A les dones a Tarragona, del 2 al 9 de març, 8 dies d'exposicions, xerrades, concursos, teatre, cinema i tornejos esportius femenins.
Consulta tota la programació a www.tarragona.cat.
Tarragona es connecta amb la gent.
Aquest dijous 5 de març torna a la línia directa amb l'alcalde al matí de Tarragona Ràdio.
A partir de les 12 del migdia podeu fer arribar a l'alcalde Josep Feliç Ballesteros
qualsevol pregunta, crítica o suggeriment de caràcter ciutadà
a través del directe de la ràdio 977 24 47 67
o mitjançant el correu electrònic al matí arroba tarragonaràdio.cat.
Dijous 5 de març al matí de Tarragona Ràdio, línia directa amb l'alcalde a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
De dilluns a divendres a Tarragona Ràdio.
A primera hora de la tarda.
De 4 a 5 et donem música, xafarderies, curiositat, cinema.
Amb l'avi Ramon, Andrés i Andrés, Marc Pérez, Joan Maria Bertran.
A primera hora de la tarda.
Recorda, cada dia de 4 a 5 de la tarda.
A Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
I per internet a tarragonaràdio.cat.
Els dilluns a Tarragona Ràdio.
Els campaners, com que era el dia de morts, tota la nit es passaven tocant la campana,
que per això els reconstituïen, els donaven menjar.
El cuinerot, una secció en col·laboració amb l'associació de cuiners Costa Daurada.
L'altra versió més laica és que, com que tocaven tant les campanes
i els que no anaven a missa o a l'església no podien dormir,
després s'entretenien a fer panellet durant l'aigua.
Ja tardes, de 5 a 2 quarts de 8, a Tarragona Ràdio.
Menys seriós, més simpàtic.
Menys ego, més eco.
Menys CO2, més oxigen.
Nou Fiat 500, ara per 10.990 euros i 100 interessos,
per als primers 10.000 euros.
Fiat, la marca amb la mitjana d'emissions més baixa d'Europa.
Fiat, menys, és millor.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus, Tarragona.
Urbanització L'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
La garantia d'un bon àpat és un bon restaurant.
Al restaurant Dolce del Morell t'oferim una carta elaborada i de qualitat,
un menú de migdia a 12 euros i un menú de vespre a 18 euros
i les millors calçotades amb cervesa d'ojo.
Disposem d'amplis menjadors privats on gaudir de la intimitat
de les vostres celebracions i de la privacitat dels dinars d'empresa.
Restaurant Dolce del Morell, plaça de la Font número 16,
telèfon 977-8403-36.
Al Morell.
Restaurant Dolce del Morell, nova direcció.
El matí de Tarragona Ràdio.
És el temps de Caixa Fòrum, cada dilluns al matí de Tarragona Ràdio
per fer un repàs ampli de tota l'oferta que hi ha aquesta setmana
i que no es pot ca.
Al Caixa Fòrum, a Tarragona, al carrer Colom número 2,
ens acompanya el seu director, com cada dilluns també,
Carles Marqués, bon dia.
Molt bon dia.
Hem de mesurar i distribuir bé el temps
perquè és una setmana en què cada dia hi ha una activitat i força atractiva.
Quantes hores m'has dit que teníem?
Tres o quatre, et va bé, entens prou?
Doncs vinga, comencem ja a tallar roba.
Però el primer que farem serà saludar el convidat d'avui
perquè aquesta setmana justament encetàveu el tema de l'òpera el dissabte.
Aquest dissabte vam començar un cicle introductori a la història de l'òpera
amb Jaume Radigales, que a més havíem tingut ja una obertura,
suposo que s'ha de dir en el cas de l'òpera, un preludi.
És a dir, l'havíem tingut dos dies abans per parlar-nos de la música de l'època de Klim
i aleshores ha començat aquest cicle operístic
que durarà sis setmanes, que jo intentaré no perdre'm personalment.
I realment el primer dia va ser magnífic.
Vull dir que realment, si tots els dies, que n'estic segur,
són en aquest nivell, em sembla que disfrutarem molt.
Jo no sé què en pensa el Jaume d'aquesta primera sessió.
Ah, ens estava sentint.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Jaume Radigales, molt bon dia.
Bon dia, home, el Carles m'ha posat en un compromís, ara.
Sí, sí, però tampoc cal ser tan modés,
perquè d'entrada, com fem sovint, ens estalviem al currículum,
però en tot cas sí que dic que és professor titular de la Universitat Ramon Llull,
crític musical a Catalunya Música i la Vanguardia.
