És la una del migdia, 9 minuts, és aquesta cita que tenim cada dilluns,
pràcticament en la recta final del matí de Tarragona Ràdio
amb el Caixa Fòrum Tarragona, amb el seu director Carles Marqués.
Bon dia, Carles.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Com ha anat el cap de setmana al Caixa Fòrum?
Doncs el cap de setmana al Caixa Fòrum ha anat molt bé,
perquè a més divendres a la tarda vam començar amb una festa
amb què, imagineu-vos, un centenar de persones
ballant al nostre auditori música verd-verd del sud del Marroc.
I autèntica, eh?
I ens han recuperat autèntica, autèntica, sí,
aquelles senyores feien aixecar tothom,
vull dir, jo mai havia vist aquell auditori convertit en això,
en una mena de festa del desert, del sud del Marroc,
que va ser increïble.
És que l'auditori és una mica com la sala d'exposicions,
que tan aviat es pot convertir en un vaixell que transporta cafè
com pot ser una gran sala que acull els dibuix de Klimt.
Exactament.
Aquesta versatilitat, i en el cas de l'auditori passa el mateix,
que pots estar escoltant un conferenciant com els molts que teniu
i que tindreu, i també aquestes dones marroquines verd-verds
que fan música en directe.
Que fan música, i l'endemà en aquell mateix escenari
parlaven d'òpera barroca.
Jaume, no sé si va sentir...
Encara quedaven, suposo, les veus del desert,
com a la pel·lícula que hi ha.
A més parlava de la veu humana, no?
Exactament, el dia abans hi haguessin aquelles senyores
amb aquella veu tan especial, devien deixar rastre,
devien deixar pòsit en l'aire, segur.
Les tardes són pels nens, el queixa fòrum.
Les tardes són pels nens, vam fer el cinema,
el calaix de Sastre, i el...
No, t'he mentit, t'he mentit.
Van començar el migmetratge, els curs dels estudis
Folimage de Balance, en França.
Aquesta setmana començàvem...
Jo a vegades, fins i tot, jo mateix, em perdo.
Perquè és que hi ha moltes activitats, gairebé cada dia.
Parlarem immediatament de l'activitat que hi ha per avui,
programa doble, com els cinemes d'abans,
amb una conferència entremig per conèixer
les dones aventureres del cinema.
És una proposta realment molt atractiva,
però com que el Carles ja feia referència
a l'actuació de la música Berber del sud del Marroc
del passat divendres, de fet,
iniciava tot un cicle de la temporada musical
de Caixa Fòrum, que ha de durar al llarg
de tot el mes de març, amb músiques del món, no?
Músiques del món, en el qual, diguéssim,
hi ha músiques, aquesta setmana hi ha hagut
del sud del Marroc, la setmana en la que som
música clàssica persa, l'ensemble Rezban,
em sembla que pronuncio bé,
després, el dia 20, Plàstiques Carecles,
música tradicional grega.
A més, recordem que aquí a Tarragona
hi ha una certa colònia grega,
en la qual em penso posar en contacte,
si ja m'estan sentint, fem-ho...
No sabia jo que hi havia una colònia grega.
Saps que hi ha només dues poblacions
a tot Catalunya que tinguin un temple ortodox rus?
És veritat, aquí a Pallaresos.
Els Pallaresos, i a l'altre a Barcelona.
És veritat, als Pallaresos hi ha un temple grec, ortodoxe,
tens raó.
Et sembla que saludem la Núria Uller,
és la cap de servei de música de la Fundació La Caixa.
Vols saludar-la tu com a col·lega
o vols que la salutes tu mateix, Carles?
Núria, què tal? Com anem?
Bon dia, Carles.
Bon dia. Escolta'm, aquelles senyores
encara canten i ballen, eh?
No, no, no, que després a Tarragona
les vam fer anar a cantar a Lleida
i també van continuar fent el mateix ambient.
No parant de ballar ni de cantar mai,
a aquestes dones, eh?
Ja veu que no.
En el món ara surten poques oportunitats a les dones
i el dia que en tenen una l'aprofiten.
Home, ara que dius això,
justament la formació que actora el proper divendres
ens porta la veu d'una dona
que no pot cantar al seu país.
Exactament.
Aquesta és una història molt bonica
i també molt impressionant per tots nosaltres.
És a dir, de pensar que algú a l'Iran
les dones directament tenen prohibit cantar
i cantar en públic.
I s'explica que nascim
assajava a casa amagada
i tenia una veïna que sempre la criticava
pel fet de fer-ho.
Fins que va descobrir que en realitat
la veïna la criticava
simplement perquè el marit escoltava
enganxat amb l'orella a la paret
per poder-la sentir.
I el que tenia aquesta veïna
eren gelos.
I sempre l'amenaçava
que la denunciaria, no?
Però realment no.
