L'actualitat de Tarragona a tarragonaradio.cat.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són tres quarts d'una del migdia.
És el moment de saludar.
De saludar, de saludar.
Com li hem de dir a partir d'ara?
Pep Calvet?
No, li hem de dir l'avi Pep.
Això és un cop baix.
Sí, senyora, sí, senyors.
I m'ho permeto dir-ho perquè em fa molta alegria.
Pep Calvet.
Ai, mira-la com riu la Martina.
El Pep és avi.
Pep Calvet, aquest home amb aspecte d'aventurer,
que està estupendo, que és jove,
doncs és avi.
Ha nascut la Martina,
la filla de la seva filla, de la Vanessa.
No tens aspecte d'avi, eh?
No, i espero que no tinguin la Martina.
Perquè ara ja tots me volen buscar.
A veure, a veure...
Enhorabona, de veritat, Pep, eh?
Enhorabona perquè és una gran cosa, eh?
Molt content i, a més, a veure,
bienvenida al club, com dic jo.
Ja li has posat els arnesos i tot això, la criatura?
De fet, li he buscat un arnès petitet, ja.
Ja el té, no?
Molt rebé.
I una corda perquè vagi ja familiaritzant-se.
Molt bé.
Doncs la veritat és que ens feia molta il·lusió
de felicitar el Pep Calvet,
des d'aquesta sintonia,
un dels col·laboradors fidels de tota la vida,
i naturalment a la seva filla, la Vanessa,
el pare de la criatura,
que aquí no hi entrarem.
I el Toni, doncs Toni, tu també,
t'ho mereixes, només faltaria alguna cosa
que tens a veure,
i naturalment a la Martina.
És que ens agrada això de felicitar els naixements,
som molt antics, som molt clàssics en aquest programa,
i quan neix una criatura, escolta,
ens posem contents que ens hi va la vida.
Sí, a més, ja et dic...
I si és d'un amic del programa,
doncs més encara, només faltaria.
Enhorabona, Pep, de veritat,
i saps que és molt sincer.
On anem aquest cap de setmana?
Bé, farem una miqueta de...
com cada setmana,
de dir a veure què és la gent,
el que pot veure o pot fer.
Comencem, i a tothom els hi aconsello,
hi ha una prova d'orientació
que en vam parlar l'altre dia,
que és la de Wildboer-Rogaining.
I on es fa aquesta?
Aquesta es fa a l'Espluga Calva,
està a pocs quilòmetres de les Borges del Camp.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
O sigui, de l'Espluga de Francolí
també vas cap a Forés,
i la Forés està al costat.
Però tu em deies que en aquesta cursa d'orientació
venen primeres figures a nivell internacional.
Sí, per això aconsello a la gent que li agrada l'orientació.
Ja no es podran apuntar,
perquè em sembla que han parat a 650,
o sigui, imagineu-se 650 participants.
I és un territori molt gran en el que ho fan?
Sí, jo calculo que...
A veure, hi ha 60 balises,
són 6 hores per fer-les.
60 balises, aquesta que podem fer nosaltres pel Pau del Diable,
quantes tenen, perquè la gent es fa una idea.
Bueno, que tenen, que haurien de tenir perquè hi ha aquí les toca.
A veure, hi ha entre 12, 14...
Saps per què t'ho preguntava?
Perquè aquesta del Pau del Diable,
que n'hem parlat, és molt assequible.
Molt bé.
Hi ha gent com nosaltres, bé com jo, que no tenim ni idea.
Per tant, si parlem de 60 balises,
ja ens fem una idea del nivell, no?
Sí, és un nivell...
Però, a més a més, el que té de bo les proves d'orientació,
que a vegades m'he invitat aquí a gent que les organitza i tot això,
doncs que és apte per tothom.
O sigui, hi ha diversos nivells.
Llavors, com hi ha 60 balises,
per dir-ho, Maqueta, concretament, hi ha 60 balises,
doncs, bueno, si tu una fas 15 o una fas 20,
doncs és les que...
O sigui, valores més la puntuació de cada balisa i el temps.
I el fer-ho bé, el saber interpretar el mapa, no?
Sí, és fonamental.
És fonamental i, a més, és que és molt divertit
i veus realment la gent com va a sac.
