de lliures.
Exacte.
Poca broma.
Sí, sí, sí.
Per tant, és una campanya publicitària
que es mantén al temps i que no cal renovar-la, no?
L'únic que, per fer una investigació
per tot el llac-nès, tenen molt de llac, eh?
Perquè jo, una de les primeres sorpreses,
clar, tothom parlava del llac-nès,
el llac-nès, doncs el llac-nès té 35 quilòmetres de llarg.
Per tant, tota la...
Si vas vorejant-lo, tens 35 de baixar
i 35 de pujar per l'altra vorera del llac.
I, per tant, hi ha molt de llac aquí.
Però, escolta, Sergi, sense Nessi també hauria assolit aquesta popularitat,
perquè és un lloc realment bonic.
A veure, jo recomano, jo ho vaig fer anant en cotxe,
poder-lo vorejar tot, el llac.
Tot el llac nès sencer, eh?
Ho vas fent.
Ho vaig fer, sí, sí, sí.
Evidentment, anant fent les aturades amb els diferents emplaçaments, no?
I, per exemple, recordo un poble molt, molt, molt petitet,
ara no me'n recordo el nom.
Estava sortint, diguéssim, des d'invernes agafant el llac-nès per l'esquerra.
Per exemple, una altra d'aquelles coses són aquests cementiris
antics, antics, antics, que són allò per visitar.
I que pots tenir al costat del bet and breakfast.
Sí, tranquil·lament, tranquil·lament al costat del cementiri.
Però aquest cementiri, allò veies, el llac, a més a més, el llac-nès,
té unes aigües molt fosques.
És la turba, no?
És la turba, no és pas contaminació, és turba,
és com una aigua que quan la mires és així com marronosa, no?
Marronosa i fosca.
I, realment, aquesta combinació amb tot el paisatge que hi ha al voltant,
aquell petit cementiri de 30-40 tombes al costat,
tot plegat és com un ambient molt, no sé com dir-ho, molt especial.
Allà ens hi podríem quedar uns dies també per relax,
perquè hi ha una infraestructura més turística, entre cometes,
com entenen els escocesos al turisme, que no és massificació en general,
però ens hi podríem quedar uns dies, no?
Sí, i tant.
No, però jo per quedar-me i desconnectar,
busca un lloc que no te pugui trobar ningú durant cinc dies,
jo encara tiraria més cap al nord.
Doncs vinga, anem cap al nord.
A veure si ens dona temps de pujar fins dalt, Sergi.
A veure.
Anem tirant, va.
Abandonem el llacnès.
Jo arribaria fins a Olapul.
Olapul, aquí ja ens n'anem,
és quan fem el pas cap a la costa oest,
per a la costa oest i realment això és un poble molt petitet, pesquer,
100% d'aquell del mar del nord,
d'aquell ja que veus la duresa del mar en aquesta zona.
I el clima, que és molt agressiu també.
I el clima.
I el clima molt agressiu.
Aquí, recomano, aquí sí que hem de menjar salmó.
Allò que dèiem abans.
Com el preparen?
Nosaltres el vam demanar sense massa escondiments.
Molt allò tom i tom i molt natural.
I realment està deliciós.
Està deliciós.
Aquí a Olapul, fins i tot,
al propi port, en determinades èpoques de l'any,
podem veure ja foques.
Al propi port d'Olapul.
I fins i tot hi ha excursions amb vaixell
que pots anar a fer avistaments de balenes.
perquè és que aquí ja comencem a estar molt, molt, molt al nord.
Fins i tot, aprofitant la zona per anar cap a les illes
que hi ha al voltant,
es veu que hi ha un bon circuit de ferris, no?
Que et porten cap a les illes
i pots anar a fer una visita d'un dia.
Exacte, exacte.
I és des d'aquest port d'Olapul.
I si més, la darrera,
la darrer poble o la darrer població
amb certa importància hi ha cap al nord.
I a més, amunt d'aquí,
el que ja trobem ja són, doncs,
hi ha pobles petitíssims, no?