És molt sorprenent
la carrera que ha fet Nassim Sharibar,
en aquest cas,
d'aconseguir sortir d'aquest món
per poder cantar.
Per altra part,
per qualsevol persona de l'Iran,
la veu femenina és una cosa encara més desitjada
i més buscada.
El fet que estigui prohibit
li dona encara una màgia molt més especial.
Tenint en compte, a més a més,
que la música clàssica persa
és de les músiques més refinades
que han existit.
Realment és d'una bellesa absolutament sublim.
i tot és sempre d'una fina
i d'una precisió molt impressionant.
En aquest cas, a més a més,
estem presentant un grup
que és la primera vegada
que visita Espanya.
Estan de gira
no sé exactament quants corsers tenen,
però el que sí que us puc dir
és que van tenir un concert
ahir mateix a Caixa Faró en Barcelona
amb un èxit absolutament impressionant.
És una proposta d'aquestes
que arriba,
que deixa una impregnació important.
Són aquelles coses
que quan tu llegeixes els noms
dius
jo no entendré res,
a mi no m'agradarà
i quan ets al mig del concert
veus com realment
la música
et pot portar
dintre d'altres ambients
i dintre d'altres cultures
i realment
com a intercanvi de valors
la música funciona molt bé.
Deies
no entendré res
perquè són normalment
concerts
en què
els interprets
el que canten
són poetes
de la pròpia tradició.
Els poetes més importants
segurament la poesia té una càrrega importantíssima
però la musicalitat del propi llenguatge
i la música
imagino que fa
que sigui universal.
Curiosament
si em permets
l'anècdota
no personal
ni de bon tros
però sí del programa
el passat divendres
o dijous
si no recordo malament
ens visitava
la documentalista
i cineasta
l'Alba Sotorra
una reusenga
que ha fet un documental magnífic
que està tenint molt d'èxit
que es diu
La mirada desvelada
i va fent tot un recorregut
per diferents països
els ha recorregut en autostop
des de Bòsnia
fins a Pakistan
i en aquest pericle
seguint
la tasca que fan artística
o creativa
diferents dones
s'atura a l'Iran
i parla amb una advocada
que es dedica
a defensar els drets
de les dones
etc.
però que es va dedicar
a fer d'advocada
perquè no podia cantar
perquè realment
ella era cantant
i volia ser cantant
un cas similar
al d'aquesta dona
que tindrem la fortuna
d'escoltar aquí a Tarragona
realment
són casos
que a nosaltres
ens sorprenen molt
però que malauradament
continuen passant
i llavors
veus que el fet
de poder-los donar
la possibilitat
de cantar
doncs
evidentment
només per això
és com
molt important
que ningú pensi
que tindrà moltes oportunitats
d'escoltar aquesta formació
no realment
que aprofitem l'oportunitat
la veritat és que
a més a més
ha estat difícil
ja de tenir aquesta
perquè penseu
que per fer venir
un grup d'aquests
des de l'Iran
doncs hi ha hagut
la persona
que s'ha ocupat
de la producció
d'aquest concert
i ha viatjat dues vegades
per temes
d'acabada
de sentar el grup
per temes d'avisats
per temes de permisos
és tot més complicat
del que sembla
en realitat
la formació grega
serà més senzill
perquè si no va xerrar
és una formació
que va néixer a Londres
exactament
la formació grega
és grega
d'adopció
per entendre
en si grega
d'afició
tot i que hi ha
alguns membres
nascuts a Grècia
o almenys
d'origen grec
en aquest cas
és un grup
que el que hem fet
és trobar-se a Londres
tenir una gran afició
per la música
tradicional grega
entenent
que a més a més
la música grega
és una música
que va des de
tot el que és
la Grècia
tota la zona
balcànica
tota la zona
més oriental
tota la zona
de Macedònia
per tant és un report
d'origenia molt ampli
per geografia
però a més a més
el que hem fet
d'alguna manera
és treballar
moltíssim
altres influències
noves músiques
en relació
amb aquesta música grega
el que té per una part
un sabor
i un origen
completament
de música grega
però que també
és una música grega
evolucionada
una música grega
treballada
i una música grega
d'alguna manera
feta
pel segle XX
i feta
amb els ritmes
actuals
però no renuncien
al buzuki
no?
no
no
absolut
no renuncien
al buzuki
fora imperdonable
llavors ja no parlaríem
de música
ja no parlaríem de música
parlaríem d'altres coses
ja estaríem parlant
de qualsevol altra cosa
el que fa
que sigui música grega
justament
és el tipus d'instrumental
el tipus de ritmes
el tipus de
de tota la
la música popular grega
de Rebético
tot això
és el que farà
que soni a greg
però sonarà a greg
evidentment
sí sí
amb ritmes de jazz
i amb ritmes
doncs
una mica més actuals
no és un grup tan nombrós
com les dones verbers
no?
