Fins demà!
Molt bon dia! Benvinguda!
Què ens has portat avui? A banda de les activitats de la biblioteca,
que avui comenceu aquest periple de Jaume I en col·laboració amb el Museu del Port, no?
Sí, sí, sí, tota la setmana tenim activitats, però ja vam venir a parlar d'això, no?
Sí, ja vam parlar dilluns, però en tot cas, com que avui teniu una lectura de contes,
em penso, no? Si et sembla fer més ment.
Sí, sí, sí, ve el Felip Kerbarec, i farà...
Tenim a les 6, Jaume I, la Conquesta de Mallorca, explicada als més petits.
Que això ens aniria bé també als més grans, perquè a vegades...
Sí, també estaria bé, no?
Si voleu, venia a les 6 de la tarda a la sala infantil.
Molt bé, a partir de 6 anys està adreçat aquest tipus de relat, no?
Sí, a partir de 6.
Que els més petits, ni Jaume I, ni...
És una altra cosa.
Les activitats per petits, ja els posem a banda, que fem allò del Vallmanetes.
Clar, que això ja és més per nadons, pràcticament, eh?
Sí.
I a part, ja que parlem d'activitats, el dia 24 de novembre, també a les 6 de la tarda,
amb això que el novembre és el mes de la ciència, que tothom fa activitats de ciència...
Sí, comencen avui, la Setmana de la Ciència.
Sí, doncs està, no? Tarragona plena de cartells d'activitats que es fan.
I ja ho veurem, però amb les experiències d'altres anys, això de la Setmana de la Ciència,
et proporciona unes activitats i unes experiències que mai...
És a dir, allò que els que érem una mica així, que diuen, no, no, jo de lletres,
t'agafen unes ganes de dir, si pogués tornar enrere, potser agafaria ciències, no?
Doncs aquest any fem una activitat a la biblioteca, que fins ara no havíem fet activitat a activitat, no?
Si llibres recomanats, si jo comprar llibres divulgatius de ciències,
que a més a més, cada vegada hi ha més.
Doncs amb col·laboració amb la Fundació URB, de la URB, amb l'APQA,
el projecte APQA, doncs fan... farem una activitat.
per nens de 9 a 12, aproximadament, perquè, clar...
I bé, faran dos experiments científics a la biblioteca.
Allà, a la biblioteca, a la sala infantil?
Sí.
Són... com que...
Bé, no és anar a escoltar un conte, sinó que és fer un taller.
Són places limitades, s'han d'apuntar als nens.
Gratuïtes, però s'han d'inscriure.
Gratuït, però s'han d'inscriure, perquè, clar, comptem amb unes taules,
amb uns kits, amb uns materials que portem, no?
I faran dos experiments.
Que no sabem quins són.
Jo sí que el sé, però no sé si explicar-ho, eh?
A veure, l'experiment, experiment, potser no, però de què va, una mica, sí.
No, a veure, està molt bé, això és un projecte...
A més, això, els nens estan a l'escola, ara, no?
Sí, sí.
No, a veure, està molt bé perquè això és un projecte que el que fan realment
és formar els professors, en realitat.
El projecte inicial és formar els professors per explicar la ciència.
els nens, però, bé, al final hem liat amb una persona
que ens vingui a demostrar el que fan.
Llavors, el taller que fan amb els nens,
hi ha una breu explicació del que, primer, del que faran
i després fan l'experiment.
El primer és com funciona una depuradora,
o sigui, el que faran és netejar aigua bruta.
Això està molt bé.
Tu has vist mai com funciona una depuradora?
No.
Jo tampoc.
Jo sí que aniré a veure el taller, eh, perquè això...
Ho tens enxufes...
No sé si tenen bata per mi, perquè els hi posen una bata
i unes ulleres de seguretat i una cosa...
I després faran bland i blu.
Oh, jo vull venir aquest...
Expliquen què és un plàstic...
Oh...
I fan un plàstic, elaboren un bland i blu.
I aquest també, tampoc no te'l perdràs, aquest taller.
No, clar.
A la tornada ens ho explicaràs, a veure com ha anat l'experiència.
Doncs ja ho sabeu, però sobretot reserveu plaça
perquè farà una llàstima que us quedéssiu sense ella si teniu interès.
Ja que som a la sala infantil,
vols assenyalar alguna de les activitats més que teniu previstes
a la biblioteca en general, si no?
No, ara aquest mes queda, aquest que hem dit d'avui,
del Jaume I i aquest de la ciència, sí, com a gran activitat.