Però ja aquí estem al mig del Highlands
i per tant, per arribar a la pròpia Olapul
ja hem de passar per aquells camins
o aquelles carreteres estretes
on ja a cada 100 metres
hi ha aquella zona de...
Si ve un cotxe de cara,
tu t'has d'apartar.
Sí, perquè només hi ha un carril.
Perquè només hi ha un carril,
només passa un cotxe
i moltes vegades passa la carretera,
a la dreta tens llac,
a l'esquerra tens llac
i per tant, no es tracta de fer
masses maniobres agosarades,
per tant, t'has d'apartar
en un d'aquestos, diguéssim,
espais més amplis que hi ha
en cada 100 metres,
deixar passar
i et fas un fart d'anar saludant
o donant les gràcies
si és que s'atures l'altre.
Generalment hi ha molta cortesia.
Molta, molta, molta.
Que al final t'estàs tres hores,
passa tu, no, no, passa tu
i bé que passi algú, no?
Exacte.
Finalment.
Exacte.
Clar, ens hem mogut per aquí,
per aquí podem fer alguna cosa més.
Ho dic perquè vas tenir també
una experiència, diguem-ne, urbana,
que és curiosa d'explicar,
i hem de parlar d'algun castell, també, no?
Sí.
Que m'imagino que visitaria.
Sí, sí, sí, sí, alguns castells.
Sí, potser me l'he deixat,
el que més me va agradar.
Però bé, després el direm.
El costat d'Averdín.
Molt bé, doncs acabem una miqueta
aquesta costa oest.
No, jo d'aquí, a Olapul,
sí que més al nord,
al costat d'Escuri,
que és un municipi minúscul,
aquí comences a trobar molta zona
que també jo crec que és una altra
de les coses curioses d'Escócia,
són els fars,
els fars que hi ha.
Són preciosos.
I aquí al costat d'Escuri
hi ha precisament un far
que alhora és un bed-and-breakfast.
Aquí sí que et pots anar a perdre,
perquè realment està al mig del no-res.
Estàs al mig del no-res
i realment és preciós
perquè, bé, el paratge,
estem amb uns penyes segats,
el far...
Estàs en un far més a prop del mar impossible.
Penyes segat allà mateix
i és bed-and-breakfast també, no?
I aquest és un d'aquells llocs
que dius,
si alguna vegada m'he d'escapar,
allò...
Ja sabem on buscar-te, no?
Ja sabem on buscar-me,
però haureu de córrer molt.
Doncs ens movem
per aquesta part de la costa.
Cap on anem ara, Sergi?
Ara ja tiraria cap al sud.
Anem cap al sud.
Anem cap al sud.
Es pot aturar...
Pots entrar a la illa d'Escai,
per exemple.
Jo, la veritat,
la illa d'Escai
s'havia parlat molt i molt i molt
de la illa d'Escai
i potser la sensació que tens
és que potser no era...
No era tal com ho esperaves, no?
Ara, també s'ha de dir
que quan...
Quan arribes a la illa d'Escai
i després d'haver ja començat
a donar tot el tomb,
sortint ja de les Highlands,
potser determinades coses
que al primer dia
t'haguessin sorprès molt,
poder en aquell moment
ja comences a tenir
doncs ja molt assimilat
tota la zona verdes,
els paratges meravellosos
del Llec Nés,
els penyassegats
i potser ja...
Ja com un empaig, no?
Ja comences a anar
una mica com...
Exacte.
Que ja no valores tant.
Ja no valores tant.
Quan vas a veure
doncs ciutats com a Florència
que quan portes ja dos dies
en veiem monuments
ja et poden posar
el més meravellós del món
que ja estàs...
Ja, estàs acostumat.
Ja estàs acostumat.
Estàs acostumat.
a la vista.
Potser el que hauré de fer
és anar alguna vegada
i anar a veure a Sky,
no només, però...
Li donaràs una altra oportunitat.
Sí, li donaré una altra oportunitat
perquè estic convençut
que va ser això.
