This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Joan Anton Font, bon dia.
Hola, bon dia.
Joan Anton Font és el secretari general de l'Ajuntament de Tarragona
i avui és el nostre guia particular.
Ja sabeu que al llarg de l'estiu estem viatjant arreu del món
a indrets més pròxims o a indrets més llunyans de la nostra ciutat.
I avui Joan Anton Font, el nostre convidat,
ha triat Guatemala, un país de Centraamèrica.
Per què Guatemala?
Potser per la diferència, no?
Aquestem més acostumats a fer un turisme més proper
o més occidental, diria jo, no?
I fins i tot quan anem a llocs com a Egipte, com a Turquia,
anem a grans ciutats que són molt occidentals.
En canvi aquest va ser un viatge, ni que no fos només de plaer,
que em va fer marxar bastant de tota aquesta rutina occidental,
per entendre'ns.
És un lloc que no vaig veure símbols occidentals, no?
Paisatges, cultures, persones...
No ho sé, tot això el fa relativament diferent
i potser per això és el que em venia més de gust de comentar,
per la diferència, no?
Un viatge, no només de plaer, ja ho ha dit,
en què combina la feina i el turisme.
Per què va anar a Guatemala?
Bé, jo formo part d'una ONG que es diu Mussol,
Municipalistes per la Solidaritat,
bàsicament formada per gent de l'àmbit municipal,
que en el moment que ens preguntem
què podem fer nosaltres en l'àmbit de la cooperació, no?
En l'àmbit de la cooperació el que ens demanen,
estem treballant sobretot a Centroamèrica,
i el que se'ns van demanar ara que les comunitats indígenes
estaven arribant al poder, llavors, quan hi vaig anar jo,
això era 2004, eh?
Llavors, quan arribaven a les institucions,
les comunitats indígenes,
ens demanaven formació,
no tenia cap tipus de formació, ni política, ni democràtica,
ni institucional,
i ens demanen molta formació.
I, bàsicament, anar amb gent d'aquí a fer formació,
a formació allí.
Jo vaig estar una setmana fent formació,
bàsicament sobre participació ciutadana
i polítiques de descentralització,
i, a mi, em vaig aprofitar per conèixer gent
i per conèixer el país pel temps que vaig aconseguir.
Hi ha un primer impacte que el sobte quan arriba a Guatemala?
O no?
O és una qüestió dels dies que ja acabarà passant?
Clar, és que l'arribada és lenta, no?
I els impactes són constants perquè tot el que et trobes és diferent.
La meva primera arribada em porten a un hotel,
que aquí dirien que és un hotel normalet,
per preus i per tot,
però jo era un hotel de luxe, no?
I et tracten com jo no m'he acostumat a que et tractin
amb una gran habitació, amb una recepció que et fan no sé què,
que et diuen el tanto no sortis d'aquest carrer
perquè hi ha una qüestió d'inseguretat,
i això t'impacta perquè no has fet mai.
T'impacta quan vas a veure, per exemple, les ruïnes maies,
tota la diferència que hi ha amb la gent que et trobes.
T'impacta quan entres en una ciutat gran d'allí.
T'impacta quan viatges pel centre i t'expliquen,
perquè ho tenien molt recent,
tots els problemes de la guerra civil que havien tingut,
els problemes en la guerrilla,
les barbaritats que es van arribar a cometre.
T'impacta quan parles amb la gent com vesteixen,
com són...
Jo crec que són impactes constants
perquè la diferència és total,
visual, passeigística, personal, de costums, de tot.
Si li preguntem segurament a una persona
que no hagi anat mai a Guatemala
i que tingui alguna referència,
o fins i tot a aquells que ja l'hagin visitat,
si li preguntem per una ciutat de Guatemala,
segurament la primera referència,
la principal, és Antigua.
És així? Realment és la gran ciutat
a descobrir si un va a Guatemala?
Home, jo crec que si vas a Guatemala
no pots marxar de Guatemala sense veure Antigua.
Però a mi, si em diguessin
que prefereixes anar a Antigua o anar a Tical,
jo aniria a Tical.
Si em diguessin que prefereixes
passar-te tres dies al llac a Ticlant, per exemple,
o passar-te tres dies a Antigua,
jo potser diria passar tres dies al llac a Ticlant, no?