Molt breu, un currículum molt ampli,
però jo la primera cosa que et diria, Jaume,
és que jo no he anat mai a l'òpera.
Tu per què creus que m'hauria d'acostar a l'òpera?
Doncs, per la mateixa raó que t'aproparies a un restaurant
on et prometen una cuina suculenta,
en què la relació qualitat-preu val la pena passar per l'experiència.
No hem d'oblidar que estem parlant d'una obra d'art total,
és a dir, un gènere de gèneres,
que plega, d'una banda, un espectacle visual,
amb estenografia, amb dramatúrgia,
un espectacle literari, perquè al rerefons, textual, també és important,
i després, evidentment, també la conducció del llenguatge musical,
que et convida a diversos estats anímics
al llarg d'una representació que és molt completa, molt complexa
i que requereix uns efectius que han d'estar al 100% de les seves possibilitats.
És un espectacle molt complex, molt complicat,
i que no oblidem que ha sigut també propi de la cultura de masses,
per exemple, al segle XIX,
de manera que els nostres rebesavis anaven a l'òpera
com avui dia van al futbol.
No me l'has venut malament, eh?
No, i encara vas dir una cosa l'altre dia,
que em sembla que és la clau,
que clar, quan ho vas dir, vas dir, ostres, és cert,
i quan hi penses, és d'absoluta lògica,
però jo no hi havia pensat mai.
Clar, els orígens de l'òpera,
és a dir, la idea era reinventar, diguéssim,
o recuperar o reimaginar com devia ser el teatre a Grècia.
I, per tant, clar, com convence't a Iolanda d'anar a l'òpera?
És que és teatre, és el teatre,
fins i tot està en els orígens del teatre actual.
El que passa és que sempre hi ha hagut una certa recança.
Feies aquesta referència al segle XIX,
també formava part del que era l'oferta cultural i de música
de classes, no només les van estants.
Però, clar, a vegades hi ha una certa recança per part del públic,
ara no tan lògicament,
perquè també la divulgació i l'aprenentatge de la música ha crescut,
de dir, és que no, jo no hi entenc.
Sí, això és una equitud molt passiva,
que és pròpia dels nostres temps.
Una mica d'excusa, no?
Sí, jo et dono classes a la universitat
i em trobo sovint amb estudiants que et diuen,
bueno, clar, però jo com que això no ho sé,
doncs precisament si no ho saps,
el que acaba és la curiositat.
El que passa és que estem en una època
que et dona més respostes triturades
que no pas et convida a fer-te preguntes.
I l'aproximació a un espectacle com l'operístic
et convida precisament a fer-te preguntes,
perquè d'alguna manera els personatges que veiem allà
reslaqueixen una mica una part de nosaltres mateixos.
També s'ha dit una mica el tòpic
que l'òpera és un espectacle elitista.
No, elitista potser és l'actitud
en què de vegades es va a l'òpera
o l'utilització de l'òpera
en determinats moments de la nostra història,
però l'òpera tampoc no és un espectacle elitista,
començant perquè no és tan car
com ens podíem pensar en un primer moment.
I a més a més també hi ha un altre aspecte important aquí
i és que l'element visual és molt important actualment
i avui dia quan anem a veure un espectacle audiovisual
per entornomàgia que anem a veure el cinema.
Bé, la funció que té avui el cinema
és la que tenia fa uns segles
i encara el pot tenir en certa manera avui l'òpera.
Jo de fet en el curs no només convido a escoltar fragments
sinó també a veure molts fragments
perquè l'òpera és un espectacle eminentment visual
i a través dels fragments seleccionats
la gent es pot adonar que un espectacle d'una òpera del segle XVII
pot tenir avui dia una rabiosa actualitat
si la posada en escena està a l'alçada.
Jo el que intento també és fer una selecció
de grans muntatges operístics
que a més a més avui dia tothom pot tenir a l'abast
perquè les botigues de discurs actualment
ja no venen pràcticament discurs
sinó que venen sobretot DVDs d'òpera.
Això és important.
I el cicle que vas encetar dissabte
diguem-ne que el criteri que ha seguit
és anar marcant un itinerari cronològic
o més aviat estilístic.
Com ho has plantejat?
Ho dic per a aquelles persones
que potser se l'han perdut
i diuen que a mi m'agradaria anar cada dissabte
per fer un aprenentatge complet del que és l'òpera.