Jo convidaria els oients, independentment de l'edat,
i sobretot les famílies que no què fem al cap de setmana,
doncs fer orientació en família.
Sí.
És molt divertit, camines, fas exercici...
I és el que dius, pot anar fins i tot l'avi
a fer aquest tipus de proves, eh?
No, i que és una motivació perquè la canalla petita,
per dir-ho d'una manera,
doncs caminin, eh?
Perquè, clar, si tu portes una canalla caminant-ho
o fer simplement senderisme,
arriba un moment que...
Papa, agafa'm, que estic cansat,
el típic de la canalla, no?
Però si ja saben que han d'arribar a un lloc,
que hi ha una balissa que és de color,
que es veu d'equits metres,
que tenen un paper, per dir-ho, una fitxa,
per poder marcar,
doncs tot això és un al·licient que per ells és...
Molt bé, això quan és un circuit que,
com aquest d'aquesta prova, que està tot preparat,
quan són circuits que una vegada va haver-hi,
a vegades sí, i això no em fa vergonya explicar-ho,
perquè, escolta,
que pots confondre les balisses,
i un tros de plàstic enganxat en una balissa,
i una balissa, i et diuen,
però no sigui, que això no és una balissa,
que és un tros de plàstic,
que algun marran us ho ha deixat aquí el gos, no?
I tant.
Però, clar, és la inexperiència,
després, amb gent com el Pep,
que et va explicant i vas aprenent,
veus que tu també pots fer orientació.
Agafes el mapa,
ja veus que la ratlla que t'ha verda...
Fà il·lusió que diu un bosc,
una no sé què, una filera d'arbres,
i ho saps interpretar.
Sí, molt bé.
És molt bonic, val la pena.
Val la pena.
Llavors, doncs bé,
animem a la gent que vulgui anar,
la prova comença a les 12 al migdia,
però una hora abans,
hi ha la gent que participa,
els hi donen el mapa,
i s'estudien, doncs, més o menys
les balisses més importants que poden fer, no?
Llavors, això és l'important.
I, tot i que és una distància,
que em preguntaves,
doncs pot ser una distància
d'uns 10 quilòmetres quadrats, no?
O sigui, també, Déu n'hi do, no?
Llavors, el que té de bo és que
hi ha un punt que tu pots anar
a fer el teu avitallament, no?
A més de portar-lo damunt de la motxilla
i, clar, són sis hores, has de menjar,
de veure, doncs, pots anar fent
i arriba a un punt
on té l'organització a punt central
i d'allí tornes a marxar.
Una cursa així està molt ben organitzada.
Sí, està molt bé, molt bé.
I cal dir, doncs, això,
o sigui, que ja m'assembla que
vaig mirar totes les inscripcions
i, bueno, hi ha els germans
Boigues que amb algú
ja hem parlat per aquí.
Sí, hem parlat alguna vegada
que ells també organitzen curses
de diferent tipus.
Molt bé, sí, organitzen.
Després està la Mònica Aguilera,
que ha sigut campeona del món
i campeona d'Europa d'orientació
i tots aquests que fan curses de muntanya,
doncs, tots tenen la seva participació.
És en aquesta prova
que participa l'Antonio de la Rosa?
Molt bé, sí.
Que a més és un personatge
que, segons tu m'explicaves,
jo no conec la seva trajectòria,
lògicament, però tu sí,
que ha participat en tot el que es pot participar, no?
Sí, potser és un dels culpables
que a mi m'agradi tant
tot això dels esports d'aventura, no?
És la portada de la revista Trail, no?
Sí, la revista Trail és precisament
dels germans Buigas,
els que abans organitzaven el Rai Verd
i, bé, són potser els que jo fa 15 anys...
És dels pioners, no?
Són dels pioners aquí a Catalunya.
A més, sempre busquen noves innovacions, no?
I, bé, fan el quilòmetre vertical,
fan una sèrie de proves
i la final, per exemple,
com a anècdota,
doncs és pujar a la Torre Collserola, no?
Totes les escales fins a dalt i baixar
que aquí el quiliar Jornet,
doncs, és el que...
Campeó, no?
És normal.
A més...
Que toma corregut,
jo crec que si comptéssim en quilòmetres que ha fet,
la volta al món no sé quantes vegades.
Però, en fi,
doncs, escolta,
aquesta prova ni que sigui com a espectadors
i tampoc no ens ha agafat tan lluny.