Tot depèn del que vulguis.
Antigua és una ciutat colonial,
molt maca, molt rectilínia,
amb molt colorit, amb molts edificis colonials,
però és això, és una ciutat colonial espanyola.
Per tant, més o menys, ens podem imaginar
com és l'arquitectura d'una ciutat colonial espanyola, no?
Però bé, no aniràs només a Guatemala per allò,
però, òbviament, si vas a Guatemala,
ves-te anar a Antigua.
Però no descobriràs una cosa
que potser quan m'és preguntar allò de l'impacte.
Potser una de les coses que més impacten a Guatemala
són els colors.
Per què?
Què vol dir amb això?
Els colors de les cases,
els colors de la gent,
la gent com va vestida,
els colors dels mercats,
jo crec que és una varietat de colors.
Aquí no hi estem acostumats,
aquí la gent comença a vestir en colors grisos,
jo no sé per què,
però la ciutat ho sento allò mateix,
ara veig molt gris vestit,
però la gent pel carrer,
allò, colors llampants,
vestits que tinguin deu colors diferents,
no ho fem.
Allí sí, allò els agrada el color.
Potser els ve per la seva cultura,
per la pròpia cultura maia,
i allò és una sinfonia de colors,
però tot,
la ciutat, la gent,
les guàgues,
els mateixos autobusos,
quan els veus,
impacta molt això del color.
Això del color es transmet a les cases,
com deia,
on hi ha una varietat cromàtica molt amplia.
Sí, sí.
Però colors són més intensos,
hi ha empans,
d'aquells que aquí ens sobteria
que una casa,
que la facin a una casa,
fos un color determinat?
Bé, depèn.
Jo ara avui en dia aquí
ja no ens sobta res,
perquè tot és modern,
o tot és criticat,
o tot és criticable,
però tot és mago.
Però és que allí no desentona res,
aquí quan anem amb colors llampans,
desentona.
Allí poden ser colors llampans,
però no desentonen,
ni que estiguin al costat
de colors més morts,
perquè s'hi ha d'edificis més vells.
Jo què sé,
estàs en un ambient de color,
i per tant allí no desentona res,
el color és molt benvingut.
Recuperant el que dèiem d'antigua,
seria doncs el més occidental
del que va veure Guatemala?
No,
el més occidental no,
perquè la ciutat és colonial.
I per tant,
tampoc aquí estem acostumats
a veure ciutats colonials,
per veure ciutats colonials
se n'han d'anar cap allà,
cap a Centroamèrica,
cap al Caripo,
o llocs d'aquest tipus,
però no t'estranya tant.
És una construcció,
és una ciutat molt rectilínia,
he imaginat cases de planta
baixa més una planta,
són dues plantes,
com al màxim tres plantes,
amb colors,
i amb aquest tipus de construcció
colonial que la fa molt maca,
la fa molt interessant.
No dius,
estic aquí a casa,
estic aquí a Europa,
no,
és diferent.
Per tant,
s'ha de veure,
s'ha de veure,
però no és el que impacta més
de Guatemala,
almenys personalment.
Què més li va impactar,
doncs,
a part d'això dels colors,
d'aquestes impressions
que comentàvem,
de visita,
si haguéssim de triar un lloc?
Uf,
un lloc,
és difícil aconsellar un lloc,
no?
Tikal és impactant
perquè és el més diferent.
Què és Tikal?
Tikal és la ciutat maia,
jo crec que és la segona ciutat maia
de tot Centroamèrica,
va començar,
és una ciutat que es va fundar
2.000 anys abans de crisi aproximadament,
va arribar a tenir més de 160.000 habitants,
amb una extensió de vora 60 quilòmetres quadrats,
cada un i dos,
de construccions,
no han descobert ni una desena parra encara
de tot el que hi ha allà,
hi ha un munt de muntanyetes,
i diuen,
sota cada muntanyeta hi ha una construcció,
el que passa que ja hi anem fent,
no?
I és l'espectacle de la jungla
i el temple maia,
no?