no
són quatre
són quatre persones
si posem grups gaire grans
tampoc
tenim ràpidament
problemes
problemes d'espai
el de les dones verbers
bueno
era un grup més gran
però
no però valia la pena
però exacte
la proposta ho mereixia
Núria
acabem amb música safardita
sí
aquest cicle
que és un cicle realment
important
i que
podem gaudir de músiques
que habitualment
no estan en els circuits
aquí a casa nostra
no
aquest és diguéssim
el gran valor
que per nosaltres
té aquest tipus de cicles
són cicles
que no es poden escoltar
habitualment
que són cicles
que pertanyen
sembla a públics
molt reduïts
però que nosaltres
el que pretenem
d'alguna manera
és posar-los a l'abast
de tothom
i que a Xafòrum Tarragona
com explicava el Carles
hi passa de tot
i hi passa molta gent
i hi ha de seguir
passant molta gent
i llavors són oportunitats
que difícilment
es tornaran a tenir
doncs
en molt de temps
no?
i són aquest recorregut
sobre diferents cultures
i diferents tradicions
i que a més a més
molt del públic
que hi assisteix
pot tenir diferents motius
per assistir
des que algú
sigui molt afeccionat
al tema grec
fins que estigui a punt
de fer un viatge a Grècia
o bé
doncs
no sé
en el cas del Marroc
doncs
que hi tingui un amic
o que hi tingui
o que s'hagi relacionat molt
amb la comunitat marroquina
o que sigui un enamorat
del desert
o de les muntanyes
de l'Atlas
vull dir que en aquest sentit
no
les motivacions
que ens poden portar la gent
cap a
cap a aquests concerts
són sempre molt diverses
i això fa que sigui també
un públic molt diferent
i un públic
que realment
vingui com molt predisposat
a escoltar
i a voler entendre
allò que li posin
a l'escenari
i això fa que sempre
en aquests concerts
en realitat
la gent ve amb moltes ganes
d'aprendre
amb moltes ganes
de passar-s'ho bé
i sobretot
amb moltes ganes
de descobrir
moltes vegades
quan vas escoltar concerts
d'una música més clàssica
ja saps
que escoltaràs
perquè prèviament a casa
tu pots haver posat el disc
si vols
o el pots haver escoltat
per qualsevol ràdio
o per internet
inclús
en aquest cas
realment
la improvisació
el desconeixement
fa que hi hagi
una riquesa
i una màgia
i un llançar-se
a un territori
no tan conegut
i això dona
jo penso
un ambient
molt especial
en aquests concerts
i a nosaltres
també ens dona
la sensació
que realment
el públic es fia
del que nosaltres
programarem
i que per tant
vindran a gaudir
de totes aquestes propostes
Ja per acabar
Núria
en el cas de
Claire Salamanski
tenint en compte
la diàspora jueva
clar
a mi em costa molt
imaginar
com serà el repertori
perquè
música seferdita
ja potser
que fa des de tota
la Mediterrània
fins al nord d'Europa
no ho sé
aleshores
estem una miqueta
a l'expectativa
de què ens oferiran
en aquest concert
en realitat
ell acostuma a fer
un repertori
molt variat
i per tant
trobarem
des de cançons
populars
fins a cançons
de noces
fins a
un repertori
molt més clàssic
del cançoner
safardita
i que tant
vindran
d'una banda
com de l'altra
són sempre concerts
els de música
safardí
que són molt difícils
de definir
perquè justament
el que
es transmet
és una manera
de cantar
i que
cadascú
l'ha anat adaptant
i l'ha anat modificant
a la seva manera
és a dir
no hi ha una cantant
safardita
igual que una altra
i un concert de música
safardita
igual que una altra
són sempre molt diferents
poden inclús
portar instrumentacions
molt diferents
a vegades fent
repertoris semblants
que costa inclús
reconèixer
que la melodia original
és la mateixa
perquè com hi ha
molta evolució
hi ha molta adaptació
hi ha molt estudi
al darrere
moltíssimes gràcies
Núria Ollé
cap del servei de música
de la Fundació La Caixa
enhorabona
a vosaltres
i tots els que feu possible
doncs reunir
sota aquest criteri
de músiques diferents
del món
aquest cicle
que jo diria
que tots ens hauríem
ja de reservar
els divendres al vespre
que ja s'acaba la setmana
per acabar
aquesta setmana laboral
d'una manera realment
singular i extraordinària
moltes gràcies
Núria
bon dia
gràcies a vosaltres
que vagi bé
adeu-siau
jo ja reservo ja els divendres
Carles
si et sembla
cadascun dels divendres
sempre horari
horari divendres
horari divendres
horari divendres
perquè l'horari queixa forum
és una altra
és a les 19
però aquí és a les 20
molt bé