Evidentment qui vingui a una sessió aïllada
podrà viure aquella sessió aïllada
respecte a la resta
però és bo el fil continu
perquè com bé deia
el meu plantejament ha estat estrictament cronològic
però jugant sempre a fer
que aquell període determinat
i és el cas per exemple de la primera sessió
que és potser el període més esconegut
que és el dels orígens
intentar-lo fer veure a la llum d'un espectacle
per un espectador del segle XXI.
Però sí, l'ordre és estrictament cronològic
i també s'intenta, com deia abans,
presentar l'òpera des d'una perspectiva moderna
amb posades en escena
que avui en dia es poden veure en teatres
i també seleccionant molt
aquells fragments musicals
amb una altíssima qualitat
és a dir, els millors cantants
per als millors fragments.
A veure, comentaves que ja no és tan un espectacle elitista
i ja fa temps que l'òpera afortunadament
ha sortit del Liceu
i visita altres teatres més modestos
com el propi Metropol de Tarragona.
El Carles en sap que ha estat molt vinculat
als amics de l'òpera de Sabadell
que tant ha fet...
Sí, això no l'hi havia explicat.
Jaume, ja t'ho explicaré.
Doncs que tant ha fet per l'òpera
en el nostre país, sens dubte.
Clar, òpera a tot arreu
i a qualsevol preu, Jaume, perdó?
Home, depèn del que en dinguem a qualsevol preu.
Amb teatres petits
que no tenen prou fosso per una orquestra en condicions, sí?
Clar, saps què passa?
És que aquí hi ha també una mica el malentès.
L'òpera ens pensem que és un espectacle
en què a l'escenari hi ha d'haver 150 persones
i 200 al fossat de l'orquestra.
No, no, no.
Escolta, hi ha òperes
en què hi ha només 10 instruments
i potser hi ha 3 o 4 personatges a l'escenari.
L'òpera no té per què ser un espectacle de gran format.
El que passa és que, insisteixo,
com que encara som molt romàntics
i venim molt del segle XIX,
el segle XIX va fomentar un espectacle
de grans masses, de grans multituds.
Però de la mateixa manera
que hi ha una pel·lícula al cinema
com, no ho sé, Ben Ur,
que és una pel·lícula allò, coral,
també hi ha una pel·lícula
com El rededor de Medianoche, no?,
que és aquesta pel·lícula
protagonitzada per tan sols dos protagonistes.
És a dir, també hi ha òpera de petit format
i també hi ha òperes de gran format
que s'han pogut reduir a petit format.
Per tant, l'òpera no té per què ser un espectacle gran.
Pensa que a Barcelona mateix,
a banda del Liceu, com bé deies,
hi havia un teatre
que era el més petit de Barcelona,
que era el Teatre Malik,
on s'hi va fer òpera.
òpera de teatre de butxaca,
més o més concebut amb aquest...
Sí, sí, sí, és cert.
Volies comentar alguna cosa?
Sí, que de fet ja quan va aparèixer l'òpera,
explicaves l'altre dia,
ja va ser en cambres,
que evidentment eren de palaus,
per tant no eren habitacions petites,
però que no eren teatres com ara.
Per tant, ja des de l'origen
estava pensat per fer en llocs no tan grans
com un gran teatre a la italiana.
Exacte, sí, sí.
Jaume, ja per acabar,
aquest dissabte que ens toca el barroc.
Doncs sí, el barroc és precisament
l'època o el moment en què es consolida ja
l'òpera com a espectacle
i en què apareix ja la tipologia
de la veu humana tal com avui la coneixem,
és a dir, les tessitures de soprano,
mezzo-soprano, contral, tenor,
baríton i baix.
A més a més, amb l'afegit també,
això és un tema molt interessant
i que la gent no desconeix,
però malconeix,
que és el tema dels samosos castrats,
que també en parlarem aquest dissabte.
Doncs Déu-n'hi-do, no ens ho perdem.
Recordem que és un acte obert a tothom
i que a més que es pot anar independentment
a cadascuna de les sessions.
Exacte, es pot anar a qualsevol sessió,
tot i que en diguem curs,
és un cicle de conferències,
que qualsevol per si sola
ja crec que té prou valor.
Jaume Radigales, diguem-ne,
que ja té un vincle important
amb la ciutat de Tarragona,
perquè altres vegades ha estat
per parlar de música,
en general, en altres cicles.
I bé, jo m'imagino, Jaume,
que en aquest i altres activitats
que fas de divulgació pel públic en general,
veus que hi ha interès, no?,
per la música al nostre país.
Molt, moltíssim.
I ho deia l'altre dia al començar la conferència,
l'òpera està de moda i es nota.
I realment és un plaer
perquè hi ha un públic molt sensible,
un públic que interactua,
un públic que et demana,
que et dona molta feina.
L'altre dia em van demanar, per exemple,
una cosa molt determinada,
amb la que no hi comptava
i que la faré l'últim dia.
I a mi m'agrada molt.
M'agrada molt treballar,
però m'agrada també que em donin feina, no?
Amb la qual cosa és un incentiu
i veure l'interès que t'experta
del que tu expliques,
no pel que tu expliques,
sinó perquè pertany a un món
que a tu t'apassiona,
doncs compartir aquest entusiasme
amb la resta
és el que a mi més m'interessa.
L'òpera està de moda,
benvingudes siguin aquestes modes.
Jaume, moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
A vosaltres, fins i sabta.
Fins aviat, adeu-siau.
Una de les activitats,
anava a dir estrella,
però és que, de fet,
podem anar posant estrelletes
a totes les activitats.
Avui tenim doble sessió de cinema
i conferència.
Avui les dones més dolentes del cinema.
Avui la feminitat perversa.
Moltes de totes.
Dues pel·lis, no?
Té dues pel·lis
i una dona que no és dolenta,
bé, l'hi preguntarem,
però en qualsevol cas
és una gran crítica
i tots els que heu llegit,
no només crítica de cinema,
el que heu llegit
les seves columnes al Punt,
estareu d'acord amb mi
que Imà Merino escriu fantàsticament bé
i en coneix a cinema moltíssim.
I parlarà d'una dona
absolutament interessant
que és la dona perversa
amb dues pel·lícules
El demoni i la carne
de 1926,
una pel·lícula muda,
però realment fantàstica.
És un clàssic d'aquells
que això,
que ja no es fan ara per la tele
perquè ja es considera que això ja no...
Doncs aquesta pel·lícula.
I després,
la d'Alià Negra
del Brian de Palma
a les vuit.
O sigui,
primera pel·lícula a les cinc,
conferència a les set,
repartiu-ho tots,
recordeu, eh?
A les cinc,
a les set,
i a les vuit la segona pel·lícula.
Evidentment,
no cal anar
a les tres sessions,
que aquí també em fa por
que algú es pensi
ostres,
i em veig obligat a veure...
No, no, no,
que van.
de la pel·li,
la pel·li i la conferència,
exacte,
la conferència a sol,
la conferència a la segona pel·lícula,
exacte.
Es pot fer una combinació
absolutament personalitzada
i sense demanar permís a ningú,
respectar els horaris
de començament i final
de cadascun dels actes.
Això sí,
que seria veït,
exactament.
I a més,
és entrada gratuïta.
Per tant,
entrar a les cinc,
a les set o a les vuit,
qualsevol d'aquestes tres hores.
Anem avançant en la setmana
perquè encara tenim
moltíssimes activitats.
De fet,
hi ha una activitat diària, eh?
Exactament,
hi ha una activitat diària
i algun dia més d'una
perquè dissabte recordem-ho
que també tenim
la pel·lícula infantil
a les sis de la tarda.
Doncs demà,
Virgili,
quin poeta,
quin artista més tarragoní
entre cometes,
tot i que evidentment
no va estar mai a Tarragona,
com ell,
però és un cognom que...
I què veia a parlar de Virgili?
Josep Lluís Vidal,
catedràtic de Filologia Llatina
de la Universitat de Barcelona
i un dels màxims experts
en l'obra,
amb l'autor,
de l'Eneida,
de la geòrgica,
s'espera't,
i les...
Jo no vaig anar aquest dia a classe,
no me'n recordo.
No, no,
jo estic llegint Virgili,
no és broma.
I aleshores,
doncs això,
Virgili,
això,
demà passat,
un autor,
que aquest sí que va estar a Tarragona,
perquè entre altres coses
doncs era de Valls,
Narcís Uller
i a l'època de la febre d'or,
ara que parlaves
del Liceu
i d'òpera
i bé,
Narcís Uller
està molt vinculat,
diguéssim,
a aquesta època
perquè la burguesia
de la que parla
és justament
la que anava al Liceu.
Relacionat amb
Emilia Pardo Bazán,
a càrrec de Rosa Cabré,
professora de literatura catalana
a la Universitat de Barcelona
i Marisa Sotelo,
professora de filologia hispànica
també a Barcelona.
És un tàndem literari
que es fa a través de les mirades
de diferents autors peninsulars
i autors catalans.
Vespres de Ciència
també tenim.