Han anat recuperant les edificacions
més importants,
més altres les que han anat trobant,
i és el joc,
la jungla i el temple maia,
i tu entres amb aquestes construccions
fetes fa tants anys
que t'impressiona,
al mig d'una jungla que t'impressiona,
al costat d'un riu que et diuen al tanto
que hi ha cocodrils que t'impressiona,
no ho sé,
és la part que potser més em va imprejonar,
no?
Per la diferència,
l'altre,
doncs mira,
el paisatge,
la naturalesa és més o menys imaginable,
algú has vist,
però viure en directe
la sensació d'una de les ruïnes d'aquest tipus
és impressionant,
i a més van coincidir en que els maies,
o sigui,
no els maies,
perdoneu,
els indígenes,
la cultura maia la tenen molt interioritzada,
i van sovint aticar-la a fer els seus rituals maia,
i allà vaig veure alguns grups encara
d'indígenes d'allí,
de quitxers,
que estaven fent algun tipus de ritual propi,
de ritual maia,
per tant,
és una cosa que a mi em va impactar molt,
no?
Molt turístic tot això?
Quan hi vaig anar jo no,
jo era el mes d'abril,
és un bon mes per viatjar,
clar,
quan vaig anar de Guatemala a la ciutat,
a Tikal amb un avionet,
que t'hi porta,
et deixen allà en un aeroport sol,
espavilat,
i allà hi ha un taxi que t'hi porti,
quan arribes al taxi a buscar l'òdia per visitar-ho,
vas de mirar-se en altres turistes,
que parlin amb espanyol,
i així puguem pagar,
que et surti,
que et surti tot més bé de preu,
perdó,
ara me n'hi he anat,
per on anava?
No,
que si era molt turístic,
si hi havia hagut...
No, exacte.
Que si hi havia trobat...
Turisme no n'hi havia massa,
jo em sembla que llavors,
a més a més és quan començava,
jo crec que en aquests últims anys,
tota la zona aquesta de Centroamèrica,
en quant a turisme s'ha espavilat molt,
part per actuació d'on és,
i part perquè les pròpies operadores turístiques
han vist que allò és un potencial explotar.
Però ni a la zona etical hi havia massa gent,
no vaig trobar massa gent,
i gent del país.
Jo vaig comportar turisme amb unes estudiants suèques,
que també em va impressionar el sistema que tenen a Suècia,
que es poden permetre aquests luxes,
ja estaven estudiant espanyol,
però poca cosa més,
de turisme.
I en Tijuana era una ciutat a barrotar turistes,
malgrat ser una ciutat que sí,
que sona,
que la gent coneix,
i que per tant hi podria haver molta més gent.
A Tical, doncs,
què s'hauria de veure?
O què recomanaria?
Com fer-ho la visita?
Jo vaig ser el primer que vaig ser.
Potser ja està bé,
perquè comences amb alguna cosa diferent,
i a més ja per anar a Tical,
si vas a Guatemala,
has d'agafar un avió des de Guatemala,
ciutat, fins a Tical.
És una ruta que feta en carretera,
és una ruta molt llarga.
I potser per començar,
per allò,
un xoc d'impressió està bé,
anar-te'n a lo més antic
i a lo més salvatge,
perquè te'n vas a la part de la jungla
i allà pots veure aquest tipus de selva tropical,
amb tota aquesta fauna tropical,
els monos, els cocodrils i tot això,
que en xoca veure-ho en llibertat
i veure-ho al seu lloc.
I a més a més veure-ho en una ruïna,
allò tipus Indiana Jones,
que ho comentava, no?
A més és que és això,
veus la selva,
per damunt de la selva que et surt la ruïna maia.
Com a impactant està molt bé, no?
Per començar.
Feia referència als indígenes de Guatemala.
Hi ha molts grups,
en fi, ja sé que no es tracta de fer
un espai allò profundo d'història,
però el contacte aquest que un té
quan va a Guatemala
és que veu molts grups diferents d'indígenes?
No, com a grups indígenes no.
Veus més la diferència, diguem-ne,
entre l'indígena i el criollo,
per entendre'ns, no?
Un que sent més occidentalitzat
i l'altre que no,
que continua mantenint-se més
amb la seva relació indígena,
malgrat tot ara el jovent indígena
no va vestit a la forma tradicional
que anaven els indígenes.
O sigui, estàvem perdent això del color que comentàvem.
Però com a grups, no.
O sigui, la diferència bàsica
és que la gent amb un aspecte més occidental
i la gent que realment era indígena.
Conserven les llengües,
pel que va poder comprovar?
Sí, sí, sí.
Quan vaig estar al llac de Ticlant,
precisament,
que allí vaig aprofitar
per anar amb algun poble gens turístic,
allí em van fer l'oferta.
Podem anar cap a la dreta
i anirem als pobles turístics i tal,
i podem anar cap a l'esquerra
que són els que no hi van turistes.
Jo cap a l'esquerra,
doncs a veure què tal són, no?
I allí costava entendre'm
amb els indígenes d'allí,
que bàsicament et volien vendre,
artesania, cafà i tal,
ens aconseguim entendre'n una mica,
per on el seu idioma vehicular
no era ni molt menys l'espanyol
i tampoc és un idioma
que dominessin la perfecció amb s'ultura.
Què tal la gent, en general,
més enllà de l'idioma?
Molt bé, però et trobes incòmode, no?
Jo, clar,
jo més a la meva pròpia fisonomia,
rosa, ulls blaus,
arriba allà i em veien,
aquest és yanqui, no?
És el primer, no?
I la sensació és incòmode,
però, bueno,
quan has anat a fer la funció
que has anat a fer,
no et estàs incòmode
perquè estàs en un àmbit
que et coneixen
i saben el que vas, no?
Però quan marxes d'allí,
quan te'n vas als pobles a fer turisme,
la sensació és certa
i en comunitat
com la confrontació
entre el món occidental ric, poderós
i, diguem-ne,
el sud, malgrat allò,
o sigui, Centroamèrica,
de la gent que no té
cap tipus de possibilitat de vida,
en una societat molt injusta,
en unes perspectives
de creixement personal, econòmic, etcètera,
molt dures, no?
Llavors, això,
a mi em provocava una reacció,
la gent d'allí t'obre molt ràpid les portes,
però tu provoca una reacció
que pensaran, no?
I, bueno, no,
quan vaig anar a Sant Antonio,
allà a Ticlant,
és que una dona
em para pel carrer,
em vol vendre
i dic,
mama, mira, et compro això
i per allà ho compraries absolutament tot
i és que fins i tot
em va portar a casa seva,
em va ensenyar a casa seva,
em va ensenyar tot el que feia i tal,
no?
O sigui, clar,
també volia vendre, evidentment,
no?
Però, bueno,
la gent d'allí,
oberta malgrat tota aquesta barreja
que potser nosaltres la fiquem,
la vaig ficar,
potser una miqueta psicològica
i dic,
què pensaran ells de mi, no?
perquè sóc una persona
que té poder
en comparació amb ells,
no?
Poder,
com una incapacitat econòmica,
que estàs en un món més desenvolupat,
que no tens els problemes que tenen,
com ho veu, no?
Però part d'això,
jo crec que la gent d'allí molt bé.
Creu de totes maneres
que tenen aquesta sensació
d'això d'estar,
en fi,
dominats econòmicament
per altres potències.
Jo crec que sí,
nosaltres la tindríem,
vaja,
la seva pobresa
és gràcies a la nostra riquesa, no?
És,
tots ens comparem amb d'altres, no?
I ells ho veuen,
tots tenen teles
i alguns d'ells,
si poden, marxen, no?
Per tant,
ells ho saben
i quan anem nosaltres allí,
ells saben que nosaltres
estàvem en una altra posició
i els espanyols, sobretot,
que hem exercit allí
certes actuacions de monopoli,
comercials
i algunes colonials
que, evidentment,
ells ho saben, no?
Per tant,
m'agradable,
vaig intuir que hi ha una certa estima
per l'espanyol.
On anem ara, Joan Anton?
On aniríem?
Després...
Del que va poder veure.
Del que jo vaig veure.
Hi ha una ciutat
que jo no vaig veure
que la aconsello,
que és Chichicaltenango,
que és famosa pel seu mercat,
que és un mercat de colors.
Jo aquesta no l'hi he pogut veure,
la vaig veure en fotos
però no vaig tenir temps.
Un mercat de colors.
Bé, és un mercat
però és un mercat de colors, no?
Tocant aquesta ciutat
hi ha tot el que és el llac Aticlan,
que aquest també és molt recomanable.
Diuen que és el llac
més maco del món,
els que hi han anat
i els de la Terra.
És un llac molt gran
rodat de grans volcans, no?
La qual té una panoràmica
visual
per tot arreu
i hi ha més a més
que s'aixequen majestuosos, no?
La imatge és impressionant.
I tota l'arriba del llac
de poblats indígenes.
Allò és interessant
per la part visual
pròpia del llac,
per la part dels poblats,
allí tens des de poblats
molt turístics
fins a poblats
molt poc turístics.
Alguns d'ells
gairebé només
hi pots arribar pel llac
perquè les carreteres
que tenen
són quasi bé
impracticables.
Tens possibilitat
de fer senderisme,
de caminar,
de pujar,
estàs a prop d'Antigua,
estàs a prop d'Altenango
que és l'altra ciutat
que després comentaré.
Per tant,
és una zona
de Chichicaltenango
és una zona
molt cèntrica
i molt maca, no?
I jo crec
que és molt recomanable
quan vas a operacions
Panajatxel
que és, diguem-ne,
el punt de partida
per sortir
a fer excursions
pel llac
o visitar els pobles
que hi ha a la riba
del llac
però crec que és
un segon destí
obligat
quan vas a Guatemala.
Un destí especialment
per a aquells
que busquin a lló,
natura,
natura
en el sentit
més ampli de la paraula.
O dius,
vull anar 10 dies
a Guatemala
o no sé quant
i vull ficar
un centre d'operacions
i a partir d'aquí
a llogar-me.
Geogràficament està el centre.
L'únic que no pots anar llest
a la zona més nordès
que és la zona etical
que aquesta sí que la tens
molt lluny, no?
Però si vas
a buscar un lloc
que pugui estar a prop
per exemple
de la costa del Pacífic
i aquí en què ets
Altenango
que estigui a prop
de Guatemala Ciutat
i que estigui a prop
de Chichicaltenango
que és una de les altres
eurocats
que és una de les altres
dents obligats
o d'Antigua
doncs van bé als centres
i això.
A més a més
és una de les rutes obligades
o sigui
totes les rutes turístiques
de Guatemala
passen pel llac a Ticlant
per tant
és un bon lloc
d'operacions per ser.
En aquesta zona
la població també
majoritàriament indígena?
Jo la que vaig veure
totalment indígena.
Totalment.
Allí
clar,
jo vaig poder fer
molt poc de turisme
i jo hi vaig anar
quan vaig sortir
d'aquests Altenango
em portaven cap a Antigua
i a la persona
que em portava en cotxe
li vaig dir
si us plau
porta'm a algun altre lloc
i em va dir
o tens l'au a Ticlant
o Txitxicaltenango?
Dic
qui ha marcat
i diu
no
doncs anem
al llac a Ticlant
i vaig fer una ruta
de quatre hores
pels pobles
del voltant del llac
molt poca cosa
però
una impressió també
potent
molt potent
molt potent
molt potent
sí sí
tant per la part
de visual
com per la part
de la gent
aquesta potser
sensació inicial
d'inseguretat
que trobes
perquè tu ets
l'únic que desentonava
allí
el que anava amb mi
era indígena
la gent que trobaves allí
eren tots indígenes
turistes
no n'hi havia
a la zona que vaig
n'hi
entrava jo
i arribava a un poble
i era l'únic diferent
l'únic raro
l'únic que desentonava
dic
ai ai ai
però que va
que va
que va
molt bé
de què viuen allà
quina impressió
va tenir
de
hi ha prou
agricultura
per sobreviure
del que poden
hi ha
hi ha les zones
per exemple
les zones més urbanes
com
ja no
guatemala
que és una gran urbe
que a més a més
té unes barriades
molt degradades
i és una ciutat
molt insegura
i molt difícil
per exemple
aquest és el Tenango
que és el centre
comercial industrial
allí hi havia
de comercial industrial
a la resta
a la resta
és bàsicament rural
amb molta misèria
compta si hi ha misèria
que la canalla
a partir dels 9-10 anys
ha d'anar a treballar
amb els pares
per ajudar
a mantenir
la part de la família
i moltes vegades
això suposa
fins i tot
que no van a estudiar
compta si hi ha misèria
que l'any 2004
hi havia un índex
molt gran
de mortalitat
infantil
per qüestió d'aigua
d'aigua insalubre
no?
viuen del que poden
viuen del camp
els trobes
van a recollir
van a recollir
el por que poden
de llenya
poden treballar
el camp
però a la part interior
hi ha molta misèria
no?
són d'aquelles coses
que t'expliques
la crueltat
la duresa
d'algunes de les revolucions
que s'han viscut
a Centroamèrica
el fill de s'últim
que deia
i en fi
per la seva feina
vostè va anar
a formar
quadres tècnics
i polítics
del moment
a Guatemala
i tenint en compte
que en un país
pròxim
com és Honduras
en fi
per les notícies
que ens arriben
aquest estiu
hi ha tota
la moguda política
que hi ha institucional
són països
encara
molt febles
des d'aquest punt
de vista
institucional
i polític
vostè que coneix
institucions
com poden ser
un ajuntament?
són molt febles
per dos qüestions
la primera perquè
les democràcies
ara poden començar
a ser reals
encara que no del tot
el que no pot ser
és que quan
hi hagi països
que amb una població
indígena majoritària
la població indígena
no participi del poder
això està canviant
això és un primer pas important
la segona
que ha passat
clar, si tu tens el poder
polític i no tens
el poder econòmic
que és el que els està passant
també
també hi ha un problema
i això amb societats
en les quals la corrupció
està generalitzada
jo més que generalitzada
diria que culturalitzada
o sigui
forma part de la manera de ser
forma part de la manera de ser
la corrupció
hi ha molta desconfiança
amb el polític
però és que el polític
no s'esforçava
per fer desaparèixer
aquesta desconfiança
per exemple
em vaig trobar
quan vaig arribar
a aquests Altenango
que van dir
home, és que va arribar
un ajuntament
aquests Altenango
progressista
no sé què
no sé quantos
que volia arreglar tot
que volia acabar
amb la corrupció i tal
i el primer que fan
és un ple a porta tancada
en la qual
l'únic punt
que van acordar
va ser l'increment
del sou
de tots els regidors
o de tots els consellers
que no cobraran tal
perquè no se n'enterés ningú
i al final se'n van acabar
assabentant
o sigui
hi ha una sensació
de corrupció generalitzada
la corrupció existeix
hi ha una desconfiança
molt gran
cap a tot el públic
i encara molt més gran
que el públic
passi a mans privades
algo tan natural
com aquí a Occident
com són les concessions
la major part de serveis
els presten a empreses privades
amb concessions
en l'administració
allà és impensable
allà és impensable
perquè pensen
si existeix prou corrupció
en el públic
com hi posem
pel mig lo privat
això ja
ja és que fins i tot
perdrem el poc control
que tenim
doncs és
aquesta sensació
de corrupció
que tenen
que serà generacional
jo crec que els hi costarà molt
i per tant
entre el problema
que la democràcia real
jo no sé si encara existeix
perquè si no tens el poder real
que és el poder econòmic
doncs
és difícil pensar
que tinguis democràcia real
però
ara han començat
a accedir
els representants majoritaris
de la població del poder
els hi faltava formació
els hi faltava coneixements
els hi faltava experiència
imagina't una persona
sense cap tipus
d'experiència política
de coneixement política
de formació política
ficar-la a governar
una ciutat
de cent i pico mil habitants
com Tarragona
com pot ser que ets el tenen
o posar-la al davant
del front d'un país
que és el que ha passat
el que ha passat ara
a Guatemala
és algú complicadíssim
per tant
jo crec que encara hi ha
dèficits democràtics
a més a més
perquè
hi ha aquesta lluita
del poder
el poc que el té
el molt que no en té
hem parlat
de patrimoni
hem parlat
d'això
de la riquesa
per exemple
monumental
de les cases
d'una ciutat
com Antigua
hem parlat
de les ruïnes
d'Atical
hem passejat
a través de les zones
a través de la imaginació
per aquest llac
anomenat Aticlan
en fi
qualificat per alguns
com un dels més macos
del món
ens quedaria encara
alguna cosa
del viatge a Guatemala
Joan Anton
bé
aquest és el Tenango
o Xelà
que en Quixer
que és la ciutat
on vaig anar
a fer la meva tasca
que és una ciutat
d'uns cent i pico mil habitants
similar a Tarragona
per tant
des del punt de vista de població
similar a Tarragona
on no hi ha cap construcció
que tingui més d'altres plantes
o sigui que imagina't
clar
ocupen una extensió
tu vas a amb aquelles ciutats
i dius
no ho és
una ciutat tan gran
però clar
perquè veus edificis baixos
però l'extensió
que ocupen
és brutal
i ahir
el que va ser interessant
va ser doncs
perdre't pels carrers
jo quan acabava
quan acabava
el que estava fent
a vegades
sí que teníem
actes programats
però sí que vaig tenir
dos dies
que em van deixar
en plena llibertat
jo vaig gosar
em va dir
com has gosat
perquè jo no puc amagar
la meva pinta occidental
no la puc amagar
a perdre'm de nit
pels carrers i carrons
de Txelà
d'aquests al Tenango
doncs mirant les cases
mirant els paisatges
mirant
gaudint de les olors
la gent
tot no
i és una ciutat
que val la pena
per la diferència
no?
per la diferència
què va trobar
doncs
en aquestes passejades
anònimes
què es troba?
el primer
que això sí que et fa
angúnia
o sigui
pol·lució
clar
allí tenen
cotxes
molts cotxes
també
i les guàgues
aquestes
que aquí no n'hi hauria
cap que passés
la ITB
i que treuen
un nivell
de fums
impressionant
per tant
quan estàs al centre
centre
tens una sensació
d'ofec
pels fums
impressionant
però
a partir d'aquí
hi ve tot l'altre
quan marxes
quan estàs a zona
no tant al centre
o sigui
segons quines hores
a la nit
que ja no hi ha
tan volum
de trànsit
doncs
és que és tot diferent
les cases són diferents
els carrers són diferents
són carrers d'aquests
estrets
amb vorera
amb cases
de dos plantes
cases que deuen ser
del segle XVIII
segle XIX
alguna més vella
que juguen molt
amb els colors
i que tens un nivell
de color
molt diferencial
la gent que és molt diferent
la gent que està
molt al carrer
pràcticament
tothom
indígena
i vingui
ficant-se'n tu
i quan tu vas
i fas
demanes o tal
la gent també
és tenir la sensació real
que estàs en un lloc
diferent
del que estàs acostumat
a ser
es viu al carrer
es viu molt al carrer
va tenir aquesta sensació
sí
a les nits
no tant
perquè el problema
d'allà a les nits
és que són molt fosques
o sigui
allà això del problema
de la contaminació
lumínica
no la tenen
passaves per carrers
relativament cèntrics
i a mi
hi va haver un moment
que vaig tenir certa por
perquè
hi ha part d'aquests carrers
que estàvem
completament foscos
sense llum
clar
allò no tens
situació
o sensació
de sobretat
la gent
tampoc
no hi passa
i menys en zones
com aquestes
que tot el que
provoca
la pobresa
normalment
és la
violència
o la delinqüència
i començaven
a posar-se
de moda
aquests
raptes
que feien
express
que et rapten
i amb 24 hores
et deixen anar
i coses d'aquestes
episodis de violència
que paraven
algun cotxe
alguna guagua
i mataven
a no sé qui
per prendre
coses d'aquestes
per tant
a la nit
i a la foscor
no fas tanta vida
que reta mares
la inseguretat
de totes maneres
es concentra
sobretot
en fi
pels ítems
pels comentaris
que ens arriben
de la capital
de Guatemala
bàsicament és Guatemala
bàsicament és Guatemala
el altre crec que és molt record
de l'època de guerrillas
quan m'ho anava explicant
clar jo vaig anar
des de Guatemala
fins a aquests
al Tenango
un cotxe
em portava un indis
anava allà
i m'anava explicant
tot això
a l'època de la guerrilla
que era una de les carreteres
la que comunica
les dues ciutats
a les més insegures del país
no et podies atrever
a anar per la carretera
perquè quan et parava
l'exèrcit
et parava la guerrilla
i un o altre
i un o altre
que va ser malament
però és que fins i tot
de recent
m'explicava
que de bandolers
que et paraven les guauues
que atrecaven
que atrecaven a la gent
fins i tot
que hi havia episodis de mort
em va sorprendre molt
un mitjà
que tenen de transport allí
que
que és que
tenen els cotxes
que fan com de taxis
i pots arribar
a veure cotxes
com a furgonetes
que porten fins a 15 persones
i van parant
i veus la gent
que s'espera a la carretera
no que espera la guagua
sinó que espera aquests cotxes
i per un mot i prou
van viatjar tots
jo no em vaig atrever
a fer aquest tipus de viatge
a mi em van anar portant
la imatge que tenim
estereotipada de la guagua
és real
és real
és realíssima
i és actual
i a més veure
una estació
imagina l'estació
autobús de Tarragona
amb 50 guaguas
cadascuna
d'un color diferent
grocs llampans
vermells llampans
roses verds
és un espectacle
les carreteres
què tal?
