Aquesta és la tertúlia, aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
una tertúlia que avui compartirem amb dos polítics i un periodista.
El periodista és en Josep Maria Àries, cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Vergili.
Josep Maria, bon dia.
Hola, Riquel, bon dia.
Tenim de moment el portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
que representa avui, si em permet, la banda política de la tertúlia, Joan Arejo.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que s'incorpori de seguida el segon polític de la tertúlia,
que és el portaveu del grup municipal d'Esquerra i segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Sergi de los Rios.
Avui parlarem de diverses qüestions d'actualitat,
algunes arran d'unes declaracions que feia ahir el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona,
Javier Sabater, en aquest programa.
Amb el delegat vam repassar moltes qüestions
i, per exemple, va parlar de l'Escola Oficial d'Idiomes,
dient, reconeixent que en aquest moment el projecte està aturat per una qüestió financera,
per una qüestió relacionada amb els bancs,
per les dificultats que tenen l'Ajuntament i la Generalitat per accedir a un crèdit a 30 anys se'n determini.
Recordant en els soients que aquí hi ha una operació,
un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat,
que a través d'aquest conveni una empresa municipal,
que és el Servei Municipal de l'Habitatge,
és qui busca els diners,
amb el compromís que després la Generalitat retornarà aquests diners en un termini de 30 anys.
doncs, segons el delegat del govern,
les entitats bancàries en un context de crisi com aquest estan posant moltíssimes dificultats
i això explica que el projecte es mantingui aturat.
Josep Maria, què et sembla aquesta explicació,
aquest raonament suficient per mantenir aturat el projecte?
A mi em sembla que aquestes alçades,
després del que s'ha remenat el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes,
jo crec que totes les administracions haurien hagut de posar fil a l'agulla per resoldre-ho.
Jo no sé si hi ha realment un problema de diners,
que en principi, si ho diu el delegat del govern, ens ho hem de creure,
però hem passat tants anys que és un argument que en aquests moments té feblesa.
Jo crec que és una de les prioritats en l'àmbit de la formació
pel que fa a les necessitats de la ciutat de Tarragona.
Només cal que convidem la gent a visitar amb quines condicions
està treballant l'Escola Oficial d'Idiomes,
quan tothom, tots els polítics i tota la gent amb càrrecs de responsabilitat
s'omple la boca dient que el que hem de fer és aprendre idiomes
perquè ens farà un país més competitiu.
I per tant, una mala notícia,
quan a més a més sabem que quan toca es poden fer gestions
per resoldre aquestes dificultats.
Per tant, jo no ho acabo d'entendre,
no em convenç gaire, a més a més, i em sembla una mala notícia.
Joan?
Doncs en segones declaracions, la veritat és que sorprenents
i fins i tot jo diria que absolutament desencisadores,
perquè primer, si jo tinc entès bé,
la Generalitat no ha de tindre cap de problema financer,
perquè aquí el que demana el crèdit és l'Ajuntament de Tarragona.
No, no, el que diu el delegat és que els problemes el té
el Servei Municipal de l'Habitatge per accedir.
Jo havia entès que els problemes de finançament
els tenia la Generalitat i l'Ajuntament,
pel que havia llegit vostè.
Per això he dit que no ho entenia.
Perquè és un conveni, no?
Recordem que l'operació es fa a través d'un acord.
Sí, però l'únic que demana els diners és...
Per tant, l'únic que pot tindre problemes de finançament
és l'Ajuntament.
Però insisteixo, la condició de 30 anys de termini
és el problema que posen els bancs.
Però els bancs...
Els 30 anys era el que torna la Generalitat a l'Ajuntament.
El crèdit s'ha de demanar sencer.
Per tant, a qui no donen el crèdit,
segons el senyor Xavier Sabater,
és a l'Ajuntament de Tarragona.
Home, em sembla francament lamentable aquestes alçades.
Em sembla una excusa absolutament inacceptable.
Entenent, com nosaltres ja vam criticar en el seu moment,
que no compreníem perquè l'Ajuntament havia d'avançar els diners.
Això ja d'entrada.
Més quan la Generalitat acaba de fer un acord de finançament amb l'Estat,
sembla ser, segons els grups del govern, de la Generalitat i de l'Ajuntament,
tan fantàstic i tan increïble.
Si és tan fantàstic i tan increïble,
perquè l'Ajuntament té que posar els diners.
A partir d'aquí,
jo és que les declaracions del senyor Sabater
em semblen sorprendentes des de diversos punts de vista.
I acabo.
Primer aquest, i després, ara,
després del que ha plogut,
tornar a posar en qüestió
on va la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
I jo ja no entenc res.
Això va després.
Sí, perfecte, en parlarem després.
Salutem el Sergi de los Rios,
portaveu del grup municipal d'Esquerra,
segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem parlant d'això de l'Escola d'Idiomes
i d'aquestes declaracions que feia ahir el delegat del govern
reconeixent les dificultats financeres
per aconseguir aquests diners dels bancs
per fer les obres de la EOI
a l'edifici de la Xar 3.
Quin comentari et mereix?
No, a mi m'han decebut aquestes declaracions
i jo crec que el que no hem de fer
és ara caure en una situació de, bueno,
de, mira, si són aquestes la decisió,
doncs entrar en una certa resignació.
Jo em nego a entrar en aquesta resignació
perquè crec que hi ha fórmules
per sortir d'aquest atzucac.
Evidentment hi ha un aspecte de finançament important.
Jo en aquest sentit,
les darreres paraules que deia el Joan Areix
jo deia que tots els grups, els partits
que hem donat suport
amb aquest acord de finançament de la Generalitat
dèiem que era tan bo, tan...
Perdó, jo bo mai ho havia dit.
Havia dit que era bo,
bo perquè desenvolupava un estatut
absolutament amb un marge de maniobra estratíssim
que solucionava absolutament
tots els problemes que té el nostre país
de cap de les maneres, perquè...
Si hi ha diners o no hi ha diners
per pagar l'escola oficial d'Idió.
No, jo estic contraargumentant
un argument que Joan Arejo
acaba de posar aquí sobre la taula
d'una manera molt sutil
i aleshores jo el vull senzillament...
Vostè ha donat uns arguments,
jo deixi'm donar els meus arguments
i per tant, a partir d'aquí,
qui ens està escoltant, doncs...
El que passa és que qui ens està escoltant
potser no entendrà què té a veure
el sistema de finançament amb...
No, perquè senzillament estava dient
que si la Generalitat de Catalunya
acaba de tenir un acord de finançament
tan magnífic com és
que l'escola oficial d'Idió
m'ha tirat endavant.
Jo dic...
No, no, que l'Ajuntament ha de posar els diners.
Jo dic, la Generalitat de Catalunya
ha tingut el millor acord possible
de finançament amb un marge de maniobra
molt estret
i que mai s'ha dit
que aquest acord de finançament
ho arregli absolutament tot
perquè només cal recordar
que el nostre país
continua tenint dèficit fiscal.
Per tant, aquesta és la situació.
Per tant, tot no ho arregla.
A partir d'aquí,
jo he dit que estic decepcionat
amb aquest anunci
del delegat del govern
perquè realment
aquest projecte,
l'escola oficial d'Idiomes,
primer va haver-hi una llarga pèrdua de temps
de molts, molts anys
amb l'aspecte de la ubicació,
parlo de la ubicació
de la nostra ciutat,
moltíssims anys,
i quan ja finalment
es va decidir
o s'ha decidit una ubicació
precisament a la Xartres,
apareix un segon problema
que és el del finançament.
Jo en aquest aspecte,
repeteixo,
crec que des de totes les parts implicades
s'ha d'acabar de...
és a dir,
jo no me conformo
amb aquest argument
que se diu
i per entendre'ns llençarà la tovallola.
Home,
tampoc és que llences la tovallola
al delegat del govern,
però ell va dir
que si estava aturat el projecte
era per aquesta raó.
En tot cas,
ho dic perquè és que pot arribar,
perdoni-me,
pot arribar un moment
en què algú no entengui
de què estem parlant.
L'escola oficial d'Idiomes
es firma un conveni
en què es diu
que els diners
els posarà l'Ajuntament
i la Generalitat
els tornarà en 30 anys.
Per tant,
qui t'ha de demanar
aquest suposat crèdit
és l'Ajuntament.
Sí,
i ho està fent
a través del Servei Municipal
de l'Habitatge.
Per tant,
jo el que a mi
ni hem de ser
per entendre'ns
ni no hem de ser
pel delegat del govern,
ens està informant
que a l'Ajuntament
no li donen un crèdit.
Això és el que ens està dient.
Clar,
ens està dient això.
Ho dic perquè
algú podria aquí
al final no sapiguer
qui demana el finançament,
si la Generalitat...
No, no,
el finançament el demana
de la Generalitat
amb el qual,
insisteixo,
a mi ni em de ser
ni no,
és que ho trobo ja
absolutament
que ara resulta
que se'ns digui
que l'Ajuntament
que es va fer
el valent
i va dir
no us amollineu,
ja poso jo els diners.
Ara resulta
que el senyor
de vegada del govern
ens diu
que l'Ajuntament
no li deixen els diners.
Home,
doncs francament
la situació
és espermètica.
Tu creus,
Josep Maria de la Ciutat
pot entendre
que un banc
o una entitat financera
no posi tants pals
a les rodes
per donar diners
amb una administració pública?
Jo ara faré publicitat
de la vostra programació.
Com que avui teniu
un fil directe
amb l'alcalde de Tarragona
potser valdia la pena
i no és que excusi
el contestar-te
però que contesti ell,
no?
Jo com a ciutadà
reitero el que he dit abans,
la gent del carrer
no ho entenen,
no ho entén,
la gent no ho entén,
no és que no entengui
l'equilibri
o la fórmula
de finançament,
no entenen
que les administracions
no siguin capaces
de posar-se d'acord
després de tants anys
de remenar aquesta història
per garantir
que la ciutat de Tarragona
tingui una escola oficial
d'idiomes
com Déu mana
i estem parlant
de futur
i estem parlant
d'internacionalització
i estem parlant
del que vulgueu
i estem encallats
amb això.
Jo no sé
si és una qüestió
de la salut econòmica
de l'Ajuntament,
de l'actitud
de les entitats financeres
o si tot plegat
és un embolic
i això és una cortina de fum.
Al final
la gent
acaba pensant
la gent més ben intencionada
acaba pensant
que hi ha alguna cosa
que no acaba de rotllar.
De diners
per altres raons
també va parlar
i o de qüestions financeres
també va parlar
i en aquesta entrevista
el delegat del govern
perquè va fer referència
al projecte
de centralitzar
totes les oficines
de la Generalitat
al Camp de Tarragona
a la nostra ciutat.
I anava
a dir una altra cosa.
És molt delicat
parlar en nom dels altres.
És molt delicat.
Molt.
i per tant
i això no és que
diguem-ne
aquesta dinàmica
o aquest error
des del meu modest punt de vista
no el comet
el delegat
parli en nom de
no el comet
el delegat
del govern.
És una pràctica
malauradament
bastant habitual
que per raons diverses
uns parlin
en nom dels altres
i això és molt perillós
perquè això genera
més confusió
i males interpretacions
i per això jo
t'animo
a fer el que segur
que ja teniu
a la cartera
que és dir
senyor alcalde
què passa amb l'escola oficial d'idiomes?
L'Ajuntament no té diners
o els bancs són
uns poques soltes
insensibles
i ara que pinten
vaques magres
no volen ajudar la ciutat?
Deixi'm fer referència
a aquest altre projecte
que anomenava
i que també té
una peculiaritat econòmica
perquè el delegat del govern
parlant del projecte
de centralitzar
la Generalitat
en un únic edifici
en els terrenys
on anirà
la presó
on ara hi és la presó
a l'Avinguda República Argentina
va dir dues qüestions
que tenen a veure
sobretot una
molt amb els diners
una
que el finançament
d'aquella futura seu
es farà
una part
es farà amb la venda
de les actuals dependències
del carrer Sant Francesc
on hi ha la delegació del govern
i la delegació d'ensenyament
i una altra
que abans ho apuntava
Joan Aregio
de passada
és la possibilitat
que aquella oficina
d'atenció
als Mossos
que ara hi ha
davant de Joan XXIII
vagi precisament
als baixos
d'aquest edifici
d'alguna manera
per centralitzar
totes les competències
del govern
de la Generalitat
en un únic edifici
que aniria
insisteixo
a l'Avinguda República Argentina
on hi ha
la presó
d'aquesta manera
aquesta oficina
d'atenció
al ciutadat
dels Mossos
del centre de la ciutat
aniria allà
i es descartaria
el que s'havia parlat
també en el seu moment
de Batestini
de la zona aquesta
davant
dels estudis
de Tarragona Ràdio
amb aquesta proposta
Sergi
per exemple
la trobaries lògica
convenient
centralitzar-ho tot
amb els Mossos
inclosos
amb aquesta oficina
d'atenció
al ciutadà
a veure
jo en primer lloc
no m'agradaria
parlar de projectes
perquè crec
que el que va exposar
ahir el delgada
del govern
va ser una idea
un projecte
és una cosa
molt més elaborada
que una idea
i a vegades
tots plegats
confonem projectes
per idees
i jo vull fer
aquest matís
amb això
potser els mitjans
de comunicació
també tenim una certa
una certa culpa
perquè clar
jo m'agradaria
m'agradaria posicionar-me
sobre
sobre aquest tema
de si
una oficina
d'atenció al ciutadà
dels Mossos d'Esquadra
ha d'estar aquí
o ha d'estar allà
amb un projecte
ben pensat
crec que
el que es va abocar
ahir aquí
no és un projecte
més enllà
d'una reflexió
més o menys
intuïtiva
en cap cas
per tant
jo vull situar-me aquí
el que sí
m'ha pronunciat
és en quant
al projecte
o la idea
de centralitzar
les oficines
de la Generalitat
a Tarragona
en un lloc concret
pot ser
pot ser
a la presó
on actualment
està la presó
o pot ser
en algun altre espai
tampoc en queden tants
que siguin
més o menys
cèntrics
per tant
estaríem parlant
a la presó
a mi em sembla una idea
correctíssima
de centralitzar
de fet
la ciutat de Girona
està en un projecte
de centralització
de totes les seves oficines
ja molt avançat
precisament
el centre mateix
de Girona
i això
jo crec que
ens referma
la nostra posició
de capital
d'una manera claríssima
dic referma
no ens la dona
perquè
de capital
ja ho som
però sí que ens el referma
d'una manera
claríssima
que pugui tenir o no
aquestes dependències
jo crec que
aquí s'han d'explicar
moltes més coses
per part de la Generalitat
és a dir
si la idea
de posar-ho a batestini
ara resulta
que no és viable
que expliquin
per què
no és viable
d'una manera clara
els responsables
en aquesta matèria
perquè probablement
ho han estudiat
i deuen haver trobat
uns pros i uns contres
i també deuen haver trobat
uns pros i uns contres
amb la instal·lació
d'aquest
d'aquest
d'oficina
d'atenció ciutadana
precisament
en aquesta
suposada
unificació
o centralització
de tots els espais
de la Generalitat
a la ciutat de Tarragona
en l'actual
presó
jo vull veure
pros i contres
abans
de fer-ho
i per tant
les idees
tots tenim moltes idees
al cap
però moltes vegades
unes són viables
i les altres no
si és viable
per què no
la meva perplexitat
segueix en augment
1
què és una oficina
d'atenció al ciutadana
la policia
dels Mossos d'Esquadra
en una oficina
on es van a fer
les denúncies
és que jo no n'hi he vist cap
és un model
que no existeix
punt número 1
només existeixen comissaries
i a les comissaries
hi ha
la part d'atenció
a la gent
per tant
aquí
algú
ens està
prenent
el pèl
perquè
la discussió
en origen
si recorden vostès
era
si la comissaria
anava aquí
o anava
a Camp Clar
i
algú es va treure
de la mà
i diga
no no
patiu
perquè en farem dues
cosa que no s'ha fet
enlloc
enlloc
ni a Girona
ni a Lleida
no dic a Barcelona
i als seus districtes
s'ha fet enlloc
per tant
ara algú
torna
a fer una mica
de màgia potàgia
i diu
no
com que una comissaria
no
que ve la setmana que ve
per cert
com que una comissaria
una comissaria
a Batistini
una altra comissaria
no la posaran
perquè no posaran
dues comissaries
i el departament d'interior
ja ho ha dit
ara algú diu
no
posarem una oficina
d'atenció al ciutadà
perdó
què és una oficina
d'atenció al ciutadà?
on està aquest model
a Catalunya?
on existeix?
per tant
insisteixo
em sembla
una autèntica
cortina de fum
per dins
una cosa
que a mi
no em sembla malament
per entendre'ns
em sembla bé ni malament
de comissaria
ja n'hi ha una
s'està fent a camp clar
punt ratlla
i s'ha acabat
i si aquest és el model
doncs és aquest el model
i el dia que
el model sigui
no no
és que a les capitals
de província
o a les ciutats
de més de 130.000 habitants
en més d'una
en posarem dues
doncs aquell dia
en tindrem dues
i l'Ajuntament
és el protagonista
de decidir
on van els equipaments
a la seva ciutat
no el senyor delegat
del govern
és l'Ajuntament
qui té que planificar
i decidir
on van les coses
Josep Maria
jo crec que
com que les idees
són escasses
malauradament
i cares
i els projectes
encara molt més
amb els temps
que corren
jo crec que
hauríem de fer
tots plegats
un esforç
per prioritzar
quines idees
tenen sentit
en aquest entorn
en aquests moments
obrigo un debat
sobre
si fan falta
dues comissaries
o una comissaria
i mitja
que és una estructura
diguem-ne
poc productiva
en aquests moments
a no ser que fos necessària
per garantir
un nivell
òptim de seguretat
de la ciutat
no té sentit
és una pèrdua
de temps
i d'energia
en aquests moments
la gent del carrer
les ciutadanes
i els ciutadans
esperen rebre
altres missatges
dels responsables polítics
per exemple
discutir
sobre dignificar
una escola oficial
d'idiomes
em sembla
una aposta
necessària
a mi
modestament
ara
entrar en aquesta dinàmica
a banda de si hi ha un model
o no hi ha model
a vegades
els models també estan
per trencar-los
i aquí
la raó de pes
que hauria d'imparar
és
la ciutat de Tarragona
necessita aquest model
sí o no
o estem assistint
en un ball
diguem-ne
de generació
de confusions
jo insisteixo moltíssim
en que en aquests moments
cal filar molt prima
amb el que es diu
ja no només
amb el que es fa
i sobretot
quan es fa
a través dels milions
de comunicació
que tenen
una raó natural
de difusió
i d'amplificació
la gent del carrer
després no es queixem
la gent no saben
la gent ja no saben
ni creuen
que és pitjor
Sergi
jo només volia
portar
una reflexió
que fa uns anys
ja es va produir
i va haver-hi
tot un debat
quan es parlava
a nivell municipal
quan es parlava
de quina seria
la millor ubicació
d'aquesta
caserna central
del camp de Tarragona
dels Mossos d'Esquadra
perquè no estem parlant
només d'una caserna
que donarà servei
a la ciutat de Tarragona
sinó que
és la central
de tota la regió
del camp de Tarragona
en aquell moment
la majoria
doncs
dels partits polítics
presents a l'Ajuntament
van apostar
per Camp Clar
van apostar
per Camp Clar
no és el cas
d'Esquerra Republicana
nosaltres en aquell moment
no vam apostar
per Camp Clar
perquè enteníem
que situar
en una punta
del terme municipal
una instal·lació
d'aquest estil
a la qual
molta gent
s'adreça
per posar
denúncies
sigui en casernes
però ja
ha d'haver-hi
una comunicació
resultava que
d'allà
on hi havia
la màxima concentració
de població
de la ciutat de Tarragona
a part o del centre
tot el que succeïs
al centre
s'havia de desplaçar
cap a Camp Clar
per qualsevol gestió
per qualsevol gestió
relativa
doncs
a aquest aspecte
vaja
qualsevol gestió
i per anunciar
i fer una oficina
al centre
de la ciutat
aquí la majoria
jo parlo de la majoria
i per tant
doncs
els que defensàvem
aquesta posició
en aquell moment
vam quedar en minoria
i acceptem la majoria
i endavant
en aquest cas
tant Convergència i Unió
com el Partit Socialista
doncs van apostar
per anar
a l'oficina
o la caserna central
a Can Clar
però
malgrat
vagi allà
s'accepta
la majoria ha decidit això
continuem tenint
un problema
que és que
la gran
la gran
quantitat de gent
que viu a la ciutat
de Tarragona
viu a la zona
per l'entendre'ns
per al centre
viuen
pràcticament
70.000 persones
de les quals
de les quals
haurien de tenir
una accessibilitat
a l'hora
de fer denúncies
i
vaja
poder anar a peu
el que es diu
anar a peu
o tenir més
proximitat
això es va plantejar
això es va plantejar
i d'aquí sorgeix
i d'aquí sorgeix
el fet
de
plantejar-se
doncs aquest
trencament de model
o aquesta oficina
o
aquesta opció
de
de
de
de
de
de
de
o la
o la
o la
o la
o la
o la
o la que
acabi sent
i per tant
la història
la història
és aquesta
es pot estar
més d'acord
o no
o no
o no
o no
o no
no es pot
estar
tan d'acord
però
la història
és d'aquí
la idea
és aquesta
en fi
veurem com
evoluciona
més qüestions
si els sembla
aquesta setmana
s'està parlant
dels plans
integrals
també
perquè el col·legi
d'arquitectes
s'inaugurava
el dimarts
a la tarda
una exposició
sobre la llei
de barris
del govern
de la generalitat
els plans
integrals
que s'estan
aplicant
a Tarragona
ciutat
i en el conjunt
del camp
de Tarragona
recordem que a Tarragona
hi ha
camp clar
i la part alta
d'aquí una estona
parlarem en aquest programa
de com s'està aplicant
la llei
de barris
a camp clar
torna a sortir
aquest debat
ciutadà
de si
Tarragona
ha d'apostar
per presentar-se
a la propera convocatòria
la del 2010
tenint en compte
que encara s'estan gestionant
aquests dos plans
aquests dos barris
camp clar
i la part alta
l'altre dia
i aprofitant
la inauguració
d'aquesta exposició
l'alcalde deia
que s'analitzaria
la situació econòmica
per veure si l'Ajuntament
i seguim parlant
per tant de diners
pot accedir
a una altra
convocatòria
a la pròxima
que s'obrirà
a principis del 2010
Josep Maria
si els diners
ho permeten
en Tarragona
s'hi hauria de presentar
presentar una altra proposta
sigui la de Sant Salvador
o sigui la d'alguna altra zona
de la ciutat
aquí hi ha molts factors
un el que les convocatòries
arriben quan arriben
i o t'hi afegeixes
i aculls
i competeixes
i ho assoleixes
o passa el tren
però a vegades
no hi ha d'haver
tampoc una actitud
diguem-ne
d'acaparar
si després
tu no tens la capacitat
no només la capacitat
financera
per abordar
la totalitat
o la part del projecte
que et correspon
sinó també
de gestionar-ho
és a dir
de què ens serveix
tenir tota la casa amb obres
és a dir
és una bona
això és una decisió
evidentment
del responsable polític
de torn
és una bona decisió
tenir tota la casa amb obres
o hem d'anar per parts
primer fem el menjador
i després fem
una habitació
i després una altra
i per tant
jo no tinc en aquests moments
arguments
per manifestar-me
en un sentit
o en un altre
jo apel·laria
això
a la capacitat
i a la reflexió
del responsable
de dir
aquesta oportunitat
no la podem deixar perdre
i per tant
fem un esforç
o no
a vegades
és una bona idea
esperar
Joan
esperaria
Convergència i Unió?
esperaria
o sí
presentaria
aquesta convocatòria?
jo crec que s'ho
hauria d'analitzar
molt bé
l'execució
i el funcionament
dels dos
que hi ha ara
jo crec que això
és fonamental
a l'hora de
decidir
si
n'en tomes
un tercer
o no
el tema dels diners
jo crec que el tema dels diners
és evidentment
s'ha de mirar
però és una mica
des del meu punt de vista
secundari
jo crec que el pitjor que es pot fer
és frustrar la gent
perquè la gent
en general
sobre això
de les lleis de barris
i dels plans aquells
té com una fe
indescriptible
quan la realitat
és
a veure
doncs que
per dir-ho d'alguna manera
el pla integral de Camp Clar
sobre què se sent
el pla integral de Camp Clar
sobre obres físiques
o sobre
una certa transformació social
del barri
jo crec que sobre
una certa transformació social
del barri
perquè els problemes
que té Camp Clar
són socials
no són urbanístics
resultat
d'aquests tres anys
zero
zero
això sí
vindrà aquí
qui sigui dintre de mitja hora
i dirà
hem fet la Rambla
hem plantat tants arbres
i hem asfaltat dos carrers
perfecte
jo això no ho negaré
però problemes socials
del barri
arreglo
zero
per tant
pot arribar a generar frustració
tema de la part alta
en aquest cas
sí que més
decantat
a la banda
diríem
urbanística
assenejament
etcètera
etcètera
i no tant
a la banda social
resultat
home
la veritat
moltes coses
no es veuen
per tant
abans que generar frustració
jo crec que
evidentment
és una decisió del govern
s'ho ha de mirar
molt mirat
ben mirat
si vol que nosaltres
en participem
en la reflexió
encantats de participar-hi
ara
crec que el primer
que s'ha de fer
és fer
el que està damunt
de la taula
ben fet
acabo
també és normal
que llocs de la ciutat
on tenen una certa problemàtica
quan apareix
la possibilitat
d'una cosa d'aquestes
lògicament
aixequin la mà
això és el més normal
perquè voldria recordar
que Sant Salvador
ja ho va fer-ho
en el seu moment
el que passa és que
l'Ajuntament
en podia presentar un
per motius econòmics
i va tindre que triar
i va triar
la part alta
si no recordo malament
aquell moment
en vez de Sant Salvador
i es va viure
una certa competència
que no sé si tampoc
és el millor exemple
això
competències
entre barris
per accedir
a una convocatòria
Sergi
Sí, jo en aquest sentit
també
primer optar
per acabar
de fer bé
tant el de Camp Clar
com la part alta
amb el que estava dient
ara en Joan Arejo
aquí ens hem d'anar
cap a la redacció
de la pròpia llei
de barris
quin és l'objectiu
evidentment
que quan compares
els dos barris
que en aquests moments
gaudeixen
d'un pla integral
com és Camp Clar
i és la part alta
exactament les necessitats
de l'un i de l'altre
no són exactament
les mateixes
malgrat que hem utilitzat
hem utilitzat
aquest únic instrument
jo crec que un instrument
molt vàlid
de fet
jo vaig tenir
la sort
de ser ponent
al Parlament de Catalunya
d'aquesta llei de barris
i crec que ha estat
una bona mesura
d'incidència
en aquests barris
problemàtics
sí que aquesta llei
i això recordo
que amb el propi
Joan Arell
jo en vam parlar
més d'una vegada
estava més orientada
cap a
cap a la obra
civil
per entendre'ns
és a dir
l'arranjament
de carrers
de serveis
que no tant
cap a
cap a la vessant
cap a la vessant
més social
de projectes
malgrat que
aquests
també
també hi són
i a veure
jo crec
jo aquí vull trencar
un espai d'edit
en el cas de Camp Clar
zero
zero
zero
tampoc
per exemple
posaré
un exemple
posaré un exemple
que a més a més
aquest m'afecta
i el conec molt bé
que és el tema
d'una certa articulació
de tota
de tota
l'associació
de crear
un associacionisme
comercial
per totes les botigues
del barri
de Camp Clar
quan estava
absolutament
desarticulat
doncs
això ha creat
i estem parlant
d'aquest aspecte social
també