Tens alguna cosa de BTT, també, no?
Sí, de BTT tinc la prova de la pica,
que és a Picamoixons.
Ah, sí.
És la segona.
Bé, hi ha dos recorreguts, també,
o sigui,
i la gent l'any passat va quedar molt, molt contenta
i llavors, bueno,
el que vulgui entrar a la pàgina web
és la pàgina de btttarragona.com
i llavors allà tindran tota la informació.
Aquests, m'acosta que encara se poden apuntar allí mateix,
o sigui, que aquest seria el diumenge, eh?
Llavors, doncs, bé,
agafem tota aquesta zona
perquè, bueno,
tret del que,
pel que li agrada a la neu,
que ara encara està...
En guanyarà temps, eh?
En guanyarà temps, eh?
En guanyarà temps,
doncs, bueno,
hi ha la segona prova
de Campeonat de Catalunya
de raquetes de neu
a Arancé
i per entrar, doncs,
la pàgina de la ueu.cat
de la seu d'Urgell,
bueno,
un recorregut de 10 quilòmetres
i que li agrada,
que a més vam parlar ja la setmana passada
o l'altre de com feu per anar amb raquetes
i què ens podria costar
i tot això,
doncs,
ja tenen una opció.
I avui el Pep,
com a itinerari,
no m'ho havia dit,
era sorpresa,
i la veritat és que m'ha donat una sorpresa
perquè proposa,
és una qüestió molt personal,
un dels itineraris
que a mi m'agraden més,
que és els boscos de Poblet.
Sí.
Jo estic enamorada,
absolutament enamorada
dels boscos de Poblet.
Sí, molt bé.
Per anar a caminar, eh?
Sí, perquè normalment
o habitualment,
doncs, sempre...
Fa un fred que pela allà.
És a dir,
és que un fred insuportable,
però val la pena.
I més, ahir vaig sentir,
estàvem a la setmana a les Barbuts,
que és la més freda de l'any.
Però és que pots anar a la setmana
dels Bigututs,
que fa un fred sempre,
sement-ho.
Doncs, bé,
habitualment sempre anem
cap a la zona de Prades
que més coneixem i tot això.
Parles d'allò que puges cap a la pena.
Molt bé, perfecte.
És preciós, allò.
Sí, o sigui...
Pots anar seguint el riu.
Molt bé.
La proposta, a més,
se m'ha ocorregut,
doncs, ja que jo, per exemple,
el dissabte també
sóc un dels que vull anar
a veure la prova d'orientació.
Doncs, bé,
allà està a prop.
És una duració
de quatre hores,
aproximadament.
Que són uns 12 quilòmetres.
Sí, són uns 12 quilòmetres.
Llavors,
dificultat mitja,
poso mitja
perquè, bé,
hi ha postos de pujada
amb Sanderó
i que a veure si...
si ho fem amb família,
doncs,
sempre hi ha algú
que li costa més, no?
No, però a més,
està molt ben senyalitzat,
els gerres, totes.
És una zona
que no té pèrdua
i està molt bé.
Perfecte.
Per poder anar,
doncs, bueno,
deixem el cotxe
a les Masies
i sortim
des de davant
de l'alberg
Jaume I.
Llavors,
anem en direcció
Prades,
perquè ens entenguem.
És la carretera
la TUV
7007
7700.
Ja veurem que és una capuixa,
no te penso.
Sí, sí, està clar.
Llavors,
agafarem una miqueta
la carretera
i de seguida
hi ha un puntet.
Amb Esquerra.
Amb Esquerra,
molt bé,
ja veig que
això t'encanta, eh?
Escolta,
és que aquesta zona
és que podria anar
amb els ulls tancats.
Molt bé.
És preciós.
Doncs,
llavors,
seguirem el barranc
de Sant Bernat,
llavors,
agafarem el camí
de la Pedrera
i hi ha pista
molt bé
perquè el que vulgui
fer-la també
amb BTT
s'ha pot fer.
Allà va molta gent
amb bastons.
Sí, sí.
Saps allò de caminar amb bastons?
Sí, sí.
Si veu molta gent
per aquella zona.
Sí, a més a més
que és el que parlàvem
de la motivació, no?
O sigui,
quan arribes, per exemple,
al mirador de la pena,
és que ha valgut la pena.
Sí, sí.
Ja ho diu la paraula,
no?
La pena.
I aquí rebondem
amb propietat, eh?
Sí, no?
Llavors, bueno,
agafem per la senda
de Colom,
que es diu,
llavors,
hi ha un camí
una miqueta més a la dreta,
però molt evident,
que va cap a la cova
de Fra Farginet,
que, bueno,
tindria la seva història,
que ara no tenim temps
per explicar-la,
però ens la guardem
per un altre dia.
Molt bé.
Llavors,
arribem a la font
dels buxets.
La font dels buxets
és important
perquè molta gent
va a buscar aigua.
Només el fet
d'agafar el cotxe
està per darrere.
És una excusa?
Sí.
per estar per darrere
de totes les zones rojals,
per tenir una idea, no?
Llavors,
ja agafem un sender
que va cap a la font
de l'aigüeta
i llavors ja passem
pel mirador de la pena.
Mirem,
que ja que hem pujat,
mirem una mica.
Sabeu tota la zona
de Poblet,
del monestir,
i tot allò.
I llavors el descens,
doncs el tornem a fer,
agafem el GR,
que ben bé deies,
i, bueno,
podem fer una visita
a la casa forestal
de la pena
i el pou de gel,
hi ha allà una estructura
que diuen,
i això què és, no?
Doncs és un pou de gel,
a la seva època
doncs va servir molt
pel que ara és el fred,
no?
I llavors,
doncs ja
podem seguir
per una senda
que es diu
dels Matarrucs
o bé,
agafar el GR
que està ben marcat
i tornem a anar
al punt de sortida.
de sortida.
És un circuit circular,
molt bé.
Tornes al mateix lloc.
Tornes al mateix lloc,
t'has passat quatre horetes
la mar de bé visitant
i veient tota la zona.
Quatre hores
amb un ritme tranquil,
eh?
Sí, sí, sí.
O sigui,
sempre que parlem,
això,
sempre que parlem amb temps,
doncs ho fem
amb alguna parada
que altra
i del que vulgui esmorzar,
doncs agafa mitja horeta
més de temps,
però bé.
O sigui,
val la pena
perquè,
ja et dic,
que és una
una de les rutes...
Molt maca,
molt maca.
I canvia molt segons
l'estació de l'any.
Ara fa molt de fred,
la veritat,
però vaja,
ben abrigadets i caminant.
El que no és allò
de fer pícnic,
perquè hi ha zones
de pícnic molt ben senyalitzades,
per fer pícnic potser no,
per fer l'excursió i marxar sí.
Per fer l'excursioneta.
Però encara la primavera
és fantàstic.
A més,
a més,
baixa molta aigua.
Val la pena
si la gent
hi ha anat poc
que agafin
el mapa de l'Alpina,
de la zona
dels boscos
de Poblet
i de Prades,
i llavors
ja no tindrà pèrdua.
Dic perquè potser
aquest cap de setmana
farà una miqueta de boira
tota aquella zona.
Ens ha d'anar en compte.
Ens ha d'anar en compte,
però ens ha d'anar en compte
a la primera hora del matí.
Molt bé.
Dos minuts,
el tema de la cova
no ens dona temps?
Bé,
no,
perquè seria una...
No,
l'explicarem,
sí,
perquè els ermitans
de la zona
i tot això,
ja pararem.
Això mereix
un altre programa.
No està malament.
Orientació
a l'Espluga Calva,
una prova important
per veure les cares
d'aquests grans esportistes.
BTT,
una mica de raquetes de neu
i aquest itinerari
pels boscos de Poblet,
que no en tenen prou,
cap problema,
ni el travel,
truquen
i sortides a mida,
al costat de casa,
lluny,
allà on sigui.
Està clar,
i ara,
doncs bé,
que molta gent
pel temps,
allò,
tret dels esquiadors,
que aquí ells ja ho tenen ben clar
tot el que volen fer.
Aquests van sols ja.
Sí,
però els altres,
doncs tenim moltes oportunitats
per aquí a prop
i val la pena.
Doncs les aprofitarem,
Pep Calvet,
de Niltravel.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i una vegada més,
enhorabona,
i la Martina,
benvinguda a aquesta vida.
Vale, vale.
Adéu,
adéu,
adéu.
Adéu.