I després, lligat amb el Jaume I,
saps que posem una taula de recomanacions,
igual que fem a adults, també es fa infantil,
que em sorprèn perquè surt moltíssim,
o sigui, és que no hi ha mai cap llibre allà,
sempre estem reposant, reposant,
perquè realment surten moltíssim.
Primer vam fer les mil i una nits, van desaparèixer tots,
després vam fer la Índia, que era la cultura d'aquell mes.
Clar, és la cultura del mes, el novembre, la Índia.
Va desaparèixer tot i ara fem els llibres de Jaume I,
a veure si desaparèixen tots.
Jo sospito que sí, que també desaparèixeran
i això sempre és una bona cosa, sens dubte.
Molt bé.
Això pel que fa a les activitats.
Activitats.
Té un llibre a la Nabel a la taula,
jo l'he vist abans, de començar.
No sé si el reserva pel final.
És que és singular, és original i és divertit.
Ja ho deixem pel final?
No, no, no, parlem ara.
Parlem ara.
Parlem ara.
És que m'ha cridat moltíssim l'atenció
i és una llàstima que els oients no ho puguin veure,
tant de bo que la Nabel i servidora
tinguem la qualitat de poder-vos explicar
el divertit que pot arribar a ser aquest llibre,
que es titula 90 clàssics de la literatura
per a gent i com prises.
I és en format de còmic.
Sí, el format és de còmic.
I en una pàgina només i en un còmic
ens resumeix cadascuna de les grans obres
de la literatura universal.
De fet, pràcticament en tres...
Perquè es faci una idea.
Alla aquella de l'obra del Viejo i el Mar,
per exemple, que tenies abans,
o Lolita, o...
És que dic, clar, Orgull i Prejuicio,
o Cien anys de Soledat,
en tres vinyetes et resumeixen tota l'obra.
I realment et quedes com dient d'un sí.
Sí, mira, Diez Negritos de la Gata Crista.
A veure, com dibuixets, eh?
Que, no, més o menys,
el dibuix no és que aporti gaire informació,
no en aquest pas,
però bueno,
explicació de Diez Negritos.
Diu, invitan a una isla a diez assassins.
Allí les acusan de crímenes
per a los que no han pagado.
Sí, és real.
Bé, fins aquí bé, molt bé, molt bé.
No poden salir de la isla,
caen uno a uno
sin saber quién los mata.
Correcte.
Todos mueren
y el asesino deja una nota
confesando los crímenes
antes de suicidarse.
I al final diu,
era el juez Wargrave.
Ja està.
Ja t'ha explicat tota l'obra.
T'han explicat tot el llibre.
I així fins a 90 clàssics.
Llavors, bé...
És un divertiment.
Sí, és un llibre
que, clar, si t'has llegit l'obra,
si no te l'has llegit,
et fas poca idea.
I no et fa tanta gràcia.
I no et fa gràcia.
Però si has llegit l'obra fa molta gràcia
com ho resumeix en quatre vinyetes.
Però hi ha llibres...
Bé, ho he trobat una iniciativa divertida
perquè hi ha molts llibres d'aquests
de tot allò que has de llegir
abans de morir, no?
Que dius, escolta, no m'agobis,
que prou feina tinc
abans de morir la cosa que he de fer.
Bé, hi ha una col·lecció
que és mil llibres, no?
Els mil llibres que has de llegir,
les mil pel·lícules que has de veure,
les mil obres d'art que has de veure,
que t'has de passar la vida viatjant.
Anabel, això crea estrès.
Això crea estrès, perquè dius,
clar, com que no tens la certesa
de quant has de morir...
A veure quan em falten, no?
Ostres!
No, no, no, jo aquests llibres
no els portis mai aquí,
que de les mil obres que has de l'era
antes de morir, no, sisplau.
I a més a més, clar,
també depèn molt del criteri
de la persona que ho hagi escollit,
però bé, són aquelles coses
tan archiconegudes
i clàssics de veritat
que, bé, dius, molt bé.
Llavors, això ve a ser
una superselecció d'això, no?
Clàssics de la literatura,
realment són clàssics, no?
És que repassar tots, eh?
Sí, sí.
I bé, és la gràcia,
és un llibre divertit
per passar això,
tu llegeixes en 20 minuts,
però ho he trobat molt graciós.
L'autor és...
Henrik Lange.
Molt bé, per si algú vol
tenir més referències
sobre aquest llibre.
Sí, diu,
la millor literatura
en quatre viñetas,
o sigui que realment és així.
Un llibre perfecte
per a gent amb prèixers
i per a tot el món.
Doncs ja està.
Deixa'm-ho,
que buscarem a veure...
Buscarem alguna altra.
Curiós.
