Quatre minuts serà un quart d'una del migdia
al nostre amic i company Joan Maria Bertran
en un atac de motivació.
Ja ens ha creat un ambient així com d'estafa.
Jo no crec que siguin tan selectes ni tan glamorosos
aquests individus o individues
que actuen fent les estafes conegudes popularment
com a cucuters i l'ataca.
De guà blanc no crec que tinguin gaire,
però d'aquestes i altres qüestions anirem a conèixer moltíssimes coses
perquè a partir d'avui al matí de Tarragona Ràdio
estrenem un espai mensual amb els Mossos d'Esquadra.
Per conèixer de primera mà quina és la seva feina en definitiva
i quin tipus de delictes han de combatre quotidianament aquí a casa nostra.
Comencem parlant justament d'aquestes estafes,
però el primer que volem fer és saludar
el responsable de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat,
el Caporal, Josep Palma Venturà.
Josep, molt bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Aquest tipus de delictes i estafes no són gens glamoroses.
Més aviat tot el contrari, segurament, no?
Segurament, sí, sí.
Clar, i ara quan feia la introducció dius
sabem quina feina fan els Mossos d'Esquadra.
Si jo ara sortís al carrer, no ho sé, no ho he fet,
mira, ho podríem haver fet, sortís al carrer i preguntés
vostè sap quina feina fan els Mossos d'Esquadra?
Algú em diria, les carreteres,
creus que realment sabem quina és la vostra feina?
Clar, el tema de les competències,
tot i que ho tinguem molt assumit,
i el desplegament als Mossos, sobretot aquí al territori del Camp de Tarragona,
com que ha portat un procés una mica diferent
a la resta de demarcacions, potser encara no tenim molt clar
quines són les vostres funcions en el dia a dia.
Bé, jo crec que les funcions sí que les tenen,
la ciutadà sí que les té molt clares.
El que és més inusual és assimilar-les ara, actualment, no?
I nosaltres hem començat des del mes de novembre, tot just,
a desplegar-se aquí al Camp de Tarragona,
i encara són novetat.
O sigui, avui en dia veure un cotxe de Mossos pel carrer
encara crida l'atenció.
D'aquí poc temps segurament passaran desapercebuts totalment.
Són més que un mobiliari urbà, no?
Clar, abans ens vèiem a les carreteres o aquí davant de la presó
fent-se les cas de vigilància i trasllat,
i ho teníem ja assumit.
Ara hem de començar a veure què feu altres feines, lògicament.
Les nostres feines són ben conegudes per tothom,
des de prevenció a investigacions de delictes,
i, bueno, és la típica funció que fa el policia.
El que sí que és cert és que, com bé es dius,
estàvem acostumats a les carreteres, a posar multes,
que és el que primer que et diuen la gent quan et veu.
No em posis cap multa, no, no.
Però posa multa.
Alguna cosa hauràs fet, si t'he de posar la multa, no?
Però en principi no és la nostra principal funció.
La nostra principal funció és més aviat de prevenció del delicte,
i nosaltres som un cos que és jove,
però amb bastanta experiència.
Aleshores, ens agrada molt el que és apropar-nos molt al ciutadà.
De fet, nosaltres tenim una àrea específica,
que és policia de proximitat,
i aquesta policia el que es dedica és a recopilar informació,
evidentment, del ciutadà,
però a la vegada tindre una relació més propera amb el ciutadà.
Ens agrada molt acostar-nos al comerç,
a les escoles, a intentar una miqueta que no ens vegin tan llunyars.
Som treballadors socials, evidentment,
però som policies a l'estat real.
La prevenció és fonamental i no és una tasca senzilla,
per part de qui l'ha de fer,
perquè, clar, la percepció del delicte i de la delinqüència
és molt subjectiva i personal,
en funció de la zona on et vius,
en funció de la vida que fas.
Tu pots pensar que vius amb més o menys inseguretat ciutadana.
Cada individu ho pensarà en funció de la seva experiència i el seu entorn, no?
El que és cert és que el problema més gran que un individu té
és el seu propi problema.
Clar, què passa quan una persona no l'ha atracat mai?
Posa sent segura, perfectament.
Clar.
La persona que ha sigut atracada és que tenia molta delinqüència, no?
És que el seu problema és realment per gust el més problemàtic.
És objectiu, sempre.
No som objectius mai.
De totes maneres, quan alguna persona l'atraquen
o quan algú entra a robar casa teva,
i afortunadament, i aquí toco tota la fusta que pugui,
no m'hi he trobat,
però les persones que han patit aquest tipus de delictes,
els queda una sensació com de...
que han trencat la seva intimitat,
més enllà de l'objecte i el valor del robat.
Sí.
Crea com una certa recança ja després,
que dura molt de temps.
No té efectes secundaris, realment, emocionalment.
No deixa de ser una violació d'intimitat.
Clar, tu estàs en una situació vulnerable al 100%.
Quan entres a la casa teva i et trobes que,
home, m'han regirat tot el que a mi m'agrada,
la meva casa, el meu recinte,
el que és el més particular d'una persona
és l'habitatge de cadascú.
És clar, si ja te vulneren aquest habitatge,
evidentment sents una mica despullat.
És cert.
Un cop al mes parlarem de tot plegat,
però clar, estem en ple mes de juliol,
jo no sé si hi ha delictes de temporada,
com la moda.
No, no és que hi hagi...
Estacionals.
No, no, no és que hi hagi delictes de temporada.
El que sí que és cert és que Tarragona
és una ciutat turística
i que al redor, doncs, el Baix Gallà i tot això,
són poblacions que a l'estiu augmenten moltíssim.
Aumenten i és cert que a tot arreu
n'hi ha el típic delictes d'estrabades,
de robatori interior de vehicles,
però no és una cosa exagerada.
És simplement que augmenta la població
i, per tant, potser augmenta una mica el delictes.
Però res més.
Clar, jo m'imagino que el col·lectiu
o la població delictiva,
no crec que sigui molt correcta,
també és...
Molta mobilitat, no?
Sí.
Té molta mobilitat.
Estan aquí, actuen durant la temporada,
després es traslladen a una altra zona...
De fet, una de les tasques que fem més important
els Mossos i, en general, la policia
és la de prevenció.
Prevenció no és res més que ens veixin
que, igual que ens veu el ciutadà de peu,
ens veu el delinqüent.
Per tant, el delinqüent canvia de zona,
marxa d'on està la policia.
Quan hi ha una mica més de pressió policial,
doncs es passen cap a una altra zona del territori.
Està, clar.
Hi ha dues estafes
que hem creat una mica d'expectació als oients,
per això sempre crida moltíssim l'atenció,
conegudes com Cucutés i la Taca.
Jo no tinc ni idea, de veritat.
Això és argot,
és un vocabulari específic.
Però una estafa no deixa de ser un engany
per aconseguir alguna fita, no?
Aconseguir més diners,
aconseguir alguna cosa del patrimoni.
No és més que això és una estafa.
Aquests tipus d'estafes que se'n diu
no són ben bé estafes.
Si més aviat serien un robatori.
Ja.
Amb violència, una miqueta.
De què consten aquests dos tipus?
El Cucotero,
com el seu nom diu,
en el seu argot,
estan al darrere el Cucote,
el que és al darrere el cap.
A més, aquest tipus de delicte
es dona molt,
sobretot a gent gran,
malauradament no es dona gent gran,
hi ha gent que no
fa servir les mesures de protecció suficients
als caixers automàtics.
Tothom sabeu que en un caixer automàtic
n'hi ha una balda,
però ningú la posem.
Som així.
A vegades estan a peu de carrer.
I a vegades estan a peu de carrer.
Que no pots entrar-hi.
Però moltes vegades
n'hi ha dos caixers en un mateix local
i perquè n'hi ha una persona a fora esperant
i no posem la balda.
Home, jo soc bo.
I pensarà que desconfio,
doncs que pensi el que vulgui.
Exacte.
I ens farem amics quan surtis i cal, no?
Desconfiar no desconfiar.
El primer pas és desconfiar
de la persona que pugui accedir
a un local on estarà tancat
i només estem donat els sols.
I estem traient uns cèntims
i manipulant les dades personals.
Desconfiar, sí.
Tothom som bons fins a que és el nostre contrari.
Però a veure,
com que aquest espai
el que vol ser sobretot és útil,
jo ara m'imagino,
jo el queixer automàtic utilitzo
perquè no em cobra comissió.
Ja sabeu que a vegades als bancs
si treus una altra targeta
està a peu de carrer.
Jo com que sé que aquestes coses passen,
doncs jo vaig allà
i trec la targeta,
el numeret i miro.
Així d'esquit llevit,
un costat a l'altre,
miro cap a...
I això ho faig.
Sí, sí, ben fet.
A veure, si jo ho faig així,
tinc possibilitats
que algú se'm posi aquí
al cogote,
com diu el...
Clar.
El que hem de tenir
la precaució
és que no ens ens acosti ningú,
ni ajudant-se.
Què passa amb gent gran?
Allò que corre l'aire.
Exacte.
Aquest és el meu espai vital.
No me'l tanqueu,
el meu espai vital.
A la gent gran,
moltes vegades,
o no hi veuen bé,
o tenen apuntat el número
en el moladé,
i aleshores miren el número,
sempre ve alguna arma caritativa
que s'acosta
i l'ajudo,
que potser sí,
segurament és una molt bona persona
i segurament la vaig ajudar,
però intentem desconfiar,
malauradament.
I aleshores què fan?
Que en el moment estan allà
i potser jo no percebo
la seva presència?
Un cas molt típic
és, per exemple,
que una senyora
o un senyor d'edat avançada
estigui traient els cèntims
del queixer automàtic,
en aquell moment
se li acosta a una persona
per darrere,
li tira un bitllet
o unes modèries a terra,
i li diu,
molt amablament,
li diu,
escolti,
se li estan caient els cèntims.
Aquella senyora,
la primera reacció que fa,
sense pensar res més
és ajupir-se,
agafar els cèntims.
Mentre ell l'està ajudant,
altra persona,
normalment,
treballen en grup,
no treballen sols.
Altra persona,
mentre ell està recollint els dents
i aquell senyor tan amablement
que li ha comentat
que es li caien els cèntims
l'està ajudant,
li estan prenent
els cèntims del queixer.
Quan aquella persona s'aixeca,
no surt res del queixer,
comença a tocar botons
i allà no surt ni targeta ni diners.
No té ni targeta ni diners,
ni els cèntims clientes de terra,
res de res.
Clar,
perquè després aquestes targetes
les utilitzen?
Evidentment.
I sense saber-ne els números secrets
ni res d'això?
N'hi ha maneres de descobrir.
Avui en dia
amb l'informàtica
es poden fer meravelles,
tothom ho sabem,
i realment no seria el primer cas
d'estafa amb targetes
que s'han utilitzat
targetes doblades.
Si tenim la desgràcia
que ens passi ràpidament
anul·lant la targeta,
primer us truquem a vosaltres
i després anul·lent la targeta
o quina és la seqüència?
Que ens aconselleu?
El més ràpid possible...
No, no, ho dic en sèrio.
Sí, sí, no,
No, la seqüència serà segons.
Bé, primer posar-te les mans al cap.
Emprenyar-te com una mona,
això d'entrada, no?
Primer tranquil·litzant-se.
Llavors intentar trucar al 112,
que és la persona
que ens guiarà
el que nosaltres necessitem,
si necessitem policia,
necessitem infermers,
el que sigui.
El 112 ens deriva
aquests casos
i també segurament el 112
els indicarà
com fer per anul·lar les targetes.
Diguem que hi ha especialitats
entre determinats delinqüents,
per exemple,
aquest tipus de robatori
que acabes d'explicar.
Diguem-ne que hi ha
una especialització,
aquells que fan aquest tipus d'accions,
els queixis automàtics,
persones grans,
diguem-ne que es dediquen només a això,
o diguem-ne que són més polifacètics
i poden tocar altres pals.
Home, de fet,
això té temporades,
o sigui,
la gent gran
té un mal costum,
que sempre hem tinguda,
des de comptar els cèntims.
Si no veuen els cèntims,
no saben que han cobrat.
D'acord?
Llavors,
què passa?
a l'època de cobrar la pensió,
durant el mes,
hi ha unes certes dades,
i aquesta gent delinqüent s'ho saben,
que la gent gran normalment va mirar
què és el que ha cobrat.
I molts d'ells treuen tots els cèntims,
que no és necessari avui en dia,
amb la targeta pots anar a pagar
quan s'ho ha puesto.
Però bé,
aquesta gent es dedica amb aquestes dates
una mica més intensivament
amb aquest sistema de derogatori.
Però com bé dius,
són polifacètics,
fan de tot.
Tenen moltes habilitats.
Sí.
I tenen un perfil concret?
Joves,
homes,
dones,
no tan joves,
o diguem-ne que és molt heterogènic?
Sí,
és que hi havia un perfil d'un delinqüent,
de seguida el rebutxaríem d'ell,
no estaríem mai al seu costat.
Pot ser una persona ben vestida,
perfectament arreglada,
però que es dedica a això.
Això,
a l'hora d'obrir una línia d'investigació
per part vostres,
és difícil.
Perquè la descripció que us pugui donar
la persona que ha estat objecte del robatori
pot ser molt confosa.
Pot coincidir amb moltíssima gent.
Però bé,
nosaltres tenim un grup d'investigació
que per ser són molt bons.
I aleshores no tenim cap problema.
El que passa,
si podeu tenir alguna pista
que sabeu que hi ha un grup de persones
que actuen fent aquest robatori,
un seguiment,
i enxampar-los en el moment,
però si no l'enxampeu...
Sí,
bueno,
nosaltres tenim els...
Allò en el moment que estan cometent el delicte,
a vegades,
és molt difícil.
Hi ha moltes vegades
que la policia sí que se'ns veu,
evidentment.
Anem d'uniforme i se'ns veu.
Però altres vegades també tenim grups
que van de paisar
i també estan patroliant pel carrer.
Aquesta gent ens dediquen
a fer aquest tipus de seguiments.
Compte els queixes automàtics.
Jo tinc una pregunta
que no sé si té a veure
amb la feina que feu vosaltres,
però a vegades allò que et donen un rebut
i mira,
jo sempre l'agafo
i el trenco amb mil bocins
o me'l guardo.
Jo veig que hi ha gent que ho llança.
Allò no pot tenir alguna dada
de la targeta o alguna cosa?
Tota la informació que nosaltres llencem
no sabem mai on va parar.
Per tant,
millor guardar-se-la.
Doncs a la butxaqueta
ja la llençarem a una altra banda.
Efectivament.
La taca,
què és això, exactament?
Bueno,
és un símil
al que hem parlat abans,
però potser una miqueta més fi,
diguem-ho d'aquesta manera.
és simplement que
hi ha una persona
que entra a un banc
i es dedica a controlar
la gent que treu cèntims.
Aquesta gent que treu
una certa quantitat de cèntims,
500, 200 euros,
el que tingui que treure,
quan surten,
surt darrere seu
i indica a una altra persona
que està fora
qui és el que pot ser
una determinada quantitat.
Amb un senyal,
amb un gest, segurament.
Sí, simplement amb una mirada
o fer una indicació,
el que sigui.
Aleshores,
aquella altra persona
normalment s'acosta
amb aquest senyor
i li llença un líquid
sense que es doni compte.
O si es dona compte,
li demana disculpas.
Perdoni,
en el moment d'intentar ajudar-lo
a neteixar-lo
és quan intenten fer
el que diem carterista.
Sí, sí, sí.
És treure els cèntims
que porten entre la butxaca.
I ho fan molt bé,
són molt hàbils.
Perquè potser la persona
no se n'adona
fins al moment
que necessita la cartera.
O si se n'adona
ja no té temps de reaccionar.
Per això.
normalment
la seva aparència
són de normalitat.
No esperem mai
trobar un delinqüent
que faci aquest tipus
de delictes
ni mal vestit
ni mal pentinat
sinó que el trobaríem
com a qualsevol persona
corrent del carrer.
No porten passar muntanyes.
No, no,
evidentment que no.
Això dona la sensació
i és un pensament
molt particular
que em ve al cap.
Dona la sensació
que hi ha determinats
delictes
que, diguem,
fugen
de l'acció violenta.
Sí.
En aquest cas.
vull dir,
en aquest cas
si aconsegueixen això.
L'estravada de la bossa
o la punta de navalla
allò en una cantonada
que estem més tradicional.
Aquí no.
Aquí, escolta,
si no...
Si no aconsegueixo
marxo i ja està.
Però si no aconsegueixo
doncs això que m'emporto.
No són gent violenta,
normalment no són gent violenta
i agafen i...
l'objectiu és agafar els diners
i marxar.
I ja està.
Sí.
Clar, a partir d'aquí
doncs la denúncia,
tot plegat.
Òbviament aquests diners
no els recuperarem.
No.
Lògicament.
És molt difícil.
Això és evident.
I davant d'això
l'únic doncs
no ser confiats
en la cosa aquella
de què dius,
home,
potser pensar
de viure amb por tampoc,
eh?
No, no.
Deixem-ho en un terme mig.
No, no.
Això no hem de crear
una alarma social
ni hem de deixar
d'entrar.
Això passa tota la vida.
Això passa tota la vida.
Aviam,
des de la pel·lícula aquesta
de la Fredolanda
que sortia
l'última estampita
això ha existit
tota la vida
i continuarà a existir
malauradament.
Encara l'asfalt
t'haurà estampita.
I tant,
què es fa?
I encara hi ha gent
que pica.
Sí.
I encara hi ha qui pensa
que haurien de posar
a la presó a tots dos?
El que es deixa timar
i el que tima?
Jo crec que sí.
Perquè èticament...
Ja,
però quan la persona
quan veu una oportunitat
l'aprofita.
Doncs no pensava jo,
jo pensava que això
del timó de l'escaspita
era de l'època
del desarrollismo.
No,
funciona,
funciona.
Funciona encara.
Sí, sí, sí.
Déu n'hi do.
I alguns
molt més
més avançats
en el temps, eh?
Són moments avançats
en el temps.
Però bueno,
això si vols
ho parlem un altre dia.
Sí, sí,
no,
quan convingui.
Per tant,
aquest cogutés
i l'ataca
generalment són en delictes
que es fan
quan algú
entra, surt del banc.
Per tant,
molta atenció
i ja està,
la té més.
A veure,
quin consell
podem donar nosaltres?
Simplement
aplicar el sentit comú.
Si veiem alguna persona
que se'ns acosta
i en aquell moment
portem els sentits a sobre,
intentem
tindre-los controlats.
No siguem
massa bona fe.
Clar.
I ara a l'estiu
el tema dels cotxes,
el tema de marxant de vacances.
Cada any
assistim als consells
d'aquells de tota la vida,
que els tenim amunimant
a la nevera.
No tanqueu del tot
les finestres,
deixeu un ditet
perquè sembli que hi ha algú,
algú veí
que us reculli
i el correu.
Tot això
és efectiu realment?
Si més no,
intentem
que la persona
que intenti
robar aquell pis
baixi a una altra cosa
que sigui més senzill.
És com el que té
un gos
a dintre de casa,
no cal que sigui
un gran gos,
un gos de pressa,
un gos petit
que faci molt de soroll.
Aviam,
jo si soc lladre,
veniré
a una altra
casa
que no tingui cap gos,
que sàpiga
que aquella persiana
no s'ha pujat
fa dues setmanes
o que aquell correu
està
embutint
la bústia.
Home,
segur que allà
no hi haurà ningú.
Permeta'm la broma,
però es fan un tipus
de pencar,
perquè si t'has d'estar
vigilant
durant 15 dies
una casa
per veure-se
aixecant
en una finestra,
no estan descansats.
No tenen res més a fer.
És la seva feina,
segurament,
i ja dèiem
amb una certa broma.
Per tant,
aquestes qüestions
les continuem contemplant,
d'asseguretat ara
quan marxem de vacances,
igualment.
També hi ha una altra cosa
que són interruptors
que porten un rellotge
i que encenen
diferents llums
de la casa.
Bé,
col·loquem
amb els de marxar de casa
i col·loquem
que el dilluns
s'encengui la llum
del menjador,
que el dimarts
s'encengui la llum
de l'habitació
i va fent una roda
i això també és eficaç.
100% eficàcia?
No,
però bueno,
si més no posem traves,
això ens toca.
Hi ha alguna llegenda urbana
que diu que
quan més sistemes
d'alarma hi poses
dóna la sensació
que estàs convidant
al futur lladre
que entri a casa teva
perquè tens moltes coses.
Que quan més ho deixes així
deuen pensar
que no tenen res a protegir.
Són llegendes urbanes,
també.
Jo no ho faria.
Abans sí que era
molt habitual
trobar les claus
de la porta de casa,
però avui en dia
malauradament
no ho podem fer.
per poc que tinguem a casa
alguna cosa tenim
i si no tenim res
com a mínim el que tenim
ens l'estimem.
I com ens ho estimem
és l'estimitat.
Per tant,
Cogut és Itaca.
Són els que estan funcionant ara?
Segurament hi ha uns quants més?
No,
no és que sí que estiguin funcionant ara.
Que són habituals.
És una tipologia
de delicte que hi ha
i que no és que hi hagi
un increment
ni molt menys,
és simplement
que és una tipologia
de delicte,
que sapiguen
que la gent
passa això,
que aquestes coses passen.
Molt,
poc,
no.
L'important és que nosaltres
com a ciutadans
ho sabem identificar
i prendre les mesures
preventives en aquest cas.
Si no ho podem evitar
doncs 112
i a seguir el procés.
Però en principi
és bo saber-ho.
Jo crec que tots nosaltres
avui quan anem a treure diners
al queixer,
home,
doncs una miqueta més
d'atenció posarem.
Jo crec que sí.
Segurament.
Jo crec que sí.
Josep Palma Ventura,
Caporal,
responsable de l'Oficina
de Relacions amb la Comunitat
dels Mossos d'Esquadra.
Ha estat un plaer
i si no hi ha novetat
ens retrobem
el proper primer dilluns d'agost.
Nosaltres estem
a la seva disposició
i per alguna cosa que vulgui
vostès i el ciutadà
estem allà a les Gavarres.
A les Gavarres,
no té pèrdua.
Dels llocs més visitats
de Tarragona,
les Gavarres,
tothom va allà a comprar.
Tothom ens coneix.
Moltíssimes gràcies,
de veritat.
Un plaer.
Adéu-siau.