però abans de divendres
encara podem deixar-nos caure
pel queixa forum
que hi ha moltes coses més
i tant
amb una altra hora insòlita
o diferent
almenys a les 5 de la tarda d'avui
40 pistoles
el primer dels 3 episodis
d'aquesta sèrie
home a les 5
perquè és que hi ha
un programa de l'ampli
sí
exacte
a les 5
però no es descuidin
que després hi ha més coses
40 pistoles
40 cans
del Samuel Fuller
un dels clàssics
diguéssim
amb els que s'inicia
cada dilluns
aquest cicle
dedicat aquesta setmana
a la dona aventurera
si la setmana passada
ens va
apassionar
el tema de la feminitat
perversa
la dona aventurera
també promet
perquè després
a les 8 del vespre
horari com si fos divendres
però no es divendres
no sé si m'explico
els estic embolicant
20 hores Kill Bill
de Quentin Tarantino
la primera part
molt bé
i entre mig
i entre mig
i no és un pack
es pot anar a les 5
es pot anar a les 7
es pot anar a les 8
el que demanaríem
és que respectés
una mica
l'hora de començament
això sí que sí
és possible
si us plau
i a les 19
diguéssim
o sigui
40 pistoles
seria el primer plat
Kill Bill
serien els postres
uns postres excel·lents
i el plat
de Resistant
seria la conferència
de Maritxell Esquirol
especialista en comunicació
audiovisual
membre de Drac Màgic
responsable teòrica
de l'Observatori de les Dances
als mitjans de comunicació
ella ens parlarà
evidentment
de la dona aventurera
molt bé
tenim una altra sessió
per acostar
a la literatura castellana
i catalana
la literatura peninsular
més aviat
en aquest cas
serà dimecres
serà dimecres
sí demà
insòlitament
no tenim res
almenys no tenim
res
recordeu que tenim
els tallers escolars
vida al centre
no n'hi deixa d'haver
cap cap dia
però oferta pública
al vespre
no n'hi ha
però
això queda compensat
diguéssim
per una altra doble sessió
com bé deies
a les 7 de la tarda
de dimecres
sobre
Pío Baroja
aquí començaré
pel final
perquè voldria deixar
el segon nom
una miqueta
per més endavant
Pío Baroja
que ens en parlarà
Jordi Gràcia
i Sebastià Juan Arbó
és a dir
l'escriptor
de les Terres de l'Ebre
o un dels grans escriptors
de les Terres de l'Ebre
a més
glossat
o conferenciat
si es pot
fer servir aquesta paraula
per una altra
dels anys escriptors
de les Terres de l'Ebre
Emili Rosales
per tant
crec que serà un programa
molt interessant
una sessió molt interessant
El dijous
tenim una nova projecció
del documental
més en debat
no sé quina és la temàtica
que tractareu
en aquesta ocasió
Doncs és un documental
que té
diverses parts
i que va
resseguint
els processos
de canvi
als quals
està somnès
la xina actual
La primera part
hi ha
el pas
del treball industrial
de la fabricació tèxtil
el segon
la figura
d'un modista
que vol recuperar
els procediments artesanals
i la fabricació
de la seva roba
i la tercera
el director
del documental
que és
Jia Zhang Ke
es desplaça
a les zones
semirurals
per registrar
els avis de vestir
els habitants
d'una població minera
és a dir
una mica fem el camí
a la inversa
comencem
per la indústria
passem
diguéssim
per
el treball
de moda
que sempre està d'entremig
i
finalment
anem a les zones
rurals
per veure com vesteix
la gent de la Xina tradicional
i acabareu
en la setmana
ja
n'hem parlat
àmpliament
amb aquest concert
de música persa
si anem cap al cap de setmana
que tenim
l'òpera
exactament
Jaume Radigal
ens parlarà
del segle XVIII
i aleshores
a les sis
de la tarda
ara ho diré bé
perquè abans
m'he embolicat
amb tanta programació
es passa això
sí que tenim
els mig matratx
i els curs
dels estudis
de balans
de França
i el dia 15
la faula
de la guineu
dels titiriteros
de Binèfer
que ja en vam parlar
fa un parell
de setmanes
i que són
un dels grans noms
de l'art
de fer anar
les titelles
a la península
ibérica
és el queixa fòrum
del carrer Colom
número 2
de Tarragona
l'activitat
és constant
i agraïm moltíssim
al seu director
Carles Marqués
que cada dilluns
ens presti
una estoneta
del seu temps
per comentar-la
amb ell
hi ha moltes persones
que estan directament
implicades
com fèiem avui
amb la Núria Ullé
moltíssimes
gràcies Carles
a vosaltres
ens anirem retrobant
al queixa fòrum
cada dia
adeu-siau
i després l'oferta
cada dia
home això naturalment
cada dia
ja des de primera hora
del matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio