Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Potser que busquem una veu aliena, aquest espai,
que faci la careta del programa.
Sí, perquè si no provocaré l'efecte allioli.
Poca broma, que l'Enric Garriga dius
que ha fet gairebé tres mesos de vacances com els mestres.
No, de ràdio només,
perquè a més també ha treballat i molt per la ràdio
una altra temporada d'un quart de català.
Us en recordeu que acabàvem temporada
tancant la desena, justament 10 anys,
10 temporades amb un quart de català.
I l'Enric ha dedicat, jo diria que un 90% de l'estiu,
a preparar aquesta bonica temporada que ara comença.
I tinc aquí una llista de novetats.
Jo crec que, a banda d'aprendre molt
i de saber l'actualitat de la llengua,
us ho passareu molt bé.
O no?
Ho intentarem, ho intentarem.
Ho intentarem.
I com que hem tancat una dècada,
li donem patada i escombra
i comencem una nova dècada,
una onzena temporada,
més novetats de les que jo mateix pretenia.
I ara les anirem veient,
ara les anirem explicant.
Has canviat la sintonia,
però em penso que t'han obligat, no?
Perquè tens ara un manager.
El meu coach manager de programa
m'ha obligat a canviar la sintonia
i jo m'hi resistia,
però al final ha prevalgut la definició aquesta
de canvi de dècada.
Per això l'hi pagues?
Clar, clar.
Perquè no t'ajudia res?
I no em solverat, eh?
No em solverat.
Ja, ja m'ho crec, ja.
T'acpensa de qui es tracta.
Hem pensat canvi de dècada,
arreconem-ho tot,
deixem-ho estar,
dècada nova, tot nou.
Vinga, comencem.
Escoltem una mica la sintonia,
perdona, Enric,
perquè em penso que vols fer un concurs d'això.
Aquesta és la sintonia,
que a partir d'ara ens acompanyarà
per introduir un quart d'aquest...
Espera, que cantin, a veure si és...
Canta en castellà.
Això no ho fa per tu?
Bé...
Comencem bé, xaval.
És l'única pista que hi ha
per endevinar de qui deu ser això,
perquè el concurs en què començarem
obviarem el tema lingüístic
perquè la música és com és
i jo tenia feta la meva tria
de possibles sintonies
i com que, a més a més,
a la sintonia la veu no ha de sortir,
el tros instrumental és prou llarg...
Però avui ho hem deixat
perquè pot ser-hi una pista.
Sí, perquè sigui una pista.
Exacte.
Per endevinar,
es tracta, com vam fer l'última vegada,
l'última vegada que vam canviar sintonia,
també vam fer el concurs.
Durant el mes d'octubre,
qui s'atreveixi o qui ho sospiti
pot trucar i endevinar
el nom de la cançó
i del grup que la interpreta
que serà la sintonia d'aquesta temporada.
I suposo que...
I poden trucar en qualsevol moment de l'espai.
Sí.
És a dir, nosaltres ja hem començat.
Si sabeu,
han de dir el títol de la cançó
o l'interpret, n'hi ha prou?
Sí.
No, han de dir el títol de la cançó
perquè el títol de la cançó
té a veure amb el contingut del programa,
com sempre.
Com sempre.
És que tot va lligadet.
Tot va lligadet.
Amb la temàtica.
Que sembla improvisat però no.
I el nom del grup perquè és important.
47 a 67 fins al 28 d'octubre
és el darrer dia.
Per ser-hi algun premi
o és només allò per amor a l'art?
Doncs ràpidament improviso un premi.
Podem donar encara una còpia
d'aquells 18, no?
Aquell disc dels 18 moments musicals.
Aquell ja està molt bé.
Perquè allí hi ha la sintonia
de les dues últimes temporades
que ja no tornarà a sortir.
Per tant, també és com un record
i a més tota la selecció de cançons
de la temporada passada
és un regal que podem fer
a qui endevinir la sintonia actual.
Doncs ja ho sabeu,
l'aneu escoltant
i qualsevol dia
un quart de català
si se us acut
truqueu
i us en regalem aquest disc.
Incorporarem seccions noves.
Sí.
Sí.
Però abans de parlar
de les noves seccions
voldria començar
com cal
ja
amb una cançó de Benvinguda.
Doncs vinga.
Tu manes.
Sí.
La cançó de Benvinguda
que per ser obvi i redundant
es titula Benvinguts.
És del disc de tot arreu
del grup Nou
amb moltíssims col·laboradors
que això és un producte
que explicarem al final.
Per tancar el programa
posarem una altra cançó
d'aquest disc.
Vaig una mica caòtic
aquesta temporada
o nerviós
o sobre excitat.
No sé, no sé.
No sé.
Benvinguts.
Benvinguts.
Benvinguts.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A la sessió aquesta, l'explicarem després, però va per aquí, pels territoris.
També parlarem en aquests límits, quan acabem aquesta secció, diguem,
els reportatges sobre els límits geogràfics, parlarem dels límits socials.
Avui, ara justament a la Secretaria de Política Lingüística,
a la delegació del Govern, s'està presentant el que se'n diu l'enquesta d'usos lingüístics del 2008.
Doncs bé, la segona part dels límits del català, dos, serà això.
Anirem explicant cada setmana com estan els usos lingüístics en els diferents territoris,
en aquest cas ja serà una cosa, diguem, d'usos socials, per tant, sociolingüística.
Primer parlarem dels territoris, on estan els límits,
després parlarem dels usos socials, on estan els límits,
i més endavant podríem parlar d'allò que dèiem, quan se'ns acabi aquesta altra sèrie,
que també seran 7 o 8 capítols,
doncs podem fer una altra sèrie amb els llengües que estan en situació similar a la nostra o pitjor.
Però tu no fas com les teles, que si no els hi funcionen la treuen tu,
ni que no funcioni fins al final de temporada, no? Ho tens claríssim.
No. No ho tinc claríssim.
Això només és un plantejament inicial.
Sobre la marxa sempre anem rebentant coses i anem canviant esquemes.
Serem nosaltres menys que les teles.
Per favor.
I com que hi ha índex d'agudiència d'un quart de català?
Sí, sí, hem encarregat un estudi.
Doncs sí, un estudi privat.
Un estudi privat, hem encarregat un estudi.
I amb detectius o sense detectius?
De tot. Com que tenim molta varietat d'estudis en aquest país,
nosaltres no serem menys tampoc.
Ni com les teles i estudis i el que convingui.
Doncs bé, si els estudis ho decideixen,
els límits del català desapareixeran.
D'acord, em sembla molt.
Però tens més seccions a la butxaca, eh?
Sí, sí. Llavors, això són les seccions normals,
diguem-ne, les habituals.
Hi haurà, com sempre, les típiques informacions diverses d'actualitat.
D'acord, les novetats editorials informàtiques,
que això, diguem-ne, això sí que fa servei,
no les bajanades que diem...
Com que són novetats, s'han de dir.
Clar, molt bé.
I a part d'això, el nou plantejament va en dos sentits,
en què farem seccions mensuals,
d'aquelles que al mes farem un cop al mes.
Jo les tinc aquí davant i és que em tremola tot.
Vols dir? Digues.
Veig una mica de megalomania, eh?
No.
En aquesta temporada.
Tots som monòlegs d'Enric Garriga.
No, i ara?
Ja sé que no tenim diners per pagar col·laboradors, però...
Per això, però...
És l'homorquestra.
I els convidats que cobren.
Que tindrem convidats?
Ai, sí, sí, tenim convidats i tot.
És que una de les coses que vull fer és...
És que bonic.
Un cop al mes tindrem una secció que es dirà
Avui visita i portarem gent convidada,
però no gent estranya ni poca solda com jo,
sinó gent que treballa per la llengua de veritat
i que treballa a la nostra ciutat.
Per exemple, portarem gent d'algun servei lingüístic
d'algun sindicat o del port...
I expliquen la seva experiència, no?
O del servei lingüístic de la universitat.
Podem portar algú de la plataforma,
i els van portar, fa temps que no els portem els de la plataforma.
A veure què han fet.
Doncs, no, és que últimament estan fent moltes coses
i tinc ganes que vinguin i les expliquin ells.
De fet, van venir perquè s'acabava de formar
aquí a la ciutat de Tarragona físicament,
per tant, han tingut gairebé un any, no?
Em sembla que hi ha quasi dos, eh, d'això.
Quasi dos, ja.
I justament ara estan fent coses, estan fent campanyes
i aquest estiu han fet estudis de coses del cinema en català de Tarragona
i coses d'aquestes.
M'agradaria que vinguessin ells a explicar-les
i si no cal que me les estudi jo, que les expliquin ells.
Que bonica, eh, la secció d'avui visita.
Això, doncs, gent que treballa en serveis lingüístics
de l'administració pública,
els serveis territorials de salut
o de no sé què, la Secretaria Política Indústica,
gent així vull portar, un cop al mes, eh,
tampoc sense, no cal...
El que fa molt de gasto, les visites.
Fa molt de gasto.
Treure alguna coseta per picar.
Treure els canapés, tot això.
I el pressupost, com que és el que esteu tot en estudis,
doncs no hi ha pressupost per canapés.
Clar, aquí és el problema.
Llavors, altres seccionetes aquestes que podrien ser un cop al mes
seria una que es podria titular
Te'n recordes, Ioli?
Oi, jo me'n recordo d'aquell rap magnífic
que va creant en Riqua Riga.
Ara no seria un rap,
ara seria una secció que faríem allò de record
de història, moments històrics de la llengua
durant els últims 20 anys.
Una cosa femèrida, però no que coincidés amb el calendari.
Exacte, no, en el sentit que, com que en guany
fa els 20 anys del Consorci per la Normalització Lingüística,
doncs dic, bé, què ha passat durant aquests 20 anys
i durant els 10 últims anys d'un quart de català?
Doncs, fer una mica de memòria d'alguna cosa notable.
Com a secció, estan bé.
De quan es va aprovar la Llei de Política Lingüística
i coses d'aquestes, eh?
Deixa'm fer un parèntesi.
A veure, el normal és que
Enric Garriga i Servidora s'haguessin reunit
prèviament, no hem tingut temps,
i hem dit, fem la reunió en directe.
Així ja tenim un programa fet.
S'aprova la secció?
Sí, sí.
Els oients, si tenen algun problema
o volen fer alguna aportació, que truquin, eh?
Ah, després, si no us agrada, no us queixeu,
que us donem l'oportunitat de dir
això no m'agrada, perquè no feu allò altre.
Podeu votar.
Podeu votar, i si no voteu, no us queixeu.
No us queixeu, això mateix.
I encara, doncs, mira, això, això que vam dir
també té a veure amb una altra secció,
que aquesta ja és més marcianeta, diguem-ne,
que m'agrada fer coses marcianes a mi.
A mi el nom m'agrada.
I es dirà el nyiginyogi.
I com el seu nom indica, serà...
És una expressió nostrada, nyiginyogi.
Sí, molt, molt, molt.
I la cosa serà, saps allò que a vegades
m'adona per fer reflexions,
que si l'amenaça fantasma del llibre digital,
doncs aquest tipus de coses, de reflexions,
les farem ja ordenadetes en una secció
que es digui el nyiginyogi
i que procurem que hi apareguin
moltes expressions d'aquest estil.
Això sí que serà un monòleg.
Aquí és la idea d'explorar els límits de la llengua
amb coses, paraules rares,
les paraules duplicades,
el nyiginyogi, el rau-rau
i totes aquestes coses que es dupliquen,
les anonetopeies, les frases fetes,
i per què no els renecs?
Perquè també tinc allà un diccionari
de renecs preparat per fer aquesta secció.
Aquesta també m'agrada, mira,
renecs en català.
Perquè els renecs en català també són llengua,
també existeix la llengua.
I a més, és que...
Hi ha un gran catàleg, eh?
Tenim un diccionari complet allà al centre
i a més per internet ja vam parlar a vegades
d'algunes webs que n'hi ha un munt
de renecs, d'insults, de mals noms i de tot això.
Hi ha un aspecte del programa
que crec que està força bé,
si més no és una opinió absolutament personal,
que és el tema de la música.
A través d'un quart de català i d'enric Garriga,
la veritat és que estem coneixent
moltíssims grups i intèrprets
de parlar catalana,
extraordinaris, a més, amb tots els estils que hi ha
i això ho mantenim, no?
D'entrar i de sortir de música, també.
A més de començar i acabar amb música,
en guany m'aproposo de fer,
d'explorar els gèneres al límit.
Però això has vingut amb el Salacó,
des d'un l'explorador.
Sí, sí.
I la piqueta, per si he d'escalar.
Bé, d'explorar límits com, per exemple,
això que estem sentint avui de Nour,
en què sentim un català amb accent de molts altres països.
Després ho explicaré una miqueta més.
Doncs això, com sona el català
amb substrat que no és castellà.
No el català amb accent castellà,
sinó el català amb accent berber,
amb accent, no què sé, sud-americà,
amb accent de diferents llocs del món,
que és el que parlen els nous catalans.
I sona així com el que sentim abans
amb la primera cançó
i com el que sentirem al final.
També podem explorar, fins i tot,
aquest estiu he descobert grups de jazz
que canten, i en català.
Llavors també en posarem d'això.
O he descobert la rumba rap
que practiquen un grup que es diu Indigna,
o un altre, un grup balear que es diu
Very Povelo,
que fan una barreja de rumba i rocabilli.
És el que jo deia, que ho descobrim moltíssima gent.
I a més, estem parlant de diferents llocs geogràfics
amb diferents accents.
La rumba rap és també uns raperos
de per allà de Collbató, em sembla que són,
que fan rap però amb guitarra espanyola rumbera,
amb el ventilador i tot, però és rap.
O també una altra cosa,
en què és el 50è aniversari de la nova cançó,
doncs un altre tipus de musiques
que busco i vull posar
és la de les perversions
i les actualitzacions del cançonet tradicional
i de les cançons famoses de la nova cançó.
Hi ha aquell disc que ha fet ara el Marc Parrot
dels 50 anys de la nova cançó,
que versiona cançons dels anys 60,
de Cris d'allò.
O, per exemple, el Belda i el conjunt va de Badoc,
que han agafat les cançons tradicionals
i les han passat per Jamaicanes,
i així es diu el disc, ara per Santa Tèc
les van poder veure aquí a Tarragona.
O el que fan els electrotoilets
i els herois de la cançó interior
amb les cançons de tota la vida,
com la Santa Espinesi,
que les versionen en plan xicharrero i maquineta,
però amb molta gràcia i amb molt d'humor.
I que indigna molta gent.
Que s'indignen,
i això a mi també m'agrada,
que algú s'emprenyi també per aquestes coses.
I bé, cosetes així.
No està gens malament.
Total, passa ràpid.
Hauria de ser un quart a la setmana,
serà més d'un quart com sempre,
vull dir que si no us agrada,
un quartet passa de seguida,
mitja horeta, com a molt,
no ho paireu bé.
Tens notícies avui,
a banda d'això, no?
Sí, poquetes coses per començar bé i d'allò.
Per exemple,
bones notícies respecte al català
com a vuitè idioma del món
amb més activitat als blocs.
Fresqueta d'avui mateix, aquesta notícia.
Sí, això ho ha dit el senyor Antoni Mir,
que actualment és el director
de la Língua Món Casa de les Llengües
i que ahir i avui,
doncs ahir es va inaugurar
i avui es tancarà
un simposi internacional
que promou la Casa de les Llengües
que es diu Multilingüisme i Ciberspai,
en què justament reflexionen sobre això,
com les llengües a dins del ciberspai
i a la inauguració d'aquest simpòsim,
doncs Antoni Mir va donar aquesta dada
que el català és el vuitè idioma del món
amb més activitat als blocs
i també una altra dada
que direm més endavant
referida a la Viquipèdia.
Llavors, lligant amb això dels blocs,
diguem una altra novetat
i és que aquest divendres
es lliuren els segons Premis Blocs Catalunya
que promou una entitat
que es diu Estic.cat.
Aquest dematí la seva web no anava
i no l'he pogut tornar a veure,
però l'any passat va tenir molt d'èxit
i en guany n'ha tingut més
i ja s'hi han inscrit més de 600 blocs
i els internautes han pogut votar
i han rebut més de 20.000 vots.
Déu-n'hi-do.
No és poca cosa.
Llavors, bé, ja direm quins són els guanyadors.
Bàsicament hi ha vuit categories
i hi ha deu finalistes
per cada una de les categories.
Només direm quines són les categories
i quan s'apiquem el resultat,
que serà divendres,
doncs ja el direm.
Les categories són bloc corporatiu,
que això és novetat d'aquesta edició,
l'interior no existia,
i això també indica,
segons diuen els de l'associació,
com el tema bloc s'està expandint molt,
no només a nivell personal
i a nivell del que és com van començar,
sinó que també les corporacions,
l'administració també està utilitzant
i començant a utilitzar els blocs
per difondre les seves accions i activitats.
Doncs bé, el bloc corporatiu,
els blocs personals,
els de cultura, els d'educació,
els de formatge audiovisuals,
els de literatura
i els dedicats a l'STIC,
a les tecnologies de la informació.
Tot això se sabrà divendres.
I tenim un altre premi
que ens vam quedar amb la incògnita
al qual nosaltres érem candidats.
És veritat,
els premis convits no ens han cridat,
per tant no hem guanyat res.
No hem guanyat,
però ja sé que...
Ni una menció?
No.
No ho sé.
Això està manyao.
Jo tenia espies allà
i no van detectar res estrany.
És a dir,
que no ens hi va quedar el nostre programa.
A banda de que no ens el donin a nosaltres,
però a part d'això no hi havia res estrany.
Tampoc ho esperàvem.
Això es feia el juliol.
No, no ho esperàvem,
però hauríem sigut els més sorpresos.
Sí, sí,
jo la primera.
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
A qui li han donat?
Sí.
Se sap a qui no,
nosaltres no.
Perquè això va ser el 17 i 18 de juliol.
Però, perdó,
es fixa't que se m'havia oblidat,
però anàvem,
és a dir,
competíem amb gent molt potent, eh?
Clar,
és que no anàvem amb quatre morts de gana com nosaltres,
no, no.
Frase feta del Ñeguignogui,
no teníem res a pelar.
No teníem res a pelar.
Ni ens van dir per megafonia, ni res.
Jo crec que no.
No, perquè per megafonia no van dir,
n'hi havia molts a la llista.
Bé,
vols saber qui va guanyar?
Sí, sí, clar.
Matilde Aragó.
Però no és famosa.
No, però és la presidenta
de l'Associació de Juristes
en Defensa de la Llengua Pròpia.
És una categoria,
res a m'agradar amb nosaltres.
Per tant,
com a categoria...
Res a dir, eh?
No apel·lem res,
estem perfectament d'acord,
ja ho deien que una cosa d'aquestes
mereixia premi,
per tant,
i el jurat també ha tingut...
Podem dir que el jurat
ha tingut bon criteri,
segons el nostre criteri.
Sí, en aquest cas sí,
segons el nostre.
I després,
l'altre premi...
Un mediàtic.
Un que és...
Nosaltres el coneixem.
Sí.
Maquet.
Ai, un xic molt guapo,
que està a Europa.
Molt guapo, eh, aquell.
El xic europeu aquest,
que tot ho tradueix al català.
I que només es...
I per Simri es diu
Miquel Català.
Miquel Català,
home, també, també.
Ah, Miquel Català,
per la traducció del web
del Parlament Europeu al català.
Perquè fa una currada, aquest noi,
res a veure amb el que fem nosaltres.
Doncs a Maquet li ha donat el premi, també.
Molt bon criteri, el jurat, sí, senyor.
Aquests són els dos premis.
Nosaltres...
I no és que siguem bons perdedors,
és que s'ho mereixien ells
i nosaltres, doncs, no, francament.
I a veure, segurament...
Segurament...
Mira.
Aquesta em quedà molt bé.
Mucallo.
El que anava a dir, mucallo.
Mucallo.
No, ho deixem estar.
M'ho dius en privat
i després jo considero
si li puc dir a l'audiència.
Molt bé.
Quan dius que...
Tampoc ens conviden a la cerimònia
o no hi ha cerimònia aquí?
Ja es va fer, ja es va fer.
No, no, ens van convidar.
Jo esperava que ens truquessin,
que ens convidessin un cap de setmana allà.
No heu guanyat, però veniu,
veniu a la cerimònia.
Aquesta setmana ho té el pagat i tot, no?
En fi, què hi farem?
Podem fer una pausa?
Sí.
Has portat alguna pausa
per al programa d'avui?
No, que em posi alguna típica.
Doncs vinga.
Alguna típica.
Vull dir així.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Recordeu,
no va sintonir un quart de català
fins al 28 d'octubre.
Si sabeu l'interprete i la cançó,
truqueu i tindreu premi.
977-24-47-67.
Pujem una miqueta, només?
Vaja, allò és com els premis
aquells que ha donat la senyora jurista
i el Miquel Català.
No tinc ni idea,
no podria participar.
És que no tinc ni idea de quina música...
Tu el premi ja el tens,
el disc ja el tens, tu?
Oh, clar que el tinc, no,
però és el premi i la satisfacció personal
que no, que no la tinc.
No tinc ni idea de qui toca.
A veure, els límits del català...
1.
Doncs bé, allò que dèiem,
la primera tongada seran...
Avui ho expliquem
i són 7 capítolets
que abans ho diuen avui
amb el títol
dels confins de la llengua
i es tracta d'això,
una mica de reportatge
sobre els territoris límit
on es parla el català
i que ara només enumeraré
i els per cinc dies
anirem explicant.
Alguns són molt coneguts
i tothom li sonen,
però n'hi ha algun
que segurament algú dirà
Eh?
Fer personatges i veus, no.
Aquí ja no entro.
Ho fas tu, si vols.
Eh?
Doncs mira, els territoris són
el Matarranya.
Eh?
El Carche.
El Matarranya.
El Matarranya.
Que bonic és el parlar
del Matarranya, Enric.
Doncs en parlarem.
El Carche.
El Carche, ho vas dir una vegada.
No, no, no me'n recordo,
però ho sabia.
L'illa de Tabarca.
L'illa de Tabarca.
L'illa de Tabarca.
Com el seu nom indica,
és una illa.
Fomentera, que és una altra illa,
això ja ho sap més gent.
L'Alguer.
Des de l'anunci de la cervesa
més encara.
Sí, ara es veu que se sap.
Jo no sé si l'anunci
ha sigut favorable o perjudicial
per l'ús del català.
Ah, no, per l'ús del català no sé.
La gent diu que no van quedar
gaire contents.
Clar, perquè es van envair
l'illa i els invasors
no parlaven català.
Segurament no.
Ah, aquí pot haver-hi tema.
L'Alguer, és un altre
bastant conegut,
ciutat germana de Tarragona.
Perpinyà.
Ah, sí, sobre l'Alguer
puc fer una crítica,
però avui no la faré,
la faré per si un dia.
Cap a l'alcalde de Tarragona.
Ah, cap a l'alcalde de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Demà ve, si vols trucar.
No, la setmana que ve,
ho diré la setmana que ve
des d'un quart de català.
Perpinyà.
I Andorra.
Andorra, que és un estat, eh?
Doncs, eh, la primera part serà,
la primera tongada
de límits del català
serà aquesta,
els límits territorials
i anirem a explicar una miqueta
on estan aquests traditoris
i com està la llengua
de malament o de bé.
M'agrada, m'agrada.
Pinta bé,
pinta bé aquesta secció.
Sense masses dades,
no posarem ni els cultius,
ni l'economia.
Ni estadístiques,
ni mapes,
no faràs un PowerPoint,
res, res, res d'això.
No, és així,
per explicar una miqueta.
Novetats editorials informàtiques,
anem cap a la Viquipèdia.
Per començar bé, dos.
La Viquipèdia ja passa
dels 20.000 articles en català.
Això és la,
diguem,
una bona notícia
de publicacions.
Això es va produir,
aquesta fita es va produir
dilluns o dimarts passat,
el 22 de setembre,
la visília de Santa Tegla.
Jo crec que alguna cosa
ja ha influït,
que fos Santa Tegla l'endemà,
perquè això passés.
I és que a partir del dia
22 de setembre de l'any 2009,
la Viquipèdia en català
ja arriba als 20.000 articles.
I això significa
que pel nombre d'articles,
pel nombre d'articles
el català és la quinzena llengua
de la Viquipèdia,
però amb un ritme de creixement
molt més ràpid
que les llengües
que estan davant.
Per tant,
va escalant posicions per moments.
Però hi ha una cosa
encara més interessant,
és que des de fa uns mesos,
fa mitjany,
la Viquipèdia van engegar
un projecte per millorar
de qualitat,
un projecte de mesura de qualitat
per millorar els mil articles
fonamentals
de qualsevol edició
de la Viquipèdia,
que n'hi ha doscentes i pico
d'edicions de la Viquipèdia.
Doncs bé,
amb els barems
que s'apliquen
amb l'estudi aquest de qualitat,
resulta que
la versió catalana
ocupava el tercer lloc,
el juliol,
després de l'anglesa
i l'alemanya.
Però és que ara
que estem al setembre
ja ocupa el segon lloc
en quant a qualitat
els articles
en català
de la Viquipèdia.
Per tant,
això és encara millor notícia.
I,
avui mateix,
quan he impresa això
des de la informació
de la Viquipèdia,
m'he deien,
això eren les 10.28,
diu,
en aquest precis instant
la Viquipèdia en català
compta amb 200.930 articles.
No?
Doncs mira,
i va creixent,
i va creixent.
I millorant,
i millorant.
Llavors,
com a última cosa
que diríem així
de novetat editorial,
una recomanació
que tinc entre mans,
que avui,
el diari avui,
surt d'una entrevista
amb la lingüista
Rosa Calafat.
El diari El Punt.
Sí,
el diari El Punt.
Suposo que en totes les edicions,
i si no,
la que trobareu per aquí,
segur.
No,
la de Tarragona,
segur,
molt interessant.
Una entrevista
amb la lingüista
i l'entrevista
girà al voltant
del tema
del catalanocentrisme
i l'hispanocentrisme
i aquestes qüestions
que també planaran
bastant per aquí
en els límits
del català
d'aquesta temporada.
És a que t'anava dir
un tema molt interessant
i el deixes aquí
per crear expectació,
segurament.
Sí,
jo recomano
llegir l'entrevista,
es pot llegir
per internet també.
Enric Garriga,
que has treballat,
has treballat molt aquest estiu
i la temporada
es presenta
molt bé.
És reflexionat.
Ens retrobarem
la propera setmana,
tenim ja la música a punt,
suposo que sí,
per acabar
un quart de català.
Presentem el grup.
Sí,
torna a ser
el mateix disc de Nour.
Això és el disc
de l'espectacle
que vam fer
en Guany per Sant Jordi,
organitzat
per la plataforma
per la llengua
i el grup Nour
va fer un concert
en què es deia
així de tot arrel
en el qual
en totes les,
quasi dues cançons
van tenir convidats
de diferents llocs.
En la cançó
que hem sentit abans
el convidat
era el Joan Garriga
de la troba Kung Fu
i ara en sentim una
que es diu
Viure i conviure
que també m'un demolen
a la filosofia aquesta.
del programa aquest.
No, no.
I aquí
la cantant convidada
és una que es diu
Família Cant
i notareu
com sona el català
amb accent àrab.
Això és molt bonic.
Llavors,
en tot el disc
hi ha el Gerard Quintana,
el Guillemino,
però també gent
com aquesta xica
de la Família Cant,
també hi ha la Beth,
també hi ha Sian,
també hi ha
Byron i Llanero
de Unidos por el Flow
i una mica de tot.
El posarem més dies
aquest disc.
Molt bé,
doncs vinga,
escoltem la música de Nour,
una de les primeres
incorporacions
a aquesta mena de discoteca
que anirem creant
al llarg de la temporada.
Enric Garriga,
encantats que tornis.
Gràcies,
fins dimecres.
Dimecres més.
Viure i com viure,
viure i com viure,
viure i de viure,
viure i de viure,
viure i com viure,
viure i som viure,
viure i som viure.
viure i com viure,
viure i de viure,
viure i som riure.
Riure i conviure, riure i reviure, riure i conviure, riure i somriure.
Riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i conviure, riure i convi google, riure i conviure, riure i conviure, riure i moviure i conviure i conviure, riure i conviure, riure i conviure i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!