El dijous,
recordeu que som un CESA Fòrum
que alhora som Cosmo Caixa
i aleshores
Carlos Jefferson,
investigador de la Universitat
Lliure de Brussel·les
i l'Institut de Sistemes
Complexos
de Nova Anglaterra
ens parlarà
de fer front
a la complexitat,
predir
versus
adaptar.
Bé,
un dels pressuposits
diguéssim
és si el món
és previsible,
si es poden fer models
o si realment
el món,
la natura,
l'univers
diguéssim
té les seves propies lleis
per saltar-se-les.
Tenim música
no només d'òpera
sinó també música
que ens arribarà
des del Marroc.
Exactament,
música verd verd
del sud del Marroc
per tant diguéssim
seria una oportunitat
que això arribés
també
als nous
els nous ciutadans
i que coneguessin
que fem aquesta
activitat.
En aquest cas
hi ha una entrada
de 4 euros
però bé,
jo crec que és una entrada
purament simbòlica.
Estem parlant de música
en directe.
Exactament,
estem parlant de música
en directe
d'uns músics
que procedeixen
de Marrakech
i que estan formats
en una antiga tradició
de les cultures nòmades
del sud del Marroc.
Horari queixà fòrum
al concert també?
No,
no,
no,
aquest no.
Sí,
fas bé de dir-m'ho
perquè és una hora més tard
a les 8 del vespre
perquè per un concert
i millor per un divendres
i millor per un concert.
A les 8 el concert
ja estic,
ja començo el cap de setmana.
Nosaltres també
com l'univers
fem les nostres regles,
l'horari que és el fòrum
és a les 19 hores
sempre que no ens sembli bé
que sigui una altra
i en aquest cas
és a les 20 hores.
El dissabte Òpera
al matí
amb el Jaume Radigales
que hem parlat ara.
i a les 6 de la tarda
Calaix de Sastre
Cinema d'Animació
Txec i Eslovac
aquell que podíem veure
a la nostra infantesa
i que ara tampoc
ja no fan enlloc
d'una alta qualitat
d'animació
i de contingut
i el dimensi...
A la diumenge
com Nostre Senyor
descansem o no?
No, no,
no descansem mai
i et faci un dia
que obrim més
que l'Open Core.
Rutines,
un espectacle
de titelles
basat en la tradició
popular europea
i que malgrat el subtítol
doncs no és gens, gens, gens rutinari.
En aquest cas,
horari queixa fòrum
d'acord de setmana
per tant, 18 hores.
I ara ja
hem empaquetat
els dibuixos de Klim
tornen a casa
descansar una bona temporada, no?
Sí, sí,
els he estat veient ara
com els empaquetaven
i com...
Sí, en fi, què hi farem?
Que maca ha estat aquesta exposició.
Realment sí,
a més ha passat
ha passat moltíssima gent
15.000
durant l'any 2009
després els pocs dies
que de fet va estar
en el 2008
del 19 de desembre
al 30 de desembre
5.000 persones
vull dir, per tant
i aquest cap de setmana
els dos últims dies
doncs unes 1.000 persones més
per tant
21.573
i parlo de memòria.
I ara ja esteu preparant
la sala d'exposicions
per rebre
noves exposicions
que en parlarem
tot i que podem fer
un petit abans.
Sí, el 17 de març
fem una experiència
i hem inaugurat
dues exposicions
a l'hora
una de ciència
i una de col·laboració
internacional
que són dos temes
que són molt importants
per l'obra social
i que a vegades
tenen menys presència
que les posicions
de cultura
la de col·laboració
internacional
es diu
Chasing the Dream
a partir dels 8 objectius
del mil·lenni
8 nens
d'arreu del món
que una mica
ens expliquen
la seva experiència
i l'altra
que parlàvem també
d'evolució
i de ciència
doncs
és de peus
és a dir
una perspectiva
de potes d'animals
fins a
o sigui
fins a l'evolució
humana
és a dir
el ser humà
no hi surt
que no sé
que es pugui considerar
no sé
que hi ha
un animal
que ho fes per això
no, no, sí
que ho som
i tant
però vull dir
que la foto
de l'animal
ser humà
no hi és
Molt bé
Carles Marqués
director de Caixa Fòrum
a Tarragona
tenim diferents espais
de Caixa Fòrum
a la cinturina
de la ràdio
de la ciutat
que els anirà fent memòria
si no
la mateixa web
de Caixa Fòrum
de la Fundació
o la Caixa
poden trobar-la
Moltíssimes gràcies
i bona setmana
Igualment
Adéu-siau
Cantitat d'activitats
a Caixa Fòrum
i moltíssima activitat
a la ràdio
que no para