molt malament
molt malament
és
a part de la zona
més
més central
tocant
almenys fa
quatre anys
tocant a Guatemala
o entre Antigua i Guatemala
que segurament és la part més
turísticament
més recorreguda
doncs a part d'això
tot l'altre
molt malament
per anar allà a Caticlán
aquest que és el més maco del món
etcètera
compte que la carretera
d'accés
és una carretera
basada pels pobles
és una carretera
molt molt estreta
en la qual a vegades
dos cotxes
no hi passaven
hem estat repassant
i hem estat viatgend
a través de Guatemala
quina impressió final
ens deixaria
el nostre guia
particular
d'avui
d'aquest país
tampoc no sé si té
alguna referència pròxima
si ha viatjat
a algun altre país
de la zona
per poder comparar
no
d'allí
pròxima no
perquè he fet a Argentina
però està molt més
al sud
i és molt més diferent
i allà sí que
excepte si te'n vas
m'imagino cap a la Patagònia
que la desconec
és molt més occidental
tot allò
malgrat tot
sí que mantén
una coincidència
que és la de l'extensió
allí les ciutats
no semblen tan grans
com són
perquè no tenen edificis alts
però ocupen molta extensió
allí no tenen el problema
que tenim aquí de sol
per tant
les ciutats
no han crescut en altura
sinó han crescut en extensió
i no et dona aquesta sensació
a vegades
que tenim aquí
però per això
és molt diferent
li recomanaria
a algú en especial
a algú que tingui uns interessos
o uns gustos especials
anar a Guatemala
jo li recomanaria
clar
és que aquí estem molt acostumats
a l'occidental
i a lo mediterrani
o fins i tot
a l'o asiàtic
la gent té molta tendència
cap a Xina
ara
cap a Japó
cap a Vietnam
cap a aquests països
que evidentment
són molt diferents
i jo crec que no té tendència
cap aquí
jo una recomanació
que faria
és anar-se a un país d'aquests
Guatemala
Bolívia
per exemple
països
països com aquests
fins i tot
algú li aconselleria
que no anés amb viatges organitzats
segons com
pots trigar
pel viatge fàcil
còmode
que existeix
organitzat
amb agències
segur
i ara fins i tot
hi ha no enes
que estan
si algú es vol
introduït més
en l'ambient
que organitzen
un turisme
més solidari
per entendre'ns
i que tu vas allí
vius amb els indígenes
vius la gent d'allí
et porten per tots els llocs
però
comparteixes vivenda
comparteixes
amb la gent d'allí
és interessant
fer algun tipus
de turisme
però jo si una persona
oberta
un país
centroamericà
en la qual pots anar
des de climes continentals
fins a climes
equatorials
veure
des de
runes
maia
fins a ciutats occidentals
fins a paisatges
paradisíacs
i viure
intensament el color
jo Guatemala
la consideria
ens quedem amb les ganes
després d'aquesta
d'aquesta
d'aquesta conversa
amb Joan Anton Font
el secretari general
de l'Ajuntament
de Tarraona
avui durant una estona
hem estat
com si estiguéssim
a Guatemala
moltes gràcies
molt bé
a vosaltres
fins la pròxima
bon dia
gràcies
homicollet
hoi
ac
Gràcies.