Hi ha tant de paratge meravellós
doncs arriba un moment
que arriba un cert col·lapse.
Continuem baixant.
Doncs estàvem...
És que anem seguint el mapa.
El teu mapa...
el meu té els noms
molt petitets, eh?
Em costa...
Sí, a veure,
ara ja aquí
faríem un salt
molt, molt, molt, molt gran
i potser ja m'aniria
directament a Glasgow, no?
Sí, perquè en el segon viatge
va ser que...
Sí.
Vam anar a fer
una de les...
bueno,
dels meus hobbies, no?
Que és anar a veure futbol.
I què vas anar a veure?
Va, explica-ho.
Fes d'entetes.
Al Celtic Park.
I deixarem que ho anunciï ell
que fa molta lloc.
Park, sí, sí, sí, sí.
Va anar a veure un partit de futbol
de lliga escocesa
on jugava el Celtic de Glasgow
contra l'Ibernian
que és un equip
precisament d'Edimburg,
de la capital.
De fet,
són les dues capitals.
la més poblada és Glasgow
i en certa manera
representa la capital econòmica
d'Escòcia
i en canvi
Edimburg
és més la capital
doncs administrativa
d'Escòcia.
Doncs aquí hi havia
una rivalitat,
l'únic que passa
que la gran rivalitat
és el propi Glasgow
entre els dos equips,
no?
Els Rangers i el Celtic,
no?
Els catòlics
i els protestants,
no?
Que té molt a veure
doncs amb les
amb les immigracions
d'irlandesos cap a Escòcia
doncs a buscar feina
a principis del segle XIX,
i bé
i en certa manera
es reprodueix
l'equip dels catòlics
que era el Celtic
per tant dels que provenien
d'Irlanda
i el dels protestants
que són els d'allà
i que és els Rangers,
els de protestants
i els de Celtic
però
a mi sempre m'agrada molt
el Celtic
i de fet
doncs va ser
una experiència
diferent
el futbol d'aquí?
Home, el futbol és el futbol
però l'ambient,
l'espai...
Jo he vist al camp del Nàstic
partits molt millors
que aquell,
la veritat.
Qui va guanyar, per cert?
El Celtic
el Celtic va guanyar
però
a nivell de qualitat
de futbol
doncs la Lliga Escocesa
és molt justeta.
Però l'ambient em refereixo.
L'ambient impressionant.
Amb totes les icones?
Amb totes les icones.
Amb totes les icones.
Em va encantar
el Jornet del Walcalón.
Tot perfecte.
A més a més
a l'estadi ple,
60.000 persones.
A més era molt curiós
perquè l'endemà
veies els diaris,
tots els partits
de Lliga Escocesa
i anaves mirant
les assistències
als estadis.
Els Rangers jugava
fora de Glasgow
i anaves mirant
6.000 persones,
7.000 persones,
10.000 persones
el que més,
potser.
L'altre equip
és l'Averdín
però en canvi
arribaves
al partit
del Celtic
o de Glasgow
60.000 persones.
Per tant,
molt desproporcionat
i evidentment
la gran rivalitat
està entre aquests dos equips
de Glasgow
quan juguen entre ells.
A més a més
una cosa molt curiosa
no permeten
a Glasgow
donar a la rivalitat
entre Rangers
i Celtic
que vagin
amb samarretes
d'un o de l'altre equip
fora de dies
que no hi ha partit.
Això és una de les mesures
molt estricta
perquè realment
la rivalitat
passa a límits
en aquest cas.
Ens hem atipat
de Natura
de Bertha
de Llachs
algun que altre castell
ens hem saltat
al castell
n'hi ha molts
algun en particular?