aquí no estem parlant
de
d'arranjar
o sigui
de posar arbres
a arranjar voreres
i posar clavegram
per entendre'ns
estem parlant
d'un associacionisme
de crear vincles
en tot un àmbit
absolutament
desarticulat
no es coneixien
els pocs comerços
que hi ha a Camp Clar
no es coneixien entre ells
i en aquests moments
estan fent pinya
estan fent accions conjuntes
això és
també
un petit vessant social
per tant
reconeguent
que la llei de barris
tendeix més
cap a l'obra civil
dir que des del vessant social
zero a Camp Clar
jo crec que
és injust
i acabo de posar l'exemple
ens queden només 3 minuts
de tertulia
en sap greu
però una reflexió
sobre corrupció política
que és
el que està passant aquests dies
distànciament del ciutadà
respecte a la política
Josep Maria
alguna reflexió breu
a fer-ne
sobre
tots els casos
que estem
vivint
jo crec que
quan se li està donant
un tractament
tan d'espectacle
que jo crec que la gent
té una empanada
integral
per sort la gent
és més intel·ligent
és molt més intel·ligent
que els periodistes
segur
i que els polítics
no m'atreveixo
a dir-ho
i per tant
hem de destriar
el gra de la palla
i la corrupció
quan es detecta
doncs el que s'ha de fer
és prendre decisions
per erradicar-la
i no només
per prendre mesures
respecte als qui
hem posat la mala caixa
sinó per tenir mesures
de prevenció
i en aquest sentit
jo crec que l'ampolla
està més
més plena
que no pas buida
però no de corrupció
sinó de polítics
i d'homes i de dones
que fan la seva fenya
amb molta responsabilitat
i hi ha d'haver mecanismes
a mi em preocupa
que els mecanismes
que ens hem donat
no acabin de funcionar
de funcionar
Joan
una petita reflexió
tenint en compte
que no ens queda temps
com a responsable polítiquers
que hi ha persones
corruptes
i en canvi
no hi ha ni idees
ni agrupacions
polítiques corruptes
els corruptes són les persones
i a partir d'aquí
doncs qui la fa
que la pagui
i ja està
i així de clar
sense més
també voldria dir una cosa
també crec que
aquesta vessant d'espectacle
que se li està donant
que diu el Joan Maria
també molt pròpia
del personatge
que ha engegat tot això
vull dir que bàsicament
es dedica a l'espectacle
el jutge Garzón
el jutge Garzón
doncs
jo crec que està
restant
eficiència
eficàcia
i sobretot
comprensió
per part de la gent
d'exactament
el que passa
Sergi
una mínima reflexió
per acabar
molt d'acord
amb les dues reflexions
que s'acaben de fer
de fet
jo crec que
no tots els polítics
són iguals
i estem parlant
d'una minoria
una minoria
que a més a més
amb aquests mecanismes
de control
que es deia
funcionen
perquè si no
tot això
que està sortint a la llum
no sortiria mai
i jo prefereixo
que surtin a la llum
es resolguin
i un cop
jutjats
i vistos
i comprovats
que aquests fets
han estat així
doncs
allò que la paguin
el Palau
no tenim temps
la política
és absolutament
necessària
i em preocupa
moltíssim
que de tot això
es derivi
cap a la no política
és a dir
declaracions
com la de
fa uns dies
de la senyora Nebrera
dient que el Parlament
no és necessari
el feixisme
també deia
que els parlaments
no eren necessaris
en fi
ho hem de deixar aquí
volia en tot cas
fer una petita reflexió
demanar una petita reflexió
als tres convidats
un periodista
i dos polítics
sobre tot això
que s'està ocupant
i molt
en les planes
d'actualitat
dels mitjans de comunicació
des de fa una setmana
sobretot arran d'aquest
cas pretòria
que ha arribat
pocs mesos després
del cas Millet
del Casapalau
avui hem convertit
la tertúlia
amb Josep Maria Arias
amb Joan Aregio
i amb Sergi de los Rios
senyors moltes gràcies
per estar amb nosaltres
que vagi molt bé
i fins la propera
gràcies
molt bon dia
adeu-siau
bon dia
bon dia
Fins demà!