Bueno,
i un altre llibre
que havia portat,
que també té
aquest format
conte.
Perdona,
diu,
La muerte en Venecia,
de Thomas Mann.
Com ho resumeix?
Diu,
En este relato feliz,
Gustav von Asenbach
és un escritor cansado
que viaja a Venecia.
Allà està solo,
és escritor,
sorpresa,
i s'enamora
d'un joven polaco
i després muere,
lo que no és mala cosa
per a un escritor cansado.
Oh,
la transcendència,
la profunditat de la muerte
en Venecia
i treu això
en tres viñetas
amb el senyor
que va amb la seva mala teta
i el bastó.
Sí,
doncs mira,
té la seva gràcia.
Sí, sí.
Es això.
Los tres mosqueteros.
Un llibre d'entreteniment.
Cementerio animal,
les 100 anys de soledad.
En fi,
un llibre divertit com deies,
Henry Lang.
Passem a una altra cosa.
L'altra que he portat
és aquest que té
un format de conte
total i absolut,
no?
És la Cenicienta.
És la Cenicienta
que no quería
comer perdices.
Llavors,
els dibuixos
són divertidíssims.
La il·lustradora
és molt,
molt divertida.
Això és la col·laboració
de dues amigues,
no?
Una és il·lustradora
que a més a més
té molts premis
sobretot de còmic
i de...
És grafitera.
Una noia
que ha sigut grafitera.
La veritat
és que els dibuixos
són genials.
És preciós aquest llibre.
I la persona
que ha escrit
el conte
que també ha fet...
té altres coses editades.
Que són autores
espanyoles
o catalanes?
Sí, sí.
Una és de Pamplona
i l'altra és de Barcelona.
Llavors,
elles es van conèixer,
ho expliquen.
Una de les parts
d'aquest llibre
és la història
d'aquest conte
en concret, no?
Bé, llavors,
el conte és
una cenicienta
absolutament...
Sí,
que no correspon
a la clàssica.
El que...
Elles es van trobar
en un moment determinat
amb una trobada
de feministes, no?
Mora, mira.
I llavors van decidir...
Bé,
una amb una...
Cada una
amb la seva trajectòria,
però de fet,
la cenicienta...
És un llibre d'aquests
d'autoajuda
de tota la vida,
il·lustrat d'una manera
molt divertida
i utilitzant...
I sobretot el que es ve...
Realment el conte
de la cenicienta.
Però molt impregnat
de sentit de l'humor.
Sí, absolutament,
perquè la cenicienta
el primer que fa
és anar de festa.
una ventafocs
que l'hauríeu de veure
a la cara, eh?
I llavors es passa...
Té una pinta,
la pobra.
I es veu aquí
ballant,
bevent,
de tot,
que acaba vomitant.
O sigui...
Clar,
per això dic
que és el format
de conte,
però no és un missatge
ni és un conte...
Ni moralitzant,
ni res.
Absolutament, no?
Llavors,
el missatge és
que utilitza
les sabates de taló
que li apreten
i li fan
la vida impossible,
però es casa
amb el príncep
de les sabates de taló
que la tenen amargada,
no?
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs clar,
el príncep està
tot el dia a casa.
I se la veu aquí
a les ollas
fent feina
i el príncep aquí...
I ha d'anar a comprar
i ha de fer-ho tot
amb les sabates
que li estan realment
matxacant els peus,
no?
I ell va dient,
bueno,
que el menjar està cremat
o que el menjar està cru,
el que el menjar està malament...
Que es queixa.
i, bueno,
hi ha il·lustracions genials,
els peus vistos
des de sota...
Amb aquelles sabates
que li estan fent
unes durícies,
escolta,
i uns ulls de poll,
pobreta,
pobreta, fixa't-hi.
Llavors,
està fatal,
totes les veïnes
amb els seus respectius...
amb les seves versions
diferents
de les mateixes sabates,
una va amb plataformes,
l'altra amb una sabata
massa petita...
És a dir,
diguem que
les sabates
actuen allà
com una metàfora
del que els apreta
aquestes dones,
vaja.
Sí, sí.
I,
finalment,
bé,
descobreix
que,
primer de tot,
que el que ella no està fent
és estimar-se
a si mateixa,
no?
Per tant,
el missatge és
no diràs mai prou
fins que no descobreixis
que ets tu
la persona més important
per tu,
no?
Aquí,
doncs,
jo m'imagino...
Quan descobreix
que és ella mateixa,
llavors diu,
prou,
i apareix la fada,
prou,
diguem,
l'ada va estar,
eh?
I a partir d'aquí,
va,
li treu les sabates,
ja m'imagino.
Ah,
i a ploure,
perdona,
a plorar,
a plorar,
a plorar,
a plorar,
traient d'ella mateixa
tot allò que ha viscut,
no?
Home,
on teniu?
I engeguen el príncep a...
I es treu les sabates,
insisteixo,
no?
Perquè la veig aquí
sense sabates.
I llavors s'apunta a dansa,
amb les amigues,
i s'ho passa molt bé.
Molt bonic,
molt bonic tot plegat.
Independentment del que...
Són tota l'estona
missatges desiguals
si peses tants quilos
i me deixes
el que sigui,
no?
És igual,
no?
El cas és que tu has de creure,
o sigui,
el missatge és el més bàsic
d'aquest món,
no?
Però,
com parlàvem abans,
i a vegades...
ho oblidem.
Que a la gent
li cal veure
en format llibre
o llegir coses
sumament evidents.
Això,
jo sé que va estar circulant
durant bastant de temps
per internet,
era un correu
d'aquells
que circulaven,
no?
Que pesava moltíssim,
perquè, clar,
hi havia el conte
tal qual,
perquè hi surten
altres personatges,
eh?
A veure,
per exemple,
diu,
surten aquí al final,
que és que, clar,
l'Anabel ho anava explicant
i jo anava mirant
les il·lustracions
que, insisteixo,
són molt boniques,
i a ratita presumida
que ha empezat a engordar
i ara liga més,
a la vella durmiente
i a Blancanieves
que estan despertant,
desintoxicant-se del porzac,
a capareucita roja
que le había salido
violento el cazador
debió de sus dióptrias emocionales
y ella no vio la escopeta,
a Pinocho que es tardo
de sus mentiras
y sabe que necesita la verdad
y a l'hombre de Ojalá
que llorando y llorando
encuentra su corazón.
Final feliç, eh?
De conte, malgrat tot.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui,
el format
és absolutament de...
I escolta,
Anavel, on el teniu aquest llibre
a la biblioteca?
Perquè no és un llibre
per a nens,
més a més,
és un llibre d'adults, eh?
Té format infantil
però és per a adults.
Sí, té el format
per això és d'aquells llibres
que dius,
ai, mira que mono...
No, que mono no,
t'has de mirar el contingut, no?
O sigui,
no hem de caure
amb què...
el format de conte
i la il·lustradora que és.
Hi ha tipus de paper
i de llibre
que és que és molt infantil, eh?
Sí, sí.
A més,
també en còmic
explica com es van conèixer
les dues persones
i per què ha sortit
aquest conte, no?
Amb col·laboració
amb molta altra gent
que els ha recolzat
i ajudat
i tot això.
Bé,
és com un conte d'aquests
de maltractament,
no es veu
un maltractament físic
però sí, no?
La persona que...
Això està a la part d'autoajuda.
Molt bé.
Recordem el títol
i les autores?
El títol és
La cenicienta
que no quería comer perdices
i les autores,
la il·lustradora
és Miriam Cameros
i la persona
que ha fet el text
és Nunila López.
Doncs si el voleu
estarà a la secció
d'autoajuda
a la sala dels adults
de la biblioteca.
No als prestatges de còmics
sinó a la secció
de llibres d'autoajuda.
Sí, sí, sí.
Penso que vaja
que el missatge
és absolutament aquest, no?
De no, no,
tu has de creure
en tu mateixa,
recolza't amb les amigues,
posa't les sabates
que vulguis.
Exacte,
si vols posar-te les de taulot
posa't les que et vagin bé,
no les que t'apretin
i tot això.
Molt bé.
I què més?
I l'últim llibre
que havia portat,
que li farem un homenatge
perquè com que sempre parlo
bastant malament
dels Premis Planeta,
doncs aquesta vegada
em sembla que
els darrers Premis Planeta
no havien tingut l'èxit
que abans tenien, no?
És que els últims Premis Planeta
la gent que és lectora habitual
suposo que té un nivell d'exigència
que no complien
les expectatives del planeta
ni en quant a autors
ni en quant a les històries guanyadores.
Llavors,
en aquesta ocasió
que ha guanyat
l'Àngeles Caso,
que, a veure,
ho he portat
perquè...
Però és que aquesta dona
escriu molt bé.
Tradicionalment
escriu molt bé.
Fa llibres molt bons.
perquè aquí darrere
hi ha una història real
que, bé,
que li ha servit
una mica per...
Bé,
diu que moltes de les coses
que explica
són reals, no?
I coincidint
que el magacinal
dominical
de l'Avantguàrdia
del diumenge passat
hi havia un reportatge
sobre la vida real
de la persona real, no?
Que viu a Lisboa.
Doncs, bé,
portarem el planeta.
A mi no m'agrada
portar llibres
que es venen sols,
però sí,
com que sempre,
vaja,
feia això, no?
Clar, però...
O sigui,
hi ha maneres
de completar
aquesta informació.
Deixa'm fer una acutació,
Anabel.
Això diu l'Anabel
en el sentit
que, clar,
és l'espai
de la biblioteca pública
i llibres com el planeta
tenen les seves vies
de publicitat
i comercialització
imbatibles
i es venen sols.
Per això,
des d'aquest espai
ens agrada recolzar
llibres que potser
no són tan coneguts,
però en aquest cas,
com tu bé dius,
doncs val la pena
posar l'accent
en aquesta obra
d'Àngeles Casso.
Sí,
i que si algú,
perquè no ho sap,
té la curiositat
de parlar
o de veure la vida
d'aquesta persona
que sàpiga en això
que el dominical
del diumenge anterior,
no d'aquest diumenge,
de l'anterior
de l'avantguarda
hi ha un reportatge
sobre la persona real
que ha inspirat
que va ser cangur
de la seva filla.
I expliquem
de què va l'obra
i expliquem el títol també,
no?
Perquè potser
és un d'aquests
que dius
jo passo dels premis
i potser
es perden l'oportunitat.
Bueno,
doncs el llibre
es diu
Contra el viento
i realment explica
la història
d'aquesta persona
que és una cabo verdiana,
una dona
amb una història...
Una dona immigrada.
Immigrada
que va quedar
a Madrid
durant uns mesos
fent de cangur
de la filla
de l'Àngeles Casso
i llavors
parlaven constantment
i en veia
li va agradar
la història
d'aquesta dona
perquè és una història
de dona lluitadora
d'un país
amb una família
amb uns recursos econòmics
molt escassos
que ha hagut de sortir
que va tenir problemes
de maltractaments
de la parella
que li van robar
el fill
el pare
se'l van portar
que ella va anar
a buscar-lo
o sigui
és una persona
que ha lluitat
constantment,
no?
Parla en parla
en veia
en veia
li va fer gràcia
i ara ja fa
dos o tres anys
que viu a Lisboa
va tornar a Lisboa
però l'Àngeles Casso
diu que sempre
havia estat
rondant
a través d'ella
resulta que va conèixer
altres dones
que viuen a Madrid
que també són
de Cabo Verde
i llavors
ha establert
una cosa
i li venia de gust
explicar
llavors li va demanar permís
per fer una novel·la
sobre ella
i ella mateixa
explica que al principi
li va dir que no
que li feia vergonya
que ella acabia d'explicar
que la seva vida
tampoc era
res interessant
perquè hi ha moltes vides
com la d'aquesta dona
suposo que el paper
de l'Àngeles Casso
ha sigut
al contrari
és una petita vida
però és molt important
i és reflex
d'una persona
molt lluitadora
i l'entrevista
del magazine
està molt bé
al final
ella t'acaba dient
que ja
com que ha crescut
que això
ha patit tant
durant la vida
que ara
que realment
a Cabo Verde
la gent
hi ha misèria
realment
hi ha gent
pobra
com a tot arreu
però que la gent
és més feliç
i això
ja ho ha passat
ja no es veu
ha perdut
la lluentor
dels ulls
diu
ja no soc una nena
això és el que té la vida
però
bé
diu que la majoria
de coses del llibre
són reals
però també hi ha parts
fictícies
perquè hi ha algú
li preguntava alguna cosa
que la pobra dona
diu
bueno això
no
se li ha de donar
una certa llicència
a la imaginació
de l'autora
també
no ha de ser
una biografia
o un dietari
no
escolta Nabel
dèiem que el teniu
a la biblioteca
el teniu fitxat
com si diguéssim
però jo imagino
que és d'aquells llibres
que tenen llista d'espera
no?
sí
suposo que
ja s'haurà de fer
reserva
doncs escolta
molt bé
molt bé
jo crec que ens has portat
així doncs
una varietat
els 90 clàssics
de la literatura
per a gent
com prises
aquí està
ventafocs
que no vol menjar
per dius
i el darrer
Premi Planeta
a banda de totes
les activitats
sobretot penseu
en les activitats
de la setmana
de la ciència
que els nois i noies
que vulguin participar
entre 9 i 12 anys
m'has dit
que facin la inscripció prèvia
i si no hi ha novetat
ens trobem cap al desembre
aquí al matí de Tarragona Ràdio
d'acord?
d'acord
moltíssimes gràcies
Anabel
adeu-siau