N'hi ha moltíssims
jo va haver-hi un
que em va agradar moltíssim
abans quan parlava
quan estava a Sant Andrius
passat
entre Dandí
i Aberdeen
hi ha un poble
molt petitet
que es diu
Stoneheaven
i allí hi ha
el Dunotar Castle
impressionant
està
just al costat
del mar
allà amb uns penyes
segats
immensos
el dia que
jo vaig a replegar
un dia d'aquells
d'aquella boira
que ve del mar
tenia tots els ingredients
tenia tots els ingredients
i potser per això
em va agradar
em va agradar més
després també trobes
doncs castells
castells
molt
molt
famosos
sobretot al voltant
del llac
nés
on s'han rodat
pel·lícules
etcètera
però aquell
mira
a veure
castells
alguns d'ells
no per les nostres
economies
però si per d'altres
que t'hi pots allotjar
també
en algunes
sí
en algunes
economies
escolta
pots anar a Escòcia
i quedar-te dormint
un castell
que no és el nostre cas
a més això ens permet
caminar una miqueta més
a veure
ens hem atipat de natura
com dèiem
algun castell
vas veure un partit
de futbol
sobretot el de les capitals
perquè aquests petits poblets
l'activitat es redueix
al paz
per així a les capitals
alguna activitat més
que podríem fer?
potser
a veure
a part del fet
d'anar
d'anar de compres
per exemple
jo
amb aquests dos casos
vaig anar una vegada
a l'istiu
l'altra vegada
vaig anar a l'hivern
i també vaig veure
la manera que tenien
de celebrar el Nadal
en aquests casos
i per exemple
unes fires
a Dimburg
unes fires de Nadal
amb ornaments de Nadal
que no els trobes aquí
molt seus
això em va cridar
molt l'atenció
també
la manera que tenien
totes les cases
de celebrar el Nadal
totes aquestes petites casetes
realment
fiquen un joc de llums
a la façana
espectacular
és com viure en un conte
és com viure en un conte
vam arribar a trobar
casos espectaculars
de llums de Nadal
o sigui
les pròpies cases
i els jardins
els transformaven
doncs
en uns escenaris
amb ninos
totalment decorats
amb llums
és a dir
el vespre era un espectacle
i realment
doncs això
a mi em va cridar
molt l'atenció
de
ja et dic
d'aquesta època
determinada de l'any
que potser no és la millor època
no és la millor època
per anar
per anar a visitar Escòcia
doncs perquè realment
doncs
el desembre fa fred
i
i a les tres
quarts de quatre a la tarda
es fa fosc
per tant
perds moltes hores
això és
diguéssim
la part
la part negativa
però també té la seva
té la seva gràcia
anar a visitar
tots aquests paratges
en diferents èpoques
en diferents èpoques
de l'any
perquè realment
els escenaris
són totalment diferents
allò que dèiem
del llacnès
l'ambient
que veiem
en aquests moments
d'estiu
no és el mateix
de la tardor
quan cau tota la fulla
o el mateix que l'hivern
en un minut
un souvenir?
un souvenir
el whisky
o compres el dutifri
perquè és caríssim
sí
sí
el whisky
el whisky
és caríssim
és caríssim
a més a més
és el típic
no mira
hi ha un
hi ha un d'aquells
que és molt
saps aquelles mantes
escoceses
aquelles dels quadres
de llana bona
de llana bona
van perfectes
per veure la tele
a l'hivern
aquí a Tarragona
allò
quan estàs
allò
a la butaca
de casa
amb aquella manteta
escocesa
de quadres
perfecte
és de diumenge a la tarda
és un souvenir pràctic
perquè clar
la gaita i la faldilla
diu sí
fa gràcia
però no l'has de fer servir
sí
no
això és només
per fer gràcia
però en canvi
aquesta és útil
la manteta
és perfecta
a més a més útil
aquí
jo encara la tinc
doncs
en bona nota
una manteta
d'aquest souvenir
recorda un viatge
molt ràpid
com no s'ha de fer
quan s'envescoses
el que hem fet avui
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
Sergi de los Rios
com que tornaràs a Escòcia
el dia que et perdis
en aquest far
per exemple
tornarem a parlar
si et sembla
molt bé
perfecte
moltíssimes gràcies
beses a vosaltres